Pregunta curta 2 (Model A) · Fisiología y Fisiopatología I UB 2017

a. Descriu succintament en quin principi fisiològic es fonamenten la prova de Rinne i la prova de Weber.

Solución: • Prova de Rinne: Compara la percepció acústica a través de la via aèria (auricular externa/mitjana) respecte a la via òssia (ressò al mastoide). En individus sans, la conducció aèria és superior a l'òssia (Rinne positiu). En la sordesa de transmissió mecànica, la via òssia supera l'aèria (Rinne negatiu). En les hipoacúsies neurosensorials (de percepció), la via aèria continua sent més eficient que l'òssia, obtenint-se també un Rinne positiu. • Prova de Weber: Valora la conducció òssia col·locant un diapasó al vèrtex cranial i comparant ambdues orelles simultàniament. En la pèrdua de transmissió el so lateralitza cap al costat patològic (per absència d'emmascarament ambiental), mentre que en la lesió de percepció o neurosensorial, el so es percep amb més intensitat al costat sa (lateralització cap a l'orella contralateral sana).

b. Quin tipus específic d'hipoacúsia manifesta en Gabriel? Justifica la deducció clínica establint la relació entre els resultats de les proves obtingudes.

Solución: Hipoacúsia de percepció (neurosensorial) a l'orella dreta deguda a l'ototoxicitat per estreptomicina: • La troballa d'un Rinne positiu bilateral descartaria una patologia de transmissió (deixant com a possibilitats la normalitat o un problema neurosensorial). • La caiguda de 30 dB en el llindar auditiu de l'orella dreta confirma l'existència d'un dèficit a aquest costat. • La prova de Weber lateralitza el so clarament cap a l'orella esquerra (l'orella sana), fet característic que confirma inequívocament el diagnòstic d'hipoacúsia neurosensorial o de percepció dreta.