La Gran Divergència: Creixement, Demografia i Salaris

I 0 flashcards i 5 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS HISTÒRIA ECONÒMICA Grau en Administració i Direcció d'Empreses Universitat de Girona AprenAI 2026-2027 Apunts del Tema 1 d'Història Econòmica (ADE): salaris reals, teoria malthusiana, revolució industriosa, comerç colonial i la Petita Divergència europea.

APREN.AI Índex 1 El creixement econòmic modern i la desigualtat global El creixement econòmic modern i el canvi estructural Mesura de la renda i la riquesa Descomposició de la desigualtat: L'índex de Theil Divergència econòmica territorial i difusió internacional 2 La Gran Divergència: Salaris reals i nivells de vida previs a 1800 Mesurar el benestar preindustrial: límits del PIB i ús dels salaris reals La trajectòria dels salaris reals a Europa i Àsia: la formació de la divergència Causalitat històrica: la Gran Divergència prèvia a la industrialització 3 Demografia preindustrial: Teoria malthusiana i aportació de Boserup El règim demogràfic antic El model malthusià i els rendiments decreixents Mecanismes d'ajust: frens repressius davant frens preventius La pauta europea de matrimoni i el capital humà La hipòtesi d'Ester Boserup: el canvi tècnic induït 4 La Revolució Industriosa i la transformació de les pautes familiars La paradoxa del consum i l'origen de la Revolució Industriosa La intensificació del treball: més hores, menys festes i ocupació familiar La protoindústria i el putting-out system rural Noves aspiracions de consum: de la vella a la nova draperia i els béns colonials 5 Comerç colonial, urbanització i la Petita Divergència europea L'expansió oceànica i els primers models colonials ibèrics El canvi d'hegemonia: de les xarxes holandeses al domini mercantil britànic La Petita Divergència: canvi estructural i taxes d'urbanització (1500-1800) 6 Resum per repassar Creixement econòmic modern i desigualtat global Salaris reals i la Gran Divergència prèvia a 1800 Demografia preindustrial: Malthus i Boserup La Revolució Industriosa i la protoindústria Comerç internacional i canvi estructural urbà Cronologia bàsica Solucions de les preguntes de repàs La Gran Divergència: Creixement, Demografia i Salaris 1 Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. La Gran Divergència: Creixement, Demografia i Salaris 2 1 El creixement econòmic modern i la desigualtat global EN ACABAR SABRÀS Definir el creixement econòmic modern i el paper del canvi estructural industrial Explicar la descomposició de la desigualtat mitjançant l'índex de Theil Identificar les regions líders i endarrerides en el procés de divergència econòmica PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què l'arribada de la màquina de vapor i la indústria moderna va eixamplar la distància de riquesa entre països en lloc d'apropar-los?

L'economia mundial contemporània presenta una marcada asimetria en la distribució de la riquesa i els ingressos. Aquest escenari de disparitat té el seu punt d'inflexió en la transició des de les societats agràries tradicionals cap a la industrialització. ESQUEMA Estructura del Tema 1: La Gran Divergència El creixement econòmic modern i el canvi estructural Abans del 1800, durant l'etapa preindustrial, les economies basades en el sector agrari experimentaven un augment de la renda extraordinàriament lent. La ruptura amb aquest patró secular es va produir amb la Primera Revolució Industrial, iniciada a la Gran Bretanya cap a finals del segle XVIII.

Creixement i desigualtat global Canvi estructural, índex de Theil i divergència Nivells de vida i salaris Salaris reals i poder adquisitiu previ al 1800 Règim demogràfic antic Sostre malthusià i el canvi tècnic de Boserup Revolució Industriosa Pautes familiars de treball i nou consum Comerç colonial i urbanització Comerç atlàntic i la Petita Divergència La Gran Divergència: Creixement, Demografia i Salaris 3 DEFINICIÓ El creixement econòmic modern és el procés definit per l'assoliment continuat de taxes d'ingrés per habitant notablement superiors a les de períodes precedents, acompanyat d'una transformació estructural del sistema productiu.

Aquest creixement es fonamenta en la transferència de factors i mà d'obra des del camp cap a les activitats industrials. Aquest transvasament va impulsar el rendiment agregat, ja que la indústria va registrar nivells de productivitat molt més alts que el sector tradicional. Tanmateix, aquesta transformació no es va produir de manera simultània arreu del planeta. COMPROVA-HO 2 Quina transformació estructural fonamenta el pas de l'economia agrària al creixement econòmic modern?

Mesura de la renda i la riquesa Per avaluar el benestar material i les asimetries econòmiques d'una comunitat s'utilitzen habitualment dues magnituds complementàries: PIB per habitant (o ingrés per capita): mesura el valor mitjà de la producció o renda generada per resident en un territori determinat. Distribució de la riquesa neta personal: computa el valor total dels béns mobles i immobles que posseeixen els individus un cop restades totes les seves obligacions i deutes.

L'anàlisi de la desigualtat requereix distingir entre la desigualtat interpersonal (la diferència de renda o patrimoni existent entre les persones) i la desigualtat entre països (les bretxes entre els nivells mitjans de renda de les diverses economies estatals). Descomposició de la desigualtat: L'índex de Theil Per entendre com ha evolucionat la desigualtat global al llarg dels dos últims segles s'utilitza l'índex de Theil.

PER RECORDAR-HO La propietat fonamental de l'índex de Theil és que permet descompondre matemàticament la desigualtat observada en dos components: la desigualtat dins de cada país (diferències entre ciutadans d'un mateix territori) i la desigualtat entre països (disparitat entre els seus PIB per capita). L'any 1820, la majoria de la desigualtat interpersonal al món s'explicava per les classes socials i les diferències internes de cada comunitat. Al llarg del segle XIX, però, la desigualtat global interpersonal es va disparar amb força a causa del distanciament creixent entre els ingressos nacionals.

Durant el període d'entreguerres, comprès entre la Primera Guerra Mundial (1914-1918) i el final de la Segona Guerra Mundial (1939-1945), aquest indicador es va estancar. Posteriorment, a la segona meitat del segle XX, la desigualtat interpersonal va tornar a experimentar un ascens notable. La Gran Divergència: Creixement, Demografia i Salaris 4 ERROR FREQÜENT Pensar que la Revolució Industrial va reduir les diferències econòmiques internacionals en estendre noves tecnologies. En realitat va ser la causa de l'ampliació històrica de la desigualtat global, perquè els guanys de productivitat es van concentrar durant dècades només en un grup molt reduït de països.

COMPROVA-HO 3 Quins dos components distingeix l'índex de Theil a l'hora d'analitzar la desigualtat en l'àmbit mundial? Divergència econòmica territorial i difusió internacional El concepte de divergència econòmica descriu el procés en què els territoris amb menor ingrés per habitant creixen amb més lentitud que les economies d'ingressos elevats, augmentant la distància inicial entre ambdós blocs al final del període. Durant el segle XIX, el ritme més intens d'expansió es va localitzar a l'Europa occidental i a les Noves Europes, concepte que designa els països colonitzats per emigrants de l'Europa nord-occidental com els Estats Units, el Canadà, Austràlia i Nova Zelanda.

Per contra, altres grans àrees van quedar enrere: Regió mundial Patró de creixement al segle XIX Trajectòria posterior (segle XX) Europa occidental i «Noves Europes» Creixement intens i precoç liderat per la indústria. Nivells de renda per habitant més elevats del planeta. Amèrica Llatina Arrencada més tardana i amb nivells de partida inferiors. Creixement moderat sense convergència plena amb les regions líders. Àsia i Àfrica Gairebé estancament econòmic absolut. Àfrica manté un creixement molt feble; Àsia s'accelera des de mitjan segle XX. La Gran Divergència: Creixement, Demografia i Salaris 5 Gràfica de l'evolució del PIB per càpita per regions des de 1820.

El mapa de la industrialització es va eixamplar de manera gradual. Al segle XIX, la transformació iniciada a la Gran Bretanya es va difondre cap a l'Europa occidental, i progressivament cap a l'Amèrica del Nord i el Japó. A la segona meitat del segle XX es van incorporar nous actors com els «tigres asiàtics», la Xina, l'Índia o el Brasil, conformant el grup de les economies emergents (per aprofundir en les diferències salarials i de benestar prèvies al 1800, vegeu «La Gran Divergència: Salaris reals i nivells de vida previs a 1800»). COMPROVA-HO 4 Quins països integren el bloc de les denominades «Noves Europes»?

La Gran Divergència: Creixement, Demografia i Salaris 6 IDEES CLAU El creixement econòmic modern va arrencar amb la Revolució Industrial a Gran Bretanya a finals del segle XVIII, accelerant l'ingrés per habitant gràcies a la productivitat industrial. L'índex de Theil permet separar analíticament la desigualtat interna dins de cada país de la desigualtat de renda mitjana entre països. La desigualtat interpersonal mundial va augmentar amb força al segle XIX, es va estancar en el període d'entreguerres (1914-1945) i va tornar a créixer a la segona meitat del segle XX. La divergència econòmica descriu com els països pobres creixen més a poc a poc que els rics, ampliant la bretxa mundial.

Les «Noves Europes» (Estats Units, Canadà, Austràlia i Nova Zelanda) i Europa occidental van liderar el creixement del segle XIX davant l'estancament d'Àsia i Àfrica. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 5. Com es defineix la riquesa personal neta respecte al PIB per càpita? 6. Per quina raó la Revolució Industrial va incrementar la desigualtat global en lloc de reduir-la? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 7. Quina virtut metodològica presenta l'índex de Theil en l'estudi de la desigualtat? 8. Quin comportament va seguir la desigualtat interpersonal global entre 1914 i 1945? 9. Quins territoris comprèn específicament el terme «Noves Europes»?

Substitueix completament el PIB per habitant a) Mesura exclusivament béns immobles patrimonials b) Descompon desigualtat entre països i interna c) Calcula la inflació anual acumulada d) Va experimentar un ràpid augment a) Es va estancar durant el període b) Va desaparèixer entre les economies mundials c) Va caure fins a mínims històrics d) Tots els territoris integrats a l'Àsia oriental a) Les economies d'Europa de l'Est emergents b) Les regions industrialitzades d'Amèrica Llatina c) Països colonitzats com EUA, Canadà o Austràlia d) La Gran Divergència: Creixement, Demografia i Salaris 7 10. Què implica un procés de divergència econòmica entre regions?

2 La Gran Divergència: Salaris reals i nivells de vida previs a 1800 EN ACABAR SABRÀS Distingir les limitacions del PIB per càpita històric i el valor metodològic dels salaris reals. Interpretar la ràtio de subsistència a partir del cost del cistell de consum. Comparar la trajectòria salarial de Londres i Amsterdam amb la de ciutats del sud d'Europa i Àsia. Argumentar per què la Gran Divergència fou causa i no conseqüència de la Revolució Industrial. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 11 Com sabem si un jornaler del segle XVIII vivia millor a Londres que a Pequín si utilitzaven monedes totalment incomparables?

Mesurar el benestar preindustrial: límits del PIB i ús dels salaris reals Per avaluar el benestar econòmic abans del segle XIX, recórrer a les estimacions del Producte Interior Brut (PIB) per càpita planteja greus dificultats metodològiques. D'una banda, la fiabilitat estadística de les dades retrojectives anteriors a 1800 és molt reduïda. De l'altra, calcular una mitjana com el PIB per càpita amaga la realitat de societats preindustrials profundament desiguals, on una minoria concentrava els recursos mentre la gran majoria vivia a prop de la supervivència física. Davant d'aquesta limitació, els historiadors de l'economia empren els salaris reals com a indicador alternatiu.

El salari real mesura el poder adquisitiu dels treballadors, és a dir, el volum concret de béns i serveis que un salari permet adquirir. Per comparar els salaris nominals de territoris amb sistemes monetaris propis, s'utilitza una unitat comuna de referència: els grams de plata líquids que es podien obtenir amb cada paga. La plata constituïa la base metàl·lica comuna de les monedes en circulació durant tota l'etapa preindustrial. Tanmateix, un salari nominal alt en plata no equival necessàriament a una vida més folgada si els preus del mercat són elevats. Per això es calcula un índex de preus a partir d'un cistell representatiu de béns de consum habituals.

Aquest càlcul permet estimar la ràtio de subsistència dividint els ingressos obtinguts pel cost necessari per cobrir aquest cistell bàsic. Igualació progressiva dels salaris reals nacionals a) Creixement simètric a totes les economies b) Desaparició del transvasament cap a la indústria c) Creixement més lent dels països pobres d) La Gran Divergència: Creixement, Demografia i Salaris 8 DEFINICIÓ La ràtio de subsistència ( ) és el quocient entre el salari nominal i el cost monetari d'un cistell de consum bàsic destinat a la supervivència familiar. Una ràtio igual a 1 indica que el treballador ingressa estrictament el necessari per cobrir la subsistència bàsica.

ERROR FREQÜENT És habitual confondre el significat dels valors de la ràtio de subsistència ( ). Si , el salari és superior al cost de la vida elemental (permet un marge d'estalvi o béns no bàsics). En canvi, si , l'ingrés no assoleix el mínim indispensable de subsistència per a la família. COMPROVA-HO 12 Quina diferència fonamental hi ha entre expressar un salari en grams de plata i mesurar-lo amb la ràtio de subsistència?

La trajectòria dels salaris reals a Europa i Àsia: la formació de la divergència La comparació històrica internacional es complica a l'hora de definir el cistell de subsistència representatiu, ja que les dietes i els hàbits de consum a Europa i a l'Àsia presentaven diferències notables. Malgrat això, les sèries històriques documentades mostren canvis molt nítids a llarg termini. Gràfica de l'evolució dels salaris reals entre ciutats europees i asiàtiques. A començaments del segle XV, les economies urbanes europees presentaven uns nivells salarials força homogenis i notablement alts.

Aquest fenomen va ser conseqüència directa de la Pesta Negra de 1348, la qual va reduir dràsticament la densitat de població, incrementant la terra conreada disponible R R R > 1 R < 1 La Gran Divergència: Creixement, Demografia i Salaris 9 per cada treballador i augmentant transitòriament la productivitat laboral agrària. Durant el segle XVI, la recuperació demogràfica generalitzada a Europa va provocar abundància de mà d'obra i una reducció de la ràtio terra/treballador, empenyent els salaris reals a la baixa arreu del continent.

No obstant això, a partir de les dècades següents es va produir una bifurcació evident: Europa nord-occidental (Londres i Amsterdam): Els salaris reals es van recuperar i van créixer de manera sostinguda. Cap al segle XVIII, els treballadors d'aquestes ciutats quadruplicaven el cost de subsistència bàsica (ràtios entre 3 i 4). Europa mediterrània i central (Florència i Viena): Van experimentar una caiguda perllongada. A les acaballes del segle XVIII, els seus ingressos tot just superaven la línia de la pobresa física ( ). Àsia (Delhi i Pequín): A l'Índia, els salaris de Delhi al segle XVII eren equiparables als de Londres, però cap al segle XIX van convergir cap al nivell de subsistència.

A la Xina (Pequín), les xifres dels segles XVIII i XIX es van mantenir de manera constant al voltant del valor mínim d'1. Regió / Ciutat Nivell salarial al segle XV Evolució cap al segle XVIII Ràtio de subsistència al segle XVIII Londres i Amsterdam Elevat (postpesta) Recuperació i expansió sostinguda 3 - 4 (capacitat de consum i estalvi) Florència i Viena Elevat (postpesta) Descens continuat per pressió demogràfica Al voltant d'1 (subsistència elemental) Àsia (Índia i Xina) Sense sèries contínues Erosió o estancament en el mínim Al voltant d'1 (Delhi declina, Pequín pla) COMPROVA-HO 13 Quina relació temporal va tenir la reducció demogràfica de 1348 amb els salaris reals del segle XV?

Causalitat històrica: la Gran Divergència prèvia a la industrialització La dinàmica dels salaris reals preindustrials aporta dues conclusions claus per al debat sobre els orígens del creixement econòmic modern (vegeu «El creixement econòmic modern i la desigualtat global»): En primer lloc, a l'interior d'Europa es va consolidar una primera fractura interna entre el nord-oest i la resta del continent, fenomen conegut com la Petita Divergència (vegeu «Comerç colonial, urbanització i la Petita Divergència europea»).

En segon lloc, a finals del segle XVIII, la distància entre l'Europa dinàmica (Anglaterra i els Països Baixos) i les potències asiàtiques com l'Índia o la Xina ja estava plenament oberta. La Gran Divergència no va néixer amb la Revolució Industrial: en fou un antecedent i una causa directa. L'existència de salaris reals elevats en una àrea reduïda del nord-oest europeu va transformar l'estructura d'incentius relatius de la producció, empenyent la recerca de maquinària intensiva en capital per estalviar mà d'obra costosa cap a finals del segle XVIII a la Gran Bretanya.

R 1 La Gran Divergència: Creixement, Demografia i Salaris 10 CAUSES I CONSEQÜÈNCIES Augment de salaris nord- oest Sous alts a Londres i Amsterdam al segle XVIII Estancament a Àsia i sud Nivells de mera subsistència a la Xina, Índia i Mediterrani La Gran Divergència prèvia a 1800 Incentiu a mecanitzar Salaris elevats empenyen l'estalvi de treball amb capital Revolució Industrial Arrencada industrial britànica a finals del segle XVIII DEFINICIÓ Per comprendre la capacitat econòmica d'aquestes societats s'empren tres variables bàsiques de producció agrícola: Productivitat del treball: Quocient entre la producció global i les hores treballades (o el nombre total de treballadors).

Rendiment o productivitat de la terra: Quocient entre el volum de producció i la quantitat de superfície conreada o la llavor sembrada. Excedent agrari: Diferència resultant de restar a la producció total l'autoconsum familiar, la manutenció de treballadors i animals, les llavors reservades per a la campanya següent i el manteniment d'eines i instal·lacions. COMPROVA-HO 14 Per què s'afirma que la Gran Divergència és causa i no conseqüència de la Revolució Industrial? IDEES CLAU El PIB per càpita històric previ a 1800 té poca fiabilitat i emmascara una forta desigualtat social interna.

Els salaris reals calculats mitjançant la ràtio de subsistència mesuren fidelment el nivell de vida preindustrial. La Pesta Negra de 1348 va elevar transitòriament els salaris reals a tot Europa gràcies a l'augment de la terra disponible per treballador. Al segle XVIII, els salaris a Londres i Amsterdam quadruplicaven el cost de subsistència bàsica, mentre que a Viena, Florència, Delhi i Pequín romanien a prop del mínim. La Gran Divergència d'ingressos és anterior a la Revolució Industrial britànica i en va ser un factor impulsor clau. La Gran Divergència: Creixement, Demografia i Salaris 11 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 15.

Què significa que la ràtio de subsistència d'un assalariat sigui igual a 1? 16. Com van evolucionar els salaris reals a Londres i Viena des del segle XV fins al segle XVIII? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 17. Per què s'empren els salaris reals en comptes del PIB per càpita abans de 1800? 18. Quin impacte va tenir la Pesta Negra de 1348 sobre els salaris reals del segle XV? 19. Com se situaven els salaris reals a Londres al segle XVIII respecte a la subsistència? 20. Quina és la relació causal entre la Gran Divergència i la Revolució Industrial?

Perquè els salaris no tenen en compte els preus a) Perquè el PIB només mesura societats agrícoles b) Perquè no existien monedes de plata abans del 1800 c) Perquè el PIB per càpita oculta la desigualtat social d) Els va reduir per destrucció d'infraestructures a) No va alterar els nivells salarials existents b) Va enfonsar la productivitat laboral de la terra c) Els va elevar pel descens de densitat poblacional d) Clarament per sota del mínim necessari a) Entre tres i quatre vegades per sobre b) Al nivell estricte de subsistència bàsica c) Exactament iguals als de Florència i Pequín d) La Industrialització va crear la primera desigualtat a) Ambdues van sorgir de forma independent al XIX b) La Gran Divergència va impulsar la Revolució Industrial c) Àsia va superar Europa gràcies a la industrialització d) La Gran Divergència: Creixement, Demografia i Salaris 12 3 Demografia preindustrial: Teoria malthusiana i aportació de Boserup EN ACABAR SABRÀS Calcular el ritme de variació poblacional mitjançant la fórmula de creixement anual acumulatiu.

Distingir el funcionament dels frens preventius davant els frens repressius en la dinàmica malthusiana. Explicar les bases institucionals de la pauta europea de matrimoni i el seu efecte en el capital humà. Comparar la visió pessimista de Malthus sobre els recursos amb el model de canvi tècnic induït de Boserup. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 21 Per què un increment en el nombre d'habitants d'una societat agrícola tradicional solia provocar una davallada immediata del nivell de vida? El règim demogràfic antic Abans de les transformacions contemporànies, les societats humanes es trobaven immerses en el denominat règim demogràfic antic.

Aquest patró es definia per taxes de natalitat molt elevades, vinculades a una fecunditat biològica poc intervinguda, que convivien amb una mortalitat ordinària i catastròfica extremadament alta. Les males condicions higièniques, una nutrició deficient, la incidència periòdica d'epidèmies, les malalties infeccioses cròniques i els conflictes bèl·lics constants castigaven la supervivència. La mortalitat infantil representava el factor més crític d'aquest context: una quarta part dels nadons moria abans del primer any i només la meitat dels individus aconseguia assolir els 20 anys.

Aquesta sagnia provocava que l'esperança de vida en néixer se situés al voltant dels 25 anys a inicis del segle XVIII, donant lloc a un creixement vegetatiu pràcticament estancat a llarg termini. DEFINICIÓ La taxa de creixement anual acumulatiu mesura la variació mitjana percentual d'una població al llarg d'un període de temps determinat tenint en compte l'efecte de la composició temporal: On representa la població total en el període final, és la població inicial de referència, i correspon al nombre d'anys transcorreguts.

r + 1 = ( P 0 P t ) t 1 P t P 0 t La Gran Divergència: Creixement, Demografia i Salaris 13 COMPROVA-HO 22 Quina relació existia entre l'alta taxa de natalitat i el creixement vegetatiu en les societats d'antic règim? El model malthusià i els rendiments decreixents Per explicar per què la població creixia de forma tan moderada, Thomas Robert Malthus va formular una teoria fonamentada en el desajust estructural entre recursos i demografia. La hipòtesi sosté que la població creix en progressió geomètrica mentre que la producció alimentària només pot créixer en progressió aritmètica degut a la disponibilitat finita de terra fèrtil.

Aquest desequilibri prové directament de l'existència de rendiments decreixents en l'activitat agrària: a mesura que cal alimentar més persones, s'incorporen parcel·les marginals menys fèrtils o s'intensifica el treball sobre la terra existent amb increments de collita progressivament menors. Quan la demanda d'aliments supera la capacitat productiva, els preus dels queviures s'enfilen amb força. Amb uns salaris nominals que creixen molt a poc a poc, la capacitat de compra de les classes populars s'enfonsa, conduint la societat cap a l'anomenat sostre malthusià: la frontera física màxima de subsistència que un territori determinat pot mantenir.

PROCÉS El cicle de la trampa malthusiana COMPROVA-HO 23 Per què l'augment poblacional condueix a una reducció dels salaris reals segons la lògica malthusiana?

Augment poblacional Creixement en progressió geomètrica de la població 1 Rendiments decreixents Cultiu de terres marginals i saturació del treball 2 Pujada de preus Alimentació més cara i caiguda del poder adquisitiu 3 Sostre malthusià Arribada al límit màxim de subsistència física 4 Frens d'ajust Intervenció de frens preventius o crisis repressives 5 La Gran Divergència: Creixement, Demografia i Salaris 14 Mecanismes d'ajust: frens repressius davant frens preventius Quan la comunitat topa contra el sostre malthusià o s'hi aproxima de manera perillosa, es desencadenen mecanismes per restablir l'equilibri entre individus i queviures: Frens repressius: actuen de forma involuntària a través de l'increment descontrolat de la mortalitat.

L'empitjorament greu de la nutrició debilita els organismes i desferma crisis epidèmiques i fams recurrents, delmant sobtadament el volum poblacional. Frens preventius: actuen mitjançant el control voluntari de la natalitat abans d'arribar a l'esgotament biològic. Les famílies responen a les estretors reduint la fecunditat matrimonial o postergant l'accés a les noces. Mentre que a l'Àsia tradicional (com la Xina o l'Índia) i altres àrees del planeta predominaven els frens repressius —amb fams i mortalitats catastròfiques freqüents—, a l'Europa nord-occidental es va consolidar una resposta de caire eminentment preventiu.

Mecanisme d'ajust Natura de la resposta Variable demogràfica afectada Efecte sobre el nivell de vida Fren repressiu Involuntari / Biològic Mortalitat (augment sobtat) Fams, caiguda catastròfica i pauperització Fren preventiu Voluntari / Institucional Natalitat i nupcialitat (descens) Estabilització salarial i preservació de la subsistència ERROR FREQÜENT No s'ha de confondre el sostre malthusià amb una barrera idèntica a totes les regions. Molts estudiants creuen que la catàstrofe demogràfica per fam és inevitable a tot arreu.

En realitat, el sostre depèn de com respon cada societat: les cultures que apliquen frens preventius frenen el seu creixement molt abans d'arribar al col·lapse alimentari. La pauta europea de matrimoni i el capital humà A l'Europa del nord i de l'oest es va imposar progressivament, des dels inicis de l'etapa moderna, l'anomenada pauta europea de matrimoni. La seva principal singularitat residia en el fet que més del 70% de les dones no s'havien casat abans dels 24 anys, acompanyat d'unes taxes de celibat definitiu molt altes, a diferència de l'Europa oriental o Àsia, on el matrimoni continuava sent precoç, universal i arranjat sota una fèrria autoritat patriarcal.

L'aparició d'aquesta pauta responia a canvis institucionals i econòmics profunds: Consentiment mutu i independència: erosió de l'autoritat familiar patriarcal i necessitat de crear una llar independent després del casament (patró neolocal). 1 Drets de propietat femenins: dret efectiu de les dones a heretar actius patrimonials. 2 Mercat de treball assalariat: accés femení a feines remunerades fora del nucli domèstic, fet que reforçava la seva capacitat de negociació domèstica i retardava el casori.

3 La Gran Divergència: Creixement, Demografia i Salaris 15 Com a conseqüència directa, tenir menys descendents per família va permetre passar d'una lògica basada en la quantitat de fills a una estratègia de qualitat: els progenitors podien destinar majors excedents a la inversió en capital humà, finançant l'escolarització i l'aprenentatge d'oficis, cosa que impulsava la productivitat laboral a llarg termini. COMPROVA-HO 24 De quina manera la pauta europea de matrimoni afavoria l'acumulació de capital humà?

La hipòtesi d'Ester Boserup: el canvi tècnic induït Malgrat la consistència del model de Malthus per descriure l'estancament secular previ a 1800, la teoria presenta una mancança crítica: concep el canvi tecnològic com una variable exògena i marginal, incapaç de superar a llarg termini la llei dels rendiments decreixents. Davant d'aquest determinisme, l'economista danesa Ester Boserup va capgirar el raonament establint que la pressió demogràfica actua com a estímul per a la innovació tecnològica.

Quan l'augment de població amenaça els ingressos reals per càpita, els agricultors desenvolupen incentius per introduir nous mètodes i intensificar l'ús del sòl (reducció del guaret, noves eines, regadiu o reordenació de pastures i conreus). La millora tecnològica induïda desplaça el límit productiu cap amunt, allunya el sostre malthusià i permet sostenir una població més nombrosa. Així, el canvi tècnic explica la ruptura viscuda a partir del segle XIX amb la transició demogràfica, que va permetre passar de l'antic règim demogràfic al model modern sense caure en crisis de subsistència generalitzades.

COMPROVA-HO 25 En què divergeixen diametralment Malthus i Boserup respecte al paper de l'augment demogràfic? IDEES CLAU El règim demogràfic antic es basava en una alta natalitat contrarestada per una mortalitat infantil elevadíssima i una esperança de vida propera als 25 anys. El sostre malthusià apareix perquè els rendiments decreixents de la terra impedeixen que la producció d'aliments segueixi el creixement geomètric de la població. Els mecanismes d'ajust es divideixen entre frens repressius (fams i sobremortalitat involuntària) i preventius (control nupcial i de natalitat).

La pauta europea de matrimoni va endarrerir l'edat nupcial femenina més enllà dels 24 anys, incentivant el capital humà i l'autonomia econòmica. Ester Boserup sosté que la pressió demogràfica és una força endògena que indueix canvis tecnològics capaços de desplaçar el sostre de recursos. La Gran Divergència: Creixement, Demografia i Salaris 16 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 26. Com s'expressa algebraicament la taxa de creixement anual acumulatiu? 27. Quins factors institucionals van consolidar el matrimoni tardà al nord-oest d'Europa? 28. Per què segons Boserup la fam actual no respon necessàriament al límit malthusià? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 29.

Quina taxa d'esperança de vida en néixer caracteritzava l'antic règim demogràfic cap al 1700? 30. Segons Malthus, quin tipus de progressió segueix la capacitat de produir aliments? 31. Quin tret defineix la pauta europea de matrimoni al nord-oest continental? 32. Quin paper atorga Ester Boserup a l'increment de la densitat de població?

Al voltant de 40 anys a) Aproximadament 25 anys b) Prop de 15 anys c) Superava els 50 anys d) Logarítmica a) Aritmètica b) Geomètrica c) Exponencial d) Casaments universals en l'adolescència a) Més del 70% fadrines amb 24 anys b) Solteria femenina totalment inexistent c) Matrimonis concertats abans dels 16 anys d) Fre definitiu del desenvolupament econòmic a) Causa inevitable de fams generalitzades b) Origen exclusiu de rendiments decreixents c) Impulsor d'innovacions tecnològiques agràries d) La Gran Divergència: Creixement, Demografia i Salaris 17 4 La Revolució Industriosa i la transformació de les pautes familiars EN ACABAR SABRÀS Explicar la paradoxa entre salaris reals estancats i l'augment del consum mitjançant el concepte de Revolució Industriosa Quantificar la intensificació del treball a l'Europa moderna i l'impacte de la Reforma en el calendari laboral Analitzar l'organització del putting-out system i la seva capacitat per esquivar les traves gremials Contrastar les característiques de la vella draperia amb la nova draperia i els nous béns colonials PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 33 Com van aconseguir les famílies europees comprar més productes al segle XVIII si el salari diari amb prou feines cobria el menjar?

La paradoxa del consum i l'origen de la Revolució Industriosa Entre 1650 i 1850, l'evolució dels salaris reals (vegeu «La Gran Divergència: Salaris reals i nivells de vida previs a 1800») a la major part d'Europa va mostrar una clara tendència a l'estancament o fins i tot a la davallada. Fins i tot a les zones més dinàmiques de l'Europa nord-occidental, com Anglaterra i les Províncies Unides, sostenir el poder adquisitiu resultava complicat a causa de la pressió demogràfica creixent.

No obstant això, els registres històrics revelen un fet sorprenent: durant aquest mateix període es va produir una autèntica revolució en el consum, caracteritzada per una proliferació de béns manufacturats i nous productes domèstics a les llars europees. Com podien comprar més pertinences si el poder adquisitiu per hora o per jornada no pujava? La resposta es troba en el concepte de Revolució Industriosa. Aquest fenomen no es va originar per una transformació tecnològica de les fàbriques, sinó per una reorganització interna del comportament econòmic familiar.

Davant l'atractiu d'un ventall creixent de béns disponibles als mercats, les llars van decidir reassignar el seu temps, reduint l'oci voluntari o involuntari i ampliant dràsticament l'esforç laboral col·lectiu. DEFINICIÓ Revolució Industriosa: procés de transformació del comportament de les llars durant l'època moderna pel qual es va incrementar la quantitat de treball orientada al mercat —mitjançant més hores anuals i la incorporació activa de dones i infants— amb l'objectiu d'obtenir ingressos monetaris per satisfer noves aspiracions de consum de béns manufacturats i colonials.

La Gran Divergència: Creixement, Demografia i Salaris 18 D'aquesta manera, els ingressos familiars totals van deixar de dependre exclusivament només d'un salari. La capacitat de compra agregada va créixer notablement gràcies a la suma de les aportacions de tots els membres del nucli domèstic, fet estretament lligat a la flexibilitat de la pauta europea de matrimoni (vegeu «Demografia preindustrial: Teoria malthusiana i aportació de Boserup»). COMPROVA-HO 34 Com s'explica que el consum de les llars augmentés si el salari real dels treballadors estava estancat?

La intensificació del treball: més hores, menys festes i ocupació familiar La mobilització laboral de l'època moderna es va manifestar en dues dimensions clares: l'allargament de l'any de feina i l'entrada massiva de dones i criatures en activitats remunerades. La transformació religiosa va jugar un paper clau en el calendari. Arran de la Reforma protestant, especialment a l'Europa del nord-oest, es van suprimir nombroses festivitats religioses tradicionals. Els dies que abans es dedicaven al culte o al descans es van convertir formalment en jornades feineres, augmentant el límit màxim de dies laborables a l'any.

Aquest augment en la quantitat de feina va assolir xifres molt destacades a les àrees urbanes capdavanteres. Els homes assalariats a Londres van passar de treballar unes 2.300 hores anuals cap al 1750 a prop de 3.300 hores el 1800 (un increment del 40%). Per posar aquestes dades en perspectiva, a les economies occidentals modernes la jornada anual sol oscil·lar entre les 1.600 i les 1.900 hores. Els treballadors del segle XVIII, per tant, van suportar jornades d'una duresa extrema impulsats per la necessitat o el desig d'accedir a béns de mercat.

Paral·lelament, l'economia domèstica tradicional va reorientar el temps que abans es reservava a l'autoconsum o a la cura domèstica cap a activitats que generessin diners en efectiu. La mà d'obra femenina i infantil es va convertir en un pilar indispensable de les cadenes productives protoindustrials, dedicant les pauses agrícoles i els vespres a filar o teixir. ERROR FREQÜENT Confondre la Revolució Industriosa amb la Revolució Industrial.

La Revolució Industriosa és un canvi d'origen social, comercial i domèstic (oferta de treball intensificada i demanda de consum), mentre que la Revolució Industrial consisteix en la mecanització fabril, les noves fonts d'energia inanimada i el canvi tècnic a gran escala. La primera va crear la demanda i la disciplina de mercat que van aplanar el terreny a la segona. La Gran Divergència: Creixement, Demografia i Salaris 19 PROCÉS Mecanisme causal de la Revolució Industriosa COMPROVA-HO 35 Quina mesura d'origen religiós va permetre dilatar el calendari laboral anual a l'Europa nord- occidental?

La protoindústria i el putting-out system rural Al món preindustrial, una part substancial de la mà d'obra rural no percebia un salari convencional fix, sinó que combinava les tasques del camp amb la manufactura dispersa domèstica. Aquesta combinació va donar lloc a la protoindústria, és a dir, la fabricació de manufactures a petita escala dins de les cases pageses per a la seva venda en mercats extraregionals. L'activitat agrícola patia una forta estacionalitat, amb moments d'intensitat màxima (sembra i sega) i llargs períodes d'hivern amb una càrrega feinera reduïda.

Aprofitant el baix cost d'oportunitat d'aquest temps mort, els comerciants de les ciutats van establir el sistema domèstic per encàrrec o putting-out system. Aquest model descentralitzat permetia als empresaris mercantils esquivar les rígides normatives de qualitat, preus i quotes imposades pels gremis urbans. PER RECORDAR-HO En el putting-out system, el comerciant urbà aporta el capital circulant (compra la llana o el cotó en brut i s'encarrega de vendre el teixit final), mentre que la família camperola aporta el capital fix (les eines pròpies, com ara el fus, la filosa o el teler instal·lat a casa seva).

Característica Manufactura gremial urbana Putting-out system (protoindústria rural) Localització Tallers urbans tancats Llars camperoles disperses Noves opcions de consum Aparició de béns colonials i nova draperia assequible 1 Aspiració de compra familiar Desig d'accedir a manufactures i articles de mercat 2 Reducció de l'oci domèstic Supressió de festes religioses i descansos camperols 3 Intensificació laboral Més hores i treball remunerat de dones i infants 4 Major ingrés agregat Ingressos monetaris suficients malgrat salaris estancats 5 La Gran Divergència: Creixement, Demografia i Salaris 20 Característica Manufactura gremial urbana Putting-out system (protoindústria rural) Regulació Monopoli gremial estricte (preus, tècniques, volums) Lliure iniciativa mercantil, al marge dels gremis Cost de la mà d'obra Elevat (mestres i oficials qualificats) Molt baix (aprofitament del temps mort agrícola) Treballadors Predomini masculí adult i agremiat Nucli familiar complet (homes, dones i infants) Tipus de producte Productes d'alta qualitat, pesants i cars Articles senzills, lleugers i assequibles Els petits productors rurals eren remunerats generalment a preu fet (a tant per peça produïda), fet que els incentivava a allargar la jornada i a involucrar tota la família en activitats manuals com ara la filada o el teixit de llana, lli o cotó.

COMPROVA-HO 36 Quina diferència bàsica hi ha entre el capital que aportava el comerciant i el de la família pagesa en el putting-out system? Noves aspiracions de consum: de la vella a la nova draperia i els béns colonials La motivació fonamental d'aquest esforç laboral sostingut va ser la transformació dels hàbits de consum material. Durant els segles XVII i XVIII, les llars no solament van començar a adquirir mobles funcionals, estris de cuina i elements ornamentals, sinó que van transformar radicalment el vestuari personal. Aquest gir es va plasmar en la crisi de la vella draperia, centrada en ciutats com les del nord d'Itàlia.

Aquesta indústria tradicional gremial elaborava teixits de llana d'extraordinària qualitat i molt duradors, però extraordinàriament pesants, calents i cars. El seu mercat va quedar desplaçat per l'auge de la nova draperia, desenvolupada al camp mitjançant el putting-out system. La nova draperia emprava matèries primeres més barates i processos de teixit més senzills, aconseguint teles més lleugeres, fresques i molt assequibles per a les classes populars. A més d'aquesta evolució tèxtil interior, la penetració dels béns ultramarins (vegeu «Comerç colonial, urbanització i la Petita Divergència europea») procedents d'Àsia i d'Amèrica va alterar els gustos quotidians.

L'arribada de les teles de cotó estampades provinents de l'Índia (conegudes com a calicós) va fascinar el mercat europeu per la seva vistositat, facilitat de rentat i baix cost. Per defensar els productors nacionals de la competència colonial, països com Anglaterra van aprovar a inicis del segle XVIII lleis protectores que en prohibien la importació directa. Aquest blocatge legal va estimular que la xarxa protoindustrial britànica desenvolupés maquinària pròpia per filar cotó importat, preparant l'escenari tecnològic de la mecanització fabril.

Al costat dels teixits de cotó, altres articles com el sucre, el cafè, el te, el tabac, el rom, el pebre i la porcellana es van convertir en béns desitjats i habituals, transformant completament el nivell de vida material i la relació de les societats europees amb el mercat. La Gran Divergència: Creixement, Demografia i Salaris 21 COMPROVA-HO 37 Quins avantatges presentava la «nova draperia» en comparació amb la «vella draperia» tradicional? IDEES CLAU La Revolució Industriosa resol la paradoxa entre salaris reals estancats i un consum domèstic a l'alça entre 1650 i 1850.

L'augment dels ingressos familiars es va assolir intensificant la feina: sacrifici de l'oci, ampliació de jornades i incorporació de dones i menors. A Londres, els assalariats masculins van passar de 2.300 hores anuals cap al 1750 a 3.300 hores el 1800, impulsats per la reducció de festivitats arran de la Reforma protestant. El putting-out system va articular la protoindústria rural combinant capital circulant comercial amb eines camperoles per esquivar les traves gremials. La transició de la vella draperia a la nova draperia i l'entrada de teixits de cotó i productes ultramarins van reconfigurar els patrons de consum massiu. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 38.

En què es diferencia la Revolució Industriosa de la Revolució Industrial? 39. Com articulaven els comerciants urbans el 'putting-out system' amb el món camperol? 40. Quin paper van tenir les teles de cotó índies en el desenvolupament tèxtil anglès? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 41. Com van compensar les llars europees l'estancament dels salaris reals al segle XVIII? 42. Quin canvi en el calendari laboral va afavorir la Reforma protestant a l'Europa del nord-oest?

Reduint la despesa en productes alimentaris bàsics a) Demanant crèdits bancaris a baix interès b) Exigint augments salarials mitjançant vagues gremials c) Augmentant les hores treballades i emprant dones i infants d) La instauració del descans dominical obligatori a) L'obligació de tancar els tallers durant l'estiu b) L'establiment de jornades de treball de vuit hores c) La reducció de festivitats religioses i més dies feiners d) La Gran Divergència: Creixement, Demografia i Salaris 22 43. Quin avantatge principal oferia el putting-out system als comerciants urbans? 44. Quina característica definia la nova draperia respecte a la vella draperia?

5 Comerç colonial, urbanització i la Petita Divergència europea EN ACABAR SABRÀS Distingir els mecanismes d'explotació i impacte econòmic dels imperis castellà, portuguès, holandès i britànic. Explicar com les Navigation Acts i les companyies comercials van impulsar l'hegemonia mercantil anglesa. Analitzar la Petita Divergència europea a partir de les taxes d'urbanització i la distribució ocupacional entre 1500 i 1800. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 45 Com podia Anglaterra mantenir un 65 % de població allunyada del camp l'any 1800 sense patir fam?

L'expansió oceànica i els primers models colonials ibèrics A les acaballes del segle XV, les monarquies de la península Ibèrica van encetar la recerca de rutes marítimes directes cap a l'Àsia. L'arribada de Cristòfor Colom a Amèrica el 1492 i la de Vasco de Gama a l'Índia el 1498 van inaugurar el comerç global modern. Aquests dos imperis van desenvolupar estratègies econòmiques i territorials ben diferenciades: Model castellà: conquesta i ocupació de vastos territoris americans. Es va centrar en l'extracció de metalls preciosos (or i plata) mitjançant el treball forçat indígena. La monarquia gestionava aquest tràfic mitjançant un monopoli estricte.

L'arribada massiva de metall a Castella va desfermar una forta inflació metropolitana que va restar competitivitat a la seva manufactura interna. Model portuguès: xarxa comercial orientada a Àsia que combinava factories portuàries fortificades i enclavaments clau al llarg de la ruta marítima cap a l'Índic.

El seu negoci principal van ser les Evitar el pagament de matèries primeres a) Obligar els camperols a comprar la maquinària de vapor b) Esquivar les restriccions i els costos dels gremis urbans c) Assegurar una producció de màxima qualitat exclusiva d) Articles exclusius fabricats únicament a les ciutats italianes a) Teles més lleugeres, assequibles i fabricades al camp b) Un teixit de llana molt pesant i luxós c) Ús exclusiu de fils de seda importats de la Xina d) La Gran Divergència: Creixement, Demografia i Salaris 23 espècies, els teixits de seda i cotó, a més d'altres manufactures de luxe. A més, Portugal va establir plantacions amb esclaus a les seves illes i rutes costaneres.

COMPROVA-HO 46 Per quina raó l'arribada massiva de plata i or d'Amèrica no va impulsar la indústria manufacturera a Castella? El canvi d'hegemonia: de les xarxes holandeses al domini mercantil britànic Al segle XVII, la primacia colonial portuguesa a l'Àsia sud-oriental va ser arrabassada per Holanda. Els comerciants holandesos van prendre el control de les illes Moluques (o illes de les espècies) i van bastir l'imperi colonial indonesi. Amsterdam es va convertir en el centre neuràlgic de l'intercanvi mundial, desplaçant l'eix econòmic des de la Mediterrània cap al mar del Nord.

Tanmateix, al llarg del segle XVIII, Anglaterra va disputar i finalment arrabassar aquesta primacia comercial als holandesos a través de dues eines principals: DEFINICIÓ El sistema de plantació és una gran explotació agrària colonial especialitzada en el monocultiu de productes tropicals mitjançant mà d'obra esclava. Permetia proveir Europa de béns d'alta demanda a preus reduïts. Tant Anglaterra com els Països Baixos van articular el seu comerç exterior a través de societats anònimes amb suport estatal i drets monopolístics. A inicis del segle XVII van sorgir la Companyia Holandesa de les Índies Orientals (VOC) i la Companyia Anglesa de les Índies Orientals (EIC).

Polítiques proteccionistes agressives: aprovació de les Navigation Acts a Anglaterra, que van vetar el transport de mercaderies cap als ports britànics a naus que no fossin angleses, perjudicant directament la flota d'Holanda. 1 Enfrontaments bèl·lics navals: victòries britàniques en tres guerres comercials marítimes consecutives que van imposar la seva supremacia militar als oceans. 2 Prohibicions manufactureres internes: per protegir la protoindústria pròpia (vegeu «La Revolució Industriosa i la transformació de les pautes familiars»), a començaments del segle XVIII es va prohibir a Anglaterra la venda interior de teles de cotó asiàtiques estampades.

3 La Gran Divergència: Creixement, Demografia i Salaris 24 PROCÉS Circuit dels béns colonials i transformació econòmica El comerç transoceànic va introduir nous béns ultramarins que van transformar els hàbits de consum dels europeus: el sucre, el cafè, el tabac, el rom, el cacau, el te, el pebre i la porcellana. A més, el cotó brut importat de les colònies va esdevenir la primera matèria essencial per als nous telers mecànics que van impulsar la Revolució Industrial a Gran Bretanya cap a finals del segle XVIII. COMPROVA-HO 47 Quina relació hi ha entre el consum de béns ultramarins com el sucre o el te i la producció protoindustrial europea?

La Petita Divergència: canvi estructural i taxes d'urbanització (1500-1800) Cap a l'any 1500, les àrees més avançades del continent eren el nord d'Itàlia, Flandes i Espanya, amb una notable urbanització i centres drapers capdavanters. Entre els anys 1500 i 1800 es va produir una redistribució profunda de l'activitat econòmica a Europa, coneguda com la Petita Divergència: el nord- oest continental (Anglaterra i Països Baixos) va accelerar el seu desenvolupament, mentre que l'Europa mediterrània i central s'estancaven o perdien pes relatiu.

Les taxes d'urbanització i el percentatge de població dedicada al camp reflecteixen aquest canvi estructural: Territori Urbana (1500) Rural no agrícola (1500) Agrícola (1500) Urbana (1800) Rural no agrícola (1800) Agrícola (1800) Anglaterra 7 % 18 % 74 % 29 % 36 % 35 % Holanda 30 % 14 % 56 % 34 % 25 % 41 % Bèlgica 28 % 14 % 58 % 22 % 29 % 49 % Plantacions esclavistes Producció barata de sucre, tabac i cafè a Amèrica. 1 Companyies privilegiades Importació d'espècies, te i cotó brut per VOC i EIC. 2 Béns ultramarins Arribada massiva de productes nous als ports nord-europeus. 3 Treball protoindustrial Més hores familiars de manufactura per comprar productes.

4 Urbanització i creixement Expansió de ciutats mercantils i canvi estructural. 5 La Gran Divergència: Creixement, Demografia i Salaris 25 Territori Urbana (1500) Rural no agrícola (1500) Agrícola (1500) Urbana (1800) Rural no agrícola (1800) Agrícola (1800) Alemanya 8 % 18 % 73 % 9 % 29 % 62 % França 9 % 18 % 73 % 13 % 28 % 59 % Àustria/Hongria 5 % 19 % 76 % 8 % 35 % 57 % Polònia 6 % 19 % 75 % 5 % 39 % 56 % Itàlia 22 % 16 % 62 % 22 % 20 % 58 % Espanya 19 % 16 % 65 % 20 % 16 % 64 % Aquesta transformació sectorial s'aprecia detalladament en les dades recollides a les taules contemporànies sobre demografia laboral: Taula de la distribució percentual de la població europea (1500-1800).

A Anglaterra, el contingent de treballadors del camp va caure del 74 % al 35 %, mentre que la ciutat va passar del 7 % al 29 % i la mà d'obra rural manufacturera va pujar fins al 36 %. En canvi, països com Espanya i Itàlia van mantenir pràcticament immòbils les seves xifres d'urbanització i van conservar un sector agrari absorbent de més del 58-64 % de la població. PER RECORDAR-HO La Petita Divergència és el transvasament del dinamisme econòmic de la Mediterrània (Espanya i Itàlia) cap al mar del Nord (Anglaterra i Països Baixos) entre 1500 i 1800, mesurat per l'avenç urbà i manufacturer. ERROR FREQÜENT Atribuir l'èxit britànic i holandès únicament al botí o al comerç colonial.

Sense una agricultura d'alta productivitat capaç d'alimentar un percentatge massiu de població urbana i rural manufacturera amb menys pagesos per hectàrea, aquest creixement urbà i comercial s'hauria col·lapsat pel sostre de subsistència. La Gran Divergència: Creixement, Demografia i Salaris 26 L'existència de salaris reals elevats, l'expansió del comerç colonial, la formació de xarxes de nova draperia i un camp altament productiu van ser els pilars que van permetre a la Gran Bretanya encapçalar la transformació econòmica prèvia a 1800. COMPROVA-HO 48 Què indica que una economia pugui reduir la seva població agrícola al 35 % sense patir desproveïment d'aliments?

IDEES CLAU L'expansió colonial va enfrontar inicialment el model castellà extractiu i inflacionari amb el model comercial de factories i espècies portuguès. Holanda va aconseguir la supremacia mercantil al segle XVII, però Anglaterra la va superar al segle XVIII mitjançant les Navigation Acts i guerres marítimes. Les companyies amb carta privilegiada (VOC i EIC) van articular un comerç basat en el sistema de plantació esclavista i la importació de nous productes ultramarins. La Petita Divergència va traslladar el nucli econòmic europeu des de la conca mediterrània (Itàlia i Espanya) cap a Anglaterra i els Països Baixos entre 1500 i 1800.

La forta caiguda de la proporció d'agricultors a Anglaterra (del 74 % al 35 %) exigia una elevada productivitat agrària per mantenir les ciutats i la protoindústria. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 49. Quin paper van tenir les Navigation Acts en la disputa pel control comercial naval europeu? 50. En què es diferenciava l'estructura ocupacional d'Anglaterra de la d'Espanya cap al 1800 segons les dades d'urbanització? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 51. Quin va ser el principal efecte negatiu de l'arribada de metalls americans a Castella? 52. Quin objectiu perseguien les Navigation Acts promulgades per Anglaterra?

La desaparició de la Companyia de les Índies a) La caiguda total de la població urbana castellana b) El traspàs immediat de les colònies a Anglaterra c) Un encariment general que va danyar les manufactures d) Abolir completament el sistema de plantacions a Amèrica a) Fomentar l'arribada lliure de manufactures de l'Índia b) Establir factories marítimes conjuntes amb Portugal c) Impedir que vaixells holandesos transportessin productes a Gran Bretanya d) La Gran Divergència: Creixement, Demografia i Salaris 27 53. Què caracteritza el concepte de 'Petita Divergència' a l'Europa moderna? 54. Com sostenia Anglaterra una població rural no agrícola del 36 % cap al 1800?

6 Resum per repassar Creixement econòmic modern i desigualtat global Concepte Què és Creixement econòmic modern Procés sostingut d'altes taxes de creixement del PIB per habitant lligat a la industrialització i al transvasament de recursos des de l'agricultura cap a sectors de productivitat superior. Índex de Theil Indicador de desigualtat que permet descompondre la desigualtat interpersonal global en dos components: la desigualtat dins de cada país i la desigualtat existent entre països. Divergència econòmica Procés pel qual els territoris amb ingressos per càpita més baixos creixen a menor ritme que els d'ingressos alts, eixamplant la bretxa econòmica mundial.

Noves Europes Països colonitzats per emigrants de l'Europa nord-occidental (Estats Units, Canadà, Austràlia i Nova Zelanda) que van liderar el creixement al segle XIX. Salaris reals i la Gran Divergència prèvia a 1800 Concepte Què és Salaris reals Indicador del poder adquisitiu calculat a partir de convertir els salaris en grams de plata i relacionar-los amb el cost d'un cistell representatiu de béns de consum. Ràtio de subsistència Quocient entre el salari nominal i el cost dels béns bàsics per a la supervivència; un valor igual a 1 indica el límit estricte de subsistència.

L'augment de salaris reals a Àsia respecte a Europa a) L'avenç econòmic del nord-oest europeu enfront del sud mediterrani b) La substitució de la nova draperia per la vella draperia c) La pèrdua d'urbanització a Holanda entre 1500 i 1800 d) Concentrant tota la producció tèxtil a les capitals colonials a) Depenent en exclusiva de la importació de cereals d'Itàlia b) Augmentant la productivitat dels seus agricultors actius c) Reduint la ingesta d'aliments al llindar de subsistència d) La Gran Divergència: Creixement, Demografia i Salaris 28 Concepte Què és Petita Divergència Divergència salarial i de desenvolupament sorgida a l'edat moderna dins d'Europa entre el nord-oest (Londres i Amsterdam) i la resta del continent (Europa mediterrània i central).

Gran Divergència Bretxa econòmica consolidada abans del segle XIX entre l'Europa nord-occidental (amb salaris reals 3 o 4 vegades la subsistència) i les economies asiàtiques com l'Índia o la Xina (estancades en el llindar d'1). Demografia preindustrial: Malthus i Boserup Concepte Què és Règim demogràfic antic Model poblacional definit per una natalitat i una mortalitat molt elevades, forta mortalitat infantil, esperança de vida a l'entorn dels 25 anys i creixement vegetatiu lent. Sostre malthusià Límit d'aliments disponibles que frena la població perquè aquesta creix en progressió geomètrica mentre els recursos agraris ho fan en progressió aritmètica degut als rendiments decreixents.

Frens preventius vs repressius Els preventius redueixen la natalitat de manera voluntària (retard nupcial i celibat); els repressius augmenten la mortalitat involuntàriament mitjançant fams i epidèmies. Pauta europea de matrimoni Model propi del nord-oest europeu amb retard nupcial femení (més del 70 % solteres amb 24 anys) que va reduir la fertilitat i va afavorir la inversió en capital humà. Hipòtesi d'Ester Boserup Teoria que defensa que la pressió demogràfica actua com a incentiu endogen per a la innovació tecnològica agrària, allunyant el sostre malthusià.

La Revolució Industriosa i la protoindústria Concepte Què és Revolució Industriosa Intensificació de l'esforç laboral de les famílies (més hores de treball, reducció de festivitats religioses i ocupació de dones i infants) per aconseguir ingressos destinats a nous béns de consum. Putting-out system Organització domèstica rural on un comerciant urbà aporta el capital circulant i comercialitza la producció, mentre la família pagesa aporta el capital fix (eines pròpies) cobrant a tant la peça. Nova draperia Teixits de llana més lleugers, barats i produïts al camp mitjançant la protoindústria, que van substituir la vella draperia gremial urbana pesant i costosa.

Béns ultramarins Noves mercaderies transoceàniques (sucre, tabac, cafè, te i teixits de cotó) que van esperonar el desig de consum de les llars europees. La Gran Divergència: Creixement, Demografia i Salaris 29 Comerç internacional i canvi estructural urbà Concepte Què és Monopolis colonials Grans companyies mercantils per accions (VOC holandesa i EIC anglesa) que gestionaven xarxes comercials i el sistema de plantació esclavista en règim exclusiu. Navigation Acts Lleis mercantilistes britàniques que prohibien el transport de mercaderies en vaixells forans per trencar l'hegemonia comercial d'Holanda.

Canvi estructural (1500-1800) Transvasament del lideratge urbà i manufacturer des de la Mediterrània cap a Anglaterra i Holanda, acompanyat d'un augment de la productivitat agrària que va permetre reduir la mà d'obra agrícola anglesa del 74 % al 35 %. Cronologia bàsica Data / Període Fet històric 1348 La Pesta Negra redueix la població europea, augmenta la ràtio terra/treballador i eleva els salaris reals al segle XV. 1492 - 1498 Viatges de Colom a Amèrica i de Vasco da Gama a l'Índia; inici de l'expansió marítima ibèrica. Segle XVII Hegemonia marítima i comercial d'Holanda des d'Amsterdam; creació de la VOC i expansió de la nova draperia rural.

Segle XVIII Supremacia naval i comercial britànica impulsada per les Navigation Acts; Anglaterra i Holanda assoleixen salaris reals 4 vegades superiors a la subsistència. Finals segle XVIII Arrencada de la Primera Revolució Industrial a la Gran Bretanya impulsada pels alts salaris i la demanda industriosa. La Gran Divergència: Creixement, Demografia i Salaris 30 Solucions de les preguntes de repàs 1. Perquè les noves tecnologies i la productivitat elevada es van concentrar durant dècades a Gran Bretanya i pocs països occidentals, mentre la major part del món seguia amb economies agràries estancades. 2.

El transvasament continuat de recursos i mà d'obra des de l'agricultura cap al sector industrial, on la productivitat és substancialment més alta. 3. Distingeix la part derivada de la desigualtat interna entre persones dins de cada estat de la part generada per les diferències de renda mitjana entre els diferents països. 4. Estats Units, Canadà, Austràlia i Nova Zelanda, poblats majoritàriament per emigrants de l'Europa nord-occidental. 5. El PIB per càpita mesura el flux de producció anual mitjà per habitant, mentre que la riquesa personal neta és l'estoc de béns mobles i immobles que posseeix un individu després de deduir els seus deutes. 6.

Perquè va accelerar de forma intensa el creixement de la renda a la Gran Bretanya i països pioners, mentre que la majoria de regions van romandre estancades o van créixer a un ritme molt més lent. 7. c) Descompon desigualtat entre països i interna. L'índex de Theil permet analitzar quina part de la desigualtat correspon a diferències entre països i quina a asimetries internes dins de cada estat. 8. b) Es va estancar durant el període. Segons l'evolució de l'índex de Theil, la desigualtat interpersonal es va estancar entre la Primera i la Segona Guerra Mundial. 9. d) Països…