Apunts d'Ètica i Professió Infermera: Teories i Cures

I 0 flashcards i 4 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS ÈTICA I LEGISLACIÓ EN INFERMERIA Grau en Infermeria Universitat de Barcelona AprenAI 2026-2027 Apunts complets d'Ètica i Professió Infermera: mínims i màxims, teories ètiques (Kant, Mill, Rawls), ètica de la cura de Gilligan i el paradigma infermer.

APREN.AI Índex 1 Fonaments morals i ètics: la persona com a subjecte moral La persona com a subjecte moral Diferenciació conceptual: Moral, Ètica i Llei Discurs moral enfront de discurs ètic Presa de decisions morals: Heteronomia i Autonomia El dilema ètic i el seu procés de resolució 2 Pluralisme moral: ètica de mínims, ètica de màxims i el mínim comú moral Divergència moral i valors com a deures d'acció Ètica de mínims i ètica de màxims El mínim comú moral de Norbert Bilbeny Integració en el metaparadigma infermer i la relació d'ajuda 3 Marcs ètics de referència: teories deontològiques i conseqüencialistes Classificació general dels marcs ètics: enfocament normatiu i descriptiu Teories deontològiques: l'ètica kantiana del deure pur Teories teleològiques i conseqüencialisme: l'utilitarisme de Mill Aportacions contemporànies: Frankena i Rawls 4 L'ètica del tenir cura en la professió infermera Gènesi i fonaments de l'ètica de la cura: Carol Gilligan Canvi de paradigma sanitari: de la curació al tenir cura L'aportació filosòfica de Milton Mayeroff i la crítica de Helga Kuhse Evolució històrica del paradigma del cuidar en la infermeria Virtuts i categories ètiques essencials del cuidar infermer 5 Resum per repassar Fonaments de moral, ètica i presa de decisions Pluralisme moral i mínim comú moral Teories ètiques clàssiques i de justícia Ètica de la cura i models d'infermeria Taula cronològica d'autors i fites Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Apunts d'Ètica i Professió Infermera: Teories i Cures 1 1 Fonaments morals i ètics: la persona com a subjecte moral EN ACABAR SABRÀS Distingir amb precisió conceptual els termes moral, ètica i llei. Explicar la condició humana com a subjecte moral a partir de la seva llibertat i racionalitat. Contrastar els models de decisió heterònom i autònom identificant les seves implicacions en la responsabilitat. Identificar les etapes necessàries per abordar i resoldre un dilema ètic.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Si una persona sempre fa el que li manen per por a una sanció, està actuant com un subjecte plenament autònom? La condició humana es distingeix de la resta dels éssers vius pel fet de no estar lligada exclusivament a respostes biològiques automàtiques. L'ésser humà és un subjecte moral racional i conscient, dotat d'una identitat pròpia i de la capacitat de donar sentit i fonament a cadascuna de les seves accions. ESQUEMA Estructura del curs d'Ètica i Professió Infermera La persona com a subjecte moral La persona no actua únicament empesa per impulsos instintius.

Aquesta particularitat obre la doble dimensió de la llibertat humana: Primera dimensió: absència de determinisme instintiu pur. La persona pot aturar-se, avaluar i no respondre de forma reactiva. Fonaments morals i ètics Subjecte moral, moralitat, ètica i presa de decisions Pluralisme moral Ètiques de mínims, màxims i comú moral Marcs ètics de referència Teories deontològiques i conseqüencialistes Ètica de la cura Caring i dimensió professional infermera Apunts d'Ètica i Professió Infermera: Teories i Cures 2 Segona dimensió: capacitat d'elecció deliberada segons un projecte de vida personal, guiat per una jerarquia de valors i preferències individuals.

Aquesta combinació de pensament, raonament i sentiments permet cercar allò que és bo i correcte mitjançant un exercici constant de reflexió, avaluació i acció creadora. D'aquesta manera, la moralitat esdevé un tret constitutiu de la condició humana. COMPROVA-HO 2 Quines són les dues dimensions de la llibertat que fonamenten el caràcter moral de l'ésser humà? Diferenciació conceptual: Moral, Ètica i Llei Tot i que en el llenguatge quotidià se solen utilitzar de manera indistinta, els conceptes de moral i ètica operen en plans epistemològics diferents. DEFINICIÓ Moral: prové del llatí mos, mores (costum).

És el conjunt de principis, valors i normes d'acció transmesos de generació en generació que orienten la conducta quotidiana d'un individu o comunitat. Ètica: branca de la filosofia que analitza de manera crítica i sistemàtica els fonaments, la validesa i la legitimitat de les diferents morals. La moral respon a la pregunta pràctica «Què puc fer?» o «Què he de fer?» davant d'una situació concreta. Actua en el nivell pràctic i vivencial, transmetent-se socialment i variant segons la cultura i el context històric. Modela hàbits a través de la repetició i ofereix un patró de bona conducta acceptat socialment. En canvi, l'ètica aborda la pregunta teòrica: «Per què ho he de fer?».

No imposa conductes immediates, sinó que cerca les raons que justifiquen adoptar o rebutjar un determinat sistema moral. La seva finalitat és promoure la dignitat de la persona mitjançant la discussió serena, el diàleg argumentat i la cerca d'acords col·lectius. Per la seva banda, la llei recull preceptes inspirats tant en la moral com en l'ètica, però es caracteritza per la seva naturalesa formalment normativa i coactiva dins d'un ordenament jurídic. Criteri Moral Ètica Origen etimològic Llatí (mos, mores: costum). Grec (êthos: caràcter, mode de ser). Nivell d'actuació Pràctic i vivencial (acció quotidiana). Teòric, reflexiu i filosòfic. Pregunta central «Què he de fer?» davant d'un fet.

«Per què ho he de fer?» (justificació). Apunts d'Ètica i Professió Infermera: Teories i Cures 3 Criteri Moral Ètica Dinàmica Seguiment de creences i costums transmesos. Forja del caràcter mitjançant l'anàlisi crítica i l'acord. Àmbit Comunitari, particular o personal. Col·lectiu, discursiu i orientat a la dignitat humana. ERROR FREQÜENT Confondre la moral (el conjunt de normes viscudes en el dia a dia) amb l'ètica (la disciplina filosòfica que les sotmet a judici crític). L'ètica no és una «moral personal», sinó l'exercici de raonar per què una norma és vàlida o no.

Discurs moral enfront de discurs ètic La forma en què comuniquem i justifiquem els judicis pràctics defineix dos tipus de discurs: Discurs moral: pronunciament dogmàtic basat en intuïcions i conviccions arrelades en una comunitat concreta. Es viu internament com a universal i intemporal, recolzant-se en la fidelitat a uns valors adquirits. Discurs ètic (pragmàtic o analític): procés deliberatiu, circumstancial i neutral. No busca establir dogmes absoluts, sinó sospesar les diferents postures morals enfront d'un conflicte per cercar solucions compartides mitjançant el respecte a la pluralitat.

COMPROVA-HO 3 En què es distingeix el discurs moral del discurs ètic pel que fa a la seva metodologia? Presa de decisions morals: Heteronomia i Autonomia Quan el subjecte moral pren determinacions pràctiques, la font de la seva voluntat pot provenir de l'exterior o del seu propi judici reflexiu. DEFINICIÓ Heteronomia: de les arrels gregues heteros (altres) i nomos (llei). Condició en què la voluntat de la persona està guiada per normes imposades per instàncies externes. Autonomia: del grec autos (un mateix) i nomos (llei). Capacitat de la persona de dictar-se les seves pròpies regles d'acció a partir de la deliberació racional.

Aspecte Heteronomia Autonomia Origen de la norma Externa a l'individu (imposada per altres). Interna (elaborada per la pròpia raó). Principi rector Autoritat i submissió externa. Humanisme, raó i voluntat pròpia. Apunts d'Ètica i Professió Infermera: Teories i Cures 4 Aspecte Heteronomia Autonomia Tipus de relació Jeràrquica. D'ajuda i cooperació mútua. Mecanisme d'acció Repetició mecànica, costum o por al càstig. Diàleg, reflexió i consens. Conseqüència moral Desresponsabilització del subjecte. Autoresponsabilització plena dels propis actes.

Tot i que l'heteronomia constitueix la base inicial de l'aprenentatge infantil o normatiu bàsic, el desenvolupament moral complet exigeix evolucionar cap a l'autonomia, on la persona assumeix el compromís lliure amb els seus propis actes. El dilema ètic i el seu procés de resolució Un dilema ètic apareix quan una situació exigeix escollir necessàriament entre dues opcions fonamentades en principis morals en conflicte. Resoldre'l no és un acte intuïtiu o automàtic, sinó un procediment estructurat: COMPROVA-HO 4 Quina és la diferència principal entre l'heteronomia i l'autonomia respecte a la responsabilitat de la persona?

Detecció: identificar el conflicte de valors o de deures que presenta la situació clínica o personal. 1 Plantejament: delimitar els fets i les alternatives d'acció possibles. 2 Discussió: analitzar serenament les raons a favor i en contra de cada via, contrastant els arguments. 3 Pronunciament (resolució): adoptar una determinació justificada de manera ètica. 4 Execució: portar a la pràctica la decisió presa d'acord amb els termes fixats en la resolució. 5 Apunts d'Ètica i Professió Infermera: Teories i Cures 5 IDEES CLAU La condició de subjecte moral es fonamenta en la racionalitat, la consciència i la capacitat de triar un projecte vital sense determinisme instintiu pur.

La moral (del llatí mos, mores) és el sistema normatiu i pràctic que ens diu què hem de fer en la vida quotidiana. L'ètica és la reflexió crítica i filosòfica que es pregunta el perquè de la validesa i la legitimitat de les normes morals. L'heteronomia es basa en l'autoritat externa i la repetició o el càstig, generant desresponsabilització. L'autonomia moral s'assenta en la raó, el diàleg i la voluntat pròpia, conduint a la plena autoresponsabilització. El dilema ètic requereix un procés estructurat: detecció, plantejament, discussió, pronunciament i execució. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 5. Quin origen etimològic té el terme moral i a quina qüestió pràctica respon? 6.

Per quina raó l'ètica contribueix a promoure la dignitat humana? 7. Quines etapes componen el procés actiu de resolució d'un dilema ètic? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 8. Quin tret defineix la primera dimensió de la llibertat humana en el subjecte moral? 9. Quina pregunta orienta de manera fonamental la reflexió ètica? 10. En què es basa l'heteronomia moral en la presa de decisions? La submissió a les lleis jurídiques a) La manca de determinisme instintiu pur b) L'actuació guiada exclusivament per impulsos biològics c) L'obediència cega a l'autoritat establerta d) Com s'aplica el càstig penal? a) Quina conducta és socialment majoritària?

b) Per què ho he de fer? c) Què em manen des de fora? d) En el consens dialogat entre iguals a) En la raó crítica individual b) En l'autoresponsabilitat del propi acte c) En l'autoritat externa i la por al càstig d) Apunts d'Ètica i Professió Infermera: Teories i Cures 6 11. Quin caràcter presenta el discurs ètic analític o pragmàtic davant d'un conflicte? 2 Pluralisme moral: ètica de mínims, ètica de màxims i el mínim comú moral EN ACABAR SABRÀS Diferenciar clarament l'ètica de mínims de l'ètica de màxims segons la seva exigibilitat i àmbit d'aplicació. Explicar les tres dimensions del mínim comú moral de Norbert Bilbeny i els seus valors associats.

Aplicar el mínim comú moral a la relació d'ajuda i al metaparadigma infermer en la presa de decisions. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 12 Com podem conviure i treballar junts en un hospital si cada professional i cada usuari té una visió moral del món completament diferent? Divergència moral i valors com a deures d'acció La convivència social reflecteix que les persones no sempre valoren les situacions de la mateixa manera. L'origen d'aquestes discrepàncies prové de dos factors determinants clau: Factors socioculturals: cada context comunitari articula un conjunt propi de valors, significats compartits i una jerarquització peculiar del que considera prioritari.

Factors circumstancials: la personalitat individual, la història personal acumulada i les experiències prèvies condicionen de manera directa la presa de decisions. A partir de la seva cultura i aprenentatge, cada subjecte selecciona patrons d'actuació que considera idonis segons el seu sistema de conviccions. Davant d'aquesta multiplicitat d'opcions legítimes, es podria caure en el parany del relativisme extrem sota la premissa que «tot val». Ara bé, l'ètica no es redueix a una descripció de preferències.

DEFINICIÓ Els valors de l'ètica operen com a imperatius de «deure fer»: pautes i codis d'actuació que s'imposen com a deures per sobre dels desitjos immediats, orientats fonamentalment cap a la justícia i el bé. Universal, dogmàtic i inamovible a) Imposat per un codi legal b) Crític, circumstancial i obert al diàleg c) Fidel a una intuïció incontestable d) Apunts d'Ètica i Professió Infermera: Teories i Cures 7 Tota proposta ètica requereix pretensions d'universalitat per no incórrer en l'arbitrarietat. Per evitar el relativisme destructiu, cal identificar elements comuns que configurin una base compartida per tots els éssers humans.

Situar-se per sota d'aquest llindar bàsic suposa entrar directament en el terreny de l'immoral. COMPROVA-HO 13 Per què l'existència de diferents sistemes culturals de valors no justifica una postura de relativisme radical on «tot val»? Ètica de mínims i ètica de màxims Per articular el pluralisme moral sense trencar la cohesió social, la reflexió ètica distingeix dos nivells normatius clarament diferenciats: Criteri Ètica de mínims (valors de primer ordre) Ètica de màxims (valors de segon ordre) Àmbit Públic: regula la relació de l'individu amb el col·lectiu i l'exterior. Privat: projectes personals de vida, ideals de felicitat i creences.

Fonament Normes bàsiques de justícia compartides per una societat plural. Models particulars de realització personal i escala de valors singulars. Caràcter normatiu Exigibles a tothom per igual de manera vinculant. No universals ni exigibles a tercers; es poden proposar o promoure, mai imposar. Paper cívic Garanteix l'estatut de dignitat i la convivència democràtica. Desenvolupa les opcions vitals de grups i persones particulars. Apunts d'Ètica i Professió Infermera: Teories i Cures 8 Diagrama de la integració de diverses ètiques de màxims en l'ètica de mínims.

Les anomenades ètiques de la justícia s'identifiquen directament amb l'ètica de mínims, ja que regulen allò exigible a qualsevol ésser racional. Aquesta base compartida fa possible tres fites imprescindibles: 1. Articular una ètica de la convivència democràtica on es protegeixen els mínims de justícia i es respecten els diversos màxims individuals (pluralisme moral). 2. Aplicar criteris homogenis d'actuació en l'exercici de les diferents professions. 3. Fonamentar un ordre ètic internacional recolzat en exigències de justícia universalitzables.

ERROR FREQÜENT Un error greu en la pràctica assistencial és confondre els dos nivells i voler imposar l'ètica de màxims del professional sanitari al pacient. Els valors personals de la infermera mai són d'obligat compliment per a l'usuari; la tasca professional s'ha de fonamentar estrictament en l'ètica de mínims (justícia, dignitat i respecte). COMPROVA-HO 14 Quina diferència essencial hi ha entre l'exigibilitat de l'ètica de mínims i la de màxims?

El mínim comú moral de Norbert Bilbeny Dins d'aquest marc regulador comú, el filòsof Norbert Bilbeny formula l'anomenat mínim comú moral, articulat al voltant de tres eixos indispensables: Apunts d'Ètica i Professió Infermera: Teories i Cures 9 Pensar per un mateix (Autonomia): expressa el valor intrínsec de la dignitat de la persona. Recordant la seva etimologia grega (autos, un mateix; nomos, llei; vegeu «Fonaments morals i ètics: la persona com a subjecte moral»), aquest principi requereix l'exercici de la raó, la voluntat i l'autoresponsabilització en la presa de decisions.

Posar-se en el lloc de l'altre a l'hora de pensar (Reciprocitat): expressa el valor del respecte cap a la personalitat moral aliena. Es concreta interrogant-se sobre dues preguntes cabdals: què passaria si estiguessis en la situació i el punt de vista de l'altre, i què passaria si l'altre estigués en la teva posició. Pensar de forma conseqüent amb un mateix (Reflexió): expressa el valor de la responsabilitat, exigint coherència interna i consciència de les repercussions dels propis actes. PER RECORDAR-HO Pensa en les tres accions del pensament de Bilbeny: pensar sol (autonomia/dignitat), pensar amb l'altre (reciprocitat/respecte) i pensar cap endavant (reflexió/responsabilitat).

Integració en el metaparadigma infermer i la relació d'ajuda Aquest mínim comú moral connecta directament amb el metaparadigma infermer clàssic, configurat pels conceptes nuclears de persona, salut, entorn i tenir cura. Esquema del pas del metaparadigma infermer cap a la relació d'ajuda. La translació d'aquests elements a l'atenció sanitària dona lloc a la relació d'ajuda, una dinàmica assistencial complexa fonamentada en principis i actituds específiques com l'empatia, l'autenticitat, la congruència, l'especificitat i la capacitat de compartir.

L'èxit d'aquesta relació exigeix dos requisits previs al professional: Maduració personal: desenvolupar l'autoconeixement, identificar clarament els propis valors i reaccions emocionals, i donar sentit a la vocació professional. 1 Capacitat d'implicació: disposició sincera i activa per comprometre's en el vincle amb la persona malalta. 2 Apunts d'Ètica i Professió Infermera: Teories i Cures 10 La pràctica d'aquesta relació d'ajuda s'emmarca en els tres eixos del mínim comú moral: l'autonomia sosté la dignitat del professional i de l'usuari; la reciprocitat promou el respecte a la individualitat moral del malalt; i la reflexió garanteix una cura responsable.

Els sistemes assistencials que situen l'autonomia al centre es basen en el diàleg, el consens, el respecte per les diferències i el reconeixement ple del pluralisme moral. Finalment, cal tenir present que en la presa de decisions clíniques intervenen tres instàncies simultànies: la moral i ètica personal, l'ètica professional i el conjunt de normes socials establertes per les lleis. COMPROVA-HO 15 Quines tres fonts orienten la presa de decisions en l'activitat professional infermera? IDEES CLAU Les discrepàncies morals tenen un origen sociocultural (context i jerarquització de valors) i circumstancial (biografia i personalitat).

Els valors ètics constitueixen imperatius de «deure fer» que busquen la justícia i eviten el relativisme de «tot val». L'ètica de mínims estableix deures públics de justícia universals i exigibles a tothom per garantir la convivència. L'ètica de màxims aplega ideals personals i models de felicitat privats que no es poden imposar a tercers. El mínim comú moral de Norbert Bilbeny es fonamenta en l'autonomia (dignitat), la reciprocitat (respecte) i la reflexió (responsabilitat). La relació d'ajuda infermera integra el mínim comú moral mitjançant l'empatia, l'autoconeixement i la presa de decisions respectuosa amb el pluralisme. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 16.

Quins són els dos factors determinants que provoquen divergència en els judicis morals? 17. Quines són les tres dimensions que articulen el mínim comú moral segons Norbert Bilbeny? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 18. Quin tipus de continguts caracteritza l'ètica de màxims? Pautes cíviques obligatòries per llei a) Mínims comunament acordats per la societat b) Ideals particulars de realització i felicitat c) Normes de justícia universalment exigibles d) Apunts d'Ètica i Professió Infermera: Teories i Cures 11 19. Quin valor s'associa a 'pensar per un mateix' en la proposta de Norbert Bilbeny? 20.

Quina actitud professional vulnera la diferenciació entre mínims i màxims en la relació d'ajuda? 21. Quin eix de Bilbeny respon a la pregunta 'què passaria si l'altre estigués en la meva situació'? 3 Marcs ètics de referència: teories deontològiques i conseqüencialistes EN ACABAR SABRÀS Distingir l'ètica deontològica de Kant de les teories conseqüencialistes de Mill. Formular el principi de dignitat humana a partir de l'imperatiu categòric. Explicar les teories de justícia distributiva de Frankena i Rawls. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 22 És acceptable enganyar un pacient sobre el seu pronòstic si amb això s'evita un patiment immediat?

Les teories ètiques són el resultat de la reflexió filosòfica crítica al voltant de la moral vigent. La seva finalitat consisteix a fonamentar la moral, és a dir, justificar la seva legitimitat i orientar racionalment l'acció humana en societat.

El valor de la caritat a) El valor del plaer b) El valor de la dignitat c) El valor de la utilitat d) Imposar les pròpies conviccions a l'usuari a) Actuar seguint la llei i la deontologia b) Garantir la intimitat del pacient c) Reflexionar sobre les conseqüències dels actes d) L'autonomia individual a) La pura heteronomia b) La reciprocitat moral c) L'obediència jeràrquica d) Apunts d'Ètica i Professió Infermera: Teories i Cures 12 ESQUEMA Estructura dels marcs ètics normatius Classificació general dels marcs ètics: enfocament normatiu i descriptiu Per determinar com definim allò que és bo o correcte, l'ètica s'estructura en dos grans enfocaments d'estudi: Ètica normativa o prescriptiva: defineix codis de conducta, obligacions i deures mitjançant judicis de valor moral.

Aquest enfocament, utilitzat sobretot per filòsofs, prescriu què hauríem de fer i ofereix regles vàlides per a la presa de decisions en la vida quotidiana. Ètica descriptiva: investiga el comportament humà real a partir de disciplines com la sociologia, l'antropologia o la psicologia. Descriu què fa la gent i per què ho considera acceptable, registrant l'evolució dels costums socials sense emetre prescripcions. Quan les conductes canvien de manera majoritària, les lleis solen adaptar-se a aquestes noves realitats socials.

Dins de l'ètica normativa, les normes d'obligació es divideixen bàsicament en dos grans corrents segons el criteri de justificació: les teories deontològiques i les teories teleològiques o conseqüencialistes. COMPROVA-HO 23 Quina és la diferència principal entre l'enfocament normatiu i el descriptiu en ètica? Teories deontològiques: l'ètica kantiana del deure pur El terme deontologia prové del grec deon (deure). Aquestes teories sostenen que la qualitat moral d'un acte depèn de la seva conformitat intrínseca amb una norma moral, i mai dels resultats o conseqüències que se'n puguin derivar. Una acció és bona en si mateixa perquè és un deure incondicional dictat per la raó pràctica.

Immanuel Kant (1724-1804) va estructurar el model canònic del formalisme deontològic. Per a Kant, la persona és un ser racional autònom, subjecte conscient i lliure que actua com a propi legislador moral (vegeu «Fonaments morals i ètics: la persona com a subjecte moral»). El deure és la necessitat d'obrar Teories clàssiques Fonamentació del deure i la finalitat Deontologisme (Kant) Deure incondicional i dignitat humana Utilitarisme (Mill) Balanç de conseqüències i felicitat col·lectiva Teories contemporànies Justícia distributiva i obligació T.

Obligació (Frankena) Beneficència i justícia articulades Equitat (Rawls) Contracte social i protecció del vulnerable Apunts d'Ètica i Professió Infermera: Teories i Cures 13 únicament per respecte a la llei moral, mantenint la puresa moral per sobre de les inclinacions personals o els desitjos. DEFINICIÓ L'imperatiu categòric és el criteri racional de validesa moral formulat per Kant: una màxima d'acció és legítima només si pot esdevenir una llei universal que tothom hagi de complir sense contradicció. De l'imperatiu categòric es deriva el principi de la dignitat humana: tota persona posseeix un valor intrínsec absolut i mai un preu instrumental.

Cap individu pot ser tractat com un simple mitjà al servei de fins aliens, sinó sempre i en tot moment com un fi en si mateix. COMPROVA-HO 24 Per què la mentida és immoral segons el formalisme kantià, independentment de les seves conseqüències? Teories teleològiques i conseqüencialisme: l'utilitarisme de Mill Les teories teleològiques deriven del grec telos (fi). En aquest marc, el deure no és autònom, sinó que se supedita a la consecució d'un fi bo. Una acció és moralment correcta en la mesura que les seves conseqüències produeixen resultats positius i desitjables (ètica conseqüent).

Mentre que Jeremy Bentham va plantejar inicialment un càlcul hedònic centrat en el plaer individual i l'egoisme ètic, John Stuart Mill (1806-1873) va defensar un model basat en l'altruisme ètic i la responsabilitat social. Mill va matisar l'enfocament materialista prioritzant els elements intel·lectuals, culturals i espirituals de la felicitat humana. Mill distingeix clarament dos conceptes fonamentals per evitar confusions pràctiques: Allò útil: allò que contribueix legítimament a fomentar la felicitat general i el benestar col·lectiu a llarg termini.

Allò expeditiu: l'acció que només serveix per satisfer un interès particular o una conveniència immediata, sovint a costa de vulnerar el benestar comú. En l'utilitarisme cal distingir dues variants: l'utilitarisme dels actes, que avalua les conseqüències directes de cada acte aïllat, i l'utilitarisme de les regles, que defensa l'obediència a aquelles normes generals que, un cop consolidades, aporten la màxima felicitat al major nombre de persones. ERROR FREQÜENT Reduir l'utilitarisme de John Stuart Mill a l'egoisme individualista o al càlcul de plaers materials immediats.

En el model de Mill, l'acció moralment bona és aquella que promou la màxima felicitat i desenvolupament cultural per al major nombre de persones, exigint freqüentment postergar o subordinar l'interès egoista personal. Apunts d'Ètica i Professió Infermera: Teories i Cures 14 Taula comparativa entre el deontologisme de Kant i l'utilitarisme conseqüencialista. Criteri comparatiu Deontologisme (Kant) Utilitarisme (Mill) Fonament del valor moral Intrínsec a l'acte (conformitat amb el deure i la llei moral). Extrínsec (funció dels resultats i conseqüències produïdes). Direcció de la mirada Centrada en la consciència del deure i l'origen racional.

Pragmàtica, orientada cap al futur i el balanç de resultats. Principi rector Imperatiu categòric: les persones com a fins en si mateixes. Principi d'utilitat: la major felicitat per al major nombre. Criteri d'obligació Incondicional: cal actuar per respecte estricte a la norma moral. Condicionat: s'ha de triar l'opció amb millor balanç guanys-danys. COMPROVA-HO 25 En què es diferencia «allò útil» d'«allò expeditiu» en el pensament de John Stuart Mill?

Aportacions contemporànies: Frankena i Rawls Per superar la rigidesa del deure incondicional kantià i el risc de sacrificar drets individuals propi de l'utilitarisme clàssic, diversos pensadors contemporanis van proposar models integradors de justícia distributiva. William Frankena va formular la seva teoria de l'obligació moral establint dos pilars fonamentals complementaris: Principis de beneficència: organitzats en quatre deures progressius: no infringir mal, prevenir el mal, evitar el mal i promoure activament el bé.

Principis de justícia: orientats a considerar les persones segons els seus mèrits personals, tenir en compte les seves necessitats específiques i distribuir equitativament tant els beneficis com les càrregues socials. D'altra banda, John Rawls (1921-2002) va concebre la justícia com a equitat com la primera virtut de les institucions socials. Rawls concep la societat com un sistema voluntari de cooperació que s'ha de fonamentar en un contracte social hipotètic acordat entre subjectes racionals en condicions d'imparcialitat.

Apunts d'Ètica i Professió Infermera: Teories i Cures 15 La teoria de la justícia distributiva de Rawls estableix que cadascú ha de disposar del mateix esquema de llibertats bàsiques i que les desigualtats socials i econòmiques només són moralment tolerables si generen avantatges compensatoris per als membres menys afavorits de la societat. En l'àmbit de la salut, aquest model exigeix garantir un accés equitatiu i universal al sistema sanitari atorgant protecció prioritària als col·lectius més vulnerables. COMPROVA-HO 26 Segons Rawls, sota quina condició són acceptables les desigualtats socioeconòmiques?

IDEES CLAU L'ètica normativa prescriu com s'ha d'actuar mitjançant deures i judicis morals, mentre que l'ètica descriptiva descriu fets i conductes reals. El deontologisme de Kant defensa el deure pur i l'imperatiu categòric: tota persona és un fi en si mateixa i té dignitat, no preu. L'utilitarisme de Mill avalua la correcció de l'acte per les seves conseqüències, promovent la màxima felicitat col·lectiva i diferenciant allò útil d'allò expeditiu. Frankena estructura la teoria de l'obligació en principis de beneficència (no danyar i fer el bé) i principis de justícia distributiva.

Rawls estableix la justícia com a equitat mitjançant un contracte social racional que prioritza la protecció i atenció als més desfavorits. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 27. Com determina el valor moral d'un acte el corrent deontològic en comparació amb el conseqüencialisme? 28. Quins són els quatre nivells d'obligació que componen el principi de beneficència de Frankena? 29. Quina implicació té el model de justícia de Rawls en la gestió i accés als serveis sanitaris? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 30. Quina afirmació descriu l'imperatiu categòric formulat per Kant?

Obrar segons màximes universalitzables per tothom a) Actuar cercant el màxim benefici material b) Seguir les ordres de la societat acríticament c) Buscar el plaer immediat sense patiment d) Apunts d'Ètica i Professió Infermera: Teories i Cures 16 31. Segons J.S. Mill, com es defineix l'acció útil? 32. Com divideix William Frankena la seva teoria de l'obligació? 33. Quin és l'objectiu principal de la justícia com a equitat segons John Rawls? 4 L'ètica del tenir cura en la professió infermera EN ACABAR SABRÀS Distingir els postulats de l'ètica de la cura enfront de l'ètica de la justícia formulats per Carol Gilligan.

Explicar la definició de caring de Milton Mayeroff i les objeccions assenyalades per Helga Kuhse. Diferenciar les tres etapes històriques del paradigma del cuidar en la disciplina infermera. Identificar les cinc virtuts ètiques bàsiques i les actituds clíniques de tacte i escolta atenta. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 34 Pot considerar-se una acció professional plenament ètica si és tècnicament perfecta però s'executa ignorant les vivències de la persona cuidada? Gènesi i fonaments de l'ètica de la cura: Carol Gilligan L'any 1982, Carol Gilligan publica l'obra In a Different Voice, marcant un punt d'inflexió decisiu en la filosofia moral i la psicologia del desenvolupament.

Fins a aquest moment, les teories hegemòniques sobre el judici moral postulaven models abstractes i universalistes com a única cúspide de la maduresa ètica. Gilligan va evidenciar que aquests esquemes no reflectien fidelment el desenvolupament de totes les persones, identificant un buit teòric i un biaix de gènere en la investigació moral tradicional.

La que ignora els resultats futurs a) La que satisfà l'interès egoista propi b) La que contribueix a la felicitat col·lectiva c) La que és merament expeditius i ràpida d) En deures individuals i lleis estatals a) En principis d'autonomia i d'autoritat b) En utilitarisme d'actes i de regles c) En principis de beneficència i de justícia d) Subordinar els drets individuals a la massa a) Protegir i prioritzar els menys afavorits b) Eliminar completament qualsevol diferència de salari c) Maximitzar el benefici econòmic de l'estat d) Apunts d'Ètica i Professió Infermera: Teories i Cures 17 D'aquesta crítica neix la distinció fonamental entre dos paradigmes morals complementaris: Ètica de la justícia: s'articula a partir de principis morals abstractes, la imparcialitat, la regulació de drets individuals i el compliment estricte de procediments formals.

Considera l'individu com una entitat autònoma i aïllada. Per aprofundir en les bases deontològiques d'aquesta perspectiva, vegeu «Marcs ètics de referència: teories deontològiques i conseqüencialistes». Ètica de la cura i la responsabilitat: arrela en la particularitat de cada situació, la resposta directa envers les necessitats de l'altre i el manteniment d'una densa xarxa de relacions interpersonals. Se centra en els resultats concrets del benestar i l'acompanyament mutu.

Dimensió Ètica de la justícia Ètica de la cura i la responsabilitat Fonament operatiu Principis morals universals i abstractes Judicis contextuals i situacionals Eix central Imparcialitat i regulació de drets Particularitat i responsabilitat envers l'altre Visió de l'individu Subjecte individual i independent Subjecte immers en una xarxa de relacions Mètode d'actuació Procediment i aplicació de normes Avaluació de resultats i acompanyament L'aportació de la perspectiva de la cura busca reequilibrar les relacions humanes i assolir una horitzontalitat real en el tracte.

Aquest enfocament no pretén anul·lar la reflexió racional, sinó fonamentar la pràctica moral en els valors genuïns de les relacions personals, la responsabilitat i l'afectivitat conscient davant la fragilitat de la condició humana. COMPROVA-HO 35 En què es diferencia l'enfocament de l'ètica de la responsabilitat respecte de l'ètica de la justícia pel que fa a la presa de decisions? Canvi de paradigma sanitari: de la curació al tenir cura L'àmbit sanitari tradicionalment ha prioritzat un model centrat en la curació tècnica i la patologia biològica.

No obstant això, l'evolució dels drets humans, els principis bioètics moderns i les noves normatives han impulsat una transformació substancial de la cultura sanitària cap a la centralitat de l'usuari. Aquest gir es concreta en el pas d'un objectiu exclusivament curatiu al tenir cura integral, entès com el respecte irrenunciable per la persona, la preservació de la salut i la promoció de la vida i el benestar global. Marc de l'ètica sanitària general Marc de l'ètica del tenir cura Reconeixement de la dignitat, llibertat i igualtat com a drets humans bàsics. Respecte incondicional i singularitzat cap a la persona.

Apunts d'Ètica i Professió Infermera: Teories i Cures 18 Marc de l'ètica sanitària general Marc de l'ètica del tenir cura Integració dels principis bioètics en les estructures i organitzacions. Compromís directe amb la salut com a experiència subjectiva. Millora activa de la informació, la comunicació, la intimitat i la confidencialitat. Protecció continuada de la vida, el benestar i les capacitats humanes. Respecte a les diverses visions culturals sobre la salut i compliment normatiu. Aportació del «fer bé» disciplinar propi de la professió infermera. COMPROVA-HO 36 Quin objectiu defineix el canvi de paradigma en les organitzacions sanitàries contemporànies?

L'aportació filosòfica de Milton Mayeroff i la crítica de Helga Kuhse En el pla filosòfic, Milton Mayeroff (1990) defineix el concepte de caring com l'acte d'ajudar l'altre a créixer des de la seva pròpia persona. Tenir cura constitueix l'origen de la vida moral i dignifica la condició humana: mitjançant la relació d'ajuda, la persona cuidada s'orienta cap a la seva autèntica identitat i experimenta una sensació pròpia de realització i benestar. DEFINICIÓ El caring de Mayeroff és l'ajut compromès al desenvolupament autònom de l'altre, respectant la seva pròpia direcció vital i defugint qualsevol imposició sobre allò que el professional considera convenient.

Segons Mayeroff, aquesta tasca exigeix un conjunt d'actituds fonamentals: coneixement profund de la situació, alternança del ritme segons el temps que requereix l'altre, paciència, honestedat, confiança, humilitat, esperança i coratge. Implica no projectar mecanismes de domini que transformin la cura en allò que «a mi em sembla bé», sinó interpretar les necessitats de l'altre per guiar la pròpia resposta professional. Tanmateix, la filòsofa Helga Kuhse (1997) formula advertiments crítics essencials davant el risc d'idealitzar aquesta ètica: Utopia assistencial: suposar que el vincle afectiu o la proximitat poden resoldre situacions sense una estructura de justícia distributiva.

Generació d'injustícies: la proximitat emocional pot afavorir favoritismes cap a determinats usuaris en detriment d'altres. Deriva paternalista: la inclinació excessiva a protegir pot vulnerar l'autonomia i la capacitat de decisió del pacient. Reproducció d'estereotips de gènere: consolidar la cura com una virtut exclusivament femenina i devaluada socialment. Apunts d'Ètica i Professió Infermera: Teories i Cures 19 COMPROVA-HO 37 Quin és el perill principal d'exercir el caring de Mayeroff sense respectar la direcció de l'altre?

Evolució històrica del paradigma del cuidar en la infermeria La disciplina infermera ha formalitzat el concepte del cuidar mitjançant una evolució conceptual que comprèn tres fases: La teoria del tenir cura transpersonal promou la salut i el creixement de l'individu i la família mitjançant una pràctica interpersonal sensible a l'ambient, el diàleg i la satisfacció de necessitats bàsiques, integrant sempre els factors socioculturals i espirituals per entendre el sentit que la persona dona a la seva experiència. COMPROVA-HO 38 Quina és la diferència principal entre «cuidar per la persona» i «cuidar junt a la persona»?

Virtuts i categories ètiques essencials del cuidar infermer L'ètica del cuidar no és una actitud ingènua o exclusivament sentimental; requereix la integració estricta d'hàbits personals i competències tècniques. Es fonamenta en cinc virtuts o eixos bàsics d'actuació: Compassió: capacitat activa de reconèixer i fer com a propi el sofriment de l'altre per situar-se en el seu lloc. És dinàmica, es tradueix en acció solidària i comprensió contextual sense substituir mai la voluntat de la persona. Cuidar per la persona (categorització): encapçalat per Florence Nightingale. L'objectiu és situar el pacient en les millors condicions ambientals i higièniques perquè la naturalesa actuï sobre ell.

Es basa en l'observació rigorosa, la paciència, la veritat i la confiança per ajudar a viure. 1 Cuidar junt a la persona (interacció): l'acció professional s'executa mitjançant la relació interpersonal i cooperativa. Virginia Henderson (1991): aportar allò que la persona faria per ella mateixa si tingués la força, voluntat o coneixement necessaris, ajudant a cobrir les necessitats essencials per a la vida o una mort digna. Dorothea Orem (1993): intervenir per capacitar la persona a millorar i desenvolupar el seu nivell d'autocura. Hildegard Peplau (1996): establir una relació humana directa per comprendre la persona com a ésser en dificultats i potenciar les seves qualitats innates.

2 Cuidar des de la persona (transformació i dimensió transpersonal): enfoca la cura com un fenomen universal, cultural i subjectiu. Madeleine Leininger (1995): accions orientades a l'assistència, recolzament i capacitació transcultural per millorar la situació, la forma de vida o afrontar la mort d'individus i col·lectius. Jean Watson (1999): el cuidar és l'essència moral de la infermeria. Prioritza el pensament subjectiu davant de principis objectius externs, defensant que l'acció moral preserva la dignitat humana i salvaguarda la humanitat mateixa.

3 Apunts d'Ètica i Professió Infermera: Teories i Cures 20 Competència professional: domini tècnic, científic i ètic necessari per donar respostes assistencials eficaces i rigoroses. Confidència: exercici de la discreció més absoluta, la protecció de la privacitat i la pràctica d'una escolta atenta de l'expressió del pacient. Confiança: construcció d'un vincle terapèutic basat en la fidelitat, l'autoritat moral reconeguda i la disposició d'un temps i espai adequats. Consciència: exercici de la reflexió permanent, la prudència en la presa de decisions i la cautela en cada intervenció clínica.

ERROR FREQÜENT Reduir l'ètica de la cura a una mera empatia afectiva deslligada de la competència professional. La compassió infermera no té utilitat moral sense el rigor del coneixement tècnic i l'habilitat clínica: l'acció moral exigeix saber què cal fer i com executar-ho de manera excel·lent. Aquestes virtuts es materialitzen mitjançant dues categories operatives indispensables en la relació d'ajuda: El tacte: entès com a presència, proximitat i respecte integral. Implica atenció al moment present, delicadesa en el contacte, domini del saber estar, capacitat de dir la paraula adequada, saber callar o marxar a temps, i respectar l'espai i el temps oportú del malalt.

L'escolta atenta: disposició que va molt més enllà de la percepció auditiva passiva (escoltar és més que sentir). Implica obrir-se a l'altre, captar els seus significats profunds i estar genuïnament preparat per donar una resposta d'ajuda. IDEES CLAU L'ètica de la cura de Carol Gilligan sorgeix com a model contextual i relacional davant del paradigma abstracte de l'ètica de la justícia. Milton Mayeroff estableix que el caring consisteix a ajudar l'altre a créixer des de la seva pròpia autonomia, rebutjant el paternalisme. Helga Kuhse adverteix dels riscos potencials de la cura: la utopia moral, la temptació paternalista, la generació d'injustícies per favoritisme i els estereotips de gènere.

La infermeria ha evolucionat des del model de «cuidar per la persona» (Nightingale), passant per «cuidar junt a la persona» (Henderson, Orem, Peplau), fins a «cuidar des de la persona» (Leininger, Watson). Les virtuts ètiques del cuidar articulen compassió, competència professional, confidència, confiança i consciència, recolzades en el tacte i l'escolta atenta. Apunts d'Ètica i Professió Infermera: Teories i Cures 21 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 39. Per quina raó Carol Gilligan qüestiona els models hegemònics del desenvolupament moral l'any 1982? 40. Quines són les tres etapes d'evolució del paradigma del cuidar en la disciplina infermera i quins autors en destaquen? 41.

Com descriu l'ètica infermera el concepte operatiu de tacte? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 42. Quin eix defineix l'ètica de la responsabilitat de Gilligan enfront de l'ètica de la justícia? 43. Com conceptualitza Milton Mayeroff el terme caring en la seva aportació filosòfica? 44. Quin és un dels riscos assenyalats per Helga Kuhse sobre l'ètica del cuidar? 45. A quina etapa del cuidar pertany el model de Virginia Henderson segons la categorització històrica? La priorització de procediments legals i formals. a) El judici contextual basat en relacions personals. b) L'individualisme i la imparcialitat estricta. c) L'aplicació d'imperatius categòrics universals.

d) Ajudar l'altre a créixer des de si mateix. a) Imposar una conducta considerada correcta professionalment. b) Prioritzar el coneixement tècnic sobre el vincle. c) Decidir el millor tractament de forma paternalista. d) La pèrdua d'interès per la psicologia moral. a) La rigidesa excessiva dels protocols mèdics. b) L'absència total de sentiments en la pràctica. c) El perill de caure en actituds paternalistes. d) Cuidar sobre la persona. a) Cuidar des de la persona. b) Cuidar per la persona. c) Cuidar junt a la persona.

d) Apunts d'Ètica i Professió Infermera: Teories i Cures 22 5 Resum per repassar Fonaments de moral, ètica i presa de decisions Concepte Definició resumida Subjecte moral Ésser racional i conscient amb identitat pròpia que no actua per pur instint sinó d'acord amb el seu projecte de vida. Moral Conjunt pràctic de principis, creences i costums (mos, mores) que orienten la conducta diària («què he de fer»). Ètica Reflexió filosòfica crítica sobre la legitimitat, la validesa i els fonaments dels sistemes morals («per què ho he de fer»). Heteronomia Presa de decisions condicionada per normes externes, basada en l'autoritat i el càstig, que condueix a la desresponsabilització.

Autonomia Capacitat de fixar les pròpies regles d'acció mitjançant la raó i el consens, assumint l'autoresponsabilització dels actes. Dilema ètic Conflicte entre dues alternatives morals que exigeix un procés actiu de detecció, plantejament, discussió, pronunciament i execució. Pluralisme moral i mínim comú moral Concepte Definició resumida Ètica de mínims Deures públics de justícia universals i exigibles a tothom per igual que fan possible la convivència democràtica i plural. Ètica de màxims Ideals particulars de realització i projectes de vida bona que es poden proposar però mai imposar als altres.

Autonomia (Bilbeny) Capacitat de pensar per un mateix que sosté el valor intrínsec de la dignitat humana. Reciprocitat (Bilbeny) Capacitat de posar-se en el lloc de l'altre com a garantia del respecte a la seva personalitat moral. Reflexió (Bilbeny) Exigència de pensar de forma conseqüent amb un mateix per exercir la responsabilitat moral. Teories ètiques clàssiques i de justícia Teoria o concepte Definició resumida Deontologisme (Kant) Ètica del deure pur on la moralitat d'una acció depèn de la seva conformitat amb la llei racional i no dels seus resultats.

Apunts d'Ètica i Professió Infermera: Teories i Cures 23 Teoria o concepte Definició resumida Imperatiu categòric Principi kantià segons el qual cal obrar seguint màximes que es puguin universalitzar com a norma per a tothom. Principi de dignitat Precepte kantià que exigeix tractar la persona sempre com a fi en si mateixa i mai com un simple mitjà o instrument. Utilitarisme (Mill) Ètica conseqüencialista orientada a assolir la màxima felicitat i benestar per al major nombre de persones. Allò útil vs. expeditiu Distinció de Mill entre el que afavoreix el bé general (útil) i el que només satisfà una conveniència particular egoista (expeditiu).

Teoria de l'obligació (Frankena) Model que articula els deures morals a través dels principis de beneficència (no danyar i fer el bé) i de justícia distributiva. Justícia com a equitat (Rawls) Contracte social imparcial que garanteix les llibertats bàsiques i prioritza la protecció dels membres menys afavorits. Ètica de la cura i models d'infermeria Concepte Definició resumida Ètica de la cura (Gilligan) Enfocament moral centrat en les relacions humanes, la responsabilitat envers l'altre i l'anàlisi contextual de cada situació. Caring (Mayeroff) Ajudar l'altre a créixer des de la seva pròpia autonomia i direcció vital, defugint qualsevol manipulació paternalista.

Crítica al caring (Kuhse) Avís sobre els riscos de biaix de gènere, utopia, favoritismes i derives paternalistes en la pràctica de la cura. Cuidar per la persona (Nightingale) Fase de categorització centrada a col·locar el malalt en les millors condicions perquè la natura actuï. Cuidar junt a la persona Fase d'interacció que comprèn la compensació de necessitats (Henderson), l'autocura (Orem) i la relació interpersonal (Peplau). Cuidar des de la persona Fase de transformació orientada a la diversitat cultural (Leininger) i la cura transpersonal de la dignitat (Watson). Virtuts del cuidar (5 C) Conjunt format per la compassió, competència professional, confidència, confiança i consciència.

Tacte i escolta atenta Categories pràctiques de proximitat respectuosa, mesura en la intervenció i obertura receptiva cap al pacient. Apunts d'Ètica i Professió Infermera: Teories i Cures 24 Taula cronològica d'autors i fites Període o any Autor Contribució fonamental 1724–1804 Immanuel Kant Formalisme deontològic, deure pur i principi de dignitat humana. 1806–1873 John Stuart Mill Utilitarisme de les regles, altruisme ètic i principi de màxima felicitat. 1982 Carol Gilligan Publicació d'In a Different Voice i diferenciació entre justícia i cura. 1990 Milton Mayeroff Obra On Caring i definició de la cura com a ajut al creixement d'altri.

1991 Virginia Henderson Cures bàsiques per mantenir la vida o acompanyar cap a una mort digna. 1993 Dorothea Orem Model assistencial adreçat a suplir el dèficit d'autocura del pacient. 1995 Madeleine Leininger Concepte de cures transculturals adaptades als significats de cada grup. 1996 Hildegard Peplau Teoria de la relació interpersonal terapèutica en infermeria. 1997 Helga Kuhse Anàlisi crítica dels riscos i limitacions de l'ètica del cuidar. 1999 Jean Watson Teoria de la cura transpersonal centrada en la protecció de la dignitat. 1921–2002 John Rawls Teoria de la justícia com a equitat i accés sanitari prioritari al vulnerable.

Apunts d'Ètica i Professió Infermera: Teories i Cures 25 Solucions de les preguntes de repàs 1. No, perquè la seva decisió ve dictada per l'heteronomia (autoritat externa i evitació del càstig) i no pas per una reflexió racional pròpia ni per autoresponsabilitat. 2. La primera és la no actuació condicionada pels instints biològics; la segona és la capacitat d'escollir accions segons un projecte vital i un sistema de valors propi. 3. El discurs moral és dogmàtic i s'articula a partir de conviccions preestablertes, mentre que el discurs ètic és analític, crític, circumstancial i cerca l'acord dialogat davant d'un problema concret. 4.

En l'heteronomia el subjecte es desresponsabilitza perquè només compleix una ordre externa per autoritat o por al càstig, mentre que en l'autonomia s'autoresponsabilitza en triar la norma per convicció i raó pròpia. 5. Prové del llatí mos, mores (costum) i respon a la pregunta «Què puc fer?» o «Què he de fer?» en situacions quotidianes. 6. Perquè sotmet les normes a un procés reflexiu i argumentatiu en diàleg amb altres, evitant el dogmatisme cec i fomentant l'acord racional. 7. Comprèn cinc fases: detecció de la dificultat, plantejament dels fets i alternatives, discussió d'arguments, pronunciament de la decisió i execució de l'acció. 8. b) La manca de determinisme instintiu pur.

La primera dimensió és no actuar únicament condicionat pels instints, permetent aturar la resposta automàtica. 9. c) Per què ho he de fer?. L'ètica és la reflexió filosòfica que demana per les raons i la legitimitat de la norma moral («per què ho he de fer»). 10. d) En l'autoritat externa i la por al càstig. L'heteronomia es regeix per una llei aliena imposada mitjançant l'autoritat, el costum o la repetició per càstig. 11. c) Crític, circumstancial i obert al diàleg. El discurs ètic s'orienta a equilibrar postures morals en un context determinat mitjançant el judici crític i el consens. 12.

Consensuant una ètica de mínims compartida que protegeix la justícia i la dignitat de tothom, permetent alhora que cadascú visqui segons la seva ètica de màxims personal. 13. Perquè l'ètica exigeix pretensions d'universalitat per evitar l'arbitrarietat, establint un llindar bàsic compartit per sota del qual es vulnera la dignitat i es cau en l'immoral. 14. L'ètica de mínims conté deures de justícia universals i d'obligat compliment col·lectiu, mentre que l'ètica de màxims aplega ideals personals que mai es poden exigir ni imposar als altres. 15. La moral i ètica personal del professional, l'ètica pròpia de la professió i el marc normatiu social representat per les lleis vigents. 16.

Els factors socioculturals (escala de valors i significats de cada grup) i els circumstancials (personalitat, història de vida i experiències individuals). 17. Pensar per un mateix (autonomia vinculada a la dignitat), posar-se en el lloc de l'altre (reciprocitat lligada al respecte) i pensar conseqüentment amb un mateix (reflexió vinculada a la responsabilitat). 18. c) Ideals particulars de realització i felicitat. L'ètica de màxims expressa projectes privats de vida i felicitat que no són universals ni exigibles als altres. 19. c) El valor de la dignitat. Bilbeny vincula directament l'autonomia (pensar per un mateix) amb el reconeixement de la dignitat moral.

Apunts d'Ètica i Professió Infermera: Teories i Cures 26 20. a) Imposar les pròpies conviccions a l'usuari. Cap professional pot imposar la seva ètica de màxims particular a un pacient; només els mínims de justícia són exigibles. 21. c) La reciprocitat moral. Posar-se en el punt de vista aliè i creuar posicions correspon directament al principi de reciprocitat. 22. La resposta depèn del marc ètic: el deontologisme ho rebutja perquè vulnera el deure de veracitat i la dignitat autònoma, mentre que l'utilitarisme avalua el balanç net de patiment i benefici resultant. 23.

L'enfocament normatiu estableix prescripcions sobre què s'ha de fer i quins deures orienten la conducta, mentre que el descriptiu analitza i descriu científicament el que la gent fa en realitat. 24. Perquè no es pot universalitzar com a norma sense incórrer en una contradicció racional, vulnerant el deure pur i instrumentalitzant la persona enganyada com un mer mitjà. 25. Allò útil contribueix a la felicitat col·lectiva i al benestar de la majoria, mentre que allò expeditiu només satisfà una conveniència particular o immediata. 26. Només si aquestes desigualtats ofereixen oportunitats d'accés justes i beneficien de manera prioritària els individus menys afavorits de la comunitat. 27.

El deontologisme jutja la bondat d'un acte per la seva conformitat intrínseca amb el deure racional, mentre que el conseqüencialisme la jutja pel balanç de conseqüències positives o felicitat generada. 28. Els quatre nivells són: no infringir mal, prevenir el mal, evitar el mal i promoure activament el bé. 29. Exigeix garantir un accés equitatiu universal a l'atenció de salut donant suport prioritari a les persones en condicions de més vulnerabilitat. 30. a) Obrar segons màximes universalitzables per tothom. L'imperatiu categòric exigeix que la norma d'acció pugui convertir-se en llei universal aplicable a qualsevol ser racional. 31. c) La que contribueix a la felicitat col·lectiva.

Mill defineix allò útil com allò que promou el benestar general, diferenciant-ho clarament d'allò purament expeditiu. 32. d) En principis de beneficència i de justícia. Frankena vertebra l'obligació moral a través de la complementarietat entre la beneficència i la justícia distributiva. 33. b) Protegir i prioritzar els menys afavorits. Rawls defensa que el contracte social just ha de prioritzar la protecció i els drets dels sectors més vulnerables. 34. No; la bioètica i la professió infermera exigeixen harmonitzar la competència tècnica amb la cura relacional i el reconeixement de la dignitat subjectiva de la persona. 35.

L'ètica de la justícia pren decisions aplicant regles abstractes i imparcials a subjectes aïllats, mentre que l'ètica de la responsabilitat avalua el context concret i prioritza les relacions interpersonals i les conseqüències per a les persones implicades. 36. Superar la curació biològica exclusiva com a única finalitat per situar el tenir cura dels malalts i el seu benestar integral al centre de l'assistència. 37. Caure en la manipulació i el paternalisme, actuant segons el que el professional creu convenient («com a mi em sembla bé») en comptes de promoure l'autonomia de la persona cuidada. 38.

«Cuidar per la persona» se centra a intervenir en l'entorn per afavorir la recuperació del malalt (Nightingale), mentre que «cuidar junt a la persona» estableix una interacció activa per compensar dèficits i potenciar l'autocura (Henderson, Orem, Peplau). 39. Perquè aquests models universals i abstractes no representaven el desenvolupament moral de totes les persones i patien d'un biaix de gènere en ignorar la dimensió relacional i contextual de les dones. Apunts d'Ètica i Professió Infermera: Teories i Cures 27 40.

Cuidar per la persona (Florence Nightingale), cuidar junt a la persona (Virginia Henderson, Dorothea Orem, Hildegard Peplau) i cuidar des de la persona (Madeleine Leininger, Jean Watson). 41. Com una presència respectuosa i atenta que sap trobar l'espai i el moment oportú, distingint quan cal actuar, quan cal parlar, quan guardar silenci i quan retirar-se. 42. b) El judici contextual basat en relacions personals.. L'ètica de la responsabilitat avalua els fets en el seu context i prioritza la xarxa de relacions humanes per sobre de regles abstractes. 43. a) Ajudar l'altre a créixer des de si mateix..

Mayeroff defineix la cura com l'ajut a l'altre perquè es desenvolupi de manera autònoma sense imposicions externes. 44. d) El perill de caure en actituds paternalistes.. Kuhse remarca que un enfocament de cura mal orientat pot desembocar fàcilment en conductes paternalistes envers el pacient. 45. d) Cuidar junt a la persona.. Virginia Henderson se situa en l'etapa d'interacció cooperativa, definida com a «cuidar junt a la persona». Apunts d'Ètica i Professió Infermera: Teories i Cures 28