Pregunta 1. A través de quin instrument formal s'ha d'articular la declaració de l'estat d'alarma i quin és el seu rang…
Constitució, fonts del dret, llei i reglament
Context
Arran de la crisi sanitària provocada pel SARS-CoV-2, l'executiu va haver d'implantar mesures de xoc per tal de salvaguardar la salut pública i frenar la transmissió del virus. Entre aquestes decisions, es va declarar l'estat d'alarma en dues ocasions mitjançant el Reial Decret 463/2020, de 14 de març, i el Reial Decret 926/2020, de 25 d'octubre.
D'acord amb la legislació vigent, diverses mesures restrictives adoptades per les administracions sanitàries van requerir autorització o ratificació judicial (art. 8.6 de la Llei 29/1998, LJCA). Destaca el confinament precoç d'un complex hoteler a les Illes Canàries (interlocutòria de 2 de març de 2020) o el tancament perimetral del municipi d'Aranda de Duero a l'agost de 2020 (interlocutòria del Jutjat Contenciós Administratiu núm. 1 de Burgos, AJCA 41/2020). D'altra banda, davant la negativa individual a realitzar proves PCR de detecció, es van sol·licitar autoritzacions judicials per a la pràctica de mesures extraordinàries (interlocutòria del Jutjat Contenciós Administratiu núm. 5 de Las Palmas de Gran Canaria, de 29 d'abril de 2020, AJCA 20/2020).
Pregunta 1. Instrument formal per declarar l'estat d'alarma
A través de quin instrument formal (dins el sistema de fonts del dret) s'ha d'articular la declaració de l'estat d'alarma i quin és el seu rang normatiu?
Pregunta 2. Quin òrgan ostenta la competència per aprovar la declaració de l'estat d'alarma? És possible la delegació en…
Òrgans constitucionals: Corona, Corts Generals, Govern, poder judicial i Tribunal Constitucional
Context
Arran de la crisi sanitària provocada pel SARS-CoV-2, l'executiu va haver d'implantar mesures de xoc per tal de salvaguardar la salut pública i frenar la transmissió del virus. Entre aquestes decisions, es va declarar l'estat d'alarma en dues ocasions mitjançant el Reial Decret 463/2020, de 14 de març, i el Reial Decret 926/2020, de 25 d'octubre.
D'acord amb la legislació vigent, diverses mesures restrictives adoptades per les administracions sanitàries van requerir autorització o ratificació judicial (art. 8.6 de la Llei 29/1998, LJCA). Destaca el confinament precoç d'un complex hoteler a les Illes Canàries (interlocutòria de 2 de març de 2020) o el tancament perimetral del municipi d'Aranda de Duero a l'agost de 2020 (interlocutòria del Jutjat Contenciós Administratiu núm. 1 de Burgos, AJCA 41/2020). D'altra banda, davant la negativa individual a realitzar proves PCR de detecció, es van sol·licitar autoritzacions judicials per a la pràctica de mesures extraordinàries (interlocutòria del Jutjat Contenciós Administratiu núm. 5 de Las Palmas de Gran Canaria, de 29 d'abril de 2020, AJCA 20/2020).
Pregunta 2. Òrgan competent per a la declaració
Quin òrgan ostenta la competència per aprovar la declaració de l'estat d'alarma? És possible la delegació en les autoritats autonòmiques?
Pregunta 3. Quina és la durada màxima inicial de la declaració de l'estat d'alarma? Si es vol ampliar el seu període de…
Òrgans constitucionals: Corona, Corts Generals, Govern, poder judicial i Tribunal Constitucional
Context
Arran de la crisi sanitària provocada pel SARS-CoV-2, l'executiu va haver d'implantar mesures de xoc per tal de salvaguardar la salut pública i frenar la transmissió del virus. Entre aquestes decisions, es va declarar l'estat d'alarma en dues ocasions mitjançant el Reial Decret 463/2020, de 14 de març, i el Reial Decret 926/2020, de 25 d'octubre.
D'acord amb la legislació vigent, diverses mesures restrictives adoptades per les administracions sanitàries van requerir autorització o ratificació judicial (art. 8.6 de la Llei 29/1998, LJCA). Destaca el confinament precoç d'un complex hoteler a les Illes Canàries (interlocutòria de 2 de març de 2020) o el tancament perimetral del municipi d'Aranda de Duero a l'agost de 2020 (interlocutòria del Jutjat Contenciós Administratiu núm. 1 de Burgos, AJCA 41/2020). D'altra banda, davant la negativa individual a realitzar proves PCR de detecció, es van sol·licitar autoritzacions judicials per a la pràctica de mesures extraordinàries (interlocutòria del Jutjat Contenciós Administratiu núm. 5 de Las Palmas de Gran Canaria, de 29 d'abril de 2020, AJCA 20/2020).
Pregunta 3. Durada màxima i procediment de pròrroga
Quina és la durada màxima inicial de la declaració de l'estat d'alarma? Si es vol ampliar el seu període de vigència, quina institució és competent i quin procediment s'ha de dur a terme?
Pregunta 4. Determinar i justificar si la potestat sanitària d'urgència de l'Administració té caràcter reglat o…
L'Administració pública i l'acte administratiu
Context
Arran de la crisi sanitària provocada pel SARS-CoV-2, l'executiu va haver d'implantar mesures de xoc per tal de salvaguardar la salut pública i frenar la transmissió del virus. Entre aquestes decisions, es va declarar l'estat d'alarma en dues ocasions mitjançant el Reial Decret 463/2020, de 14 de març, i el Reial Decret 926/2020, de 25 d'octubre.
D'acord amb la legislació vigent, diverses mesures restrictives adoptades per les administracions sanitàries van requerir autorització o ratificació judicial (art. 8.6 de la Llei 29/1998, LJCA). Destaca el confinament precoç d'un complex hoteler a les Illes Canàries (interlocutòria de 2 de març de 2020) o el tancament perimetral del municipi d'Aranda de Duero a l'agost de 2020 (interlocutòria del Jutjat Contenciós Administratiu núm. 1 de Burgos, AJCA 41/2020). D'altra banda, davant la negativa individual a realitzar proves PCR de detecció, es van sol·licitar autoritzacions judicials per a la pràctica de mesures extraordinàries (interlocutòria del Jutjat Contenciós Administratiu núm. 5 de Las Palmas de Gran Canaria, de 29 d'abril de 2020, AJCA 20/2020).
Pregunta 4. Caràcter reglat o discrecional de la potestat sanitària
La normativa sanitària per a la salvaguarda de la salut col·lectiva (com l'art. 26 de la Llei 14/1986, General de Sanitat) atorga a l'Administració una potestat reglada o discrecional en situacions de risc extraordinari? Justifiqueu la resposta.
Pregunta 5. Exposar els requisits i criteris essencials que els jutjats i tribunals contenciosos administratius…
Òrgans constitucionals: Corona, Corts Generals, Govern, poder judicial i Tribunal Constitucional
Context
Arran de la crisi sanitària provocada pel SARS-CoV-2, l'executiu va haver d'implantar mesures de xoc per tal de salvaguardar la salut pública i frenar la transmissió del virus. Entre aquestes decisions, es va declarar l'estat d'alarma en dues ocasions mitjançant el Reial Decret 463/2020, de 14 de març, i el Reial Decret 926/2020, de 25 d'octubre.
D'acord amb la legislació vigent, diverses mesures restrictives adoptades per les administracions sanitàries van requerir autorització o ratificació judicial (art. 8.6 de la Llei 29/1998, LJCA). Destaca el confinament precoç d'un complex hoteler a les Illes Canàries (interlocutòria de 2 de març de 2020) o el tancament perimetral del municipi d'Aranda de Duero a l'agost de 2020 (interlocutòria del Jutjat Contenciós Administratiu núm. 1 de Burgos, AJCA 41/2020). D'altra banda, davant la negativa individual a realitzar proves PCR de detecció, es van sol·licitar autoritzacions judicials per a la pràctica de mesures extraordinàries (interlocutòria del Jutjat Contenciós Administratiu núm. 5 de Las Palmas de Gran Canaria, de 29 d'abril de 2020, AJCA 20/2020).
Pregunta 5. Criteris judicials per a la ratificació de mesures
Ateses les resolucions judicials citades (en particular, la interlocutòria del Jutjat Contenciós Administratiu núm. 1 de Burgos, de 7 d'agost de 2020), quins requisits o extrems han de verificar els òrgans judicials per procedir a la ratificació de les mesures sanitàries adoptades per l'administració?
Pregunta 6. Determinar si l'Administració pot executar forçosament proves diagnòstiques davant la negativa individual i…
L'Administració pública i l'acte administratiu
Context
Arran de la crisi sanitària provocada pel SARS-CoV-2, l'executiu va haver d'implantar mesures de xoc per tal de salvaguardar la salut pública i frenar la transmissió del virus. Entre aquestes decisions, es va declarar l'estat d'alarma en dues ocasions mitjançant el Reial Decret 463/2020, de 14 de març, i el Reial Decret 926/2020, de 25 d'octubre.
D'acord amb la legislació vigent, diverses mesures restrictives adoptades per les administracions sanitàries van requerir autorització o ratificació judicial (art. 8.6 de la Llei 29/1998, LJCA). Destaca el confinament precoç d'un complex hoteler a les Illes Canàries (interlocutòria de 2 de març de 2020) o el tancament perimetral del municipi d'Aranda de Duero a l'agost de 2020 (interlocutòria del Jutjat Contenciós Administratiu núm. 1 de Burgos, AJCA 41/2020). D'altra banda, davant la negativa individual a realitzar proves PCR de detecció, es van sol·licitar autoritzacions judicials per a la pràctica de mesures extraordinàries (interlocutòria del Jutjat Contenciós Administratiu núm. 5 de Las Palmas de Gran Canaria, de 29 d'abril de 2020, AJCA 20/2020).
Pregunta 6. Proves diagnòstiques forçoses i règim sancionador
Davant la negativa d'una persona sospitosa d'estar infectada a sotmetre's a una prova diagnòstica per al control del virus, pot l'Administració executar-la de forma forçosa? En cas afirmatiu, quin camí legal s'ha de seguir?
