Desenvolupament Socioafectiu: teories, emoció i aferrament

I 0 flashcards i 10 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS DESENVOLUPAMENT SOCIOAFECTIU Grau en Psicologia Universitat Rovira i Virgili AprenAI 2026-2027 Apunts de Desenvolupament Socioafectiu (Psicologia, URV): teories, mètodes, emocions i aferrament, amb esquemes, 40 preguntes de test i resum final. APREN.AI Índex Tema 1: Fonaments i models teòrics 1 Concepte i principis del desenvolupament humà 1. Concepte d'estudi: canvis normatius i idiogràfics 2. Les tres dimensions de l'edat i les etapes del cicle vital 3. Principis bàsics del desenvolupament al llarg del cicle vital 2 Paradigmes generals i teories psicodinàmiques 1. Els tres grans paradigmes del desenvolupament 2. La perspectiva psicoanalítica de Sigmund Freud 3.

La teoria del desenvolupament psicosocial d'Erikson 3 Teories de l'aprenentatge i cognitives 1. La perspectiva conductista: associació, estímuls i respostes 2. La transició cap a la cognició: l'aprenentatge social de Bandura 3. Teoria psicogenètica de Jean Piaget 4. El processament de la informació i l'enfocament del cicle vital 4 Perspectives ecològica, etològica, sociocultural i humanista 1. Perspectiva etològica: herència filogenètica i valor adaptatiu 2. Model bioecològic de Bronfenbrenner: l'organisme en el seu context 3. Teoria històrico-cultural de Vygotsky: la construcció social del coneixement 4.

Perspectiva humanista: potencial humà i autorealització 5 Tema 2: Metodologia d'investigació i ètica 1. Fonaments del mètode científic i nivells metodològics 2. Dissenys bàsics d'investigació: experimental vs. correlacional 3. Dissenys evolutius d'investigació 4. Mètodes i tècniques de recollida de dades en el desenvolupament 5. Ètica de la investigació en psicologia del desenvolupament Tema 3: Desenvolupament emocional 6 Expressió primària, reconeixement i empatia 1. Concepte d'emoció i funció comunicativa bidireccional 2. Cronologia de l'expressió de les emocions bàsiques 3. Reconeixement facial i referència social 4. Emergència de l'empatia i malestar personal vicari segons Hoffman 5.

Síntesi cronològica de les fites socioemocionals del primer any 7 Consciència del Jo, emocions sociomorals i comprensió Emergència de la consciència del Jo i el paper del llenguatge Desenvolupament Socioafectiu: teories, emoció i aferrament 1 Les emocions sociomorals: gènesi, culpa, vergonya i orgull El joc sociodramàtic com a motor de la comprensió interna segons Dunn Trajectòria evolutiva de la comprensió emocional i l'ambivalència afectiva Les regles d'expressió sociocultural i l'emmascarament afectiu Desenvolupament del judici moral i el raonament prosocial Construcció de la identitat adolescent: estats de Marcia i autoestima baromètrica 8 Regulació afectiva i socialització familiar 1.

Estratègies d'afrontament i regulació emocional 2. El desenvolupament de l'empatia verbalitzada: l'estudi de Strayer 3. Diferències individuals: temperament i bases biològiques 4. Socialització familiar de les emocions: pautes educatives parentals 5. Estils educatius familiars: el model de Maccoby i Martin 6. El model pentagonal de competències emocionals de Bisquerra Tema 4: Vincle d'aferrament 9 Fonaments, fases evolutives i separació 1. Fonaments de la teoria de l'aferrament 2. Fases de constitució de l'aferrament durant el primer any 3.

Resposta a la separació perllongada i l'objecte transicional 10 Tipologies de vincle, model intern i neurobiologia La Situació de l'Estrany i les tipologies d'aferrament Els Models Interns Actius (MIA): arquitectura cognitiva del vincle Bases neurobiològiques i efectes de la privació primerenca 11 Resum per repassar Tema 1. Concepte i principis del desenvolupament Tema 1. Paradigmes i teories psicodinàmiques Tema 1. Aprenentatge i teories cognitives Tema 1. Perspectives etològica, ecològica, sociocultural i humanista Tema 2. Metodologia i ètica Tema 3. Expressió primària, reconeixement i empatia Tema 3. Consciència del Jo, emocions sociomorals i comprensió Tema 3.

Regulació afectiva i socialització familiar Tema 4. Aferrament: fonaments, fases i separació Tema 4. Tipologies, model intern i neurobiologia Cronologia de fites Errors típics Solucions de les preguntes de repàs Desenvolupament Socioafectiu: teories, emoció i aferrament 2 Aquests apunts poden contenir errors o omissions. Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Desenvolupament Socioafectiu: teories, emoció i aferrament 3 11 % dels punts de l'examen 1 Concepte i principis del desenvolupament humà EN ACABAR SABRÀS Distingir entre canvis normatius i ideogràfics en el cicle vital.

Diferenciar les dimensions de l'edat biològica, psicològica i social. Explicar la interacció entre calendari biològic i modulació ambiental. Comprendre l'efecte de cohort i la seva incidència en l'estudi del desenvolupament. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Tenen la mateixa edat dues persones que van néixer exactament el mateix dia fa 40 anys? La psicologia del desenvolupament és la disciplina científica que estudia les transformacions conductuals, emocionals i cognitives que experimenten els éssers humans al llarg de la vida.

Els investigadors analitzen com interactuen els patrons universals del creixement biològic amb les trajectòries individuals i contextuals, perseguint tres finalitats bàsiques: descriure, explicar i intervenir en els processos de canvi per promoure el benestar. TEMA 1 Fonaments i models teòrics 1 Concepte i principis del desenvolupament humà 2 Paradigmes generals i teories psicodinàmiques 3 Teories de l'aprenentatge i cognitives 4 Perspectives ecològica, etològica, sociocultural i humanista Desenvolupament Socioafectiu: teories, emoció i aferrament 4 ESQUEMA Factors determinants del desenvolupament humà 1.

Concepte d'estudi: canvis normatius i idiogràfics Diversos autors de referència han delimitat l'abast d'aquesta ciència. Per a Feldman (2007), el focus rau en l'estudi sistemàtic de les pautes de creixement, canvi i estabilitat conductual al llarg de la vida. Paral·lelament, autors com Palacios (1998) i López (2008) emfatitzen que es tracta d'analitzar les transformacions psicològiques directament vinculades al pas del temps i a l'edat en tot el cicle vital, des de la gestació fins a la mort. DEFINICIÓ En el desenvolupament humà conflueixen dues grans modalitats de canvi: Canvis normatius: són processos compartits per la immensa majoria dels membres de l'espècie o d'un grup social.

Responen a fites biològiques universals (com la pubertat) o a pautes socioculturals institucionalitzades (com l'escolarització obligatòria). Canvis idiogràfics: constitueixen les variacions individuals, singulars i intransferibles de cada persona, derivades de factors genètics particulars o de vivències personals no compartides. COMPROVA-HO 2 Per què l'adquisició de la parla als primers anys és un canvi normatiu, mentre que desenvolupar una fòbia als gossos és un canvi idiogràfic?

Bases biològiques Calendari de maduració neurohormonal Genètica (30 %) Fixa el potencial i límits de reacció Maduració hipotàlem Control directe sobre cicles hormonals Context sociocultural Modulació ambiental (70 %) Moment històric i cohort Vivències i recursos compartits per generació Cultura i grups socials Rols, expectatives i xarxes familiars Dimensió individual Trajectòria singular i agència personal Trets de caràcter Temperament i resposta emocional singular Autoregulació Evolució progressiva cap a l'autonomia Desenvolupament Socioafectiu: teories, emoció i aferrament 5 2.

Les tres dimensions de l'edat i les etapes del cicle vital Avaluar el desenvolupament exclusivament a través de l'edat cronològica (els anys transcorreguts des del naixement) resulta del tot insuficient. La perspectiva evolutiva distingeix tres dimensions interconnectades que determinen el funcionament global de l'individu: Dimensió de l'edat Què avalua Determinants principals Edat biològica Estat funcional, maduresa i desgast dels òrgans i sistemes corporals. Aproximadament un 30 % depèn de factors hereditaris o genètics; el 70 % restant és modulat per l'estil de vida i l'ambient.

Edat psicològica Capacitats adaptatives, gestió emocional, maduresa cognitiva i recursos d'afrontament davant de l'entorn. Processos d'autoregulació, plasticitat cerebral, experiències d'aprenentatge i salut mental. Edat social Alineació del subjecte amb els rols, expectatives i deures assignats culturalment a cada franja temporal. Normes laborals, models familiars, legislació vigent i expectatives comunitàries. Aquestes dimensions s'expressen al llarg d'unes etapes evolutives estandarditzades: infància (0-11 anys), adolescència (12-18 anys), joventut (19-35 anys), maduresa (36-65 anys), vellesa (a partir dels 65 anys) i quarta edat o vellesa avançada (més enllà dels 80-85 anys).

Cal recordar que aquests llindars cronològics són construccions arbitràries i convencionals, sotmeses a variacions teòriques i culturals. COMPROVA-HO 3 Un individu de 55 anys amb hàbits sedentaris i alimentació inadequada presenta paràmetres cardiovasculars propis de 70 anys. Quina discrepància d'edats s'evidencia? 3. Principis bàsics del desenvolupament al llarg del cicle vital El desenvolupament humà es regeix per una sèrie de principis estructurals que expliquen la seva complexitat: Calendari biològic i maduració neurohormonal: Els processos de maduració estan directament coordinats per estructures com l'hipotàlem.

El calendari biològic és més rígid i determinista en els primers compassos de la vida (infància primària), marcant fites que l'entorn pot potenciar o inhibir (com la nutrició modulant el potencial genètic d'alçada). Més endavant, l'ambient adquireix un pes progressivament superior. 1 Canvi gradual i continu: L'evolució és lenta i acumulativa. En els dos primers anys el ritme és molt accelerat mitjançant mecanismes d'integració, diversificació i especialització perceptiva i motriu. 2 Multidimensionalitat i multidireccionalitat: El creixement no és unilinear ni es restringeix a una única dimensió. Afecta simultàniament les àrees física, cognitiva, emocional i social.

A més, mentre unes capacitats milloren o assoleixen el seu màxim, altres es poden estabilitzar o decaure. 3 Desenvolupament Socioafectiu: teories, emoció i aferrament 6 Segons la sistematització formulada per Palacios (1999), per comprendre qualsevol procés evolutiu cal ponderar cinc vectors d'influència: el calendari biològic comú de l'espècie, la cultura de pertinença, el moment històric en què es viu, els grups socials de socialització i els trets de personalitat o caràcter individuals. PER RECORDAR-HO El concepte d'efecte de cohort fa referència a la influència que exerceix sobre un grup de subjectes (la cohort) el fet de compartir un mateix context històric i cultural temporal.

Per exemple, una cohort que creix en un període bèl·lic i d'escassetat desenvoluparà patrons psicosocials, pors i prioritats vitals completament diferents d'una cohort criada en un entorn de pau, hiperconnectivitat digital i estabilitat institucional (com l'any 2019). ERROR FREQÜENT Assumir que el calendari biològic determina inexorablement la conducta adulta. La genètica ofereix un rang de reacció o marge potencial, però és l'ambient el que n'afavoreix o n'impedeix l'expressió (com ocorre amb la predisposició genètica a certes malalties mentals, que requereixen d'estressors ambientals desencadenants). COMPROVA-HO 4 En què es diferencia l'efecte de l'edat cronològica de l'efecte de cohort?

EXERCICI TIPUS EXAMEN Pregunta 1. Edat biològica i genètica Segons la definició d'edat biològica exposada a la matèria, quin percentatge o proporció s'atribueix directament a la influència genètica? Resolució S'atribueix que aproximadament un 30 % de l'edat biològica respon directament a factors hereditaris o determinants genètics. La proporció majoritària restant (aproximadament el 70 %) depèn de la modulació ambiental, els hàbits de salut, l'estrès sostingut i l'estil de vida de la persona al llarg de la seva trajectòria vital. Transició de la regulació externa a l'autoregulació: Els nadons depenen absolutament dels adults per modular les seves necessitats bàsiques i estats emocionals.

Gràcies a la maduració del sistema nerviós central, es progressa cap a l'autonomia i l'autocontrol conductual. 4 Diferències individuals i plasticitat: Cada persona presenta un ritme propi de desenvolupament, fruit de la interacció constant entre predisposicions constitucionals i oportunitats ambientals. 5 Desenvolupament Socioafectiu: teories, emoció i aferrament 7 ARA TU Imagina una investigació que avalua dos grups de persones als 15 anys d'edat: un grup avaluat l'any 1942 (durant un context de postguerra i racionament) i un grup avaluat l'any 2019 (societat digitalitzada i accés universal a l'educació obligatòria).

Argumenta quin tipus de canvis seran compartits per ambdós grups i quines diferències es deuran a l'efecte de cohort. Pista inicial: Comença distingint els canvis normatius dependents de la maduració biològica de l'adolescència i, posteriorment, analitza les condicions contextuals particulars. Ara completa la teva resposta identificant com el moment històric altera els rols socials i l'edat psicològica. Solució: 5 IDEES CLAU La psicologia del desenvolupament estudia el canvi, la continuïtat i l'estabilitat conductual al llarg de tot el cicle vital per descriure, explicar i intervenir.

Els canvis normatius són comuns a tots els individus per factors biològics o culturals generals, mentre que els idiogràfics reflecteixen la singularitat personal. L'edat biològica s'atribueix en un 30 % a la genètica i en un 70 % a l'ambient i estil de vida. El calendari biològic és controlat per processos neurohormonals (hipotàlem) i resulta més rígid a la infància, obrint marges que l'ambient modula. El desenvolupament és multidimensional, multidireccional i transita de la regulació externa a l'autoregulació autònoma. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 6. Quina proporció de l'edat biològica ve fixada pel genoma humà i quina depèn de l'ambient? 7.

Per què es diu que el desenvolupament és multidireccional? Desenvolupament Socioafectiu: teories, emoció i aferrament 8 14 % dels punts de l'examen TEMA 1: FONAMENTS I MODELS TEÒRICS 2 Paradigmes generals i teories psicodinàmiques EN ACABAR SABRÀS Distingir els supòsits ontològics i epistemològics dels models mecanicista, organicista i contextual-dialèctic. Explicar l'estructura psíquica (Allò, Jo, Superjo) i la seqüència d'estadis psicosexuals formulats per Sigmund Freud. Analitzar la posició esquizo-paranoide i la posició depressiva de Melanie Klein en el primer any de vida. Resoldre qüestions aplicades sobre les vuit crisis psicosocials d'Erik Erikson al llarg de tot el cicle vital.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 8 Per què un nen que ja havia après a anar al lavabo pot tornar a fer-se pipí a sobre quan neix un germanet petit? L'estudi del desenvolupament humà requereix marcs conceptuals globals que responguin a preguntes essencials: quin paper té l'herència enfront del medi?, la persona és un agent passiu o actiu?, el canvi és una acumulació gradual o una successió de salts qualitatius? Per abordar aquests interrogants, la psicologia evolutiva s'ha estructurat històricament al voltant de tres grans paradigmes o models paradigmàtics, a partir dels quals han sorgit les formulacions teòriques contemporànies.

Desenvolupament Socioafectiu: teories, emoció i aferrament 9 ESQUEMA Estructura del tema: paradigmes i teories psicodinàmiques 1. Els tres grans paradigmes del desenvolupament Un paradigma o model teòric constitueix una visió del món (Weltanschauung) que determina com s'interpreta la naturalesa humana, quins fenòmens són dignes d'investigació i com s'han d'explicar els processos evolutius. Dins de la disciplina es distingeixen tres grans enfocaments epistemològics: el mecanicista, l'organicista i el contextual-dialèctic. Dimensió Model Mecanicista Model Organicista Model Contextual- Dialèctic Arrels filosòfiques Empirisme anglès: John Locke, Thomas Hobbes, David Hume (segles XVII- XVIII).

Racionalisme i idealisme: Immanuel Kant, Jean-Jacques Rousseau, Gottfried Leibniz. Materialisme dialèctic i historicisme: Georg Wilhelm Friedrich Hegel, Karl Marx. Metàfora bàsica La màquina: reactiva, formada per peces que responen a forces externes. L'organisme viu: actiu, organitzat, amb un pla intern de maduració. La interacció dialèctica o esdeveniment històric: diàleg constant entre persona i context. Rol del subjecte Subjecte passiu o reactiu ; rep estimulació ambiental i actua com una tabula rasa. Subjecte actiu ; explora, construeix significats i genera el seu propi canvi. Subjecte actiu i transformador; transforma el medi i alhora és transformat per aquest.

Models generals Paradigmes ontològics i epistemològics Model Mecanicista Canvis quantitatius, subjecte passiu Model Organicista Canvis qualitatius, subjecte actiu Model Dialèctic Interacció contínua subjecte-context Teories Psicodinàmiques Conflictes interns i cicle vital Psicoanàlisi de Freud Allò, Jo, Superjo i estadis sexuals Relacions Objectals Klein: posicions del primer any Model d'Erikson Vuit crisis psicosocials normatives Desenvolupament Socioafectiu: teories, emoció i aferrament 10 Dimensió Model Mecanicista Model Organicista Model Contextual- Dialèctic Naturalesa del canvi Quantitatiu, continu i acumulatiu (aprenentatges, associacions d'estímul- resposta).

Qualitatiu, discontinu, organitzat en estadis o etapes universals. Tant quantitatiu com qualitatiu; continuïtat i discontinuïtat multidireccional. Direccionalitat i universalitat Sense fita teleològica; depèn de la història particular d'aprenentatge (sense etapes universals). Teleològic i unidireccional: tendeix a un estat final madur comú a tota l'espècie humana. Multidireccional: vinculat a la interacció de variables d'edat, generació i moment històric. Teories representatives Conductisme radical de Watson, condicionament instrumental de Skinner. Teoria psicosexual de Freud, epistemologia genètica de Piaget. Teoria històrico-cultural de Vygotsky, model ecològic de Bronfenbrenner.

PER RECORDAR-HO Per distingir els models pensa en una metàfora ràpida: el mecanicista veu l'individu com un robot programat des de fora mitjançant palanques i botons; l'organicista el concep com una llavor que creix desplegant etapes predeterminades si rep aigua; i el dialèctic el comprèn com un ballarí que improvisa i adapta la seva dansa al ritme canviant de l'orquestra social. ERROR FREQÜENT Confondre el tipus de canvi d'un model. Recorda fermament: el canvi per estadis és exclusiu dels models que admeten transformacions qualitatives.

El model mecanicista rebutja radicalment la noció d'etapes o estadis universals, ja que només concep guanys o pèrdues de tipus quantitatiu associats a l'experiència ambiental acumulada. COMPROVA-HO 9 Per què el model organicista afirma que el desenvolupament és universal i independent de la cultura? 2. La perspectiva psicoanalítica de Sigmund Freud La teoria psicoanalítica iniciada per Sigmund Freud (1856-1939) s'emmarca en una visió organísmica del desenvolupament.

Metge vienès de formació, Freud va tractar pacients adults afectats de trastorns funcionals (com l'histerisme) i va deduir que la simptomatologia derivava de conflictes inconscients reprimits durant la primera infància, estretament vinculats a la pulsió sexual o líbido. Desenvolupament Socioafectiu: teories, emoció i aferrament 11 2.1. L'estructura de la personalitat: les tres instàncies psíquiques Freud va concebre l'aparell psíquic com una estructura dinàmica constituïda per tres instàncies en contínua tensió: L'Allò (Id): És la instància primària i biològica, present des del naixement.

Opera de manera completament inconscient sota el principi del plaer, exigint la satisfacció immediata de les necessitats i pulsions bàsiques sense contemplar la realitat física ni les convencions morals. El Jo (Ego): Emergeix de manera progressiva al llarg dels primers mesos i anys de vida com a derivació adaptativa de l'Allò. Funciona sota el principi de la realitat, mitjançant el pensament racional i secundari. Actua com a instància executora i mediadora entre les demandes desbordants de l'Allò, les exigències morals del Superjo i els límits imposats pel món exterior. Té representació als sistemes conscient, preconscient i inconscient.

El Superjo (Superego): S'adquireix cap als 5 anys, coincidint amb la resolució del complex d'Èdip. Representa la interiorització dels valors, les normes ètiques i les prohibicions transmeses pels progenitors i la societat. Es bifurca en dos subcomponents: la consciència moral (que sanciona mitjançant el sentiment de culpa els actes prohibits) i l'ideal del Jo (que fixa els models de conducta i autoexigència perfeccionista). 2.2. Els estadis del desenvolupament psicosexual Freud postulava que l'energia libidinal es desplaça d'una part del cos a una altra en funció de la maduració biològica. Cada estadi està definit per una zona erògena predominant.

Si un individu pateix una manca de gratificació o un excés de satisfacció durant una etapa, es produeix una fixació libidinal, deixant una empremta que modularà la seva personalitat adulta: Estadi Oral (0-12 mesos): La zona erògena se situa a la boca, els llavis i la llengua. El nadó obté gratificació sensorial i seguretat a través de succionar, mossegar, alimentar-se i explorar objectes mitjançant la via oral. 1 Estadi Anal (1-3 anys): La zona d'interès libidinal es desplaça a l'esfínter anal. El plaer s'experimenta en la retenció i l'expulsió fecal. S'inicia la batalla social pel control d'esfínters, on l'infant comença a experimentar el seu poder d'autonomia davant l'exigència parental.

2 Estadi Fàl·lic (3-6 anys): La líbido s'adreça als òrgans genitals. Els infants descobreixen les diferències anatòmiques i s'enfronten al complex d'Èdip (atracció cap al progenitor del sexe oposat i rivalitat hostil cap al del mateix sexe). La por al càstig (angoixa de castració en el nen) culmina amb la identificació amb el progenitor del mateix sexe, fenomen fonamental per a la instauració del Superjo. 3 Període de Latència (6-12 anys): Els impulsos sexuals es calmen o es desvien cap a activitats socialment valorades (joc, escolarització, aprenentatge acadèmic, socialització amb iguals). El Superjo s'amplia i consolida incorporant normes culturals i d'escola.

4 Estadi Genital (a partir de la pubertat): Amb els canvis hormonals de l'adolescència, les pulsions sexuals desperten de nou. La líbido es reactiva i es canalitza cap a una sexualitat madura orientada a l'establiment de vincles eròtics i afectius heterosexuals o afectivosexuals externs al nucli familiar. 5 Desenvolupament Socioafectiu: teories, emoció i aferrament 12 2.3. Mecanismes de defensa i la teoria de les relacions objectals Quan el Jo es troba amenaçat per l'angoixa derivada del conflicte entre l'Allò i el Superjo, activa els mecanismes de defensa, estratègies inconscients que distorsionen la realitat per mantenir l'estabilitat intrapsíquica.

Entre aquests, destaca la regressió, consistent en el retorn a pautes de conducta i formes de gratificació pròpies d'estadis evolutius anteriors davant d'una situació d'estrès intens o traumatisme (per exemple, un infant de 5 anys que torna a fer-se pipí al llit o a demanar el xumet arran del naixement d'un germà petit). Dins dels desenvolupaments postfreudians, Melanie Klein va reformular la psicoanàlisi infantil establint la teoria de les relacions objectals.

Klein proposa que durant el primer any de vida el nadó experimenta dues posicions psíquiques en la seva relació amb la mare (primer objecte d'amor): Posició esquizo-paranoide (primers 4-6 mesos): El nadó no percep la mare com un ésser complet, sinó dividida o dissociada en dos objectes parcials incompatibles: el pit bo (font de seguretat i gratificació) i el pit dolent (font de frustració i angoixa persecutòria). Predomina el mecanisme de l'escissió. Posició depressiva (a partir dels 6 mesos): El nadó comença a integrar la mare com un objecte total únic que posseeix característiques tant positives com frustrants.

Sorgeix l'angoixa de pèrdua o culpa (por d'haver danyat o destruït la mare estimada amb els seus propis atacs d'ira o fantasies agressives), desenvolupant la capacitat de dol i reparació. COMPROVA-HO 10 Quina diferència estructural separa la posició esquizo-paranoide de la depressiva segons Melanie Klein? 3.

La teoria del desenvolupament psicosocial d'Erikson Erik Erikson (1902-1994), deixeble de Freud, va expandir i transformar el model psicoanalític original aportant tres reformulacions bàsiques: va atorgar al Jo una força autònoma integradora capaç de resoldre problemes (no un simple titella entre pulsió i censura); va emfatitzar la influència decisiva de l'entorn cultural, social i històric en la configuració de la identitat; i va estendre el desenvolupament a la totalitat del cicle vital, estructurant-lo en vuit estadis.

DEFINICIÓ Una crisi psicosocial o normativa segons Erikson és un punt d'inflexió evolutiu que emergeix de la confluència entre la maduració biològica de l'individu i les noves exigències plantejades per la societat. Cada crisi enfronta dos pols oposats (un de sintònic o adaptatiu i un de distònic o desadaptatiu); de la seva resolució dialèctica equilibrada emergeix una força bàsica o virtut del Jo. Desenvolupament Socioafectiu: teories, emoció i aferrament 13 CRONOLOGIA Els vuit estadis psicosocials d'Erikson 3.1. Els vuit conflictes psicosocials 0 a 1 any Confiança vs. Desconfiança bàsica 1 a 3 anys Autonomia vs. Vergonya i Dubte 3 a 6 anys Iniciativa vs.

Culpabilitat 6 a 12 anys Laboriositat vs. Inferioritat Adolescència Identitat vs. Difusió de Rol 18 a 40 anys Intimitat vs. Aïllament afectiu 40 a 65 anys Generativitat vs. Estancament Vellesa (+65) Integritat del Jo vs. Desesperació Confiança bàsica enfront de Desconfiança (0 a 1 any): Depèn de la sensibilitat i la continuïtat de les cures de la figura materna. La resolució satisfactòria genera una sensació interna de seguretat cap al món i cap a un mateix (virtut de l'esperança). El fracàs instaura aprensió i por generalitzada. 1 Autonomia enfront de Vergonya i Dubte (1 a 3 anys): Vinculada al domini motor i a l'aprenentatge de l'autocontrol (control d'esfínters, mobilitat).

Si els pares permeten la lliure exploració oferint límits ferms i segurs, l'infant desenvolupa sentit d'autosuficiència (virtut de la voluntat); la sobreprotecció o el càstig desmesurat generen dubte sobre la pròpia capacitat i vergonya. 2 Iniciativa enfront de Culpa (3 a 6 anys): L'infant planeja accions, lidera jocs i formula metes cooperatives. Si s'estimula aquesta empenta d'acció respectant els límits ètics, es consolida la virtut del propòsit. Una sanció excessiva de les seves iniciatives fa sorgir un sentiment paralitzant de culpabilitat i inhibició. 3 Laboriositat enfront d'Inferioritat (6 a 12 anys): Coincideix amb l'escolarització obligatòria.

La tasca rau a dominar les competències acadèmiques, tècniques i socials de la seva cultura. Si l'infant experimenta èxit i reconeixement, adquireix la virtut de la competència; la comparació desqualificadora o el fracàs reiterat produeixen sentiments d'inadequació i d'inferioritat. 4 Identitat enfront de Difusió de Rol (Adolescència): L'adolescent ha d'integrar les seves transformacions biològiques, els seus rols socials i les seves aspiracions futures per respondre a la pregunta «qui soc jo?». La superació exitosa culmina amb la virtut de la fidelitat; la incapacitat d'articular una continuïtat interna produeix confusió sobre el propi rol en la societat.

5 Desenvolupament Socioafectiu: teories, emoció i aferrament 14 EXEMPLE Un mestre de 52 anys que dedica temps voluntari a mentorar joves docents que acaben de graduar-se exemplifica la generativitat: transcendeix la seva esfera privada per transferir aprenentatges i contribuir al progrés de la comunitat. Si, pel contrari, mostrés indiferència per la joventut i visqués ancorat en la desmotivació laboral i l'egocentrisme, estaria transitant cap al pol de l'estancament. COMPROVA-HO 11 En què es distingeix de manera fonamental la visió del Jo entre Sigmund Freud i Erik Erikson?

Intimitat enfront d'Aïllament (Adultesa jove, 18-40 anys): La tasca clau és establir vincles afectius profunds, estables i compromesos amb una altra persona (relacions de parella, amistats íntimes) sense por de perdre la pròpia identitat. L'èxit produeix la virtut de l'amor; el fracàs per temor a la dependència o al rebuig condueix a l'aïllament emocional. 6 Generativitat enfront d'Estancament (Maduresa, 40-65 anys): El focus madur s'adreça al compromís d'estimular, protegir i orientar les noves generacions, sigui mitjançant la criança, l'ensenyament, la tasca professional o l'acció comunitària.

La resolució positiva atorga la virtut de la cura o sol·licitud; l'autoreferència egocèntrica i la manca de productivitat social aboquen al sentiment d'estancament vital i inutilitat. 7 Integritat del Jo enfront de Desesperació (Vellesa, a partir dels 65 anys): L'etapa culminant exigeix un balanç retrospectiu de la vida viscuda. L'acceptació serena del propi cicle vital, amb els seus encerts i errors com a necessaris, condueix a la integritat i a la virtut de la saviesa. En canvi, el lament pels errors irreparables i la certesa de la finitud sense marge de correcció generen amargor, menyspreu i por a la mort (desesperació).

8 Desenvolupament Socioafectiu: teories, emoció i aferrament 15 EXERCICI TIPUS EXAMEN Pregunta 3. Crisi d'Erikson a la maduresa Segons la formulació d'Erik Erikson, quin conflicte psicosocial és característic de l'etapa de maduresa (entre els 40 i els 65 anys)? Resolució La resposta correcta és Generativitat enfront d'Estancament. Justificació teòrica pas a pas: 1. Identificació del període vital: L'enunciat especifica la franja d'edat de 40 a 65 anys, que correspon a l'etapa d'adultesa mitjana o maduresa segons la cronologia eriksoniana (estadi 7). 2.

Naturalesa del conflicte: Durant aquest període, l'individu ha consolidat habitualment la seva identitat i el seu nucli familiar o laboral, de manera que la seva preocupació central canvia d'escala: passa de la recerca d'intimitat personal a la necessitat de transcendir ajudant, formant i cuidant les generacions més joves (generativitat). 3. Pol oposat: Quan la persona fracassa a connectar amb aquesta responsabilitat comunitària o generacional, cau en l'autocomplaença, el bloqueig i la sensació de buit (estancament).

ARA TU: BALANÇ VITAL I AFRONTAMENT A LA VELLESA Una persona de 78 anys expressa en una sessió de suport psicològic que sent una angoixa constant perquè sent que ha malbaratat el seu temps, odia la idea d'envellir i experimenta una por aclaparadora a la mort en saber que ja no té temps de tornar a començar. Pas 1 (identificació de l'etapa): Es tracta de l'etapa de vellesa (estadi 8 d'Erikson, a partir dels 65 anys). Pas 2 (identificació del conflicte teòric): El conflicte teòric que correspon a aquesta fase és Integritat del Jo enfront de Desesperació. Què et toca fer a tu?

Determina en quin dels dos pols (sintònic o distònic) es troba ubicada aquesta persona, justifica per què no ha assolit la virtut característica d'aquesta etapa i explica breument quin balanç personal hauria d'assolir per orientar-se cap a la integritat. Solució: 12 Desenvolupament Socioafectiu: teories, emoció i aferrament 16 10 % dels punts de l'examen IDEES CLAU Els paradigmes mecanicista, organicista i contextual-dialèctic defineixen visions epistemològiques oposades sobre la passivitat o activitat del subjecte i la naturalesa quantitativa o qualitativa del canvi.

El canvi organitzat en estadis qualitatius i universals és característic del model organicista, mentre que el mecanicista només concep variacions quantitatives i associatives. Freud articula la personalitat en tres instàncies (Allò, Jo i Superjo) i cinc estadis psicosexuals basats en zones erògenes biològicament determinades. Davant l'angoixa provocada pels conflictes intrapsíquics, el Jo activa mecanismes de defensa com la regressió a etapes prèvies de satisfacció. Melanie Klein aporta la teoria de les relacions objectals, situant durant el primer any de vida el pas de la posició esquizo-paranoide a la posició depressiva.

Erikson reconceptualitza el desenvolupament com un procés psicosocial de vuit crisis normatives al llarg de tot el cicle vital, des de la confiança inicial fins a la integritat final a la vellesa. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 13. Quina diferència metodològica i de concepció del canvi separa el model mecanicista de l'organicista? 14. Com descriu Melanie Klein el pas de la posició esquizo-paranoide a la posició depressiva en el primer any de vida? 15. Quin repte afronta l'individu en la crisi eriksoniana de generativitat enfront d'estancament a l'edat madura?

TEMA 1: FONAMENTS I MODELS TEÒRICS 3 Teories de l'aprenentatge i cognitives EN ACABAR SABRÀS Distingir amb precisió entre reforç (positiu i negatiu) i càstig en el condicionament operant de Skinner. Explicar el mecanisme de l'aprenentatge vicari i el model de determinisme recíproc de Bandura. Descriure els invariants funcionals de Piaget (esquema, assimilació i acomodació) i les característiques dels seus quatre estadis. Analitzar l'egocentrisme intel·lectual de l'etapa preoperacional mitjançant l'experiment clàssic de les tres muntanyes.

Desenvolupament Socioafectiu: teories, emoció i aferrament 17 PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 16 Si perdonem a un infant haver de treure el fem perquè ha estudiat tota la tarda, estem aplicant un reforç o un càstig? L'estudi del desenvolupament humà va experimentar una transformació radical al llarg del segle XX, passant d'enfocaments centrats exclusivament en la conducta directament observable a models que integren els processos cognitius complexos i l'evolució al llarg de tota la vida.

Aquest bloc analitza les aportacions de la tradició conductista, el salt cap a l'aprenentatge social, la teoria psicogenètica de Piaget, la metàfora computacional del processament de la informació i l'enfocament del cicle vital. ESQUEMA Teories de l'aprenentatge i cognitives 1. La perspectiva conductista: associació, estímuls i respostes El conductisme va néixer com una reacció metodològica contra el psicoanàlisi i l'introspeccionisme, defensant que la psicologia s'havia de limitar a l'estudi de la conducta observable mitjançant mètodes objectius (vegeu el model mecanicista a «Tema 1: Fonaments i models teòrics — Paradigmes generals i teories psicodinàmiques»).

Dins d'aquest corrent es rebutja l'existència d'estadis universals: el desenvolupament s'entén com un canvi purament quantitatiu i continu, dependent de la història d'aprenentatge de cada persona.

Conductisme Canvi quantitatiu i conducta observable Condicionament clàssic Watson: associació d'estímuls Condicionament operant Skinner: reforços i càstigs Aprenentatge cognitiu-social Bandura: modelatge i factors cognitius Aprenentatge vicari Observació i imitació de models Determinisme recíproc Interacció persona, conducta i entorn Teoria psicogenètica Piaget: constructivisme i estadis Invariants funcionals Assimilació, acomodació i esquemes Models contemporanis Processament i perspectiva cicle vital Processament informació Metàfora de l'ordinador Cicle vital de Baltes Desenvolupament durant tota la vida Desenvolupament Socioafectiu: teories, emoció i aferrament 18 Condicionament clàssic (Watson) John B.

Watson (1878-1958) va traslladar els principis del fisiòleg Ivan Pàvlov al desenvolupament infantil. Segons aquesta visió, el nadó neix com un full en blanc (tabula rasa) sobre el qual l'entorn pot modelar qualsevol trajectòria vital. Watson afirmava que, controlant de manera exhaustiva els estímuls ambientals, es podia condicionar un infant sa per convertir-se en qualsevol tipus d'especialista (metge, jurista o lladre), independentment de les seves disposicions personals.

El mecanisme fonamental és l'associació: un estímul inicialment neutre (EN), quan es presenta repetidament al costat d'un estímul incondicionat (EI) que provoca de manera reflexa una resposta incondicionada (RI), es transforma en un estímul condicionat (EC) capaç de desencadenar per si sol una resposta condicionada (RC). Condicionament operant (Skinner) Mentre que el condicionament clàssic s'ocupa de respostes reflexes davant d'estímuls antecedents, B. F. Skinner va formular el condicionament operant, centrat en com les conseqüències posteriors d'una acció espontània enforteixen o debiliten la probabilitat que es repeteixi en el futur.

L'aprenentatge depèn de la relació de contingència entre la resposta de l'organisme i el canvi ambiental produït. Procediment Operació ambiental Efecte sobre la conducta Exemple quotidià Reforç positiu S'administra un estímul agradable Incrementa la conducta Elogiar o premiar un infant quan col·labora a recollir les joguines. Reforç negatiu Es retira o s'evita un estímul aversiu Incrementa la conducta Posar-se el cinturó de seguretat per apagar el senyal acústic molest del cotxe. Càstig positiu S'aplica un estímul aversiu o desagradable Disminueix la conducta Rebre una amonestació verbal severa en interrompre reiteradament.

Càstig negatiu (omissió) Es retira un estímul agradable prèviament present Disminueix la conducta Retirar temporalment l'accés a la consola després d'un mal comportament. Dins del reforç negatiu es distingeixen dues modalitats clau: el condicionament d'escapament (la conducta atura un estímul dolorós o molest que ja està actiu) i l'aprenentatge d'evitació (la resposta s'emet abans que aparegui l'estímul aversiu, impedint que arribi a presentar-se). ERROR FREQÜENT Confondre el reforç negatiu amb el càstig és una de les errades més habituals a les proves. La paraula «reforç» sempre significa augmentar la freqüència d'una conducta, mai reduir-la.

L'adjectiu «negatiu» no fa referència a un dolor o dany, sinó a una operació de resta o sostracció matemàtica (retirar un estímul aversiu). Si una conseqüència fa disminuir la conducta, estem parlant de càstig, mai de reforç. Desenvolupament Socioafectiu: teories, emoció i aferrament 19 COMPROVA-HO 17 Un infant pren un analgèsic per eliminar el mal de cap i el dolor desapareix. En el futur, pren la pastilla de seguida que nota molèsties. Quin tipus de procediment skinnerià s'ha produït? 2.

La transició cap a la cognició: l'aprenentatge social de Bandura A mitjans del segle XX va quedar palès que el conductisme radical resultava insuficient per explicar per què aprenem conductes complexes sense haver d'executar-les nosaltres mateixos ni rebre reforços directes. Albert Bandura va formular la seva teoria incorporant els factors cognitius dins de l'anàlisi de l'aprenentatge. El pilar d'aquesta teoria és l'aprenentatge vicari (observació i imitació de models). Un individu pot aprendre una seqüència d'accions observant com actua un model i quines conseqüències obté, sense necessitat d'experimentar directament el reforç o el càstig.

Les persones funcionen com a processadors actius de la informació: atenen, codifiquen, retenen a la memòria i anticipen els resultats futurs abans de decidir si imiten o no la conducta observada. Esquema del determinisme recíproc triàdic de Bandura: conducta, persona i entorn. Per superar el determinisme ambientalista estricte, Bandura va proposar el model del determinisme recíproc triàdic. En aquest esquema, el funcionament psicològic és el producte de la interacció bidireccional contínua entre tres vèrtexs: Persona (P): factors cognitius, biològics, expectatives, creences d'autoeficàcia i esquemes emocionals.

Conducta (C): les accions motrius, respostes verbals i eleccions expressades per l'individu. Entorn (E): els estímuls físics, els models socials i les conseqüències externes. COMPROVA-HO 18 Segons el determinisme recíproc, com pot la conducta d'un infant modificar el seu propi entorn d'aprenentatge? Desenvolupament Socioafectiu: teories, emoció i aferrament 20 3. Teoria psicogenètica de Jean Piaget Jean Piaget (1896-1980) va inaugurar l'enfocament cognitiu-evolutiu des d'una posició constructivista i organicista.

Per a Piaget, el subjecte no és un receptor passiu dels estímuls ambientals, sinó que construeix activament el seu propi coneixement mitjançant l'exploració de la realitat física i social. DEFINICIÓ: ESQUEMA Estructura mental organitzada que representa un patró d'acció física (com succionar o agafar un objecte) o una operació conceptualitzada (com classificar elements segons una categoria) que permet processar i organitzar la informació de l'entorn. Invariants funcionals: adaptació i equilibri Piaget va definir la intel·ligència com la capacitat d'adaptació biològica a l'entorn.

L'adaptació es fonamenta en dos processos complementaris anomenats invariants funcionals: Assimilació: procés mitjançant el qual l'infant incorpora una nova experiència o estímul dins dels esquemes cognitius que ja té consolidats, sense alterar l'estructura mental prèvia. Acomodació: procés de modificació, diferenciació o creació d'esquemes per donar resposta a una situació nova que no encaixa amb les estructures preexistents. Quan la realitat desborda els esquemes actuals, sorgeix un desequilibri cognitiu (o conflicte cognitiu), que actua com a motor intern de l'aprenentatge impulsant el canvi cap a una reorganització mental superior (equilibració).

Estadis del desenvolupament cognitiu El desenvolupament intel·lectual s'organitza en quatre períodes universals i qualitativament diferents: L'egocentrisme preoperacional i l'experiment de les tres muntanyes Un dels trets definitoris del període preoperacional és l'egocentrisme intel·lectual: la incapacitat cognitiva per adoptar una perspectiva visual o conceptual diferent de la pròpia, assumint que els altres veuen, pensen i senten exactament com un mateix. Etapa sensoriomotriu (0 a 2 anys): El coneixement del món es canalitza exclusivament mitjançant les accions sensorials i les destreses motores immediates.

La fita nuclear és l'adquisició de la permanència de l'objecte (comprensió que els objectes continuen existint encara que no siguin visibles). 1 Etapa preoperacional (2 a 7 anys): Sorgiment de la funció simbòlica, que es manifesta en l'aparició del llenguatge verbal, el dibuix, la imitació diferida i el joc de ficció. El pensament està dominat per la intuïció i el centrament perceptiu. 2 Etapa de les operacions concretes (7 a 11 anys): L'infant assoleix operacions lògiques reversibles, però sempre aplicades a elements materials o fets directament observables. Adquireix la noció de conservació (massa, volum, nombre) i capacitats de seriació i classificació.

3 Etapa de les operacions formals (a partir dels 12 anys): Desplegament del raonament hipoteticodeductiu i pensament abstracte. L'adolescent pot formular hipòtesis, aïllar variables mentalment i reflexionar sobre possibilitats teòriques desconnectades de la percepció concreta. 4 Desenvolupament Socioafectiu: teories, emoció i aferrament 21 Per avaluar experimentalment aquest fenomen, Piaget i Inhelder van dissenyar la tasca de les tres muntanyes. Es presenta a l'infant una maqueta de tres dimensions que conté tres cims clarament diferenciats (per exemple, una muntanya petita verda amb una caseta, una mitjana amb una creu al cim i una muntanya gran coberta de neu).

L'infant s'asseu en un dels costats de la taula mentre es col·loca una nina o un ninot a l'extrem oposat. A continuació, se li mostren fotografies del paisatge preses des de diferents angles i se li demana que esculli quina imatge reflecteix el que veu la nina. Els infants en etapa preoperacional trien de manera sistemàtica la fotografia que coincideix amb el seu punt de vista físic actual, evidenciant la manca de reversibilitat i descentrament espacial. COMPROVA-HO 19 Un infant de 4 anys que mira un llibre il·lustrat pel seu compte li pregunta al seu pare des de l'altra punta de l'habitació: «Quin color té la pilota d'aquest gosset?». Quin tret del pensament piagetià s'observa? 4.

El processament de la informació i l'enfocament del cicle vital Teoria del processament de la informació Aquesta perspectiva pren com a referència la metàfora de l'ordinador: la ment humana és analitzada com un sistema de còmput que codifica la informació externa, l'emmagatzema en dipòsits de memòria, la manipula mitjançant regles i estratègies, i en genera una resposta externa. Els dominis analitzats inclouen l'atenció selectiva, la percepció, la memòria de treball, el llenguatge i les habilitats de resolució de problemes. A diferència dels estadis piagetians, el desenvolupament no és considerat un salt qualitatiu per etapes rígides, sinó un procés continu i quantitatiu.

Encara que el sistema té limitacions físiques inicials de capacitat de processament i velocitat, l'infant va assolint un repertori d'estratègies cognitives cada cop més refinades i automatitzades (com la repetició mnemònica, l'organització categorial i l'elaboració semàntica). La teoria del cicle vital de Paul Baltes L'enfocament de Paul Baltes i la psicologia evolutiva del cicle vital (Life-Span Approach) trenca amb la creença tradicional que el desenvolupament conclou en assolir la maduresa física o l'edat adulta (connectant amb la visió del cicle complet d'Erikson).

Baltes proposa que el canvi ontogenètic dura tota la vida: cap període d'edat té el monopoli del creixement o de la decadència. Principi clau de Baltes Fonament conceptual Exemple evolutiu Desenvolupament durant tota la vida El canvi i l'adaptació psicològica no finalitzen amb l'adolescència, sinó que operen en l'adultesa i la vellesa. Inici d'estudis superiors o reconversió laboral als quaranta anys. Desenvolupament Socioafectiu: teories, emoció i aferrament 22 Principi clau de Baltes Fonament conceptual Exemple evolutiu Dinàmica guanys- pèrdues El desenvolupament no és acumulació simple; qualsevol guany comporta noves pèrdues i límits adaptatius.

L'adquisició d'experiència pragmàtica (saviesa) compensa la reducció de velocitat de processament en la senectut. Plasticitat El curs evolutiu manté un marge de modificabilitat en funció de l'entrenament i les condicions ambientals. Recuperació o millora de la memòria en gent gran mitjançant programes d'estimulació cognitiva. Contextualisme històric Les trajectòries estan determinades per esdeveniments normatius d'edat, normatius històrics i no normatius. L'impacte de viure una transformació digital o enfrontar-se a una pèrdua sobtada i imprevista (vegeu canvis normatius i idiogràfics a «Tema 1: Fonaments i models teòrics — Concepte i principis del desenvolupament humà»).

COMPROVA-HO 20 En què es contraposa l'enfocament del processament de la informació a la teoria psicogenètica de Piaget pel que fa a l'evolució del pensament? EXERCICI TIPUS EXAMEN Pregunta 14. Reforç negatiu en condicionament operant En el marc del condicionament operant skinnerià, com s'anomena el procediment de retirar o evitar un estímul aversiu per tal d'incrementar la freqüència futura d'una conducta? Resolució: L'opció correcta és b. Reforç negatiu.

Aquesta resposta es justifica examinant els dos components del concepte segons la taxonomia del condicionament operant: Objectiu conductual (Reforç): Qualsevol procediment dissenyat per incrementar o mantenir la probabilitat futura d'emissió d'una resposta s'anomena reforç (a diferència del càstig, que busca extingir o reduir la conducta). 1 Contingència aplicada (Negatiu): El caràcter de l'operació és negatiu perquè consisteix en la supressió, sostracció, reducció o prevenció (mitjançant escapament o evitació) d'un estímul molest o desagradable contingent a l'emissió d'aquesta conducta.

2 Desenvolupament Socioafectiu: teories, emoció i aferrament 23 ARA TU Una mestra vol analitzar la següent situació d'aula: quan l'alumnat manté un ritme de treball concentrat durant tota la sessió, el docent decideix perdonar-los la tasca individual de deures obligatoris per a casa, amb l'objectiu clar que en properes sessions tornin a mostrar la mateixa concentració. 1. Identifica quin tipus de contingència ambiental s'està aplicant (conseqüència que s'administra o es retira). 2. Determina l'efecte que es pretén aconseguir sobre la conducta objectiu (concentració a l'aula). Ara et toca a tu: classifica justificadament el procediment skinnerià exacte segons la matriu d'operacions.

Solució: 21 IDEES CLAU Watson concep el desenvolupament com un canvi purament quantitatiu basat en associacions de condicionament clàssic sobre un organisme considerat una pissarra en blanc. Skinner defineix el condicionament operant per les seves conseqüències: el reforç (positiu o negatiu) sempre augmenta la conducta, mentre que el càstig la redueix. Bandura introdueix l'aprenentatge vicari i el determinisme recíproc entre persona, conducta i entorn, atorgant un paper actiu al processament cognitiu humà. Piaget proposa que la intel·ligència és adaptació activa a través dels invariants funcionals d'assimilació i acomodació, dividida en quatre períodes universals.

L'egocentrisme preoperacional de Piaget fa referència a la incapacitat d'adoptar la perspectiva visual o cognitiva aliena, avaluat mitjançant la tasca de les tres muntanyes. El processament de la informació analitza la ment amb la metàfora computacional de forma contínua, mentre que Baltes estén el desenvolupament adaptatiu a tot el cicle vital humà. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 22. En què es diferencia un càstig negatiu d'un reforç negatiu en la teoria de Skinner? 23. Com actuen l'assimilació i l'acomodació per restaurar l'equilibri cognitiu en un infant segons Piaget? 24. Quin paper atorga Paul Baltes a la relació entre guanys i pèrdues al llarg del cicle vital?

Desenvolupament Socioafectiu: teories, emoció i aferrament 24 7 % dels punts de l'examen TEMA 1: FONAMENTS I MODELS TEÒRICS 4 Perspectives ecològica, etològica, sociocultural i humanista EN ACABAR SABRÀS Distinguir les conductes preprogramades de l'etologia i diferenciar un període crític d'un període sensible. Identificar i classificar situacions reals en els quatre subsistemes del model ecològic de Bronfenbrenner. Explicar la llei de doble formació de Vygotsky, la Zona de Desenvolupament Proper (ZDP) i el concepte de bastida. Analitzar la jerarquia de necessitats de Maslow i la visió humanista de Rogers sobre l'autorealització.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 25 Per què un ocell segueix la seva mare immediatament després de néixer, mentre que un nadó humà triga mesos a establir un vincle afectiu sòlid? L'estudi del desenvolupament humà requereix comprendre no només els processos interns de maduració o aprenentatge, sinó també com interactuen la biologia, l'entorn sociocultural i el sentit subjectiu de l'experiència. Per això, diferents marcs teòrics han ampliat la mirada clàssica cap a una visió holística, que connecta les bases evolutives de l'espècie amb la cultura, les xarxes socials i el creixement personal.

ESQUEMA Perspectives teòriques del desenvolupament Etològica Bases biològiques i adaptatives Conductes preprogramades Impremta i períodes crítics Ecològica Sistemes ambientals en interacció Nivells concèntrics Micro, meso, exo i macrosistema Sociocultural Origen social del pensament ZDP i Bastida Doble formació i suport guiat Humanista Autonomia i creixement personal Autorealització Piràmide de necessitats Desenvolupament Socioafectiu: teories, emoció i aferrament 25 1.

Perspectiva etològica: herència filogenètica i valor adaptatiu Amb arrels directes en la teoria de l'evolució de Charles Darwin i els treballs clàssics de la zoologia, la perspectiva etològica planteja que el comportament humà només es pot entendre si s'analitza el seu valor per a la supervivència de l'espècie. Segons aquest enfocament, els éssers vius arriben al món equipats amb una sèrie de conductes preprogramades, és a dir, disposicions biològiques innates seleccionades al llarg de la filogènesi perquè afavoreixen l'adaptació precoç al medi.

En el cas de les aus, Konrad Lorenz va descriure el fenomen de la impremta (o imprinting), un vincle de seguiment immediat i automàtic que es forma cap al primer objecte en moviment que veuen just després de descloure's de l'ou. En humans, les conductes de cerca de contacte, com el plor o el somriure inicial, actuen com a mecanismes innats de senyalització dissenyats per assegurar la proximitat dels progenitors (conceptes que es desenvolupen a fons a «Tema 4: Vincle d'aferrament — Fonaments, fases evolutives i separació»).

Un concepte clau de l'etologia és la delimitació temporal d'aquests aprenentatges fonamentals: Període crític: finestra temporal biològicament rígida durant la qual l'organisme requereix rebre una estimulació específica. Si l'experiència no es produeix en aquest interval, la conducta o habilitat no s'adquirirà mai de manera irreversible. Període sensible: interval de temps en què el sistema nerviós presenta una receptivitat o plasticitat màxima a determinades experiències de l'entorn. Fora d'aquest període l'adquisició és encara possible, tot i que requerirà més temps, esforç i suport. En el desenvolupament humà, la majoria de processos responen al model de període sensible.

COMPROVA-HO 26 Per quina raó en el desenvolupament humà s'acostuma a parlar de «període sensible» en lloc de «període crític» per a funcions com el llenguatge? 2. Model bioecològic de Bronfenbrenner: l'organisme en el seu context Urie Bronfenbrenner (1917-2005) va formular la teoria bioecològica per superar les limitacions dels experiments de laboratori descontextualitzats. Bronfenbrenner defensa que el desenvolupament humà és fruit d'una acomodació mútua i progressiva entre un individu actiu i els ambients canviants en què viu. L'entorn s'estructura com un conjunt de sistemes concèntrics interconnectats que envolten la persona.

Desenvolupament Socioafectiu: teories, emoció i aferrament 26 Esquema dels nivells ecològics de Bronfenbrenner concèntrics al voltant de l'individu. El model distingeix quatre nivells ecològics essencials: Nivell ecològic Definició i característiques Exemples representatius Microsistema Patró d'activitats, rols i relacions interpersonals en l'entorn immediat on la persona interactua cara a cara de manera directa. La família nuclear, l'aula de l'escola, el grup d'amics íntims del barri. Mesosistema Conjunt d'interrelacions que s'estableixen entre dos o més microsistemes en què la persona en desenvolupament participa activament.

La comunicació i col·laboració entre els pares i els mestres de l'escola. Exosistema Entorns que no inclouen directament la persona com a participant actiu, però on es produeixen fets que afecten el seu entorn immediat. El lloc de feina dels pares (horaris, estrès laboral), els serveis socials municipals. Macrosistema Cultura, subcultura o marc ideològic global que engloba els altres sistemes (lleis, valors, creences i costums). El sistema legal sobre permisos de maternitat, els valors culturals sobre la infància. Desenvolupament Socioafectiu: teories, emoció i aferrament 27 ERROR FREQÜENT Confondre el mesosistema amb l'exosistema.

Per recordar la diferència, fixa't en la presència física del subjecte: el mesosistema connecta entorns on l'infant sí que hi és (per exemple, les reunions entre família i escola), mentre que l'exosistema és un context on l'infant no posa els peus (com ara l'empresa on treballa el pare o la mare), però les decisions del qual l'acaben afectant indirectament. COMPROVA-HO 27 Si un ajuntament aprova una retallada en el pressupost dels parcs infantils municipals, en quin nivell ecològic se situa aquesta decisió respecte a un infant del poble? 3.

Teoria històrico-cultural de Vygotsky: la construcció social del coneixement Lev Vygotsky (1896-1934), psicòleg que va desafiar les propostes individualistes de Jean Piaget, va postular que el desenvolupament cognitiu i emocional és inseparable de la vida social i cultural. Autors com Jerome Bruner i James Wertsch van expandir i operacionalitzar posteriorment les seves idees. Vygotsky va enunciar la llei de la doble formació dels processos psicològics superiors (atenció voluntària, memòria lògica, pensament conceptual): tota funció mental apareix dues vegades en el curs del desenvolupament.

Primer es manifesta en l'àmbit social o interpersonal (pla interpsicològic, entre la persona i els altres) i posteriorment s'interioritza en l'àmbit individual (pla intrapsicològic, a l'interior del propi subjecte). Per articular com la interacció promou el canvi evolutiu, Vygotsky va introduir el concepte de zona de desenvolupament proper (ZDP): DEFINICIÓ: ZONA DE DESENVOLUPAMENT PROPER (ZDP) Distància entre el nivell de desenvolupament real d'un individu (allò que és capaç de resoldre de manera autònoma sense cap ajut) i el nivell de desenvolupament potencial (allò que pot aconseguir sota la guia d'un adult o en col·laboració amb un company més competent).

Dins d'aquesta zona actua el mecanisme que Bruner va anomenar bastida (o scaffolding). Es tracta d'un procés de participació guiada on l'expert ofereix suports temporals ajustats a la competència actual de l'aprenent; a mesura que l'infant interioritza l'habilitat i guanya autonomia, aquests suports es van retirant progressivament fins que el subjecte actua sol. COMPROVA-HO 28 Quina conseqüència pràctica té aplicar la noció de bastida en l'aprenentatge d'una tasca nova? Desenvolupament Socioafectiu: teories, emoció i aferrament 28 4.

Perspectiva humanista: potencial humà i autorealització L'enfocament humanista sorgeix com una reacció a les visions mecanicistes i deterministes de la psicologia. Aquest model emfasitza les qualitats úniques de l'ésser humà, la llibertat d'elecció, la dignitat i la capacitat inherent de cada persona per dirigir i controlar la seva pròpia trajectòria vital. Carl Rogers va situar el focus en la imatge que construïm de nosaltres mateixos (autoconcepte). Rogers va sostenir que totes les persones tenen una profunda necessitat de ser estimades i respectades.

La valoració personal depèn estretament de com percebem que ens valoren els altres significatius; per créixer de manera sana, cal experimentar una acceptació incondicional que permeti conciliar el Jo real amb el Jo ideal. Per la seva banda, Abraham Maslow va defensar que la fita última de l'ésser humà és l'autorealització, entesa com l'impuls d'assolir el màxim potencial individual i la plenitud personal. Maslow va esquematitzar les motivacions humanes en una piràmide jeràrquica en què les necessitats inferiors han de quedar cobertes abans que les superiors puguin emergir amb força: Diagrama de la piràmide jeràrquica de necessitats humanes segons Abraham Maslow.

Necessitats fisiològiques: funcions biològiques indispensables per a la supervivència immediata (respirar, menjar, beure, dormir). 1 Necessitats de seguretat: estabilitat física, protecció de la salut, recursos econòmics, certesa i ordre davant l'amenaça. 2 Necessitats socials (afiliació): integració en grups, vincles afectius, amistats, relacions familiars i sentimentals de pertinença. 3 Desenvolupament Socioafectiu: teories, emoció i aferrament 29 COMPROVA-HO 29 Segons la jerarquia de Maslow, pot un infant concentrar-se amb eficàcia en la cerca de reconeixement escolar si viu en un entorn de greu inseguretat física o desnutrició? EXERCICI TIPUS EXAMEN Pregunta 20.

Concepte etològic de període crític Quin terme de la Teoria Etològica designa una finestra temporal biològicament delimitada durant la qual l'organisme presenta una màxima sensibilitat a determinades experiències de l'entorn? Distractor habitual (incorrecte): impremta (imprinting). Resolució El concepte correcte és el de període crític (en humans, com s'ha vist, se sol parlar de període sensible, una finestra menys rígida). En etologia, un període crític fa referència al marc temporal estricte en el qual l'organisme està predisposat biològicament per adquirir una pauta de conducta o competència concreta, sent…