L'acceleració del creixement i l'època daurada (1945-1973)

I 0 flashcards i 5 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS HISTÒRIA ECONÒMICA Grau en Administració i Direcció d'Empreses Universitat de Girona AprenAI 2026-2027 Apunts sobre l'ordre de Bretton Woods, l'Estat del benestar, els determinants de l'època daurada, el canvi estructural agrari i la descolonització. APREN.AI Índex 1 L'ordre internacional de postguerra i les noves institucions econòmiques 1. El gir sociopolític de 1945 i la fractura de la Guerra Freda 2. L'arquitectura monetària de Bretton Woods 3.

L'ajuda econòmica bilateral dels Estats Units i la integració europea 2 L'expansió de la despesa pública i la construcció de l'Estat del benestar La gran compressió de les rendes i la nova composició pública Els cinc determinants i la paradoxa de Robin Hood Sostenibilitat econòmica i funcionament fiscal El salt en el desenvolupament humà 3 L'època daurada del capitalisme: creixement, convergència i determinants L'hipercreixement i els patrons de convergència (1950-1973) Els cinc factors explicatius de l'expansió econòmica El cercle virtuós d'acumulació i consum massiu 4 Canvi estructural, revolució verda i dinàmiques de consum El canvi estructural com a motor del creixement La Llei d'Engel i l'expansió de la societat de consum La revolució verda al sector agrari Transvasament de mà d'obra i dinàmiques del mercat laboral Esgotament del cicle als Estats Units i canvi macroeconòmic 5 Descolonització, asimetria global i persistència de la divergència L'impacte de la Segona Guerra Mundial i l'impuls emancipador Fragilitat interna i dependència externa dels nous estats La persistència de la divergència econòmica global 6 Resum per repassar 1.

Ordre internacional i arquitectura de postguerra 2. Estat del benestar i canvi distributiu 3. L'època daurada i canvi estructural (1950-1973) 4. Descolonització i divergència global Cronologia clau Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions. Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. L'acceleració del creixement i l'època daurada (1945-1973) 1 1 L'ordre internacional de postguerra i les noves institucions econòmiques EN ACABAR SABRÀS Descriure els pilars del sistema monetari de Bretton Woods i el funcionament del patró canvi- dòlar.

Distinguir les funcions assignades a l'FMI, al Banc Mundial (BIRD) i al GATT en la postguerra. Explicar per què el Pla Marshall va assumir la recuperació europea en comptes del Banc Mundial. Identificar les raons que van portar a la creació de l'EFTA davant la Comunitat Econòmica Europea. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què els països vencedors de la Segona Guerra Mundial van rebutjar tornar a l'antic patró or pur i van optar per crear organismes multilaterals? El final de la Segona Guerra Mundial el 1945 va transformar l'ordre geopolític i econòmic mundial.

La mobilització de recursos i la destrucció material havien superat amb escreix les de la Gran Guerra, fet que va exigir una reconstrucció institucional exhaustiva. ESQUEMA L'acceleració del creixement econòmic de postguerra Ordre internacional Arquitectura de Bretton Woods i ajut nord-americà Estat del benestar Despesa pública i gran compressió de rendes Època daurada Creixement sostingut i convergència econòmica Canvi estructural Revolució verda i consum de masses Asimetria global Descolonització i persistència de la divergència L'acceleració del creixement i l'època daurada (1945-1973) 2 1.

El gir sociopolític de 1945 i la fractura de la Guerra Freda La victòria dels aliats sobre les dictadures feixistes va desencadenar una profunda onada democratitzadora. Aquest ambient va propiciar fites com la fundació de les Nacions Unides a la Conferència de San Francisco (1945), el reconeixement del dret a l'autodeterminació dels pobles i la proclamació de la Declaració Universal dels Drets Humans el 1948.

No obstant això, aquest impuls es va veure truncat ràpidament per la fractura de la Guerra Freda (1947-1989), que va dividir el planeta en dos blocs enfrontats: el bloc occidental liderat pels Estats Units i vertebrat militarment a través de l'OTAN (creada entre 1948 i 1949), i el bloc soviètic aplegat sota el Pacte de Varsòvia. En el pla intern, la crisi del capitalisme d'entreguerres i el record de la Gran Depressió de 1929 van desacreditar l'ortodòxia liberal del patró or pur i el lliure mercat desregulat.

A partir de l'experiència adquirida entre 1933 i 1945, quan la planificació bèl·lica va requerir una forta regulació estatal i pressió fiscal amb el suport d'inversors i financers, es va consolidar el consens entorn de les idees keynesianes: l'Estat podia i havia d'utilitzar la despesa pública per estimular l'economia i afavorir una distribució menys desigual de la renda. COMPROVA-HO 2 Quina experiència històrica va desmuntar la confiança cega en el capitalisme del lliure mercat i va legitimar la intervenció estatal després de 1945? 2.

L'arquitectura monetària de Bretton Woods Per evitar les devaluacions competitives i el col·lapse del comerç que van caracteritzar la dècada del 1930, els Estats Units i la Gran Bretanya van liderar la creació d'un nou sistema econòmic a la Conferència de Bretton Woods (1944). Aquesta reunió va fixar un règim monetari conegut com a patró canvi-dòlar. Sota aquest mecanisme, les monedes internacionals fixaven un tipus de canvi estable respecte al dòlar nord-americà, que actuava com a divisa clau convertible directament en or.

Per donar suport i estabilitat a aquest entramat, es van instituir nous organismes financers internacionals que funcionaven amb una autonomia notable respecte a l'estructura de les Nacions Unides. Organisme Any de creació Missió i funcionament original Fons Monetari Internacional (FMI) 1947 Garantir l'estabilitat dels tipus de canvi. Gestionava un fons de reserves que permetia als bancs centrals fer front a la depreciació de la seva moneda demanant préstecs de fins al doble de la seva quota («dret de gir»), amb el compromís de recomprar la seva divisa posteriorment.

L'acceleració del creixement i l'època daurada (1945-1973) 3 Organisme Any de creació Missió i funcionament original BIRD (Banc Mundial) 1944 Creat originalment com a Banc Internacional de Reconstrucció i Desenvolupament per finançar la reconstrucció de les regions devastades per la guerra. Més endavant, es va reorientar cap a projectes de desenvolupament econòmic i lluita contra la pobresa. GATT 1947 Acord General d'Aranzels i Comerç signat per desmuntar les mesures hiperproteccionistes vigents des de 1929 i restablir el lliure comerç multilateral. ERROR FREQÜENT Atribuir la recuperació immediata d'Europa Occidental al Banc Mundial (BIRD).

Tot i que es va crear el 1944 amb aquest objectiu al seu nom, la seva capacitat financera era totalment insuficient per a la magnitud de la desfeta europea. La reconstrucció es va canalitzar per via bilateral directa mitjançant el Pla Marshall, mentre que el Banc Mundial es va acabar reorientant cap al desenvolupament dels països empobrits. COMPROVA-HO 3 Què era el «dret de gir» de l'FMI i com protegia les divises nacionals? 3.

L'ajuda econòmica bilateral dels Estats Units i la integració europea La recuperació d'Europa i del Japó resultava indispensable per a l'economia nord-americana: després de l'esforç bèl·lic, els EUA havien d'evitar una crisi postbèl·lica de sobreproducció i mantenir la plena ocupació assegurant mercats per a les seves exportacions. L'ajuda es va desplegar mitjançant dos programes cabdals: El Pla Marshall (1945-1949), orientat a la reactivació industrial i agrícola d'Europa Occidental. El Pla MacArthur (1946-1952), centrat en la reconstrucció i reorganització econòmica del Japó.

Aquesta transferència de fons tenia una clara condició política: alinear-se amb el bloc occidental en el context de la Guerra Freda i integrar-se en l'OTAN. Per coordinar l'arribada d'aquests recursos a Europa, el 1948 es va establir l'OECE (Organització Europea per a la Cooperació Econòmica), organisme que posteriorment donaria lloc a l'OCDE. Paral·lelament, l'impuls de cooperació va originar les primeres institucions d'integració continental: la CECA (Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer) el 1952 i la CEE (Comunitat Econòmica Europea) el 1957.

Com a resposta i alternativa comercial a la CEE que no exigís sotmetre's a vincles supranacionals o a l'alineament militar de l'OTAN, països neutrals com Àustria, Suècia, Suïssa, Noruega i Dinamarca van fundar el 1960 l'EFTA (Associació Europea de Lliure Comerç), a la qual es van sumar la Gran Bretanya i Portugal (per protegir el seu comerç amb la Commonwealth), a més de Finlàndia i Islàndia. L'acceleració del creixement i l'època daurada (1945-1973) 4 COMPROVA-HO 4 Quina motivació tenien països com Suïssa o Suècia per fundar l'EFTA el 1960 en lloc d'adherir- se a la CEE?

IDEES CLAU Després de 1945, el descrèdit del capitalisme no regulat i de l'ortodòxia liberal va donar pas a la intervenció estatal d'arrel keynesiana. La fractura de la Guerra Freda va polaritzar el món entre l'OTAN (bloc occidental) i el Pacte de Varsòvia (bloc soviètic), condicionant els ajuts econòmics. Bretton Woods (1944) va instaurar el patró canvi-dòlar, coordinat per l'FMI per garantir l'estabilitat canviària i pel GATT (1947) per frenar el proteccionisme. El BIRD va tenir un paper pràcticament nul en la reconstrucció europea immediata, la qual va ser assumida de manera bilateral pels EUA mitjançant el Pla Marshall.

L'ajuda nord-americana va impulsar la fundació de l'OECE/OCDE i el procés d'integració europea (CECA, CEE), davant del qual països neutrals van crear l'EFTA el 1960. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 5. Per què el Banc Mundial (BIRD) no va ser el protagonista de la reconstrucció econòmica europea després de la guerra? 6. Quin paper van tenir les experiències bèl·liques entre 1933 i 1945 en l'adopció de les polítiques keynesianes? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 7. Quin organisme es va fundar el 1947 per salvaguardar l'estabilitat dels tipus de canvi mitjançant reserves? 8. A través de quin mecanisme van canalitzar els Estats Units la reconstrucció d'Europa Occidental?

Associació Europea de Lliure Comerç a) Banc Mundial b) Fons Monetari Internacional c) Comunitat Econòmica Europea d) El Banc Mundial (BIRD) a) El Pla Marshall b) L'Acord General del GATT c) La creació de l'EFTA d) L'acceleració del creixement i l'època daurada (1945-1973) 5 9. Quina funció tenia originàriament el GATT signat el 1947? 10. Quin va ser un dels motius principals per fundar l'EFTA l'any 1960? 2 L'expansió de la despesa pública i la construcció de l'Estat del benestar EN ACABAR SABRÀS Descriure el període i les característiques de la Gran Compressió en les rendes internes. Explicar els cinc factors determinants que van originar l'Estat del benestar als països de l'OCDE.

Definir el mecanisme de la Paradoxa de Robin Hood i analitzar la base imposable real de la despesa pública. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 11 Com es va poder finançar una expansió gegantina dels serveis públics sense provocar la fuga dels grans patrimonis privats? Després del desenllaç de la Segona Guerra Mundial l'any 1945, les societats desenvolupades van experimentar una transformació institucional sense precedents. La fallida prèvia del capitalisme clàssic no regulat durant la Gran Depressió i l'esforç bèl·lic planificat van desmuntar les objeccions a la intervenció estatal en l'economia.

Aquest context va impulsar la democratització i va culminar en el desplegament de l'Estat del benestar als països de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE). La gran compressió de les rendes i la nova composició pública Entre els anys 1939 i 1972-1982, les economies occidentals van viure l'anomenada Gran Compressió, un procés que va retallar dràsticament la proporció del producte nacional concentrada en mans de la minoria més acabalada i va reduir substancialment la desigualtat de renda interna.

Establir un mercat comú del carbó a) Coordinar les forces militars occidentals b) Desmantellar les barreres comercials proteccionistes c) Finançar el dèficit dels bancs centrals d) Integrar-se directament a l'aliança militar de l'OTAN a) Substituir el patró canvi-dòlar de Bretton Woods b) Unificar la gestió del carbó i de l'acer c) Una via comercial per a països no alineats d) L'acceleració del creixement i l'època daurada (1945-1973) 6 Aquesta transformació va anar acompanyada d'una redefinició integral de la despesa pública.

Tradicionalment, els pressupostos estatals cobrien la remuneració de funcionaris, les partides militars, el pagament d'interessos pel deute públic i determinades infraestructures bàsiques. La novetat de la segona meitat del segle XX va consistir en la primacia de la despesa social: Sistemes de salut pública universals i finançament educatiu a tots els nivells. Sistemes de pensions de vellesa i cobertures per incapacitat laboral. Subsidis de desocupació, habitatge públic protegit i atenció integral a persones dependents. Transferències directes, subvencions a famílies i empreses i desgravacions específiques.

COMPROVA-HO 12 En què es va diferenciar la composició de la despesa pública de postguerra respecte a la tradicional? Els cinc determinants i la paradoxa de Robin Hood L'adopció massiva de polítiques redistributives als estats de l'OCDE no va ser fruit de l'atzar, sinó de la confluència de cinc forces estructurals: La democratització efectiva: L'assoliment del sufragi universal sota el criteri «una persona, un vot» va dotar de pes electoral les classes treballadores, consolidant partits partidaris de la redistribució que havien patit la repressió feixista d'entreguerres. 1 El nivell de cohesió o polarització social: Una major homogeneïtat facilita els acords socials.

Per contra, societats marcades per una forta fragmentació ètnica o heterogeneïtat interna (com els Estats Units) van tenir una democratització més lenta i un desenvolupament de l'Estat del benestar menys intens. 2 El ritme de creixement econòmic: L'alça continuada de la renda per càpita va permetre establir una classe mitjana assalariada que compartia la demanda de serveis públics de qualitat. 3 L'envelliment demogràfic: L'augment sostingut de l'esperança de vida va consolidar el suport ciutadà cap a un sistema de pensions públiques i atenció sanitària universal.

4 El pes del capital industrial, financer i humà: Davant de la riquesa immòbil (finques agràries o mines), el capital mòbil i la formació tècnica tenen una alta capacitat de fuga o deslocalització, factor que va condicionar l'estratègia fiscal adoptada. 5 L'acceleració del creixement i l'època daurada (1945-1973) 7 CAUSES I CONSEQÜÈNCIES Sufragi universal complet Generalització del principi electoral d'una persona, un vot. Creixement sostingut Consolidació d'una àmplia classe mitjana assalariada. Augment d'esperança de vida Major demanda social de pensions públiques i sanitat. Mobilitat del capital modern Impossibilitat de gravar excessivament capitals deslocalitzables.

Aparició i consolidació de l'Estat del benestar Gran Compressió salarial Reducció de la bretxa de renda interna fins a 1972-1982. Cobertura social universal Finançament obrer de serveis públics altament eficients. En aquest escenari s'aplica l'anomenada Paradoxa de Robin Hood: com menor és la distància de renda entre els estrats mitjans i els sectors de menors ingressos, més creix l'empatia dels primers cap als segons. Aquesta proximitat fa possible una gran coalició electoral capaç d'aïllar políticament les elits opositores i consolidar la despesa redistributiva.

COMPROVA-HO 13 Segons la paradoxa de Robin Hood, per què una menor distància entre classes mitjanes i baixes afavoreix l'Estat del benestar? Sostenibilitat econòmica i funcionament fiscal La construcció de l'Estat del benestar no va frenar la inversió privada ni el creixement durant la postguerra. Aquesta compatibilitat es va aconseguir gràcies a diversos mecanismes: Eficiència en costos: La centralització estatal va permetre reduir dràsticament les despeses administratives en comparació amb els esquemes privats dispersos. Millora de la productivitat: L'accés col·lectiu a la salut i a l'educació va elevar notablement el capital humà de la població activa.

Redistribució pel costat de la despesa: L'efecte igualador es va executar transferint recursos mitjançant serveis i prestacions, no pas mitjançant una confiscació excessiva de la riquesa empresarial. L'acceleració del creixement i l'època daurada (1945-1973) 8 ERROR FREQÜENT Pensar que l'Estat del benestar es finançava principalment amb impostos massius sobre els grans capitals. En realitat, per impedir que els capitals mòbils i financers emigressin cap a paradisos fiscals o l'estranger, les rendes del capital van rebre un tracte tributari moderat.

El gruix del finançament públic va recaure directament sobre els salaris de les pròpies famílies treballadores, que després n'eren les beneficiàries directes. La taula següent sintetitza la relació entre la naturalesa dels actius i la resposta política de les elits: Tipus d'actiu dominant Capacitat de mobilitat Reacció de l'elit davant la pressió fiscal Béns immobles (terres, mines, immobles) Nul·la (immobilitat física) Cop militar, autoritarisme i oposició frontal a la democràcia. Capital industrial, financer i humà Elevada (actius mòbils i capacitat de sortida) Deslocalització exterior, aprofitament de paradisos fiscals i negociació institucional.

COMPROVA-HO 14 Per quina raó tècnica les rendes del capital van estar menys gravades que les del treball durant l'expansió de l'Estat del benestar? El salt en el desenvolupament humà Mentre que el Producte Interior Brut (PIB) mesura el valor afegit agregat que circula pel mercat i pel sector públic, el desenvolupament humà avalua les capacitats i llibertats reals dels individus per triar el seu mode de vida. L'Índex de Desenvolupament Humà (IDH) sintetitza aquest concepte combinant de forma ponderada: Tot i que l'augment del PIB ja s'incorpora logarítmicament en la mètrica, a partir de 1945 l'IDH va augmentar a un ritme superior al de la renda per càpita.

A la primera meitat del segle XX, els guanys en benestar derivaven sobretot d'obres de clavegueram, potabilització i sanejament d'aigües impulsades per l'higienisme. En canvi, el salt posterior a la Segona Guerra Mundial va ser liderat directament per l'Estat del benestar gràcies a la protecció sanitària integral, la generalització de l'ensenyament i les atencions de cura ciutadana. IDH = f(PIB per c pita, esperan a de vida, educaci ) a ˋ ç o ˊ L'acceleració del creixement i l'època daurada (1945-1973) 9 IDEES CLAU Entre 1939 i els anys 1972-1982 es va produir la Gran Compressió, que va reduir dràsticament la concentració de renda interna als països avançats.

L'Estat del benestar va néixer de la combinació de sufragi universal, creixement de rendes, cohesió social, envelliment demogràfic i predomini de capitals mòbils. La paradoxa de Robin Hood exposa com la proximitat d'ingressos entre treballadors i classes mitjanes afavoreix majories polítiques redistributives. El sosteniment financer de l'Estat del benestar va descansar sobre les rendes salarials del treball per evitar la deslocalització del capital industrial i financer. L'IDH va progressar més de pressa que el PIB de postguerra gràcies a la inversió pública directa en sanitat, educació i xarxes de protecció social. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 15.

Quins períodes delimiten cronològicament el fenomen conegut com a Gran Compressió de la desigualtat? 16. Quines tres dimensions s'integren en el càlcul conceptual de l'Índex de Desenvolupament Humà (IDH)? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 17. Quin període comprèn la coneguda Gran Compressió de la desigualtat interna? 18. Segons la paradoxa de Robin Hood, quan augmenta la predisposició de la classe mitjana a redistribuir? 19. Qui va aportar el gruix dels tributs per mantenir l'Estat del benestar?

Des de 1945 fins a 1960 a) Des de 1980 fins a l'any 2000 b) Des de 1939 fins a 1972-1982 c) Des de 1914 fins a 1929 d) Quan la diferència amb els més pobres s'escurça a) Quan la societat pateix una greu polarització b) Quan les elits financeres dominen el parlament c) Quan creix la distància amb els ingressos baixos d) Les rendes del capital mitjançant alts gravàmens a) Les pròpies famílies treballadores assalariades b) Els fons financers d'inversió internacional c) Els propietaris de mines i grans latifundis d) L'acceleració del creixement i l'època daurada (1945-1973) 10 20. Quin va ser el motor principal de l'alça de l'IDH a la segona meitat del segle XX?

3 L'època daurada del capitalisme: creixement, convergència i determinants EN ACABAR SABRÀS Distingir els conceptes de beta convergència i sigma convergència aplicats a l'època daurada Explicar els cinc determinants fonamentals de l'acceleració econòmica entre 1950 i 1973 Descriure el funcionament del cercle virtuós entre productivitat, salaris i consum de masses PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 21 Per què un país devastat físicament per la guerra pot créixer més de pressa que el líder mundial que en va sortir intacte?

L'hipercreixement i els patrons de convergència (1950-1973) L'etapa compresa entre el final de la reconstrucció bèl·lica cap al 1950 i els xocs petroliers de 1973 i 1978 rep la denominació d'època daurada del capitalisme. Durant aquests anys es van registrar els ritmes d'expansió del producte interior brut més intensos coneguts en períodes de pau per a les economies desenvolupades.

Dins del bloc dels països industrialitzats agrupats a l'OCDE, aquest dinamisme va anar acompanyat d'un doble procés d'aproximació respecte als líders tecnològics: DEFINICIÓ La beta convergència té lloc quan les economies amb una renda per càpita de partida inferior registren taxes de creixement superiors a les dels països més avançats, generant un procés d'atrapament (catching-up). La sigma convergència expressa la disminució real de la dispersió de la renda per càpita entre els components d'un determinat grup de territoris al llarg dels anys.

Aquesta convergència econòmica no va ser homogènia a escala planetària, sinó que va dibuixar trajectòries regionals fortament contrastades: Només la millora de clavegueres i potabilització a) L'emissió massiva de deute per a defensa b) L'extensió de la despesa en salut i educació c) L'eliminació del vot universal a les ciutats d) L'acceleració del creixement i l'època daurada (1945-1973) 11 Zona o país Pauta de creixement Dinamisme respecte al líder tecnològic Alemanya, Japó i Mediterrani Ritmes excepcionals («miracles» econòmics) Aparellament amb la Gran Bretanya i clara aproximació als Estats Units Estats Units i Gran Bretanya Avanç moderat o sostingut Pèrdua d'avantatge relatiu en créixer a menys velocitat que els perseguidors URSS i Europa de l'Est Forta acceleració inicial Apropament a l'Oest abans de l'estancament dels anys setanta i el seu col·lapse posterior Amèrica Llatina Creixement màxim dins del seu segle XX Convergència molt limitada respecte al grup de l'OCDE Àsia (excepte el Japó) Manteniment de les diferències Bretxa persistent amb acusats contrastos entre països Àfrica Pèrdua de posicions relatives Divergència evident i empitjorament relatiu de la renda COMPROVA-HO 22 En què es distingeix conceptualment la beta convergència de la sigma convergència?

Els cinc factors explicatius de l'expansió econòmica L'extraordinària acceleració dels països capitalistes occidentals i del Japó es recolza en cinc eixos estructurals interdependents: Reconstrucció sobre un capital humà intacte: Els combats de la Segona Guerra Mundial van destruir bona part del capital físic (fàbriques, vies i maquinària). Amb tot, els coneixements tècnics, les habilitats productives i l'experiència institucional van quedar preservats, permetent reposar els actius ràpidament. 1 Adopció del paquet de la Segona Revolució Tecnològica (SRT): Els Estats Units disposaven d'innovacions i processos industrials madurs llestos per transferir.

Les economies d'Europa i el Japó posseïen una capacitat social de creixement suficient per asimilar aquestes millores i retallar la distància d'eficiència. 2 Combustibles fòssils a baix cost: La difusió de les noves tecnologies es va fonamentar en un flux massiu de petroli, gas i carbó competitius. La substitució constant de feina manual per energia barata va impulsar la productivitat. 3 Transvasament sectorial de la mà d'obra: L'adopció de maquinària, fertilitzants i noves varietats a l'agricultura va generar un excedent laboral al camp.

El trasllat d'aquests efectius cap a la indústria i els serveis, àmbits amb rendiments per hora molt superiors, va elevar automàticament la productivitat mitjana agregada. 4 L'acceleració del creixement i l'època daurada (1945-1973) 12 ERROR FREQÜENT No confongueu la devastació de postguerra amb la pèrdua de capital humà. Les bombes van destrossar fàbriques i infraestructures (capital físic), però el coneixement tècnic, l'organització laboral i la capacitat tecnològica de la població van restar vius. Sense aquesta base humana hagués estat impossible aconseguir la reconstrucció en pocs anys.

COMPROVA-HO 23 Com va afavorir la revolució del sector agrari l'avanç de la productivitat agregada de l'economia? El cercle virtuós d'acumulació i consum massiu La confluència de l'oferta tecnològica i la solidesa de la demanda agregada va consolidar un bucle d'expansió sostinguda: PROCÉS El cercle virtuós de l'època daurada Els guanys constants d'eficiència van permetre alçar les retribucions dels assalariats sense minvar el marge net de les corporacions. Aquesta combinació va desencadenar una forta embranzida en la compra de béns de consum durador (electrodomèstics, vehicles particulars), que garantia beneficis que les firmes reinvertien en ampliar capacitats i instal·lar millor maquinària.

Aquest esquema domèstic es va veure sostingut per un entorn institucional favorable: Estabilitat sociolaboral i marc regulador: La negociació salarial centralitzada entre patronals i sindicats va distribuir els augments de productivitat en salaris directes i prestacions de l'Estat del benestar (vegeu «L'expansió de la despesa pública i la construcció de l'Estat del benestar»). Això va blindar la capacitat de compra familiar sense deteriorar la rendibilitat empresarial.

5 Difusió tecnològica Adopció de tècniques de la SRT i energia fòssil barata 1 Augment de productivitat Rendiments més alts per hora de treball 2 Increment salarial Pactes col·lectius que reparteixen guanys a les famílies 3 Demanda de masses Compra massiva de nous béns de consum durador 4 Reinversió de beneficis Expansió de la capacitat instal·lada i nova tecnologia 5 L'acceleració del creixement i l'època daurada (1945-1973) 13 Polítiques fiscals keynesianes: Les inversions en equipaments públics van funcionar com a estabilitzadors automàtics davant les oscil·lacions privades, impulsant la plena ocupació.

Apertura comercial progressiva: La liberalització comercial intraeuropea, que cap al 1961 era gairebé plena, va permetre explotar economies d'escala superiors a la mida dels mercats nacionals. Estabilitat monetària: El sistema articulat el 1944 a Bretton Woods va aportar un escenari monetari previsible fins a l'inici dels anys setanta (vegeu «L'ordre internacional de postguerra i les noves institucions econòmiques»). COMPROVA-HO 24 Quina funció complien els estabilitzadors automàtics associats a les polítiques keynesianes durant aquest període? IDEES CLAU L'època daurada (1950-1973) va registrar el creixement del PIB per càpita més ràpid de la història dels països desenvolupats.

La beta convergència va permetre que Alemanya, el Japó i el sud d'Europa reduïssin distàncies amb els Estats Units i la Gran Bretanya gràcies a taxes més elevades. El capital humà i institucional va sobreviure a la destrucció bèl·lica de 1945, facilitant l'adopció ràpida de la Segona Revolució Tecnològica. La transferència de treballadors des de l'agricultura mecanitzada cap a la indústria i els serveis va elevar la productivitat agregada. El cercle virtuós es va basar en augments salarials i consum de masses que absorbien la producció derivada d'un petroli barat i alta reinversió. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 25.

Quina diferència bàsica hi va haver entre la destrucció patida per Europa després de la Segona Guerra Mundial i els seus factors productius intangibles? 26. Quin paper va tenir el preu de l'energia fòssil en el patró productiu de l'època daurada? 27. Per què el menor ritme d'expansió dels Estats Units o la Gran Bretanya no contradiu el model de l'època daurada? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 28. Quin fenomen reflecteix la disminució efectiva de les diferències de renda entre països? Sigma convergència a) Beta convergència b) Canvi institucional c) Rendiments decreixents d) L'acceleració del creixement i l'època daurada (1945-1973) 14 29.

Com van evolucionar les economies d'Àfrica durant l'època daurada? 30. Quin factor va permetre una recuperació accelerada a Europa malgrat la destrucció bèl·lica? 31. Què va propiciar l'increment de la productivitat mitjana mitjançant el transvasament laboral? 4 Canvi estructural, revolució verda i dinàmiques de consum EN ACABAR SABRÀS Analitzar com la interacció entre la Llei d'Engel i el canvi estructural va transformar els patrons de consum. Explicar l'impacte tecnològic i econòmic de la revolució verda sobre els preus agrícoles i la renda pagesa. Identificar els factors demogràfics i laborals que van permetre l'expansió de la producció manufacturera de béns duradors.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 32 Com és possible que un augment espectacular de la collita pugui perjudicar econòmicament els mateixos pagesos que la produeixen? El canvi estructural com a motor del creixement Durant l'etapa posterior a la Segona Guerra Mundial, el creixement econòmic va anar lligat a una profunda reconfiguració productiva. Aquest fenomen, conegut com a canvi estructural, consisteix en la transformació simultània de l'oferta i la demanda agregades, desplaçant recursos des d'activitats tradicionals cap a sectors amb nivells superiors de productivitat.

Pel costat de l'oferta, la incorporació de noves tecnologies i la millora del capital humà van generar increments diferencials de productivitat entre branques d'activitat. Això va alterar els preus relatius en benefici dels sectors més eficients. Pel costat de la demanda, l'augment sostingut de la renda familiar disponible va transformar les preferències de consum. La combinació d'ambdós moviments va permetre una reassignació eficient dels recursos productius que va actuar com a motor endogen del creixement econòmic.

Van duplicar la productivitat a) Van assolir beta convergència b) Van mantenir distància estable c) Van registrar divergència econòmica d) L'aturada de la industrialització a) L'ajuda financera soviètica b) El descens dels salaris reals c) La preservació del capital humà d) L'ús exclusiu de tracció animal a) L'abandonament dels serveis b) El tancament de grans fàbriques c) El pas del camp a la indústria d) L'acceleració del creixement i l'època daurada (1945-1973) 15 DEFINICIÓ El canvi estructural és la transferència continuada de factors de producció (especialment treball i capital) des de sectors de baixa productivitat, com l'agricultura tradicional, cap a sectors d'alta productivitat, com la indústria manufacturera i els serveis moderns, transformant paral·lelament les pautes de consum.

La Llei d'Engel i l'expansió de la societat de consum L'evolució dels patrons de despesa familiar durant aquest període s'explica directament a través de la dinàmica econòmica descrita per la teoria del consum. PER RECORDAR-HO La Llei d'Engel postula que, a mesura que creix la renda d'una família, la proporció del pressupost assignada a béns de subsistència (com els aliments) disminueix, mentre que augmenta la despesa en béns superiors o de consum durador. Els aliments presenten una baixa elasticitat-renda de la demanda: un cop cobertes les necessitats bàsiques, el consum no creix al mateix ritme que els ingressos i tendeix a saturar-se.

Com que els guanys de productivitat van abaratir els aliments, les famílies van alliberar una part substancial del seu pressupost. Aquest excedent es va canalitzar cap a la demanda de béns que abans es consideraven articles de luxe: vehicles privats, electrodomèstics i tecnologia per a la llar. La demanda de béns de consum duradors va experimentar taxes de creixement proporcionals superiors a l'alça de la renda familiar. Aquest comportament va impulsar la difusió massiva de l'American way of life des dels Estats Units cap a Europa Occidental i la resta de països de l'OCDE, consolidant una societat urbana de consum massiu.

COMPROVA-HO 33 Per què un increment del 20 % en la renda no es tradueix en un increment del 20 % en la compra d'aliments bàsics? La revolució verda al sector agrari Fins al període d'entreguerres, l'agricultura a Europa i el Japó depenia en gran part de la tracció animal, adobs orgànics i rotacions de conreus. Aquesta situació va canviar dràsticament amb l'aplicació del paquet tecnològic industrial al camp, fenomen conegut com la revolució verda. Aquest procés va introduir per primera vegada una base energètica recolzada en els combustibles fòssils dins l'àmbit primari mitjançant diversos canvis tècnics: Mecanització integral mitjançant l'ús massiu de tractors, segadores i batedores.

Aplicació generalitzada de productes químics: fertilitzants de síntesi, pesticides i herbicides. Introducció de noves varietats de llavors d'alt rendiment i ampliació de regadius a gran escala. Industrialització de la ramaderia mitjançant cadenes d'engreix basades en pinsos compostos. L'acceleració del creixement i l'època daurada (1945-1973) 16 PROCÉS Mecanisme del canvi estructural agrari Aquest salt tecnològic va multiplicar el rendiment per unitat de superfície i de mà d'obra. No obstant això, com que la demanda d'aliments és inelàstica, el fort increment de l'oferta va provocar una caiguda continuada dels preus agrícoles en origen.

Els pagesos van experimentar una gran vulnerabilitat a causa d'uns marges d'explotació cada cop més estrets, atrapats entre preus de venda en descens i costos creixents dels subministraments externs (adobs, carburants i maquinària). ERROR FREQÜENT Creure que la revolució verda va augmentar la renda dels agricultors a causa de la major producció. En realitat, com que els aliments tenen una demanda inelàstica, l'excés d'oferta va enfonsar els preus de venda, reduint els beneficis dels pagesos i expulsant-los cap a la indústria i els serveis.

Transvasament de mà d'obra i dinàmiques del mercat laboral La combinació de l'augment de productivitat al camp i el límit en la demanda d'aliments va alliberar un gran volum de treballadors rurals. Aquesta població activa va emigrar cap a les ciutats per cobrir la demanda de les indústries manufactureres i el sector serveis, on la productivitat mitjana era més alta. Aquest moviment intersectorial va elevar la productivitat agregada de tota l'economia. Revolució verda Mecanització i aplicació intensiva de química i llavors noves. 1 Alça de rendiments Increment notable de la producció per unitat de treball i superfície.

2 Caiguda de preus Saturació del mercat per la baixa elasticitat-renda d'aliments. 3 Èxode rural Els pagesos migren a la indústria en reduir-se els seus beneficis. 4 Societat de consum Els nous assalariats urbans adquireixen béns de consum durador. 5 L'acceleració del creixement i l'època daurada (1945-1973) 17 CAUSES I CONSEQÜÈNCIES Llei d'Engel Menor despesa en aliments allibera renda familiar cap a béns manufacturats. Revolució verda L'abaratiment dels queviures redueix el cost de subsistència. Mercat laboral ampli Entrada femenina, emigrants i expectatives moderades mantenen la competitivitat.

Consolidació de la societat de consum Béns duradors Accés massiu a cotxes, electrodomèstics i confort per a la llar. American way of life Difusió del patró de vida urbà i consum massiu als països occidentals.

Sector econòmic Evolució de la productivitat Evolució de la demanda Impacte en l'ocupació Agricultura Creixement accelerat per la mecanització i la química Inelàstica i saturada (Llei d'Engel) Expulsió massiva de treballadors rurals Indústria manufacturera Elevada per la producció en massa i energia fòssil barata Molt elàstica (béns de consum durador) Absorció neta de mà d'obra urbana Serveis Inicialment superior a l'agrari, creixent progressivament Expansió continuada per urbanització i benestar Increment sostingut de llocs de treball Aquest transvasament massiu de mà d'obra va ser acompanyat per elements específics que van permetre moderar els costos laborals i sostenir la inversió: COMPROVA-HO 34 Quin efecte va tenir el pas massiu de treballadors del camp a la indústria sobre la productivitat del conjunt del país?

Esgotament del cicle als Estats Units i canvi macroeconòmic A diferència d'Europa i el Japó, l'economia dels Estats Units ja havia realitzat bona part del canvi estructural abans de la Segona Guerra Mundial. Els increments de productivitat més notables durant la postguerra es van concentrar en les grans infraestructures. En assolir la frontera tecnològica i esgotar- Expectatives moderades: la generació que havia patit la Gran Depressió dels anys trenta i les penalitats de la guerra prioritzava l'estabilitat i la seguretat per sobre de demandes salarials agressives.

1 Incorporació de les dones: l'entrada progressiva de mà d'obra femenina al mercat laboral va eixamplar l'oferta de treball disponible i va elevar els ingressos conjunts de les llars. 2 Fluxos migratoris: el desplaçament continuat de treballadors rurals cap als centres industrials urbans i les migracions internacionals van contenir la pressió alcista sobre els salaris. 3 L'acceleració del creixement i l'època daurada (1945-1973) 18 se la corba d'aprenentatge dels nous materials i fonts d'energia, els ritmes de creixement de la productivitat van començar a desaccelerar-se tendencialment. En el pla institucional i de política econòmica nord-americana, la presidència del republicà Dwight D.

Eisenhower va imposar mesures restrictives: cerca del pressupost equilibrat i tipus d'interès alts per contenir la despesa. El malestar generat per aquestes polítiques va afavorir la victòria dels demòcrates John F. Kennedy i posteriorment Lyndon B. Johnson, els quals van aplicar programes d'expansió de la despesa pública. Finalment, l'arribada de l'estagflació als anys setanta va obligar a adoptar noves mesures monetàries restrictives que van clausurar definitivament el cicle de creixement de la postguerra. IDEES CLAU El canvi estructural va consistir en la transferència continuada de treball i recursos des de l'agricultura cap a la indústria i els serveis, elevant la productivitat agregada.

La Llei d'Engel explica que, a mesura que creix la renda, la proporció destinada a aliments es redueix, alliberant capacitat adquisitiva cap a béns duradors. La revolució verda va industrialitzar l'agricultura mitjançant combustibles fòssils, maquinària i agroquímics, generant un excés d'oferta que va reduir els preus agraris. Els pagesos van veure reduïts els seus marges entre preus de venda a la baixa i costos d'adobs i maquinària a l'alça, fet que en va motivar l'èxode a les ciutats. L'oferta laboral industrial es va nodrir d'emigrants rurals, dones treballadores i una generació amb expectatives moderades que va contenir els salaris.

Als Estats Units, l'esgotament de les millores de productivitat i els canvis en la gestió fiscal i monetària van anticipar el tancament de l'etapa daurada. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 35. Com actua la Llei d'Engel sobre el patró de despesa de les llars quan augmenta la renda? 36. Quina paradoxa econòmica van viure els agricultors durant la revolució verda? 37. Quins factors van permetre contenir el creixement desmesurat dels salaris a la indústria de postguerra? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 38. Què estableix exactament la Llei d'Engel en augmentar la renda familiar?

Es redueix la compra d'articles industrials de consum a) Disminueix la proporció dedicada a béns de subsistència b) S'elimina la despesa en productes d'alta tecnologia c) Augmenta la proporció gastada en alimentació d) L'acceleració del creixement i l'època daurada (1945-1973) 19 39. Per què els marges dels agricultors es van estrènyer durant la revolució verda? 40. Quin efecte va produir el canvi estructural en la productivitat general de l'economia? 41. Quin perfil va caracteritzar la política econòmica de Dwight D. Eisenhower als Estats Units?

5 Descolonització, asimetria global i persistència de la divergència EN ACABAR SABRÀS Explicar l'impacte de la Segona Guerra Mundial i de la Carta de l'ONU en la fi de l'hegemonia colonial. Analitzar les causes internes i externes que van frenar el desenvolupament econòmic dels nous estats independents. Distinguir les tendències de divergència internacional i de desigualtat interna abans i després de 1980. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 42 Per què la consecució de la sobirania política després de 1945 no va comportar una reducció automàtica de la bretxa econòmica amb els països rics?

L'impacte de la Segona Guerra Mundial i l'impuls emancipador La Segona Guerra Mundial va alterar de manera irreversible els equilibris de poder internacionals. Els imperis colonials europeus van evidenciar la seva vulnerabilitat militar enfront de noves potències. A més, l'experiència dels moviments de resistència antifeixista a Europa va proporcionar models d'organització en guerrilles aptes per combatre un adversari aparentment superior.

Preus de venda baixos i costos d'inputs creixents a) Prohibició de vendre la collita fora de la regió b) Manca de mecanització i retard tecnològic crònic c) Augment continuat del preu dels aliments al mercat d) Cap canvi rellevant en les xifres macroeconòmiques a) Un estancament degut a l'abandonament dels conreus b) Un descens immediat de la productivitat industrial c) Un increment per transferir recursos a sectors més eficients d) Despesa pública il·limitada i deute creixent a) Fixació obligatòria de salaris industrials alts b) Pressupost equilibrat i tipus d'interès alts c) Nacionalització massiva del teixit productiu agrari d) L'acceleració del creixement i l'època daurada (1945-1973) 20 El canvi d'escenari internacional va rebre una legitimació jurídica decisiva l'any 1945.

La Carta de les Nacions Unides proclamada a San Francisco el 1945 va reconèixer el principi d'autodeterminació dels pobles. Aquest marc va encoratjar les aspiracions sobiranistes a Àsia i Àfrica, tot transformant les reivindicacions polítiques en processos efectius de descolonització. DEFINICIÓ L'autodeterminació és el principi de dret internacional que reconeix a cada poble la potestat d'escollir lliurement la seva condició política i determinar el seu desenvolupament econòmic, social i cultural sense ingerències externes.

Malgrat la conquesta de la sobirania formal, els nous països van afrontar la tasca de revertir un profund endarreriment de partida en condicions de clara asimetria comercial i tecnològica respecte a les economies desenvolupades. Fragilitat interna i dependència externa dels nous estats Per superar el retard estructural, l'estat havia d'assumir un paper director en la construcció d'infraestructures bàsiques, la inversió en educació i salut, i l'establiment d'un marc regulador transparent. No obstant això, aquesta intervenció va topar amb greus limitacions institucionals: Pobresa i escassos recursos públics: La base fiscal reduïda va asfixiar la capacitat de finançar serveis essencials.

Elits extractives i corrupció: Oligarquies locals i inversors estrangers van capturar les estructures estatals per enriquir-se amb rapidesa mitjançant l'espoli de recursos. Debilitat de la societat civil: La manca d'un teixit social autònom va facilitar que organismes internacionals i grups de pressió econòmics subordinessin les prioritats locals als seus interessos. Aquesta debilitat interna es va agreujar pel context geopolític de la Guerra Freda. Les superpotències van aprofitar les divisions ètniques i territorials preexistents per convertir els països del Sud global en instruments dels seus respectius blocs d'influència.

CAUSES I CONSEQÜÈNCIES Oligarquies i corrupció Aprofitament de la base fiscal per a l'enriquiment ràpid Guerra Freda Intervencionisme i instrumentalització política dels conflictes Debilitat institucional Manca de societat civil i pressió d'agents externs Subdesenvolupament dels nous estats independents Divergència econòmica Creixement molt inferior al de les economies occidentals Asimetria global persistent Manteniment de la pobresa i de la fractura distributiva L'acceleració del creixement i l'època daurada (1945-1973) 21 COMPROVA-HO 43 Per quina raó la conquesta de la independència política formal no va garantir el desenvolupament econòmic dels nous estats?

La persistència de la divergència econòmica global Durant el període posterior a 1945, mentre l'Europa Occidental, el Japó, Àustria i Nova Zelanda experimentaven un intens procés d'acostament cap als nivells de vida del Regne Unit i dels Estats Units (vegeu «L'època daurada del capitalisme: creixement, convergència i determinants»), el Sud global va registrar taxes de creixement clarament inferiors. Aquest fenomen va consolidar una profunda divergència econòmica global. ERROR FREQÜENT Confondre la reducció de les distàncies entre països a partir de 1980 amb una disminució de la desigualtat interna.

Tot i que economies emergents molt poblades van créixer a un ritme superior, la desigualtat en la distribució de la renda dins d'aquests mateixos països va augmentar.

Període Divergència entre països Desigualtat interna als països Impacte global combinat 1950 - 1980 Creixent (bretxa ampliada entre el bloc avançat i la resta) Relativa contenció o estabilitat Manteniment d'una elevada desigualtat en renda real Després de 1980 Reducció de distàncies gràcies a economies emergents poblades (la Xina, l'Índia, el Brasil) Fort increment del repartiment desigual intern Persistència de grans asimetries de poder adquisitiu real Així doncs, la desigualtat global en termes de capacitat adquisitiva real es va mantenir en nivells molt alts.

A partir de 1980, el creixement d'estats com la Xina, l'Índia o el Brasil va frenar la bretxa entre nacions, però l'augment paral·lel de la desigualtat interna a cada territori va perpetuar la fractura econòmica entre els ciutadans del planeta. L'acceleració del creixement i l'època daurada (1945-1973) 22 IDEES CLAU La Segona Guerra Mundial i la Carta de les Nacions Unides de 1945 van legitimar el dret d'autodeterminació dels pobles sotmesos. La feblesa institucional, la corrupció oligàrquica i l'escasseig de recursos van impedir als nous estats establir polítiques públiques eficients.

La Guerra Freda va instrumentalitzar les colònies emancipades com a peces d'intervenció geopolítica entre les superpotències. Mentre l'Europa Occidental i el Japó convergiran amb els països líders, la resta del món va patir una clara divergència econòmica relativa. A partir de 1980, el creixement d'economies com la Xina o l'Índia va escurçar distàncies entre estats, però l'augment de la desigualtat interna va mantenir elevades les asimetries globals. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 44. Quin paper va tenir la Carta de les Nacions Unides de 1945 en el procés de descolonització? 45. Quina dualitat va caracteritzar l'evolució de la desigualtat global a partir de l'any 1980?

Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 46. Quina conseqüència militar de la Segona Guerra Mundial va impulsar els moviments d'alliberament colonial? 47. Quin obstacle institucional va limitar l'èxit econòmic inicial dels països descolonitzats? 48. Quin comportament van tenir els països del Sud global en relació amb els líders durant la postguerra?

La creació de pactes militars conjunts a) El reforçament de les armades europees b) L'eliminació immediata de les fronteres asiàtiques c) L'adopció de tàctiques de guerrilla antifeixistes d) La implantació d'una fiscalitat excessiva a) L'absència total de recursos naturals b) L'aïllament del comerç internacional c) Elits corruptes i societat civil feble d) Divergència relativa per menor creixement a) Convergència ràpida amb el Regne Unit b) Equiparació absoluta de nivells de vida c) Superació del producte interior brut europeu d) L'acceleració del creixement i l'època daurada (1945-1973) 23 49. Per què no es va reduir dràsticament la desigualtat global total després de 1980?

6 Resum per repassar 1. Ordre internacional i arquitectura de postguerra Concepte Què és Bretton Woods (1944) Conferència internacional que va establir el nou ordre financer basat en el patró canvi-dòlar convertible en or. Fons Monetari Internacional (FMI) Organisme fundat el 1947 per estabilitzar els tipus de canvi mitjançant fons de reserva i drets de gir per a bancs centrals. BIRD (Banc Mundial) Creat el 1944 per a la reconstrucció bèl·lica; va tenir un paper testimonial a Europa i es va reorientar al desenvolupament. GATT Acord multilateral signat el 1947 per desmantellar el proteccionisme d'entreguerres i afavorir el comerç internacional.

Pla Marshall i Pla MacArthur Programes d'ajuda bilateral dels Estats Units per a la reconstrucció d'Europa Occidental i el Japó per evitar crisis internes. EFTA Associació de lliure comerç fundada el 1960 per països no alineats i neutrals com a alternativa a la CEE sense vincles amb l'OTAN. 2. Estat del benestar i canvi distributiu Concepte Què és Gran Compressió (1939-1982) Procés històric d'intensa reducció de la desigualtat interna en la distribució de la renda als països avançats. Estat del benestar Expansió de la despesa pública social en educació, sanitat, jubilació i atur sostinguda pel consens democràtic de postguerra.

Paradoxa de Robin Hood Principi pel qual una menor distància entre classes mitjanes i baixes augmenta l'empatia i consolida majories redistributives. Per la fi de la descolonització política a) Pel creixement de la desigualtat interna b) A causa del col·lapse econòmic xinès c) Perquè els països avançats van empobrir-se d) L'acceleració del creixement i l'època daurada (1945-1973) 24 Concepte Què és Finançament assalariat Mecanisme pel qual la despesa social recau sobre els impostos dels treballadors per evitar la fuga del capital mòbil. IDH Indicador que reflecteix el desenvolupament humà ponderant el PIB per càpita, la longevitat i l'assoliment educatiu. 3.

L'època daurada i canvi estructural (1950-1973) Concepte Què és Època daurada Dues dècades (1950-1973) de creixement econòmic excepcional, ocupació plena i estabilitat als països de l'OCDE. Beta convergència Creixement més ràpid dels països inicialment més endarrerits respecte als líders, reduint la bretxa tecnològica. Sigma convergència Disminució efectiva de la dispersió de la renda per habitant entre els països membres d'un mateix grup econòmic. Segona Revolució Tecnològica Paquet d'innovacions industrials, química i electricitat basat en energia fòssil barata que va disparar la productivitat.

Revolució verda Industrialització agrària amb maquinària i agroquímics que va enfonsar els preus del camp i va provocar l'èxode rural. Llei d'Engel Principi que indica que en augmentar la renda disminueix el percentatge destinat a menjar i s'orienta a béns duradors. 4. Descolonització i divergència global Concepte Què és Autodeterminació Dret consagrat per l'ONU el 1945 que va legitimar l'emancipació dels pobles sota domini colonial a l'Àsia i l'Àfrica. Divergència econòmica Manteniment o eixamplament de la bretxa de renda del Sud global respecte als països rics durant la postguerra.

Desigualtat global post- 1980 Escenari on l'atrapament d'emergents poblats redueix la bretxa entre països, però l'alça de la desigualtat interna la perpetua. Cronologia clau Període o any Esdeveniment econòmic i institucional 1939-1982 Etapa de la Gran Compressió de la desigualtat de renda als països occidentals. L'acceleració del creixement i l'època daurada (1945-1973) 25 Període o any Esdeveniment econòmic i institucional 1944 Acords de Bretton Woods i fundació del Banc Mundial (BIRD). 1945 Fi de la Segona Guerra Mundial i Conferència de San Francisco (fundació de l'ONU). 1945-1949 Desplegament del Pla Marshall d'ajuda bilateral dels Estats Units cap a Europa.

1946-1952 Pla MacArthur dels Estats Units per a la recuperació i reorganització econòmica del Japó. 1947 Inici formal del Fons Monetari Internacional (FMI) i signatura dels acords del GATT. 1948 Declaració dels Drets Humans i constitució formal de l'OTAN i de l'OECE (posterior OCDE). 1950-1973 Època daurada de màxim creixement i convergència a l'Europa Occidental i el Japó. 1952 Creació de la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (CECA). 1957 Tractats de Roma i fundació de la Comunitat Econòmica Europea (CEE). 1960 Creació de l'EFTA com a bloc comercial de països no alineats amb l'OTAN. 1971-1973 Ruptura del patró dòlar de Bretton Woods i primera crisi del petroli.

L'acceleració del creixement i l'època daurada (1945-1973) 26 Solucions de les preguntes de repàs 1. Perquè el patró or i la manca de coordinació internacional durant la dècada del 1930 van provocar devaluacions competitives, hiperproteccionisme i la Gran Depressió. 2. El col·lapse provocat per la Gran Depressió dels anys trenta i l'èxit de la regulació estatal durant l'economia de guerra entre 1939 i 1945. 3. Era la capacitat d'un banc central de retirar reserves per un import de fins al doble de la seva quota per sostenir el tipus de canvi en cas de pressió devaluatòria, amb l'obligació de restituir-les més endavant. 4.

Buscaven una àrea de lliure canvi comercial sense assumir els compromisos d'integració política ni l'alineament amb el bloc militar de l'OTAN. 5. Perquè els Estats Units van canalitzar l'assistència de forma bilateral a través del Pla Marshall, fet que va obligar el BIRD a reorientar la seva tasca cap al desenvolupament dels països del Tercer Món. 6. Van demostrar als governs i empresaris privats que la intervenció de l'Estat, la pressió fiscal i la despesa pública podien dirigir l'economia de manera eficaç i evitar el col·lapse de la Gran Depressió. 7. c) Fons Monetari Internacional.

L'FMI es va constituir el 1947 per injectar liquiditat temporal i protegir els tipus de canvi davant les pressions devaluatòries. 8. b) El Pla Marshall. El Pla Marshall va ser l'instrument bilateral utilitzat directament pels EUA entre 1945 i 1949 per reactivar l'economia d'Europa Occidental. 9. c) Desmantellar les barreres comercials proteccionistes. El GATT es va crear per reduir els aranzels i superar el proteccionisme originat durant la dècada del 1930. 10. d) Una via comercial per a països no alineats. Països neutrals com Suïssa, Suècia o Àustria van fundar l'EFTA com a alternativa de lliure comerç sense sotmetre's a l'alineament de l'OTAN. 11.

Evitant taxes confiscadores sobre el capital mòbil i finançant la despesa mitjançant els impostos directes i indirectes de les pròpies classes treballadores. 12. La diferència fonamental va ser l'expansió de la despesa social destinada a salut pública, educació, pensions de vellesa, subsidis d'atur i ajuts a la dependència, que anteriorment no formaven el nucli pressupostari de l'Estat. 13. Perquè l'escassa diferència d'ingressos incrementa l'empatia i l'alineament d'interessos entre ambdós col·lectius, generant una majoria electoral favorable a les ajudes socials enfront de les elits. 14.

Perquè els actius financers i industrials podien deslocalitzar-se o fugir fàcilment cap a paradisos fiscals, mentre que les rendes del treball constituïen una base imposable estable i arrelada al territori. 15. La Gran Compressió es va desenvolupar entre 1939 i l'etapa compresa entre 1972 i 1982. 16. L'IDH sintetitza el PIB per càpita, l'esperança de vida en néixer (salut) i els assoliments en l'àmbit de l'educació. 17. c) Des de 1939 fins a 1972-1982. La Gran Compressió de la desigualtat a les economies avançades va abastar des de 1939 fins a 1972-1982. 18. a) Quan la diferència amb els més pobres s'escurça.

Com menor és la distància de renda entre classes mitjanes i baixes, més empatia i suport electoral es genera cap a la despesa social. 19. b) Les pròpies famílies treballadores assalariades. Per evitar la deslocalització del capital cap a l'estranger o paradisos fiscals, el finançament va recaure sobre els salaris dels treballadors. L'acceleració del creixement i l'època daurada (1945-1973) 27 20. c) L'extensió de la despesa en salut i educació. A partir de 1945, l'expansió de la salut pública, l'educació i la cura social de l'Estat del benestar va fer créixer l'IDH més que el PIB. 21.

Perquè conservar les capacitats tècniques i institucionals permet adoptar tecnologies ja provades pel líder i avançar ràpidament mitjançant la reconstrucció i l'emulació. 22. La beta convergència descriu la velocitat superior de creixement dels països inicialment més pobres respecte als rics, mentre que la sigma convergència mesura si la dispersió o desigualtat agregada d'ingressos entre aquests països s'ha reduït efectivament. 23. La mecanització i l'ús d'insums químics van alliberar treballadors del camp que van migrar a la indústria i els serveis, sectors que partien d'un nivell de productivitat molt superior, elevant la mitjana de tot el país. 24.

Asseguraven el nivell d'activitat i ocupació mitjançant inversions en infraestructures i serveis socials independents de les fluctuacions de la inversió privada, garantint una demanda agregada estable. 25. La guerra va destruir el capital físic (edificis, fàbriques i comunicacions), però va deixar pràcticament intactes el capital humà, les capacitats organitzatives i les habilitats tecnològiques prèvies. 26. El baix cost del petroli i el carbó va impulsar la substitució contínua de treball per energia mecànica i química barata, disparant la productivitat en tots els sectors. 27.

Perquè els països líders ja operaven a la frontera tecnològica; els països perseguidors podien créixer més ràpid absorbint tecnologies ja existents (beta convergència). 28. a) Sigma convergència. La sigma convergència mesura específicament la reducció de la dispersió de la renda dins d'un grup. 29. d) Van registrar divergència econòmica. Mentre l'OCDE convergia, Àfrica va patir una pèrdua relativa de posicions que va eixamplar la distància. 30. d) La preservació del capital humà. Els coneixements tècnics i la preparació laboral es van mantenir intactes després del conflicte. 31. d) El pas del camp a la indústria.

Moure mà d'obra de feines agrícoles tradicionals cap a la indústria amb major eficiència va elevar la mitjana nacional. 32. Perquè la necessitat d'aliments és limitada; davant d'una oferta desbordant, els preus es desplomen i els ingressos cauen més que els costos de producció. 33. A causa de la Llei d'Engel i la baixa elasticitat-renda dels aliments bàsics: la capacitat biològica de consum d'aliments és limitada i es satura, de manera que la renda addicional es desvia cap a béns manufacturats duradors i serveis. 34.

Va elevar la productivitat agregada de l'economia, ja que es van traslladar recursos laborals des d'activitats amb menor rendiment marginal cap a sectors industrials que operaven amb una productivitat per treballador molt més alta. 35. Determina que la proporció de despesa destinada a aliments i béns de subsistència disminueix en saturar-se la seva demanda, alliberant pressupost per adquirir béns industrials de consum durador. 36. Tot i aconseguir rendiments per hectàrea molt superiors gràcies a la tecnologia, l'oferta va créixer més ràpid que la demanda inelàstica, causant la caiguda dels preus i una pèrdua de marge econòmic per l'augment del cost…