Drets Fonamentals: Estructura Constitucional i Titularitat

I 0 flashcards i 1 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS DRETS CONSTITUCIONALS I DRETS FONAMENTALS Grau en Criminologia Universitat de Barcelona AprenAI 2026-2027 Apunts de Drets Fonamentals (UB): part dogmàtica i orgànica de la CE, límits del poder, titularitat universal i condicions d'exercici dels drets.

APREN.AI Índex 1 Estructura constitucional i fonament dels drets La divisió del text constitucional: part dogmàtica i part orgànica La dignitat humana com a límit del poder 2 Titularitat i condicions d'exercici dels drets Capacitat jurídica i capacitat d'obrar en l'àmbit constitucional La nacionalitat com a criteri de titularitat Classificació de la titularitat: individus, grups i persones jurídiques Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions. Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important.

Drets Fonamentals: Estructura Constitucional i Titularitat 1 1 Estructura constitucional i fonament dels drets EN ACABAR SABRÀS Distingir entre la part dogmàtica i la part orgànica de la Constitució Espanyola. Explicar la incidència de la dignitat humana com a límit material de l'actuació estatal. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què la Constitució limita el poder polític abans de descriure com funcionen les seves institucions? La divisió del text constitucional: part dogmàtica i part orgànica La Constitució Espanyola s'estructura en dos grans blocs funcionals: Part dogmàtica: recull els principis, les creences i els valors fonamentals sobre els quals s'edifica l'ordenament jurídic estatal.

Dins d'aquest bloc, el nucli essencial el constitueixen els drets i les llibertats proclamats al Títol I. Part orgànica: estableix la regulació de les institucions públiques, els seus poders i les relacions mútues. L'evolució del text constitucional es produeix mitjançant la incorporació progressiva d'aquests drets. Els drets constitucionals funcionen com a drets subjectius i, a la vegada, com a normes jurídiques objectives que defineixen el model de comunitat política: un Estat social i democràtic de dret. ESQUEMA Estructura de la Constitució Espanyola La dignitat humana com a límit del poder La dignitat és l'origen i la font directa de tots els drets.

Per aquesta raó, els drets i les llibertats marquen els límits materials del poder públic. La dignitat humana impedeix que l'actuació política sobrepassi certs marges essencials i, de manera simultània, fixa els objectius primordials que els poders públics han de perseguir. Part dogmàtica Principis, valors i Títol I (drets) Part orgànica Regulació de les institucions de l'Estat Drets Fonamentals: Estructura Constitucional i Titularitat 2 PER RECORDAR-HO El Títol I de la Constitució conté drets i deures de diversa naturalesa; no tot el que s'hi inclou rep tècnicament la categoria de dret fonamental, encara que tot el conjunt formi part de la matriu dogmàtica.

COMPROVA-HO 2 Quina és la doble dimensió dels drets i llibertats en el marc constitucional? IDEES CLAU La Constitució es divideix en part dogmàtica (valors i drets) i part orgànica (institucions). El Títol I conté els drets i les llibertats, però no tots són estrictament fonamentals. La dignitat humana constitueix la font material dels drets i limita l'exercici del poder públic. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 3. En quina part de la Constitució s'ubiquen els drets i llibertats? 4. Quin paper compleix la dignitat humana respecte al poder públic? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 5. Què regula principalment la part orgànica de la Constitució? 6.

Quin és el fonament que imposa límits materials al poder polític? 2 Titularitat i condicions d'exercici dels drets EN ACABAR SABRÀS Diferenciar entre capacitat jurídica (titularitat) i capacitat d'obrar (exercici). Determinar l'extensió dels drets constitucionals als estrangers i als ciutadans comunitaris. Analitzar les condicions d'accés de les persones jurídiques a la titularitat dels drets.

Els deures fonamentals tributaris a) Els drets subjectius i llibertats b) Les institucions i les seves relacions c) Els principis de dignitat humana d) L'acord parlamentari majoritari a) La dignitat humana b) L'administració territorial c) La burocràcia institucional d) Drets Fonamentals: Estructura Constitucional i Titularitat 3 PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 7 Pot una empresa mercantil gaudir dels mateixos drets fonamentals que un ésser humà? Capacitat jurídica i capacitat d'obrar en l'àmbit constitucional En la teoria dels drets cal separar dos conceptes bàsics: Titularitat (capacitat jurídica): l'aptitud que l'ordenament exigeix per ser subjecte d'un dret determinat.

Exercici (capacitat d'obrar): les condicions requerides per posar en pràctica efectiva aquest dret (com ara assolir la majoria d'edat). Aquestes condicions admeten graduacions legals; per exemple, la iniciativa popular a Catalunya permet participar a partir dels 16 anys. ERROR FREQÜENT Confondre ser titular d'un dret amb poder-lo exercir directament. Un menor d'edat és titular de drets fonamentals (capacitat jurídica), però el seu exercici (capacitat d'obrar) pot dependre de la majoria d'edat o de límits legals graduats. La nacionalitat com a criteri de titularitat El Capítol I del Títol I estableix la diferència entre espanyols i estrangers.

Inicialment, la Constitució vincula la ciutadania espanyola a la titularitat plena dels drets, fet que suscita tensions econòmiques i socials. Els residents estrangers tenen vetada la participació política general, si bé poden votar a les eleccions municipals. Aquesta regla presenta dues precisions essencials: Classificació de la titularitat: individus, grups i persones jurídiques Modalitat Abast i condicions Exemples constitucionals Individual i col·lectiva Determinats drets només assoleixen ple sentit quan s'exerceixen de manera compartida en grup. Dret de vaga i dret d'associació. Drets de la Secció Primera (arts.

15 a 29 CE): són de titularitat universal, de manera que corresponen plenament tant a nacionals com a estrangers. 1 Ciutadans de la Unió Europea: tenen un règim privilegiat. Poden votar i presentar-se com a candidats a les eleccions locals (circumstància que va forçar la reforma constitucional per exigència del dret comunitari). 2 Drets Fonamentals: Estructura Constitucional i Titularitat 4 Modalitat Abast i condicions Exemples constitucionals Persones físiques i jurídiques La Constitució no conté una clàusula general de titularitat. El Tribunal Constitucional reconeix drets a persones jurídiques quan la naturalesa del dret ho permet.

Article 27.6 CE: reconeixement de la llibertat de creació de centres docents a persones físiques i jurídiques. Persones jurídiques privades i públiques Les entitats privades gaudeixen de drets segons la seva naturalesa (com la tutela judicial efectiva). Els ens públics tenen com a funció garantir drets i no pas defensar-se d'ells mateixos, per la qual cosa la seva titularitat és excepcional. Tutela judicial efectiva per a persones jurídicoprivades. COMPROVA-HO 8 Quins drets constitucionals tenen caràcter universal per a espanyols i estrangers?

ESQUEMA Tipologies de titularitat de drets IDEES CLAU La capacitat jurídica defineix la titularitat d'un dret, mentre que la capacitat d'obrar en regula l'exercici. Els articles 15 a 29 de la Constitució s'apliquen amb caràcter universal a nacionals i estrangers. Els ciutadans de la Unió Europea disposen de drets de sufragi actiu i passiu a escala municipal. Les persones jurídiques privades poden ser titulars de drets fonamentals segons la seva naturalesa (com la tutela judicial efectiva). COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 9. En quines eleccions pot votar i presentar-se un resident estranger de la Unió Europea a Espanya? 10.

Per què les persones jurídiques públiques tenen un accés molt restringit a la titularitat de drets fonamentals? Segons la nacionalitat Universals (15-29) o restringits a espanyols/UE Segons l'exercici Drets individuals o d'exercici col·lectiu Segons el subjecte Persones físiques o jurídiques (privades/públiques) Drets Fonamentals: Estructura Constitucional i Titularitat 5 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 11. Quin àmbit territorial reconeix la iniciativa popular als majors de 16 anys? 12. Quins articles gaudeixen de titularitat universal per a espanyols i estrangers? 13. Quin dret reconeix expressament la Constitució a persones físiques i jurídiques en l'art.

27.6? 14. Quin dret correspon inequívocament a les persones jurídiques de naturalesa privada? Totes les comunitats a) L'Estat central b) La Unió Europea c) Catalunya d) Articles 15 al 29 a) Només l'article 27 b) Articles 30 al 38 c) Articles 1 al 14 d) El dret a la vaga a) El sufragi passiu municipal b) La creació de centres docents c) La llibertat de circulació d) Tutela judicial efectiva a) Integritat física b) Dret a la vida c) Sufragi actiu parlamentari d) Drets Fonamentals: Estructura Constitucional i Titularitat 6 Solucions de les preguntes de repàs 1. Perquè la dignitat humana i els drets subjectius constitueixen la base i el límit previ que tota institució estatal ha de respectar. 2.

Són drets subjectius exigibles per la persona i, al mateix temps, normes objectives que fixen els límits materials i els objectius bàsics del poder polític. 3. A la part dogmàtica, principalment integrada en el Títol I. 4. Actua com a límit material insuperable i com a guia dels objectius essencials de l'actuació estatal. 5. c) Les institucions i les seves relacions. La part orgànica regula l'organització institucional i el funcionament dels poders públics. 6. b) La dignitat humana. La dignitat és la font material dels drets i el límit que impedeix abusos de poder. 7.

No de tots: la Constitució no té una clàusula general, però el Tribunal Constitucional permet que en siguin titulars d'aquells compatibles amb la seva naturalesa, com la tutela judicial efectiva. 8. Tots els drets fonamentals integrats a la Secció Primera del Capítol Segon del Títol I (articles 15 a 29 CE). 9. A les eleccions municipals (locals). 10. Perquè la missió dels poders públics és protegir i garantir els drets dels ciutadans, no pas actuar com a subjectes protegits enfront de l'Estat. 11. d) Catalunya. Segons els apunts, la iniciativa popular a Catalunya admet la participació a partir dels 16 anys. 12. a) Articles 15 al 29. Els drets de la Secció Primera del Capítol Segon (arts.

15 a 29) són de titularitat universal. 13. c) La creació de centres docents. L'article 27.6 CE reconeix a les persones físiques i jurídiques la facultat de crear centres docents. 14. a) Tutela judicial efectiva. La tutela judicial efectiva s'estén a persones jurídiques privades ja que s'ajusta a la seva naturalesa. Drets Fonamentals: Estructura Constitucional i Titularitat 7