Apunts de Tutela Judicial Efectiva i Garanties Processals

I 0 flashcards i 2 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS DRETS CONSTITUCIONALS I DRETS FONAMENTALS Grau en Criminologia Universitat de Barcelona AprenAI 2026-2027 Apunts de Drets Fonamentals sobre la tutela judicial efectiva (art. 24 CE), garanties processals i penals, i principi de legalitat penal (art. 25.1 CE). APREN.AI Índex 1 Configuració general i contingut de la tutela judicial efectiva (art. 24.1 CE) Estructura, titularitat i eficàcia de l'article 24 CE Contingut material de l'article 24.1 CE: sense indefensió 2 Garanties del procés judicial, procés penal i legalitat sancionadora (arts. 24.2 i 25.1 CE) Garanties processals genèriques (art. 24.2 CE) Garanties específiques de l'àmbit penal (art.

24.2 CE) Principi de legalitat penal (art. 25.1 CE) Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions. Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Apunts de Tutela Judicial Efectiva i Garanties Processals 1 1 Configuració general i contingut de la tutela judicial efectiva (art. 24.1 CE) EN ACABAR SABRÀS Identificar els subjectes titulars de la tutela judicial efectiva. Distingir els diferents elements que componen l'article 24.1 CE. Reconèixer les condicions necessàries per al sorgiment d'una indefensió constitucional.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Si un jutge desestima íntegrament la teva demanda, ha vulnerat necessàriament el teu dret a la tutela judicial efectiva? Estructura, titularitat i eficàcia de l'article 24 CE L'article 24 de la Constitució Espanyola consagra el dret fonamental a la tutela judicial efectiva. Històricament, aquest precepte ha estat el més invocat en els recursos d'empara davant del Tribunal Constitucional, fins a la reforma operada per la Llei Orgànica 6/2007. L'article es desglossa clarament en dos apartats: el dret d'accés a la jurisdicció i durant el procediment (art. 24.1 CE), i les garanties processals específiques i de l'ordre penal (art. 24.2 CE).

Pel que fa a la titularitat activa, poden exercir aquest dret: Les persones físiques, tant nacionals espanyols com estrangers. Els menors incapaços, actuant mitjançant la seva deguda representació legal. Les persones jurídiques de dret privat. Les persones jurídiques de dret públic, únicament quan defensin interessos legítims. Els subjectes passius obligats a respectar aquest dret són tant els poders públics com els subjectes particulars. Contingut material de l'article 24.1 CE: sense indefensió L'article 24.1 CE garanteix que tothom obtingui protecció jurisdiccional dels seus drets i interessos legítims sense patir indefensió.

Aquesta clàusula general integra les garanties següents: Accés a la jurisdicció: qualsevol facultat rellevant es pot fer valer davant dels tribunals. El legislador disposa de marge per a regular aquest accés, però sempre vinculat pel principi pro actione, que obliga a interpretar les normes de la manera més favorable possible a l'admissió de la pretensió. 1 Resolució sobre el fons motivada i fundada en dret: no atorga un dret a obtenir una decisió favorable, sinó una resolució congruent amb el petitum (l'excés o el defecte generen incongruència lesiva), raonable (sense contradiccions internes), no arbitrària i recolzada en l'ordenament jurídic (sense interpretacions extravagants).

2 Apunts de Tutela Judicial Efectiva i Garanties Processals 2 ERROR FREQÜENT Confondre el dret a una resolució motivada amb el dret a guanyar el plet. L'article 24.1 CE garanteix un pronunciament sobre el fons raonat, coherent i fundat en dret, fins i tot si desestima completament les pretensions formulades. COMPROVA-HO 2 Quins requisits exigeix la indefensió amb rellevància constitucional segons l'article 24.1 CE? ESQUEMA Garanties de l'article 24.1 CE Accés als recursos: possibilita utilitzar aquelles vies d'impugnació previstes legalment pel legislador. 3 Execució de resolucions fermes: comporta el dret que el pronunciament judicial es compleixi en els seus propis termes.

El Tribunal Constitucional només supervisa l'execució si concorren defectes d'incongruència, irraonabilitat o un error patent manifest. 4 Invariabilitat o intangibilitat de resolucions fermes: les decisions fermes no es poden modificar si no és mitjançant els mecanismes i recursos fixats explícitament per la llei. 5 Interdicció de la indefensió: prohibeix la privació o limitació injustificada de mitjans de defensa, protegint el principi de contradicció i la igualtat d'armes. Per a constatar la indefensió constitucional cal: vulnerar una norma processal, que aquesta infracció no sigui imputable a la part afectada, que causi un perjudici real i efectiu, i que tingui caràcter definitiu.

6 Accés a tribunals Principi pro actione davant el legislador Resolució de fons Motivada, congruent i no arbitrària Recursos legals Accés als instruments previstos per llei Execució i intangibilitat Compliment íntegre de sentències fermes Interdicció d'indefensió Respecte a contradicció i igualtat d'armes Apunts de Tutela Judicial Efectiva i Garanties Processals 3 IDEES CLAU L'article 24 CE estructura la tutela judicial tant en l'accés a la justícia com en les garanties dels procediments. El principi pro actione obliga a una interpretació oberta i favorable a l'exercici de l'acció judicial. El contingut de l'art.

24.1 CE no assegura una decisió favorable, sinó una resolució congruenta, motivada i fundada en dret. La immutabilitat i l'execució íntegra de les resolucions fermes formen part del nucli de la tutela judicial efectiva. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 3. En quina situació tenen legitimitat activa les persones jurídiques de dret públic a l'article 24 CE? 4. Quan revisa el Tribunal Constitucional l'execució d'una sentència ferma? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 5. Com opera el principi pro actione a l'accés a la jurisdicció? 6. Quan es considera lesionat el dret a una resolució congruent? 7. Qui pot ser subjecte actiu del dret a la tutela judicial efectiva?

Prohibeix qualsevol requisit fixat pel legislador. a) Imposa interpretar els requisits de forma favorable a l'admissió. b) Garanteix que el demandant guanyi el procés judicial. c) Permet saltar-se terminis i requisits legals d'admissió. d) Quan el jutge rebutja la petició inicial. a) Quan la sentència no dona diners suficients. b) Quan es produeix un excés o defecte respecte al petitum. c) Quan el recurs posterior no s'admet. d) Persones físiques, privades i públiques amb interessos legítims. a) Totes les administracions públiques de forma il·limitada. b) Únicament persones físiques i administracions estatals. c) Només les persones físiques espanyoles.

d) Apunts de Tutela Judicial Efectiva i Garanties Processals 4 8. Quin és un requisit imprescindible per apreciar indefensió? 2 Garanties del procés judicial, procés penal i legalitat sancionadora (arts. 24.2 i 25.1 CE) EN ACABAR SABRÀS Analitzar les garanties processals aplicables a qualsevol procediment judicial segons l'article 24.2 CE. Explicar els drets específics de la persona imputada en el procés penal derivats del principi acusatori. Definir el triple mandat d'exigència del principi de legalitat penal contemplat a l'article 25.1 CE. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 9 Pot un jutge que ha instruït una causa penal formar part del tribunal que jutja el mateix acusat?

Garanties processals genèriques (art. 24.2 CE) L'article 24.2 CE recull la clàusula del degut procés (due process of law), aplicable als diversos ordres jurisdiccionals mitjançant una sèrie de mandats ineludibles: Jutge predeterminat per la llei: l'òrgan competent ha d'haver estat establert prèviament per una norma amb rang de llei. El repartiment intern de casos no pot desvirtuar aquesta garantia. Imparcialitat judicial: el jutjador ha de ser neutral, distant i lliure de prejudicis. S'assegura amb els mecanismes de l'abstenció (obligació del jutge de retirar-se) i la recusació (facultat de la part per apartar el jutge).

Defensa i assistència lletrada: suposa el dret a la defensa tècnica (mitjançant advocat de lliure elecció, excepte sospita de missatger encobert d'organització criminal), a l'autodefensa i a l'assistència jurídica gratuïta quan es demostri manca de recursos (art. 119 CE). Procés públic: garantia de publicitat i transparència dels actes, tret d'excepcions justificades. Procés sense demores indegudes: tramitació en un termini raonable que impedeix retards injustificats, atenent a la complexitat del plet i a la durada d'assumptes similars; la seva vulneració permet exigir indemnització per funcionament anormal de la justícia.

Ús de mitjans de prova pertinents: dret a proposar elements rellevants per a la defensa; la denegació indeguda de proves decisives provoca indefensió i es prohibeixen les proves obtingudes violentant drets fonamentals. Que el dany hagi estat causat per la mateixa part. a) Que la infracció processal no sigui imputable al justiciable. b) Que es tracti d'un procediment de jurisdicció voluntària. c) Que no existeixi cap perjudici real i efectiu.

d) Apunts de Tutela Judicial Efectiva i Garanties Processals 5 PROCÉS Garanties estructurals del procés penal acusatori 1 Separació de funcions Òrgan que investiga no pot jutjar 2 Informació d'acusació Fets determinats i prohibició de reformatio in peius 3 Drets de no autoincriminació Silenci i refús a confessar-se culpable 4 Activitat probatòria Proves vàlides per destruir la presumpció d'innocència Garanties específiques de l'àmbit penal (art. 24.2 CE) Aquestes salvaguardes deriven directament del principi acusatori, en oposició al model inquisitiu. Exigeix una estricta separació de funcions: qui investiga no pot jutjar, cal mantenir la igualtat d'armes i l'acusador és distint del tribunal.

Garantia penal Abast i contingut protegit Dret a ser informat de l'acusació Coneixement precís i exprés dels fets imputats. Prohibeix la reformatio in peius (no empitjorar la situació del condemnat que recorre sol). Dret a no autoincriminar-se Dret al silenci i a no declarar contra si mateix, rebutjant qualsevol coacció adreçada a forçar confessions. Presumpció d'innocència Garantia iuris tantum: exigeix una mínima activitat probatòria de càrrec vàlida amb resultats raonables abans de condemnar. Exempció del deure de declarar Dispensa del deure de testificar (art. 118 CE) per raó de parentiu o secret professional, segons graduació legal. Principi de legalitat penal (art.

25.1 CE) L'article 25.1 CE garanteix que ningú pot ser condemnat per accions o omissions que en el moment de cometre's no constitueixin delicte. Estableix una estricta reserva de llei penal que vincula la tipificació de delictes i la fixació de penes mitjançant tres exigències: Lex scripta: norma escrita que descrigui les conductes il·lícites. Lex praevia: prohibició de retroactivitat penal desfavorable (però admissió de la retroactivitat favorable). Lex certa: prohibició de l'analogia desfavorable i exigència de claredat literal i dogmàtica. Aquest principi comporta la interdicció del ne bis in idem, impedint sancionar o jutjar dues vegades una persona pels mateixos fets i fonament.

ERROR FREQÜENT Confondre el paper de la retroactivitat a l'article 25.1 CE: la prohibició constitucional impedeix aplicar retroactivament la norma desfavorable, però mai la norma penal més favorable al reo, que sí que s'aplica. Apunts de Tutela Judicial Efectiva i Garanties Processals 6 COMPROVA-HO 10 Què implica la prohibició de reformatio in peius en l'àmbit dels recursos? IDEES CLAU El dret al jutge predeterminat per llei exigeix que l'òrgan hagi estat creat prèviament per una norma legal. La separació orgànica entre instructor i jutjador és un pilar bàsic derivat del principi acusatori.

La presumpció d'innocència opera com a presumpció destruïble (iuris tantum) mitjançant prova de càrrec vàlida. El principi de legalitat penal (art. 25.1 CE) imposa lex scripta, lex praevia, lex certa i l'efecte ne bis in idem. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 11. En què es diferencien els mecanismes d'abstenció i recusació respecte a la imparcialitat del jutge? 12. Quines dimensions configuren la triple garantia del principi de legalitat penal? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 13. Quina conducta vulnera el dret a la defensa lletrada segons l'article 24.2 CE? 14. Quina és la conseqüència d'un retard judicial injustificat segons la Constitució? 15.

Quin requisit imposa el principi acusatori en el procés penal? Excloure lletrats que actuïn com a missatgers de bandes. a) Permetre l'autodefensa de la persona afectada. b) Impedir l'elecció d'advocat sense justificació legal. c) Concedir justícia gratuïta per insuficiència de recursos. d) Absolució obligatòria en qualsevol causa penal. a) Inhabilitació immediata del magistrat encarregat. b) Indemnització per funcionament anormal de la justícia. c) Anul·lació automàtica del judici complet realitzat. d) Que qui investiga no pugui jutjar els mateixos fets. a) Que no hi hagi separació d'armes entre parts. b) Que la mateixa autoritat instructora dicti la condemna.

c) Que l'acusat estigui obligat a declarar sempre. d) Apunts de Tutela Judicial Efectiva i Garanties Processals 7 16. Què estableix el principi ne bis in idem reconegut per la doctrina de l'art. 25.1 CE? L'obligació de repetir judicis amb errors processals. a) La prohibició de perseguir o sancionar dos cops el mateix fet. b) La possibilitat de castigar el mateix fet per via penal i civil. c) La retroactivitat de qualsevol norma penal desfavorable. d) Apunts de Tutela Judicial Efectiva i Garanties Processals 8 Solucions de les preguntes de repàs 1.

No; la tutela judicial efectiva garanteix una resolució motivada, congruent i fundada en dret, no pas un veredicte favorable a les teves pretensions. 2. Exigeix la infracció d'una norma processal no imputable a la part que la pateix, que generi un dany o perjudici material real i que tingui caràcter definitiu. 3. Únicament quan pretenen la defensa d'interessos legítims. 4. Només davant de situacions d'error patent, irraonabilitat o incongruència. 5. b) Imposa interpretar els requisits de forma favorable a l'admissió.. El principi pro actione vincula a fer la interpretació més favorable possible a l'exercici de l'acció judicial. 6. c) Quan es produeix un excés o defecte respecte al petitum..

La incongruència sorgeix quan la resolució no s'ajusta a les peticions de les parts per defecte o per excés. 7. a) Persones físiques, privades i públiques amb interessos legítims.. Comprèn persones físiques (inclosos estrangers i menors representats), persones jurídiques privades i entitats públiques amb interès legítim. 8. b) Que la infracció processal no sigui imputable al justiciable.. La indefensió requereix que la lesió processal provingui de l'òrgan i no de la conducta negligent de la part. 9. No; el principi acusatori de l'art. 24.2 CE exigeix separar estrictament la funció instructora de la funció enjudiciadora per preservar la imparcialitat. 10.

Impedeix que el tribunal que resol un recurs agreugi la condemna o la situació processal d'un recurrent quan l'acusació no ha impugnat la resolució. 11. L'abstenció és l'apartament voluntari del jutge del coneixement del procediment, mentre que la recusació és la petició de les parts per apartar-lo si dubten de la seva imparcialitat. 12. La lex scripta (norma escrita), la lex praevia (irretroactivitat perjudicial) i la lex certa (prohibició d'analogia i precisió típica). 13. c) Impedir l'elecció d'advocat sense justificació legal.. L'elecció lliure d'advocat és la regla general i només es restringeix per motius justificats legalment com el de bandes criminals. 14.

c) Indemnització per funcionament anormal de la justícia.. La dilació indeguda i injustificada pot donar lloc a indemnització per funcionament anormal de l'Administració de Justícia. 15. a) Que qui investiga no pugui jutjar els mateixos fets.. El principi acusatori contraposat al model inquisitiu impedeix que el mateix òrgan investigui i dicti sentència. 16. b) La prohibició de perseguir o sancionar dos cops el mateix fet.. El principi ne bis in idem impedeix la duplicitat de sancions o procediments punitius pels mateixos fets i fonament. Apunts de Tutela Judicial Efectiva i Garanties Processals 9