Pregunta 4 - Apartats c i d · Meteorología y Climatología UB 2011

Tema: Teoria quasigeostròfica, velocitat vertical i desenvolupament de sistemes · Del examen Examen de Meteorologia Dinàmica - Curs 2011-2012 (2011)

Enunciado

Emprant l'altitud zz com a coordenada vertical, la tercera equació del moviment pren la forma:

dwdt−u2+v2a=−1ρ∂p∂z−g+2Ωucos⁡ϕ+ffz\frac{dw}{dt} - \frac{u^2 + v^2}{a} = -\frac{1}{\rho}\frac{\partial p}{\partial z} - g + 2\Omega u \cos\phi + f_{fz}

c.

Raoneu per quin motiu la determinació del camp de velocitat vertical és de vital importància en meteorologia, tenint en compte que a escala sinòptica només representa aproximadament una mil·lèsima part del valor del camp horitzontal.

d.

És formalment temptador calcular ω\omega integrant l'equació de continuïtat en coordenades de pressió:ω(p)=ω(ps)+∫pps∇H⋅v⃗ dp\omega(p) = \omega(p_s) + \int_{p}^{p_s} \nabla_H \cdot \vec{v} \, dpTransformeu aquesta expressió per trobar ww a la part superior d'un estrat superficial i exposeu els problemes o limitacions pràctiques que presenta aquest mètode.

Enunciado: Pregunta 4 - Apartats c i d · Meteorología y Climatología UB 2011

Solución

Según los criterios oficiales de corrección

c. Raoneu per quin motiu la determinació del camp de velocitat vertical és de vital importància en meteorologia, tenint en compte que a escala sinòptica només representa aproximadament una mil·lèsima part del valor del camp horitzontal.

Solución: Tot i la seva petita magnitud (~ cm/s enfront de ~ 10 m/s de l'horitzontal), la velocitat vertical controla el refredament adiabàtic, la condensació, la formació de núvols i la precipitació (si w > 0) o la subsidència i estabilitat (si w < 0). És per tant el motor clau de la fenomenologia del temps meteorològic.

d. Transformeu aquesta expressió per trobar w a la part superior d'un estrat superficial i exposeu els problemes o limitacions pràctiques que presenta aquest mètode.

Solución: Com que ω=dpdt≈−ρgw\omega = \frac{dp}{dt} \approx -\rho g w, prop de superfície per a un estrat prim de gruix Δp=ps−p\Delta p = p_s - p: w≈−ωρ0g≈−1ρ0g[ω(ps)+(ps−p)(∇H⋅v⃗)]w \approx -\frac{\omega}{\rho_0 g} \approx -\frac{1}{\rho_0 g} [\omega(p_s) + (p_s - p)(\nabla_H \cdot \vec{v})] Com que ω(ps)≈0\omega(p_s) \approx 0 en terreny pla, w≈−Δpρ0g(∇H⋅v⃗)w \approx -\frac{\Delta p}{\rho_0 g} (\nabla_H \cdot \vec{v}). Limitacions: La divergència horitzontal ∇H⋅v⃗\nabla_H \cdot \vec{v} s'obté com a diferència de termes que són un ordre de magnitud més grans que el resultat final (∂u∂x≈−∂v∂y\frac{\partial u}{\partial x} \approx -\frac{\partial v}{\partial y} en condicions quasi-geostròfiques). Petits errors o soroll observacional en el vent mesurat generen errors relatius enormes en la divergència, que en integrar-se verticalment s'acumulen i donen valors de ww completament erronis (mètode cinemàtic molt inestable sense correccions).

La explicación paso a paso, hecha con IA, es Premium. Premium

Resuélvelo aquí mismo: corrección automática, pistas y solución paso a paso.

‹ Pregunta 5 - Velocitat vertical · 2012

Más ejercicios de Teoria quasigeostròfica, velocitat vertical i desenvolupament de sistemes