Pràctiques i casos resolts de Dret Constitucional

Pràctica 1. Nació i estat plurinacional

Al si d'un antic imperi centreeuropeu conviu des de fa segles un conjunt de pobles amb particularitats molt heterogènies. Entre els seus habitants s'identifiquen diverses minories ètniques que empren llengües diferenciades i disposen de tradicions, institucions i ordenaments jurídics propis.

a.

Podria afirmar-se que al si d'aquest imperi conviuen diferents nacions?

b.

En conseqüència, és possible l'existència d'un estat plurinacional?

Pràctica 2. Concepte històric d'Estat i constitucionalisme

En l'antiguitat van existir diversos imperis (Pèrsia, Babilònia, Egipte...). La Grècia clàssica es va organitzar al voltant de la polis, mentre que Roma ho va fer entorn de la civitas primer, i de l'imperi posteriorment. Durant l'edat mitjana, el poder es trobava dispers entre un entramat de múltiples entitats.

a.

Van gaudir aquestes entitats de la consideració d'Estats en el sentit estricte del terme?

b.

En un sentit formal, van disposar aquestes organitzacions històriques de constitucions?

3. Pràctica Tema 3. El Federalista i règims polítics

A partir de l'estudi del pensament constitucional nord-americà i de la resolució de supòsits pràctics:

a.

Investiga sobre l'obra El Federalista ( The Federalist Papers) i resumeix el seu propòsit i context històric.

b.

Segons la doctrina constitucionalista clàssica d'aquest moviment, quina és la relació que s'estableix entre la tirania i la Constitució?

c.

Quins avantatges essencials comporta l'establiment d'un règim constitucional?

d.

Supòsit pràctic: En un determinat Estat, les crisis de Govern se succeeixen amb freqüència extraordinària i la duració dels gabinets ministerials és extremadament curta. El cap de l'Estat manca de competències executives per intervenir, atès que les seues atribucions són exclusivament simbòliques i representatives, resultant que el Parlament té un predomini absolut en el disseny constitucional. Quina classe de règim polític presenta aquest Estat?

e.

A la vista d'aquestes dades, és possible establir si es tracta d'una monarquia o d'una república?

4. Comentari de text. John Locke i la divisió de poders

Elabora un comentari d'anàlisi teòrica i de context sobre la proposta de divisió de poders plantejada per John Locke en el seu Segon tractat sobre el govern civil, abordant els punts següents:

a)

b)

c)

5. Pràctica poder constituent. El procés constituent a Xile

A partir del context del canvi constitucional iniciat a Xile després del plebiscit del 25 d'octubre de 2020, respon a les preguntes següents sobre el funcionament del poder constituent:

a)

b)

c)

d)

6. Pràctiques de fonts del dret. Cas 1: Eficàcia jurídica del Preàmbul

En el curs d'un procés judicial, una de les parts personades al·lega el Preàmbul de la Constitució com a fonament directe de les seues pretensions. Per contra, l'altra part personada mostra la seua oposició radical a que el Tribunal considere el Preàmbul, al·legant que manca de qualsevol rellevància jurídica.

a)

b)

7. Pràctiques de fonts del dret. Cas 2: Estructura dogmàtica i orgànica

Com succeeix en la tradició constitucional, en la Constitució Espanyola de 1978 és possible distingir entre la denominada «part dogmàtica» i la «part orgànica».

a)

A la vista de l'estructura de la Constitució, quins Títols s'han d'enquadrar en la part orgànica i quins en la part dogmàtica?

b)

L'article 17 de la Constitució en quina d'aquestes dues parts s'ha d'inserir?

8. Pràctiques de fonts del dret. Cas 3: Principi de legalitat municipal

L'Alcalde d'una població decideix que, amb caràcter preferent i immediat, l'Ajuntament procedisca a l'asfaltat d'un camí de terra que condueix exclusivament a una finca de la seua propietat. En una sessió del Ple de la Corporació municipal, un Regidor de l'oposició s'hi oposa al·legant un principi informador de l'ordenament degudament garantit per la Constitució.

a)

b)

9. Sistema de fonts. Cas 1: Jerarquia normativa i derogació

En una norma reglamentària aprovada pel Consell de Govern d'una Comunitat Autònoma es contenen diversos articles el contingut dels quals resulta clarament contradictori amb el que es disposa en una llei que fa bastants anys va ser aprovada pel Parlament d'aquella mateixa Comunitat. El Consell de Govern al·lega que la norma posterior deroga l'anterior. Per contra, un grup de l'oposició sosté que el reglament és il·legal per vulnerar un principi constitucional.

a)

b)

10. Sistema de fonts. Cas 2: Transferència de competències de l'Estat

Per raons de naturalesa política, el Govern té la intenció de transferir a les Comunitats Autònomes determinades facultats relatives a matèries de titularitat estatal que, per la seua pròpia naturalesa, són susceptibles de transferència. Durant una reunió del Consell de Ministres, sorgeix el dubte entre els seus membres sobre la viabilitat constitucional d'aquesta transferència i, en cas afirmatiu, quin instrument normatiu haurien d'aprovar les Corts Generals.

a)

b)

11. Pràctica reglament UE. Primacia del dret europeu i dret sancionador

L'empresa X va ser sancionada el 29 de maig de 2018 per l'Agència Espanyola de Protecció de Dades per haver utilitzat dades de diverses persones per a fins comercials sense haver-los sol·licitat consentiment exprés (fets ocorreguts entre l'1 de febrer de 2017 i el 15 de maig de 2018). La sanció es va basar en l'article 6.1 de la Llei Orgànica 15/1999 (LOPD), vigent al moment dels fets. L'empresa recorre al·legant que la sanció és incompatible amb el Reglament (UE) 2016/679, aplicable des del 25 de maig de 2018, que no exigeix consentiment exprés sinó mera comunicació prèvia. L'empresa planteja dos dubtes:

a)

Si la Llei Orgànica 3/2018 (que va adaptar el dret espanyol al Reglament) es va aprovar després de la sanció, és aplicable per ser la norma més favorable?

b)

Com es resol la contradicció entre les disposicions del reglament comunitari i la Llei Orgànica 15/1999 durant el període infractor?

Pràctiques Fonts del Dret. Cas 1: Límits materials del Decret-llei

El Govern aprova un Reial decret llei per reformar determinats preceptes de la normativa reguladora del dret fonamental de llibertat religiosa. El grup parlamentari majoritari de l'oposició s'hi mostra completament contrari i decideix interposar un recurs d'inconstitucionalitat.

a)

Sobre quins fonaments constitucionals es podria articular aquest recurs d'inconstitucionalitat?

b)

Quines matèries queden vedades constitucionalment a l'ús dels Decrets lleis?

Pràctiques Fonts del Dret. Cas 2: Terminis i límits del Decret legislatiu

Les Corts Generals aproven una llei de bases mitjançant la qual deleguen en el Govern la potestat de dictar un text articulat sobre una matèria determinada, fixant expressament un termini d'un any. Dos anys més tard, el Govern aprova el corresponent Reial decret legislatiu, argumentant que la pròpia Constitució l'habilita.

a)

Assisteix la raó al Govern?

b)

Quins són els requisits constitucionalment exigits per a les delegacions legislatives?

c)

A qui correspon el control d'aquestes normes?

Pràctiques Fonts del Dret. Cas 3: Modificació de llei orgànica per llei ordinària

Les Corts Generals aproven una llei ordinària que, en una disposició addicional, modifica l'apartat 6 de l'article 2 de la Llei Orgànica 1/2002, reguladora del dret d'associació. Un grup parlamentari considera que aquesta modificació vulnera la Constitució i anuncia la presentació d'un recurs davant del Tribunal Constitucional.

a)

Quin tipus de recurs es pot interposar davant del Tribunal Constitucional segons la Constitució?

b)

És viable constitucionalment la modificació aprovada per llei ordinària? Per què?

c)

Hauria estat viable si l'haguera aprovat un parlament autonòmic?

15 Treball d'estudi. Sistema polític i electoral dels Estats Units

Desenvolupa un informe analític sobre el model constitucional dels Estats Units d'Amèrica prenent com a base el marc institucional i les eleccions presidencials de 2020:

a)

Forma d'Estat i règim polític: Defineix els trets de l'Estat federal i les característiques del règim presidencialista americà en comparació amb el parlamentarisme europeu.

b)

Forma de govern i divisió de poders: Exposa la composició i facultats executives del President, la divisió bicameral del Congrés (Cambra de Representants i Senat amb les seues majories i mandats) i l'estatus de la Cort Suprema i els tribunals federals.

c)

Sistema electoral presidencial: Descriu les etapes del procés electoral (eleccions primàries, caucus, convencions nacionals, vot popular de novembre i votació del Col·legi Electoral format per 538 compromissaris, recordant la regla winner-takes-all i les excepcions de Maine i Nebraska).

d)

Requisits per aspirar a la presidència i resultats de 2020: Indica les condicions constitucionals per ser President i comenta les claus polítiques del resultat electoral de 2020 entre Donald Trump i Joe Biden.