Història del Dret Peninsular: Apunts i Resum de Repàs

I 0 flashcards i 21 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS HISTÒRIA DEL DRET Grau en Dret Universitat de Barcelona AprenAI 2026-2027 Apunts complets d'Història del Dret: romanització, Liber Iudiciorum, ius commune, pactisme català, Nova Planta, constitucionalisme i codificació civil.

APREN.AI Índex 1 La romanització jurídica de la Península Ibèrica i les fonts a Roma La transformació de l'estatus jurídic a la Península Ibèrica L'evolució de les fonts a Roma: Monarquia i República El règim jurídic del Principat: concentració de la voluntat imperial 2 L'ordenament jurídic del Dominat i les recopilacions romanes tardanes Les reformes politicoadministratives de Dioclecià La sacralització del sobirà i el monopoli legislatiu imperial La dialèctica entre leges i iura i la vulgarització jurídica La Llei de Cites del 426 dC i el «Tribunal dels Morts» Les primeres grans recopilacions del dret romà tardà 3 El dret de la monarquia visigòtica: d'Euric al Liber Iudiciorum De l'assentament imperial a les primeres lleis règies El Breviari d'Alaric i la coexistència de textos De Leovigild a la monarquia ministerial La unificació jurídica: el Liber Iudiciorum 4 La tradició jurídica altomedieval peninsular i la Res Publica Christiana L'assentament musulmà del 711 i la supervivència del dret visigòtic La Res Publica Christiana: fonaments doctrinals La lluita entre la teocràcia pontifícia i el cesaropapisme La cosmovisió jurídica altomedieval: l'antic i bon dret 5 Dret general, autonomia local i feudalització altomedieval L'escenari jurídic altomedieval: entre el text visigot i el particularisme Motors de fragmentació: feudalisme, reconquesta i repoblació Centres de convivència: règim senyorial enfront de règim municipal Fixació documental: cartes de privilegis, 'libros de fuero' i llibres de costums La singularitat dels Usatges de Barcelona 6 El renaixement jurídic de Bolonya i el Corpus Iuris Civilis La transformació cultural i l'autonomia de la ciència jurídica Causes històriques i fundació de l'Escola de Bolonya El Corpus Iuris Civilis justinianeu i la divisió bolonyesa La incorporació del dret feudal: els Libri Feudorum 7 El dret canònic clàssic i el mètode doctrinal: glossadors i comentaristes L'evolució del dret canònic i la centralització pontifícia Les grans col·leccions del dret canònic clàssic Història del Dret Peninsular: Apunts i Resum de Repàs 1 La construcció de l'utrumque ius L'Escola dels Glossadors i la Magna Glossa El gir metodològic dels comentaristes 8 La recepció del dret comú a la Corona de Castella: d'Alfons X a l'Ordenament d'Alcalà La recepció del dret comú i la fragmentació castellana El projecte legislatiu d'Alfons X el Savi La reacció senyorial i la transacció de les Corts de Zamora (1274) L'Ordenament d'Alcalá de 1348 i l'ordre de prelació de fonts La recepció doctrinal i el control de les al·legacions 9 L'evolució del sistema de fonts a Castella fins a les Lleis de Toro La pugna normativa entre pragmàtiques i lleis de Corts La crisi forense de les cites i la Pragmàtica de Madrid de 1499 Les Lleis de Toro de 1505 i la restauració de l'ordre d'Alcalá Les primeres compilacions castellanes: Montalvo i la Nueva Recopilación 10 La formació del dret català medieval: dels comtats als Usatges de Barcelona 1.

Els orígens polítics: de la Marca Hispànica a l'autonomia comtal 2. La ruptura de vassallatge i la unió dinàstica de 1137 3. De la crisi del Liber Iudiciorum a l'aparició dels Usatges de Barcelona 11 Pactisme, dret reial i recepció del Ius Commune a Catalunya 1. La resistència inicial a la recepció del dret comú 2. El punt d'inflexió constitucional: les Corts de 1283 i el pactisme 3. Tipologia de fonts i mecanismes parlamentaris 4. L'evolució bajomedieval: de les Corts de 1409 a 1422 5.

L'ordre de prelació definitiu: les Corts de Barcelona de 1599 12 L'Estat modern i la noció de sobirania: Bodin i Maquiavel La gènesi de l'Estat modern i la fallida de l'ordre medieval La secularització política: Nicolau Maquiavel i la raó d'Estat Jean Bodin i la construcció jurídica de la sobirania La recepció de la sobirania a la Monarquia Hispànica 13 El moviment compilador a la Península Ibèrica (segles XV-XVIII) Causa i sentit del moviment compilador modern Tipologies i tècniques de compilació Les recopilacions a Castella i a Navarra Les compilacions a la Corona d'Aragó: Aragó, València i Mallorca El procés compilador al Principat de Catalunya 14 Dret supletori i prelació de fonts a la Península Moderna La consolidació de la prelació a Castella: de Montalvo a la Nueva Recopilación Història del Dret Peninsular: Apunts i Resum de Repàs 2 El debat navarrès sobre la integració del dret supletori La taxació catalana de 1599 i la seva jerarquia interna València i Mallorca: pervivència baixmedieval i identificació del dret comú La peculiaritat aragonesa: Fueros, justícia i equitat 15 Els Decrets de Nova Planta i el nou dret reial uniforme Debats interns a la cort borbònica L'aplicació territorial diferenciada dels Decrets Mutació de la naturalesa jurídica i fossilització del dret El dret reial castellà com a 'nou dret comú' i la Novísima Recopilación 16 Fonaments de l'Estat constitucional: sobirania nacional i divisió de poders De la sobirania règia a la sobirania nacional La constitució escrita com a norma jurídica suprema Igualtat jurídica i sufragi censatari de propietaris El concepte de llei i la classificació dels drets de l'home La divisió de poders i la submissió del jutge a la legalitat 17 Teoria i gènesi de la codificació a Europa De la compilació de l'Antic Règim al codi racional Les primeres temptatives i l'èxit del Codi Napoleònic El debat alemany sobre la codificació: Thibaut contra Savigny 18 La revolució burgesa i el procés constitucional a l'Espanya del segle XIX La revolució burgesa i la transformació de l'ordre jurídic La Constitució de Cadis de 1812: el bressol del constitucionalisme La transició moderada: l'Estatut Reial de 1834 i la Constitució de 1837 L'hegemonia moderada: la Constitució de 1845 La via democràtica: la Constitució de 1869 El compromís canovista: la Constitució de 1876 19 La Constitució republicana de 1931 i la codificació penal i mercantil El marc constitucional de 1931: sobirania, drets i estat integral Òrgans constitucionals, divisió de poders i garanties La codificació penal: de 1822 a la reforma republicana de 1932 La transformació del dret mercantil: de la corporació a l'acte de comerç Els Codis de Comerç de 1829 i 1885 20 La codificació civil a Espanya i la 'qüestió foral' Fonaments doctrinals del dret privat liberal El Projecte de 1851 i la resistència dels drets forals La via de les lleis especials desvinculades La Llei de Bases de 1888 i el Codi Civil de 1889 El problema de la supletorietat i l'article 12 Història del Dret Peninsular: Apunts i Resum de Repàs 3 21 La preservació i evolució del Dret Civil de Catalunya L'etapa dels apèndixs i el Projecte de 1930 El canvi al sistema de compilacions i el text de 1960 Transcendència, límits i la fossilització del dret històric Restauració democràtica i el nou marc constitucional De la Llei 13/1984 a la construcció del Codi Civil de Catalunya 22 Resum per repassar Dret romà i època visigòtica Dret altomedieval i recepció del dret comú Sistemes de fonts a Castella i a Catalunya Edat moderna, Nova Planta i constitucionalisme contemporani Cronologia essencial Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Història del Dret Peninsular: Apunts i Resum de Repàs 4 1 La romanització jurídica de la Península Ibèrica i les fonts a Roma EN ACABAR SABRÀS Distingir l'abast jurídic de la concessió del ius latii de Vespasià respecte a la ciutadania de Caracal·la Explicar la transformació de les fonts del dret des del monopoli pontifical fins al dret pretorià Classificar els quatre tipus de constitucions imperials originades durant el Principat PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Com podia un habitant de la Península Ibèrica fer negocis sota el dret romà abans de tenir la plena ciutadania romana?

La romanització jurídica constitueix la integració gradual dels pobles de la Península Ibèrica en el marc institucional i normatiu de Roma. Abans d'aquesta assimilació, el mosaic preromà combinava ordenaments consuetudinaris amb focus de dret legislat escrit al sud-est peninsular. ESQUEMA Evolució històrica del dret a Roma i la seva expansió L'arribada dels romans va generar noves relacions i conflictes que van exigir l'aplicació progressiva de les regles romanes, desplaçant lentament els ordenaments indígenes originals.

Monarquia Fas, ius i monopoli pontifical República XII Taules, assemblees i pretors Principat Constitucions imperials i expansió provincial Ius latii (74 dC) Vespasià atorga llatinitat a Hispània Ciutadania romana (212 dC) Caracal·la estén la ciutadania universal Història del Dret Peninsular: Apunts i Resum de Repàs 5 Cronologia de les fites jurídiques peninsulars i imperials de Roma. La transformació de l'estatus jurídic a la Península Ibèrica Durant les primeres etapes de la conquesta, els habitants no romans continuaven regint-se pels seus drets locals sota la condició de peregrins. Aquest règim canvia substancialment a través de dues grans concessions imperials generals.

L'any 74 dC, l'emperador Vespasià va concedir el ius latii minus a tots els pobles lliures de la Península Ibèrica. Aquesta situació atorgava drets clau: Ius commercium: facultat de celebrar contractes, adquirir propietats i realitzar negocis patrimonials segons el ius civile romà en comptes d'acudir exclusivament al ius gentium. Ius connubii: capacitat per contraure matrimoni jurídicament vàlid amb ciutadans romans. Promoció personal: qualsevol magistrat municipal que cessava en el càrrec assolia directament la plena ciutadania romana juntament amb la seva família directa. Al segle II dC, l'emperador Adrià va estendre aquesta via d'accés a tots els integrants de les cúries municipals.

L'any 212 dC, l'emperador Caracal·la va promulgar la Constitutio Antoniniana, amb la qual va universalitzar la ciutadania romana per a gairebé tots els habitants lliures de l'Imperi. A la Península Ibèrica, aquest acte va culminar un procés molt avançat gràcies a l'aplicació sostinguda del dret llatí municipal. DEFINICIÓ El ius latii minus era un estatus jurídic intermedi que permetia als no ciutadans gaudir del ius commercium i del ius connubii, i atorgava la ciutadania romana automàtica a qui exercís una magistratura municipal local.

Història del Dret Peninsular: Apunts i Resum de Repàs 6 ERROR FREQÜENT Creure que la concessió de Vespasià del 74 dC atorgava directament la ciutadania romana a tots els peninsulars. Vespasià només va concedir la llatinitat (ius latii); la ciutadania universal no va arribar fins a la Constitutio Antoniniana de Caracal·la el 212 dC. COMPROVA-HO 2 Quina conseqüència pràctica tenia el ius latii minus per a les elits municipals hispanes després de la concessió de Vespasià?

L'evolució de les fonts a Roma: Monarquia i República A l'època de la Monarquia romana, el dret es trobava fortament vinculat a l'esfera sagrada, distingint progressivament el que era lícit religiosament (fas) de la norma secular entre humans (ius). En aquesta etapa inicial, el ius civile consistia en la interpretació que el col·legi sacerdotal dels pontífexs feia dels mores maiorum o costums dels avantpassats, circumscrits originàriament als patricis. L'aparició de la Llei de les XII Taules va fixar per primer cop el ius civile per escrit, obrint-lo a la comunitat plebea i trencant el secretisme clerical.

Durant la República es consoliden noves vies de creació normativa: Esquema dels períodes constitucionals i històrics del dret romà. Assemblees populars: reunions com els comitia curiata, comitia centuriata i comitia tributa que aprovaven les lleis i els plebiscits. Ius honorarium: conjunt d'accions i excepcions processals impulsades pel pretor urbà. Aquest dret adaptava i flexibilitzava el rígid ius civile sense poder derogar-lo formalment. Ius gentium: regles inspirades en criteris d'equitat establertes pel pretor pelegrí per resoldre litigis entre romans i estrangers o entre no ciutadans entre si.

Història del Dret Peninsular: Apunts i Resum de Repàs 7 PER RECORDAR-HO El costum s'origina per la pràctica reiterada de la societat, mentre que la llei neix d'un òrgan creador amb potestat legislativa, independentment que el costum s'hagi posat per escrit o no. COMPROVA-HO 3 Podia el pretor derogar una norma de ius civile mitjançant el seu edicte de ius honorarium? El règim jurídic del Principat: concentració de la voluntat imperial Amb l'arribada d'August l'any 27 aC, es pacifica l'Imperi després de la renúncia de Lèpid (36 aC) i la victòria sobre Marc Antoni (31 aC).

Malgrat el retorn formal dels poders al poble i al Senat l'any 27 aC, August acumula poders extraordinaris i esdevé la figura central de l'ordenament. Al llarg del Principat, les deliberacions del Senat adquireixen força de llei, sovint mitjançant l'oratio principis, discurs o proposta directa de l'emperador que el Senat aprovava sense alteracions. Paral·lelament, la jurisprudència laica es mediatitza quan el príncep atorga el ius publice respondendi, conferint als juristes autoritzats el prestigi d'emetre dictàmens amb autoritat imperial vinculant per als jutges.

Modalitats de constitucions imperials emanades de la cancelleria imperial Tipus de constitució Destinataris principals Funció jurídica Edicta Conjunt dels súbdits Disposicions normatives de caràcter general aplicables a tot l'Imperi o a una província. Mandata Funcionaris i governadors Instruccions de servei i pautes administratives internes per a la gestió provincial. Decreta Litigants en judici Sentències o resolucions judicials dictades pel príncep quan actua directament com a jutge. Rescripta Particulars o magistrats Respostes oficials i vinculants emeses al peu d'un escrit sobre dubtes de dret.

PROCÉS Producció de les constitucions imperials al Principat 1 Iniciativa imperial La cancelleria rep consultes o detecta necessitats normatives 2 Deliberació tècnica El consilium principis assessora el príncep 3 Tipificació formal Es redacta un edictum, mandatum, decretum o rescriptum 4 Eficàcia jurídica S'imposa com a ius novum amb força de llei Història del Dret Peninsular: Apunts i Resum de Repàs 8 Les reformes de l'emperador Adrià (segles II-III dC) van consolidar l'administració imperial: va suprimir la concessió individual del ius respondendi i va integrar els juristes dins el consilium principis.

En aquesta fase final es perfila la fractura entre el ius vetus (fons tradicionals republicanes) i el ius novum (voluntat imperial manifestada a través de les constitucions imperials, anomenades leges), fenomen que desembocarà en el marc normatiu del Dominat (vegeu «L'ordenament jurídic del Dominat i les recopilacions romanes tardanes»). COMPROVA-HO 4 En què es diferenciaven els mandata dels rescripta pel que fa a l'emissor i el contingut? IDEES CLAU Els pobles preromans de la Península es regien per un dret consuetudinari, tret de societats del sud-est amb dret escrit. L'any 74 dC, l'emperador Vespasià va concedir el ius latii minus a tota la Península Ibèrica.

L'any 212 dC, la Constitutio Antoniniana de Caracal·la va atorgar la ciutadania romana universal als habitants lliures. Durant la República, el ius honorarium i el ius gentium actuaven com a vies per adaptar el rígid ius civile. Al Principat, el príncep va assumir el monopoli normatiu mitjançant constitucions imperials (edicta, mandata, decreta i rescripta). COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 5. Quina diferència conceptual existeix entre un costum fixat per escrit i una llei escrita? 6. Quina distinció fonamental es va establir a finals del Principat entre el ius vetus i el ius novum? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 7.

Quin benefici concedia el ius latii minus als magistrats municipals hispans a partir del 74 dC? 8. Quin pretor s'encarregava d'ordenar els litigis que involucraven persones no ciutadanes o pelegrines? El dret exclusiu a dictar noves lleis a) L'exempció absoluta de totes les càrregues fiscals b) L'adquisició directa de la ciutadania romana c) L'accés immediat a la dignitat senatorial romana d) El pretor urbà a) El pretor pelegrí b) El pontífex màxim c) El magistrat censor d) Història del Dret Peninsular: Apunts i Resum de Repàs 9 9. Com s'anomenaven les respostes escrites que el príncep emetia per atendre consultes jurídiques de particulars? 10.

Quina mesura va adoptar l'emperador Adrià sobre la interpretació dels juristes romans? 2 L'ordenament jurídic del Dominat i les recopilacions romanes tardanes EN ACABAR SABRÀS Distingir clarament la naturalesa jurídica de les leges davant dels iura en el Baix Imperi. Explicar la resolució de conflictes judicials mitjançant la Llei de Cites del 426 dC. Descriure les primeres obres recopilatòries tardanes i l'abast del Codi Teodosià. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 11 Com podia resoldre un tribunal romà un judici si els juristes de més prestigi defensaven solucions oposades per al mateix cas?

El període conegut com a Dominat s'obre després de la greu crisi del segle III, desencadenada arran de la mort de l'emperador Alexandre Sever. Aquesta etapa d'inestabilitat militar i política va culminar amb la reorganització institucional de Dioclecià i la formalització de la fractura imperial l'any 395 en dues entitats: l'Imperi d'Orient i l'Imperi d'Occident. A la part occidental, aquest cicle històric va concloure definitivament l'any 476 sota el regnat de Ròmul Augústul. A diferència del règim anterior (vegeu «La romanització jurídica de la Península Ibèrica i les fonts a Roma»), l'estructura estatal es va transformar en una monarquia absolutista on l'emperador exercia el control suprem.

La progressiva pèrdua de vitalitat urbana va impulsar un intens procés de ruralització, especialment agut a l'occident europeu. En aquest context d'inseguretat i contracció econòmica, les poblacions lliures van cercar refugi sota el patronatge dels potents (la noblesa terratinent). Amb el temps, aquests grans senyors van consolidar autèntics dominis autònoms o petites jurisdiccions que escapaven de l'acció directa de l'administració imperial, prefigurant relacions senyorials posteriors.

Les reformes politicoadministratives de Dioclecià Per superar la fallida institucional i assegurar el manteniment del poder en mans de la cancelleria imperial, Dioclecià va transformar a fons la maquinària burocràtica de l'Imperi: Mandata a) Edicta b) Rescripta c) Decreta d) Va restablir el jurament sagrat dels pontífexs a) Va prohibir completament l'ús de les constitucions b) Va obligar a sotmetre totes les sentències al Senat c) Va eliminar la concessió individual del ius respondendi d) Història del Dret Peninsular: Apunts i Resum de Repàs 10 Reorganització territorial: es va dividir l'administració de l'Estat diferenciant clarament el comandament militar de la gestió civil, assumpte que va cristal·litzar en la partició definitiva entre Orient i Occident de l'any 395.

Burocràcia centralitzada: es va transformar el vell consilium principis en el consistorium principis, un cos consultiu i tècnic format per alts funcionaris, juristes i persones de màxima confiança imperial. Expansió militar i pressió fiscal: es va incrementar notablement el contingent de tropes de l'exèrcit i, per sostenir l'enorme cost de les noves estructures administratives, es va remodelar el sistema tributari per aconseguir majors ingressos públics. Malgrat aquesta reestructuració, moltes de les iniciatives de Dioclecià van fracassar a la pràctica: la pressió fiscal desmesurada va generar una forta inflació, devaluació de la moneda i corrupció endèmica entre l'aparell funcionarial.

COMPROVA-HO 12 Quina relació hi ha entre la crisi urbana del segle III i el naixement del patronatge dels grans propietaris? La sacralització del sobirà i el monopoli legislatiu imperial Durant la República, les normes emanaven del poble mitjançant les assemblees populars, acompanyades per la interpretació dels juristes i els costums tradicionals. El Principat havia anat concentrant la facultat legislativa mitjançant concessions formals del poble (la lex de imperio). Amb l'arribada del Dominat, però, qualsevol vestigi d'origen popular va desaparèixer per complet.

A manca d'altres canals de legitimació, es va sacralitzar la figura del sobirà, proclamat obertament com a dominus et deus («senyor i déu»). Amb l'adopció i consolidació del cristianisme com a religió oficial, la figura de l'emperador es va reinterpretar: es va transformar en un mandatari sagrat que actuava com a representant i intermediari entre Déu i els homes sobre la Terra. Al mateix temps, a la part occidental de l'Imperi, la jerarquia eclesiàstica va augmentar el seu pes fins a fiscalitzar i superar l'autoritat temporal del mateix emperador.

Com a conseqüència d'aquest poder absolut, l'emperador va assumir el monopoli en la creació del dret: la seva voluntat expressada per escrit constituïa l'única font directa de normes generals. Les decisions imperials van rebre diferents formes tècniques segons el seu abast: Edicta (o leges generales): disposicions de caràcter general aplicables a tots els súbdits de la part de l'Imperi que les promulgava. Quan l'Estat es va dividir, calia l'acceptació formal de l'altre emperador perquè entressin en vigor a tot el territori. Decreta: sentències i resolucions judicials dictades directament per l'emperador en l'exercici de la seva jurisdicció d'última instància.

Rescripta: respostes escrites emeses per la cancelleria imperial per contestar consultes jurídiques de magistrats o peticions particulars. Adnotatio: modalitat específica de resolució signada directament al marge d'una sol·licitud o escrit. Història del Dret Peninsular: Apunts i Resum de Repàs 11 Sanctio pragmatica: disposicions imperials promulgades per atendre assumptes urgents o sol·licituds provinents de corporacions provincials. COMPROVA-HO 13 Quina condició era imprescindible perquè una llei dictada per l'emperador d'Occident s'apliqués també a Orient?

La dialèctica entre leges i iura i la vulgarització jurídica La concentració legislativa va transformar de manera dràstica l'estructura del sistema de fonts. L'ordenament del Dominat va quedar estructurat entorn d'una dicotomia clau entre el dret nou i el cabal doctrinal heretat del passat: DEFINICIÓ Leges: constitucions i disposicions normatives dictades per la cancelleria imperial que configuraven el ius novum. Iura: opinions, comentaris i escrits de la jurisprudència clàssica que recollien el dret antic (ius vetus) i que els advocats al·legaven en judici per defensar les seves pretensions.

A la pràctica, l'enfrontament entre la producció normativa oficial i les necessitats quotidianes va desencadenar la vulgarització del dret romà. D'una banda, la jurisprudència clàssica ja no produïa nova ciència autònoma, sinó que es limitava a reciclar fragments antics. D'altra banda, els tribunals es trobaven immersos en una profunda incertesa: la munió de constitucions disperses i la multiplicitat de tractats doctrinals feien gairebé impossible esbrinar quina norma es trobava realment en vigor. Alhora, l'acció judicial tendia a aplicar la noció d'aequitas com a criteri per moderar el rigor del ius formal davant la realitat social dels nous temps.

ERROR FREQÜENT No confongueu mai els iura amb lleis imperials o codis. Els iura eren obres doctrinals elaborades per juristes clàssics (com ara tractats o comentaris a l'edicte), mentre que les leges eren exclusivament les ordres i constitucions que emanaven de la voluntat normativa de l'emperador. COMPROVA-HO 14 En què es diferenciaven les leges dels iura durant el Baix Imperi? La Llei de Cites del 426 dC i el «Tribunal dels Morts» La inflació de citacions contradictòries a les sales de justícia va forçar una intervenció contundent per part del poder central per garantir la certesa i l'autenticitat dels textos jurídics.

L'any 426 dC, l'emperador d'Occident Valentinià III va promulgar la cèlebre Llei de Cites (després incorporada a l'Orient pel Codi Teodosià i traslladada més tard al dret hispanovisigòtic; vegeu «El dret de la monarquia visigòtica: d'Euric al Liber Iudiciorum»). Història del Dret Peninsular: Apunts i Resum de Repàs 12 Aquesta norma va restringir de forma taxativa les al·legacions autoritzades davant dels tribunals a les obres de només cinc grans juristes de l'etapa clàssica, coneguts col·loquialment en la historiografia com el Tribunal dels Morts: Papinià, Pau, Gai, Ulpià i Modestí.

La pròpia necessitat de fixar per decret un catàleg tan reduït d'autors demostrava el retrocés i la pobresa de la formació jurídica de l'època. La llei establia un mètode mecànic de decisió per resoldre qualsevol discrepància d'opinió entre aquests juristes durant un procés judicial: La norma admetia també que es poguessin invocar altres juristes més antics, però només amb una condició molt estricta: que haguessin estat citats prèviament per algun d'aquests cinc autors de referència i que la part que els al·legava pogués exhibir un manuscrit fidel per confrontar l'autenticitat del text al·legat.

PROCÉS Mecanisme d'al·legació segons la Llei de Cites 1 Verificació dels 5 juristes Comprovar l'opinió de Papinià, Pau, Gai, Ulpià i Modestí. 2 Aplicació de la majoria El tribunal segueix el parer coincident de la majoria d'autors. 3 Desempat per Papinià En cas d'empat a vots, s'imposa sempre el criteri de Papinià. 4 Arbitri del jutge Si hi ha empat i Papinià no opina, el jutge decideix lliurement. COMPROVA-HO 15 Si davant d'un tribunal es presentaven les opinions oposades de Pau i Gai d'un costat, i d'Ulpià i Modestí de l'altre, quin criteri s'havia d'aplicar segons la Llei de Cites?

Les primeres grans recopilacions del dret romà tardà La imperiosa necessitat de sistematitzar la dispersió del dret va donar lloc a tres tipus d'iniciatives recopilatòries al llarg dels segles III, IV i V: les recopilacions de leges, les recopilacions de iura (orientades a sintetitzar escrits pràctics i que van inspirar la mateixa Llei de Cites) i els projectes mixts, que pretenien agrupar tant lleis com jurisprudència en una obra unitària, tot i que aquests últims van fracassar inicialment per la seva complexitat excessiva.

Entre les recopilacions de constitucions imperials van destacar tres fites fonamentals: Criteri de la majoria: el jutge havia de seguir obligatòriament el parer compartit per la majoria dels cinc autors citats sobre la qüestió litigiosa. 1 Criteri del desempat per qualitat: en cas d'haver-hi empat entre les opinions disponibles, s'havia de seguir obligatòriament la posició expressada per Papinià. 2 Llibertat judicial subsidiària: si Papinià no s'havia pronunciat sobre aquell cas i persistia la igualtat de vots, el magistrat tenia la llibertat d'escollir l'opinió que considerés més justa.

3 Història del Dret Peninsular: Apunts i Resum de Repàs 13 Obra Data Autor / Promotor Contingut i caràcter Codex Gregorianus 291 dC Gregorià (àmbit privat) Aplega rescriptes imperials dictats des de l'època de Septimi Sever fins a Dioclecià. Codex Hermogenianus 295 dC Hermogenià (àmbit privat) Funciona com a complement de l'anterior; recopila rescriptes de l'etapa final de Dioclecià. Codi Teodosià 435- 438 dC Emperador Teodosi II (oficial) Primera recopilació oficial promulgada per l'autoritat imperial; conté constitucions generals (dret públic).

Tot i que el Codex Gregorianus i el Codex Hermogenianus van néixer a finals del segle III per iniciativa particular, la seva enorme utilitat pràctica va fer que més endavant rebessin reconeixement i sanció oficial a través de la compilació que va impulsar l'emperador Teodosi II entre els anys 435 i 438 dC. El propòsit original de Teodosi II era molt més ambiciós del que va ser l'obra final: pretenia seleccionar les normes vigents dels codis Gregorià i Hermogenià, combinar-les amb fragments triats de iura i afegir-hi les constitucions generals dictades des de l'època de Constantí per bastir un gran codi únic de dret vigent a l'Imperi.

Com que aquest pla va resultar inviable a causa de la seva dificultat tècnica, l'emperador va haver de limitar el Codi Teodosià a una col·lecció exclusiva de constitucions generals, centrant-se primordialment en les matèries del dret públic administratiu. COMPROVA-HO 16 Per quina raó el Codi Teodosià finalment només va recopilar constitucions generals en lloc de sumar-hi els iura clàssics? IDEES CLAU La crisi del segle III i les reformes absolutistes de Dioclecià van marcar el pas al Dominat, caracteritzat per la ruralització i el poder creixent dels potents.

L'emperador es va consolidar com a dominus et deus i únic legislador legítim, monopolitzant la creació del dret mitjançant edictes, decrets i rescriptes. L'ordenament jurídic baiximperial es va dividir entre les leges (disposicions imperials o ius novum) i els iura (doctrina dels juristes clàssics o ius vetus). La Llei de Cites del 426 dC promulgada per Valentinià III va restringir l'al·legació judicial a cinc juristes clàssics, establint el vot de qualitat de Papinià. Els codis Gregorià i Hermogenià van començar com a col·leccions privades de rescriptes abans que Teodosi II promulgués el primer codi oficial de constitucions generals.

Història del Dret Peninsular: Apunts i Resum de Repàs 14 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 17. Com funcionava el mecanisme de desempat establert per la Llei de Cites de Valentinià III davant d'una discrepància judicial? 18. En què es diferenciaven originàriament el Codex Gregorianus i el Codex Hermogenianus respecte al Codi Teodosià? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 19. Quin jurista clàssic tenia el vot de qualitat segons la Llei de Cites del 426 dC? 20. Què eren principalment els iura en el context jurídic del Dominat romà? 21. Quin emperador va promulgar oficialment el Codi Teodosià a la dècada del 430 dC? 22.

Quin òrgan consultiu central assessorava directament l'emperador durant l'època del Dominat?

3 El dret de la monarquia visigòtica: d'Euric al Liber Iudiciorum EN ACABAR SABRÀS Distingir l'abast normatiu del Codi d'Euric en relació amb el Breviari d'Alaric Explicar el significat de la monarquia ministerial segons el pensament d'Isidor de Sevilla Analitzar la prohibició d'al·legar dret romà introduïda pel Liber Iudiciorum l'any 654 Pau a) Gai b) Papinià c) Ulpià d) Edictes de caràcter general de l'emperador a) Costums locals no escrits del camp b) Escrits i opinions de juristes clàssics c) Sentències judicials del consistorium d) Valentinià III a) Teodosi II b) Dioclecià c) Alexandre Sever d) Consistorium principis a) Senat de la República b) Assemblea popular c) Tribunal dels Morts d) Història del Dret Peninsular: Apunts i Resum de Repàs 15 PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 23 Per què un rei visigot va decidir prohibir l'ús del dret romà als tribunals després de segles utilitzant-lo com a model?

L'evolució del dret durant l'etapa visigòtica reflecteix la transformació d'un poble germànic federat en una monarquia sobirana plenament hispànica, capaç de construir un sistema normatiu propi que culminarà amb la superació de la dependència formal respecte de les fonts romanes. PROCÉS Evolució jurídica de la monarquia visigòtica De l'assentament imperial a les primeres lleis règies La presència inicial dels visigots a l'Imperi Romà se situa a la Dàcia entre els anys 270 i 275, des d'on van passar a Tràcia l'any 376. A mesura que s'aproximaven a les estructures romanes, el grup va anar perdent el seu igualitarisme original.

Aquesta transformació va desembocar en una progressiva concentració del poder econòmic en mans de la noblesa i en una incipient fractura social. Davant la crisi imperial van sorgir dues postures: la dels sectors que preferien liquidar Roma per establir un domini got i la d'aquells que van optar per integrar-se en l'administració i el govern de l'Imperi. L'any 418 es va signar un foedus entre els visigots i l'Imperi Romà, que va formalitzar el seu establiment permanent a la província d'Aquitània Secunda.

Aquest acord va tenir un valor singular perquè implicava dues entitats polítiques lliures sense submissió de l'una a l'altra: Roma protegia la Gàl·lia, mantenia els visigots apartats del litoral mediterrani i frenava incursions cap a la Península Ibèrica, mentre que els gots obtenien terres on assentar-se. Per solucionar la complexa divisió de propietats rurals entre terratinents gal·loromans i nouvinguts gots, el sobirà visigot va haver de dictar normes legals. Si dins l'Imperi la font per excel·lència de la llei era la voluntat imperial, al nou territori aquesta facultat passava a exercir-la directament el rei got.

Foedus de 418 Assentament a Aquitània Secunda i primeres lleis de repartiment 1 Codi d'Euric (476) Compilació de respostes pràctiques per a la vida quotidiana 2 Breviari d'Alaric (506) Recopilació exclusiva de dret romà oficial amb interpretatio 3 Còdex Revisus (580) Actualització de Leovigild i matrimonis mixtos permesos 4 Liber Iudiciorum (654) Codi general de 12 llibres i exclusivitat judicial règia 5 Història del Dret Peninsular: Apunts i Resum de Repàs 16 Els monarques inicials van destacar com a governants legisladors. Abans de redactar codis amplis, les disposicions de Teodoric I (419-451) i Teodoric II (453-466) van ordenar el repartiment dels predis.

Més endavant, l'any 476, es va fixar per escrit el Codi d'Euric. Aquest text compilava mandats d'Euric i de sobirans previs amb la intenció de respondre a problemes pràctics del moment. No pretenia configurar un ordenament jurídic autosuficient ni complet, ja que prenia com a marc de referència general les regles romanes existents formades per leges i iura (vegeu «L'ordenament jurídic del Dominat i les recopilacions romanes tardanes»). COMPROVA-HO 24 Quina finalitat concreta van tenir les primeres lleis dels reis Teodoric I i Teodoric II després de l'assentament del 418?

El Breviari d'Alaric i la coexistència de textos Malgrat la utilitat de les normes d'Euric, per aplicar les leges i els iura calia disposar dels textos originals. Per posar remei a la confusió i a la dificultat d'accés als materials clàssics, Alaric II va ordenar l'any 506 l'elaboració d'un compendi conegut com a Breviari d'Alaric o Lex Romana Visigothorum. El seu propòsit fonamental era esvair la incertesa jurídica, depurar les lleis injustes i establir un cos clar i unitari.

DEFINICIÓ El Breviari d'Alaric fou una recopilació oficial i exclusiva de dret romà tardà integrada per una selecció estricta de constitucions imperials i opinions jurisprudencials, acompanyada d'un aclariment tècnic anomenat interpretatio per adaptar-la al nivell cultural del segle VI. En el Breviari, la tria de leges va procedir essencialment del Codi Teodosià i de les novel·les postteodosianes. Pel que fa als iura, la selecció va patir una dràstica disminució: van desaparèixer autors fonamentals com Ulpià o Modestí, i amb fragments mínims de Pau i Papinià, la jurisprudència va quedar pràcticament circumscrita a l'obra de Gai.

Cada fragment incloïa una interpretatio que en feia comprensible el contingut davant la pèrdua de formació jurídica de l'època. El caràcter d'aquest text era taxatiu: Alaric II va prohibir de forma expressa emprar qualsevol altre recull de dret romà als tribunals. D'aquesta manera, l'ordenament visigòtic de principis del segle VI va quedar estructurat sobre dos instruments complementaris: el Codi d'Euric, que solucionava la casuística quotidiana mitjançant lleis dels reis, i el Breviari d'Alaric, que aportava el marc substantiu romà general. Els dos s'aplicaven a la població sotmesa al monarca.

Mentrestant, l'activitat legislativa no es va aturar pas; exemples posteriors com la Llei de Teudis van regular assumptes processals tan concrets com la taxa de les costes dels judicis. COMPROVA-HO 25 Què implicava el caràcter exclusiu del Breviari d'Alaric promulgat el 506? Història del Dret Peninsular: Apunts i Resum de Repàs 17 De Leovigild a la monarquia ministerial Cap a l'any 580, el desgast del text d'Euric va impulsar el rei Leovigild a preparar una revisió legislativa completa, anomenada Còdex Revisus.

Leovigild va esmenar termes confusos, va eliminar normes desfasades, en va incorporar d'altres de pròpies i va suprimir la vella prohibició que impedia els matrimonis mixtos entre visigots i hispanoromans, impulsant la unificació social. Obra jurídica Data Promulgador Contingut bàsic Codi d'Euric 476 Euric Solucions pràctiques basades en lleis règies i dret romà. Breviari d'Alaric 506 Alaric II Selecció exclusiva de leges i iura acompanyada d'interpretatio. Còdex Revisus 580 Leovigild Actualització d'Euric i autorització dels matrimonis mixtos. Liber Iudiciorum 654 Recesvint Codi complet en 12 llibres; prohibició d'al·legar dret romà als judicis.

Leovigild també va encunyar moneda pròpia, va reduir el territori bizantí establert al sud-est peninsular i va trencar de manera definitiva els lligams de dependència política amb l'Imperi d'Orient. Aquesta ruptura exigia trobar una font alternativa per fonamentar l'autoritat de la corona. Aquesta legitimació es va consumar l'any 587 mitjançant la conversió al catolicisme del seu fill Recared. El suport doctrinal d'aquesta nova etapa el va establir Isidor de Sevilla entorn del 636, enllaçant amb la doctrina d'Agustí d'Hipona. Segons aquesta concepció teològica, qualsevol comandament terrenal deriva de Déu i es troba sotmès a l'ordre sobrenatural.

El poder civil no té justificació per si mateix; s'entén com un instrument adreçat a apartar la comunitat del mal i guiar-la cap a la virtut. D'aquí neix la definició de la monarquia ministerial: la dignitat reial només es conserva si s'exerceix amb rectitud moral, de manera que qui s'aparta d'aquesta funció desvirtua la seva raó de ser i s'autodesposseeix del càrrec. Arran d'aquest corrent de pensament, els monarques van començar a remetre els seus projectes legislatius als concilis eclesiàstics de Toledo.

Encara que la facultat de crear la norma pertanyia amb caràcter exclusiu al rei, l'aprovació conciliar certificava que la decisió s'ajustava a la justícia divina i alhora reforçava el prestigi de la corona. COMPROVA-HO 26 En què consisteix la noció ministerial del poder reial elaborada per Isidor de Sevilla? La unificació jurídica: el Liber Iudiciorum L'expulsió completa dels bizantins, la unió religiosa sota el catolicisme i la nova legitimitat ministerial feien incoherent continuar depenent de les fonts romanes del Breviari. El rei Txindasvint va iniciar la tasca d'unificar el dret per crear un cos integral que fes innecessari recórrer a textos forans.

Aquest projecte el va concloure el seu fill Recesvint, qui l'any 654 va promulgar el Liber Iudiciorum un cop examinat pel VIII Concili de Toledo. Història del Dret Peninsular: Apunts i Resum de Repàs 18 ERROR FREQÜENT No confongueu la utilitat docent dels textos romans amb la seva validesa judicial. El Liber Iudiciorum va prohibir terminantment al·legar el dret romà davant dels tribunals per dictar sentència, però en recomanava l'estudi acadèmic per a la formació intel·lectual dels juristes. El Liber Iudiciorum representava un sistema complet ordenat en 12 llibres seguint el model estructural del Codi de Justinià.

Recollia lleis de reis anteriors, textos procedents del Breviari depurats i noves disposicions promulgades pel mateix Recesvint. Amb aquesta obra es va afermar el monopoli legislatiu del rei. Els magistrats tenien l'obligació estricta de dictar sentència aplicant exclusivament les seves regles; si apareixia un buit legal, tenien prohibit inventar la solució i havien de remetre el plet al monarca perquè resolgués la llacuna. A més, se li va atribuir eficàcia tant per a les controvèrsies futures com per a les causes pendents de resolució judicial ferma. Les transformacions socials lligades a la creixent feudalització van exigir actualitzacions del text oficial.

L'any 681, el rei Ervigi va publicar una nova revisió del Liber aprovada al XII Concili de Toledo, on es van retirar lleis antigues i se'n van afegir de recents. Després d'Ervigi no hi va haver cap més reforma oficial per part de la monarquia. Tanmateix, a les acaballes del segle VII, juristes anònims van anar inserint als manuscrits particulars noves lleis reials per adaptar l'obra als requeriments de la pràctica diària. Aquestes versions privades i no oficials van rebre el nom de vulgatae. Al segle VII s'observava ja una distància creixent entre el dret rígid de la cort i els costums senyorials sorgits de la dependència rural entre nobles i camperols.

La falsificació de textos legals es va fer habitual i, després de la caiguda de la monarquia visigoda amb la invasió islàmica de l'any 711, el Liber —sobretot en les seves redaccions vulgars— va esdevenir el referent jurídic per excel·lència a la Península Ibèrica durant segles. COMPROVA-HO 27 Quina conducta havia de seguir un jutge visigot sotmès al Liber Iudiciorum si es trobava davant d'una llacuna legal? IDEES CLAU El foedus de 418 va establir els visigots a Aquitània Secunda com un poder polític aliat i autònom de l'Imperi Romà. El Codi d'Euric (476) i el Breviari d'Alaric (506) van funcionar de forma complementària per a la pràctica forense i la tradició jurídica romana.

Leovigild va marcar la independència envers l'Imperi d'Orient mitjançant el Còdex Revisus (580) i la derogació de la prohibició dels matrimonis mixtos. La conversió de Recared (587) i les doctrines d'Isidor de Sevilla van fonamentar la naturalesa ministerial de la corona sotmesa a la justícia divina. El Liber Iudiciorum de Recesvint (654) va instaurar un monopoli legislatiu que va prohibir emprar el dret romà a judici, continuat per la revisió d'Ervigi (681) i les versions vulgatae. Història del Dret Peninsular: Apunts i Resum de Repàs 19 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 28. Per quina raó històrica es va compilar el Breviari d'Alaric l'any 506? 29.

Quin paper institucional van desenvolupar els Concilis de Toledo en la creació del dret visigot a partir del segle VII? 30. En què es diferenciaven la redacció oficial del Liber Iudiciorum i les anomenades edicions vulgatae? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 31. A quina regió es van assentar formalment els visigots després del foedus del 418? 32. Quina mesura social fonamental va establir el Còdex Revisus elaborat per Leovigild? 33. Quin tractament va rebre el dret romà sota la vigència del Liber Iudiciorum l'any 654? 34. Quin monarca visigot va aprovar la darrera revisió oficial del Liber al XII Concili de Toledo?

A la regió de Tràcia a) A la província d'Aquitània Secunda b) A l'antiga província de Dàcia c) A la península de Crimea d) La creació dels concilis generals a) L'abolició de l'esclavitud rural b) La llibertat de matrimonis mixtos c) L'expulsió dels ciutadans hispanoromans d) Va esdevenir l'única font per resoldre llacunes a) Va mantenir plena aplicació supletòria judicial b) Va quedar prohibit en judicis però permès per a l'estudi c) Va ser cremat i perseguit civilment d) Alaric II a) Ervigi b) Recared c) Txindasvint d) Història del Dret Peninsular: Apunts i Resum de Repàs 20 4 La tradició jurídica altomedieval peninsular i la Res Publica Christiana EN ACABAR SABRÀS Explicar la pervivència del Liber Iudiciorum a la Península Ibèrica després de la invasió de 711.

Distingir els conceptes d'autoritas i potestas en el marc de la Res Publica Christiana. Analitzar la pugna ideològica entre teocràcia pontifícia i cesaropapisme en la Lluita de les Investidures. Caracteritzar la concepció altomedieval de l'antic i bon dret davant la noció de mal ús. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 35 Per què un rei de l'Alta Edat Mitjana no podia inventar noves lleis al seu gust? L'assentament musulmà del 711 i la supervivència del dret visigòtic L'any 711 va començar la invasió de la Península Ibèrica per contingents berbers liderats per una elit àrab. Aquest procés militar i polític es va perllongar fins al 716 mitjançant pactes amb la noblesa visigoda i les autoritats autòctones.

L'enfonsament de la monarquia de Toledo va liquidar l'estructura estatal visigòtica, però no va destruir el seu ordenament jurídic privat. Els vencedors van respectar el dret i el culte dels cristians sotmesos a canvi de tributs. La població cristiana peninsular va quedar dividida en tres àmbits geogràfics i polítics: Mossàrabs: cristians que van romandre sota domini islàmic a l'Àndalus, sotmesos a una societat on religió, política i dret s'unificaven. Comunitats del nord: poblacions refugiades a les zones cantàbriques i pirinenques, fora del control musulmà.

Poblacions vinculades a la Marca Hispànica: comunitats integrades militarment i administrativament a l'Imperi carolingi (vegeu «La formació del dret català medieval: dels comtats als Usatges de Barcelona»). Tots aquests grups van conservar el Liber Iudiciorum promulgat per Recesvint el 654 (vegeu «El dret de la monarquia visigòtica: d'Euric al Liber Iudiciorum»). El text va patir un procés de sacralització i es va convertir en el dret comú dels cristians hispànics. A mitjan segle IX, la intensificació de les migracions mossàrabs cap a les terres septentrionals va reforçar l'ús del codi toledà als regnes cristians en formació.

Història del Dret Peninsular: Apunts i Resum de Repàs 21 Cronologia de la tradició jurídica visigoda fins a la invasió del 711. COMPROVA-HO 36 Per quina raó el Liber Iudiciorum va sobreviure a la caiguda política del regne visigot després del 711? La Res Publica Christiana: fonaments doctrinals La concepció política medieval es va fonamentar en la subordinació de l'ordre terrenal a la dimensió divina. Agustí d'Hipona (354-430) va establir que la realitat temporal mancava de valor intrínsec si no se sotmetia a la veritat sobrenatural. Segons aquesta tesi, tot poder legítim procedeix de Déu.

A finals del segle V, el papa Gelasi I (492-496) va formular la teoria dels dos poders per estructurar el govern de la cristiandat: Concepte Titular Naturalesa i abast Autoritas El pontífex suprem Autoritat moral, espiritual i ètica suprema. S'imposa per prestigi intrínsec davant la comunitat creient. Potestas Els emperadors i reis Poder coactiu i executiu delegat, atorgat per aplicar l'ordre terrenal i mantenir la pau. Isidor de Sevilla (560-636) va aplicar aquesta doctrina al caràcter ministerial de la monarquia hispànica. El poder polític no tenia una justificació autònoma: era un instrument de l'Església destinat a apartar els individus del mal mitjançant el càstig.

Si un monarca no actuava rectament segons la moral cristiana, perdia la seva legitimitat ministerial i es convertia en tirà. L'Església tenia la facultat de jutjar si el governant complia la justícia divina. Història del Dret Peninsular: Apunts i Resum de Repàs 22 DEFINICIÓ La Res Publica Christiana és la comunitat sociopolítica universal unificada sota la fe cristiana. En ella no hi ha separació entre ciutadania i creença religiosa, i el poder temporal queda supeditat als fins espirituals de la salvació eterna. Carlemany va rebre la corona imperial del papa el dia de Nadal de l'any 800.

Amb aquest acte, el monarca franc va assumir els objectius de l'Església com a obligacions directes del seu imperi. El bateig es va convertir en el vincle polític d'ingrés a la comunitat, i l'excomunió implicava l'expulsió immediata del cos social. COMPROVA-HO 37 Quina conseqüència política tenia segons Isidor de Sevilla que un rei visigot s'apartés de la justícia divina? La lluita entre la teocràcia pontifícia i el cesaropapisme La integració entre poder temporal i espiritual dins la Res Publica Christiana va derivar en conflictes sobre quina seu ostentava el comandament suprem.

A la segona meitat del segle XI, la disputa va culminar en la Lluita de les Investidures, que va enfrontar el papa Gregori VII i l'emperador Enric IV. CAUSES I CONSEQÜÈNCIES Doctrina de les dues espases Distinció inicial de poders formulada per Gelasi I. Coronació imperial de Carlemany Fusió estreta entre govern terrenal i comunitat cristiana. La Lluita de les Investidures Teocràcia pontifícia Defensa de la primacia absoluta del papa sobre els reis. Cesaropapisme imperial Pretensió dels emperadors de governar i controlar l'Església.

Aquest enfrontament va generar dos corrents ideològics contraposats: Teocràcia pontifícia: defensava que Déu havia lliurat directament al pontífex tant l'autoritas com la potestas. Com que el papa delegava l'espasa temporal als sobirans laics, podia retirar el poder als reis si no actuaven amb rectitud. Cesaropapisme: postulava que l'emperador ostentava el lideratge polític i religiós de la cristiandat, fet que subordinava la jerarquia eclesiàstica a la direcció imperial. Als regnes hispànics, la relació de poders va presentar trets propis. Els reis cristians es proclamaven monarques per la gràcia de Déu sense dependre del papat ni de l'emperador carolingi.

Aquesta legitimitat directa enllaçava amb el record del regne visigot de Toledo, caracteritzat per una forta influència règia sobre els concilis de l'Església hispànica. Història del Dret Peninsular: Apunts i Resum de Repàs 23 COMPROVA-HO 38 Com justificava la teocràcia pontifícia que el papa pogués deposar monarques temporals? La cosmovisió jurídica altomedieval: l'antic i bon dret A l'Alta Edat Mitjana no s'entenia el dret com un conjunt d'articles redactats per un legislador. La justícia s'identificava amb la voluntat divina, immutable i incorporada a l'ordre còsmic de la creació. Cada ésser humà tenia una posició fixada pel designi diví, a la qual corresponia un estatut jurídic singular.

PER RECORDAR-HO Durant l'Alta Edat Mitjana, el dret no es crea mitjançant la voluntat política, sinó que es descobreix en l'ordre natural i la tradició transmesa pels avantpassats. Aquesta mentalitat jurídica es regia per principis estrictes: ERROR FREQÜENT Pensar que el rei altomedieval exercia un poder sobirà de caràcter legislatiu semblant a l'actual. El monarca altomedieval no tenia competència per promulgar noves lleis al seu arbitri; la seva funció consistia a actuar com a jutge suprem, restaurant el bon dret antic i eliminant els mals usos que contravenien la justícia divina.

Dins aquest sistema, l'ordenament peninsular combinava la tradició general del Liber Iudiciorum amb l'aparició d'ordenaments particulars (dret senyorial sotmès a la voluntat d'un senyor feudal i dret municipal gaudit per viles dependents de la corona). COMPROVA-HO 39 Què succeïa quan un costum antic imposava una obligació abusiva a la comunitat altomedieval? L'antiguitat com a requisit de validesa: com que el dret va néixer amb la creació divina, tot dret autèntic és antic. Les novetats normatives despertaven desconfiança perquè s'interpretaven com a alteracions humanes de l'ordre còsmic. 1 La bondat intrínseca: el dret autèntic coincideix amb la justícia de Déu.

Si una pràctica és perjudicial o injusta, rep la qualificació de mal ús o abús, per molts anys de vigència que tingui. 2 Connaturals a la societat: les regles jurídiques no requerien fixació escrita ni codificació sistemàtica per tenir força obligatòria; estaven impreses en la realitat quotidiana i la convivència. 3 Prevalença de la regla venerable: el dret antic deroga el pretès dret nou, ja que les alteracions recents es consideraven corrupteles que enfosquien l'ordenament legítim originari.

4 Història del Dret Peninsular: Apunts i Resum de Repàs 24 IDEES CLAU Després de la invasió del 711, el Liber Iudiciorum va sobreviure com a dret comú entre mossàrabs, nuclis del nord i la Marca Hispànica mitjançant un procés de sacralització. La Res Publica Christiana subordinava el poder temporal dels monarques (potestas) a l'autoritat moral i espiritual pontifícia (autoritas). La Lluita de les Investidures va enfrontar la teocràcia pontifícia de Gregori VII amb el cesaropapisme d'Enric IV per la supremacia en el lideratge d'Occident. L'ordre jurídic altomedieval no es creava per la voluntat humana sinó que es descobria, ja que formava part de la creació divina immutable.

L'antic i bon dret prevalia sobre qualsevol norma posterior, de manera que el dret nou era qualificat de mal ús o abús que el rei tenia l'obligació d'erradicar com a jutge. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 40. Com articulava Gelasi I la separació funcional entre autoritas i potestas en el govern de la societat cristiana? 41. En què es diferenciava la funció judicial del monarca altomedieval del concepte modern d'òrgan legislador? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 42. Quina situació jurídica va viure el Liber Iudiciorum després de la invasió musulmana del 711? 43. Segons la doctrina de Gelasi I, quina facultat ostentaven els monarques? 44.

Quin postulat defensava la teocràcia pontifícia durant la Lluita de les Investidures? Va ser substituït pel dret feudal francès a) Va sobreviure i va sofrir una sacralització b) Es va fusionar ràpidament amb la xaria c) Va ser derogat immediatament pels conqueridors d) Autoritas espiritual exclusiva a) Immutabilitat legislativa directa b) Potestas d'origen terrenal c) Magisteri doctrinal pontifici d) Separació laica entre Església i regne a) Submissió del papa a l'emperador b) Independència absoluta del poder senyorial c) Subordinació del poder imperial al papa d) Història del Dret Peninsular: Apunts i Resum de Repàs 25 45.

Com es considerava una pràctica nova que alterava l'ordre consuetudinari tradicional altomedieval? 5 Dret general, autonomia local i feudalització altomedieval EN ACABAR SABRÀS Distingir l'abast i la vigència del dret general enfront dels drets particulars a l'Alta Edat Mitjana peninsular. Comparar el funcionament i els objectius del règim senyorial amb el règim d'autonomia municipal. Descriure el procés de fixació per escrit des de les cartes de privilegis fins als 'libros de fuero' i llibres de costums. Identificar l'ordre de prelació de fonts establert en els Usatges de Barcelona respecte al Liber Iudiciorum.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 46 Com podia sobreviure un codi legislatiu com el Liber Iudiciorum durant segles sense cap rei que pogués modificar-lo ni adaptar-lo a les noves realitats? L'escenari jurídic altomedieval: entre el text visigot i el particularisme Després de l'any 711, amb la caiguda de la monarquia visigòtica a causa de la invasió musulmana, el panorama normatiu peninsular es va transformar profundament. La llei comuna que havia unificat el territori, el Liber Iudiciorum (vegeu «El dret de la monarquia visigòtica: d'Euric al Liber Iudiciorum»), va perviure com a referència jurídica principal per a les poblacions cristianes.

No obstant això, aquest codi va experimentar un lent procés de sacralització en absència d'una autoritat central capaç d'actualitzar- lo. Aquesta manca d'un poder regi fort va provocar que el text visigot quedés cristal·litzat. Durant segles, la pobresa intel·lectual i la falta d'un control polític efectiu van propiciar que s'atribuïssin al codi preceptes inexistents o que s'interpretessin les seves disposicions de manera imprecisa, afavorint sovint els abusos de la noblesa feudal. Malgrat aquest context, cap a l'any 1000, coincidint amb un cert ressorgiment cultural, es va produir un canvi notable: van augmentar les citacions literals i el maneig rigorós del text legal.

Tot i aquest retorn tècnic, el text visigot resultava insuficient per cobrir les noves relacions socials i econòmiques. El text presentava nombroses llacunes davant una realitat fortament feudalitzada.

Per donar resposta a aquests buits, van començar a sorgir ordenaments propis en el si dels diferents nuclis Abús o mal ús il·legítim a) Equitat procedimental canònica b) Llei renovada i vigent c) Pragmàtica sanció d'obligat compliment d) Història del Dret Peninsular: Apunts i Resum de Repàs 26 humans, fent conviure un dret general, representat residualment pel codi visigot per a tots els membres de la comunitat, amb drets particulars, aplicables de manera exclusiva a àmbits personals o territorials concrets. COMPROVA-HO 47 Per quina raó el Liber Iudiciorum va començar a resultar insuficient a partir de l'any 1000 tot i el seu ressorgiment tècnic?

Motors de fragmentació: feudalisme, reconquesta i repoblació La fragmentació jurídica altomedieval va tenir dos motors indissociables: l'extensió del feudalisme i la dinàmica bèl·lica de reconquesta i repoblació. L'atomització del poder polític va generalitzar la concessió d'immunitats o feus per part dels monarques a canvi de serveis públics. Aquestes concessions transferien a mans de magnats facultats essencials de l'administració territorial: La recaptació de tributs ordinaris i rendes degudes originàriament a la corona. L'exercici de la jurisdicció i l'administració de justícia dins el senyoriu. La direcció de la policia rural i el manteniment de l'ordre intern.

L'exigència d'allistament militar i la designació de funcionaris delegats. Aquest traspàs d'atribucions, consolidat per via hereditària, va afeblir decisivament la figura del monarca i va erigir zones immunes a la seva ingerència directa. A la base de l'esquema senyorial, els pagesos conreaven les terres sotmesos al pagament de censos i prestacions personals. Paral·lelament, l'avanç cap al sud exigia assegurar les àrees de frontera davant l'amenaça bèl·lica. La inestabilitat d'aquests territoris deshabitats o perillosos forçava els governants i senyors a oferir condicions avantatjoses per atreure pobladors lliures.

Aquests incentius van permetre establir petites propietats agràries i fugir de les condicions d'opressió que dominaven els grans dominis senyorials tradicionals. CAUSES I CONSEQÜÈNCIES Caiguda visigoda (711) Desaparició d'un poder reial centralitzat legislador. Extensió del feudalisme Concessió d'immunitats hereditàries i jurisdicció a magnats. Necessitat de repoblació Concessió de franquícies per atreure colons a la frontera. Fragmentació jurídica a l'Alta Edat Mitjana Dualitat de règims Separació entre dominis senyorials i comunitats municipals. Aparició de drets particulars Sorgiment de furs locals, cartes i llibres de costums.

Història del Dret Peninsular: Apunts i Resum de Repàs 27 Centres de convivència: règim senyorial enfront de règim municipal La vida social i jurídica de l'Alta Edat Mitjana es va canalitzar fonamentalment mitjançant dos centres de convivència diferenciats: els senyorius i els municipis. Ambdós espais disposaven d'autonomia normativa limitada per la figura del rei, però la seva naturalesa i finalitat eren contraposades. Criteri Dret senyorial Dret municipal Dependència política Viles sotmeses a la jurisdicció directa d'un senyor feudal. Nuclis no sotmesos a senyor; vinculats directament al rei. Àmbit de regulació Relacions entre el rei i el senyor feudal, i d'aquest sobre els vassalls.

Relacions veïnals internes i relacions de la comunitat amb el rei. Tendència normativa Incomplet i consuetudinari; enfocat a blindar privilegis econòmics i socials. Tendent a la completesa mitjançant la recopilació d'usos, costums i normes locals. Capacitat d'evolució Sense desenvolupament autònom dins una entitat superior com el regne. Capacitat d'autoorganització autònoma com a comunitat de veïns lliures.

Mentre que el dret senyorial es va mantenir com un conjunt consuetudinari incomplet, destinat a mantenir les prerrogatives dels magnats, el dret municipal va evolucionar com un marc capaç de donar resposta a la conflictivitat quotidiana entre veïns, aspirant a esdevenir un dret general i complet dins del seu terme. ERROR FREQÜENT Confondre l'abast del dret senyorial amb el del dret municipal. El dret dels senyorius no aspirava mai a ser un ordenament complet: era un dret consuetudinari i incomplet dirigit a assegurar prerrogatives econòmiques i de jurisdicció del senyor sobre els camperols. En canvi, el dret municipal naixia de la…