Ètica i Legislació en Infermeria: Apunts i Resum UB

I 0 flashcards i 10 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS ÈTICA I LEGISLACIÓ EN INFERMERIA Grau en Infermeria Universitat de Barcelona AprenAI 2026-2027 Apunts complets d'Ètica i Legislació en Infermeria (UB): bioètica, intimitat, contencions, responsabilitat jurídica, IVE, DVA i cures al final de la vida. APREN.AI Índex 1 Bases de la moral, l'ètica i teories ètiques 1. Distinció conceptual: Ètica i Moral 2. Estatuts de decisió moral: Heteronomia vs. Autonomia 3. Teories ètiques normatives clàssiques 4.

Teories contemporànies: L'ètica dialògica d'Habermas 2 L'ètica del tenir cura i la professió infermera El concepte de cura: diferenciació entre curar i cuidar L'evolució del cuidar: de la dimensió natural a la disciplina professional Aportacions dels models teòrics d'infermeria L'ètica de la cura de Carol Gilligan La relació d'ajuda i la promoció de l'autonomia Actituds ètiques fonamentals en l'acció cuidadora 3 Dignitat, intimitat i confidencialitat clínica Fonamentació de la dignitat humana Intimitat i privacitat: conceptes i marc normatiu Dimensions de la intimitat en l'entorn assistencial Factors que vulneren la intimitat hospitalària i adaptació del pacient Recomanacions pràctiques per a la preservació de la intimitat Regulació de la docència clínica: l'Ordre SSI/81/2017 4 Fonaments i principis de la Bioètica Gènesi i evolució del concepte de Bioètica Perspectives, racionalitats i regulació de la recerca La Bioètica principalista de Beauchamp i Childress De l'autonomia a l'autonomia relacional en cures d'infermeria Òrgans de deliberació bioètica: CEA i CEIm 5 Drets fonamentals, marcs legals i contencions mecàniques Fonaments i evolució dels Drets Humans Positivació dels drets en l'ordenament sanitari Contenció mecànica: definició, marc ètic i jurídic Criteris d'aplicació i contraindicacions Complicacions derivades de la immobilització física Procediment d'aplicació i mesures alternatives preventives 6 Regulació de l'exercici de la infermeria i codis deontològics 1.

Els valors i la deontologia en la pràctica infermera 2. De la subordinació històrica a l'autonomia professional (LOPS) Ètica i Legislació en Infermeria: Apunts i Resum UB 1 3. Marc acadèmic i funcions de la infermera 4. Organització col·legial i el delicte d'intrusisme professional 5.

Prescripció infermera: modalitats i requisits legals 7 Responsabilitat jurídica i dret de vaga del personal sanitari Marc normatiu i naturalesa de l'obligació infermera Tipologies de responsabilitat professional Responsabilitat civil, patrimonial i valoració de la culpa Responsabilitat penal i delictes en la pràctica assistencial Dret a la vaga en sanitat i serveis mínims 8 Dilemes a l'inici de la vida: IVE i Reproducció Assistida 1. Evolució històrica i jurídica de la interrupció de l'embaràs 2. Marc normatiu de la LO 2/2010: terminis i requisits 3. Cures infermeres, acompanyament i confidencialitat en la IVE 4. Reproducció Humana Assistida: gàmetes i preembrions 5.

Filiació, gestació subrogada i intervenció genètica 9 L'objecció de consciència en la pràctica sanitària Concepte i fonaments jurídics Límits assistencials i el deure inexcusable de cures Context específic: Interrupció Voluntària de l'Embaràs (IVE) Protocol de declaració i garanties laborals 10 Ètica, cures i presa de decisions al final de la vida Canvi demogràfic, cronicitat i la fase terminal Criteris de qualitat de vida i conceptes clínics essencials Maneig dels símptomes refractaris: Sedació pal·liativa i en l'agonia Marc normatiu de l'autonomia i rebuig de tractament Casos paradigmàtics en el debat bioètic internacional i estatal 11 Planificació anticipada, DVA i debat sobre l'eutanàsia Autonomia i marc normatiu al final de la vida PAD i DVA: procés deliberatiu enfront de document formal Requisits, contingut i límits legals del DVA Clarificació terminològica de l'eutanàsia Marc penal espanyol i posicionaments socials 12 Resum per repassar Fonaments ètics i teories morals Dignitat, intimitat i drets fonamentals Principis bioètics i òrgans de deliberació Exercici professional, responsabilitat i dret de vaga Inici i final de la vida Cronologia i fites clau Ètica i Legislació en Infermeria: Apunts i Resum UB 2 Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Ètica i Legislació en Infermeria: Apunts i Resum UB 3 1 Bases de la moral, l'ètica i teories ètiques EN ACABAR SABRÀS Distingir els conceptes d'ètica i moral identificant les seves característiques fonamentals. Diferenciar les decisions morals basades en l'heteronomia de les fonamentades en l'autonomia. Contrastar el criteri moral deontològic de Kant amb el conseqüencialisme utilitarista de Mill. Explicar les condicions d'acció comunicativa i consens requerides per l'ètica dialògica d'Habermas.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què complir estrictament les ordres d'un protocol mèdic no garanteix per si sol que estiguem actuant de manera èticament autònoma? La pràctica assistencial confronta diàriament els professionals de la salut amb situacions d'alta vulnerabilitat humana. L'exercici clínic requereix no només destresa tècnica, sinó també una base sòlida per justificar decisions morals i resoldre conflictes de valors. ESQUEMA Bases de l'ètica i presa de decisions 1.

Distinció conceptual: Ètica i Moral Tot i que sovint s'empren com a sinònims en el llenguatge quotidià, la filosofia distingeix entre la pràctica de les normes i la seva anàlisi crítica: La moral és el conjunt de normes, costums i creences que un grup humà o una persona accepta com a vàlids. S'adquireix per transmissió cultural, hàbit i convivència quotidiana, variant segons l'època i la societat. Bases ètiques Fonamentació del judici moral i la conducta Ètica vs.

Moral Diferència entre reflexió i norma viscuda Estatuts de decisió Condició heterònoma davant d'autònoma Teories clàssiques Deontologisme kantià i utilitarisme de Mill Teories contemporànies Ètica dialògica i ètica de la cura Ètica i Legislació en Infermeria: Apunts i Resum UB 4 L'ètica és la reflexió racional i crítica sobre la moral. No és un conjunt rígid de normes, sinó la interrogació filosòfica sobre per què considerem quelcom com a bo i com hem d'actuar. DEFINICIÓ L'ètica és autònoma (la persona pensa i raona per si mateixa), laica (fonamentada en la raó humana i no en dogmes religiosos) i alegre (proporciona satisfacció moral en fer el bé, malgrat requerir esforç o sacrifici).

Dimensió Moral Ètica Naturalesa Normativa, tancada i heretada. Reflexiva, oberta i filosòfica. Pregunta central «Què he de fer?» (obediència a la norma). «Per què ho haig de fer?» (justificació del valor). Origen Tradició, societat, família i costums. Capacitat crítica i voluntat autònoma. Les decisions humanes es construeixen a partir de tres nivells normatius: les normes individuals (valors personals), les normes del col·lectiu professional (codis deontològics; vegeu «Regulació de l'exercici de la infermeria i codis deontològics») i les normes socials (lleis vigents). COMPROVA-HO 2 Quina diferència fonamental hi ha entre un judici moral i una reflexió ètica? 2.

Estatuts de decisió moral: Heteronomia vs. Autonomia Quan ens enfrontem a la presa de decisions, la postura des de la qual actuem defineix el nostre estatut moral. Aquesta condició influeix directament en la relació terapèutica. Criteri Heteronomia Autonomia Origen del criteri Raó aliena, apresa de l'exterior. Raó i voluntat pròpia (potencialitat interna). Principi rector Autoritat i jerarquia vertical. Humanisme i dignitat. Mecanisme Repetició acrítica, por al càstig o sanció. Diàleg deliberatiu i consens. Relació clínica Paternalista, basada en la submissió. Relació d'ajuda (vegeu «L'ètica del tenir cura i la professió infermera»). Responsabilitat Desresponsabilització («complia ordres»).

Autoresponsabilització conscient dels propis actes. En el marc assistencial, les situacions es divideixen en esdeveniments de quotidianitat (cures bàsiques i hàbits), problemes ètics (situacions complexes solucionables mitjançant l'anàlisi reflexiva) i dilemes ètics, on dos o més valors morals entren en col·lisió directa i no existeix una solució òbvia. Ètica i Legislació en Infermeria: Apunts i Resum UB 5 COMPROVA-HO 3 Per què l'heteronomia condueix a la desresponsabilització moral de la persona? 3. Teories ètiques normatives clàssiques Les teories ètiques pretenen justificar racionalment els judicis i les normes morals.

Mentre que les teories descriptives (emprades per la sociologia o l'antropologia) observen com actua la societat, les teories normatives determinen quines conductes hem de seguir i com hem d'actuar. Deontologisme kantià: el deure i la dignitat Fonamentat per Immanuel Kant (1724–1804), el deontologisme sosté que la correcció d'una acció resideix en el compliment del deure moral, independentment dels resultats obtinguts. Perquè una norma sigui ètica, ha de ser universalitzable (aplicable a qualsevol ésser racional). Kant estableix que els éssers humans gaudeixen de raó i llibertat, fet que els converteix en agents morals responsables.

Les coses tenen preu (són intercanviables), però les persones tenen dignitat intrínseca (vegeu «Dignitat, intimitat i confidencialitat clínica»). Per això, l'acció moral exigeix tractar sempre cada individu com un fi en si mateix i mai exclusivament com un mitjà o instrument. Utilitarisme o conseqüencialisme: el principi de màxima felicitat Desenvolupat per John Stuart Mill, aquest corrent avalua la moralitat d'un acte únicament per les seves conseqüències objectives, sense considerar les motivacions internes de l'agent. El criteri bàsic és el balanç favorable entre danys i beneficis.

El seu nucli és el principi de la màxima felicitat: una acció és bona si produeix el major grau de benestar per al nombre més gran possible de persones. A nivell social, l'utilitarisme busca maximitzar la utilitat col·lectiva. No obstant això, presenta un greu conflicte moral: en justificar els mitjans pel fi, pot desprotegir les minories o vulnerar drets individuals en benefici d'un bé comú majoritari. ERROR FREQÜENT Confondre el criteri de valoració deontològic amb l'utilitarista.

Per a Kant, una acció que vulnera el deure (com ara mentir o instrumentalitzar un pacient) és moralment incorrecta sempre, encara que produeixi beneficis; per a Mill, l'acció esdevé bona si les seves conseqüències globals generen més beneficis que perjudicis. COMPROVA-HO 4 Quina objecció ètica principal rep l'utilitarisme en l'àmbit de la salut? 4. Teories contemporànies: L'ètica dialògica d'Habermas L'ètica contemporània busca superar les limitacions dels models clàssics mitjançant procediments racionals col·lectius. Jürgen Habermas formula l'ètica dialògica o comunicativa, la qual situa la validesa moral en l'acció comunicativa orientada a l'entesa i no a l'èxit estratègic individual.

Ètica i Legislació en Infermeria: Apunts i Resum UB 6 Esquema de transició entre decisió bona particular i justa universal En el diàleg moral, els participants intervenen com a parlants i oients en condicions d'estricta simetria (igualtat de drets i capacitats argumentatives). El criteri de veritat moral depèn exclusivament de la força del millor argument i del consens entre tots els subjectes afectats. DEFINICIÓ El principi fonamental de l'ètica dialògica estableix que una norma només és vàlida quan les seves conseqüències previsibles poden ser acceptades lliurement i sense coacció per tots els afectats.

En la pràctica sanitària, aquest enfocament sustenta el model de presa de decisions compartides i l'autonomia relacional (vegeu «Fonaments i principis de la Bioètica»). L'equip professional, el pacient i la família dialoguen de manera simètrica: El pacient exposa les seves reticències, preferències o desitjos («Per què no vull aquest tractament?»). El professional aporta l'evidència i la indicació clínica («Per què hauria de seguir-lo?»). La família analitza la viabilitat de les cures i el maneig de recaigudes.

Complementàriament als enfocaments centrats en normes i deures abstractes, l'any 1982 Carol Gilligan publica l'obra de referència In a Different Voice, on proposa l'ètica de la cura (vegeu «L'ètica del tenir cura i la professió infermera»). Teoria ètica Autor principal Criteri de correcció moral Aplicació assistencial Deontologisme Immanuel Kant Compliment del deure universal; respecte a la dignitat com a fi en si mateix. Protecció incondicional dels drets del pacient; no instrumentalització. Utilitarisme John Stuart Mill Balanç de conseqüències; aconseguir la màxima felicitat col·lectiva. Gestió eficient de recursos sanitaris i anàlisi de danys- beneficis.

Ètica dialògica Jürgen Habermas Consens argumentat entre tots els afectats en condicions de simetria. Deliberació clínica conjunta i presa de decisions compartida. Ètica i Legislació en Infermeria: Apunts i Resum UB 7 COMPROVA-HO 5 Quina condició és indispensable perquè una decisió sigui considerada justa segons l'ètica dialògica? IDEES CLAU La moral comprèn el conjunt de normes heretades socialment, mentre que l'ètica és la reflexió crítica i autònoma sobre la validesa d'aquestes normes. L'estatut d'heteronomia respon a l'autoritat externa i la repetició, mentre que l'autonomia es fonamenta en la reflexió pròpia, la llibertat i la responsabilitat.

Immanuel Kant proposa una ètica deontològica basada en el deure i la dignitat intrínseca, on cap persona pot ser tractada com un mitjà. John Stuart Mill formula el conseqüencialisme utilitarista basat en el principi de màxima felicitat i el càlcul entre danys i beneficis. Jürgen Habermas estableix l'ètica dialògica, on les decisions són justes si sorgeixen del consens racional en condicions de simetria entre tots els implicats. Carol Gilligan introdueix l'ètica de la cura en contraposició als models morals exclusivament basats en la justícia abstracta. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 6. En què es diferencia una teoria ètica descriptiva d'una normativa? 7.

Per què el deontologisme kantià rebutja utilitzar un pacient per assolir un bé superior col·lectiu? 8. Què implica assolir una situació de simetria en l'acció comunicativa clínica d'Habermas? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 9. Com es defineix l'ètica respecte a la moral? 10. Quin és el criteri central de l'ètica deontològica de Kant?

Seguiment jeràrquic d'un principi d'autoritat a) Reflexió crítica i filosòfica sobre les normes b) Conjunt tancat de tradicions culturals religioses c) Imposició obligatòria de lleis civils estatals d) Càlcul de danys i beneficis resultants a) Actuar sempre d'acord amb el deure b) Cerca de la felicitat individual majoritària c) Aconseguir l'èxit personal mitjançant el discurs d) Ètica i Legislació en Infermeria: Apunts i Resum UB 8 11. Quin risc principal presenta l'enfocament utilitarista de J. Stuart Mill? 12. Segons Habermas, quan és justa una norma moral?

2 L'ètica del tenir cura i la professió infermera EN ACABAR SABRÀS Distingir clarament l'acció curativa de l'acció cuidadora en la pràctica d'infermeria. Analitzar l'ètica de la cura de Carol Gilligan contraposant-la a l'ètica de la justícia. Identificar les aportacions dels principals models teòrics sobre la cura humana. Descriure les actituds ètiques que vertebren la relació d'ajuda i la presència cuidadora. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 13 És el mateix curar una malaltia que tenir cura d'un pacient? El concepte de cura: diferenciació entre curar i cuidar En l'àmbit de la salut s'acostuma a confondre l'activitat mèdica curativa amb la pràctica de la cura.

La distinció entre ambdós conceptes constitueix l'eix de la identitat professional infermera: Curar: Fa referència al diagnòstic i tractament específic de la malaltia per eliminar-ne la patologia o restaurar l'estat biològic previ. Cuidar: Constitueix un acte de vida que busca ajudar la persona a viure la malaltia i la seva situació de la millor manera possible, acompanyant-la en les seves necessitats humanes. Cuidar implica desenvolupar activitats per a i amb les persones, mostrant un interès sincer i compassiu pel seu estat. Aquest compromís exigeix atenció als detalls, escolta i una resposta sensible a les necessitats particulars.

Segons assenyala Anne Davis, l'exercici de la infermeria competent requereix oferir una atenció eficaç mantenint un interès empàtic vers el pacient. Les cures professionals es fonamenten en el reconeixement de l'altre com un individu lliure i igual, evitant qualsevol relació de submissió o abús de poder. S'activa quan una persona no pot cobrir les seves necessitats per si mateixa, respectant sempre que no es pot prestar ajut a qui no desitja ser ajudat o d'una forma contrària a la seva voluntat.

Falta de deliberació en condicions de simetria a) Dependència estricta de dogmes de caràcter religiós b) Desprotecció de minories en prioritzar la majoria c) Incapacitat d'universalitzar les màximes morals d) Quan la dicta l'autoritat professional sanitària a) Quan és consensuada sense coacció pels afectats b) Quan segueix els costums heretats de la societat c) Quan produeix la màxima satisfacció econòmica d) Ètica i Legislació en Infermeria: Apunts i Resum UB 9 DEFINICIÓ Cuidar com a acte de vida: Conjunt d'actituds i accions conscients adreçades a acompanyar una persona en el seu procés vital i patològic, donant suport a les seves decisions i reconeixent-la com a subjecte autònom que no ens és indiferent.

L'evolució del cuidar: de la dimensió natural a la disciplina professional La cura ha transitat històricament des d'un àmbit domèstic i espontani cap a una disciplina reflexiva i científica: Dimensió Natural Dimensió Professional Caràcter innat basat en valors individuals Coneixement adquirit mitjançant aprenentatge i experiència Activitat vocacional i espontània Pràctica reflexiva sustentada en mètode científic Històricament associada al rol femení i a l'àmbit domèstic Professió estructurada sobre marcs ètics i disciplina pròpia Respostes no estandarditzades a necessitats bàsiques Objectius terapèutics basats en l'evidència i la humanització Aquesta transformació professional exigeix conciliar l'ús dels recursos tecnològics i farmacològics amb el respecte a la dignitat del pacient, promovent processos d'atenció humanitzats.

COMPROVA-HO 14 Quina és la diferència funcional entre curar i cuidar en la pràctica clínica? Aportacions dels models teòrics d'infermeria Les grans teòriques de la infermeria han definit l'acció cuidadora des de diferents perspectives operatives: Florence Nightingale: Considera la cura com l'acció de disposar les millors condicions ambientals i personals perquè la naturalesa actuï sobre el pacient. Virginia Henderson: Defineix l'assistència infermera com el fet de suplir o ajudar la persona en allò que realitzaria per si mateixa si disposés de la força, voluntat o coneixements necessaris.

Dorothea Orem: Enfoca l'atenció a subministrar les eines i recursos que orientin la persona cap al seu propi autocura. Hildegard Peplau: Concep la cura a través d'una relació interpersonal que estimula el pacient a mobilitzar els seus propis recursos per afrontar la situació. Madeleine Leininger: Estructura la cura en intervencions d'assistència, acompanyament i capacitació de persones o grups considerant la seva diversitat cultural.

Ètica i Legislació en Infermeria: Apunts i Resum UB 10 PER RECORDAR-HO Recorda l'objectiu de cada teòrica amb una paraula clau: Nightingale (naturalesa), Henderson (suplència de força/voluntat), Orem (autocura), Peplau (relació interpersonal) i Leininger (capacitació cultural). L'ètica de la cura de Carol Gilligan El 1982, la psicòloga Carol Gilligan publica l'obra In a Different Voice, punt d'inflexió que situa per primera vegada la cura en el centre del debat filosòfic i moral: Esquema comparatiu de la cura en infermeria i l'aportació de Carol Gilligan.

Gilligan denuncia com la societat reclama que es tingui cura de les persones però, paral·lelament, desvalora els treballs relacionats amb aquesta activitat, tradicionalment assignats al rol femení dins de l'estructura patriarcal. Davant d'aquesta situació, defensa que l'ètica de la cura és consubstancial a una societat plenament democràtica.

Criteri Ètica de la Justícia Ètica de la Cura Fonament Normes generals i principis universals abstractes Relacions interpersonals, vincles i context específic Perspectiva moral Objectiva, formal i imparcial Subjectiva, atenta a les circumstàncies particulars Ètica i Legislació en Infermeria: Apunts i Resum UB 11 Criteri Ètica de la Justícia Ètica de la Cura Criteri de bondat Compliment estricte del deure o de la llei Satisfacció de les necessitats reals dels implicats Mètode resolutiu Aplicació deductiva de normes preestablertes Negociació, diàleg continuat i individualització Aquesta ètica de la responsabilitat avalua si una intervenció és moralment encertada examinant la situació concreta i la xarxa de persones afectades, en lloc d'aplicar un reglament aliè al context.

COMPROVA-HO 15 Quina crítica central fa Carol Gilligan a l'ètica tradicional de la justícia? La relació d'ajuda i la promoció de l'autonomia Dins de la praxi infermera, la cura és una eina orientada a fomentar l'autonomia de la persona tractada. Això exigeix respectar la seva trajectòria, les seves creences i la seva pròpia manera d'entendre l'existència. La intervenció infermera implica treballar per a la persona, amb la persona i des de la persona. El subjecte atès roman com el protagonista principal de tot el procés. Quan les capacitats de l'individu estan limitades, l'excel·lència professional radica a actuar tal com la persona actuaria, respectant els seus valors.

El model de relació d'ajuda té com a finalitat facilitar que la persona identifiqui i persegueixi la seva pròpia idea de qualitat de vida, defugint d'un model paternalista que li imposa obligacions o camins no escollits. ERROR FREQÜENT Confondre la relació d'ajuda amb dirigir la vida del pacient. Ajudar no és dictaminar allò que cal fer ni suplantar la voluntat de la persona, sinó acompanyar-la i proporcionar-li recursos perquè prengui decisions d'acord amb la seva pròpia escala de valors.

Actituds ètiques fonamentals en l'acció cuidadora La dimensió moral d'infermeria es fa tangible a través d'actituds relacionals concretes durant l'exercici assistencial: Presència cuidadora: Manera conscient d'estar amb el pacient que li transmet una preocupació autèntica pel seu benestar, acompanyant-lo en el seu entorn i implicant, quan calgui, la família o persones de referència. Tacte: Capacitat professional manifestada en el respecte, l'atenció meticulosa, el saber estar, l'encert de dir o callar segons la situació, i la prudència de retirar-se a temps preservant l'espai i el moment oportú. Escolta activa: Actitud receptiva que transcendeix el simple assentiment mecànic.

Implica obrir-se a l'altre, dedicar temps, parar atenció sense reserves i mostrar una disposició real a respondre a allò Ètica i Legislació en Infermeria: Apunts i Resum UB 12 expressat pel pacient. Totes aquestes habilitats configuren el marc on es protegeixen aspectes ètics essencials com la intimitat, la informació transparent, el consentiment, la veracitat, la fidelitat i la seguretat en els processos assistencials. COMPROVA-HO 16 En què es distingeix l'escolta activa del simple assentiment? IDEES CLAU Curar s'adreça al diagnòstic i erradicació de la patologia, mentre que cuidar és un acte de vida destinat a acompanyar la persona en la seva situació integral.

La cura ha evolucionat des d'una tasca natural, vocacional i devaluada socialment cap a una disciplina professional basada en el coneixement i la reflexió ètica. Carol Gilligan va fundar el 1982 l'ètica de la cura en contraposició a l'ètica abstracta de la justícia, defensant el context, les relacions i la responsabilitat moral. Els models teòrics d'infermeria (Nightingale, Henderson, Orem, Peplau, Leininger) defineixen la cura com a instrument per afavorir l'adaptació, la suplència i l'autocura. La presència cuidadora, el tacte professional i l'escolta activa constitueixen les actituds bàsiques de la relació d'ajuda, rebutjant actituds impositivament directives. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 17.

Com descriu Virginia Henderson la intervenció de la infermera davant les necessitats de la persona? 18. Quins elements defineixen el tacte com a actitud ètica en la cura infermera? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 19. Quin és l'objectiu principal de l'acció de cuidar respecte a la de curar? 20. Quina obra va publicar Carol Gilligan el 1982 plantejant l'ètica de la cura?

Aplicar tractaments farmacològics exclusius a) Assolir protocols mèdics rígids b) Ajudar a viure la situació c) Eliminar la malaltia del cos d) Notes on Nursing a) The Care Manifesto b) Principles of Biomedical Ethics c) In a Different Voice d) Ètica i Legislació en Infermeria: Apunts i Resum UB 13 21. Quin paper defensa la relació d'ajuda infermera envers el pacient? 22. Quina teòrica defineix la cura com l'orientació de la persona cap al seu propi autocura? 3 Dignitat, intimitat i confidencialitat clínica EN ACABAR SABRÀS Distingir els fonaments ètics i jurídics de la dignitat humana i la intimitat clínica.

Diferenciar les dimensions física, psicològica i confidencial de la intimitat del malalt. Identificar els factors de vulneració de la intimitat a l'hospital i els patrons d'adaptació del pacient. Aplicar els requisits docents de l'Ordre SSI/81/2017 durant les pràctiques clíniques. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 23 Per què el fet de portar un uniforme sanitari no atorga permís automàtic per entrar a una exploració mèdica? La pràctica infermera exigeix situar la persona en el centre de l'atenció assistencial, reconeixent que la vulnerabilitat derivada de la malaltia no redueix el seu valor intrínsec ni els seus drets bàsics.

Substituir plenament les seves decisions personals a) Potenciar la seva autonomia i decisions b) Dir-li estrictament què ha de fer c) Assumir un poder directiu indiscutible d) Dorothea Orem a) Hildegard Peplau b) Florence Nightingale c) Madeleine Leininger d) Ètica i Legislació en Infermeria: Apunts i Resum UB 14 ESQUEMA Estructura del tema d'Intimitat, Dignitat i Confidencialitat Fonamentació de la dignitat humana La dignitat de la persona és el valor inherent a la pròpia naturalesa humana. Tot ésser humà té una vàlua intrínseca, única i incondicional que li atorga dignitat independentment de la seva condició física, cognitiva o social.

Aquest valor no s'adquireix ni es guanya per mèrits propis, sinó que es posseeix pel simple fet de néixer persona. Tal com estableix la fonamentació filosòfica d'Immanuel Kant (vegeu «Bases de la moral, l'ètica i teories ètiques»), les persones s'han de tractar com a subjectes autònoms que constitueixen fins en si mateixos, mai únicament com a instruments o mitjans per a altres finalitats. Aquesta consideració moral es tradueix en un deure jurídic i ètic ineludible en l'àmbit sanitari. Reconèixer el pacient com a ésser humà racional i lliure obliga a respectar totes les seves esferes: física, psicològica, espiritual, social i biogràfica.

Quan la salut s'afebleix, la dignitat es manté intacta, però la persona esdevé especialment susceptible a sofrir agressions contra la seva autonomia. COMPROVA-HO 24 Per què la dignitat no depèn de les capacitats físiques o cognitives d'un pacient? Intimitat i privacitat: conceptes i marc normatiu L'àmbit privat constitueix l'espai propi d'un individu, parella o família que té el dret a protegir davant de qualsevol intromissió externa no autoritzada.

Entre la privacitat i la intimitat hi ha una frontera subtil: mentre que la privacitat fa referència general a la protecció davant de la ingerència aliena en els assumptes personals, la intimitat delimita el nucli més reservat, personal i intransferible de cada subjecte.

Dignitat Humana Valor intrínsec i universal de la persona Dimensions d'Intimitat Esferes d'aplicació clínica Física i Corporal Protecció del cos davant d'altres Psicològica i Interior Pensaments, valors i creences Confidencialitat Custòdia de dades i secret clínic Vulnerabilitat i Adaptació Factors de risc a l'hospital Marc Docent Directrius de l'Ordre SSI/81/2017 Ètica i Legislació en Infermeria: Apunts i Resum UB 15 DEFINICIÓ L'intimitat comprèn el conjunt de sentiments, creences, emocions, valors, formes de pensar, cures corporals i vivències personals que l'individu tria reservar per a si mateix o compartir exclusivament en el marc de relacions de confiança estreta.

La intimitat és una expressió directa de l'autonomia individual. La seva salvaguarda està avalada per diferents nivells normatius: Àmbit internacional: L'article 12 de la Declaració Universal dels Drets Humans (1948) fixa que ningú pot patir ingerències arbitràries en la seva vida privada, família, domicili o correspondència, ni atacs a la seva reputació o honor. Marc jurídic estatal i autonòmic: La Constitució Espanyola (1978) garanteix l'honor, la intimitat personal i familiar i la pròpia imatge (art. 18). La Llei 41/2002, de 14 de novembre, reconeix a l'usuari la confidencialitat de les dades de salut i l'accés restringit a la seva història clínica.

Altres textos clau són la Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de Caràcter Personal, el Codi Penal (1995) i, a Catalunya, la Llei 21/2000 sobre drets d'informació i documentació clínica. Marc deontològic: La Carta dels drets i deures dels ciutadans en relació a la salut i l'atenció sanitària (2015) i els codis deontològics professionals estableixen garanties com decidir qui pot assistir a un acte clínic, salvaguardar el cos davant de mirades alienes i donar consentiment per a registres iconogràfics. Esquema dels eixos de la dignitat com a dret i exigència ètica.

COMPROVA-HO 25 Quina norma bàsica estatal regula de manera específica la confidencialitat clínica i l'accés a la història del pacient? Dimensions de la intimitat en l'entorn assistencial En l'àmbit sanitari, el respecte a la intimitat es manifesta en tres dimensions complementàries: Ètica i Legislació en Infermeria: Apunts i Resum UB 16 Dimensió Descripció Aspectes que inclou Física o corporal Protecció del propi cos respecte a la mirada, manipulació o exposició davant de tercers sense justificació ni permís. Despullament per a exploracions, higiene al llit, ús de falques o urinaris, procediments en quiròfans.

Psicològica o interior Preservació dels continguts mentals, morals, afectius i emocionals del pacient. Pensaments, ideologia, creences religioses, escala de valors, relacions familiars i sentiments íntims. Confidencialitat de la informació Gestió reservada i diligent de les dades personals, clíniques i diagnòstiques obtingudes durant el procés de cura. Dades d'anamnesi, accés a la història clínica, custòdia documental i secret professional entre sanitaris.

Factors que vulneren la intimitat hospitalària i adaptació del pacient Durant una estada hospitalària concorren elements estructurals i relacionals que posen en risc continu la intimitat: Despersonalització del tracte: Rutines que converteixen el subjecte en un objecte de cures, l'ús de camises obertes que deixen el cos a la vista o el desposseïment d'objectes personals íntims (com ara una pròtesi dental). Entorn arquitectònic i barreres: Habitacions compartides, portes obertes cap al passadís o l'oblit d'utilitzar paravents i cortines de separació durant una tècnica.

Exposició corporal excessiva: Despullar parts del cos innecessàries per a una exploració o mantenir el pacient destapat en sales quirúrgiques o consultes. Falta de sigil professional: Comentaris sobre diagnòstics en zones comunes (ascensors, taulells, passadissos), preguntes de triatge davant d'altres usuaris en sales d'espera o consultes compartides amb familiars d'altres llits presents. Presència de tercers no autoritzats: Familiar d'altres usuaris circulant lliurement o grups de professionals que entren sense sol·licitar autorització.

Davant d'aquestes agressions a la seva intimitat, els usuaris desenvolupen tres patrons d'adaptació principals: COMPROVA-HO 26 Quins tres patrons de resposta solen adoptar els pacients davant la pèrdua de la seva intimitat a l'hospital? Resignació: El pacient calla, assumeix el malestar i es sotmet passivament per por a rebre un tracte desfavorable o a patir negligències durant les cures. 1 Confiança: Es diposita una seguretat cega en el criteri de l'equip sanitari, acceptant qualsevol intervenció sota la premissa que actuen pel seu bé. 2 Rebel·lia o defensiva: El pacient qüestiona activament les actuacions sanitàries, manté una actitud d'alerta i exigeix justificacions constants.

3 Ètica i Legislació en Infermeria: Apunts i Resum UB 17 Recomanacions pràctiques per a la preservació de la intimitat La qualitat assistencial depèn de la voluntat explícita dels professionals per protegir la intimitat dels usuaris en totes les seves etapes: Àmbit físic i corporal: Trucar sempre a la porta abans d'accedir a l'habitació. Tancar portes i córrer cortines o instal·lar paravents de manera sistemàtica. Demanar consentiment previ a l'exploració o a la higiene, destapant exclusivament la regió anatòmica imprescindible. Retirar visites durant les cures i habilitar espais adients per a situacions delicades.

Àmbit psicològic: Respectar de manera escrupolosa la llibertat religiosa, ideològica i de culte del malalt. Mantenir una escolta empàtica sense forçar la revelació de detalls afectius o familiars si l'usuari desitja guardar reserva. Àmbit informatiu i de confidencialitat: Mantenir el secret professional. Recollir únicament la informació estricta necessària per al pla de cures. No esmentar dades mèdiques ni diagnòstics en espais comunitaris (passadissos, sales d'espera o menjadors). Limitar les converses durant l'exploració a allò que és pertinent per a la cura. Evitar plasmar diagnòstics en registres secundaris innecessaris (com ara fulls de transport sanitari general).

PER RECORDAR-HO La pregunta més senzilla és la millor eina per protegir la intimitat: «Quins aspectes de la seva intimitat són prioritaris per a vostè i com podem millorar-los?». Regulació de la docència clínica: l'Ordre SSI/81/2017 La presència d'estudiants universitaris i residents durant l'activitat sanitària requereix compatibilitzar l'aprenentatge amb la salvaguarda de la privacitat del malalt. L'Ordre SSI/81/2017 aprova el protocol que fixa directrius obligatòries per protegir la intimitat del pacient davant la docència: Límit numèric: Es pot restringir la presència d'alumnes a un màxim de 3 estudiants simultanis en un mateix procediment o consulta clínica.

Consentiment del pacient: Cal informar prèviament a la persona atesa sobre la condició docent del personal i sol·licitar el seu consentiment verbal perquè els estudiants puguin estar presents o intervenir. Supervisió continuada: Els alumnes han d'estar supervisats per un tutor o professional responsable en tot moment. Identificació i correcció: Els estudiants han de complir amb les normes del centre, portant uniforme reglamentari i targeta identificativa visible, a més de mantenir un tracte cortès, amable i conforme al codi d'ètica.

Accés a la informació i imatges: L'accés a la història clínica requereix consentiment previ o bé que les dades estiguin anonimitzades (sense possibilitat de còpia). Es prohibeix captar o difondre imatges mèdiques sense autorització expressa, i mai no s'han d'utilitzar xarxes socials o canals informàtics aliens als sistemes segurs de la institució sanitària. Ètica i Legislació en Infermeria: Apunts i Resum UB 18 ERROR FREQÜENT Creure que per ser estudiant de pràctiques o dur uniforme sanitari s'adquireix un permís automàtic per presenciar qualsevol acte clínic.

La condició docent no eximeix mai de demanar consentiment verbal al pacient ni permet sobrepassar el límit de 3 estudiants per exploració si aquest se sent incòmode. IDEES CLAU La dignitat és una qualitat inherent, universal i no negociable de la naturalesa humana que exigeix tractar el pacient sempre com a fi i mai com a mitjà. La intimitat és un dret humà (recollit a l'art. 12 de la Declaració de 1948) que reflecteix l'autonomia personal sobre el propi cos, la ment i la informació confidencial. Les institucions hospitalàries sotmeten la intimitat a un risc permanent mitjançant la despersonalització, els problemes arquitectònics i la difusió inadequada de dades.

Els usuaris hospitalitzats solen respondre a la invasió de la seva privacitat amb conductes de resignació, confiança cega o rebel·lia defensiva. L'Ordre SSI/81/2017 regula la formació sanitària exigint consentiment verbal, supervisió, prohibició d'eines no segures i un límit habitual de 3 alumnes per pacient. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 27. En quines tres dimensions es manifesta el dret a la intimitat en l'entorn assistencial? 28. Quines restriccions específiques estableix l'Ordre SSI/81/2017 per als estudiants de ciències de la salut? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 29. Segons la fonamentació ètica kantiana, com s'ha de tractar a la persona? 30.

Quin article de la Declaració Universal de 1948 protegeix contra ingerències arbitràries a la vida privada? Com un mitjà útil per a la recerca a) Com un instrument al servei de la salut b) Sempre com un fi en si mateixa c) En funció de la seva vàlua social d) Article 21 a) Article 3 b) Article 12 c) Article 18 d) Ètica i Legislació en Infermeria: Apunts i Resum UB 19 31. Com respon un pacient a la vulneració de la seva intimitat quan s'adapta amb resignació? 32. Quin és el nombre màxim d'estudiants recomanat simultàniament amb un pacient segons l'Ordre SSI/81/2017?

4 Fonaments i principis de la Bioètica EN ACABAR SABRÀS Identificar els precedents històrics i els documents fundacionals de la bioètica contemporània. Distingir els quatre principis de la bioètica principalista de Beauchamp i Childress. Diferenciar el concepte d'autonomia relacional del paternalisme mèdic clàssic. Comparar les funcions i el valor jurídic dels dictàmens del CEA i del CEIm. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 33 Per què no n'hi ha prou que un tractament sigui mèdicament eficaç perquè sigui èticament correcte administrar-lo?

Gènesi i evolució del concepte de Bioètica La bioètica és la disciplina que aborda els conflictes morals derivats de les ciències biològiques i la pràctica mèdica contemporània. No consisteix en un conjunt rígid de normes, sinó en una reflexió que uneix el progrés científic amb els valors humans, amb la finalitat d'assolir decisions prudents, raonades i clínicament sostenibles. Durant el segle XX, diversos escàndols relacionats amb la recerca biomèdica van accelerar la necessitat d'establir límits morals. Després dels abusos de la Segona Guerra Mundial, el Codi de Nuremberg (1947) va establir les bases de l'experimentació en éssers humans.

Més endavant, l'Associació Mèdica Mundial va promulgar la Declaració de Hèlsinki (1964). Malgrat aquests texts, van sortir a la llum vulneracions greus com el cas Willowbrook (1971), on es van inocular virus de l'hepatitis a infants institucionalitzats, i l'estudi Tuskegee (1972), en què es va negar tractament amb penicil·lina a ciutadans afroamericans amb sífilis per observar l'evolució natural de la patologia.

Negant-se a rebre les cures d'infermeria a) Presentant reclamacions legals als tribunals b) Callant per por a rebre un tracte assistencial pitjor c) Qüestionant cada tècnica mitjançant recerques a internet d) Cap límit si porten bata a) Fins a 3 estudiants b) Fins a 5 estudiants c) 1 sol estudiant d) Ètica i Legislació en Infermeria: Apunts i Resum UB 20 PER RECORDAR-HO Als anys 70 van convergir tres grans transformacions als Estats Units: la revolució biològica (reproducció assistida i genètica), l'ecològica (qüestionament del model de creixement i qualitat de vida) i la mèdica-sanitària (tecnologia avançada, demanda d'autonomia per part dels usuaris i gestió de recursos escassos).

En aquest context de canvis profunds, diversos pioners van modelar el camp: Van Rensselaer Potter: bioquímic i oncòleg estatunidenc que va encunyar el terme el 1971 amb el llibre Un pont cap al futur. Concebia la bioètica com una ciència global de la supervivència, encarregada d'unir les ciències experimentals amb les humanitats per protegir l'ecosistema del divorci entre ciència i valors. André Hellegers: ginecòleg que va fundar el Kennedy Institute of Ethics (1971) a Washington, orientant la bioètica cap a la resolució de conflictes concrets de la biomedicina clínica.

Francesc Abel: metge i jesuïta, col·laborador d'Hellegers, que va fundar el 1975 a Barcelona l'Institut Borja de Bioètica, la primera institució bioètica d'Europa. Diego Gracia: psiquiatra i historiador de la medicina a la Universitat Complutense de Madrid, impulsor del primer màster en Bioètica a l'Estat espanyol i referent de la deliberació moral. Com a trets essencials, la bioètica és multidisciplinària (inspirada per precedents com el Comitè de ciutadans de Seattle de 1962 per a la selecció de pacients en diàlisi), laica, acull la pluralitat de pensament cercant mínims morals compartits, és dinàmica davant les innovacions tecnològiques i està rigorosament fonamentada en els drets humans.

CRONOLOGIA Fites en la gènesi de la bioètica COMPROVA-HO 34 Quina diferència fonamental existia entre la visió originària de Van Rensselaer Potter i la d'André Hellegers? Perspectives, racionalitats i regulació de la recerca La bioètica articula el seu treball a partir de dues dimensions complementàries: 1947 Codi de Nuremberg sobre l'experimentació en éssers humans. 1964 Declaració de Hèlsinki de l'Associació Mèdica Mundial. 1971 Potter utilitza el terme Bioètica i Hellegers funda el Kennedy Institute. 1975 Francesc Abel funda a Barcelona l'Institut Borja de Bioètica. 1978-1979 Publicació de l'Informe Belmont als Estats Units.

Ètica i Legislació en Infermeria: Apunts i Resum UB 21 Fonamentació teòrica: anàlisi conceptual dirigida a construir judicis morals sòlids i acordar uns mínims ètics universals que garanteixin la convivència pacífica en societats plurals. Aplicació pràctica: metodologia clínica que facilita una presa de decisions racional, prudent i àgil davant situacions assistencials complexes. Aquesta disciplina integra tres ordres de racionalitat: la científica (que persegueix la màxima eficàcia tècnica), l'ètica (que jutja el valor intrínsec de les accions i pondera els mitjans utilitzats per a assolir els fins) i la jurídica (que estableix els mínims legals exigibles per a la coexistència).

DEFINICIÓ L'Informe Belmont, elaborat per la Comissió Nacional dels Estats Units l'any 1978 i publicat el 1979, és el document de referència que formula tres principis morals bàsics per a la recerca biomèdica amb humans: respecte per les persones, beneficència i justícia. L'Informe Belmont concreta les seves exigències en tres aplicacions metodològiques indispensables: La protecció de l'ésser humà en la ciència es va consolidar a escala europea amb el Conveni d'Astúries (Conveni sobre els Drets Humans i la Biomedicina del Consell d'Europa, 1997, vigent des del 2000).

Aquests marcs exigeixen que no hi hagi alternatives a l'experimentació humana, que els riscos siguin proporcionats, que el consentiment sigui escrit i revocable en qualsevol instant, que es preservi la confidencialitat i que el protocol sigui aprovat per un comitè independent. COMPROVA-HO 35 Quina aplicació pràctica directa es deriva del principi de respecte a les persones segons l'Informe Belmont?

La Bioètica principalista de Beauchamp i Childress Tom Beauchamp i James Childress van estendre el model de Belmont més enllà de la recerca amb éssers humans i el van aplicar a tota l'atenció sanitària, formulant els quatre pilars de la bioètica principalista: Principi Fonament i finalitat Implicació pràctica Beneficència Promoure el bé del pacient i contribuir al seu benestar Ha de comptar amb el consentiment del pacient; no es pot imposar contra la seva voluntat Respecte a les persones: exigeix reconèixer l'autodeterminació dels subjectes i protegir de forma reforçada aquells amb capacitat disminuïda.

La seva aplicació operativa és el consentiment informat, que requereix informació clara, comprensió real i voluntarietat lliure de coaccions. 1 Beneficència: obliga a no infligir dany i a maximitzar els beneficis potencials mentre es minimitzen els riscos. S'aplica mitjançant una avaluació formal i sistemàtica del balanç risc-benefici. 2 Justícia: imposa una distribució equitativa de les càrregues i els beneficis de la investigació. La seva aplicació pràctica és la selecció imparcial i no discriminatòria dels participants.

3 Ètica i Legislació en Infermeria: Apunts i Resum UB 22 Principi Fonament i finalitat Implicació pràctica No Maleficència Obligació primària de no produir dany i evitar riscos Exigeix formació contínua actualitzada, evitar tècniques innecessàriament doloroses i rebutjar la medicina defensiva Autonomia Reconèixer la capacitat de triar d'acord amb valors propis Exigeix informació veraç, absència de coaccions i acceptar la renúncia a un tractament Justícia Distribució equitativa de recursos i no-discriminació Tractar de manera igual els iguals i de manera desigual els desiguals (equitat distributiva) El principi de No Maleficència assegura la integritat i la supervivència biològica.

Recorda l'aforisme clàssic hipocràtic i estableix el deure d'abstenir-se d'actuar quan la intervenció comporta més perjudici que benefici. La no-maleficència no és un absolut rígid, sinó que es calibra segons el balanç risc- benefici de cada procediment. Per la seva banda, la Beneficència implica prestar ajut actiu i salvaguardar els drets de l'usuari. Històricament, la beneficència havia servit de fonament per al paternalisme mèdic, en què l'equip assistencial prenia les decisions de manera vertical perquè es considerava l'únic garant del que era bo per al malalt.

Avui dia, la beneficència està indissolublement vinculada a l'autonomia: el bé del pacient només pot definir-se a través de la seva pròpia escala de valors. ERROR FREQÜENT Confondre no maleficència amb beneficència. La No Maleficència obliga a no danyar ningú i és universalment exigible en qualsevol circumstància clínica, mentre que la Beneficència implica fer el bé de forma activa i requereix que el pacient accepti voluntàriament aquesta ajuda segons els seus propis criteris de vida. ESQUEMA Els quatre principis de la Bioètica No Maleficència Obligació de no danyar i reduir riscos innecessaris. Beneficència Fer el bé segons els criteris i valors del pacient.

Autonomia Capacitat de la persona per decidir sobre la seva salut. Justícia Distribució equitativa de recursos i no-discriminació. Ètica i Legislació en Infermeria: Apunts i Resum UB 23 De l'autonomia a l'autonomia relacional en cures d'infermeria L'Autonomia és la capacitat d'exercir l'autogovern personal i prendre determinacions lliures sobre la pròpia salut. Perquè una decisió sigui autònoma, el subjecte ha de posseir capacitat per a: Comprendre la informació transmesa sobre el seu diagnòstic, el pronòstic i les alternatives terapèutiques. Raonar i ponderar les conseqüències a partir de la seva jerarquia de valors. Comunicar la decisió de manera clara i lliure d'influències externes.

Tanmateix, a la pràctica sanitària les persones mai són completament independents ni immunes a l'entorn. Aquí neix el concepte d'autonomia relacional: reconeix que l'individu està condicionat pel seu entorn afectiu, familiar i social, i que la malaltia pot reduir temporalment la claredat racional. Lluny d'abandonar el pacient a la seva sort sota una suposada independència freda, el model relacional estableix una relació clínica d'ajuda (fonamentada en l'ètica de la cura; vegeu «L'ètica del tenir cura i la professió infermera») en què professional i pacient comparteixen la responsabilitat de la decisió.

En l'exercici professional de la infermeria, la cura autònoma i relacional es materialitza a través de pautes concretes: Promoure una comunicació transparent i assequible mitjançant l'escolta i un llenguatge comprensible. Admetre el dret del pacient a refusar propostes terapèutiques, oferint sempre alternatives pal·liatives o de confort. Mantenir el compromís amb la veritat i salvaguardar la confidencialitat clínica (vegeu «Dignitat, intimitat i confidencialitat clínica»). Empoderar la persona dotant-la dels recursos i el temps necessaris perquè prengui el control del seu procés. Finalment, el principi de Justícia representa el marc estructural per a qualsevol decisió sanitària.

Garanteix el compliment dels drets fonamentals, la no-discriminació i l'ordenació responsable de la política pública mitjançant criteris d'equitat: dispensant atenció idèntica a circumstàncies iguals i aportant major intensitat de recursos a situacions de major vulnerabilitat o necessitat. COMPROVA-HO 36 Per què l'autonomia relacional s'oposa tant al paternalisme clàssic com a l'abandonament del pacient?

Òrgans de deliberació bioètica: CEA i CEIm Per canalitzar els conflictes de valors que es presenten en el context assistencial i científic, les institucions sanitàries disposen de comitès específics: Característica Comitè d'Ètica Assistencial (CEA) Comitè Ètic d'Investigació Clínica (CEIm) Objecte d'anàlisi Dilemes morals derivats de l'atenció i la pràctica clínica Protocols i assajos clínics d'investigació amb humans Ètica i Legislació en Infermeria: Apunts i Resum UB 24 Característica Comitè d'Ètica Assistencial (CEA) Comitè Ètic d'Investigació Clínica (CEIm) Funcions bàsiques Assessorament de casos concrets, creació de guies/protocols i formació bioètica Avaluació metodològica i ètica prèvia, autorització i seguiment d'assajos Valor del dictamen Consultiu i no vinculant Vinculant (sense el seu aval no es pot executar la recerca) Independència Òrgan multidisciplinari hospitalari o d'atenció primària Independent de promotors, investigadors i autoritats sanitàries Davant de situacions complexes en la pràctica assistencial (com ara desacords sobre l'adequació de l'esforç terapèutic o el rebuig a tractaments vitals), qualsevol membre de l'equip o el mateix usuari pot sol·licitar la intervenció del CEA.

El procediment de consulta segueix unes pautes rigoroses: COMPROVA-HO 37 Quina conseqüència pràctica té el caràcter no vinculant dels dictàmens emesos per un Comitè d'Ètica Assistencial (CEA)? IDEES CLAU La bioètica va sorgir per humanitzar el desenvolupament científic i frenar els abusos en l'experimentació humana posats en evidència a Nuremberg, Hèlsinki, Willowbrook i Tuskegee. Van Rensselaer Potter va plantejar una bioètica holística i ecològica (1971), mentre que Hellegers i el Kennedy Institute la van orientar cap a la clínica biomèdica.

L'Informe Belmont (1978/1979) va establir els principis de respecte a les persones, beneficència i justícia, materialitzats en el consentiment informat, el balanç de riscos i la selecció equitativa. Beauchamp i Childress van sistematitzar la bioètica principalista al voltant de quatre principis: Beneficència, No Maleficència, Autonomia i Justícia. L'autonomia relacional supera l'individualisme abstracte situant la persona en el seu context social i promovent la decisió compartida mitjançant una relació d'ajuda.

El CEA és un òrgan multidisciplinari consultiu que emet recomanacions no vinculants per a la pràctica clínica, mentre que el CEIm té caràcter vinculant i obligatori per als assajos clínics. El cas s'ha de presentar per escrit de manera exhaustiva, ben documentada i estructurada. 1 El comitè porta a terme un procés deliberatiu i multidisciplinari centrat en els valors en conflicte. 2 S'emet una resposta per escrit consensuada que conté orientacions prudents per a l'equip assistencial. 3 El document s'incorpora com a registre formal dins de la història clínica del pacient, mantenint sempre el seu caràcter no vinculant per a la responsabilitat de l'equip tractant.

4 Ètica i Legislació en Infermeria: Apunts i Resum UB 25 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 38. Quins tres principis va proclamar l'Informe Belmont i com s'aplica cadascun a la recerca clínica? 39. En què es diferencia el caràcter dels informes d'un CEA del caràcter de les resolucions d'un CEIm? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 40. Quin autor va encunyar el terme bioètica el 1971 vinculant ciència i ecologia? 41. Quina entitat va ser fundada per Francesc Abel l'any 1975 a Barcelona? 42. Quina característica defineix el model d'autonomia relacional en la pràctica clínica? 43. Quina afirmació descriu amb exactitud el Comitè d'Ètica Assistencial (CEA)?

Van Rensselaer Potter a) André Hellegers b) Francesc Abel c) Tom Beauchamp d) Kennedy Institute of Ethics a) Comissió Nacional de Bioètica b) Comitè de ciutadans de Seattle c) Institut Borja de Bioètica d) Supeditar el pacient al comitè ètic a) Aïllar el pacient perquè decideixi sol b) Prendre decisions mèdiques paternalistes c) Presa de decisions compartida i context d) Emet informes d'assessorament no vinculants a) Substitueix la voluntat del malalt b) Aprova assajos clínics de forma vinculant c) Té competència per sancionar professionals d) Ètica i Legislació en Infermeria: Apunts i Resum UB 26 5 Drets fonamentals, marcs legals i contencions mecàniques EN ACABAR SABRÀS Distingir les característiques i generacions dels Drets Humans i la seva aplicació en l'entorn sanitari.

Analitzar el marc legal estatal i autonòmic que regula i limita la privació de llibertat física del pacient. Identificar les indicacions estrictes, les contraindicacions i les complicacions de la contenció mecànica. Aplicar el procediment protocol·litzat de subjecció física i seleccionar les alternatives preventives idònies. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 44 Pot un professional d'infermeria immobilitzar físicament un pacient ingressat que no para de moure's al llit perquè la unitat va desbordada de feina?

Fonaments i evolució dels Drets Humans Els Drets Humans constitueixen el conjunt de facultats, llibertats i institucions bàsiques orientades a garantir una existència digna a tota persona pel simple fet de la seva condició humana. Aquests atributs són inalienables i inherents, la qual cosa implica que no es poden transferir, heretar, comerciar, cedir ni suprimir; l'ordenament jurídic no els crea, sinó que té l'obligació de reconèixer-los i salvaguardar-los.

Històricament, la formulació dels drets ha emergit vinculada a les transformacions socials i polítiques: des de l'Atenes democràtica del segle V aC i la concessió de la Carta Magna l'any 1215 a Anglaterra per acotar l'arbitrarietat monàrquica, passant per les campanyes d'abolició de l'esclavitud als segles XVIII i XIX, fins al punt d'inflexió que va suposar la finalització de la Segona Guerra Mundial el 1945. L'any 1945 es va fundar a Nova York l'Organització de les Nacions Unides (ONU), que aplega 193 estats membres amb el propòsit de preservar la pau, la seguretat global i fomentar la cooperació econòmica, social i humanitària.

En el seu si es va proclamar la Declaració Universal dels Drets Humans el 1948, establint que tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i drets. L'article 12 d'aquest text tutela expressament les persones contra ingerències arbitràries en la seva vida privada, família i correspondència (respecte a la intimitat clínica, vegeu «Dignitat, intimitat i confidencialitat clínica»). Ètica i Legislació en Infermeria: Apunts i Resum UB 27 CRONOLOGIA Evolució històrica de les generacions de Drets Humans Els drets humans es caracteritzen formalment per: Universalitat i igualtat: corresponen a tothom per igual, integrant la diversitat sense discriminacions.

Caràcter històric i progressiu: evolucionen de forma irreversible d'acord amb el progrés col·lectiu. Interdependència i indivisió: formen un teixit conjunt on cada dret sosté els altres sense categories aïllables. Naturalesa prioritària i caràcter inviolable: s'imposen davant de conflictes normatius ordinaris i són absoluts enfront de vulneracions arbitràries. COMPROVA-HO 45 Quina diferència funcional existeix entre els drets de primera i de segona generació en el seu context històric? Positivació dels drets en l'ordenament sanitari La positivació és la incorporació expressa d'aquests principis ètics i morals dins de normes jurídiques i reglaments d'obligat compliment.

En l'entorn assistencial, aquesta positivació s'articula a través de tres esferes normatives: 1. Normes de consens social (Lleis generals): la Constitució Espanyola, la Llei General de Sanitat, la legislació específica de protecció de dades personals i la Llei 41/2002, de 14 de novembre, reguladora de l'autonomia del pacient i de drets i deures en matèria d'informació i documentació clínica. 2. Normes d'organismes rectors de la salut: Cartes de drets i deures dels pacients en l'àmbit hospitalari i d'atenció primària. 3. Normes pròpies de la professió: codis ètics i deontològics que orienten l'exercici diari (vegeu «Regulació de l'exercici de la infermeria i codis deontològics»).

Segles XVII - XVIII Primera generació: llibertats civils i individuals arran de la Revolució Francesa. Segle XIX Segona generació: drets econòmics i socials derivats de la Revolució Industrial. Segle XX Tercera generació: protecció de la humanitat i pau després de les guerres mundials. Segles XX - XXI Quarta generació: dret al medi ambient sa davant del canvi climàtic.

Ètica i Legislació en Infermeria: Apunts i Resum UB 28 Com a derivació directa d'aquests marcs, en l'assistència sanitària s'estableixen de manera inqüestionable el dret a rebre cures raonables, el dret a acceptar o refusar intervencions clíniques mitjançant el consentiment, el dret a consultar la pròpia història clínica i el dret a la intimitat i reserva de la informació sanitària.

Contenció mecànica: definició, marc ètic i jurídic DEFINICIÓ La contenció mecànica o subjecció física és l'ús de dispositius manuals o mecànics aplicats al cos per limitar, immobilitzar o impedir la llibertat de moviments corporals d'una persona, amb l'objectiu de prevenir riscos imminents per a la seva seguretat o la de tercers. Des d'una perspectiva ètica, tota persona ingressada o atesa és un agent moral amb capacitat d'autonomia que mereix la màxima consideració i respecte (per aprofundir en el conflicte entre autonomia i beneficència, vegeu «Fonaments i principis de la Bioètica»).

L'aplicació d'una restricció física introdueix una condició de dependència i vulnerabilitat extrema, per la qual cosa només és acceptable èticament si els beneficis esperats superen clarament els danys derivats de la immobilització, protegint la integritat de la persona atesa sense cap biaix discriminatori. El marc jurídic estatal i autonòmic estableix límits taxatius a qualsevol privació de moviments: L'Art. 17.1 de la Constitució Espanyola garanteix el dret a la llibertat i a la seguretat, assenyalant que ningú pot ser privat de la seva llibertat llevat del que disposin les lleis.

El Decret 176/2000 de la Generalitat de Catalunya determina de manera expressa el dret a no ser immobilitzat ni restringit físicament o farmacològicament sense prescripció facultativa prèvia i la supervisió corresponent, tret de situacions d'urgència peremptòria per perill immediat; en aquesta excepció, les mesures s'han de registrar i justificar documentalment a l'expedient clínic. ERROR FREQÜENT Considerar la contenció mecànica com una decisió autònoma d'infermeria sense suport normatiu o aplicar-la per escassetat de personal.

La subjecció és exclusivament una mesura d'últim recurs que exigeix prescripció mèdica (o ratificació immediata en urgències vitals), registre meticulós i estricta proporcionalitat. Emprar-la per comoditat organitzativa constitueix una vulneració greu de drets fonamentals. Criteris d'aplicació i contraindicacions La subjecció física no pot transformar-se mai en una…