La Segona Globalització: estagflació i Gran Recessió (ADE)

I 0 flashcards i 4 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS HISTÒRIA ECONÒMICA Grau en Administració i Direcció d'Empreses Universitat de Girona AprenAI 2026-2027 Apunts d'Història Econòmica sobre la crisi de l'època daurada, el gir monetarista, el Consens de Washington, la finançarització i la Gran Recessió de 2008.

APREN.AI Índex 1 La fi de l'època daurada, el conflicte distributiu i els xocs del petroli La crisi del model de creixement de postguerra Politització i demandes socials als Estats Units Els dos xocs petroliers de la dècada de 1970 2 El viratge neoliberal, el cop de timó monetarista i la desinflació La ruptura monetària i la transició doctrinal El gir monetarista de 1979-1982 El Consens de Washington i les seves conseqüències distributives Guanyadors i perdedors: l'augment de la desigualtat 3 Finançarització, mercat de treball i divergències de productivitat El procés de finançarització de l'economia global La fal·làcia de composició i la caiguda de la FBKF Misteris de la productivitat i mercat de treball als anys 90 4 Dels «feliços noranta» a la Gran Recessió (1990-2012) Asimetries internacionals i desequilibris de postguerra freda Desequilibris exteriors i l'espiral d'endeutament nord-americana La gestació i l'esclat de la Gran Recessió (2007-2012) 5 Resum per repassar Conflicte distributiu i crisi energètica dels anys setanta El viratge neoliberal i la resposta monetarista Finançarització i misteris de la productivitat De la bombolla financera a la Gran Recessió Cronologia essencial Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. La Segona Globalització: estagflació i Gran Recessió (ADE) 1 1 La fi de l'època daurada, el conflicte distributiu i els xocs del petroli EN ACABAR SABRÀS Identificar les causes estructurals de la desacceleració de la productivitat a finals dels anys seixanta. Explicar l'impacte dels xocs petroliers de 1973 i 1978 sobre la inflació i els termes d'intercanvi. Distingir els mecanismes que van provocar la crisi de l'estagflació davant les polítiques keynesianes. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Com pot una economia patir al mateix temps un atur massiu i una pujada generalitzada de preus?

La crisi del model de creixement de postguerra Entre 1959 i 1973, l'anomenada època daurada del capitalisme es va caracteritzar per taxes elevades d'ocupació i una inflació continguda. Aquests resultats van ser possibles gràcies a l'aplicació coordinada de polítiques fiscals i monetàries expansives als països de l'OCDE. Cap als anys 1968-1969, aquest model va començar a mostrar clars signes d'esgotament. El ritme d'increment de la productivitat laboral es va frenar per diversos motius estructurals: Les tecnologies lligades a la Segona Revolució Tecnològica (SRT), la cadena de muntatge i el model organitzatiu fordista van tocar sostre en la indústria manufacturera.

El mercat de béns de consum duradors va assolir una fase de maduresa i progressiva saturació. Els augments dels salaris reals van començar a superar els guanys de productivitat, fenomen que va desencadenar una intensa caiguda dels beneficis empresarials. Aquesta reducció en la rendibilitat del capital va desincentivar la inversió privada en un sistema on les expectatives empresarials governaven el nivell d'ocupació, fet que va arrossegar l'economia cap a l'estancament. DEFINICIÓ L'estagflació és la coexistència simultània d'un estancament de l'activitat econòmica (amb augment de l'atur) i d'una inflació persistent i elevada de preus.

Politització i demandes socials als Estats Units Les tensions polítiques i socials van agreujar aquest escenari als Estats Units: Durant els anys cinquanta, la presidència del republicà Dwight D. Eisenhower havia mantingut directrius fiscals i monetàries restrictives que van alimentar el descontentament social. La Segona Globalització: estagflació i Gran Recessió (ADE) 2 El 1961, el demòcrata John F. Kennedy va assumir la presidència impulsant la «Nova Frontera», una orientació keynesiana dissenyada per atendre demandes ciutadanes i respondre a les pressions de la despesa militar. Després del seu assassinat, el president Lyndon B.

Johnson va aprofundir en aquesta via mitjançant els programes socials de la «guerra a la pobresa» i l'escalada de la guerra del Vietnam (1954-1976). L'expansió fiscal i monetària nord-americana va desbordar els límits tradicionals d'estabilitat i va repercutir directament sobre la resta de socis occidentals. En paral·lel, es va desencadenar una onada de mobilització ciutadana: protestes pels drets civils, pacifisme contra la conscripció militar i el conflicte del Vietnam, mobilitzacions feministes, estudiantils i antinuclears, amb el maig del 1968 a París com a màxima expressió.

L'augment de l'afiliació als sindicats i de les vagues laborals va tensar el repartiment del valor afegit entre rendes del treball i del capital. COMPROVA-HO 2 Quina relació hi ha entre l'esgotament de la Segona Revolució Tecnològica i la contracció de la inversió privada a finals dels anys seixanta? Els dos xocs petroliers de la dècada de 1970 La fallida dels instruments keynesians tradicionals va esdevenir definitiva amb l'esclat de les crisis del petroli, les quals van encarir de sobte l'energia essencial de l'entramat productiu industrial.

Xoc Període Causes immediates Impacte en el preu del cru Primer xoc 1973 L'OPEP decideix retallar un 7 % les extraccions de petroli cru com a mesura geopolítica. El barril es triplica: passa d'uns 3 $ a una forquilla d'entre 10 $ i 12 $. Segon xoc 1978 – 1979 Revolució islàmica a l'Iran i inici de la guerra entre l'Iraq i l'Iran (1980-1988). El cru supera la cota dels 35 $, amb una sobtada caiguda de l'oferta del golf Pèrsic. Com que a curt termini la demanda d'energia és altament inelàstica, aquestes pujades van tenir conseqüències immediates: Encariment transversal: increment dels costos de tots els béns que utilitzaven el petroli com a input.

1 Pèrdua de renda: encariment de la despesa energètica familiar i empresarial; el pes de l'energia sobre l'índex de preus de consum (IPC) va augmentar entre un 30 % i un 40 %. 2 Deteriorament dels termes d'intercanvi: transferència massiva de recursos cap a l'OPEP, que va aconseguir un fort superàvit comercial a costa dels països importadors. 3 Bloqueig de la política keynesiana: injectar liquiditat o augmentar la despesa pública per combatre l'atur disparava la inflació, mentre que frenar els preus amb mesures deflacionàries aprofundia la recessió.

4 La Segona Globalització: estagflació i Gran Recessió (ADE) 3 A mitjà i llarg termini, aquesta sotragada va obligar a reduir les pèrdues de transformació i transport, a buscar fonts alternatives i a transformar l'estructura econòmica cap a activitats amb menor intensitat energètica.

CAUSES I CONSEQÜÈNCIES Esgotament del fordisme Frenada del creixement de la productivitat laboral Pressió salarial Salaris creixent per sobre de la productivitat Xocs del petroli Multiplicació dels costos energètics bàsics La crisi d'estagflació dels anys setanta Caiguda de beneficis Retracció de la inversió privada empresarial Inflació elevada i atur Bloqueig de les eines d'estímul keynesianes ERROR FREQÜENT No confongueu la causa originària de la crisi amb el seu detonant.

La desacceleració de la productivitat i la caiguda dels marges de benefici ja s'havien iniciat a finals dels anys seixanta abans dels xocs petroliers; els xocs de 1973 i 1978 van actuar com a detonants acceleradors, no com a iniciadors únics. IDEES CLAU L'època daurada va entrar en crisi per la saturació del model fordista i l'esgotament de la Segona Revolució Tecnològica. El creixement dels salaris per sobre de la productivitat laboral va comprimir els marges de benefici empresarial i va frenar la inversió privada. Les respostes keynesianes mitjançant estímuls monetaris i fiscals van alimentar la inflació en comptes de reactivar l'activitat real.

Els xocs del cru de 1973 i 1978 van desencadenar una estagflació inèdita en encarir un recurs amb demanda inelàstica a curt termini. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 3. Per què les receptes keynesianes expansives van resultar ineficaces davant l'estagflació dels anys setanta? 4. Quins factors van provocar l'encariment del petroli durant el segon xoc de 1978-1979? La Segona Globalització: estagflació i Gran Recessió (ADE) 4 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 5. Quin fenomen va caracteritzar el final de l'època daurada a finals dels anys 1960? 6. Quin efecte immediat va tenir la decisió de l'OPEP el 1973 de reduir un 7 % les extraccions? 7.

Com era la demanda de cru a curt termini en el moment dels xocs energètics? 8. Quina mesura de despesa social va impulsar Lyndon B. Johnson als Estats Units? 2 El viratge neoliberal, el cop de timó monetarista i la desinflació EN ACABAR SABRÀS Reconèixer les causes doctrinals i polítiques del gir cap al neoliberalisme. Analitzar el funcionament del cop de timó monetarista impulsat per Paul Volcker el 1979-1981. Descriure els principals punts del Consens de Washington i els seus efectes sobre la distribució de la renda. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 9 Com pot un banc central frenar la inflació provocant deliberadament un increment de l'atur?

Deflació intensa per excés de petroli barat a) Superàvit comercial sostingut a tots els països b) Frenada de la productivitat i caiguda de beneficis c) Desaparició absoluta dels sindicats obrers d) El preu del cru es va triplicar ràpidament a) Va baixar la factura energètica domèstica b) Els Estats Units van assolir la plena ocupació c) Es va substituir immediatament el petroli per carbó d) Totalment elàstica a) Nul·la en les economies industrials b) Variable segons el tipus d'interès c) Molt inelàstica d) Els programes de la guerra a la pobresa a) La privatització de les pensions d'invalidesa b) La congelació dels salaris dels empleats públics c) La retirada completa de subsidis laborals d) La Segona Globalització: estagflació i Gran Recessió (ADE) 5 La ruptura monetària i la transició doctrinal La fallida dels acords de Bretton Woods es va consumar quan el president nord-americà Richard Nixon va posar fi a la convertibilitat del dòlar en or.

Aquesta mesura va inaugurar un sistema generalitzat de tipus de canvi flotants. Amb aquest canvi, els Estats Units i les altres economies de l'OCDE van obtenir un marge més ampli per reorientar les seves prioritats macroeconòmiques, allunyant-se del compromís amb la plena ocupació. El pensament econòmic hegemònic va experimentar un profund gir que va recuperar esquemes dominants de la primera globalització. Aquest corrent va diagnosticar que l'estagflació procedia d'un excés de regulació i demandes socials. Un informe destacat de la Comissió Trilateral publicat el 1975 va arribar a afirmar que la crisi era filla d'un «excés de democràcia» que sobrecarregava els pressupostos estatals.

DEFINICIÓ La NAIRU (taxa d'atur no acceleradora de la inflació) és el nivell mínim de desocupació que una economia ha de suportar per evitar tensions a l'alça sobre els preus i els salaris. El gir monetarista de 1979-1982 El canvi es va materialitzar mitjançant decisions polítiques i monetàries coordinades: El 1979, Paul Volcker va assumir la presidència de la Reserva Federal dels Estats Units (FED) i va elevar dràsticament els tipus d'interès per frenar la massa monetària i escapçar la inflació.

Aquest rumb es va consolidar amb les victòries de la conservadora Margaret Thatcher al Regne Unit (1979), del republicà Ronald Reagan als Estats Units (1980) i del democratacristià Helmut Kohl a Alemanya. Aquest viratge va implicar una política deliberada d'ajustament deflacionari, equivalent a l'encariment del diner viscut a la Gran Depressió dels anys trenta, però en un marc de tipus de canvi flotants.

PROCÉS El mecanisme del cop de timó monetarista 1 Pujada de tipus d'interès Paul Volcker i la FED encareixen bruscament el crèdit 2 Disparada de l'atur Frenada forçada de l'activitat econòmica general 3 Contracció salarial Pèrdua de capacitat negociadora dels treballadors 4 Desinflació i guanys Estabilització de preus i recuperació del marge empresarial El Consens de Washington i les seves conseqüències distributives Les noves directrius de política econòmica van quedar condensades en els principis del denominat Consens de Washington: Prioritat a la disciplina fiscal per contenir o eliminar el dèficit públic.

La Segona Globalització: estagflació i Gran Recessió (ADE) 6 Fixació de tipus d'interès alts per contenir l'avanç de l'índex de preus. Rebaixa de la pressió fiscal directa sobre les rendes i patrimonis més rics. Redirecció de la inversió pública cap a infraestructures essencials, amb contenció de la despesa social. Privatització d'empreses públiques, desregulació financera i liberalització dels fluxos comercials exteriors. La purga deflacionària va tenir com a mecanisme d'acció l'augment brusc de l'atur a tots els països de l'OCDE. La desocupació va afeblir el poder de negociació laboral, va frenar els augments dels salaris nominals i va reduir els salaris reals.

PER RECORDAR-HO La política d'«encongir expectatives» cercava revertir el conflicte distributiu: aconseguir que els increments salarials quedessin per sota dels increments de productivitat per reconstruir les taxes de benefici del capital privat. COMPROVA-HO 10 Quin paper va exercir l'increment deliberat de la taxa d'atur en la batalla contra la inflació dels anys vuitanta? Guanyadors i perdedors: l'augment de la desigualtat L'aplicació d'aquestes mesures va trencar l'antiga correlació entre l'augment de la productivitat laboral i la millora de la renda mitjana de les famílies treballadores.

Als Estats Units, mentre la renda familiar mitjana es desvinculava de la productivitat, l'alça dels tipus d'interès i la recuperació dels guanys corporatius transferien quotes de renda cap als perceptors de beneficis. Els governs i organismes multilaterals van justificar aquest transvasament sota la premissa que només els incentius i la inversió privada podien reprendre el creixement i sostenir la innovació tecnològica a llarg termini. ERROR FREQÜENT No penseu que el monetarisme es limitava a un càlcul tècnic sobre la massa monetària.

El seu objectiu institucional clau era rebaixar les expectatives de millora salarial i condicionar la negociació col·lectiva mitjançant xifres elevades d'atur disciplinador. La Segona Globalització: estagflació i Gran Recessió (ADE) 7 IDEES CLAU La suspensió de la convertibilitat del dòlar per Richard Nixon va obrir l'era dels canvis flotants i va facilitar el gir doctrinal. L'informe de la Comissió Trilateral (1975) va defensar que la crisi derivava d'un excés de demandes democràtiques. Paul Volcker des de la FED va aplicar un fort encariment del crèdit per aturar la inflació a costa d'elevar l'atur.

El Consens de Washington va impulsar la desregulació, les privatitzacions, la disciplina fiscal i la rebaixa d'impostos als més rics. La recuperació dels beneficis empresarials es va produir desvinculant els salaris reals del creixement de la productivitat. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 11. Quina hipòtesi sobre l'origen de la crisi va formular la Comissió Trilateral el 1975? 12. Quins mandataris van encapçalar políticament el viratge conservador i neoliberal a principis dels anys vuitanta? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 13. Qui va presidir la Reserva Federal aplicant l'alça dràstica de tipus d'interès el 1979? 14.

Què estableix el concepte de taxa d'atur no acceleradora de la inflació (NAIRU)? 15. Quina de les opcions següents forma part dels principis del Consens de Washington? Richard Nixon a) Lyndon Johnson b) Alan Greenspan c) Paul Volcker d) Un llindar d'atur necessari per evitar inflació a) El límit legal d'hores extres als convenis b) L'eliminació del salari mínim interprofessional c) La plena ocupació sense cap desocupat d) Nacionalització dels sectors industrials claus a) Augment generalitzat de la pressió fiscal als rics b) Privatització d'empreses públiques i desregulació c) Fixació obligatòria de preus màxims dels aliments d) La Segona Globalització: estagflació i Gran Recessió (ADE) 8 16.

Què va ocórrer amb la relació entre productivitat i ingressos familiars als EUA després del gir neoliberal? 3 Finançarització, mercat de treball i divergències de productivitat EN ACABAR SABRÀS Distingir entre els conceptes d'economia real i actius financers. Explicar en què consisteix la fal·làcia de composició en els mercats borsaris. Relacionar la difusió de les TIC i la malaltia de Baumol amb l'evolució asimètrica de la productivitat. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 17 Pot augmentar el valor financer total d'un país a la borsa sense que hagi augmentat la seva capacitat productiva real?

El procés de finançarització de l'economia global La desregulació dels mercats financers va ser un dels eixos centrals del projecte neoliberal. Als Estats Units, la reforma bancària de 1933 (aprovada després del crac de 1929) obligava a mantenir rígidament separada la captació de dipòsits de particulars (banca comercial) de les operacions d'inversió corporativa d'alt risc (banca d'inversió). Aquest marc de protecció va quedar completament derogat mitjançant una nova legislació financera el 1999. Els països de l'OCDE van adoptar reformes paral·leles amb l'objectiu d'estimular l'activitat a les borses, incentivar el mercat hipotecari i potenciar les inversions immobiliàries.

DEFINICIÓ L'economia real comprèn el conjunt de transaccions comptabilitzades al PIB que tenen per objecte directe la producció, intercanvi i consum efectiu de béns i serveis. En contrast amb la posició secundària que la borsa tenia durant l'època daurada, les empreses multinacionals van començar a executar fusions i adquisicions pagant amb les seves pròpies accions sobrevalorades, mentre les famílies traslladaven els estalvis des dels comptes ordinaris cap a actius financers i títols borsaris.

La renda mitjana es va desvincular de la productivitat a) Tots els guanys es van destinar a subsidis socials b) Els salaris reals van créixer el doble que el PIB c) La participació del treball en la renda va augmentar d) La Segona Globalització: estagflació i Gran Recessió (ADE) 9 La fal·làcia de composició i la caiguda de la FBKF L'estoc de capital es classifica en dos àmbits de naturalesa diferent: Béns de capital tangibles: instal·lacions productives, maquinària, edificis i ramaderia. Actius financers: títols valorats en diner a partir de cotitzacions subjectives subjectes a l'especulació dels mercats.

Aquesta absència de correlació física permet comprar i vendre títols obtenint guanys de capital extraordinaris, però descansa sobre una il·lusió col·lectiva. ERROR FREQÜENT La fal·làcia de composició fa creure a cada inversor particular que les seves accions representen béns reals liquidables immediatament; tanmateix, si tots els agents intentessin vendre els seus títols alhora, seria impossible realitzar el seu valor teòric per falta de compradors a aquest preu. La proliferació de nous derivats financers va afeblir la intermediació bancària estàndard.

Aquesta bombolla va coincidir amb una retracció de la formació bruta de capital fix (FBKF), mostrant que la finançarització era un símptoma de l'esgotament tecnològic de la SRT davant la manca de sectors industrials rendibles on invertir a llarg termini. COMPROVA-HO 18 Què expressa la fal·làcia de composició aplicada als actius borsaris? Misteris de la productivitat i mercat de treball als anys 90 La doctrina neoliberal sostenia que la flexibilitat contractual garantia una major eficiència. Durant els anys setanta i vuitanta, els Estats Units van crear més ocupació que l'Europa occidental i el Japó gràcies a una desregulació laboral més gran.

No obstant això, aquesta facilitat per generar contractes barats no va traduir-se en millors trajectòries de productivitat i va tenir com a contrapartida taxes més elevades de pobresa, exclusió, delinqüència i població reclusa. Durant els anys noranta, la productivitat nord-americana es va reactivar amb força, mentre a Europa es diagnosticava una suposada «euroesclerosi» per l'excés de protecció social. L'arribada d'Internet i dels ordinadors personals va constituir les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). Sector de serveis Capacitat d'incorporació de les TIC Impacte sobre la productivitat Serveis comercials Molt alta (automatització de dades, distribució, càlcul).

Permet estalviar ràpidament hores de treball per unitat de producte afegit. Serveis personals Molt baixa o nul·la (atenció a la dependència, cures, sanitat, docència). La qualitat depèn del temps de relació humana; pateixen la malaltia de Baumol. La malaltia de Baumol adverteix que les activitats intensives en mà d'obra presencial no poden accelerar la seva productivitat al mateix ritme sense minvar la qualitat del servei prestat, una dinàmica essencial en economies desenvolupades que experimenten un acusat envelliment demogràfic.

La Segona Globalització: estagflació i Gran Recessió (ADE) 10 ESQUEMA Estructura del capital a l'era de la finançarització IDEES CLAU La derogació el 1999 de la separació entre banca comercial i banca d'inversió als EUA va accelerar la finançarització. L'augment desmesurat d'actius financers respecte als béns de capital físics va anar acompanyat d'una reculada de la FBKF. La fal·làcia de composició consisteix a creure que el conjunt dels inversors pot liquidar els actius financers al preu de cotització de cop. La flexibilitat laboral nord-americana va crear feina precària però va disparar la pobresa, la criminalitat i la presó.

L'avenç tecnològic de les TIC als serveis comercials contrasta amb el sostre de productivitat en cures personals (malaltia de Baumol). COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 19. En què consistia la separació bancària establerta el 1933 i derogada el 1999 als Estats Units? 20. Què exposa la denominada «malaltia de Baumol» en el sector terciari? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 21. En quin any es va completar la desregulació bancària als Estats Units derogant la llei de 1933?

Capital agregat Components de l'estoc econòmic Béns tangibles Instal·lacions, màquines i edificis (FBKF) Economia real Béns i serveis comptabilitzats al PIB Actius financers Cotitzacions de borsa i derivats especulatius Expectatives subjectives Manteniment basat en la confiança aliena 1973 a) 1999 b) 1985 c) 2008 d) La Segona Globalització: estagflació i Gran Recessió (ADE) 11 22. Què reflecteix la caiguda de la formació bruta de capital fix (FBKF) en ple auge financer? 23. Quin cost social va acompanyar la creació d'ocupació flexible als Estats Units? 24. Segons la malaltia de Baumol, quina activitat té més dificultats per estalviar hores de feina?

4 Dels «feliços noranta» a la Gran Recessió (1990- 2012) EN ACABAR SABRÀS Comprendre com es van articular els desequilibris exteriors dels Estats Units amb el finançament asiàtic. Analitzar la successió de crisis de bombolles financeres des del Japó (1991) fins al crac tecnològic de 2001. Explicar la transmissió de la fallida del mercat de les hipoteques subprime cap al deute sobirà durant la Gran Recessió. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 25 Per què el col·lapse d'unes hipoteques concedides a famílies sense recursos als EUA va acabar arruïnant bancs i augmentant el deute a Europa?

Asimetries internacionals i desequilibris de postguerra freda Durant el decenni de 1990, l'escenari internacional va patir profundes alteracions: El 1991, l'esclat de la bombolla immobiliària i borsària al Japó va detenir en sec l'anomenat «miracle japonès», donant lloc a fallides bancàries i a més d'una dècada d'estancament.

Pujada contínua dels salaris mínims dels operaris a) Manca d'inversió en nous béns de capital tangibles b) Increment desmesurat de noves fàbriques industrials c) Eliminació del deute públic nord-americà d) La congelació absoluta dels beneficis de les borses a) Índexs més alts de pobresa, delinqüència i població empresonada b) L'eliminació definitiva de tots els contractes temporals c) Una reducció dràstica de les diferències d'ingressos d) La facturació telemàtica bancària a) El processament d'ordres financeres de compra b) L'enviament de missatgeria electrònica c) L'atenció i cura presencial de persones grans d) La Segona Globalització: estagflació i Gran Recessió (ADE) 12 La unificació d'Alemanya el 1991 va comportar un cost fiscal enorme que va frenar el creixement del motor tradicional d'Europa continental.

A l'Europa comunitària, els criteris de convergència del Tractat de Maastricht (1992) i el Pacte d'Estabilitat i Creixement preparatori de l'euro (1999) van imposar als països membres mesures d'austeritat i disciplina pressupostària estricta en sintonia amb el Consens de Washington. En canvi, els Estats Units van actuar de manera divergent. Malgrat la retòrica d'austeritat, les administracions de Ronald Reagan i George H. W. Bush van retallar la pressió fiscal als grups rics sense reduir la despesa total a causa de l'increment de les assignacions militars, consolidant el dèficit públic.

L'etapa de Bill Clinton va portar a un superàvit pressupostari temporal entre 1999 i 2001, però l'administració de George W. Bush va tornar a disparar el dèficit fiscal amb les guerres de l'Iraq (2003) i l'Afganistan. Desequilibris exteriors i l'espiral d'endeutament nord-americana La gestió del dòlar va ser un pilar geopolític decisiu: Mesura / Fenomen Agents implicats Objectiu i efectes concrets Acord de l'hotel Plaza (1985) EUA, Japó, RFA, França i Gran Bretanya. Apreciar les divises estrangeres respecte al dòlar per abaratir les exportacions nord-americanes i rebaixar el seu dèficit comercial. Crèdit barat i consum Reserva Federal (presidida per Alan Greenspan).

Davant la moderació salarial, Greenspan va rebaixar els tipus d'interès per sostenir la demanda familiar a còpia de deute privat. Triple espiral d'endeutament Sector privat, administració pública i deute exterior dels EUA. Els Estats Units van actuar com a consumidor mundial d'últim recurs, finançant el seu gran dèficit comercial amb la venda de bons. Finançament asiàtic Economies exportadores d'Àsia (amb superàvit). Acumulació massiva de reserves en dòlars per mantenir devaluades les seves monedes i assegurar les seves exportacions barates.

Aquest patró va superar la sotragada de la bombolla tecnològica de les «puntcom» (valors de la nova economia al NASDAQ) el 2001, acompanyada per l'escàndol i fallida corporativa de la companyia energètica Enron. Davant aquest sotrac, la FED va tornar a inundar el mercat de crèdit barat. COMPROVA-HO 26 Quin paper van exercir els superàvits dels bancs centrals asiàtics en el model financer nord- americà? La gestació i l'esclat de la Gran Recessió (2007-2012) A partir de 1998, l'increment de la demanda de matèries primeres industrials i alimentàries des de les economies emergents de l'Àsia i l'Amèrica Llatina va impulsar els preus del cru.

La pujada de la inflació va forçar un repunt dels tipus d'interès el 2004, fet que va colpejar el mercat hipotecari dels Estats La Segona Globalització: estagflació i Gran Recessió (ADE) 13 Units.

PROCÉS De la bombolla immobiliària al rescat sobirà (2005-2010) 1 Empaquetament de crèdits Emissió massiva d'hipoteques tòxiques d'alt risc 2 Pujada de tipus (2004) Inici dels impagaments i caiguda de preus 3 Bloqueig interbancari (2007-8) Pànic per actius tòxics i fallida de la liquiditat 4 Rescat públic i dèficit Transvasament del deute privat als comptes de l'Estat A països com Espanya, la contracció d'ingressos públics va resultar devastadora a causa de la forta dependència fiscal prèvia de la bombolla del totxo.

A partir de 2008, les pressions internacionals van tornar a imposar severes retallades socials i dèficits zero, just quan les necessitats d'atenció pública augmentaven per l'envelliment de la població. ERROR FREQÜENT No penseu que el deute públic va causar la crisi financera de 2008. La crisi es va originar exclusivament en l'endeutament hipotecari i financer privat; el deute públic es va disparar posteriorment en assumir els governs les fallides dels bancs i atendre la desocupació generada pel col·lapse. Aturada immobiliària (2005-2006): caiguda de les vendes de cases i pèrdues borsàries a les empreses constructores i entitats hipotecàries per impagaments de clients vulnerables.

1 Crisi de les hipoteques subprime (2007-2008): es descobreix que els actius empaquetats de deute immobiliari tòxic contaminaven els balanços d'entitats financeres i fons d'inversió a Europa, Àsia i Amèrica. 2 Paràlisi del crèdit interbancari: desconfiança mútua entre bancs per por a la insolvència d'altres entitats, tancant l'aixeta del crèdit a les empreses no financeres de l'economia real. 3 Contagi a les finances públiques: davant l'amenaça de col·lapse sistèmic, els estats van intervenir amb diners públics (rescat bancari, subsidis d'atur i obres públiques). L'endeutament privat es va convertir sobtadament en un endeutament sobirà de gran magnitud.

4 La Segona Globalització: estagflació i Gran Recessió (ADE) 14 IDEES CLAU El Japó es va enfonsar en l'estancament després de l'esclat de la seva bombolla immobiliària i borsària del 1991. Els Estats Units van combinar desregulació i dèficits fiscals sostinguts, funcionant com a consumidor mundial d'últim recurs. Els països asiàtics acumulaven reserves de dòlars procedents dels seus superàvits comercials per mantenir competitives les seves monedes. La crisi de les hipoteques subprime va esclatar el 2007-2008 en paralitzar-se el mercat interbancari per la difusió d'actius tòxics.

Els rescats de la banca i la caiguda d'ingressos fiscals van transvasar la fallida privada al deute públic sobirà a partir de 2008. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 27. Quin objectiu perseguien els Estats Units en signar l'Acord de l'hotel Plaza el 1985? 28. Com va passar la Gran Recessió de ser una crisi hipotecària privada a una crisi de deute públic? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 29. Quin acord internacional de 1985 va forçar la revaluació de les divises enfront del dòlar? 30. Quina bombolla borsària va punxar a Wall Street l'any 2001 amb la fallida d'Enron? 31. Quin factor va desencadenar l'impagament d'hipoteques als EUA entre 2004 i 2006?

El Consens de Washington a) El Tractat de Maastricht b) El pacte de Bretton Woods c) L'Acord de l'hotel Plaza d) La bombolla de les empreses puntcom a) La bombolla dels bons del tresor alemany b) La bombolla dels fons sobirans russos c) La bombolla de la cotització de l'or d) L'aprovació d'un salari mínim molt elevat a) El repunt dels tipus d'interès per inflació b) La desaparició de la banca d'inversió c) Una rebaixa sobtada del preu del cru d) La Segona Globalització: estagflació i Gran Recessió (ADE) 15 32. Per què Espanya va patir una caiguda tan pronunciada d'ingressos fiscals a partir de 2008?

5 Resum per repassar Conflicte distributiu i crisi energètica dels anys setanta Concepte Definició resumida Època daurada (1950-1973) Període de fort creixement econòmic de postguerra basat en el model fordista, la plena ocupació i polítiques keynesianes. Estagflació Coexistència simultània d'estancament de l'activitat econòmica amb increment de l'atur i una inflació de preus sostinguda. Xocs del petroli (1973 i 1978) Encariments sobtats del cru provocats per decisions de l'OPEP i conflictes a l'Orient Mitjà que van desquadrar els costos dels països importadors.

Conflicte distributiu Tensió entre els increments salarials i la caiguda del ritme de la productivitat laboral, fet que va erosionar els marges de benefici empresarial. El viratge neoliberal i la resposta monetarista Concepte Definició resumida Canvis flotants Règim monetari internacional iniciat amb la suspensió del patró or-dòlar per Nixon, que va atorgar major flexibilitat a les polítiques nacionals. Cop de timó monetarista Pujada dràstica dels tipus d'interès per Paul Volcker el 1979-1981 per disciplinar la inflació mitjançant l'augment deliberat de l'atur. NAIRU Taxa d'atur no acceleradora de la inflació acceptada com a llindar necessari per evitar tensions sobre els salaris i els preus.

Consens de Washington Conjunt de directrius econòmiques basades en la disciplina fiscal, privatitzacions, desregulació financera i obertura comercial exterior. Finançarització i misteris de la productivitat Concepte Definició resumida Economia real Conjunt d'activitats i transaccions del PIB destinades a la producció, intercanvi i consum efectiu de béns i serveis tangibles.

Perquè es van suprimir tots els tipus de l'IVA a) Per la manca de crèdit procedent de l'OPEP b) Per l'alta dependència de l'activitat de la construcció c) Perquè el sector agrícola no va pagar tributs d) La Segona Globalització: estagflació i Gran Recessió (ADE) 16 Concepte Definició resumida Fal·làcia de composició Creença errònia que tots els inversors poden liquidar simultàniament les seves accions borsàries al preu vigent de mercat. Formació bruta de capital fix (FBKF) Inversió en actius físics productius que va recular en paral·lel a l'expansió del capital financer especulatiu.

Malaltia de Baumol Incapacitat dels serveis intensius en atenció personal per augmentar la productivitat al mateix ritme que la indústria sense perdre qualitat. De la bombolla financera a la Gran Recessió Concepte Definició resumida Acord de l'hotel Plaza (1985) Pacte internacional per revaluar les monedes europees i el ien enfront del dòlar per equilibrar la balança comercial nord-americana. Triple deute dels Estats Units Espiral d'endeutament públic, privat i exterior finançat per l'estalvi i superàvits de les economies asiàtiques exportadores. Hipoteques subprime Crèdits hipotecaris d'alt risc empaquetats en actius financers que van escampar el risc tòxic arreu del sistema bancari mundial.

Gran Recessió (2007-2012) Crisi sistèmica originada en la fallida hipotecària privada nord-americana que va paralitzar el crèdit i va derivar en crisi de deute sobirà. Cronologia essencial Any / Període Fet històric rellevant 1968-1969 Esgotament de la Segona Revolució Tecnològica, caiguda dels guanys empresarials i onada de protestes socials (Maig del 68). 1971 Richard Nixon trenca la convertibilitat del dòlar en or i inaugura els canvis flotants. 1973 Primer xoc del petroli: l'OPEP redueix l'extracció un 7 % i el barril es triplica (de 3 a 10-12 $). 1975 La Comissió Trilateral atribueix l'estagflació a un «excés de democràcia».

1978-1979 Revolució a l'Iran i segon xoc del petroli: el barril supera els 35 $. 1979-1981 Paul Volcker apuja els tipus a la FED; victòries electorals de Margaret Thatcher i Ronald Reagan (viratge neoliberal). 1985 Acord de l'hotel Plaza a Nova York per revaluar divises estrangeres respecte al dòlar. 1991 Esclat de la doble bombolla borsària i immobiliària al Japó; elevats costos de la unificació alemanya. La Segona Globalització: estagflació i Gran Recessió (ADE) 17 Any / Període Fet històric rellevant 1999 Derogació als Estats Units de la separació bancària de 1933; posada en marxa de l'euro sota el Tractat de Maastricht.

2001 Esclat de la bombolla borsària de les empreses puntcom i fallida corporativa d'Enron. 2004 Repunt de tipus d'interès per inflació en matèries primeres, iniciant les dificultats hipotecàries. 2007- 2008 Esclat de la crisi de les hipoteques subprime, bloqueig del crèdit interbancari i inici de la Gran Recessió mundial. La Segona Globalització: estagflació i Gran Recessió (ADE) 18 Solucions de les preguntes de repàs 1. Quan es produeix un xoc d'oferta que encareix de sobte costos bàsics com l'energia, els preus es disparen mentre la producció es contreu i destrueix llocs de treball. 2. En saturar-se el model fordista, la productivitat va créixer menys que els salaris reals.

Això va reduir els marges de benefici empresarial i va deteriorar les expectatives dels inversors privats. 3. Perquè en tractar-se d'un xoc d'oferta i un fre de la productivitat, augmentar la despesa pública i la liquiditat només accelerava la inflació sense resoldre la caiguda de beneficis ni l'atur. 4. La revolució islàmica iraniana i el posterior inici del conflicte bèl·lic entre l'Iraq i l'Iran van reduir dràsticament el subministrament des del golf Pèrsic i van portar el preu per sobre dels 35 $. 5. c) Frenada de la productivitat i caiguda de beneficis. L'esgotament del taylorisme-fordisme va frenar la productivitat mentre els salaris creixien, reduint els beneficis corporatius. 6.

a) El preu del cru es va triplicar ràpidament. El barril de cru va passar ràpidament d'uns 3 $ a situar-se entre 10 $ i 12 $. 7. d) Molt inelàstica. La manca de substituts ràpids feia que la quantitat demandada no pogués reduir-se gaire malgrat la forta pujada del preu. 8. a) Els programes de la guerra a la pobresa. Johnson va expandir la despesa pública mitjançant els plans contra la pobresa i l'esforç militar al Vietnam. 9. Apujant els tipus d'interès per refredar l'economia: l'atur resultant redueix la capacitat negociadora dels treballadors i talla la pressió sobre els salaris i els costos. 10.

L'atur elevat va neutralitzar la pressió reivindicativa dels sindicats, de manera que els salaris reals van deixar de créixer al ritme de la productivitat i es va frenar l'espiral de preus. 11. Va responsabilitzar la situació a un «excés de democràcia» i a la sobrecàrrega de demandes redistributives ciutadanes sobre l'Estat. 12. Ronald Reagan als Estats Units, Margaret Thatcher al Regne Unit i Helmut Kohl a la República Federal d'Alemanya. 13. d) Paul Volcker. Paul Volcker va aplicar el cop de timó monetarista encarint el preu del diner per frenar la inflació. 14. a) Un llindar d'atur necessari per evitar inflació.

La NAIRU accepta que cal mantenir un cert nivell d'atur per impedir que els salaris facin pujar els preus. 15. c) Privatització d'empreses públiques i desregulació. El paquet neoliberal prioritza privatitzar companyies estatals i desregular mercats de béns i capitals. 16. a) La renda mitjana es va desvincular de la productivitat. L'ingrés familiar mitjà es va estancar respecte a la productivitat, concentrant-se els guanys en rendes de capital. 17. Sí, mitjançant la bombolla dels actius financers: els preus de les accions poden inflar-se per l'especulació sense necessitat que creixi la maquinària ni els béns físics existents. 18.

Expressa l'error de pensar que tothom pot monetitzar simultàniament les seves accions al valor de mercat vigent, ja que aquest preu només es manté mentre hi hagi altres compradors disposats a adquirir-les. 19. Obligava a mantenir completament separats els dipòsits protegits dels petits estalviadors a la banca comercial de les operacions d'inversió especulativa de risc. La Segona Globalització: estagflació i Gran Recessió (ADE) 19 20. Assenyala que els serveis que depenen de la relació directa entre persones (sanitat, cures, educació) difícilment poden augmentar la productivitat tècnica sense empitjorar l'atenció. 21. b) 1999.

El 1999 es va aprovar la llei que va aixecar definitivament la separació entre banca comercial i banca d'inversió. 22. b) Manca d'inversió en nous béns de capital tangibles. L'expansió d'actius de borsa va conviure amb una desacceleració de la inversió en infraestructures i maquinària real. 23. b) Índexs més alts de pobresa, delinqüència i població empresonada. El model desregulat va generar ocupació amb sous baixos, generant forta polarització i exclusió social. 24. d) L'atenció i cura presencial de persones grans. Les tasques de cures i atenció requereixen temps de dedicació personal directe i no admeten fàcilment la substitució per maquinària. 25.

Aquestes hipoteques es van transformar en títols financers que es van vendre arreu del planeta; en fallar els pagaments, els balanços d'entitats bancàries de tot el món van col·lapsar. 26. Van comprar massivament títols de deute denominats en dòlars per mantenir competitives les seves monedes d'exportació, finançant així el triple deute dels Estats Units. 27. Pactar la revaluació de les monedes del Japó, Alemanya, França i el Regne Unit davant el dòlar per afavorir les exportacions nord-americanes i reduir el seu dèficit exterior. 28.

Els estats van assumir rescats bancaris milionaris i despeses d'atur en un context de forta caiguda de la recaptació impositiva, traslladant el forat privat al pressupost públic. 29. d) L'Acord de l'hotel Plaza. L'acord del Plaza a Nova York va devaluar el dòlar per millorar la competitivitat comercial nord-americana. 30. a) La bombolla de les empreses puntcom. El crac tecnològic de 2001 va afectar els valors del NASDAQ i es va agreujar amb la fallida d'Enron. 31. b) El repunt dels tipus d'interès per inflació. L'alça d'interessos del 2004 per contenir la inflació va fer inviables les quotes hipotecàries de les famílies amb contractes subprime. 32.

c) Per l'alta dependència de l'activitat de la construcció. El sistema fiscal espanyol depenia en gran mesura del cicle constructor; en frenar-se en sec, la recaptació va caure en picat. La Segona Globalització: estagflació i Gran Recessió (ADE) 20