Examen de Introducción a la Economía UB 2019 · final d'Introducció a l'Economia (Convocatòria de Gener 2019)

Pregunta 1 (1 punt). Costos de producció d'una perruqueria

Una perruqueria suporta un cost fix mensual de 1.000 € pel lloguer del local comercial i de 300 € pels subministraments i connexions d'aigua, electricitat i telecomunicacions. Addicionalment, remunera cada treballador amb un sou de 1.000 € al mes. A la taula següent es detalla la quantitat de clients mensuals atesos en funció de la plantilla contractada:

a)

Completeu tots els costos demanats a la taula.

Nº Treballadors (L)

Nº clients atesos (q)

Cost Fix

Cost variable

Cost total

Cost Variable mitjà

Cost total mitjà

Cost marginal

0

0

—

—

—

1

80

2

170

3

265

4

350

5

425

6

490

b)

Quin és el preu de tancament del negoci tenint en compte les dades de les observacions?

c)

Decidirà obrir i prestar servei si el preu de mercat és de 15 € per client atès? Raoneu la resposta.

d)

Resulta rendible per a l'establiment produir a aquest preu de 15 €? Raoneu la resposta.

Pregunta 2 (1 punt). Efecte substitució i renda per a béns normal i inferior

Considereu un consumidor que distribueix la seva renda exclusivament entre dos béns: el bé 1 és un bé normal i el bé 2 és un bé inferior. Suposeu que es produeix una disminució del preu del bé 1, mentre que tant la renda monetària disponible com el preu del bé 2 romanen inalterats.

Analitzeu com variarà la quantitat demandada de cadascun dels dos béns, desglossant i justificant els efectes substitució i renda que operen en cadascun d'ells.

Pregunta 3 (1 punt). Relació entre Producte Marginal i Producte Mitjà

En el marc de la teoria de la producció a curt termini amb un factor variable (el treball), establiu la relació matemàtica i conceptual existent entre el Producte Marginal ($PMg_L$) i el Producte Mitjà ($PMe_L$). Expliqueu-ne el funcionament i descriviu el seu comportament gràfic característic.

Pregunta 4 (1 punt). Comparació entre Competència Perfecta i Monopoli

La Competència Perfecta i el Monopoli constitueixen dues estructures de mercat radicalment oposades. Elaboreu una taula comparativa de dues columnes on es detallin les característiques que defineixen cadascun d'aquests models i els diferents resultats econòmics que se'n deriven quant a preus, quantitats, beneficis i benestar social.

Pregunta 5 (1 punt). Efectes d'aranzels i creixement al mercat de l'acer

L'administració nord-americana va establir aranzels del 10% sobre determinades importacions provinents de la Xina (amenaçant d'elevar-los fins al 25%), incloent-hi productes bàsics com l'acer i l'alumini. Paral·lelament, l'economia dels Estats Units mantenia una fase de fort creixement econòmic.

Argumenteu els efectes previsibles de la concurrència d'aquestes dues circumstàncies sobre el mercat de l'acer als Estats Units (analitzant els moviments de les corbes d'oferta i demanda, i l'impacte sobre el preu i la quantitat d'equilibri).

Pregunta 6 (1 punt). Elasticitat renda i tipologies de béns

Expliqueu el concepte d'elasticitat renda de la demanda i presenteu la seva formulació matemàtica. Establiu detalladament la classificació dels diferents tipus de béns segons el valor que pren l'elasticitat renda i il·lustreu cadascuna de les categories amb exemples concrets.

Pregunta 7 (1 punt). Variació salarial i benestar del consumidor

La Maria, una jove universitària en la seva primera feina, percep un salari mensual de 1.200 €. Destina 600 € al pagament del lloguer del pis i reparteix els 600 € restants entre alimentació i oci. Els preus actuals d'aquests dos béns són $P_A = 5$ € per unitat d'alimentació i $P_O = 15$ € per unitat d'oci.

Per a l'any vinent, el propietari li apujarà el lloguer a 750 €, i es preveu que els preus dels béns passin a ser de $P'_A = 8$ € per als aliments i de $P'_O = 20$ € per a l'oci. A l'empresa li han promès una millora salarial lligada als seus bons resultats, però encara no sap de quant serà.

Tenint en compte la teoria del consumidor, ajudeu-la a respondre:

a.

Quin és el mínim increment salarial absolutament necessari perquè pugui no trobar-se en pitjor situació de benestar l'any vinent? Justifiqueu la resposta.

€

b.

Quin augment salarial li garantiria amb total seguretat gaudir d'un benestar estrictament superior l'any vinent? Argumenteu detalladament la resposta basant-vos en la compensació de renda i l'efecte substitució.

€

Pregunta 8 (1 punt). Avantatge absolut, comparatiu i comerç internacional

El quadre següent recull els requeriments unitaris de treball (en hores de treball necessàries per unitat de producte, $a_{Li} = L/Q$) per produir televisors (en milers d'unitats) i aliments (en tones) a dos països diferents, el País A i el País B:

Treball requerit per unitat de producte (L/Q)

País A

País B

Televisors

6

7

Aliments

18

7

a)

Determineu quin país posseeix avantatge absolut i quin posseeix avantatge comparatiu en la producció de cadascun dels dos béns. Justifiqueu els càlculs.

b)

Proposeu un preu o relació real d'intercanvi internacional que resulti beneficiós per a ambdues economies i expliqueu detalladament l'argument econòmic.

Pregunta 9 (1 punt). Frontera de Possibilitats de Producció

Definiu conceptualment la Frontera de Possibilitats de Producció (FPP) i exposeu quins supòsits teòrics fonamenten el model. Representeu-la esquemàticament i detalleu quines formes geomètriques pot adoptar (recta, còncava o convexa) vinculant cadascuna d'aquestes formes amb la naturalesa dels costos d'oportunitat i els rendiments dels factors productius.

1.

2.

3.

Pots comparar la teva resposta i el teu dibuix amb la solució oficial detallada a continuació.

Pregunta 10 (1 punt). Equilibri de mercat, càrrec impositiu i subvenció

Les funcions de demanda i oferta del menú jove ofert al bar de la facultat venen donades, respectivament, per les equacions:

$$Q_d(p) = 200 - 5p \quad \text{i} \quad Q_o(p) = 5p$$

a)

Calculeu el preu i la quantitat d'equilibri de mercat lliure i representeu gràficament la situació (anomeneu-la situació 1 o inicial).

€

menús

b)

El rectorat decideix aplicar un càrrec o gravamen de 5 € per cada menú servit al bar. Calculeu el nou equilibri (anomeneu-lo situació 2) determinant el preu pagat pels estudiants, el preu net percebut pel bar, la nova quantitat i la incidència econòmica efectiva del càrrec entre compradors i venedors.

€

€

menús

c)

A partir de la situació 2, i amb la finalitat de no perjudicar el col·lectiu estudiantil, el rectorat introdueix un subsidi de 5 € per a cada menú adquirit pels estudiants. Calculeu la nova configuració de mercat ( situació 3), compareu els resultats amb les fases prèvies i comenteu l'impacte d'aquesta mesura combinada.

menús

€

€