El sistema institucional de l'Estat i drets fonamentals

I 0 flashcards i 6 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS INTRODUCCIÓ AL DRET PÚBLIC Grau en Criminologia Universitat de Barcelona AprenAI 2026-2027 Apunts complets d'Introducció al Dret Públic: Corona, Corts Generals, Govern, Poder Judicial, Tribunal Constitucional, CCAA i sistema de drets fonamentals.

APREN.AI Índex 1 La Corona i les funcions del Cap d'Estat La monarquia parlamentària i la posició del Cap d'Estat Ordre successori i extinció de línies hereditàries La regència i l'estructura de la Casa Reial Estatut jurídic del monarca: inviolabilitat, irresponsabilitat i refrendament 2 Les Corts Generals: estructura, composició i funcionament parlamentari L'estructura bicameral de les Corts Generals Composició i sistema electoral del Congrés dels Diputats i del Senat Prerrogatives parlamentàries dels membres de les Corts El procediment del suplicatori i els seus terminis legals Òrgans de funcionament de les cambres Durada del mandat i mecanismes de dissolució de les Corts 3 El Govern i les relacions de control parlamentari Formació de l'executiu i investidura Composició del Govern i incompatibilitats Atribucions constitucionals de l'executiu Instruments de responsabilitat política extraordinària 4 El Poder Judicial i el Consell General del Poder Judicial Principis rectors i funció del Poder Judicial Estructura orgànica i ordres jurisdiccionals Estatut professional de jutges i magistrats El Consell General del Poder Judicial La posició diferenciada del Ministeri Fiscal 5 El Tribunal Constitucional: composició, competències i resolucions Naturalesa jurídica i posició institucional Composició, nomenament i estatut dels magistrats Estructura interna: Ple, Sales i Seccions Competències materials del Tribunal Tipologia de resolucions i presa de decisions 6 Les institucions autonòmiques i el sistema de drets fonamentals L'organització parlamentària autonòmica El poder executiu autonòmic i la presidència El sistema de drets fonamentals (articles 15 a 29 CE) 7 Resum per repassar El sistema institucional de l'Estat i drets fonamentals 1 La Corona i la Prefectura de l'Estat Les Corts Generals El Govern i el control parlamentari El Poder Judicial i el Ministeri Fiscal El Tribunal Constitucional Institucions autonòmiques i drets fonamentals Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. El sistema institucional de l'Estat i drets fonamentals 2 1 La Corona i les funcions del Cap d'Estat EN ACABAR SABRÀS Identificar la posició institucional de la Corona i els límits de les funcions del Cap d'Estat. Explicar l'ordre de prelació successori a la Corona i els requisits per a l'abdicació. Distingir els supòsits de regència per inhabilitació i minoria d'edat. Diferenciar els actes del Rei subjectes a refrendament d'aquells que en queden exempts.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què el Rei no pot ser jutjat ni sancionat pels seus actes, però tampoc pot prendre decisions polítiques pel seu compte? La Constitució espanyola de 1978 defineix a l'article 1.3 CE que la forma política de l'Estat és la monarquia parlamentària. En aquest model, el monarca ostenta el càrrec de Cap d'Estat com a símbol d'unitat i permanència, però manca de poder de decisió directa o potestat normativa autònoma.

ESQUEMA Institucions constitucionals de l'Estat espanyol La monarquia parlamentària i la posició del Cap d'Estat A diferència de les monarquies absolutistes del passat, en el marc constitucional actual el monarca no posseeix poders efectius de govern: no té potestat legislativa, executiva ni judicial. La seva activitat s'articula a través de funcions solemnes i reglades que aporten validesa jurídica a les decisions adoptades pels òrgans constitucionals elegits democràticament.

Institucions de l'Estat Arquitectura institucional segons la Constitució de 1978 Prefectura de l'Estat Corona: funcions simbòliques i d'arbitratge Poder Legislatiu Corts Generals: Congrés i Senat Poder Executiu Govern i Administració Pública Poder Judicial Jutjats, tribunals i garanties constitucionals El sistema institucional de l'Estat i drets fonamentals 3 DEFINICIÓ La monarquia parlamentària és un sistema institucional on el Rei és el Cap d'Estat però no té poder per adoptar decisions amb efectes jurídics generals sobre la ciutadania de manera autònoma.

Les principals funcions formals encomanades al Cap d'Estat inclouen: Nomenar i destituir el President del Govern i els presidents de les Comunitats Autònomes. La sanció i promulgació formal de les lleis en la fase final de perfeccionament normatiu. L'alta representació de l'Estat en les relacions internacionals, sense capacitat pròpia per obligar internacionalment l'Estat (competència que correspon en exclusiva al Govern mitjançant tractats internacionals). El comandament suprem formal de les forces armades. El nomenament del personal civil i militar de la Casa Reial.

COMPROVA-HO 2 Pot el Rei negar-se a promulgar una llei aprovada per les Corts Generals si està en desacord amb el seu contingut? Ordre successori i extinció de línies hereditàries La titularitat de la Corona és hereditària i es transmet segons les previsions establertes a partir de l'article 56 CE i l'article 57 CE. L'accés al tron es produeix per dues vies principals: 1. Defunció del monarca: el successor legal adquireix la condició de manera automàtica. 2. Abdicació del Rei: renúncia voluntària al càrrec, la qual s'ha de tramitar obligatòriament mitjançant llei orgànica segons l'article 57.5 de la CE.

Els drets dinàstics són renunciables per qualsevol persona que formi part de la línia de successió. L'ordre de primogenitura estableix preferències clares: Té preferència la línia anterior sobre les posteriors. Dins la mateixa línia, té prioritat el grau més pròxim sobre el més remot. En el mateix grau, hi ha preferència de l'home sobre la dona. En el mateix sexe, té preferència la persona de major edat sobre la de menor edat. Així mateix, l'article 57.4 CE preveu la pèrdua de drets successoris per a aquelles persones que contraguin matrimoni contra la prohibició expressa conjunta del Rei i de les Corts Generals.

Si s'extingeixen totes les línies legals hereditàries, correspon a les Corts Generals proveir la successió de la Corona atenent als interessos generals. COMPROVA-HO 3 Què passa si una persona amb drets successoris es casa malgrat l'oposició del monarca i de les Corts Generals? El sistema institucional de l'Estat i drets fonamentals 4 La regència i l'estructura de la Casa Reial La regència (prevista a l'article 59 CE) consisteix en l'exercici provisional de les funcions constitucionals de la Corona per part d'una persona diferent del titular, motivada per la impossibilitat transitòria d'aquest d'actuar.

Opera en dos supòsits concrets: Minoria d'edat de l'hereu: la regència recau de forma preferent en el pare o la mare de l'hereu o hereva menor d'edat. Inhabilitació del Rei: quan el monarca pateix una impossibilitat o manca de capacitat per actuar de forma autònoma (com per exemple una malaltia greu), reconeguda per les Corts Generals. La regència s'assigna prioritàriament a l'hereu si és major d'edat; en cas de no tenir fills o ser menors, recau en el pare o mare del monarca, i si no n'hi ha, en el parent de major edat més pròxim en l'ordre successori. D'altra banda, l'article 65 CE regula la Casa Reial, un òrgan administratiu auxiliar de suport material i tècnic a la Prefectura de l'Estat.

Constitueix una administració especial que no se sotmet a les pautes ni a la regulació ordinària del personal de l'administració pública. COMPROVA-HO 4 Qui assumeix prioritàriament la regència si el monarca titular queda inhabilitat i el seu hereu té 12 anys? Estatut jurídic del monarca: inviolabilitat, irresponsabilitat i refrendament L'estatut del Cap d'Estat es diferencia substancialment del règim jurídic comú per dues prerrogatives constitucionals indissociables: Inviolabilitat: comporta immunitat total davant la jurisdicció penal, civil i sancionadora administrativa. El monarca no pot ser detingut, processat ni citat a declarar com a testimoni.

Irresponsabilitat política i jurídica: el monarca no respon de les seves actuacions oficials; per això, tot acte públic del Rei requereix ser convalidat per una autoritat responsable mitjançant la tècnica del refrendament. Mitjançant la signatura de refrendament, l'autoritat que refrenda assumeix plenament les conseqüències i responsabilitats jurídiques que deriven de l'acte regi (article 64 CE). Estan legitimats per refrendar: 1. El President del Govern. 2. Els ministres del Govern en els seus àmbits respectius. 3.

El President del Congrés dels Diputats (en supòsits específics, com la proposta del candidat a la presidència del Govern; vegeu «El Govern i les relacions de control parlamentari»).

Tipologia d'actes Subjecte que refrenda Responsabilitat jurídica Actes institucionals i solemnes (promulgació de lleis, convocatòria d'eleccions, nomenaments) President del Govern o ministres competents Assumida íntegrament per l'autoritat que signa el refrendament El sistema institucional de l'Estat i drets fonamentals 5 Tipologia d'actes Subjecte que refrenda Responsabilitat jurídica Proposta i nomenament del President del Govern President del Congrés dels Diputats Recau sobre el President del Congrés dels Diputats Gestió interna i nomenament de membres civils i militars de la Casa Reial Cap (actes exempts) Àmbit d'actuació directa i lliure del monarca ERROR FREQÜENT Creure que la inviolabilitat del Rei li permet governar al marge de la Constitució o que pot dictar decrets pel seu compte.

Qualsevol acte polític o administratiu del Rei mancat de refrendament és jurídicament nul. La irresponsabilitat només s'entén perquè qui decideix realment és l'òrgan refrendant, no la Corona. IDEES CLAU La forma de govern espanyola és la monarquia parlamentària (art. 1.3 CE), on el Rei no posseeix poder legislatiu, executiu ni judicial. L'abdicació i la renúncia al tron s'han d'aprovar obligatòriament mitjançant una llei orgànica específica (art. 57.5 CE). La successió hereditària prioritza l'home sobre la dona en el mateix grau i la persona de més edat en el mateix sexe (art. 57.1 CE).

La regència s'activa per minoria d'edat o inhabilitació per exercir transitòriament les funcions de la Corona en nom del titular. Els actes institucionals del monarca requereixen refrendament d'autoritats polítiques responsables, quedant exempta la distribució interna de la Casa Reial. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 5. Quines autoritats tenen competència constitucional per refrendar els actes del Cap d'Estat segons l'article 64 de la CE? 6. Quina via jurídica exigeix l'article 57.5 de la Constitució per fer efectiva l'abdicació o renúncia del monarca? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 7.

Segons l'article 1.3 de la Constitució, quina és la forma política de l'Estat espanyol? Monarquia presidencialista a) Monarquia constitucional pura b) República parlamentària c) Monarquia parlamentària d) El sistema institucional de l'Estat i drets fonamentals 6 8. Quin criteri successori s'aplica en igualtat de grau i línia a la Corona espanyola? 9. Quin dels següents actes del Cap d'Estat està exempt de refrendament? 10. Qui assumeix la responsabilitat jurídica d'un acte refrendat del Rei?

2 Les Corts Generals: estructura, composició i funcionament parlamentari EN ACABAR SABRÀS Distingir el funcionament del bicameralisme imperfecte entre Congrés i Senat Diferenciar les prerrogatives d'inviolabilitat, immunitat i aforament especial dels membres de les Corts Explicar el procediment, terminis i efectes legals de la tramitació del suplicatori Identificar les funcions dels òrgans de govern i de treball de les cambres parlamentàries PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 11 Pot un jutge instructor ordenar la detenció d'un diputat nacional per un presumpte delicte comès al marge de la seva tasca parlamentària?

L'estructura bicameral de les Corts Generals Les Corts Generals representen el poble espanyol i exerceixen la potestat legislativa, pressupostària i de control polític de l'Estat. A diferència dels parlaments autonòmics (vegeu «Les institucions autonòmiques i el sistema de drets fonamentals»), que adopten un model unicameral, el parlament estatal s'estructura a través d'un bicameralisme imperfecte o asimètric format pel Congrés dels Diputats i el Senat. Aquesta asimetria es manifesta en el desequilibri funcional clar a favor de la cambra baixa.

El Congrés dels Diputats personifica la representació política general de la ciutadania i disposa d'un protagonisme decisiu en el procediment legislatiu ordinari. Per la seva banda, el Senat opera com una cambra de segona lectura i assumeix la funció constitucional de cambra de representació territorial, tot i disposar d'una capacitat d'intervenció subordinada respecte a la voluntat final del Congrés.

Prioritat de la dona a) Preferència de l'home sobre la dona b) Elecció lliure per les Corts c) Designació directa del monarca sortint d) Nomenament de ministres del Govern a) Convocatòria formal d'eleccions generals b) Nomenament de membres de la Casa Reial c) Sanció i promulgació de lleis d) El mateix monarca titular a) El Tribunal Constitucional b) L'hereu a la Corona c) La persona o autoritat que el refrenda d) El sistema institucional de l'Estat i drets fonamentals 7 DEFINICIÓ El bicameralisme imperfecte és l'ordenació parlamentària en què dues cambres ostenten competències desiguals, de manera que una d'elles —el Congrés dels Diputats— gaudeix d'una clara prevalença jurídica i política en la presa de decisions.

Composició i sistema electoral del Congrés dels Diputats i del Senat La Constitució estableix una forquilla d'entre 300 i 400 escons per a la cambra baixa. La Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG) fixa expressament en 350 diputats la composició del Congrés. Els representants són elegits mitjançant sufragi universal, lliure, directe i secret mitjançant llistes electorals tancades i bloquejades, fet que vincula directament el vot a l'ordre determinat per les formacions polítiques. La circumscripció electoral és la província, a més de les illes i les ciutats autònomes.

Per garantir una representació territorial bàsica, la legislació assigna un mínim de 2 diputats inicials a cada província, mentre que Ceuta i Melilla compten amb un únic representant cadascuna. El nombre restant d'escons es distribueix entre les províncies en proporció estricta a la seva població censal. Pel que fa al Senat, l'elecció ciutadana directa s'articula mitjançant llistes obertes i desbloquejades, on l'elector selecciona directament noms concrets de candidats. A la circumscripció provincial ordinària s'elegeixen quatre senadors. A les illes s'assignen d'un a tres representants segons la seva grandària, i Ceuta i Melilla compten amb dos senadors cadascuna.

A aquests senadors s'hi sumen els designats pels parlaments de les comunitats autònomes (un d'inicial fix més un altre addicional per cada milió d'habitants del seu territori). Pel que fa al règim de compatibilitats, l'ordenament permet compatibilitzar la condició de senador amb la d'escó en un parlament autonòmic. En canvi, és expressament incompatible acumular simultàniament les actes de diputat i senador de les Corts Generals.

Element de comparació Congrés dels Diputats Senat Funció primordial Representació popular general i cambra principal Representació territorial i segona lectura Nombre de membres 350 diputats (fixats per la LOREG) Variable (membres provincials i autonòmics) Modalitat de llistes Llistes tancades i bloquejades Llistes obertes i desbloquejades Distribució territorial mínima 2 per província (1 a Ceuta i Melilla) 4 per província (variables a illes i ciutats) Compatibilitat autonòmica Incompatible amb escó autonòmic Compatible amb escó en parlament autonòmic El sistema institucional de l'Estat i drets fonamentals 8 COMPROVA-HO 12 Quina conseqüència pràctica té per a l'elector votar amb llistes tancades i bloquejades al Congrés?

Prerrogatives parlamentàries dels membres de les Corts Els parlamentaris disposen de prerrogatives jurídiques vinculades exclusivament al seu càrrec institucional. Aquestes garanties no constitueixen privilegis personals, sinó instruments constitucionals dissenyats per preservar la llibertat d'actuació de les Corts enfront d'interferències externes: Inviolabilitat: garanteix que cap parlamentari pugui ser perseguit judicialment per les opinions manifestades o els vots emesos en l'exercici directe de les seves funcions a la cambra. Aquesta protecció té eficàcia perpètua i subsisteix indefinidament un cop expirat el mandat.

Immunitat: protegeix la llibertat personal de diputats i senadors durant el seu mandat. Impedeix la seva detenció o processament judicial llevat de cas de delicte flagrant. Per processar un membre de les cambres, l'autoritat judicial ha de sol·licitar prèviament l'autorització mitjançant el tràmit del suplicatori. Aforament especial: establert a l'article 71.3 de la Constitució, fixa que l'únic òrgan judicial competent per instruir i jutjar les causes penals contra diputats i senadors és la Sala Segona del Tribunal Suprem.

En contrast, els membres dels parlaments autonòmics responen davant dels seus respectius Tribunals Superiors de Justícia (vegeu «El Poder Judicial i el Consell General del Poder Judicial»). ERROR FREQÜENT No confongueu la inviolabilitat amb la immunitat. La inviolabilitat protegeix l'expressió i el vot parlamentari per sempre, fins i tot després d'haver abandonat l'escó. La immunitat penal només té vigència temporal durant el mandat i decau automàticament davant d'un delicte flagrant o d'una concessió de suplicatori.

El procediment del suplicatori i els seus terminis legals Quan un jutge pretén processar un parlamentari per fets no emparats per la inviolabilitat, s'activa un procediment reglat entre el poder judicial i la cambra corresponent. Si el suplicatori s'aprova, el tribunal competent adquireix llibertat per processar el parlamentari sense limitacions d'origen polític. Si es denega, la via penal queda clausurada definitivament respecte a aquells fets concrets, fins i tot un cop finalitzat el mandat parlamentari. L'autoritat judicial tramet formalment el suplicatori dirigit a la presidència de la cambra a la qual pertany el parlamentari afectat.

1 La cambra tramita la petició i disposa d'un termini de 30 dies per sotmetre la concessió o denegació a votació en sessió plenària. 2 Si transcorren un total de 60 dies naturals sense que la cambra hagi emès una resolució formal, s'aplica el silenci administratiu negatiu i el suplicatori s'entén denegat tàcitament. 3 El sistema institucional de l'Estat i drets fonamentals 9 PROCÉS Procediment del suplicatori per a parlamentaris 1 Petició judicial El tribunal remet el suplicatori a la presidència de la cambra. 2 Termini de 30 dies La cambra disposa de trenta dies per sotmetre el suplicatori a votació.

3 Límit de 60 dies El silenci durant seixanta dies determina la denegació automàtica del processament. 4 Efectes finals La concessió permet jutjar; el rebuig impedeix processar pels fets. COMPROVA-HO 13 Quina és la conseqüència jurídica que la cambra no es pronunciï sobre el suplicatori en 60 dies?

Òrgans de funcionament de les cambres Per articular les seves tasques legislatives i de fiscalització, tant el Congrés com el Senat disposen d'estructures internes de direcció i de treball: Els òrgans de govern garanteixen la representació institucional i l'administració ordinària: Presidència de la cambra: òrgan unipersonal escollit pel conjunt dels parlamentaris per dirigir els debats, aplicar els reglaments interns i exercir la representació institucional. Mesa: òrgan rector col·legiat integrat per la presidència, quatre vicepresidències al Congrés (dues al Senat) i quatre secretaries (dues per cambra).

S'encarrega d'ordenar les sessions, organitzar els pressupostos interns i qualificar la tramitació de documents i lleis. No garanteix necessàriament la presència de tots els grups parlamentaris. Junta de Portaveus: òrgan consultiu de rellevància política on estan representats tots els grups parlamentaris. Facilita la coordinació política i l'ordenació dels debats del Ple, sense desenvolupar funcions de gestió interna directa. Els òrgans de treball canalitzen l'elaboració tècnica de les normes i la decisió final: Ple: reunió plenària de tots els membres d'una cambra. És la instància sobirana on s'adopten les votacions definitives i s'assumeixen les grans funcions polítiques i legislatives.

Comissions: seccions especialitzades de composició restringida que reprodueixen proporcionalment la correlació de forces polítiques del Ple. Estudien, debaten i preparen els projectes i proposicions normatives segons l'àrea temàtica corresponent abans del seu pas pel Ple. El sistema institucional de l'Estat i drets fonamentals 10 ESQUEMA Òrgans interns de les cambres parlamentàries Durada del mandat i mecanismes de dissolució de les Corts El mandat de les cambres parlamentàries té una durada ordinària de quatre anys a comptar des de la seva constitució. La finalització d'aquest termini comporta la dissolució automàtica de les Corts per expiració del mandat.

No obstant això, l'ordenament constitucional contempla supòsits de dissolució anticipada que posen fi abans d'hora a la legislatura: Bloqueig de la investidura: quan transcorren dos mesos des de la primera votació d'investidura del President del Govern (vegeu «El Govern i les relacions de control parlamentari») sense que cap candidat obtingui la confiança necessària de la cambra baixa. Procediment agreujat de reforma constitucional: aprovada la voluntat de reformar el text constitucional per la via protegida (art. 168 CE), les cambres queden formalment dissoltes per celebrar comicis immediats.

COMPROVA-HO 14 En quins dos supòsits concrets la Constitució imposa obligatòriament la dissolució anticipada de les Corts?

Òrgans de govern Direcció institucional i administració de la cambra Presidència Òrgan unipersonal de representació i direcció de debats Mesa Òrgan col·legiat gestor de recursos i tramitació Junta de Portaveus Coordinació política amb tots els grups presents Òrgans de treball Elaboració tècnica i aprovació de les lleis Ple Reunió plenària sobirana on s'adopten les votacions Comissions Seccions tècniques especialitzades per matèria concreta El sistema institucional de l'Estat i drets fonamentals 11 IDEES CLAU Les Corts Generals tenen una estructura de bicameralisme imperfecte en què el Congrés dels Diputats disposa d'un clar protagonisme respecte del Senat.

El Congrés dels Diputats té 350 escons distribuïts a través d'un mínim de 2 escons per província (1 per a Ceuta i Melilla) i sufragi mitjançant llistes tancades i bloquejades. La inviolabilitat protegeix de manera permanent l'expressió i el vot del parlamentari, mentre que la immunitat protegeix la llibertat durant el mandat i exigeix suplicatori. La cambra disposa de 30 dies per resoldre un suplicatori i, si no es produeix resolució expressa en 60 dies, s'entén automàticament rebutjat. La Sala Segona del Tribunal Suprem té l'aforament exclusiu per jutjar les causes penals contra diputats i senadors de les Corts Generals.

Les cambres tenen un mandat de quatre anys i poden patir una dissolució anticipada per bloqueig d'investidura o per reforma constitucional agreujada. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 15. En què es distingeix materialment la inviolabilitat de la immunitat parlamentària pel que fa al seu límit temporal? 16. Quin òrgan judicial és l'únic capacitat constitucionalment per processar i jutjar penalment un membre del Congrés o del Senat? 17. Quin és el criteri de repartiment dels 350 escons del Congrés dels Diputats entre les províncies? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 18. Quin efecte es produeix si el Congrés no respon a un suplicatori judicial transcorreguts 60 dies? 19.

Quants diputats assigna inicialment la LOREG com a mínim de partida per circumscripció provincial? 20. Quin d'aquests supòsits permet detenir un parlamentari de les Corts Generals sense prèvia autorització de la cambra? S'atorga una pròrroga automàtica a) S'arxiva temporalment sense efectes b) Es denega per silenci negatiu c) S'accepta per silenci afirmatiu d) Un sol escó a) Quatre escons b) Tres escons c) Dos escons d) Cas de delicte flagrant a) Procediment d'urgència sumari b) Delicte d'opinió política c) Prescripció d'incompatibilitat laboral d) El sistema institucional de l'Estat i drets fonamentals 12 21.

Quin òrgan parlamentari col·legiat s'encarrega d'elaborar els pressupostos interns i organitzar les sessions de la cambra? 3 El Govern i les relacions de control parlamentari EN ACABAR SABRÀS Distingir les majories i terminis del procés d'investidura del President del Govern. Explicar les funcions directives i normatives atribuïdes constitucionalment a l'executiu. Comparar els requisits, iniciatives i efectes de la moció de censura i la qüestió de confiança. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 22 Per què s'exigeix que la moció de censura a l'Estat espanyol sigui preceptivament constructiva?

Formació de l'executiu i investidura La designació del cap de l'executiu segueix un procediment parlamentari regulat per la Constitució, habitualment després de la celebració d'eleccions generals o per la renovació del Congrés dels Diputats. La responsabilitat directa d'escollir el futur titular del Govern recau de manera exclusiva en aquesta cambra. El procediment comença quan el monarca manté una ronda de contactes amb els representants designats pels grups polítics amb presència parlamentària. Després d'aquestes entrevistes, el Rei formula una proposta formal de candidat.

Aquest acte regi requereix el refrendament de la presidència del Congrés dels Diputats (vegeu «La Corona i les funcions del Cap d'Estat»), qui serà l'encarregada de traslladar la proposta al ple. Convé subratllar que el candidat proposat no necessita ostentar la condició de diputat. A continuació, s'obre la sessió plenària d'investidura, en la qual la persona candidata exposa el seu programa polític davant la cambra i se sotmet al debat amb els diferents grups parlamentaris.

Un cop acabat el debat, té lloc la primera votació: La Junta de Portaveus a) La Mesa b) La Comissió Constitucional c) El Ple parlamentari d) Primera votació d'investidura: El candidat requereix una majoria absoluta dels vots de la cambra per obtenir la investidura. 1 Segona votació (si cal): Si no aconsegueix la majoria absoluta, s'obre un lapse temporal de 48 hores. En aquesta segona sessió, el candidat en té prou amb obtenir una majoria simple per ser elegit.

2 El sistema institucional de l'Estat i drets fonamentals 13 PROCÉS Procediment ordinari d'investidura presidencial COMPROVA-HO 23 Què passa si un candidat a la presidència obté 170 vots a favor i 160 en contra a la segona votació d'investidura? Composició del Govern i incompatibilitats Un cop investit el President del Govern, aquest assumeix de forma exclusiva la facultat de proposar al Cap d'Estat el nomenament de la resta de membres de l'executiu, incloent-hi els ministres. L'acte formal de designació i separació d'aquests càrrecs correspon al Rei, però queda legalment refrendat pel mateix President.

Per garantir la imparcialitat i la dedicació dels seus integrants, l'ordenament estableix un règim d'incompatibilitats estricte. Els membres de l'executiu tenen prohibit exercir cap altra activitat pública o privada que entri en contradicció amb el seu càrrec o comporti situacions de conflicte d'interessos. Aquestes restriccions i limitacions s'estenen fins a dos anys després d'haver cessat en les seves funcions ministerials.

Atribucions constitucionals de l'executiu El Govern no és un mer aplicador mecànic de la llei, sinó un òrgan que desenvolupa funcions directives, reglamentàries i de relació amb les altres institucions de l'Estat: Termini límit de dos mesos: Si el candidat no assoleix la majoria simple, la proposta queda rebutjada. S'obre aleshores un període de 2 mesos des de la primera votació per tramitar successives candidatures. Si cap aspirant aconsegueix la confiança requerida en aquest termini, la presidència del Congrés sotmet al Rei el decret de dissolució de les Corts Generals, convocant noves eleccions. 3 Ronda de consultes El Rei consulta els representants polítics amb presència al Congrés.

1 Proposta de candidat El Rei proposa el candidat amb el refrendament parlamentari. 2 Primera votació Requereix majoria absoluta dels membres del Congrés per tenir èxit. 3 Segona votació a les 48 h Si no hi ha majoria absoluta, cal majoria simple de vots. 4 Límit de dos mesos Si ningú és elegit en dos mesos, es dissolen les Corts. 5 El sistema institucional de l'Estat i drets fonamentals 14 Direcció política interna i exterior: Marca les directrius generals de la política estatal, dirigeix les relacions internacionals i assumeix tasques en matèria de defensa.

Direcció i organització administrativa: Condueix l'actuació de les administracions públiques, en defineix l'estructura interna, crea nous organismes i en redistribueix les competències administratives. Iniciativa legislativa i constituent: Gaudeix de capacitat per presentar projectes de llei davant les Corts Generals, així com per impulsar propostes de reforma constitucional. Potestat legislativa impròpia: Dicta normes amb rang de llei en situacions previstes constitucionalment, materialitzades mitjançant decrets llei i decrets legislatius.

Potestat reglamentària pròpia: Disposa de la facultat de crear reglaments, normes de rang inferior a la llei que desenvolupen i executen l'ordenament jurídic. Control jurisdiccional d'altres ens: Pot impugnar actes, acords i resolucions provinents de les institucions de les comunitats autònomes davant dels òrgans del poder judicial. COMPROVA-HO 24 Quina diferència funcional hi ha entre la potestat reglamentària i la potestat legislativa impròpia del Govern?

Instruments de responsabilitat política extraordinària La relació de confiança entre el Parlament i l'executiu es fiscalitza mitjançant dos mecanismes constitucionals d'exigència de responsabilitat: la moció de censura i la qüestió de confiança. La moció de censura constructiva (art. 113 CE) La moció de censura és un instrument en mans del poder legislatiu, pel qual la cambra baixa pot exigir responsabilitat política a l'executiu i forçar la seva substitució. A diferència d'altres models, a l'Estat espanyol té caràcter constructiu: no només rebutja la gestió del govern en exercici, sinó que ha d'incorporar obligatòriament un candidat alternatiu a la presidència.

Requisits de presentació: Ha de ser registrada com a mínim pel 10 % dels diputats del Congrés. Tramitació simultània: Si es formulen diverses mocions en el mateix període, es debaten conjuntament, però es voten de manera individualitzada seguint el seu ordre d'entrada. Votació i aprovació: Per prosperar requereix necessàriament una majoria absoluta de vots favorables a la cambra. Efectes: Si s'aprova, el president en funcions cessa de manera immediata i el candidat alternatiu queda automàticament investit, de manera que el Rei en fa el nomenament formal.

Si fracassa, la moció queda desestimada, el govern continua en el càrrec i els diputats signants no en poden presentar cap altra durant el mateix període de sessions de la legislatura. La qüestió de confiança (art. 112 CE) A diferència de la moció de censura, la qüestió de confiança és una eina que neix de la iniciativa exclusiva del President del Govern. Se sol plantejar davant de situacions sobrevingudes que exigeixen reorientar les directrius polítiques que es van defensar en el programa inicial d'investidura. Mitjançant aquest tràmit, el president sol·licita al Congrés que ratifiqui el seu suport.

El sistema institucional de l'Estat i drets fonamentals 15 Després del debat al ple del Congrés, se sotmet a votació. La confiança s'entén atorgada quan el president obté una majoria simple de vots a favor. Els efectes són estrictament vinculants: si no assoleix aquest llindar, el president i tot el Govern han de presentar la dimissió immediata davant el Rei, obrint-se a continuació el procediment ordinari d'investidura per designar un nou cap de l'executiu. ERROR FREQÜENT Confondre la majoria necessària per aprovar una qüestió de confiança amb la de la moció de censura o la investidura inicial. La moció de censura exigeix sempre majoria absoluta.

En canvi, la qüestió de confiança només requereix majoria simple dels diputats presents per entendre's superada. Mecanisme Qui té la iniciativa Majoritari exigit Candidat alternatiu Conseqüència si no s'aprova / es perd Moció de censura (art. 113 CE) Congrés (mínim 10 % dels diputats) Majoria absoluta Obligatori (constructiva) El govern continua; els signants no poden repetir en la mateixa sessió. Qüestió de confiança (art. 112 CE) President del Govern Majoria simple No n'hi ha Dimissió obligatòria del Govern davant del Rei i nova investidura ordinària. COMPROVA-HO 25 Quina diferència essencial presenta la moció de censura espanyola respecte a la simple reprovació o censura clàssica?

IDEES CLAU La investidura requereix majoria absoluta en primera votació o majoria simple 48 hores després; si passen 2 mesos sense èxit, es dissolen les Corts. El President proposa lliurement el nomenament i cessament dels ministres, que formalitza el Rei. Els integrants de l'executiu tenen un règim d'incompatibilitats que s'allarga fins a dos anys després del cessament. El Govern exerceix potestat reglamentària pròpia i potestat legislativa impròpia mitjançant decrets llei i decrets legislatius. La moció de censura té caràcter constructiu, requereix la firma del 10 % dels diputats i necessita majoria absoluta per triomfar.

La pèrdua d'una qüestió de confiança requereix només no assolir la majoria simple i obliga el Govern a presentar la dimissió immediata. El sistema institucional de l'Estat i drets fonamentals 16 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 26. Quin termini màxim estableix la Constitució des de la primera votació d'investidura abans que el Rei dissolgui automàticament les Corts Generals? 27. Quina majoria és necessària per superar una qüestió de confiança i quina conseqüència té no assolir-la? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 28. Quin suport mínim inicial exigeix la Constitució per poder presentar formalment una moció de censura? 29.

Quina majoria necessita el candidat a la Presidència del Govern a la segona votació d'investidura? 30. Què succeeix si el President del Govern perd una qüestió de confiança al Congrés? 31. Durant quant de temps s'estén el règim d'incompatibilitats dels membres del Govern un cop han cessat? 4 El Poder Judicial i el Consell General del Poder Judicial EN ACABAR SABRÀS Distingir les dimensions orgànica i funcional de la independència judicial. Explicar l'estatut dels jutges mitjançant la inamovibilitat i els mecanismes d'abstenció i recusació. Descriure la composició i el procediment d'elecció dels membres del CGPJ.

Diferenciar els principis estructurals del Ministeri Fiscal respecte dels propis del Poder Judicial.

La majoria absoluta del Congrés a) El 10 % dels diputats b) Una cinquena part dels diputats c) La majoria simple de la cambra d) Majoria de dos terços a) Majoria absoluta b) Majoria simple c) Tres cinquenes parts d) Es repeteix la votació en 48 hores a) Es convoquen eleccions immediatament b) S'investeix el líder de l'oposició c) Dimiteix obligatòriament davant el Rei d) Tota la legislatura següent a) Un any b) Dos anys c) Sis mesos d) El sistema institucional de l'Estat i drets fonamentals 17 PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 32 Per què un jutge no pot rebre ordres ni tan sols d'un magistrat de rang superior al seu?

Principis rectors i funció del Poder Judicial El Poder Judicial, regulat al Títol VI de la Constitució Espanyola, és el poder de l'Estat encarregat de resoldre conflictes mitjançant l'aplicació del dret. La seva actuació es guia estrictament per criteris jurídics i mai per criteris polítics o d'oportunitat. A més de jutjar i fer executar allò jutjat, opera com una institució de control dels actes del Govern, del Parlament i de l'Administració pública, garantint la protecció efectiva dels drets i llibertats de la ciutadania. Per desenvolupar aquesta tasca, el Poder Judicial gaudeix d'una separació absoluta respecte del poder executiu i del legislatiu.

La independència judicial presenta dues dimensions essencials: Independència orgànica (externa i interna): comporta la manca total de subordinació o jerarquia respecte d'altres poders estatals, òrgans públics o particulars (dimensió externa), així com l'absència d'ordres directes d'altres jutges o magistrats superiors (dimensió interna). Independència funcional: estableix que els jutges, en exercir la potestat jurisdiccional, es troben sotmesos de manera única i exclusiva a l'imperi de la llei. Dins l'àmbit judicial conviuen dos cossos de servidors públics clarament diferenciats.

D'una banda, els integrants pròpiament del poder judicial (jutges i magistrats), que actuen amb plena autonomia funcional sense rebre instruccions de cap superior jeràrquic. De l'altra, el personal de l'oficina judicial, integrat per funcionaris administratius que donen suport material i tècnic a la feina dels tribunals, subjectes a dependència jeràrquica interna. COMPROVA-HO 33 Pot un magistrat d'un tribunal superior ordenar a un jutge de primera instància com ha de resoldre una sentència?

Estructura orgànica i ordres jurisdiccionals L'organització dels òrgans judicials s'articula sota el criteri de territorialitat (distribuïts per municipis o comunitats autònomes) i segons la seva composició subjectiva: Jutjats: òrgans unipersonals on la potestat recau sobre un sol jutge o magistrat. Tribunals: òrgans col·legiats formats per una pluralitat de magistrats. La jerarquia entre òrgans judicials només opera a efectes de resolució de recursos, mai com a subordinació de comandament. En funció de la matèria, la jurisdicció ordinària es divideix en branques especialitzades: civil, penal, contenciosa administrativa, laboral (social) i mercantil.

D'altra banda, existeixen jurisdiccions que resolen assumptes específics molt delimitats: Jurisdicció militar: centrada en l'àmbit castrense i els seus tribunals concrets. Jurisdicció comptable: atribuïda al Tribunal de Comptes per fiscalitzar la gestió econòmica del sector públic. El sistema institucional de l'Estat i drets fonamentals 18 Jurisdicció constitucional: reservada al Tribunal Constitucional per verificar la conformitat dels actes i normes amb el text fonamental (vegeu «El Tribunal Constitucional: composició, competències i resolucions»).

ESQUEMA Estructura orgànica de la jurisdicció COMPROVA-HO 34 Quina és l'única funció que justifica la relació jeràrquica entre diferents òrgans judicials? Estatut professional de jutges i magistrats L'exercici imparcial de la justícia exigeix un règim estatutari blindat per a jutges i magistrats, recollit a l'article 117 de la Constitució Espanyola: Inamovibilitat: els jutges no poden ser separats, suspesos, traslladats ni jubilats sinó per les causes expressament determinades a la llei. Aquesta garantia impedeix que el poder polític destitueixi o traslladi jutges molestos per conveniència.

Immunitat limitada: només poden ser privats de llibertat per ordre expressa del jutge o magistrat competent, llevat dels supòsits de delicte flagrant (en aquest cas han de ser posats immediatament a disposició judicial). Recordem que la Sala Segona del Tribunal Suprem té la competència exclusiva per jutjar les causes penals contra diputats i senadors aforats (vegeu «Les Corts Generals: estructura, composició i funcionament parlamentari»). Imparcialitat subjectiva: prohibició absoluta de tenir interessos personals en el litigi o ser jutge i part alhora.

Per salvaguardar la imparcialitat davant qualsevol causa d'interès directe o vincle en un plet, la legislació regula dos mecanismes essencials: Jurisdicció ordinària Branques civil, penal, contenciosa, social i mercantil Jutjats unipersonals Integrats per un sol jutge o magistrat Tribunals col·legiats Formats per una pluralitat de magistrats Jurisdiccions especials Àmbits específics delimitats per matèria Jurisdicció militar Delictes i règim estricte castrense Tribunal de Comptes Control i fiscalització comptable del sector públic Tribunal Constitucional Control de constitucionalitat i interpretació de la Carta Magna El sistema institucional de l'Estat i drets fonamentals 19 DEFINICIÓ Abstenció: acte d'ofici pel qual el mateix jutge o magistrat se separa voluntàriament del coneixement del procediment en detectar una causa que compromet la seva neutralitat.

Recusació: petició formulada a instància de qualsevol de les parts del litigi per forçar la separació del jutge quan aquest no s'ha abstingut voluntàriament. COMPROVA-HO 35 En què es diferencien formalment l'abstenció i la recusació judicial? El Consell General del Poder Judicial El Consell General del Poder Judicial (CGPJ), regulat per la Llei Orgànica 6/1985 del Poder Judicial (LOPJ), és l'òrgan de govern autònom de la judicatura estatal. No exerceix funcions de jutjar, sinó que gestiona el funcionament administratiu i estatutari dels jutges per evitar la ingerència directa del Govern.

Està integrat per 20 vocals més el President, que ostenta simultàniament la presidència del Tribunal Suprem. La designació dels seus integrants es divideix en dos blocs: Grup de vocals Procedència i requisits Òrgan de selecció i majoria 8 vocals juristes Advocats o juristes de reconeguda competència amb més de 15 anys d'exercici professional. Escollits per les Corts Generals (4 pel Congrés i 4 pel Senat) per majoria qualificada de 3/5. 12 vocals judicials Jutges i magistrats de totes les categories: 3 del Tribunal Suprem, 3 amb més de 25 anys d'antiguitat a la carrera judicial i 6 sense criteri d'antiguitat.

Designats per les cambres a proposta de les associacions o organitzacions de la carrera judicial. El sistema institucional de l'Estat i drets fonamentals 20 ESQUEMA Composició del Consell General del Poder Judicial La posició diferenciada del Ministeri Fiscal L'article 124 de la Constitució Espanyola defineix el paper del Ministeri Fiscal. És primordial remarcar que aquesta institució no forma part del Poder Judicial, ja que manca de potestat jurisdiccional: no jutja ni executa resolucions, sinó que promou l'acció de la justícia per defensar la legalitat i l'interès públic.

Intervé en assumptes civils d'especial protecció i assumeix la persecució pública dels delictes penals d'ofici, sense necessitat de denúncia o personació prèvia de les víctimes. La seva estructura interna obeeix a principis oposats als de la judicatura: Unitat d'actuació: els criteris interpretatius han de ser homogenis arreu de l'Estat. Dependència jeràrquica: cos estrictament piramidal on els càrrecs subordinats estan vinculats i obligats a obeir les instruccions directes dels seus superiors.

Presidència President del Tribunal Suprem i del CGPJ 20 Vocals Membres designats per les Corts Generals 8 juristes de prestigi Més de 15 anys d'exercici, 4 Congrés i 4 Senat per 3/5 12 jutges i magistrats Proposats per associacions judicials i elegits per cambres 3 del Tribunal Suprem Magistrats procedents de l'alt tribunal 3 amb més de 25 anys Magistrats amb trajectòria judicial consolidada 6 sense criteri d'antiguitat Resta de jutges i magistrats de carrera El sistema institucional de l'Estat i drets fonamentals 21 A la cúspide d'aquesta jerarquia se situa el Fiscal General de l'Estat, qui és nomenat formalment pel Rei a proposta del Govern estatal.

ERROR FREQÜENT Confondre el Ministeri Fiscal amb el Poder Judicial o creure que els fiscals tenen independència judicial. Els fiscals estan sotmesos a estricta dependència jeràrquica interna i no tenen independència orgànica: reben ordres directes d'obligat compliment de la seva cadena de comandament encapçalada pel Fiscal General de l'Estat. Només els jutges i tribunals tenen potestat jurisdiccional i independència orgànica i funcional. IDEES CLAU El Poder Judicial aplica exclusivament el dret per resoldre conflictes, sense criteris d'oportunitat o contingut polític.

La independència judicial té una vessant orgànica (absència d'ordres externes o internes) i funcional (submissió única a la llei). L'estatut dels jutges es blinda mitjançant la inamovibilitat, la immunitat limitada davant detencions i els mecanismes d'abstenció i recusació. El CGPJ és l'òrgan de govern dels jutges i està integrat pel President del Tribunal Suprem i 20 vocals escollits per majoria de 3/5 a les cambres. El Ministeri Fiscal no forma part del Poder Judicial i s'organitza sota els principis d'unitat d'actuació i dependència jeràrquica. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 36. Per quins motius pot ser traslladat o suspès de funcions un jutge a Espanya? 37.

Quina majoria parlamentària exigeix la designació dels 8 vocals juristes del CGPJ i quins requisits han de complir? 38. Per què el Ministeri Fiscal no s'integra dins el Poder Judicial? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 39. Quin principi defineix la submissió exclusiva del jutge a la llei? 40. Com s'anomena la petició que fa una part per apartar un jutge amb interessos personals? Unitat d'actuació a) Independència orgànica interna b) Dependència jeràrquica c) Independència funcional d) Inamovibilitat a) Recurs d'empara b) Recusació c) Abstenció d'ofici d) El sistema institucional de l'Estat i drets fonamentals 22 41.

Quants membres en total integren el Consell General del Poder Judicial? 42. Sota quins principis rectors s'estructura l'organització del Ministeri Fiscal? 5 El Tribunal Constitucional: composició, competències i resolucions EN ACABAR SABRÀS Distingir la naturalesa extrapoder del Tribunal Constitucional respecte al Poder Judicial ordinari. Explicar la composició, procedència institucional i condicions d'incompatibilitat dels magistrats constitucionals. Classificar les vies de control de constitucionalitat, el recurs d'empara i els conflictes competencials. Identificar els tipus de resolucions del Tribunal Constitucional i el mecanisme de vot de qualitat.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 43 Pot un jutge ordinari declarar nul·la una llei aprovada pel Parlament si considera que vulnera la Constitució? Naturalesa jurídica i posició institucional El Tribunal Constitucional (TC) és l'òrgan constitucional que actua com a intèrpret suprem del text fonamental, regulat pel títol IX de la Constitució Espanyola (art. 159 i següents) i la Llei Orgànica 2/1979 del Tribunal Constitucional (LOTC). Es tracta d'una jurisdicció especial independent: no s'integra dins l'estructura del Poder Judicial ni depèn del Consell General del Poder Judicial (vegeu «El Poder Judicial i el Consell General del Poder Judicial»).

La seva missió principal consisteix a garantir la supremacia de la Constitució mitjançant el monopoli d'anul·lació de lleis, expulsant de l'ordenament jurídic aquelles normes amb rang legal que la contravinguin. Les seves interpretacions vinculen tots els poders públics i la ciutadania. ERROR FREQÜENT Confondre el Tribunal Constitucional amb un tribunal ordinari integrat al Poder Judicial. El TC és un òrgan constitucional independent; no forma part de la carrera judicial ordinària i no està sotmès al govern del Consell General del Poder Judicial.

8 vocals juristes exclusivament a) 20 vocals més el President b) 12 vocals i el Fiscal General c) 21 vocals de carrera judicial d) Unitat d'actuació i dependència jeràrquica a) Imparcialitat orgànica i abstenció b) Independència interna i inamovibilitat c) Potestat jurisdiccional i no submissió d) El sistema institucional de l'Estat i drets fonamentals 23 Composició, nomenament i estatut dels magistrats L'òrgan està integrat per 12 magistrats nomenats formalment pel Rei (vegeu «La Corona i les funcions del Cap d'Estat») a partir de la proposta de quatre institucions constitucionals: Congrés dels Diputats: proposa 4 magistrats mitjançant una majoria de 3/5 dels seus membres.

Els candidats han de comparèixer prèviament davant la cambra per presentar el seu currículum i respondre a les preguntes dels diputats. Senat: proposa 4 magistrats per idèntica majoria de 3/5. Cada parlament autonòmic té la facultat de presentar dos candidats en sessió plenària per a la seva valoració a la cambra alta. Igualment, els proposats han de comparèixer davant els senadors. Govern: proposa directament 2 magistrats. Consell General del Poder Judicial: proposa 2 magistrats.

Els membres del TC són designats per a un període de 9 anys i, com a regla general, no admeten reelecció immediata, llevat que hagin exercit el càrrec durant menys de 3 anys (període màxim consecutiu possible de 12 anys). Els candidats han de ser necessàriament juristes de reconeguda competència amb més de 15 anys d'exercici professional, escollits entre magistrats de la carrera judicial, fiscals, professors d'universitat especialistes en dret, funcionaris públics especialitzats en matèria jurídica o advocats. Per garantir la seva independència, els magistrats tenen un règim d'incompatibilitats estricte.

No poden exercir simultàniament cap altre càrrec o activitat, com ara funcions judicials o fiscals ordinàries, mandats representatius com a diputats o senadors, càrrecs polítics, tasques en l'administració pública (com la Hisenda Pública) o responsabilitats en sindicats i associacions professionals. Gaudeixen d'aforament penal i civil exclusiu davant la Sala corresponent del Tribunal Suprem. Quan cessen, si han exercit el càrrec durant més de 3 anys i no ha estat per defunció, mantenen la remuneració íntegra equivalent durant un any.

Motiu de cessament Òrgan competent per formalitzar-lo Defunció del magistrat President del Tribunal Constitucional Renúncia expressa President del Tribunal Constitucional Expiració del mandat de 9 anys President del Tribunal Constitucional Incompatibilitat sobrevinguda Ple del Tribunal Constitucional Incompliment greu de les obligacions del càrrec Ple del Tribunal Constitucional Condemna per delicte intencional o culpa greu Ple del Tribunal Constitucional COMPROVA-HO 44 Quina majoria parlamentària cal per proposar magistrats al Congrés i al Senat, i per quant de temps s'elegeixen?

El sistema institucional de l'Estat i drets fonamentals 24 Estructura interna: Ple, Sales i Seccions El Tribunal Constitucional s'organitza en tres nivells d'òrgans col·legiats per gestionar el volum de treball i exercir les seves funcions: ESQUEMA Estructura orgànica del Tribunal Constitucional Competències materials del Tribunal El catàleg de processos constitucionals comprèn tres grans àmbits funcionals: 1. Control de constitucionalitat de normes amb rang de llei Té com a objectiu verificar la conformitat dels preceptes legals amb el marc constitucional.

S'articula a través de dues vies processals: Recurs d'inconstitucionalitat: control directe contra lleis o disposicions normatives amb rang legal. La legitimació activa està restringida al President del Govern, al Defensor del Poble, a 50 diputats, El Ple: integrat per la totalitat dels 12 magistrats. El Ple elegeix d'entre els seus membres el President i el Vicepresident per a un mandat de 3 anys. S'encarrega d'aprovar els reglaments d'ordenament intern, resoldre qüestions d'inconstitucionalitat i dirimir els conflictes de competències.

Excepcionalment, pot autoritzar les sales a resoldre recursos d'inconstitucionalitat si s'aplica doctrina consolidada, especificant quina doctrina cal emprar. 1 Les Sales: existeixen dues sales, cadascuna formada per 6 magistrats. La Sala Primera és presidida pel President del TC, mentre que la Sala Segona l'encapçala el Vicepresident. S'encarreguen habitualment de substanciar i dictar sentència en els recursos d'empara. 2 Les Seccions: cada sala compta amb dues seccions de 3 magistrats cadascuna (quatre seccions en total). Assumeixen el despatx ordinari i la decisió sobre l'admissió a tràmit dels recursos d'empara.

De forma excepcional, una secció pot arribar a dictar resolució de fons en un recurs d'empara si la sala l'autoritza i la decisió es limita a aplicar doctrina reiterada sense crear-ne de nova. 3 Ple del TC 12 magistrats; resol inconstitucionalitat i conflictes Sala Primera 6 magistrats, presidida pel President del TC Seccions 1 i 2 3 magistrats cadascuna; admissió a tràmit Sala Segona 6 magistrats, presidida pel Vicepresident del TC Seccions 3 i 4 3 magistrats cadascuna; admissió a tràmit El sistema institucional de l'Estat i drets fonamentals 25 a 50 senadors i als parlaments autonòmics (vegeu «Les institucions autonòmiques i el sistema de drets fonamentals»).

Qüestió d'inconstitucionalitat: mecanisme de control incidental que promou un jutge o magistrat de la jurisdicció ordinària si considera, durant la resolució d'un cas concret, que una norma amb força de llei aplicable de la qual depengui la decisió és contrària a la Constitució. 2. Tutela de drets fonamentals: el recurs d'empara El recurs d'empara és l'instrument extraordinari per defensar la ciutadania davant vulneracions originades per poders públics. Protegeix exclusivament els drets reconeguts en els articles 14 a 29 de la Constitució i l'objecció de consciència regulada a l'article 30.2 CE.

Estan legitimats per interposar-lo qualsevol persona física o jurídica afectada, el Defensor del Poble i el Ministeri Fiscal. 3. Resolució de conflictes de competències El TC resol les disputes entre diferents nivells territorials de poder o entre òrgans constitucionals de l'Estat. Poden ser conflictes positius (dues institucions reclamen la mateixa competència) o negatius (cap administració assumeix la competència sobre una actuació concreta). El Govern estatal pot plantejar conflictes quan considera envaïdes competències estatals, i les entitats locals estan legitimades quan consideren vulnerada la seva autonomia local o la seva independència competencial.

COMPROVA-HO 45 Quins preceptes de la Constitució donen accés a la via del recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional? Tipologia de resolucions i presa de decisions Perquè un procediment arribi a decisió de fons ha de superar la fase d'admissió a càrrec de les seccions. Un cop admès, es designa un magistrat ponent, qui s'encarrega d'elaborar la ponència i redactar la proposta de resolució, recolzat pels lletrats del Tribunal. La proposta es debat i vota al Ple o a la Sala corresponent. Les decisions s'adopten per majoria simple.

Com que el nombre de membres és parell (12 magistrats al Ple i 6 a cada Sala), els empats es resolen mitjançant el vot de qualitat que ostenta el President de l'òrgan corresponent. Els pronunciaments del TC es formalitzen en dues categories de resolucions: Sentències: resolen el fons material de l'assumpte, declaren la conformitat o inconstitucionalitat d'una norma, atorguen o deneguen l'empara o atribueixen una titularitat competencial. Posen fi al procés. Interlocutòries (autos): finalitzen el procés totalment o parcialment quan s'aprecia una causa impeditiva, com ara un desistiment o incidències processals, sense entrar a valorar el fons material debatut.

Les sentències del Tribunal Constitucional són fermes: no admeten recurs intern ordinari. L'única actuació processal procedent és sol·licitar el seu aclariment dins dels 10 dies següents a la notificació. Totes les sentències es publiquen de manera preceptiva al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) i despleguen eficàcia general davant de tothom. El sistema institucional de l'Estat i drets fonamentals 26 IDEES CLAU El Tribunal Constitucional és un òrgan extrapoder independent del Poder Judicial que exerceix el monopoli d'anul·lació de lleis inconstitucionals. Està format per 12 magistrats escollits entre juristes amb més de 15 anys d'exercici per a un mandat de 9 anys sense reelecció immediata.

El Ple assumeix el control normatiu i els conflictes competencials, mentre que les Sales i Seccions gestionen i resolen principalment els recursos d'empara. El recurs d'empara protegeix exclusivament els drets dels articles 14 a 29 i l'objecció de consciència de l'article 30.2 CE. Les sentències del TC no admeten recurs intern ordinari, sent fermes i susceptibles només d'aclariment en el termini de 10 dies. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 46. Qui té la facultat d'interposar un recurs d'inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional? 47. Com es resol un empat en una votació celebrada al Ple o a les Sales del Tribunal Constitucional? 48.

Quina diferència funcional existeix entre una interlocutòria i una sentència del Tribunal Constitucional? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 49. Quants anys d'exercici professional necessita un jurista per poder ser magistrat del TC? 50. Quin òrgan acorda el cessament d'un magistrat per incompliment de les seves obligacions? 51. Quin és el termini establert per sol·licitar l'aclariment d'una sentència del TC?

25 anys a) 15 anys b) 20 anys c) 10 anys d) El Consell General del Poder Judicial a) El Ple del Tribunal Constitucional b) El Tribunal Suprem c) El President del Tribunal Constitucional d) 3 dies a) 5 dies b) 20 dies c) 10 dies d) El sistema institucional de l'Estat i drets fonamentals 27 52. Quina d'aquestes institucions proposa magistrats del Tribunal Constitucional?

6 Les institucions autonòmiques i el sistema de drets fonamentals EN ACABAR SABRÀS Distingir les prerrogatives dels parlamentaris autonòmics, especialment la manca de suplicatori penal Explicar les etapes de la investidura del president autonòmic i les regles antibloqueig Identificar el contingut essencial i garanties dels drets fonamentals dels articles 15 al 29 CE PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 53 Per què un jutge pot processar un diputat autonòmic sense demanar permís al seu parlament, però no pot fer el mateix amb un diputat del Congrés?

L'organització parlamentària autonòmica Les comunitats autònomes disposen d'un parlament o assemblea legislativa monocameral triada per sufragi universal, directe i secret. La circumscripció electoral és la província, llevat de les comunitats uniprovincials, que poden articular agrupacions de municipis. A les ciutats autònomes, l'elecció parlamentària pròpia no existeix: la ciutadania escull els regidors i aquests integren el Ple de l'Ajuntament. El mandat dura quatre anys; la legislatura no es pot prorrogar mai, tot i que el president autonòmic pot escurçar-la dissolent la cambra abans d'hora.

Els parlamentaris perden la seva condició per defunció, per finalització del mandat de quatre anys, per renúncia voluntària o per sentència ferma que en determini la inhabilitació o anul·li la proclamació electoral. Un cop adquireixen la plena condició després de jurar o prometre acatar la Constitució i l'Estatut d'Autonomia, els diputats autonòmics compten amb prerrogatives específiques: Inviolabilitat: no poden ser perseguits per les opinions expressades o vots emesos en l'exercici del càrrec. Immunitat: només poden ser detinguts en cas de delicte flagrant. No requereixen suplicatori de la cambra per a la seva detenció o processament judicial.

Aforament especial: la instrucció i el judici corresponen al respectiu Tribunal Superior de Justícia de la comunitat autònoma. Si el delicte es comet fora del territori autonòmic, la competència passa al Tribunal Suprem (vegeu «El Poder Judicial i el Consell General del Poder Judicial»). Ministeri Fiscal a) Consell General del Poder Judicial b) Tribunal Suprem c) Defensor del Poble d) El sistema institucional de l'Estat i drets fonamentals 28 ERROR FREQÜENT Confondre les garanties dels diputats autonòmics amb les dels membres de les Corts Generals fa perdre punts habitualment. Recorda que els parlamentaris autonòmics no gaudeixen de la prerrogativa del suplicatori: el jutge no…