Electroforesi: Proteïnes i Àcids Nucleics | Biologia II

I 0 flashcards i 3 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS BIOLOGIA II Grau en Biologia Universitat de Barcelona AprenAI 2026-2027 Apunts d'electroforesi per a Biologia II (UB): principis físics, suports, PAGE, isoelectroenfoc, Western blot i anàlisi de DNA/RNA amb Southern i Northern.

APREN.AI Índex 1 Principis físics i components de l'equip electroforètic Forces que intervenen en el desplaçament Modalitats bàsiques d'electroforesi Components del sistema instrumental Factors determinants de la velocitat de migració 2 Suports electroforètics i anàlisi de proteïnes Tipus de suports: restrictius i no restrictius Electroforesi en acetat de cel·lulosa Gels de poliacrilamida (PAGE) Variants analítiques de PAGE Procediments de tinció i detecció en gels 3 Electroforesi d'àcids nucleics i tècniques d'hibridació Elecció de la matriu segons la longitud del fragment Protocol d'electroforesi en gel d'agarosa Aplicacions analítiques de l'electroforesi d'àcids nucleics Tècniques d'hibridació molecular: Southern Blot i Northern Blot 4 Resum per repassar Principis físics i components de l'equip Suports i anàlisi de proteïnes Electroforesi d'àcids nucleics i hibridació Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Electroforesi: Proteïnes i Àcids Nucleics " Biologia II 1 1 Principis físics i components de l'equip electroforètic EN ACABAR SABRÀS Identificar les forces físiques que governen la mobilitat electroforètica. Descriure les funcions de cadascun dels elements de l'equip d'electroforesi. Relacionar les variables elèctriques mitjançant la llei d'Ohm aplicada al sistema. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Com pot un camp elèctric separar molècules que tenen formes i mides molt heterogènies?

L'electroforesi és una metodologia analítica que permet separar molècules carregades segons la seva mobilitat dins d'un camp elèctric. Es tracta d'una tècnica semiquantitativa, no pas quantitativa, emprada comunament per a l'estudi de DNA, RNA i proteïnes. Forces que intervenen en el desplaçament La dinàmica de separació depèn del balanç entre dues forces contraposades: Força motriu del camp elèctric: impulsa les partícules segons la seva polaritat. Les molècules amb càrrega positiva viatgen cap al càtode (pol negatiu), mentre que les molècules amb càrrega negativa migren cap a l'ànode (pol positiu). Força de fregament: resistència que oposa el medi físic al pas de les molècules en moviment.

Modalitats bàsiques d'electroforesi Modalitat Estat del medi Resolució Aïllament de molècules Lliure Dissolució o suspensió líquida Baixa capacitat resolutiva Molt complex d'aïllar De zona Suport rígid o matriu sòlida Elevat poder de resolució Permet retenir i aïllar la molècula d'interès COMPROVA-HO 2 Cap a quin elèctrode es desplaçarà una molècula amb càrrega neta negativa durant una cursa electroforètica? Components del sistema instrumental L'aparell electroforètic requereix una sèrie d'elements coordinats per establir el circuit de treball: Font d'alimentació: subministra el corrent continu necessari per generar el diferencial de càrrega.

1 Elèctrodes: parella formada per l'ànode ( ) i el càtode ( ). 2 + Electroforesi: Proteïnes i Àcids Nucleics " Biologia II 2 Factors determinants de la velocitat de migració La velocitat a la qual avança una partícula ve condicionada per múltiples variables: Intensitat del camp elèctric: depèn de la diferència de potencial ( mesurada en volts), de la resistència ( mesurada en ohms, fixada pel suport i el tampó) i de la intensitat resultant ( mesurada en ampers), regides per la relació . També la temperatura afecta aquesta resistència.

Trets propis de la mostra: la mida molecular, la conformació espacial (forma) i la densitat de càrrega elèctrica (quocient entre càrrega elèctrica i massa molecular). Propietats del tampó: el pH defineix l'estat d'ionització i la càrrega neta de les molècules, mentre que la força iònica regula la conductivitat. Condicions del suport: les dimensions del porus i la interacció física amb les molècules. ERROR FREQÜENT Confondre els signes dels elèctrodes en electroforesi amb altres tècniques: en aquest context, l'ànode té signe positiu (atreu anions) i el càtode té signe negatiu (atreu cations).

ESQUEMA Classificació dels components de l'equip electroforètic Cubeta: recipient aïllant que conté els elèctrodes, el suport i el líquid conductor. 3 Tampó d'electroforesi: solució que manté estable el pH del medi i aporta la força iònica necessària per conduir el corrent. 4 Suport electroforètic: matriu sòlida o gel per on té lloc el desplaçament molecular.

5 V R I V = R × I Sistema elèctric Genera el camp de treball Font d'alimentació Proporciona voltatge i corrent Elèctrodes Ànode positiu i càtode negatiu Medi de separació Conté i sosté les mostres Cubeta Contenidor del sistema Tampó Fixa pH i força iònica Suport Matriu sòlida o porosa Electroforesi: Proteïnes i Àcids Nucleics " Biologia II 3 IDEES CLAU L'electroforesi és un procediment semiquantitatiu basat en la mobilitat sota un camp elèctric. El moviment depèn de l'equilibri entre la força motriu elèctrica i la resistència per fricció del medi. L'electroforesi de zona sobre suport sòlid ofereix una resolució superior a l'electroforesi lliure.

El voltatge, la resistència i la intensitat es relacionen mitjançant la llei d'Ohm ( ). COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 3. Per què l'electroforesi de zona és més emprada que l'electroforesi lliure en la purificació de biomolècules? 4. Quina relació estableix la llei d'Ohm aplicada al sistema electroforètic? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 5. Quin tipus de tècnica és l'electroforesi pel que fa a la seva capacitat de mesura? 6. Cap a on migra una molècula amb càrrega neta positiva en el camp elèctric? 7. Quin component determina el valor de pH i aporta la força iònica al sistema? 8. Què expressa la densitat de càrrega d'una molècula?

V = R × I Mètode químic destructiu a) Tècnica purament quantitativa b) Tècnica semiquantitativa c) Mètode exclusivament preparatiu d) Cap al càtode negatiu a) Cap a l'ànode positiu b) Resta immòbil al centre c) Cap al pol amb més resistència d) La font d'alimentació a) El suport inert b) La cubeta aïllant c) El tampó d'electroforesi d) Càrrega elèctrica dividida per massa a) Massa dividida pel volum del porus b) Resistència respecte a la temperatura c) Voltatge multiplicat per intensitat d) Electroforesi: Proteïnes i Àcids Nucleics " Biologia II 4 2 Suports electroforètics i anàlisi de proteïnes EN ACABAR SABRÀS Diferenciar els mecanismes de separació en suports restrictius i no restrictius.

Comprendre el funcionament de l'isoelectroenfoc i de l'electroforesi bidimensional. Explicar la seqüència de passos per a la detecció de proteïnes mitjançant Western Blot. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 9 Com podem separar dues proteïnes que tenen exactament la mateixa mida molecular? El suport electroforètic és una matriu porosa que ha de permetre el trànsit molecular. Per garantir una cursa homogènia, el material ha de ser químicament inert: no ha de posseir càrrega intrínseca ni absorbir les biomolècules de la mostra.

Tipus de suports: restrictius i no restrictius Tipus de suport Mida del porus Criteri de separació Exemples de material No restrictiu (Tipus I) Més gran que les partícules; no frena el pas Només densitat de càrrega Acetat de cel·lulosa Restrictiu (Tipus II) Comparable a les molècules; oposa resistència mecànica Proteïnes: càrrega i mida Àcids nucleics: només mida Poliacrilamida, agarosa Electroforesi en acetat de cel·lulosa Aquest suport no restrictiu s'executa en format horitzontal. Com que el porus és gran, les proteïnes se separen exclusivament segons la seva densitat de càrrega. La seva aplicació diagnòstica fonamental a la clínica és la separació de proteïnes sèriques.

Gels de poliacrilamida (PAGE) La poliacrilamida és un suport restrictiu format per la polimerització de dos compostos: acrilamida i bisacrilamida. Modificant la concentració d'aquests components es controla l'entramat: una concentració més gran produeix porus més fins i dificulta l'avanç de les molècules. Aplicació: dipòsit de la mostra al suport. 1 Cursa: desenvolupament de l'electroforesi. 2 Detecció: tinció amb colorants com el blau de Coomassie o el negre amido. 3 Quantificació: lectura dels perfils mitjançant densitometria. 4 Electroforesi: Proteïnes i Àcids Nucleics " Biologia II 5 Aquests gels es munten en disposició vertical.

Destaquen per ser inerts, transparents (aptes per a densitometria), estables davant canvis de temperatura, pH o força iònica, i per oferir una mida de porus uniforme i adaptable. COMPROVA-HO 10 Què passa amb la mobilitat d'una proteïna petita si augmentem la concentració de poliacrilamida al gel? Variants analítiques de PAGE SDS-PAGE: separa exclusivament segons la mida molecular; permet estimar el pes molecular de proteïnes o analitzar proteïnes oligomèriques. Isoelectroenfoc (IEE): separa les proteïnes segons el seu punt isoelèctric (pI), que és el valor de pH on la càrrega neta de la molècula és zero.

El gel conté un gradient de pH: si el medi té la proteïna adquireix càrrega negativa, i si adquireix càrrega positiva. La proteïna migra fins a la zona on el pH coincideix exactament amb el seu pI, punt en què s'atura. En l'IEE, la mida molecular no té cap influència. Electroforesi bidimensional (2D): combina dues tècniques per resoldre mescles complexes: la primera dimensió és un isoelectroenfoc (separació per pI) i la segona dimensió és una SDS-PAGE (separació per pes molecular). Western Blot: tècnica immunològica molt sensible que detecta proteïnes concretes mitjançant la interacció específica antigen-anticòs.

Esquema d'isoelectroenfoc mostrant la migració de proteïnes fins al seu punt isoelèctric. pH > π pH < π Electroforesi: Proteïnes i Àcids Nucleics " Biologia II 6 Diagrama del procés d'electroforesi bidimensional combinant isoelectroenfoc i SDS-PAGE. Procediments de tinció i detecció en gels Per localitzar les bandes proteiques a la poliacrilamida es fa servir tinció amb blau de Coomassie o sals de plata. En el cas del Western Blot se segueix una seqüència de quatre estadis: ERROR FREQÜENT Creure que a l'isoelectroenfoc les proteïnes es desplacen segons el seu pes molecular: l'únic paràmetre que en determina l'aturada és el punt isoelèctric (pI).

PROCÉS Fases operatives del Western Blot 1 SDS-PAGE Separació de les proteïnes per mida molecular 2 Transferència Pas de les bandes a una membrana 3 Incubació Unió d'anticossos primaris i secundaris 4 Revelat Reacció enzimàtica que genera color Electroforesi: separació de la mostra mitjançant SDS-PAGE. 1 Transferència: trasllat de les proteïnes del gel cap a una membrana. 2 Incubació amb anticossos: s'empra un anticòs específic i un anticòs secundari lligat a un enzim. 3 Revelat: reacció enzimàtica que genera un producte acolorit per visualitzar la proteïna diana.

4 Electroforesi: Proteïnes i Àcids Nucleics " Biologia II 7 IDEES CLAU Els suports no restrictius (acetat de cel·lulosa) separen només per càrrega, mentre que els restrictius (PAGE) oposen resistència segons la mida. L'isoelectroenfoc immobilitza la proteïna en el punt del gradient on el pH iguala el seu pI (càrrega neta zero). L'electroforesi 2D separa en dues etapes independents: primer per pI (IEE) i després per massa molecular (SDS-PAGE). El Western Blot combina la resolució d'una SDS-PAGE amb l'especificitat de reconeixement dels anticossos. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 11. En quina càrrega elèctrica neta es troba una proteïna sotmesa a un medi amb pH superior al seu pI? 12.

Quines dues etapes componen de manera correlativa l'electroforesi bidimensional? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 13. En quin suport no restrictiu se separen les proteïnes sèriques clíniques? 14. Com s'obté la variació del porus en gels de poliacrilamida? 15. Què determina la immobilització d'una proteïna en l'isoelectroenfoc? 16. Quin enzim s'empra al revelat d'un Western Blot?

Gel d'agarosa d'alt punt de fusió a) Filtre de nitrocel·lulosa b) Gel de poliacrilamida al 10% c) Acetat de cel·lulosa d) Modificant les concentracions d'acrilamida i bisacrilamida a) Aplicant llum ultraviolada contínua b) Augmentant la temperatura del tampó c) Canviant exclusivament el voltatge de la font d) El bloqueig mecànic per la mida del porus a) La interacció amb anticossos específics b) Aconseguir una càrrega neta igual a zero c) La desnaturalització irreversible pel calor d) Un enzim conjugat a l'anticòs secundari a) Una endonucleasa de restricció b) Una polimerasa termoestable c) Una lligasa lliure en el tampó d) Electroforesi: Proteïnes i Àcids Nucleics " Biologia II 8 3 Electroforesi d'àcids nucleics i tècniques d'hibridació EN ACABAR SABRÀS Comprendre el motiu pel qual els àcids nucleics se separen exclusivament per mida.

Seleccionar el suport adient segons la longitud dels fragments de DNA o RNA. Distingir les característiques, mostres i aplicacions del Southern Blot i el Northern Blot. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 17 Si totes les molècules de DNA tenen exactament la mateixa càrrega per unitat de massa, com aconseguim que avancin a velocitats diferents? A diferència de les proteïnes, els àcids nucleics (DNA i RNA) posseeixen una càrrega elèctrica intrínseca constant: el seu esquelet conté grups fosfat carregats negativament. Per aquesta raó, tots els fragments presenten la mateixa densitat de càrrega i, en un camp elèctric, se separen únicament per la seva mida.

Elecció de la matriu segons la longitud del fragment La separació requereix matrius restrictives adaptades a la magnitud de les cadenes: Gel d'agarosa: emprat en disposició horitzontal per a molècules grosses compreses entre 0,1 i 60 kb. Gel de poliacrilamida: indicat per a fragments petits compresos entre 6 i 2000 pb. Protocol d'electroforesi en gel d'agarosa L'anàlisi de fragments de DNA en agarosa comprèn una sèrie d'etapes estandarditzades: La distància de desplaçament permet estimar el pes molecular i la longitud del fragment mitjançant marcadors de mida coneguda.

COMPROVA-HO 18 Per què no es poden separar fragments de DNA lliures en dissolució segons la seva longitud només aplicant un camp elèctric? Preparació del gel: dissolució i polimerització de la matriu d'agarosa. 1 Aplicació de la mostra: càrrega dels àcids nucleics als pous del gel. 2 Electroforesi: aplicació del camp elèctric per induir la migració cap a l'ànode. 3 Detecció per tinció: s'utilitza bromur d'etidi (EtBr), una substància que s'intercala entre les bases del DNA i que, en ser exposada a la llum ultraviolada (UV), emet fluorescència.

4 Electroforesi: Proteïnes i Àcids Nucleics " Biologia II 9 Aplicacions analítiques de l'electroforesi d'àcids nucleics Aquesta metodologia s'aplica en un ampli ventall d'assajos moleculars: Aïllar, identificar i purificar segments específics de DNA o RNA. Mesurar la longitud exacta d'un fragment genòmic. Separació de cromosomes sencers. Seqüenciació de nucleòtids. Localització de regions d'unió a proteïnes reguladores. Detecció de gens o seqüències diana i control de la seva expressió.

Tècniques d'hibridació molecular: Southern Blot i Northern Blot Quan cal identificar una seqüència concreta en una barreja complexa, es combinen l'electroforesi i la hibridació molecular mitjançant sondes de DNA específiques. Es tracta d'estratègies analítiques altament sensibles.

Tècnica Molècula separada Tipus de sonda Finalitat principal Southern Blot Fragments de DNA Sonda de DNA radioactiva (hibridació DNA-DNA) Detecció de presència d'un gen o seqüència concreta Northern Blot Fragments de RNA Sonda de DNA radioactiva (hibridació RNA-DNA o RNA-RNA) Estudi dels nivells d'expressió gènica Tots dos procediments segueixen el mateix esquema experimental: ERROR FREQÜENT Confondre l'objectiu del Southern Blot amb el del Northern Blot: el Southern analitza molècules de DNA (presència d'un gen), mentre que el Northern avalua mostres de RNA (per determinar si el gen s'està expressant). Electroforesi de la mostra en gel d'agarosa.

1 Transferència dels àcids nucleics des del gel cap a una membrana suport. 2 Hibridació per complementarietat de bases emprant una sonda específica marcada radioactivament. 3 Revelat del senyal per identificar la presència de la banda complementària. 4 Electroforesi: Proteïnes i Àcids Nucleics " Biologia II 10 PROCÉS Flux de treball per a Southern i Northern Blot 1 Gel d'agarosa Separació per mida de DNA o RNA 2 Transferència Traspàs del patró cap a la membrana 3 Hibridació Unió de la sonda de DNA radioactiva 4 Revelat Identificació de les seqüències d'interès IDEES CLAU El DNA i el RNA tenen càrrega negativa uniforme pels seus grups fosfat i se separen únicament per la mida dels fragments.

L'agarosa és l'opció per a fragments de 0,1 a 60 kb, mentre que la poliacrilamida resol fragments curts de 6 a 2000 pb. El bromur d'etidi s'intercala a la doble hèlix de DNA i revela les bandes sota radiació ultraviolada. El Southern Blot identifica seqüències de DNA específiques i el Northern Blot analitza cadenes de RNA per conèixer l'expressió gènica. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 19. Quin compost s'utilitza habitualment per tenyir el DNA en un gel d'agarosa i com es visualitza? 20. Quin tipus d'hibridació molecular té lloc durant l'execució d'un Southern Blot? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 21.

Quin rang de mida molecular és adequat separar en un gel d'agarosa? 22. Per què el DNA té una càrrega elèctrica negativa constant? 23. Quina molècula s'analitza a la membrana d'un Northern Blot? De 6 a 2000 pb a) De 0,1 a 60 kb b) Fins a 10 nucleòtids només c) Exclusivament proteïnes superiors a 100 kDa d) Per la presència de desoxiribosa a) Pels grups fosfat del seu esquelet b) Per les bases nitrogenades púriques c) Pels enllaços d'hidrogen centrals d) Bisacrilamida polimeritzada a) RNA b) Proteïna antigènica c) DNA genòmic d) Electroforesi: Proteïnes i Àcids Nucleics " Biologia II 11 24. Quin fenomen permet detectar el DNA tenyit amb bromur d'etidi?

4 Resum per repassar Principis físics i components de l'equip Concepte Definició Electroforesi Mètode semiquantitatiu que separa molècules en funció de la seva mobilitat dins d'un camp elèctric sota l'oposició del fregament del medi. Ànode ( ) Elèctrode de signe positiu cap al qual es desplacen les molècules carregades negativament (anions). Càtode ( ) Elèctrode de signe negatiu cap al qual migren les biomolècules carregades positivament (cations). Electroforesi de zona Modalitat realitzada sobre suport rígid o sòlid que proporciona una resolució elevada i possibilita aïllar la molècula diana.

Llei d'Ohm Relació elèctrica ( ) que vincula el voltatge aplicat amb la resistència del medi i la intensitat del corrent. Suports i anàlisi de proteïnes Concepte Definició Acetat de cel·lulosa Suport no restrictiu d'ús horitzontal que separa proteïnes sèriques clíniques exclusivament per la seva densitat de càrrega. PAGE (Poliacrilamida) Suport restrictiu vertical obtingut per polimerització d'acrilamida i bisacrilamida que frena les molècules segons la mida del porus. SDS-PAGE Variant de PAGE que separa proteïnes exclusivament per la seva mida o pes molecular gràcies a l'acció desnaturalitzant de l'SDS.

Isoelectroenfoc (IEE) Tècnica en gradient de pH que immobilitza les proteïnes en el punt on el seu pH iguala el punt isoelèctric ( ), independentment de la mida. Quimioluminescència per reacció enzimàtica a) Absorció directa en l'espectre visible b) Radioactivitat emesa per desintegració beta c) Fluorescència en irradiar amb llum ultraviolada d) + V = R × I π Electroforesi: Proteïnes i Àcids Nucleics " Biologia II 12 Concepte Definició Electroforesi 2D Separació d'alta resolució per a mescles complexes que combina una primera dimensió per (IEE) i una segona per massa (SDS-PAGE).

Western Blot Detecció altament sensible i específica d'una proteïna diana mitjançant electroforesi, transferència a membrana i reconeixement amb anticossos. Electroforesi d'àcids nucleics i hibridació Concepte Definició Gel d'agarosa Matriu restrictiva horitzontal ideal per a la resolució de fragments grossos de DNA o RNA d'entre 0,1 i 60 kb per mida molecular. Bromur d'etidi (BrEt) Colorant intercalant que permet visualitzar fragments de DNA emetent fluorescència visible sota radiació ultraviolada. Southern Blot Assaig d'hibridació DNA-DNA amb sondes radioactives per verificar la presència o integritat d'una seqüència de DNA específica.

Northern Blot Mètode d'hibridació RNA-DNA o RNA-RNA dissenyat per detectar fragments concrets de RNA i estudiar els nivells d'expressió gènica. π Electroforesi: Proteïnes i Àcids Nucleics " Biologia II 13 Solucions de les preguntes de repàs 1. Perquè les partícules carregades es mouen cap a l'elèctrode oposat a velocitats diferents segons la seva càrrega, mida i el fregament amb el medi. 2. Migrarà cap a l'ànode, ja que és el pol positiu del camp elèctric. 3. Perquè utilitza un suport sòlid que reté les molècules amb gran resolució i fa possible separar-les i recuperar-les. 4.

Estableix que la diferència de potencial aplicada és igual al producte de la resistència del sistema per la intensitat del corrent ( ). 5. c) Tècnica semiquantitativa. L'electroforesi és una eina semiquantitativa que permet separar i analitzar sense donar una quantificació absoluta directa. 6. a) Cap al càtode negatiu. Les càrregues positives són atretes pel pol de signe oposat, és a dir, el càtode (-). 7. d) El tampó d'electroforesi. El tampó garanteix el pH adient per a la càrrega de les molècules i transmet el corrent gràcies als seus ions. 8. a) Càrrega elèctrica dividida per massa.

La densitat de càrrega correspon a la relació existent entre la càrrega elèctrica neta i la massa de la biomolècula. 9. Mitjançant l'isoelectroenfoc, ja que separen en funció de la seva càrrega elèctrica i del seu punt isoelèctric particular, ignorant la mida. 10. La mida del porus es redueix i l'entramat es torna més dens, fet que augmenta la resistència al pas de la proteïna i en retarda la migració. 11. La proteïna tindrà càrrega negativa ( ) i es desplaçarà cap a l'ànode fins a assolir la posició de pH equivalent al seu pI. 12. La primera dimensió és un isoelectroenfoc (separació per pI) i la segona és una electroforesi en SDS- PAGE (separació per pes molecular). 13.

d) Acetat de cel·lulosa. L'acetat de cel·lulosa és el suport no restrictiu típic per separar proteïnes sèriques per densitat de càrrega. 14. a) Modificant les concentracions d'acrilamida i bisacrilamida. La proporció i concentració d'acrilamida i bisacrilamida condicionen directament la densitat de la xarxa del gel. 15. c) Aconseguir una càrrega neta igual a zero. Quan la molècula arriba a la regió on el pH és igual al seu pI, perd la càrrega neta i el camp elèctric deixa d'empènyer-la. 16. a) Un enzim conjugat a l'anticòs secundari. L'anticòs secundari duu acoblat un enzim que transforma un reactiu en un producte acolorit visible. 17.

Fent-les passar per una matriu amb porus (gel d'agarosa o poliacrilamida), on les molècules més curtes avancen ràpidament i les més llargues queden retingudes. 18. Perquè tots els fragments tenen la mateixa densitat de càrrega gràcies als grups fosfat, de manera que sense un suport restrictiu com l'agarosa avançarien a la mateixa velocitat. 19. S'empra el bromur d'etidi, el qual s'intercala a l'àcid nucleic i emet fluorescència quan s'irradia amb llum ultraviolada (UV). 20. Té lloc una hibridació per complementarietat de cadena DNA-DNA entre la mostra immobilitzada a la membrana i la sonda específica. V = R × I Electroforesi: Proteïnes i Àcids Nucleics " Biologia II 14 21. b) De 0,1 a 60 kb.

L'agarosa és el suport escollit per a molècules grans compreses entre 0,1 i 60 kilobases. 22. b) Pels grups fosfat del seu esquelet. Els grups fosfat de l'esquelet molecular aporten càrregues negatives regulars al llarg de tota la cadena. 23. b) RNA. El Northern blot està dissenyat específicament per a la transferència i anàlisi de molècules de RNA. 24. d) Fluorescència en irradiar amb llum ultraviolada. El bromur d'etidi intercalat emet una fluorescència característica quan rep radiació ultraviolada. Electroforesi: Proteïnes i Àcids Nucleics " Biologia II 15