Poder Judicial i Processos Jurisdiccionals | Dret Públic

I 0 flashcards i 2 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS INTRODUCCIÓ AL DRET PÚBLIC Grau en Criminologia Universitat de Barcelona AprenAI 2026-2027 Apunts d'Introducció al Dret Públic sobre l'organització del poder judicial, els ordres jurisdiccionals i les fases del procés penal i no penal.

APREN.AI Índex 1 La potestat jurisdiccional i l'organització dels jutjats i tribunals Concepte i titularitat de la jurisdicció Els quatre ordres jurisdiccionals Tipologia d'òrgans judicials unipersonals 2 Principis del procés i funcionament dels procediments judicials Principis rectors dels procediments judicials El procés penal i la separació de fases Particularitats de la resta de processos no penals Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions. Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important.

Poder Judicial i Processos Jurisdiccionals " Dret Públic 1 1 La potestat jurisdiccional i l'organització dels jutjats i tribunals EN ACABAR SABRÀS Identificar el concepte de potestat jurisdiccional i la seva base normativa. Distingir les funcions dels quatre ordres jurisdiccionals ordinaris. Diferenciar les competències dels principals òrgans judicials unipersonals. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 ¿Pot un mateix jutjat resoldre conflictes de divorci i alhora investigar delictes d'agressió? El marc normatiu bàsic que regula la judicatura és la Llei Orgànica del Poder Judicial 6/1985.

Segons aquesta normativa, el poder judicial s'encarrega en exclusiva de resoldre conflictes de manera definitiva mitjançant criteris estrictament jurídics i l'aplicació de la llei. Concepte i titularitat de la jurisdicció DEFINICIÓ La potestat jurisdiccional consisteix a jutjar i fer executar allò jutjat. Aquesta facultat correspon únicament als jutjats (òrgans unipersonals) i tribunals (òrgans col·legiats). Quan una sentència no es compleix de manera voluntària, cal acudir de nou a l'òrgan judicial per forçar-ne l'execució. Els òrgans judicials s'articulen sota una jerarquia funcional: A nivell de l'Estat, el Tribunal Suprem té la darrera paraula en la majoria de matèries.

En l'àmbit autonòmic, el Tribunal Superior de Justícia és la màxima instància per a qüestions circumscrites al dret propi de la comunitat autònoma. Si resol en primera instància, el recurs es presenta davant el Tribunal Suprem. Els quatre ordres jurisdiccionals La jurisdicció ordinària es divideix en quatre branques especialitzades per raó de la matèria: Ordre Jurisdiccional Àmbit material d'actuació Característica principal Civil Relacions entre particulars, veïnatge i drets de propietat. Caràcter subsidiari respecte a la resta d'ordres. Penal Comissió de delictes i causes criminals. Dirimeix responsabilitats per conductes delictives.

Poder Judicial i Processos Jurisdiccionals " Dret Públic 2 Ordre Jurisdiccional Àmbit material d'actuació Característica principal Contenciós administratiu Control de la legalitat dels actes de l'Administració Pública. Revisa recursos contra l'actuació administrativa. Social o laboral Conflictes derivats del contracte de treball. Resol reclamacions laborals i de Seguretat Social. COMPROVA-HO 2 Quina conseqüència té el caràcter subsidiari de l'ordre civil? Tipologia d'òrgans judicials unipersonals Els jutjats estan integrats per un sol jutge o magistrat.

Cadascun assumeix unes tasques concretes: Jutjats de primera instància i instrucció: assumeixen litigis civils inicials (primera instància) i la investigació de delictes (instrucció), a més del Registre Civil. Jutjats mercantils: aborden conflictes d'ordre comercial en primera instància. Jutjats de violència sobre la dona: tenen naturalesa mixta; investiguen delictes comesos contra dones per parelles o exparelles, dicten mesures cautelars de protecció i resolen procediments civils connexos (divorcis o custòdies). Jutjats penals: enjudicien causes delictives i dicten sentència, sense intervenir en la investigació prèvia.

A Madrid, els jutjats centrals penals resolen delictes menys greus de l'Audiència Nacional. Jutjats contenciosos administratius: resolen en l'àmbit provincial recursos ordinaris contra actuacions administratives. Jutjats socials: gestionen demandes laborals i de la Seguretat Social. Jutjats de menors: jutgen infraccions penals comeses per persones menors d'edat. Jutjats de vigilància penitenciària: controlen l'execució de penes de presó i vetllen pels drets dels interns. Jutjats de pau: òrgans municipals en pobles sense jutjat de primera instància i instrucció.

El jutge de pau no és de carrera judicial; l'escull l'Ajuntament i el nomena el Tribunal Superior de Justícia per atendre qüestions menors. Poder Judicial i Processos Jurisdiccionals " Dret Públic 3 ESQUEMA Branques de la Jurisdicció Ordinària ERROR FREQÜENT Confondre el jutjat de pau amb un òrgan format per jutges professionals de carrera. El jutge de pau és un ciutadà escollit pel Ple municipal i nomenat pel Tribunal Superior de Justícia que resol assumptes menors. IDEES CLAU La potestat jurisdiccional comprèn jutjar i fer complir les resolucions fermes. La jurisdicció ordinària s'estructura en quatre branques: civil (subsidiària), penal, contenciosa administrativa i social.

Existeixen diversos jutjats especialitzats per matèries, com els de violència sobre la dona, que tenen competència mixta penal i civil. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 3. ¿Quin òrgan resol els recursos si un cas s'inicia directament al Tribunal Superior de Justícia d'una comunitat autònoma? 4. ¿Quina és la funció dels jutjats de vigilància penitenciària? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 5. Quin ordre jurisdiccional té caràcter subsidiari si una matèria no encaixa en cap altre?

Ordre Civil Relacions particulars i subsidiari Ordre Penal Enjudiciament de delictes Ordre Contenciós Control de l'Administració Pública Ordre Social Relacions laborals i Seguretat Social Ordre penal a) Ordre contenciós administratiu b) Ordre civil c) Ordre social d) Poder Judicial i Processos Jurisdiccionals " Dret Públic 4 6. Qui tria la persona titular d'un jutjat de pau? 7. Quina competència mixta tenen els jutjats de violència sobre la dona? 8. Quin és l'òrgan judicial màxim a nivell estatal en la majoria de matèries? 2 Principis del procés i funcionament dels procediments judicials EN ACABAR SABRÀS Definir els principis generals que regeixen l'activitat judicial.

Desgranar les etapes del procediment penal i la intervenció de les parts. Comparar el començament i tramitació del procés penal amb el dels altres ordres. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 9 ¿Pot un jutge que ha investigat un crim dictar la sentència condemnatòria d'aquell mateix cas? Tot procediment davant la justícia s'ha de sotmetre a principis constitucionals que asseguren un tractament equitatiu i reglat per a totes les parts involucrades. Principis rectors dels procediments judicials El funcionament dels tribunals es regeix per dues categories bàsiques de principis: Principis generals: S'apliquen a tots els ordres jurisdiccionals.

Principis especials o sectorials: Propis d'àmbits concrets, com ara la presumpció d'innocència en matèria penal. El Tribunal Suprem a) El Ministeri de Justícia b) L'Ajuntament corresponent c) El col·legi d'advocats local d) Penal i civil a) Civil i administrativa b) Penal i contenciosa c) Laboral i mercantil d) L'Audiència Nacional a) El Jutjat Central Penal b) El Tribunal Superior de Justícia c) El Tribunal Suprem d) Jutge predeterminat per la llei: les normes legals (com la Llei Orgànica del Poder Judicial) fixen per endavant quin jutge és competent per raó de matèria i territori. No es poden crear tribunals excepcionals.

1 Imparcialitat judicial: el jutge no pot tenir cap interès particular en el conflicte. Per protegir-la, l'ordenament preveu mecanismes d'abstenció (voluntària pel jutge) i recusació (a instància de part). 2 Poder Judicial i Processos Jurisdiccionals " Dret Públic 5 El procés penal i la separació de fases El procés penal determina responsabilitats davant d'il·lícits criminals i està regulat per la Llei d'Enjudiciament Criminal. S'articula necessàriament en fases separades: PROCÉS Fases del Procés Penal ERROR FREQÜENT Vulnerar la imparcialitat judicial fent coincidir el jutge instructor amb el sentenciador.

En l'àmbit penal és obligatori que el jutge que instrueix no sigui el mateix que jutja i dicta sentència. COMPROVA-HO 10 Per quina raó legal el jutge instructor té prohibit dictar sentència en un judici penal? Notícia criminis Entrada per denúncia o atestat policial 1 Anàlisi prèvia Valoració de versemblança dels fets 2 Fase d'instrucció Investigació dels fets i autors 3 Judici oral Pràctica de proves davant d'altre jutge 4 Sentència Condemna, absolució o resolució processal 5 Notícia criminis (comunicació dels fets): El jutjat rep la informació mitjançant un atestat policial, la denúncia del ministeri fiscal o la denúncia d'un ciutadà.

El jutge analitza la versemblança dels fets; si no hi ha delicte, no s'inicia la investigació. 1 Instrucció: El jutge instructor aclareix els fets, identifica els presumptes culpables i els perjudicats, i coordina la policia judicial. 2 Fase oral o de judici: El trasllat del cas es fa a un jutge diferent. S'hi practiquen les proves i intervenen les parts: Acusació: Demana la condemna. Hi intervé d'ofici el ministeri fiscal (que també pot sol·licitar l'absolució si no hi ha delicte) i la víctima o persones perjudicades. Defensa: Persona acusada que busca demostrar la inexistència dels fets o la seva manca de responsabilitat penal.

3 Sentència: Condemna o absolució de l'acusat, o bé resolucions anòmales que finalitzen el procediment sense entrar al fons. 4 Poder Judicial i Processos Jurisdiccionals " Dret Públic 6 Particularitats de la resta de processos no penals Els processos de caràcter civil, administratiu o social presenten una dinàmica diferent: Inici mitjançant demanda: No s'inicien per denúncia, sinó per una demanda que recull la pretensió (allò que es demana) dirigida contra el demandat. Admissió a tràmit: El jutjat avalua que la demanda compleixi els requisits de legalitat i versemblança.

Trasllat al demandat: Aquest disposa d'un termini per allanar-se (conformar-se, fet que tanca el plet sense més tràmits) o oposar-se formalment per escrit. Fase de judici oral: Ambdues parts exposen els seus arguments i practiquen proves abans que es dicti sentència. En tots els ordres és possible interposar com a mínim un recurs. La garantia de la doble instància judicial compta amb una especial protecció internacional en el dret penal, com reflecteix la Sala d'Apel·lacions de l'Audiència Nacional. IDEES CLAU El dret al jutge ordinari predeterminat per la llei i la imparcialitat són garanties fonamentals de qualsevol procediment.

Al procés penal és imperatiu separar la fase d'instrucció de la fase de judici oral per salvaguardar la neutralitat de qui dicta sentència. Mentre que el procés penal s'inicia d'ofici, per atestat o denúncia, els processos ordinaris requereixen la presentació d'una demanda formulada per la part actora. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 11. ¿Quines dues opcions té el demandat un cop se li trasllada una demanda civil? 12. ¿El ministeri fiscal actua sempre acusant al judici penal? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 13. Com s'anomena el mecanisme pel qual les parts recusen un jutge que té interès en la causa? 14. Quin document enceta un procés en la jurisdicció civil?

Allanament a) Presumpció b) Recusació c) Instrucció d) Un atestat policial a) Una sentència ferma b) Una demanda formal c) Una denúncia criminal d) Poder Judicial i Processos Jurisdiccionals " Dret Públic 7 15. Quina fase processal penal té per finalitat aclarir fets i identificar presumptes culpables? 16. Què exigeix el principi de la doble instància? Fase d'instrucció a) Fase d'execució b) Fase oral c) Fase d'apel·lació d) Celebrar dos judicis orals a) Nomenar dos fiscals diferents b) Poder presentar un recurs c) Tenir dos jutges defensors d) Poder Judicial i Processos Jurisdiccionals " Dret Públic 8 Solucions de les preguntes de repàs 1.

Sí, els jutjats de violència sobre la dona tenen una naturalesa mixta que combina la instrucció penal amb qüestions civils de família. 2. Significa que qualsevol assumpte o litigi que no estigui expressament atribuït a l'ordre penal, contenciós administratiu o social serà resolt per la jurisdicció civil. 3. El recurs es presenta davant del Tribunal Suprem, que ostenta la darrera paraula a nivell estatal. 4. Controlar el compliment de les penes privatives de llibertat i garantir els drets fonamentals de les persones recluses. 5. c) Ordre civil. L'ordre civil actua de manera subsidiària quan una qüestió no té encaix en els altres tres ordres. 6. c) L'Ajuntament corresponent.

El jutge de pau l'escull l'Ajuntament del municipi i el nomena formalment el Tribunal Superior de Justícia. 7. a) Penal i civil. Instrueixen delictes contra la dona per part de parelles i resolen assumptes civils derivats, com divorcis. 8. d) El Tribunal Suprem. El Tribunal Suprem és l'òrgan cúspide de l'ordre judicial a tot l'Estat per a la gran majoria d'assumptes. 9. No, en l'àmbit penal està prohibit per protegir la imparcialitat del jutjador; la instrucció i l'enjudiciament recauen en òrgans judicials diferents. 10. Perquè l'haver dirigit la investigació prèvia podria comprometre la seva imparcialitat objectiva a l'hora de dictaminar la culpabilitat o innocència. 11.

Pot manifestar la seva conformitat (acabant el procés sense més tràmits) o presentar un escrit d'oposició per anar a judici oral. 12. No necessàriament; la seva funció és demanar allò que consideri just segons la llei, de manera que pot demanar l'absolució si no veu delicte. 13. c) Recusació. La recusació permet a les parts demanar que un jutge s'aparti per manca d'imparcialitat. 14. c) Una demanda formal. Els processos no penals s'inicien mitjançant la presentació d'una demanda formal per la persona interessada. 15. a) Fase d'instrucció. La instrucció és la fase prèvia d'investigació judicial conduïda pel jutge instructor. 16. c) Poder presentar un recurs.

La doble instància assegura la possibilitat de recórrer la sentència inicial davant un tribunal superior. Poder Judicial i Processos Jurisdiccionals " Dret Públic 9