Desenvolupament socioafectiu: infància, adultesa i vellesa

I 0 flashcards i 4 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS DESENVOLUPAMENT SOCIOAFECTIU Grau en Psicologia Universitat Rovira i Virgili AprenAI 2026-2027 Apunts de Desenvolupament Socioafectiu: estils parentals, formació del jo, etapes d'Erikson, relacions adultes i adaptació a la vellesa i jubilació.

APREN.AI Índex 1 Socialització familiar i estils educatius parentals El paper fonamental de la família en el desenvolupament Models de socialització i estils parentals clàssics Crítica al model tradicional i nous enfocaments Variables contextuals, genètiques i pràctiques desfavorables 2 Construcció del jo: autoconcepte, autoestima i identitat El ressorgiment de l'estudi del jo Preludis del sentiment de personalitat segons Wallon Consolidació de la consciència de si mateix 3 Desenvolupament socioemocional a l'edat adulta El cicle vital i la personalitat adulta Estabilitat de la personalitat: el model dels Cinc Grans Canvis familiars, divorci i noves constel·lacions Violència familiar i àmbit laboral 4 Envelliment, adaptació del jo i jubilació Transicions familiars i rols dels avis El procés i les actituds davant la jubilació Estabilitat versus canvi: Hooker i els estudis longitudinals El jo com a contingut i com a procés adaptatiu La Quarta Edat i les històries vitals 5 Resum per repassar Socialització familiar i estils de criança Construcció del jo i identitat infantil Desenvolupament socioafectiu a l'adultesa Envelliment, adaptació i jubilació Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Desenvolupament socioafectiu: infància, adultesa i vellesa 1 1 Socialització familiar i estils educatius parentals EN ACABAR SABRÀS Distingir els quatre estils parentals segons les dimensions d'afecte i exigència. Explicar la diferència entre el model clàssic i el de construcció conjunta. Identificar les pràctiques familiars que no afavoreixen el desenvolupament infantil. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què dos germans biològics educats sota el mateix sostre poden desenvolupar conductes i caràcters completament diferents?

El paper fonamental de la família en el desenvolupament La família constitueix el primer escenari d'interacció humana i la base dels trets socials i individuals. Segons Rodrigo i Palacios (1998), es defineix com la unió de persones que comparteixen un projecte vital comú i durador, generant vincles d'intimitat, reciprocitat, dependència i un fort sentiment de pertinença. La seva influència destaca per ser la primera en el temps, la més persistent i la més intensa. Per als adults, aquest nucli suposa el desenvolupament de l'autoestima, l'aprenentatge de responsabilitats i reptes, una xarxa de suport davant transicions vitals i un espai de connexió intergeneracional.

Per als infants, assegura l'estabilitat emocional mitjançant l'afecte, l'estimulació cognitiva, estratègies de socialització i vincles afectius primaris que faciliten l'adaptació a altres entorns. La criança requereix tres tasques bàsiques: la cura física i emocional, el control del comportament i la promoció del desenvolupament integral. Models de socialització i estils parentals clàssics Com influeix la llar en el menor? El model tradicional de socialització planteja una influència unidireccional on els estils d'interacció dels progenitors determinen la conducta i la personalitat infantil. A més, l'estil d'aferrament depèn directament de la disponibilitat i la sensibilitat parentals.

A partir del model bidimensional de Maccoby i Martin (1983), ampliat per Palacios i Moreno (1994) i Ceballos i Rodrigo (1998), es creuen dos eixos essencials: afecte i comunicació per una banda, i exigència i control per l'altra. D'aquesta combinació se'n deriven quatre tipologies: Estil educatiu Afecte i comunicació Exigència i control Pràctiques educatives Conseqüències en els fills Democràtic Alt Alt Normes coherents, diàleg, fermesa raonada, disciplina inductiva i suport en l'esforç. Alta autoestima, autocontrol, habilitats socials, autonomia, persistència i moral interioritzada.

Desenvolupament socioafectiu: infància, adultesa i vellesa 2 Estil educatiu Afecte i comunicació Exigència i control Pràctiques educatives Conseqüències en els fills Autoritari Baix Alt Imposició sense explicació, càstig físic, amenaces, poca sensibilitat als interessos de l'infant. Baixa autoestima, escàs autocontrol, submissió davant control extern, heteronomia i agressivitat potencial. Permissiu Alt Baix Prevalença total dels desitjos del fill, manca d'exigència i absència de límits ferms. Nens alegres i vitals però immadurs, rebels davant normes, baixa competència social i baix autocontrol. Negligent Baix Baix Distanciament, fredor, escassa implicació i normes absents o incoherents.

Vulnerabilitat, inestabilitat emocional, baixa autoestima, dèficit empàtic i problemes conductuals greus. COMPROVA-HO 2 Quina és la diferència fonamental en les conseqüències evolutives entre l'estil democràtic i l'autoritari respecte a la moral? Crítica al model tradicional i nous enfocaments El model tradicional resulta simplista i rígid: assumeix una causalitat purament unidireccional, ignora el rol actiu de l'infant i pressuposa pautes fixes que no canvien amb el temps ni segons el fill. En contraposició, el model de construcció conjunta i d'influències múltiples reconeix que les respostes dels menors són diverses segons la seva edat i personalitat.

Una mateixa pauta educativa adquireix diferents manifestacions segons la situació concreta i la interpretació subjectiva de l'infant. DEFINICIÓ La parentalitat positiva (segons la Unió Europea, 2016) és el comportament dels pares fonamentat en l'interès superior de l'infant, que prioritza la seva cura, el ple desenvolupament de capacitats, l'afecte i l'establiment de límits sense cap tipus de violència. Aquest paradigma inclou la criança responsable (Hepworth, 2014), que ofereix respostes ràpides i ajustades a les necessitats dels infants. Es basa en sis pilars fonamentals: Vincles afectius sans i estables. 1 Estimulació dels aprenentatges i acompanyament constant.

2 Educació positiva sense violència. 3 Establiment de límits clars i ferms adaptats a l'etapa vital. 4 Potenciació de l'autonomia personal. 5 Desenvolupament socioafectiu: infància, adultesa i vellesa 3 ERROR FREQÜENT Confondre la parentalitat positiva o l'estil democràtic amb la permissivitat. La criança positiva exigeix límits clars, supervisió i fermesa coherent; mai elimina les normes ni cedeix a qualsevol desig de l'infant. Variables contextuals, genètiques i pràctiques desfavorables La recerca actual demostra que la influència familiar conviu amb altres variables rellevants.

En l'àmbit genètic, hi ha predisposicions humanes comunes per a la interacció i bases hereditàries clares en dos trets: l'extraversió (activitat, assertivitat i entusiasme) i el neuroticisme (ansietat, tensió i fragilitat emocional). Pel que fa a l'entorn, es distingeix entre: Ambient compartit: condicions comunes de la llar que afecten tots els membres de la família per igual. Ambient no compartit: experiències diferencials que expliquen per què dos germans criats a la mateixa llar són diferents (malalties diferents, grups d'edat o aules separades). Segons Schaffer (1996), la unitat de transmissió ambiental intrafamiliar són els microambients.

Esquema comparatiu entre ambient compartit i ambient no compartit en germans. Així mateix, actuen influències simultànies (operen en paral·lel a la família, com la televisió) i influències posteriors (factors extrafamiliars quan s'abandona el nucli original, com els iguals o la parella). En un estudi amb 848 adolescents realitzat per Oliva, Parra i Arranz (2008), es van analitzar sis dimensions: afecte i comunicació, promoció de l'autonomia, control conductual, control psicològic (estratègies manipuladores com la inducció de culpa o la retirada d'afecte), revelació de la intimitat i humor.

Se'n deriven tres perfils: pares estrictes (alt control conductual i psicològic), pares indiferents (nivells baixos generals) i pares democràtics (alts en afecte, autonomia, humor i revelació, moderats en control conductual i molt baixos en control psicològic). Finalment, Jiménez-Lagares i Muñoz Tinoco (2005) identifiquen quatre pràctiques familiars nocives que obstaculitzen el desenvolupament de l'infant: Disciplina incoherent: manca de sistemàtica o desacord patent entre figures parentals. Compartir espais de lleure i temps lliure conjunt. 6 Desenvolupament socioafectiu: infància, adultesa i vellesa 4 Disciplina colèrica i explosiva: ús de crits, amenaces o agressions físiques.

Baixa implicació i supervisió: absència de seguiment sobre les activitats dels fills. Disciplina rígida i inflexible: incapacitat per negociar o ajustar les pautes a l'edat i context. COMPROVA-HO 3 Què és el control psicològic segons l'estudi d'Oliva, Parra i Arranz i en quin estil és predominant? ESQUEMA Classificació dels estils educatius parentals IDEES CLAU El model clàssic organitza els estils parentals creuant afecte/comunicació i exigència/control en quatre categories: democràtic, autoritari, permissiu i negligent. El model de construcció conjunta supera la visió unidireccional i considera la influència bidireccional entre característiques del fill i context.

La parentalitat positiva busca el desenvolupament integral i la no-violència mitjançant vincles sans, autonomia i límits clars. Les diferències entre germans responen a l'ambient no compartit i l'existència de microambients diferenciats dins la mateixa llar. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 4. Quines dimensions defineixen els estils educatius segons Maccoby i Martin? 5. Quins dos trets de personalitat mostren una influència genètica destacada en la criança?

Alt Afecte Càlids i comunicatius Estil Democràtic Alt afecte i alt control Estil Permissiu Alt afecte i baix control Baix Afecte Distants i freds Estil Autoritari Baix afecte i alt control Estil Negligent Baix afecte i baix control Desenvolupament socioafectiu: infància, adultesa i vellesa 5 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 6. Quin estil parental es caracteritza per una alta exigència combinada amb un baix afecte? 7. Quina conseqüència evolutiva s'associa habitualment a l'estil permissiu? 8. Com defineix Schaffer la unitat de transmissió ambiental intrafamiliar? 9. Segons Jiménez-Lagares i Muñoz Tinoco, quina és una pràctica educativa desadaptativa?

2 Construcció del jo: autoconcepte, autoestima i identitat EN ACABAR SABRÀS Diferenciar de manera precisa els conceptes d'autoconcepte i autoestima. Descriure les etapes de la gènesi del sentiment del jo segons Wallon. Identificar les fites empíriques de consolidació del jo entre el primer i tercer any. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 10 Per què un nadó de 6 mesos no intenta treure's una taca vermella del nas quan es mira en un mirall? El ressorgiment de l'estudi del jo Durant la dècada dels 70 va reaparèixer amb força l'estudi científic del jo com a element central de la identitat humana.

Dins d'aquest àmbit, cal establir una diferència terminològica clau: Estil negligent a) Estil democràtic b) Estil autoritari c) Estil permissiu d) Escassa tolerància a la frustració i rebel·lia a) Moral interioritzada i gran autocontrol b) Submissió cega davant l'autoritat externa c) Extrema fredor afectiva i distanciament d) Mesosistemes a) Climes comunitaris b) Genotips familiars c) Microambients d) Disciplina colèrica i explosiva a) Disciplina inductiva basada en raonament b) Establiment de límits adequats a l'edat c) Control conductual moderat d) Desenvolupament socioafectiu: infància, adultesa i vellesa 6 Autoconcepte: constitueix la dimensió cognitiva.

És l'aparició i desenvolupament del coneixement que la persona té de si mateixa, és a dir, les creences i definicions sobre les pròpies característiques. Autoestima: representa la dimensió valorativa. És l'avaluació afectiva o judici de valor que l'individu realitza sobre les seves capacitats i trets personals. En el nucli psicològic es troben el jo (la definició subjectiva de qui som) i la identitat personal (el conjunt de sentiments vinculats a aquesta autodefinició). Preludis del sentiment de personalitat segons Wallon Segons la perspectiva de Wallon (1932, 1934), la consciència d'un mateix comença a gestar-se molt aviat, però requereix un procés llarg per consolidar-se.

Aquesta construcció mai no s'acaba de forma definitiva, sinó que es transforma al llarg del cicle vital en funció de l'edat i les experiències. Els preludis d'aquest sentiment s'articulen a través de diverses fites: Disgregació progressiva: el nadó passa de la fusió simbiòtica inicial amb els seus cuidadors a la diferenciació com a ésser independent. Alternança emocional: es construeix una relació afectiva intensa on s'alternen estats de tensió i relaxació o angoixa i satisfacció. Sentiment d'eficàcia personal (4-10 mesos): el lactant descobreix la seva capacitat per produir respostes contingents en l'entorn amb les seves accions.

Inicis de l'autoreconeixement (8-9 mesos): s'observen els primers indicis de reconeixement quan el nadó percep la seva pròpia imatge en un mirall o en una pantalla. COMPROVA-HO 11 Què entén Wallon pel sentiment d'eficàcia personal entre els 4 i els 10 mesos? Consolidació de la consciència de si mateix La consolidació definitiva de l'autoconcepte es produeix al llarg del segon i tercer any de vida mitjançant fites cognitives, lingüístiques i emocionals ben identificades: Franja d'edat Fita del desenvolupament del jo Manifestació conductual 15 a 24 mesos Èxit en la prova de la taca Reconeixement explícit de la pròpia imatge davant el mirall tocant-se el propi rostre.

18 a 24 mesos Adquisició de pronoms personals Ús del «jo», «el nen/a» per a un mateix i «tu» per diferenciar els altres. Cap als 2 anys Consciència sociomoral i d'eficàcia Aparició de sentiments de competència o incompetència i registre de la transgressió de normes. 2 a 3 anys Oposicionisme («terribles dos anys») Conquesta i reafirmació del jo mitjançant l'oposició sistemàtica i l'ús recurrent del «no». Desenvolupament socioafectiu: infància, adultesa i vellesa 7 PER RECORDAR-HO La crisi dels dos anys no és una fallada educativa, sinó una eina evolutiva necessària: l'infant utilitza el «no» per delimitar les fronteres del seu jo respecte als adults.

ERROR FREQÜENT Confondre autoconcepte amb autoestima. L'autoconcepte és exclusivament la descripció cognitiva («qui sóc»), mentre que l'autoestima és el judici avaluatiu o afectiu sobre aquesta descripció («com em valoro»). PROCÉS Evolució de la consciència del jo segons Wallon IDEES CLAU L'autoconcepte opera com a dimensió cognitiva (definició pròpia) mentre que l'autoestima representa la dimensió avaluativa. Segons Wallon, la personalitat comença amb la disgregació de la fusió inicial cuidador-nadó i mai no s'atura de transformar-se. La resolució de la prova de la taca entre els 15 i 24 mesos evidencia la consolidació de l'autoreconeixement visual.

L'etapa d'oposició entre els 2 i 3 anys permet la reafirmació de la identitat individual a través de la negació. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 12. En quina franja temporal els infants resolen amb èxit la prova de la taca davant el mirall? 13. Quina funció evolutiva té l'ús del «no» entre els 2 i 3 anys d'edat? Fusió inicial Relació simbiòtica amb els cuidadors 1 Eficàcia personal Respostes contingents a l'entorn (4-10 mesos) 2 Autoreconeixement Prova de la taca resolta (15-24 mesos) 3 Pronoms personals Ús de «jo» i «tu» (18-24 mesos) 4 Oposició i conquesta Afirmació mitjançant el «no» (2-3 anys) 5 Desenvolupament socioafectiu: infància, adultesa i vellesa 8 Test Encercla la resposta correcta.

Les solucions són al final. 14. Quin component del jo es defineix com la valoració que la persona fa de les seves capacitats? 15. Segons Wallon, quan apareix el sentiment d'eficàcia personal vinculat a respostes de l'entorn? 16. Quina conducta reflecteix l'autoreconeixement lingüístic entre els 18 i 24 mesos? 17. Quin fenomen caracteritza els denominats «terribles dos anys»? 3 Desenvolupament socioemocional a l'edat adulta EN ACABAR SABRÀS Comparar el model de crisi normativa amb el model dels successos vitals. Reconèixer les fases del cicle de la violència i les dinàmiques familiars com el niu buit. Analitzar els trets de personalitat dels Cinc Grans en relació amb l'estabilitat adulta.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 18 És inevitable patir una profunda crisi d'identitat en complir els 40 anys? El cicle vital i la personalitat adulta El desenvolupament de la persona s'estén al llarg de diferents etapes: infància (0-12 anys), adolescència (12-20 anys), joventut (20-40 anys), maduresa (40-60 anys), vellesa (60-80 anys) i quarta edat (més de 80 anys).

Per explicar l'evolució de la personalitat adulta conviuen dos paradigmes: Identitat narrativa a) Eficàcia contingent b) Autoconcepte c) Autoestima d) Dels 4 als 10 mesos a) Dels 2 als 3 anys b) Dels 18 als 24 mesos c) Dels 15 als 24 mesos d) L'ús del «no» oposicionista a) La resolució de la prova de la taca b) L'ús de pronoms com «jo» i «tu» c) L'aparició de la moral interioritzada d) La conquesta del jo mitjançant l'oposició a) La submissió absoluta a les figures parentals b) La pèrdua d'interès per les relacions socials c) La consolidació de l'ambient no compartit d) Desenvolupament socioafectiu: infància, adultesa i vellesa 9 Model de crisi normativa: entén el desenvolupament com una successió d'etapes universals vinculades a crisis relacionades directament amb l'edat cronològica (per exemple, la teoria psicosocial d'Erikson).

Model dels successos de vida: defensa que són els esdeveniments particulars i les circumstàncies vitals individuals els que determinen el curs del canvi psicològic. En el marc normatiu destaca Erik Erikson, que divideix el curs vital en vuit crisis psicosocials: Taula de les etapes psicosocials del cicle vital formulades per Erikson. Etapa cronològica Crisi psicosocial (Erikson) Fins a l'any Confiança vs. Desconfiança 1 a 3 anys Autonomia vs. Vergonya i dubte 3 a 6 anys Iniciativa vs. Culpa 6 a 12 anys Laboriositat vs. Inferioritat Adolescència (12-18 anys) Identitat vs. Difusió de rol Adultesa (18-40 anys) Intimitat vs. Aïllament Maduresa (40-65 anys) Generativitat vs.

Estancament Vellesa (65 anys en endavant) Integritat del jo vs. Desesperació D'altres autors han aprofundit en la maduresa. George Vaillant (1977) afirma que l'objectiu clau és preservar el significat de la pròpia vida. Roger Gould (1978, 1980) assenyala que entre els 30 i 40 anys sorgeix una urgència per assolir les metes personals davant la consciència que el temps és Desenvolupament socioafectiu: infància, adultesa i vellesa 10 limitat. Daniel Levinson (1986, 1992) proposa la transició dels 40-45 anys com una etapa de profunda reflexió i crisi de la meitat de la vida. Existeix realment la crisi dels 40?

La majoria de recerques mostren que aquesta etapa sol ser relativament tranquil·la gràcies a la superació de la criança dels fills, la plenitud o reorientació laboral i un major compromís amb la família i els amics. Estabilitat de la personalitat: el model dels Cinc Grans Les investigacions indiquen que la personalitat és força estable al llarg del cicle vital, i els trets bàsics fins i tot es reafirmen amb el pas dels anys (per exemple, una persona extravertida ho continuarà sent). Després dels 30 anys es comprova una forta estabilitat en el model dels Cinc Grans (Big Five): COMPROVA-HO 19 Quina posició manté la recerca sobre la denominada «crisi dels 40 anys»?

Canvis familiars, divorci i noves constel·lacions La maduresa és un període de rols canviants a les cultures occidentals, amb taxes creixents de solteria, separacions i famílies reconstituïdes. Moltes parelles experimenten el seu grau màxim de satisfacció marital, mentre que d'altres s'enfronten al divorci. El divorci resulta especialment complex en aquesta fase degut a factors com la manca de temps, una major independència entre cònjuges o l'acceptació social del procés. Entre un 75% i un 80% de les persones divorciades formalitzen noves parelles, les quals acostumen a ser més madures i realistes pel que fa a les expectatives.

DEFINICIÓ La síndrome del niu buit fa referència als sentiments de tristesa, soledat, preocupació i buit que experimenten els pares quan els fills s'emancipen de la llar. No presenta diferències de gènere i té com a contrapartida positiva el retrobament de la parella i més temps per al lleure. Paral·lelament, han emergit dos fenòmens contemporanis: Fills bumerang: adults joves que retornen al domicili patern per problemes econòmics, pèrdua de feina o divorcis. Generació Sandwich: adults que han de compaginar simultàniament la criança dels seus propis fills amb la cura dels seus pares envellits. Neuroticisme: estabilitat versus inestabilitat emocional.

1 Extraversió: orientació a la relació i l'energia social. 2 Obertura a l'experiència: receptivitat a noves idees i vivències. 3 Simpatia o amabilitat: cooperació i empatia cap als altres. 4 Escrupolositat o responsabilitat: ordre, disciplina i orientació a metes. 5 Desenvolupament socioafectiu: infància, adultesa i vellesa 11 Violència familiar i àmbit laboral La violència familiar pot produir-se en qualsevol estrat social, cultura o religió. En l'àmbit de la parella, l'abusador sol ser majoritàriament l'home, mentre que en un 8% dels casos ho és la dona.

El cicle de l'agressió passa per tres fases: augment de la tensió (atacs verbals), incident greu de maltractament físic i fase de penediment amorós (lluna de mel). Pel que fa al maltractament infantil, és més freqüent en entorns d'alt estrès econòmic o forta conflictivitat marital, si bé es pot donar en qualsevol classe social. La hipòtesi del cicle de la violència postula que haver patit abús o negligència en la infància predisposa a reproduir aquests patrons durant l'adultesa. Finalment, en l'àmbit laboral, l'adultesa representa el punt de major productivitat i reconeixement econòmic. Existeix una relació positiva general entre edat i feina: a més edat, major és la satisfacció laboral.

La principal excepció és el desgast professional o burnout, que sorgeix quan la feina es torna excessivament estressant i s'incrementa la insatisfacció amb les condicions de treball. ERROR FREQÜENT Creure que la síndrome del niu buit afecta exclusivament les mares. Les recerques indiquen clarament que no hi ha diferències de gènere significatives entre homes i dones en aquesta vivència.

CAUSES I CONSEQÜÈNCIES Emancipació dels fills Marxada dels fills del domicili familiar Síndrome del niu buit Tristesa i soledat Sensació inicial de buit sense biaix de gènere Retrobament de parella Disponibilitat de temps conjunt i activitats IDEES CLAU El model normatiu d'Erikson planteja la maduresa com el conflicte entre generativitat i estancament. La personalitat adulta manté una gran estabilitat a partir dels 30 anys segons l'estudi dels Cinc Grans. La síndrome del niu buit afecta tant a pares com a mares, tot i que facilita espais de retrobament per a la parella.

Fenòmens com els fills bumerang i la generació sandwich reflecteixen les noves exigències de cura i dependència a la maduresa. Desenvolupament socioafectiu: infància, adultesa i vellesa 12 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 20. Quin conflicte psicosocial correspon a la maduresa (40 a 65 anys) segons Erikson? 21. Què descriu el concepte de generació sandwich? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 22. Quin model teòric defensa que els canvis de la personalitat depenen de fets particulars i no de l'edat? 23. Quin percentatge aproximat de persones divorciades torna a formar parella segons les dades? 24. Què postula la hipòtesi del cicle de la violència? 25.

Com evoluciona de manera general la satisfacció laboral amb l'edat? 4 Envelliment, adaptació del jo i jubilació EN ACABAR SABRÀS Diferenciar les actituds i fases davant la jubilació segons el model d'Atchley. Explicar els mecanismes d'assimilació i acomodació que sostenen la paradoxa de l'envelliment. Analitzar els tres nivells del model de personalitat de Hooker en la vellesa.

Model de crisi normativa a) Model dels successos de vida b) Model etològic clàssic c) Model tradicional d'interacció d) Gairebé el 100% a) Entre un 75% i un 80% b) Menys del 25% c) Aproximadament un 40% d) El burnout laboral és la seva causa directa a) Haver patit abús predisposa a repetir-lo b) Només ocorre en situacions de pobresa extrema c) La violència desapareix a la maduresa d) Es manté nul·la en totes les etapes a) Disminueix progressivament a partir dels 30 b) Desapareix per culpa de l'esgotament c) Tendeix a ser més alta a més edat d) Desenvolupament socioafectiu: infància, adultesa i vellesa 13 PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 26 Per què moltes persones grans mantenen un alt benestar emocional tot i patir el declivi físic del cos?

Transicions familiars i rols dels avis L'entrada a la vellesa (60 a 80 anys) i la quarta edat (més de 80 anys) comporta canvis substancials en els rols socials. La transició a avi o àvia s'ha anat desplaçant de l'adultesa tardana cap a la vellesa a causa dels estils de vida actuals. Es distingeixen tres estils d'exercir aquest rol: Avis involucrats: prenen part activa en la vida quotidiana dels nets i hi exerceixen una influència reguladora directa. Avis de companyia: ofereixen suport afectiu, realitzen trucades i visites freqüents, però sense responsabilitat parental directa. Avis distants: mantenen contactes esporàdics i sovint expressen desacord amb la conducta dels menors.

El procés i les actituds davant la jubilació La jubilació no és un esdeveniment aïllat sinó un procés d'adaptació descrit per Atchley (1989), que comença amb la fase de prejubilació (fantasies i orientació a la retirada) i recorre diferents estats: Fases del procés d'adaptació a la jubilació segons la teoria d'Atchley. Desenvolupament socioafectiu: infància, adultesa i vellesa 14 Després del descans inicial, les persones poden transitar per una fase de «lluna de mel», una continuïtat d'activitats o caure en el desencant i la depressió, donant pas a una reorientació, a un estil rutinari estable o al final del rol de jubilat.

Davant d'aquest canvi vital s'observen diverses actituds: Actitud davant la jubilació Descripció i perfil Refús o negació Típica en jubilacions anticipades o en persones amb alt nivell educatiu i molt forta vinculació laboral. Acceptació resignada Percepció com un fet inevitable; actitud conformista. Alliberament Es viu com un premi merescut a l'esforç, tot i que pot generar avorriment per manca d'objectius. Oportunitat Plantejament enriquidor en sentit positiu per endegar nous projectes (viatges, voluntariat o aficions). Jubilació confusa Situació de gent gran que es retira però es veu forçada a tornar a treballar per dificultats econòmiques.

COMPROVA-HO 27 Què caracteritza l'actitud de la jubilació com a alliberament i quin risc comporta? Estabilitat versus canvi: Hooker i els estudis longitudinals Canvia la nostra personalitat quan ens fem vells? El model de personalitat de Hooker (2002) concilia l'estabilitat i el canvi a través de tres nivells: La recerca empírica mostra resultats complementaris: Estudis de Kansas City (anys 50, Universitat de Chicago): centrats en el canvi, van trobar major tendència a la interioritat, un procés de desvinculació natural de la societat i la convergència o difuminació dels rols de gènere amb l'edat.

Estudis de Baltimore (Costa i McCrae): centrats en l'estabilitat dels Cinc Grans, van demostrar una gran constància en trets com la inestabilitat emocional, l'extraversió i l'obertura. El jo com a contingut i com a procés adaptatiu El jo s'estructura en dues facetes essencials en la vellesa: el jo com a objecte o contingut (com ens percebem: l'autoconcepte) i el jo com a subjecte o procés executiu (administració de recursos i adaptació als reptes). Trets de personalitat: estructures bàsiques altament estables (Cinc Grans). 1 Adaptacions característiques: motivacions, metes i tasques evolutives lligades al context i al moment vital, subjectes a canvi.

2 Històries vitals: reconstrucció narrativa del passat per donar sentit i coherència a la identitat. 3 Desenvolupament socioafectiu: infància, adultesa i vellesa 15 DEFINICIÓ La paradoxa de l'envelliment fa referència al fet empíric que, malgrat el declivi físic o les pèrdues de la vellesa, els atributs positius, l'autoestima, el benestar subjectiu i el sentiment de control personal NO experimenten canvis negatius significatius. Aquesta paradoxa és possible gràcies a l'ús de dos processos adaptatius antagònics descrits per la psicologia del desenvolupament: Assimilació: l'individu actua activament sobre l'entorn per assolir metes personals. El seu ús disminueix amb l'edat.

Acomodació: la persona ajusta les seves metes, expectatives i preferències a la trajectòria real i a les limitacions del present. El seu ús s'incrementa notablement amb l'edat. Per mantenir la integritat davant la pèrdua s'apliquen tres estratègies: Manteniment i continuïtat: activitats compensatòries (com un economista jubilat que fa de voluntari) o canvis en els estàndards de comparació social (portats a l'extrem suposen la negació). Regulació de la pèrdua: reajustar metes acceptant la impossibilitat de certs plans, i substituir metes prèvies per objectius realistes (reduir els requisits per sentir-se sa i autònom).

Creixement (Erikson): assolir la integritat del jo enfront de la desesperació, sentint que la vida ha valgut la pena i acceptant serè el final del propi recorregut. La Quarta Edat i les històries vitals A la quarta edat (80-85 anys en endavant), el jo entra en un moment compromès degut a les condicions límit d'envelliment. Predomina l'acomodació i la vivència del present quotidià. Quan apareix la sensació de dependència i de ser una càrrega per als altres, es pot produir un descens del benestar subjectiu. Finalment, els éssers humans elaboren històries vitals per atorgar justificació i coherència a la pròpia trajectòria, distingint un «jo narrador» d'un «jo narrat».

Ruth i Oberg (1996) classifiquen aquestes narracions segons la seva metàfora central: La vida dolça La vida com a cursa de tanques La vida com a carrera laboral Una vida dedicada La vida amarga La vida com una trampa ERROR FREQÜENT Confondre assimilació amb acomodació en la vellesa. L'assimilació lluita per mantenir els objectius canviant l'entorn extern; l'acomodació és la que reajusta les aspiracions internes a les circumstàncies reals de declivi físic o pèrdua.

Desenvolupament socioafectiu: infància, adultesa i vellesa 16 ESQUEMA Model de personalitat de Hooker (2002) IDEES CLAU Atchley estructura la jubilació com un procés dinàmic que va de la prejubilació a la reorientació o l'estil rutinari. El model de Hooker diferencia els trets bàsics estables de les adaptacions característiques i la narrativa vital. La paradoxa de l'envelliment reflecteix l'estabilitat del benestar subjectiu gràcies al predomini d'estratègies d'acomodació. A la quarta edat, el jo afronta situacions límit on la dependència pot fer davallar l'autoestima si hom es percep com una càrrega. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 28.

Com s'anomena el fenomen pel qual la satisfacció personal es manté alta a la vellesa malgrat les pèrdues objectives? 29. Quina diferència hi ha entre l'assimilació i l'acomodació en el procés d'envelliment? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 30. Quin tipus d'avis es caracteritza per donar suport i visites sense exercir control parental directe? 31. Segons els estudis de Kansas City sobre la vellesa, què succeeix amb els rols de gènere?

Trets de personalitat Dimensions bàsiques estables (Big Five) Adaptacions característiques Motivacions i tasques lligades a l'edat Històries vitals Identitat narrativa i significat Avis distants a) Avis involucrats b) Avis negligents c) Avis de companyia d) Es difuminen i convergeixen a) Desapareixen de forma traumàtica b) Provoquen conflictes maritals c) Es polaritzen rígidament d) Desenvolupament socioafectiu: infància, adultesa i vellesa 17 32. Quin nivell del model de Hooker fa referència a la creació narrativa de qui som? 33. Quina metàfora narrativa identificada per Ruth i Oberg reflecteix una vivència d'engany i desesperança?

5 Resum per repassar Socialització familiar i estils de criança Concepte Definició resumida Estil democràtic Model caracteritzat per un alt afecte i un alt control, fonamentat en la comunicació, la disciplina inductiva i l'establiment de límits coherents. Estil autoritari Model d'alt control i baix afecte basat en la imposició, càstigs severs i absència de diàleg, generant heteronomia en els fills. Estil permissiu Model d'alt afecte i baix control on prevalen els desitjos de l'infant sense exigències fermes de conducta. Estil negligent Model amb carència tant d'afecte com de control caracteritzat per la fredor emocional, la passivitat i l'escassa supervisió.

Parentalitat positiva Criança responsable que vetlla per l'interès superior de l'infant, promovent capacitats i autonomia sense recórrer a la violència. Microambients Unitats singulars de transmissió ambiental intrafamiliar que configuren l'ambient no compartit entre germans segons Schaffer. Construcció del jo i identitat infantil Concepte Definició resumida Autoconcepte Dimensió cognitiva que comprèn el coneixement i la descripció que la persona té de si mateixa. Autoestima Dimensió valorativa i avaluativa que reflecteix el judici afectiu sobre les pròpies capacitats i característiques.

Eficàcia personal (4-10 mesos) Primer sentiment infantil de generar efectes i respostes contingents en l'entorn físic i social. Els microambients a) Les històries vitals b) Els trets bàsics c) Les adaptacions característiques d) La vida com a carrera laboral a) Una vida dedicada b) La vida com una trampa c) La vida dolça d) Desenvolupament socioafectiu: infància, adultesa i vellesa 18 Concepte Definició resumida Prova de la taca (15-24 mesos) Indicador empíric d'autoreconeixement visual conscient davant el mirall. Crisi d'oposició (2-3 anys) Reafirmació i conquesta del jo a través de l'ús sistemàtic del «no» enfront de les figures adultes.

Desenvolupament socioafectiu a l'adultesa Concepte Definició resumida Model de crisi normativa Teoria que divideix el desenvolupament en fases universals vinculades a l'edat cronològica, com les vuit crisis psicosocials d'Erikson. Model dels successos de vida Enfocament que sosté que l'evolució de la personalitat respon a esdeveniments vitals particulars i no pas a l'edat. Model dels Cinc Grans Estructura bàsica de la personalitat (neuroticisme, extraversió, obertura, amabilitat i responsabilitat) amb gran estabilitat després dels 30 anys. Síndrome del niu buit Sentiment de pèrdua i tristesa dels progenitors quan els fills s'emancipen, sense diferències significatives de gènere.

Generació sandwich Grup d'adults que compagina alhora la criança dels fills i l'atenció als pares grans dependents. Envelliment, adaptació i jubilació Concepte Definició resumida Model de Hooker (2002) Marc que articula la personalitat en tres nivells: trets bàsics estables, adaptacions característiques i històries vitals narratives. Paradoxa de l'envelliment Fenomen pel qual el benestar subjectiu i l'autoestima no disminueixen malgrat el declivi físic i les pèrdues objectives. Assimilació i acomodació Processos antagònics d'adaptació: l'assimilació actua sobre l'entorn per assolir metes externes; l'acomodació reajusta les aspiracions internes a la realitat. Integritat del jo vs.

desesperació Darrera crisi vital d'Erikson a la vellesa, basada en la valoració serena de la pròpia vida com a experiència plena que ha valgut la pena. Quarta edat (80-85 anys) Etapa de condicions límit d'envelliment on la dependència física pot comprometre el benestar subjectiu. Desenvolupament socioafectiu: infància, adultesa i vellesa 19 Solucions de les preguntes de repàs 1. Perquè actuen influències d'ambient no compartit i microambients intrafamiliars que generen experiències i tractes diferencials per a cadascun. 2. L'estil democràtic fomenta principis morals interioritzats i autonomia, mentre que l'autoritari produeix heteronomia i dependència del control extern. 3.

És l'ús d'estratègies manipuladores com la culpa o la retirada d'afecte, i predomina clarament en els pares estrictes mentre és molt baix en els democràtics. 4. Es defineixen a partir de l'encreuament de dues dimensions: afecte i comunicació d'una banda, i exigència i control de l'altra. 5. L'extraversió (activitat i entusiasme) i el neuroticisme (ansietat i fragilitat emocional). 6. c) Estil autoritari. L'estil autoritari imposa un alt control i severitat sense acompanyar-lo d'afecte ni comunicació. 7. a) Escassa tolerància a la frustració i rebel·lia. Els fills d'estil permissiu acostumen a ser vitals però immadurs i desobedients davant límits que s'oposen als seus impulsos. 8.

d) Microambients. Schaffer descriu que l'ambient no compartit s'articula mitjançant microambients singulars per a cada membre de la família. 9. a) Disciplina colèrica i explosiva. La disciplina basada en crits, amenaces o cops és una pràctica perjudicial per al desenvolupament infantil. 10. Perquè encara percep la imatge reflectida com un estímul extern o un altre nadó i no té autoreconeixement integrat. 11. És la presa de consciència inicial de l'infant sobre la seva pròpia capacitat per generar respostes contingents i canvis en el seu entorn immediat. 12. Entre els 15 i els 24 mesos d'edat. 13.

Serveix per conquerir i afirmar la pròpia identitat i autonomia a través de l'oposició als adults. 14. d) Autoestima. L'autoestima és la dimensió estrictament valorativa o avaluativa del jo. 15. a) Dels 4 als 10 mesos. Entre els 4 i els 10 mesos el nadó comença a experimentar la contingència de les seves accions en l'entorn. 16. c) L'ús de pronoms com «jo» i «tu». L'ús dels pronoms personals per diferenciar-se dels altres sorgeix entre els 18 i 24 mesos. 17. a) La conquesta del jo mitjançant l'oposició. En aquesta etapa, l'infant es reafirma enfront dels altres utilitzant sistemàticament el «no». 18.

No; l'evidència demostra que la majoria d'adults viuen aquesta etapa amb estabilitat, realització personal i continuïtat en els seus trets de personalitat. 19. Les dades indiquen que no és una crisi universal ni traumàtica; sol ser un període tranquil degut a la plenitud laboral i la finalització de la criança. 20. La crisi de generativitat contra estancament. 21. El col·lectiu d'adults que assumeix simultàniament la criança dels fills i l'atenció als pares dependents. 22. b) Model dels successos de vida. El model dels successos de vida atribueix els canvis a esdeveniments singulars i no a etapes cronològiques. Desenvolupament socioafectiu: infància, adultesa i vellesa 20 23.

b) Entre un 75% i un 80%. Les investigacions indiquen que entre el 75% i el 80% dels divorciats consoliden noves relacions de parella. 24. b) Haver patit abús predisposa a repetir-lo. Postula que experimentar maltractament o negligència infantil augmenta la probabilitat de reproduir aquests patrons. 25. d) Tendeix a ser més alta a més edat. Hi ha una relació positiva general: com més gran és el treballador, més satisfacció experimenta, llevat que pateixi burnout. 26. Gràcies a l'acomodació psicològica, que permet adaptar de forma flexible les expectatives i metes personals a la realitat present. 27.

Es percep com una merescuda recompensa a la feina realitzada, però pot derivar en avorriment si la persona no té expectatives ni plans clars. 28. La paradoxa de l'envelliment. 29. L'assimilació actua per assolir fites externes, mentre que l'acomodació reajusta les fites internes a les limitacions reals. 30. d) Avis de companyia. Els avis de companyia ofereixen afecte i contacte sense intervenir en la disciplina activa. 31. a) Es difuminen i convergeixen. Les dades de Kansas City van descobrir que les diferències de gènere es difuminen i convergeixen amb els anys. 32. b) Les històries vitals.

El tercer nivell de Hooker són les històries vitals, que construeixen una narrativa coherent del passat. 33. c) La vida com una trampa. «La vida com una trampa» descriu una visió negativa i sense escapatòria de la trajectòria vital. Desenvolupament socioafectiu: infància, adultesa i vellesa 21