Apunts d'Introducció a la Sociologia: Autors i Teories

I 0 flashcards i 5 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS INTRODUCCIÓ A LA SOCIOLOGIA Grau en Criminologia Universitat de Girona AprenAI 2026-2027 Apunts complets d'Introducció a la Sociologia: Durkheim, Weber, estratificació social, funcionalisme de Parsons i perspectiva subjectivista de Schütz i Mead. APREN.AI Índex Clàssics de la Sociologia 1 Émile Durkheim 1. La sociologia com a ciència i el concepte de fet social 2. La divisió del treball social: solidaritat mecànica i orgànica 3. Harmonia social, meritocràcia i corporacions professionals 4. L'estudi sobre el suïcidi: mètode quantitatiu i tipologia 5. Les formes elementals de la vida religiosa 2 Max Weber 1. El mètode comprensiu (Verstehen) i la neutralitat valorativa 2.

L'acció social i la tipologia d'accions 3. Els tipus ideals com a eina metodològica 4. Racionalització, desencantament del món i burocràcia moderna 5. L'ètica protestant i l'esperit del capitalisme 6. El model tridimensional d'estratificació i l'Estat modern 3 Estratificació Social — Desigualtats i Models Teòrics 1. Fonaments de l'estratificació social: de la trajectòria individual a l'estructura 2. Tipologies històriques i evolució de les bretxes materials 3. Models teòrics clàssics: Karl Marx i Max Weber 4.

El model neomarxista d'Erik Olin Wright: dimensions d'explotació i contradiccions Sociologia Contemporània 4 Funcionalisme Estructural i Teories Sistèmiques Context històric i fonaments del funcionalisme estructural La necessitat funcional de l'estratificació segons Davis i Moore El model sistèmic de Talcott Parsons i el paradigma AGIL Avaluació crítica del funcionalisme estructural 5 Perspectiva Subjectiva i Interaccionisme El gir subjectivista dels anys seixanta La fenomenologia d'Alfred Schütz: sentit i món de la vida El constructivisme social de Berger i Luckmann El debat crític: fets bruts, intersubjectivitat i llenguatge La identitat en l'interaccionisme simbòlic: George Herbert Mead 6 Resum per repassar 1.

Émile Durkheim: Mètode, cohesió i patologies 2. Max Weber: Acció social, racionalització i estratificació Apunts d'Introducció a la Sociologia: Autors i Teories 1 3. Estratificació social i classes socials 4. Funcionalisme estructural i teories sistèmiques 5. Perspectiva subjectiva, fenomenologia i interaccionisme 6. Cronologia d'obres i fites clau Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions. Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important.

Apunts d'Introducció a la Sociologia: Autors i Teories 2 1 Émile Durkheim EN ACABAR SABRÀS Definir el concepte de fet social i enumerar-ne les característiques fonamentals segons la regla positivista. Comparar les característiques de la solidaritat mecànica amb les de la solidaritat orgànica. Distingir els quatre tipus de suïcidi segons els eixos d'integració i de regulació social. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Com pot un acte tan íntim com treure's la vida revelar més informació sobre l'estructura d'una societat que sobre la ment d'una persona?

El projecte intel·lectual d'Émile Durkheim (1858-1917) respon a la necessitat d'establir la sociologia com una disciplina científica rigorosa i autònoma, allunyada de l'especulació filosòfica i dels reduccionismes biològics o psicològics.

ESQUEMA Eixos centrals de la sociologia durkheimiana Clàssics de la Sociologia 1 Émile Durkheim 2 Max Weber Mètode i fets socials Exterioritat, coacció i objectivitat científica Solidaritat i cohesió Pas del model mecànic al model orgànic Patologies socials Anomia i desintegració dels marcs normatius Estudi del suïcidi Matriu d'integració i regulació social Institucions d'ordre Corporacions professionals i religió integradora Apunts d'Introducció a la Sociologia: Autors i Teories 3 1.

La sociologia com a ciència i el concepte de fet social A l'obra Les regles del mètode sociològic (1895), Durkheim fixa dos requisits perquè la disciplina assoleixi rang científic: disposar d'un objecte propi que no sigui abordat per cap altra ciència i emprar un mètode basat en l'observació empírica i l'explicació causal. DEFINICIÓ: FET SOCIAL Un fet social és qualsevol manera de fer, pensar o sentir, fixada o no, capaç d'exercir sobre l'individu una coacció exterior, tenint alhora una existència pròpia i independent de les seves manifestacions individuals.

Els fets socials es caracteritzen fonamentalment per tres propietats: Exterioritat: Existeixen prèviament a la persona i s'originen en el col·lectiu (per exemple, la llengua o les lleis apreses des de la infància). Coacció: S'imposen a l'individu mitjançant sancions legals o pressió social difusa. Objectivitat: Han de ser tractats com a coses, observant-los de forma distanciada i lliure de judicis subjectius o preconcepcions.

Per a l'estudi sistemàtic d'aquests fenòmens, Durkheim estableix tres regles analítiques essencials: descartar radicalment els prejudicis previs, circumscriure la investigació als caràcters externs comuns del fenomen i separar l'anàlisi científica dels sentiments o preferències morals de l'investigador. COMPROVA-HO 2 Quina diferència metodològica separa un fet social d'un fenomen psíquic segons Durkheim? 2. La divisió del treball social: solidaritat mecànica i orgànica A La divisió del treball social (1893), Durkheim investiga com es manté la cohesió col·lectiva durant la transformació des de les societats tradicionals cap a la societat industrial moderna.

La principal funció de l'especialització laboral no és l'augment de l'eficiència econòmica, sinó la creació d'un vincle moral i integrador entre els individus.

Dimensió Solidaritat mecànica Solidaritat orgànica Estructura social Comunitats tradicionals o indiferenciades Societats industrials i massificades Base de la cohesió Similitud de creences i valors compartits Interdependència funcional per especialització Consciència col·lectiva Forta i omnipresent; absorbeix l'individu Més difusa; permet l'autonomia individual Tipus de dret dominant Dret repressiu (càstig a qui atempta contra el grup) Dret restitutiu (restabliment de l'equilibri trencat) Apunts d'Introducció a la Sociologia: Autors i Teories 4 Quan la transició industrial s'accelera sense un marc normatiu adequat, sorgeixen formes anòmales de la divisió del treball.

Entre elles destaca l'anomia, un estat de desorientació social derivat de la manca o debilitat de normes que regulin les relacions entre les diferents parts del teixit productiu. A més, poden aparèixer la divisió coactiva (regulacions rígides o obsoletes que imposen llocs forçats) i la desorganització interna per una deficient coordinació empresarial. COMPROVA-HO 3 Per què la divisió del treball produeix solidaritat orgànica en comptes de fragmentació destructiva? 3. Harmonia social, meritocràcia i corporacions professionals A diferència de les lectures basades en la lluita inevitable de classes, Durkheim sosté que l'estat natural d'una societat integrada és l'harmonia.

Els enfrontaments laborals representen patologies transitòries originades per la manca d'institucions reguladores intermèdies. Durkheim constata que l'Estat opera a una escala massa distant per a l'individu, mentre que la família actua a una escala excessivament íntima. D'altra banda, les patronals i els sindicats tendeixen a batallar per interessos contraposats. Per omplir aquest buit, proposa la restauració actualitzada de la corporació professional, una agrupació d'empresaris i treballadors d'un mateix ram capaç de generar un ordre moral compartit, establir drets i deures i fixar remuneracions equitatives.

Així mateix, Durkheim defensa que l'ordre requereix el predomini de les desigualtats internes (habilitats i mèrit propi) sobre les externes (condicions socials imposades pel naixement). Quan s'eliminen les traves artificials, la jerarquia s'articula per criteris de competència, fent que cadascú accepti legítimament la seva posició. ERROR FREQÜENT Confondre la perspectiva de Durkheim amb una anàlisi del conflicte de classes. Per a Durkheim, el conflicte industrial no és un motor necessari del canvi històric, sinó una fallada conjuntural o patologia derivada del buit normatiu (anomia), solucionable mitjançant regles morals i corporacions intermèdies.

(Per a altres visions clàssiques de l'estructura social, vegeu «Estratificació Social — Desigualtats i Models Teòrics»). 4. L'estudi sobre el suïcidi: mètode quantitatiu i tipologia A El suïcidi (1897), Durkheim demostra la utilitat del mètode sociològic abordant el que aparentment és l'acte més íntim de l'ésser humà. Mitjançant la comparació sistemàtica d'estadístiques a diferents països europeus, constata que les taxes de mortalitat voluntària responen a dues forces estructurals: el grau d'integració social (connexió moral amb el grup) i el nivell de regulació social (control que exerceixen les normes sobre els desitjos individuals).

Apunts d'Introducció a la Sociologia: Autors i Teories 5 Eix estructural Grau baix Grau excessiu Integració social Suïcidi egoista: Víncles comunitaris febles i aïllament de l'individu (més freqüent en persones solteres o en confessions religioses menys cohesionades). Suïcidi altruista: Fusió absoluta de l'individu amb el col·lectiu, fins a sacrificar la pròpia vida pel bé comú (com els aviadors kamikaze). Regulació social Suïcidi anòmic: Absència o ruptura sobtada de les regles morals que frenen les expectatives personals en èpoques de crisi o canvi ràpid. Suïcidi fatalista: Pressió normativa asfixiant i opressiva sobre la llibertat personal (casos d'esclaus o condemnats a cadena perpètua).

COMPROVA-HO 4 En què es diferencien la causa del suïcidi egoista i la del suïcidi anòmic? 5. Les formes elementals de la vida religiosa A Les formes elementals de la vida religiosa (1912), Durkheim examina com la religió compleix una funció d'integració indispensable per a la societat. Defineix la religió com un sistema unificat de creences i rituals que gira al voltant de les coses sagrades (separades i protegides per prohibicions respecte a allò profà) i que agrupa tots els seus fidels en una única comunitat moral denominada església.

Durkheim planteja que allò que els membres d'un grup veneren sota símbols sagrats és, en última instància, la mateixa societat: mitjançant els ritus compartits, la col·lectivitat es reafirma periòdicament i adquireix consciència de si mateixa. IDEES CLAU Els fets socials s'han de tractar empíricament com a coses, essent exteriors a l'individu i dotats de poder coercitiu. La solidaritat mecànica, basada en la similitud i el dret repressiu, és substituïda en la modernitat per la solidaritat orgànica, recolzada en la interdependència laboral i el dret restitutiu. L'anomia sorgeix quan les transformacions estructurals superen el ritme de producció de normes morals reguladores.

Les corporacions professionals actuen com a òrgans intermedis per frenar la desregulació i fomentar l'harmonia social. La tipologia del suïcidi s'articula a partir de dos eixos centrals: el nivell d'integració social (egoista/altruista) i el de regulació social (anòmic/fatalista). La religió actua com a ciment col·lectiu articulat al voltant d'allò sagrat, unint la població en una comunitat moral o església. Apunts d'Introducció a la Sociologia: Autors i Teories 6 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 5. Quins tres requisits defineixen un fet social segons el mètode sociològic de Durkheim? 6. Quina diferència estableix Durkheim entre la sanció del dret repressiu i la del dret restitutiu? 7.

Com classifica Durkheim els suïcidis provocats per una fallada en l'eix de la regulació? CLÀSSICS DE LA SOCIOLOGIA 2 Max Weber EN ACABAR SABRÀS Distingir el mètode comprensiu de la sociologia weberiana de les metodologies positivistes. Identificar i classificar conductes segons la tipologia quàdruple de l'acció social. Explicar com l'ètica calvinista i l'ascetisme intramundà van impulsar l'esperit del capitalisme modern. Diferenciar les tres dimensions de l'estratificació social: classe, estatus i partit. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 8 Com és possible que una doctrina religiosa que rebutja el valor del diners acabi propiciant el naixement del capitalisme comercial i industrial?

A diferència de les perspectives centrades exclusivament en l'anàlisi de les estructures socials objectives com a realitats externes (com el fet social en Émile Durkheim; vegeu «Clàssics de la Sociologia — Émile Durkheim»), Max Weber (1864-1920) fonamenta l'estudi de la societat en el subjecte i en la seva capacitat d'agència. 1. El mètode comprensiu (Verstehen) i la neutralitat valorativa L'any 1904, Weber estableix les bases metodològiques de la seva disciplina a través del concepte de sociologia comprensiva (Verstehen).

La sociologia té com a finalitat primordial entendre i interpretar el sentit subjectiu que les persones atribueixen a la seva pròpia conducta, així com explicar causalment el seu desenvolupament i els seus efectes. Aquesta tasca investigadora exigeix complir dues condicions analítiques complementàries: Comprensió del motiu intencional: esbrinar quins objectius, valors o intencions guien l'actor en el seu context concret. 1 Explicació causal i conseqüències no intencionades: establir els factors reals que han desencadenat la conducta i identificar els resultats imprevistos que l'acció produeix a escala col·lectiva.

2 Apunts d'Introducció a la Sociologia: Autors i Teories 7 DEFINICIÓ La neutralitat valorativa és l'exigència metodològica que obliga l'investigador a separar de manera estricta els judicis de valor personals (ideològics, morals o polítics) dels judicis de fet empírics necessaris per a l'anàlisi científica dels fenòmens socials. Aquesta perspectiva subjectivista de Weber assentaria les arrels de corrents teòrics posteriors com la fenomenologia social i l'anàlisi del món quotidià desenvolupats per autors com Alfred Schütz i Peter Berger (vegeu «Sociologia Contemporània — Perspectiva Subjectiva i Interaccionisme»).

COMPROVA-HO 9 Per què la neutralitat valorativa no impedeix analitzar els valors que motiven els individus? 2. L'acció social i la tipologia d'accions Weber distingeix qualsevol conducta reactiva o aïllada del concepte rigorós d'acció social. No tota activitat humana és acció social: cal que estigui orientada subjectivament en funció del comportament d'altres persones presents, passades o futures.

Per definir l'acció i el seu desenvolupament empíric, l'autor analitza quatre modalitats típiques de comportament: Tipus d'acció social Fonament rector Criteri d'actuació i lògica Racional d'acord amb fins Càlcul instrumental L'actor pondera racionalment els mitjans disponibles per assolir objectius determinats, avaluant les reaccions dels altres. Racional d'acord amb valors Convicció deontològica La persona actua moguda per deures ètics, religiosos, estètics o filosòfics intrínsecs, sense sotmetre la decisió a les conseqüències materials.

Afectiva Emocions i impulsos Conducta guiada directament per estats passionals, sentiments immediats (com l'ira, la venjança o l'amor) i reaccions anímiques. Tradicional Costum arrelat Comportament modelat per hàbits quotidians, pràctiques heretades i costums familiars o comunitaris assumits de forma automàtica. EXEMPLE Un estudiant que prepara les assignatures seleccionant les tècniques d'estudi més eficaces per obtenir la qualificació més alta possible actua amb racionalitat instrumental d'acord amb fins. Si aquest mateix alumne es nega a copiar en una prova perquè la seva integritat moral li prohibeix fer trampes, actua amb racionalitat d'acord amb valors.

Apunts d'Introducció a la Sociologia: Autors i Teories 8 3. Els tipus ideals com a eina metodològica Com que la realitat històrica i empírica és caòtica i infinita, la ciència social necessita models per comparar els fenòmens concrets. Weber construeix l'instrument conceptual del tipus ideal: un quadre conceptual obtingut mitjançant l'accentuació unilateral d'un o diversos punts de vista i la combinació de trets concrets observables. Un tipus ideal no és cap mitjana estadística ni un ideal normatiu de perfecció moral, sinó una pura construcció límit teòrica respecte a la qual es mesura la realitat.

Weber en distingeix quatre variants: COMPROVA-HO 10 Un tipus ideal descriu com hauria de funcionar idealment una societat des d'una perspectiva ètica? 4. Racionalització, desencantament del món i burocràcia moderna A l'assaig El Polític i El Científic (1919), Weber diagnostica que el desenvolupament d'Occident està marcat per la progressiva substitució de l'arbitrarietat i la tradició per la dominació del càlcul i la previsió. Aquest procés comporta el desencantament del món, és a dir, l'expulsió de les explicacions màgiques i religioses en favor de l'ordenació tècnica i instrumental.

Aquesta transformació institucional es plasma en la burocràcia moderna, la manifestació organitzativa per excel·lència de la dominació racional-legal. Es defineix per uns principis operatius clars: Àrees de competència jurisdiccional fixades mitjançant normes, lleis i reglaments escrits. Estructura jeràrquica d'autoritat clarament delimitada, amb supervisió dels càrrecs superiors sobre els inferiors. Administració professional basada en expedients documentals arxivats. Separació total entre el patrimoni públic o empresarial i els recursos privats del funcionari. Dedicació laboral a temps complet d'un personal expert, format tècnicament i retribuït segons escales prefixades.

En el marc de les relacions laborals modernes, aquest procés introdueix relacions impersonals o deshumanitzades basades en criteris funcionals en comptes de vincles servils personals. En aquest sentit, la pèrdua de control dels treballadors respecte als seus mitjans de producció no deriva exclusivament de la propietat privada (tal com sostenia Karl Marx), sinó que és una conseqüència estructural inseparable de la racionalització tècnica industrial. Tipus ideals històrics: conceptualitzen fenòmens propis d'una etapa cronològica concreta (com el capitalisme modern).

1 Tipus ideals de la sociologia general: formulen fenòmens transversals que es troben presents al llarg de diferents civilitzacions i èpoques (com la burocràcia). 2 Tipus ideals d'acció: models basats en les motivacions i intencions pures de l'actor (com l'acció racional d'acord amb fins o la influència directa). 3 Tipus ideals estructurals: formes que resulten de les conseqüències reiterades de l'acció social (com les diferents modalitats de dominació, especialment la tradicional).

4 Apunts d'Introducció a la Sociologia: Autors i Teories 9 Weber adverteix que la burocràcia representa un instrument de poder extraordinari: qui s'apodera del seu funcionament controla una maquinària de dominació gairebé impossible de destruir, la qual pot derivar en una gàbia de ferro d'eficàcia instrumental asfixiant per a la llibertat individual. COMPROVA-HO 11 Quina relació té la divisió del treball burocràtica amb la crítica de Marx sobre els mitjans de producció? 5.

L'ètica protestant i l'esperit del capitalisme A la seva investigació central L'ètica protestant i l'esperit del capitalisme (1904-1905), Weber analitza com les idees i mentalitats col·lectives intervenen activament en les transformacions estructurals de l'economia. Civilitzacions com la Xina, l'Índia, l'antiga Roma o l'Europa feudal havien assolit abans els requisits materials per al comerç i la producció (excedents urbans, sistemes monetaris, dret codificat, ciència, tecnologia i burocràcia). No obstant això, en cap d'elles es va consolidar de forma autònoma el capitalisme industrial modern.

Faltava el factor impulsor que es va configurar al nord-oest d'Europa durant els segles XVI i XVII: una nova mentalitat econòmica derivada de la Reforma religiosa de Luter i, de forma determinant, de Joan Calví. El dogma de la predestinació calvinista proclamava que la salvació o condemnació eterna de cada ànima és una decisió inalterable de Déu establerta prèviament. Davant l'angoixa de desconèixer la pròpia sort espiritual fins al judici final, l'èxit en l'exercici de la professió i la generació de riquesa es van interpretar com l'indici terrenal d'haver estat triat per la gràcia divina.

DEFINICIÓ L'ascetisme intramundà és la disciplina moral que exigeix consagrar tota l'existència activa al treball metòdic i constant en el món secular, alhora que proscriu el luxe, l'oci, el consum ostentós i el malbaratament superflu de diners o de temps. La conjunció d'una feina incansable amb la prohibició del consum suntuari va canalitzar la riquesa obtinguda cap a un únic destí possible: l'acumulació metòdica i la reinversió constant de capital en la pròpia empresa. Així, un conjunt de motivacions religioses va donar llum a la lògica econòmica del capitalisme modern.

PROCÉS Gènesi de l'esperit capitalista segons Weber 1 Doctrina de la predestinació Angoixa davant la salvació o condemnació eterna decidida per Déu 2 Èxit laboral com a senyal El triomf professional esdevé indici d'elecció i benedicció divina 3 Ascetisme intramundà Treball metòdic incansable amb condemna de l'oci i despeses supèrflues 4 Reinversió i acumulació L'estalvi no consumit es canalitza contínuament en l'empresa moderna Apunts d'Introducció a la Sociologia: Autors i Teories 10 ERROR FREQÜENT Pensar que Weber contraposa un idealisme pur al materialisme històric de Marx rebutjant l'economia.

Weber no nega la influència decisiva de les condicions materials; el que fa és dialogar amb Marx i complementar-lo, assenyalant que els factors materials són necessaris però no suficients si manca la disposició cultural i valorativa apropiada. COMPROVA-HO 12 Com va aconseguir la teologia calvinista generar acumulació de capital si no valorava els béns materials per si mateixos? 6.

El model tridimensional d'estratificació i l'Estat modern Davant de l'enfocament marxista clàssic, que redueix la divisió social a la possessió dels mitjans de producció, Weber presenta a Classes, Estatus i Partit (1922) un model multidimensional d'estratificació estructurat en tres eixos d'ordenació autònoms (vegeu «Estratificació Social — Desigualtats i Models Teòrics»): ESQUEMA Dimensions de l'estratificació social weberiana Aquests tres vectors de diferenciació es despleguen en àmbits distints: Classe (ordre econòmic): no depèn exclusivament dels béns materials en propietat, sinó de la posició competitiva en el mercat i de les habilitats o qualificacions formatives acreditades.

Estatus (ordre social): determinat pel prestigi, l'honor social i el compliment d'expectatives vinculades a un determinat estil de vida, etiqueta o consideració comunitària. Els grups d'estatus defineixen requisits i barreres d'accés per preservar la seva distinció. Partit o poder (ordre polític): mesurat per la capacitat d'influir sobre la voluntat aliena i dirigir la col·lectivitat mitjançant l'acció concertada dins d'organitzacions polítiques o aparells burocràtics administratius.

Classe Ordre econòmic i mercat Possessió de béns Patrimoni material i capital Qualificació formativa Competències i acreditacions Estatus Ordre social i prestigi Estil de vida Pautes de consum i etiqueta Partit Ordre polític i autoritat Organització burocràtica Aparell administratiu de poder Apunts d'Introducció a la Sociologia: Autors i Teories 11 En l'àmbit polític, la consolidació d'aquest poder institucional cristal·litza en l'Estat modern. Weber el defineix de manera cèlebre com una comunitat humana o associació de dominació que, dins d'un territori delimitat, monopolitza amb èxit l'ús legítim de la coacció i la violència física com a mitjà d'autoritat sobre la població.

IDEES CLAU La sociologia comprensiva investiga el sentit subjectiu de l'acció social recolzant-se en la neutralitat valorativa de l'investigador. L'acció social es classifica segons quatre tipus ideals purs: racional segons fins, racional segons valors, afectiva i tradicional. Els tipus ideals són instruments analítics de mesura conceptual basats en l'accentuació teòrica de determinats trets de la realitat. La burocràcia moderna expressa el triomf del càlcul instrumental i la dominació racional-legal impersonal. L'ètica calvinista va proporcionar l'esperit capitalista en combinar la doctrina de la predestinació amb l'ascetisme intramundà i la reinversió del guany.

L'estratificació social weberiana és tridimensional i s'articula mitjançant la classe econòmica, l'estatus social i el poder polític. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 13. Quins són els quatre tipus ideals d'acció social establerts per Max Weber? 14. Quina diferència estableix Weber entre els requisits materials i els factors culturals en el naixement del capitalisme? 15. Com defineix Weber l'Estat modern respecte a l'ús de la força? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 16. Com proposa Durkheim analitzar científicament els fets socials? 17. Quina característica distingeix la solidaritat mecànica de l'orgànica?

Mitjançant l'estudi exclusiu de l'economia a) Com a coses mitjançant mètodes empírics b) Com a manifestacions psicològiques individuals c) A través de la deducció filosòfica pura d) El predomini del dret restitutiu a) L'alta especialització de tasques b) La forta semblança moral entre membres c) La carència total de normes socials d) Apunts d'Introducció a la Sociologia: Autors i Teories 12 18. Quin tipus de suïcidi es produeix per una desorientació normativa aguda? 19. Quin rol atribueix Durkheim a les corporacions professionals? 20. Quina característica defineix l'acció social segons Weber? 21. Com actua un subjecte guiat per una racionalitat instrumental d'acord amb fins? 22.

Quin impacte va tenir la doctrina de la predestinació segons Weber? 23. Quines són les tres dimensions del model d'estratificació weberià?

Suïcidi anòmic a) Suïcidi fatalista b) Suïcidi altruista c) Suïcidi egoista d) Eliminar per complet la propietat privada a) Substituir les funcions de l'Estat central b) Promoure la lluita armada de classes c) Articular un espai normatiu intermedi harmònic d) Una estructura objectiva externa aliena a l'individu a) Qualsevol activitat econòmica orientada al benefici b) Una conducta que té un sentit subjectiu orientat als altres c) Un comportament reactiu i instintiu inconscient d) Sotmet la seva acció exclusivament al costum a) Es deixa portar per sentiments emocionals desmesurats b) Calcula mitjans i reaccions per assolir objectius c) Obedeix principis religiosos sense importar el resultat d) Va generar angoixa canalitzada en feina i reinversió a) Va afavorir la retirada monàstica del món secular b) Va induir un consum ostentós immediat c) Va abolir l'administració burocràtica de l'Estat d) Propietat, família i territori a) Monarquia, església i camperolat b) Classe, estatus i partit c) Ingressos, edat i gènere d) Apunts d'Introducció a la Sociologia: Autors i Teories 13 3 Estratificació Social — Desigualtats i Models Teòrics EN ACABAR SABRÀS Distingir l'explicació sociològica de la desigualtat del discurs meritocràtic a partir de casos empírics.

Comparar els sistemes d'estratificació històrics segons els seus criteris de tancament, ubicació i legitimació. Diferenciar el model bidimensional de Marx del model tridimensional de Weber (classe, estatus i poder). Identificar les posicions contradictòries de classe i els mecanismes de la renda de lleialtat en Erik Olin Wright. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 24 Com pot un assalariat d'una gran empresa exercir funcions d'explotador segons la sociologia contemporània? L'estudi de la societat requereix entendre com es distribueixen de forma asimètrica els recursos, les oportunitats i el reconeixement entre els seus membres.

Les trajectòries vitals individuals reflecteixen patrons estructurals que van molt més enllà del talent personal o l'esforç aïllat. ESQUEMA Estructura general del tema: estratificació i models 1. Fonaments de l'estratificació social: de la trajectòria individual a l'estructura Per comprendre la diferència entre l'explicació individual i l'anàlisi sociològica, resulta útil contrastar dos perfils biogràfics oposats: Michael: nascut el 1965 a Watts (Los Angeles), un barri marginal amb un 20 % d'atur i alts índexs de violència.

Criat per una mare adolescent, soltera i toxicòmana en presó, va passar per centres Fonaments i desigualtat Principis estructurals, eixos i trajectòries vitals Evolució històrica Tipologies socials i bretxes globals de renda Models clàssics Dicotomia de Marx i tridimensionalitat de Weber Model d'Olin Wright Dimensions d'explotació i posicions contradictòries Apunts d'Introducció a la Sociologia: Autors i Teories 14 tutelats i períodes sense llar. Va abandonar l'escola als 16 anys, es va veure empès a delinquir per aportar menjar a la llar i va ingressar a la presó als 15 anys, encadenant feines temporals precàries sense qualificació i atur.

David: nascut el 1915 al si d'una dinastia financera multimilionària amb un patrimoni acumulat de 4.000 milions de dòlars l'any 1974. Va estudiar a Harvard, a la London School of Economics i a la Universitat de Chicago, ocupant posteriorment la presidència de grans corporacions bancàries, patronats culturals com el MoMA i fundacions filantròpiques. Aquest contrast qüestiona la legitimació meritocràtica de la desigualtat, segons la qual la posició social depèn exclusivament de la vàlua personal. En realitat, el punt de partida estructural condiciona dràsticament les oportunitats vitals.

DEFINICIÓ L'estratificació social és el sistema mitjançant el qual una societat classifica jeràrquicament els grups d'individus, institucionalitzant un accés desigual a recursos materials, reconeixement i quotes de poder. La sociologia identifica diversos principis universals en l'organització d'aquests sistemes: Els principals eixos de desigualtat al voltant dels quals s'articulen les societats contemporànies són la classe social, el gènere, l'ètnia, el nivell educatiu, l'edat, la llengua, la nacionalitat i la discapacitat. COMPROVA-HO 25 Per què l'estratificació social es considera una propietat estructural de la societat i no un reflex d'atributs personals? 2.

Tipologies històriques i evolució de les bretxes materials Al llarg de la història de la humanitat s'han configurat diferents maneres d'institucionalitzar la jerarquia social segons la permeabilitat dels seus estrats i els seus criteris de legitimació: És una propietat de la societat, no dels individus: no depèn de les capacitats biològiques singulars, sinó dels patrons d'organització col·lectiva. 1 Té caràcter intergeneracional: les posicions d'avantatge o desavantatge es transmeten i institucionalitzen de pares a fills. 2 És universal però variable en la forma: totes les societats humanes conegudes presenten jerarquies, per bé que els criteris específics han anat variant històricament.

3 Es recolza en sistemes de creences: les ideologies hegemòniques justifiquen l'ordre jeràrquic per evitar revoltes i mantenir l'estabilitat del sistema. 4 Configura identitats col·lectives: pertànyer a un determinat estrat genera una percepció compartida de pertinença i distincions culturals envers els altres grups. 5 Apunts d'Introducció a la Sociologia: Autors i Teories 15 Taula comparativa dels diferents sistemes d'estratificació social al llarg de la història.

Tipus de sistema Naturalesa dels rangs Criteri d'ubicació Legitimació principal Fonament de la desigualtat Comunal primitiu Oberts Mèrit funcional Tradició Estatus i honor Esclavista Normalment tancats Usualment adscriptius Ideologia legal Econòmic (propietat d'individus) Castes Tancats hermèticament Adscripció religiosa de naixement Ideologia religiosa Estatus, puresa i honor Estamental (feudal) Principalment tancats Principalment adscripció Ideologia legal i religiosa Econòmic i títol nobiliari Classes Principalment oberts Combinació de mèrit i adscripció Ideologia legal (igualtat jurídica) Econòmic i autoritat burocràtica Si s'analitza la bretxa econòmica a escala global, s'aprecia una polarització internacional vertiginosa: l'any 1820 la ràtio de renda per càpita entre nacions riques i pobres se situava en 1:3 (1.500 $ davant 500 $), mentre que l'any 2014 aquesta disparitat va arribar a una magnitud d'1:291 (comparant els 291 $ del Congo amb els 106.110 $ de Qatar).

Apunts d'Introducció a la Sociologia: Autors i Teories 16 Gràfica de l'evolució històrica de la distància material entre elits i masses. Com mostra la corba històrica de distribució, en passar de les societats comunals a les societats agràries i industrials, la distància material entre les elits i la massa va créixer notablement, tot i que a les economies industrials i del coneixement es va produir una certa millora dels mínims vitals de les masses per la difusió productiva. Apunts d'Introducció a la Sociologia: Autors i Teories 17 Gràfica de la disparitat de renda entre el quintil ric i el pobre.

Tanmateix, a escala contemporània, la disparitat interna entre el 20 % més ric i el 20 % més pobre evidencia enormes asimetries territorials: economies com Sud-àfrica i el Brasil registren coeficients que superen una diferència de 30 a 1, seguides per Zàmbia, els Estats Units i Rússia, mentre que societats com Suècia o el Japó presenten ràtios molt més compactes. COMPROVA-HO 26 Quina diferència fonamental separa la ubicació d'un individu en el sistema de castes respecte al sistema de classes? 3.

Models teòrics clàssics: Karl Marx i Max Weber La tradició sociològica ofereix dos grans marcs fundacionals per interpretar la jerarquia material: Karl Marx: sosté una visió fonamentada en les relacions socials de producció. La divisió rau en la propietat o no dels mitjans de producció, configurant un model d'antagonisme polar entre la classe burgesa propietària i el proletariat desposseït obligat a vendre la seva força de treball. Max Weber: proposa un model analític tridimensional més diversificat. L'estratificació no respon exclusivament a l'ordre econòmic, sinó que es desplega a través de tres esferes interrelacionades però analíticament autònomes.

Les tres dimensions weberianes operen segons lògiques diferenciades: Classe (esfera econòmica): depèn de la posició en el mercat. A més de la propietat dels actius, Weber assenyala que les qualificacions educatives i les destreses tècniques atorguen avantatges competitius rellevants a l'hora d'intercanviar serveis. 1 Apunts d'Introducció a la Sociologia: Autors i Teories 18 PER RECORDAR-HO Recorda el trípode de Weber amb la regla CEP: Classe (mercat i qualificacions), Estatus (honor i estils de vida) i Poder (organització burocràtica i partits). COMPROVA-HO 27 En què es distingeix la noció de classe en Weber respecte a la formulació original de Marx? 4.

El model neomarxista d'Erik Olin Wright: dimensions d'explotació i contradiccions El model bipolar marxista clàssic presentava dificultats analítiques davant la proliferació de treballadors assalariats amb alts ingressos o comandament directiu en el capitalisme madur.

Per resoldre aquesta anomalia, el sociòleg neomarxista Erik Olin Wright reconceptualitza l'explotació integrant tres eixos d'actius: ESQUEMA Dimensions de l'explotació segons Erik Olin Wright A partir d'aquestes tres formes d'apropiació, Wright defineix les anomenades posicions contradictòries de classe, segments socials que no encaixen en la dicotomia tradicional perquè comparteixen simultàniament trets del capital i de la classe obrera: Directius i comandaments intermedis: no posseeixen els béns de capital i, per tant, venen la seva força laboral com a assalariats explotats; no obstant això, exerceixen l'autoritat i controlen els béns d'organització dins l'empresa en benefici de la propietat.

Tècnics i professionals altament qualificats: pateixen subordinació respecte als amos dels mitjans productius, però monopolitzen béns de qualificació escassos que els converteixen en Estatus (esfera social): es basa en el prestigi, l'honor social i l'estil de vida. Els grups d'estatus defineixen pautes de conducta, convencions d'etiqueta i barreres d'admissió estrictes per preservar la seva distinció col·lectiva. 2 Poder o partit (esfera política): correspon a la capacitat d'imposar la pròpia voluntat mitjançant l'acció concertada dins organitzacions burocràtiques o partits polítics. Weber va preveure que aquesta dimensió guanyaria un pes creixent en les societats complexes avançades.

3 Béns de capital Propietat dels mitjans de producció Béns d'organització Control de l'autoritat i comandament jeràrquic Béns de qualificació Monopoli de credencials i títols formatius Apunts d'Introducció a la Sociologia: Autors i Teories 19 explotadors de credencials al mercat laboral. Treballadors autònoms o petita burgesia: són propietaris dels seus propis mitjans i eines de producció, però no exploten treball assalariat aliè en no contractar altres treballadors.

DEFINICIÓ La renda de lleialtat és la compensació salarial i simbòlica extraordinària que reben els directius i comandaments per sobre del valor de la seva força laboral, destinada a garantir que executin les tasques de supervisió de forma responsable i fidel als interessos del capital. La necessitat d'aquesta prima d'adhesió respon al fet que supervisar directament les feines complexes dels quadres tècnics resultaria inviable per al propietari, ja que exigiria replicar les seves pròpies funcions. A més, aplicar mesures disciplinàries estrictes o sancions negatives bloquejaria la iniciativa i la capacitat resolutiva que requereixen aquestes tasques especialitzades.

Pel que fa als recursos formatius, l'escassetat de destreses tècniques no prové d'una limitació biològica de talents naturals, sinó de l'existència de barreres d'accés institucionals (filtres educatius, restriccions de matrícula o requisits de certificació) que impedeixen satisfer la demanda de mercat i asseguren així les rendes privilegiades dels qui posseeixen credencials exclusives. ERROR FREQÜENT Un error habitual d'examen és assumir que la classe mitjana assalariada forma una classe autònoma i homogènia en la teoria marxista.

Segons Wright, no constitueixen una classe separada, sinó que ocupen posicions contradictòries de classe, ja que comparteixen simultàniament interessos materials oposats: són explotats com a assalariats, però actuen com a explotadors mitjançant el control d'autoritat burocràtica o de credencials educatives. COMPROVA-HO 28 Quina funció compleix la renda de lleialtat i per què no es pot substituir per vigilància directa o càstigs als comandaments? Apunts d'Introducció a la Sociologia: Autors i Teories 20 IDEES CLAU L'estratificació social és una característica institucional de les societats que es transmet de manera intergeneracional i es fonamenta en ideologies de legitimació.

Els sistemes històrics oscil·len des de models tancats i adscriptius (castes i feudalisme) fins a sistemes oberts regulats per la llei i el mercat (classes socials). Max Weber amplia el model econòmic de Marx introduint una anàlisi multidimensional basada en la classe (mercat i títols), l'estatus (prestigi i estil de vida) i el poder (partits i organització burocràtica). Erik Olin Wright resol les limitacions del marxisme clàssic formulant les posicions contradictòries de classe a partir de tres actius: capital, béns d'organització i credencials educatives.

La renda de lleialtat i les barreres a les qualificacions educatives són mecanismes clau per garantir el control corporatiu i mantenir l'escassetat artificial de destreses al mercat. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 29. A partir de quines tres dimensions articula Max Weber l'estratificació social? 30. Com resol Erik Olin Wright la categorització dels directius i professionals assalariats dins del pensament neomarxista? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 31. Quin criteri defineix l'assignació d'estrat en un sistema de castes tradicional? 32. Segons Weber, a quin àmbit analític pertanyen els estils de vida i l'etiqueta social? 33.

Quin tret defineix la petita burgesia autònoma segons la tipologia d'Erik Olin Wright? L'adscripció religiosa hereditària a) El nivell salarial al mercat b) El grau de qualificació universitària c) L'autoritat en partits polítics d) Als béns de producció a) A l'ordre de classe b) A l'esfera de l'estatus c) A la dominació del partit d) Rep una renda de lleialtat corporativa a) Posseeix capital però no contracta assalariats b) Exerceix el comandament en grans empreses c) Monopolitza credencials sense tenir mitjans propis d) Apunts d'Introducció a la Sociologia: Autors i Teories 21 34. Per què s'atorga la renda de lleialtat als directius de les organitzacions?

Per reconèixer la seva puresa ritual d'estatus a) Per substituir completament els sous fixos ordinaris b) Per motivar el comandament fidel i autònom c) Per eliminar les barreres formatives universitàries d) Apunts d'Introducció a la Sociologia: Autors i Teories 22 4 Funcionalisme Estructural i Teories Sistèmiques EN ACABAR SABRÀS Identificar el context sociopolític en què sorgeix el funcionalisme estructural nord-americà. Explicar la teoria funcionalista de l'estratificació social de Davis i Moore. Desglossar els quatre imperatius funcionals del model AGIL de Talcott Parsons. Avaluar els problemes metodològics i epistemològics del model parsonià.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 35 Per què una teoria sociològica voldria defensar que la desigualtat i la jerarquia són positives per a la societat? La sociologia contemporània desplega diverses mirades per analitzar com s'ordena i es manté la vida col·lectiva. Entre aquestes perspectives, l'enfocament sistèmic i el funcionalisme estructural van dominar la disciplina durant el període central del segle XX.

ESQUEMA Aproximacions de la sociologia contemporània Sociologia Contemporània 4 Funcionalisme Estructural i Teories Sistèmiques 5 Perspectiva Subjectiva i Interaccionisme Perspectiva sistèmica Funcionalisme i teories de sistemes Funcionalisme estructural Parsons i equilibri sistèmic Teoria de sistemes Enfocament de Niklas Luhmann Perspectiva subjectiva Fenomenologia i interaccionisme Perspectiva dual Síntesi d'estructura i acció Apunts d'Introducció a la Sociologia: Autors i Teories 23 Context històric i fonaments del funcionalisme estructural El funcionalisme estructural es consolida als Estats Units després de la Segona Guerra Mundial.

Aquest moment històric destaca per l'eufòria política derivada de la victòria sobre el feixisme i un marcat creixement econòmic. Després d'una primera etapa amb impuls de moviments democràtics radicals, s'imposa un clima polític de signe conservador marcat per la Guerra Freda, la doctrina Truman i les campanyes del maccarthisme contra les forces transformadores. En aquest escenari, la teoria social reforça una visió conservadora de la realitat. El funcionalisme concep la societat com un sistema integrat que els individus no poden alterar fàcilment segons la seva voluntat.

Des d'aquesta òptica es desqualifica la recerca dels sociòlegs compromesos amb projectes de canvi social, acusant-los de mancar d'objectivitat científica. DEFINICIÓ El funcionalisme estructural és un corrent sociològic que concep la societat mitjançant una analogia biològica: un sistema ordenat d'elements estables on cada institució o part compleix una tasca imprescindible per mantenir l'estabilitat i la continuïtat del conjunt. Dins d'aquest marc teòric s'articulen tres nocions bàsiques: Sistema: conjunt organitzat de components que actua per conservar la pròpia cohesió davant de pertorbacions.

Estructura: xarxa d'elements ferms i permanents que no s'alteren davant de fluctuacions conjunturals. Funció: aportació específica que cada estructura realitza per cobrir les necessitats d'ordre i supervivència del tot. COMPROVA-HO 36 Quina relació estableix el funcionalisme estructural clàssic entre una estructura social i la seva funció? La necessitat funcional de l'estratificació segons Davis i Moore L'any 1945, Kingsley Davis i Wilbert E. Moore formulen la teoria funcional de l'estratificació social (vegeu «Estratificació Social — Desigualtats i Models Teòrics»).

Segons aquests autors, la jerarquització interna i les diferències de recompensa no són pas un defecte de l'organització col·lectiva, sinó un mecanisme indispensable. La desigualtat resulta positivament funcional per garantir que les feines de major responsabilitat i dificultat tècnica siguin ocupades per les persones més capacitades. Sense incentius diferencials, el sistema no podria cobrir aquestes exigències ni mantenir el seu rendiment continuat.

Apunts d'Introducció a la Sociologia: Autors i Teories 24 Element teòric Tesi de Davis i Moore (1945) Funció sistèmica Estratificació social Distribució desigual de recursos, prestigi i recompenses Motivar els membres més qualificats per cobrir les posicions clau Ordre col·lectiu Necessitat de cobrir tasques complexes de coordinació Mantenir la supervivència global i l'equilibri del sistema social COMPROVA-HO 37 Per què consideren Davis i Moore que la desigualtat social és inevitable i positiva?

El model sistèmic de Talcott Parsons i el paradigma AGIL Talcott Parsons (1902-1979) desenvolupa l'intent més ampli de la sociologia del segle XX per unificar l'anàlisi de tots els dominis socials en un esquema teòric abstracte. A diferència dels plantejaments més rígids del funcionalisme anterior, Parsons proposa dues innovacions rellevants: 1. Control parcial de l'entorn: les estructures i el seu entorn mantenen una influència bilateral i recíproca, superant la simple dependència passiva. 2. Articulació d'estructures i processos: el manteniment dels patrons no és immòbil; mitjançant processos interns, l'estructura s'ajusta als canvis de la societat per garantir l'estabilitat.

Per explicar com subsisteix qualsevol sistema d'acció, Parsons postula que s'han de satisfer quatre imperatius funcionals coneguts pel model AGIL.

Aquests imperatius es relacionen amb sistemes d'acció generals i es despleguen alhora en subsistemes interns del sistema social: Apunts d'Introducció a la Sociologia: Autors i Teories 25 Esquema del model AGIL i subsistemes de Parsons Imperatiu funcional Sistema general Subsistema social Institució o mitjà de regulació Adaptació (A) Sistema comportamental Economia Empreses i mitjans de producció Consecució de fins (G) Sistema de personalitat Política Administració i autoritat estatal Integració (I) Sistema social Comunitat societal Normes i dret Latència (L) Sistema cultural Cultura Família, església i valors Aquests quatre requeriments operen de forma interconnectada: Adaptació: el sistema ha de transformar l'entorn per cobrir les seves exigències materials i gestionar els mitjans disponibles.

Consecució de fins (Goal attainment): s'han d'establir metes col·lectives i mobilitzar les energies per assolir-les. Integració: cal coordinar i regular la convivència entre les unitats constituents mitjançant normes legals. Latència o manteniment de pautes: cal renovar i transmetre la motivació individual i els valors culturals compartits.

Apunts d'Introducció a la Sociologia: Autors i Teories 26 La interacció pràctica entre aquests subsistemes es pot comprovar en fenòmens transversals com ara l'abordatge de problemes socials: Diagrama de la interrelació de subsistemes parsonians COMPROVA-HO 38 Quin subsistema del sistema social s'encarrega d'atendre l'imperatiu de latència en el model de Parsons? Avaluació crítica del funcionalisme estructural Tot i el seu paper hegemònic durant dècades, el funcionalisme estructural ha rebut objeccions metodològiques i epistemològiques profundes: Caràcter conservador: la teoria assumeix que l'objectiu primordial és mantenir les estructures tal com són.

Això fa que menyspreï l'acció i la voluntat transformadora dels subjectes, qualificant la dissidència o la lluita obrera de comportaments disfuncionals per al conjunt. Manca de falsabilitat empírica: el seu elevat grau d'abstracció dificulta formular hipòtesis contrastables en el camp empíric. Dependència de les ciències naturals: l'ús literal de metàfores orgàniques limita l'estudi de les contradiccions internes de la societat. Apunts d'Introducció a la Sociologia: Autors i Teories 27 ERROR FREQÜENT Confondre la causa d'un fenomen amb la seva funció.

En termes de rigor científic, assenyalar que una pràctica contribueix a l'estabilitat del sistema no explica la seva causa històrica ni ofereix una prova verificable. Afirmar acríticament que tot el que existeix és funcional converteix el funcionalisme en una teoria circular no falsable. IDEES CLAU El funcionalisme estructural va créixer als Estats Units de postguerra vinculat a un context conservador i a la Guerra Freda. L'enfocament utilitza una analogia orgànica on cada estructura compleix una funció d'ajust i equilibri del sistema. Davis i Moore van defensar el 1945 que l'estratificació social és funcionalment necessària per cobrir posicions clau.

Talcott Parsons va formular el paradigma AGIL: Adaptació (Economia), Consecució de fins (Política), Integració (Comunitat societal) i Latència (Cultura). La crítica principal denuncia el conservadorisme del model, la seva manca de falsabilitat i la confusió entre causa i funció. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 39. Quin paper atorga el model funcionalista als conflictes socials com ara la lluita obrera? 40. Quins són els quatre imperatius del model AGIL de Talcott Parsons? SOCIOLOGIA CONTEMPORÀNIA 5 Perspectiva Subjectiva i Interaccionisme EN ACABAR SABRÀS Identificar els trets del canvi de paradigma subjectivista dels anys seixanta enfront del determinisme sistèmic.

Explicar el concepte de món de la vida formulat per Alfred Schütz i la seva funció quotidiana. Distingir les fases del constructivisme social de Berger i Luckmann: externalització, objectivació i internalització. Diferenciar les dimensions del «Mi» i del «Jo» en el model de construcció de la identitat de George H. Mead. Apunts d'Introducció a la Sociologia: Autors i Teories 28 PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 41 Per què quan paguem amb un bitllet ningú qüestiona que un paper imprès valgui una peça de roba? El gir subjectivista dels anys seixanta Durant la dècada de 1960 es produeix una profunda transformació en l'anàlisi sociològica.

Enfront dels models macroestructurals com el funcionalisme estructural (vegeu «Sociologia Contemporània — Funcionalisme Estructural i Teories Sistèmiques»), sorgeix la necessitat de recuperar el paper actiu de l'individu. Aquest canvi d'enfocament coincideix amb l'eclosió de nous moviments socials: l'ecologisme, el feminisme, el moviment pacifista o hippie i la defensa de l'amor lliure. Tots ells comparteixen una crítica directa a l'autoritarisme present a les organitzacions i a les empreses.

La premissa d'aquest període sosté que la transformació social és inseparable de la transformació personal: la ciutadania comença a viure d'acord amb noves pautes sense esperar una mutació global del sistema. Les persones adquireixen la capacitat de traçar les seves pròpies trajectòries biogràfiques i d'atorgar sentit propi a les seves accions, desmarcant-se de les prescripcions sistèmiques. En aquest context, recobra una gran vigència la sociologia fenomenològica formulada dècades enrere. COMPROVA-HO 42 Quina relació estableixen els moviments socials dels anys seixanta entre canvi personal i canvi social?

La fenomenologia d'Alfred Schütz: sentit i món de la vida La fenomenologia sociològica, desenvolupada per Alfred Schütz (1899-1959), situa el focus en els significats conscients que els mateixos subjectes atribueixen a la seva conducta. L'anàlisi sociològica no pot operar exclusivament des d'abstraccions exteriors: els conceptes teòrics han de connectar amb les interpretacions que els actors fan de la seva pròpia experiència (enllaçant amb la tradició de l'acció social; vegeu «Clàssics de la Sociologia — Max Weber»). Són les persones concretes, i no pas els sistemes abstractes, les veritables protagonistes de l'acció.

DEFINICIÓ El món de la vida (Lebenswelt) és el rerefons d'autoevidències i conviccions compartides no qüestionades sobre el qual els individus fonamenten la comunicació i els processos cooperatius d'interpretació en la seva vida quotidiana. Aquest rerefons opera com un horitzó implícit en cada situació concreta. Per exemple, quan algú lliura a una botiga un bitllet imprès amb la xifra 20, dona per descomptat que rebrà a canvi uns pantalons, sense necessitat de negociar el valor fiduciari del paper ni la validesa de la transacció. El món de la vida es transmet mitjançant la cultura i els processos de socialització.

No obstant això, aquestes certeses automàtiques es poden esquerdar i problematitzar quan es produeixen situacions de contacte intercultural, on els codis compartits deixen de ser evidents per a totes les parts. Apunts d'Introducció a la Sociologia: Autors i Teories 29 COMPROVA-HO 43 En quines situacions tendeix a esquerdar-se o problematitzar-se el món de la vida? El constructivisme social de Berger i Luckmann A partir dels fonaments fenomenològics, Peter L. Berger i Thomas Luckmann analitzen com la societat es construeix mitjançant una dialèctica permanent entre els subjectes i el seu entorn.

Aquest procés s'articula a través de tres moments interrelacionats que expliquen la gènesi i el manteniment de l'ordre social. CICLE Cicle de construcció social (Berger i Luckmann) 1. Externalització: L'ésser humà produeix l'ordre mitjançant la seva activitat. 2. Objectivació: Les pràctiques es consoliden com a realitats exteriors. 3. Internalització: L'individu assimila subjectivament l'ordre institucionalitzat. 1 Externalització 2 Objectivació 3 Internalització Externalització: L'ordre social és una creació estrictament humana.

Neix perquè les persones el produeixen mitjançant la seva activitat (dimensió genètica) i es manté en el temps perquè les seves accions quotidianes el continuen sostenint (dimensió existencial). 1 Objectivació: Les pràctiques humanes externalitzades es transformen en fenòmens independents dels seus creadors. Mitjançant la repetició i la transmissió d'una generació a la següent, les accions adquireixen consistència d'institució. Els individus experimenten aquests productes culturals com una realitat exterior preexistent i no com a invencions humanes reversibles. 2 Internalització: És l'apropiació subjectiva d'aquesta realitat que sembla objectiva.

A través de la socialització, l'individu assimila les normes, els rols i els patrons de conducta propis del seu context social com si fossin naturals. 3 Apunts d'Introducció a la Sociologia: Autors i Teories 30 ERROR FREQÜENT Confondre l'objectivació amb la reificació. L'objectivació és el pas general pel qual un acord o pràctica adquireix estabilitat exterior. La reificació és una forma extrema d'aquest procés en què s'oblida totalment l'origen humà de la institució i es concep com una cosa natural, còsmica o biològica inexorable. Per sostenir les institucions en el temps i garantir que les noves generacions les acceptin, les societats desenvolupen mecanismes de legitimació.

Aquests representen esquemes cognitius i normatius que expliquen i justifiquen l'ordre vigent a través de diferents sistemes de coneixement, com ara la mitologia, la teologia, la filosofia o la ciència. Moment del procés Mecanisme clau Efecte sobre l'actor Externalització Pràctica i creació Producció activa de l'ordre social Objectivació Institucionalització i reificació Percepció de l'ordre com a fet extern i objectiu Internalització Socialització Assumpció subjectiva de rols, valors i normes COMPROVA-HO 44 Què passaria si els individus deixessin d'externalitzar pràctiques que sostenen una institució?

El debat crític: fets bruts, intersubjectivitat i llenguatge Tot i la potència explicativa del constructivisme, autors contemporanis n'han assenyalat determinats límits. El filòsof John Searle distingeix entre els fets bruts (reals amb independència de qualsevol percepció humana) i els fets institucionals (existents només per acord humà). Per exemple, l'existència física d'esclaus i amos hauria tingut lloc encara que en l'antiga Grècia ningú hagués encunyat aquests termes. D'altra banda, Jürgen Habermas recorda que els significats socials no depenen del capritx aïllat d'un subjecte: es basen en acords intersubjectius forjats en la interacció i la comunicació.

Aquest gir lingüístic emfatitza com els éssers humans generen el llenguatge alhora que són modelats pel llenguatge que han creat. L'acció no prové d'un individu incomunicat, sinó que és fruit de la interacció comunicativa contínua mitjançant la qual s'arriba a pactes de significat. La identitat en l'interaccionisme simbòlic: George Herbert Mead L'interaccionisme simbòlic de George Herbert Mead (1863-1931) planteja que la identitat de les persones no és una entitat biològica innata, sinó el producte directe de la interacció social quotidiana. La ment i la consciència sorgeixen a mesura que l'individu es relaciona amb els altres a través de símbols i del llenguatge.

DEFINICIÓ La persona (el Self) és l'estructura resultant de la interrelació dialèctica permanent entre dues dimensions constitutives: el «Mi» i el «Jo». Apunts d'Introducció a la Sociologia: Autors i Teories 31 ESQUEMA Estructura de la persona en Mead El Mi representa el conjunt d'actituds, expectatives i normes que l'individu assumeix del seu context social. És la dimensió socialitzada i convencional del subjecte. El Jo és la resposta activa, espontània i conscient que l'individu dona davant aquestes expectatives socials. És el component que pot acceptar, modificar o transgredir les pautes establertes.

Mitjançant la interacció, les persones reflexionen sobre si mateixes i construeixen la seva autoimatge. Davant les influències de l'entorn, el «Jo» adopta una postura activa: decideix si reprodueix els patrons apresos o si els transforma. Des d'aquesta òptica, la sociologia redefineix el seu objecte de recerca. En comptes de reduir la conducta a variables estructurals externes com el nivell formatiu o la classe social, l'anàlisi ha d'indagar quin és el sentit subjectiu que els actors atorguen a les seves decisions, quins agents han guiat la seva socialització i quin món de la vida donen per descomptat en actuar.

COMPROVA-HO 45 Quina funció desenvolupa el «Jo» davant les pautes incorporades pel «Mi»? IDEES CLAU La perspectiva subjectiva dels anys seixanta rebutja el determinisme estructural i rescata la capacitat reflexiva i biogràfica dels individus. El món de la vida d'Alfred Schütz constitueix el rerefons d'autoevidències compartides que fa possible la comunicació diària sense negociar constantment cada sentit. Berger i Luckmann expliquen la realitat social com un procés dialèctic en tres fases: externalització, objectivació i internalització. La reificació representa la pèrdua de consciència sobre l'origen humà d'una institució, presentant-la com una cosa immutable de caràcter natural o còsmic.

Segons George Herbert Mead, la identitat es construeix mitjançant la tensió dialèctica entre el «Mi» socialitzat i el «Jo» actiu i transformador. Persona (Self) Identitat sorgida de la interacció social comunicativa El Mi Conjunt d'actituds i normes socials internalitzades El Jo Reacció conscient, creativa i transformadora de l'actor Apunts d'Introducció a la Sociologia: Autors i Teories 32 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 46. En què consisteix la diferència entre l'externalització per gènesi i per existència en Berger i Luckmann? 47. Com respon l'interaccionisme a l'explicació de conductes com votar o delinquir enfront dels models macroestructurals? Test Encercla la resposta correcta.

Les solucions són al final. 48. Quin any van publicar Davis i Moore la seva teoria funcional de l'estratificació? 49. Quin subsistema social s'associa a la funció d'Adaptació en el model AGIL? 50. Quina funció compleix el dret dins de la comunitat societal segons Parsons? 51. Per què es critica la manca de falsabilitat del funcionalisme estructural? 52. Quin concepte d'Alfred Schütz defineix el rerefons de conviccions no qüestionades en la vida…