Examen de Fisicoquímica I UB 2019 · recuperació 2019

Examen de Fisicoquímica I de la UB (Grado en Farmacia) 2019, recuperació 2019: 11 problemas con solución. Temas: Avanç de reacció i equilibri químic. Gratis.

Temas del examen: Avanç de reacció i equilibri químic · Potencial químic, equilibri material i regla de les fases · Diagrames de fases d'un component i equació de Clapeyron · Diagrames de fases binaris sòlid-líquid i líquid-líquid, i diagrames ternaris · Magnituds molars parcials i volum de mescla · Dissolucions ideals: magnituds de mescla · Llei de Raoult i Henry, diagrames líquid-vapor i destil·lació · Propietats col·ligatives

Ejercicio Qüestió 1 · Potencial químic, equilibri material i regla de les fases

Qüestió 1. Condició d'equilibri termodinàmic bifàsic

Formuleu la condició general d'equilibri termodinàmic per a un sistema heterogeni tancat format per dos components (1 i 2) distribuïts en dues fases (α i β). Descriviu detalladament el significat físic de cadascun dels termes de l'equació i deduïu quina expressió reduïda s'obté en operar a pressió i temperatura constants.

Ejercicio Qüestió 2 · Diagrames de fases d'un component i equació de Clapeyron

Qüestió 2. Diagrama P-T i regla de les fases per a l'argó

L'argó presenta un punt de fusió normal de 84,2 K i una temperatura d'ebullició normal de 87,3 K. El seu punt triple se situa a 83,8 K i 0,7 bar, mentre que les coordenades crítiques són 151 K i 48 bar. Dibuixeu de manera aproximada el diagrama de fases P-T d'aquesta substància i determineu les fases en equilibri i els graus de llibertat per a cadascun dels estats indicats a la taula:

Punt

Condicions

Fases presents

Graus de llibertat (L=2+C−FL = 2 + C - F)

A

83,8 K i 0,7 bar

B

151 K i 48 bar

C

84,2 K i 1 bar

D

90 K i 0,8 bar

E

80 K i 1 bar

Ejercicio Qüestió 3 · Dissolucions ideals: magnituds de mescla

Qüestió 3. Magnituds termodinàmiques de mescla ideal

Prenent com a punt de partida la definició de l'energia de Gibbs de mescla per a una dissolució ideal, ΔmixG=RT∑iniln⁡(xi)\Delta_\text{mix}G = RT \sum_i n_i \ln(x_i), deduïu les expressions analítiques de les altres funcions termodinàmiques de barreja: ΔmixS\Delta_\text{mix}S, ΔmixV\Delta_\text{mix}V, ΔmixH\Delta_\text{mix}H i ΔmixU\Delta_\text{mix}U.

a)

b)

c)

d)

Ejercicio Qüestió 4 · Llei de Raoult i Henry, diagrames líquid-vapor i destil·lació

Dos components líquids A i B donen lloc a mescles no ideals que presenten desviacions positives respecte del comportament predit per la llei de Raoult. Suposant que A és més volàtil que B, representeu gràficament les corbes de pressió de vapor parcials de cada component (PAP_A, PBP_B) i la pressió total de la mescla en funció de la fracció molar de B (xBx_B). Indiqueu així mateix les rectes ideals de referència i l'interval de composició on és d'aplicació la llei d'Henry per a l'espècie B.

Ejercicio Qüestió 5 · Llei de Raoult i Henry, diagrames líquid-vapor i destil·lació

La mescla binària formada per benzè i toluè exhibeix un comportament ideal a 20 ∘C20\text{ }^\circ\text{C}. A aquesta temperatura, les tensions de vapor dels compostos purs són 0,097 bar0{,}097\text{ bar} per al benzè i 0,029 bar0{,}029\text{ bar} per al toluè. Si es parteix d'una mescla líquida amb una fracció molar de benzè de 0,40{,}4 i es disminueix la pressió externa progressivament per sota de la pressió de vapor fins a l'ebullició, determineu:

a)

b)

La fracció molar de cadascun dels components en la primera bombolla de vapor formada:

Ejercicio Qüestió 6 · Llei de Raoult i Henry, diagrames líquid-vapor i destil·lació

Es disposa d'una barreja binària de substàncies líquides A i B amb una composició inicial xA=0,15x_A = 0{,}15 (xB=0,85x_B = 0{,}85), la qual se sotmet a un procés de destil·lació fraccionada a una pressió d'1 bar. Se sap que el sistema presenta un azeòtrop a xA=0,25x_A = 0{,}25 (xB=0,75x_B = 0{,}75) i que la volatilitat del component B és superior a la d'A (TB∗<TA∗T_B^* < T_A^*). Deduïu quina composició s'obtindrà al capdamunt de la columna (destil·lat) i quina quedarà al fons (líquid residual), justificant els resultats en els dos supòsits següents:

a)

Si l'azeòtrop presenta un mínim en la temperatura d'ebullició:

b)

Si l'azeòtrop presenta un màxim en la temperatura d'ebullició:

Problema 1 · Diagrames de fases d'un component i equació de Clapeyron

Les dades termodinàmiques característiques de l'amoníac (NH3\text{NH}_3) són: punt triple a 195,5 K195{,}5\text{ K} i 6091,2 Pa6091{,}2\text{ Pa}; punt crític a 405,4 K405{,}4\text{ K} i 112,8⋅105 Pa112{,}8 \cdot 10^5\text{ Pa}.

a)

b)

c)

Problema 2 · Magnituds molars parcials i volum de mescla

Problema 2. Volums molars parcials i desviació de la idealitat

Es barregen 1 mol1\text{ mol} de molècules del component A i 10 mols10\text{ mols} del component B a temperatura i pressió constants, resultant un volum final de dissolució de 1039,0 cm31039{,}0\text{ cm}^3. Les dades dels volums molars dels compostos purs són VA∗=61,2 cm3/molV_A^* = 61{,}2\text{ cm}^3/\text{mol} i VB∗=92,1 cm3/molV_B^* = 92{,}1\text{ cm}^3/\text{mol}. Sabent que en aquesta mescla el volum molar parcial de B és un 50%50\% superior al de A (VˉB=1,5VˉA\bar{V}_B = 1{,}5\bar{V}_A), determineu:

a)

Els volums molars parcials de cada component (VˉA\bar{V}_A i VˉB\bar{V}_B).

b)

La variació de volum en produir-se la mescla (ΔV\Delta V).

c)

Es tracta d'una solució ideal? En cas contrari, presenta desviació positiva o negativa respecte a la idealitat? Quina conclusió se'n desprèn sobre les forces intermoleculars de la mescla? Justifiqueu la resposta.

d)

Quants mols de cada espècie s'haurien de prendre, mantenint la mateixa proporció molar relativa, per tal de preparar exactament un volum de 1000 cm31000\text{ cm}^3 de dissolució?

Problema 3 · Propietats col·ligatives

Problema 3. Pressió osmòtica i addició d'excipients isotònics

A les solucions aquoses destinades a administració intravenosa o col·liris oftalmològics cal incorporar un excipient per tal d'ajustar la seva tonicitat a la fisiològica. Tenint en compte que la temperatura corporal és de 37 °C37\ \text{°C} i que la pressió osmòtica del plasma sanguini val Πplasma=7,94⋅105 Pa\Pi_{\text{plasma}} = 7{,}94 \cdot 10^5\ \text{Pa}, calculeu la massa d'excipient que s'ha d'afegir a cadascuna de les solucions següents per tal de fer-les isotòniques:

a)

1 dm31\ \text{dm}^3 d'una solució al 0,5% (m/v)0{,}5\%\ \text{(m/v)} de MgSO4\text{MgSO}_4 (M=120,4 g/molM = 120{,}4\ \text{g/mol}), emprant com a excipient NaCl\text{NaCl} (M=58,4 g/molM = 58{,}4\ \text{g/mol}).

b)

200 cm3200\ \text{cm}^3 d'una solució de vitamina B1 (clorur de tiamina, electròlit 1:1, amb M=337,3 g/molM = 337{,}3\ \text{g/mol}) a una concentració de 20 mg/cm320\ \text{mg/cm}^3, emprant com a excipient galactosa (M=180,2 g/molM = 180{,}2\ \text{g/mol}).

Problema 4 · Diagrames de fases binaris sòlid-líquid i líquid-líquid, i diagrames ternaris

Problema 4. Miscibilitat parcial del sistema aigua-fenol

A una pressió d'1 bar i una temperatura de 330 K330\ \text{K}, l'aigua i el fenol presenten miscibilitat parcial. Si s'introdueixen en aquestes condicions un total de 9 mols9\ \text{mols} de la barreja en proporció equimolar, se separen dues fases líquides en equilibri: la fase rica en aigua (β\beta), que conté un 90%90\% en mols d'aigua, i la fase pobra en aigua (α\alpha), que conté un 30% molar30\%\ \text{molar} d'aigua. Determineu:

a)

El nombre total de mols continguts en cadascuna de les dues fases.

b)

La quantitat en mols de fenol que conté la fase rica en aigua.

Problema 5 · Avanç de reacció i equilibri químic

Problema 5. Càlcul del grau d'avanç en la dissociació de l'amoníac

Es considera la reacció de síntesi/dissociació de l'amoníac en fase gasosa segons el balanç:

2 NH3(g)⇌N2(g)+3 H2(g)2\ \text{NH}_3(\text{g}) \rightleftharpoons \text{N}_2(\text{g}) + 3\ \text{H}_2(\text{g})

La càrrega inicial en el reactor és d'1 mol1\ \text{mol} de NH3\text{NH}_3, 4 mols4\ \text{mols} de N2\text{N}_2 i 12 mols12\ \text{mols} de H2\text{H}_2. En un temps determinat tt es mesura que hi ha 6 mols6\ \text{mols} de H2\text{H}_2.

a)

Calculeu el grau d'avanç de la reacció (ξ\xi) en el temps tt i justifiqueu el sentit físic del signe obtingut.

b)

Trobeu els mols de N2\text{N}_2 i de NH3\text{NH}_3 que conté el reactor en aquest instant tt.

c)

Determineu el grau d'avanç màxim compatible amb la quantitat dels reactius presents.

d)

Si a l'equilibri final es mesura que queda 1 mol1\ \text{mol} de N2\text{N}_2, calculeu el grau d'avanç d'equilibri i la composició en mols de totes les espècies.

También puedes estudiar por temas

Practica un tema con ejercicios de los exámenes de todos los años, mezclados.

Ver los 10 temas

Otras convocatorias de 2019

Juny (2019)