Desenvolupament Socioafectiu: Apunts i Resum de Psicologia

I 0 flashcards i 8 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS DESENVOLUPAMENT SOCIOAFECTIU Grau en Psicologia Universitat Rovira i Virgili AprenAI 2026-2027 Apunts de Desenvolupament Socioafectiu: models teòrics, mètodes d'investigació, etapes de Freud i Erikson, competència emocional i aferrament de Bowlby.

APREN.AI Índex 1 Concepte i principis del desenvolupament humà Definició i metes de la psicologia del desenvolupament Dimensions de l'edat i el cicle vital Principis fonamentals del desenvolupament humà Determinants del desenvolupament segons Palacios i dominis d'estudi 2 Models teòrics i perspectives psicoanalítiques Paradigmes teòrics del desenvolupament humà La teoria psicoanalítica de Sigmund Freud La teoria del desenvolupament psicosocial d'Erik Erikson Taula comparativa dels models psicodinàmics 3 Teories de l'aprenentatge i teories cognitives La perspectiva conductista i el condicionament clàssic El condicionament operant de Skinner La transició cognitiva: la teoria de l'aprenentatge social de Bandura La teoria cognoscitiu-evolutiva de Jean Piaget La teoria del processament de la informació 4 Perspectives etològica, ecològica, sociocultural i humanista La perspectiva del cicle vital de Baltes La teoria etològica El model bioecològic de Bronfenbrenner La teoria sociocultural de Vygotsky La perspectiva humanista 5 Mètodes d'investigació i ètica en psicologia del desenvolupament El mètode científic i els nivells d'investigació evolutiva Mètode experimental i mètode correlacional Dissenys evolutius amb l'edat com a variable independent Tècniques de recollida de dades i directrius ètiques 6 Desenvolupament emocional a la primera infància 1.

Àmbit d'estudi i naturalesa funcional de les emocions 2. Cronologia i valor comunicatiu de les expressions bàsiques 3. Reconeixement emocional, referència social i empatia primerenca 4.

Inicis de la regulació emocional interactiva 7 Evolució emocional en l'edat preescolar i escolar: regulació i socialització Emergència del Jo i emocions sociomorals (2-3 anys) Desenvolupament Socioafectiu: Apunts i Resum de Psicologia 1 Comprensió emocional, ambivalència i regles d'expressió Regulació de l'afecte i desenvolupament de l'empatia Socialització familiar de les emocions i estils educatius 8 Teoria i formació del vincle d'aferrament Fonaments de la teoria de l'aferrament Fases de construcció del vincle durant el primer any Evolució durant el segon i tercer any: separació i objecte transicional Avaluació de l'aferrament: la Situació de l'Estrany i els patrons de vincle El Model Mental Intern (IWM) i les bases neurobiològiques del vincle 9 Resum per repassar Models i paradigmes teòrics del desenvolupament Metodologia i dissenys d'investigació Desenvolupament emocional i socialització Aferrament i neurobiologia del vincle Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Desenvolupament Socioafectiu: Apunts i Resum de Psicologia 2 1 Concepte i principis del desenvolupament humà EN ACABAR SABRÀS Distingir les definicions de desenvolupament segons Feldman, Palacios i López, així com els fets normatius dels ideogràfics. Diferenciar les concepcions biològica, psicològica i sociològica de l'edat en el cicle vital. Explicar els deu principis del desenvolupament humà i les cinc influències evolutives establertes per Palacios. Classificar les dimensions de la persona dins dels àmbits biosocial, psicosocial i cognitiu- lingüístic.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per quina raó dues persones amb exactament la mateixa edat cronològica poden mostrar capacitats de maduresa completament divergents? La psicologia del desenvolupament analitza com les persones canvien o es mantenen estables al llarg de la seva existència. Aquesta disciplina científica aborda les transformacions de la conducta i de les capacitats humanes des de l'origen de la vida fins a la seva fi.

ESQUEMA Estructura de la psicologia del desenvolupament Definició i metes de la psicologia del desenvolupament Diversos autors clau han delimitat el camp d'estudi de la disciplina centrant-se en la relació entre el temps i la conducta: Robert Feldman (2007) assenyala que l'estudi del cicle vital examina els patrons de creixement, transformació i estabilitat del comportament durant l'existència sencera.

Definicions i finalitats Canvi, estabilitat, descripció, explicació i intervenció Dimensions de l'edat Vessants biològic, psicològic i sociològic Principis i influències Lleis generals i determinants de Palacios Dominis d'estudi Àmbits biosocial, cognitiu i psicosocial Desenvolupament Socioafectiu: Apunts i Resum de Psicologia 3 Jesús Palacios (1998) defineix la disciplina com l'anàlisi dels canvis psicològics vinculats a l'edat que tenen lloc des del naixement fins a la mort. Félix López (2008) concreta que aquesta ciència aborda les modificacions conductuals vinculades a l'edat al llarg de tot el cicle vital.

El propòsit teòric i pràctic de la disciplina engloba tres objectius essencials davant la conducta: descriure-la detalladament, explicar-ne els mecanismes causals i intervenir per optimitzar el curs evolutiu. En analitzar aquests processos, els investigadors distingeixen dos tipus de fenòmens: Canvis normatius: pautes i fites compartides per la immensa majoria dels individus d'un grup o espècie. Canvis ideogràfics: manifestacions particulars, variacions i trets exclusius de cada persona singular. Dimensions de l'edat i el cicle vital El pas del temps no actua sobre l'individu d'una única forma.

Per analitzar el curs vital cal diferenciar tres accepcions fonamentals de l'edat: Dimensió de l'edat Descripció i característiques Exemple d'aplicació Edat biològica / cronològica Temps transcorregut des del naixement i estat funcional dels òrgans. Un infant de 3 anys perquè han passat 3 anys des del part. Edat psicològica Capacitats adaptatives subjectives en relació amb l'entorn i resolució de conflictes. Recursos i estratègies personals que un individu activa davant les demandes ambientals. Edat sociològica Rols socials i expectatives que la comunitat imposa segons el període temporal viscut. Exigències socials i funcions assignades a qui assoleix l'etapa adulta.

La periodització del cicle vital se sol estructurar en etapes consecutives: infància (de 0 a 11 anys), adolescència (de 12 a 18 anys), joventut (de 19 a 35 anys), maduresa (de 36 a 65 anys), vellesa (a partir dels 65 anys) i quarta edat o vellesa avançada (més enllà dels 80 o 85 anys). Convé recordar que els límits cronològics d'aquestes fases són convencionals i varien segons els criteris de diferents autors. ERROR FREQÜENT L'edat cronològica mai no és la causa del desenvolupament humà per si mateixa; actua simplement com un índex del pas del temps on conflueixen processos de maduració orgànica i experiències contextuals.

COMPROVA-HO 2 Quina diferència conceptual separa un canvi normatiu d'un canvi ideogràfic en el desenvolupament? Desenvolupament Socioafectiu: Apunts i Resum de Psicologia 4 Principis fonamentals del desenvolupament humà El canvi psicològic segueix una sèrie de regularitats que permeten entendre la complexitat de la vida humana a través de principis bàsics: Per aprofundir en els models que interpreten aquests canvis com a mecànics o dialèctics, vegeu «Models teòrics i perspectives psicoanalítiques». COMPROVA-HO 3 En quin sentit es produeix la transició en la regulació conductual a mesura que l'infant madura?

Determinants del desenvolupament segons Palacios i dominis d'estudi Jesús Palacios estructura les forces que modulen el desenvolupament humà en cinc fonts d'influència complementàries: Maduració biològica: Segueix un calendari biològic especialment rígid durant la primera infància, controlat per circuits neurològics i senyals hormonals sota comandament de l'hipotàlem. Aquest calendari fixa fites potencials, però l'ambient en determina la realització final. 1 Caràcter gradual: L'evolució és un procés continu, progressiu i articulat en etapes successives. Fins als 2 anys els canvis són especialment accelerats, basats en integrar, diversificar i especialitzar capacitats.

2 Presència al llarg de tot el cicle vital: Totes les etapes vitals tenen potencial per experimentar canvis, adquisicions i maduració contínua. 3 Multidireccionalitat i multidimensionalitat: El desenvolupament implica guanys i pèrdues simultanis en múltiples esferes interconnectades (motriu, afectiva, cognitiva). 4 Transició cap a l'autoregulació: S'observa una progressió constant des de la regulació externa inicial dependent dels cuidadors cap a l'autonomia i la independència individual, fruit de la maduració del sistema nerviós.

5 Ritmes evolutius individualitzats: Malgrat compartir fites comunes, cada persona madura a una velocitat pròpia, fet que atorga flexibilitat a les franges cronològiques normatives. 6 Pluralitat d'influències evolutives: El curs del desenvolupament respon a múltiples forces biològiques i socioculturals. 7 Desenvolupament inserit en contextos: Els éssers humans no creixen aïllats; necessiten la socialització i interaccionen recíprocament amb marcs concrets com la família, els companys o la feina. 8 Continuïtat i canvi: Els processos evolutius presenten plasticitat, adaptabilitat i possibilitat de reversibilitat davant noves situacions.

9 Interacció bidireccional entre herència i medi: La genètica estableix uns marges de reacció i l'ambient modula la manifestació final de les característiques. 10 Desenvolupament Socioafectiu: Apunts i Resum de Psicologia 5 Font d'influència Abast i manifestació Maduració biològica Pautes i fites inscrites en el calendari genètic de l'espècie humana. Cultura Valors, creences, normes i pràctiques del grup sociocultural de pertinença. Moment històric (cohort) Experiències compartides per una generació o cohort històrica, com períodes bèl·lics o crisis. Grups socials Microambients que varien al llarg de la vida, incloent xarxes familiars, educatives o laborals.

Trets individuals Temperament innat, predisposicions genètiques específiques i vivències personals úniques. Degut a la interacció constant entre el bagatge genètic i l'entorn, no existeixen dos perfils de desenvolupament idèntics, ni tan sols entre germans bessons criats en la mateixa llar. Un factor ambiental greu com la manca d'aliment durant un conflicte pot impedir que s'assoleixi l'alçada màxima prevista pel calendari genètic, així com certes circumstàncies estressants poden afavorir l'aparició d'un trastorn de base hereditària com l'esquizofrènia.

Per facilitar-ne la investigació sistemàtica, la disciplina divideix el funcionament humà en tres grans àmbits que operen de forma conjunta i integrada: Àmbit biosocial: Creixement físic, canvis corporals, pes, alçada, desenvolupament cerebral i habilitats motrius. Àmbit cognitiu-lingüístic: Processos mentals, intel·ligència, estructures del pensament i adquisició del llenguatge. Àmbit psicosocial: Dimensions emocionals i afectives, construcció de la personalitat, autoconcepte i relacions interpersonals. COMPROVA-HO 4 Què defineix una cohort històrica segons els determinants de Palacios?

Desenvolupament Socioafectiu: Apunts i Resum de Psicologia 6 IDEES CLAU La psicologia del desenvolupament investiga pautes de creixement, canvi i continuïtat durant tot el cicle vital humà. L'edat cronològica constitueix un simple indicador temporal i no la causa directa de les transformacions evolutives. Els processos de maduració segueixen un calendari genètic controlat pel sistema nerviós i l'hipotàlem que interacciona amb l'ambient. El desenvolupament transita progressivament des d'una dependència amb regulació externa cap a l'autoregulació i l'autonomia. Palacios identifica cinc forces moduladores: maduració, cultura, cohort històrica, grups socials i característiques individuals.

L'ésser humà s'estudia a través de tres dominis integrats: biosocial, cognitiu-lingüístic i psicosocial. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 5. Quins són els tres objectius nuclears dels teòrics del desenvolupament respecte a la conducta? 6. Per quina raó ni tan sols dos germans bessons presenten itineraris de desenvolupament completament idèntics? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 7. Com es defineix un canvi de caràcter normatiu en la psicologia del desenvolupament? 8. Quina estructura cerebral s'encarrega directament de regular els processos hormonals de maduració biològica? 9. Quin concepte descriu el grup de persones que viuen sota els mateixos esdeveniments històrics?

Trastorn originat per l'ambient a) Pauta comuna a tots els individus b) Fet exclusiu d'una sola persona c) Regla jurídica d'una societat d) El cerebel a) L'escorça prefrontal b) L'hipotàlem c) L'amígdala d) Edat psicològica a) Estadi piagetià b) Àmbit biosocial c) Cohort històrica d) Desenvolupament Socioafectiu: Apunts i Resum de Psicologia 7 10. A quin àmbit del desenvolupament corresponen la intel·ligència, el raonament i l'ús del llenguatge? 2 Models teòrics i perspectives psicoanalítiques EN ACABAR SABRÀS Distingir els supòsits del model mecanicista, organicista i contextual-dialèctic. Explicar l'estructura psíquica (Id, Ego, Superego) i els estadis psicosexuals de Freud.

Descriure les vuit crisis psicosocials d'Erikson i comparar-les amb la teoria freudiana. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 11 Per què dues persones de la mateixa edat poden afrontar la maduresa de maneres oposades segons la seva trajectòria prèvia? Paradigmes teòrics del desenvolupament humà En la psicologia evolutiva, un model teòric constitueix un intent sistemàtic de descriure i estructurar el creixement humà a partir d'uns supòsits de partida. Les teories ofereixen explicacions coherents i prediccions contrastables sobre fenòmens d'interès, relacionant principis i evidències empíriques. A l'hora d'analitzar l'evolució de l'individu, és clau distingir la naturalesa dels canvis.

Els canvis quantitatius fan referència a variacions graduals, acumulatives i mesurables (com l'augment d'informació apresa), sense divisió en fases tancades. En canvi, els canvis qualitatius impliquen transformacions estructurals en l'organització psicològica, progressant de forma discontínua a través d'estadis o etapes diferenciades. Històricament, l'estudi del desenvolupament s'ha estructurat al voltant de tres grans models explicatius: Model Bases filosòfiques Concepció de l'ésser humà Naturalesa del canvi Paper del context i la cultura Mecanicista Hobbes, Locke, Hume (s. XVII-XVIII) Subjecte reactiu i passiu, assimilat a una màquina que respon a forces externes.

Canvis quantitatius derivats de processos d'aprenentatge. No fixa etapes ni prioritza l'edat cronològica. L'ambient exterior és el motor exclusiu de la conducta observable. Àmbit biosocial a) Àmbit psicosocial b) Àmbit sociològic c) Àmbit cognitiu-lingüístic d) Desenvolupament Socioafectiu: Apunts i Resum de Psicologia 8 Model Bases filosòfiques Concepció de l'ésser humà Naturalesa del canvi Paper del context i la cultura Organicista Kant, Rousseau, Leibniz (s. XVII-XVIII) Subjecte actiu, organisme viu orientat cap a fites evolutives internes. Canvis qualitatius, unidireccionals i organitzats en etapes universals. Les lleis de desenvolupament són universals i independents de la cultura.

Contextual- dialèctic Hegel, Marx Subjecte en diàleg continu, actiu i transformador amb el seu entorn social. Integració dialèctica de canvis qualitatius i quantitatius al llarg del temps. Determinat per la interacció de tres variables: edat, generació i moment històric. ESQUEMA Models teòrics en psicologia del desenvolupament COMPROVA-HO 12 Quina és la discrepància principal entre el model mecanicista i l'organicista sobre la universalitat de les etapes? La teoria psicoanalítica de Sigmund Freud La perspectiva psicodinàmica té el punt de partida en l'obra del metge vienès Sigmund Freud (1856– 1939).

A partir de la pràctica clínica amb pacients adults, Freud va plantejar que els símptomes i patologies psicològiques no tenien una causa orgànica primària, sinó que responien a tres factors decisius: L'inconscient: dipòsit de continguts reprimits que determinen la conducta. Tot i que inicialment va utilitzar la hipnosi per fer conscients aquests continguts, la va abandonar posteriorment en cercar vies d'accés terapèutic més directes i estables. Els conflictes sexuals: tensions internes generades per l'energia libidinal i la repressió moral. Les vivències de la infància: les experiències primerenques constitueixen la base formativa dels trastorns adults.

Mecanicista Subjecte passiu i canvis quantitatius Locke i Hume Ambient com a causa externa Organicista Subjecte actiu i estadis universals Kant i Rousseau Canvis qualitatius interns Contextual-dialèctic Diàleg continu individu-entorn Marx i Hegel Influència d'edat, cohort i història Desenvolupament Socioafectiu: Apunts i Resum de Psicologia 9 Estructura de la personalitat: Id, Ego i Superego Freud va concebre la ment com un sistema estructurat en tres instàncies psíquiques interrelacionades que operen en diferents nivells de consciència: L'Id (Allò): present des del naixement, funciona exclusivament sota el principi del plaer.

Busca la satisfacció immediata de les pulsions sense mediació lògica ni moral. L'Ego (Jo): instància reguladora que es desenvolupa progressivament per adaptar l'individu a la realitat. Es regeix pel principi de la realitat i opera entre l'inconscient, el preconscient i el conscient. La seva funció és arbitrar i controlar les demandes cegues de l'Allò i els judicis del Superjò. El Superego (Superjò): instància ètica i moral que es consolida al voltant dels 5 anys. Permet formular judicis morals sobre el que és correcte o incorrecte.

Es divideix en dues estructures: l'ideal del jo (estàndards interns del bon comportament) i la consciència moral (prohibicions assimilades que desencadenen culpa davant accions inadequades). Etapes del desenvolupament psicosexual El desenvolupament de la personalitat transcorre a través d'estadis lligats al desplaçament de la libido per diferents zones erògenes corporals. Un desenvolupament típic avança seqüencialment; no obstant això, una carència severa o un excés de gratificació en qualsevol d'aquests períodes pot provocar una fixació, condicionant els trets de la personalitat adulta. Estadi Franja d'edat Zona erògena i característiques evolutives Oral 0–12 mesos La boca.

La gratificació s'obté mitjançant la succió, la masticació, la ingesta i la mossegada. Anal 1–3 anys L'aparell excretor. Aprenentatge del control d'esfínters i regulació voluntària dels propis impulsos d'expulsió i retenció. Fàl·lica 3–6 anys Els òrgans genitals. Exploració corporal i descobriment de les diferències anatòmiques. Sorgeix el complex d'Èdip. Latència 6–12 anys Atemperament temporal de les pulsions libidinals. Els interessos es canalitzen cap a l'aprenentatge formal, els companys i l'ampliació de normes escolars i socials. Genital Adolescència Els genitals madurs.

La reactivació hormonal de la pubertat condueix cap a la recerca de la sexualitat madura orientada a relacions exògames. A l'etapa fàl·lica pren protagonisme el complex d'Èdip: el nen projecta el desig cap a la figura materna i experimenta gelosia i rivalitat respecte al pare en veure'l com un competidor (el triangle relacional). La resolució d'aquesta tensió mitjançant la identificació amb el progenitor del mateix sexe resulta indispensable per a la consolidació del Superjò i la integració dels judicis ètics. COMPROVA-HO 13 Quina conseqüència té una resolució inadequada o un desequilibri de gratificació en una etapa psicosexual de Freud?

Desenvolupament Socioafectiu: Apunts i Resum de Psicologia 10 La teoria del desenvolupament psicosocial d'Erik Erikson Erik Erikson (1902–1994), emmarcat en la tradició psicodinàmica, va transformar l'enfocament freudià posant l'accent en l'impacte determinant de la interacció social, la cultura i la societat. Mentre que Freud centrava la maduració en les pulsions internes, Erikson postula que el creixement s'estén durant tot el curs vital. Per a Erikson, cada període vital planteja una crisi psicosocial generada pel xoc entre la maduració biològica de l'individu i les noves exigències que la societat li imposa.

La resolució positiva d'aquesta crisi aporta una competència personal bàsica; al contrari, l'estancament dificulta superar els reptes dels estadis posteriors. PROCÉS Evolució del cicle vital segons Erikson Les vuit crisis del cicle vital d'Erikson Confiança bàsica Seguretat davant la desconfiança (0-1) 1 Autonomia Autosuficiència vs. vergonya (1-3) 2 Iniciativa Exploració activa vs. culpa (3-6) 3 Laboriositat Competència escolar vs. inferioritat (6-12) 4 Identitat Definició del Jo en l'adolescència 5 Intimitat i generativitat Vincles i aportació social adulta 6 Integritat del Jo Balanç vital serè en la vellesa 7 Confiança vs.

Desconfiança (fins a l'any): el suport, la cura regular i l'afecte de les figures primàries generen un sentiment basal de seguretat en el món. Si el context és impredictible o negligent, sorgeixen la desconfiança, la por i la percepció de l'entorn com un espai perillós (vegeu «Teoria i formació del vincle d'aferrament»). 1 Autonomia vs. Vergonya i dubte (1 a 3 anys): l'infant explora les seves capacitats motrius i corporals bàsiques. Quan se li permet certa autosuficiència, adquireix seguretat en les pròpies habilitats; la sobreprotecció o la censura excessiva provoquen dependència, dubtes sobre la vàlua personal i vergonya.

2 Desenvolupament Socioafectiu: Apunts i Resum de Psicologia 11 ERROR FREQÜENT Confondre l'abast temporal i el motor de desenvolupament entre Freud i Erikson. Freud circumscriu la configuració bàsica de la personalitat a la infància a través de zones erògenes biològiques (etapes psicosexuals). En canvi, Erikson defensa un model psicosocial que abasta les vuit etapes del cicle vital complet (fins a la vellesa), on el motor del canvi no és la pulsió biològica aïllada, sinó la negociació de crisis amb l'entorn sociocultural. COMPROVA-HO 14 Què tenen en comú i en què es diferencien la fase de latència de Freud i l'etapa de laboriositat vs. inferioritat d'Erikson (6 a 12 anys)?

Taula comparativa dels models psicodinàmics La següent taula sintetitza les correspondències d'edat i el focus conceptual de cada perspectiva: Franja d'edat Estadi psicosexual de Freud Crisi psicosocial d'Erikson Fita o conflicte evolutiu central 0–1 any Oral Confiança vs. Desconfiança Vincle afectiu i seguretat bàsica en el medi vs. por. Iniciativa vs. Culpa (3 a 6 anys): l'infant pren la iniciativa per descobrir, explorar el medi i emprendre tasques pel seu compte. Si aquest afany es reprimeix o es castiga amb severitat, es desenvolupa un sentiment paralitzant de culpa, inhibició i por a actuar. 3 Laboriositat vs. Inferioritat (6 a 12 anys): adquisició de destreses formals i acadèmiques.

El reconeixement de l'èxit fomenta el sentit de competència; el fracàs continuat o la comparació destructiva condueixen a la inferioritat i la infravaloració de les pròpies capacitats. 4 Identitat vs. Difusió de rol (Adolescència): transició crítica de la infància a la vida adulta. El jove cerca definir la seva identitat personal, objectius i escala de valors. El fracàs en la consolidació d'aquest autoconcepte desemboca en la confusió sobre qui s'és i cap a on s'orienta la pròpia vida. 5 Intimitat vs. Aïllament (Adultesa, 18 a 40 anys): capacitat d'establir vincles afectius profunds, estables i de compromís mutu (relacions amoroses, amistats sòlides).

La incapacitat d'obrir-se emocionalment a l'altre condueix a l'aïllament social i la soledat. 6 Generativitat vs. Estancament (Maduresa, 40 a 65 anys): necessitat de sentir-se útil, guiar les generacions futures i aportar valor a la comunitat a través de la feina o la família. Quan no s'aconsegueix transcendir el propi interès, apareix l'estancament, la sensació d'inutilitat i la devaluació de la trajectòria vital. 7 Integritat del jo vs. Desesperació (Vellesa, a partir dels 65 anys): balanç reflexiu sobre l'existència viscuda.

La integració coherent i serena del propi recorregut produeix serenor i acceptació; constatar que la vida s'ha malgastat engendra desesperació, amargura i por a la fi de la vida. 8 Desenvolupament Socioafectiu: Apunts i Resum de Psicologia 12 Franja d'edat Estadi psicosexual de Freud Crisi psicosocial d'Erikson Fita o conflicte evolutiu central 1–3 anys Anal Autonomia vs. Vergonya i dubte Control d'esfínters i adquisició d'autosuficiència. 3–6 anys Fàl·lica Iniciativa vs. Culpa Complex d'Èdip i exploració activa del medi. 6–12 anys Latència Laboriositat vs. Inferioritat Canalització de destreses escolars i competència social. Adolescència Genital (inici) Identitat vs.

Difusió de rol Maduració sexual adulta i consolidació de qui s'és. 18–40 anys (Ja no descriu noves fases) Intimitat vs. Aïllament Capacitat per a vincles estables i compromesos. 40–65 anys (Ja no descriu noves fases) Generativitat vs. Estancament Transmissió a noves generacions i productivitat. Vellesa (> 65 anys) (Ja no descriu noves fases) Integritat del jo vs. Desesperació Acceptació i reconciliació amb el cicle viscut. IDEES CLAU Els canvis quantitatius són continus i no tenen etapes, mentre que els qualitatius comporten reorganitzacions estructurals per estadis.

El model mecanicista tracta l'ésser humà com un ens passiu modelat per l'ambient; l'organicista com un organisme actiu amb lleis universals; i el contextual-dialèctic analitza la interacció contínua entre l'individu i la història. Freud divideix la personalitat en Id (plaer immediat), Ego (principi de realitat) i Superego (moral i ètica sorgida als 5 anys). El desenvolupament psicosexual freudià comprèn cinc estadis: oral, anal, fàl·lic (amb el complex d'Èdip), latència i genital. Erikson amplia la perspectiva psicodinàmica al cicle vital sencer, organitzant-lo en vuit crisis psicosocials modulades per la societat i la cultura. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 15.

Quines diferències hi ha entre el principi del plaer de l'Id i el principi de la realitat de l'Ego? 16. En quina etapa i a quina edat situa Freud l'aparició del Superego? 17. Per què la teoria d'Erikson és una teoria del cicle vital en contrast amb la de Freud? Desenvolupament Socioafectiu: Apunts i Resum de Psicologia 13 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 18. Quin model concep l'ésser humà com una màquina moguda per causes exclusivament externes? 19. A quina edat situa Freud l'origen del Superego? 20. Quina és la crisi psicosocial pròpia de la vellesa segons Erik Erikson? 21. Quin tret defineix el canvi qualitatiu en les teories del desenvolupament?

3 Teories de l'aprenentatge i teories cognitives EN ACABAR SABRÀS Distingir els mecanismes del condicionament clàssic, del condicionament operant i de l'aprenentatge social. Diferenciar amb precisió el reforç positiu, el reforç negatiu i el càstig. Explicar l'adaptació cognitiva mitjançant els processos d'assimilació i acomodació de Piaget. Identificar les característiques fonamentals dels quatre períodes cognitius de Piaget i contrastar-los amb el processament de la informació. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 22 És el mateix retirar una tasca desagradable a un infant que castigar-lo?

La perspectiva conductista i el condicionament clàssic La perspectiva conductista va néixer com una reacció directa contra els enfocaments psicoanalítics (vegeu «Models teòrics i perspectives psicoanalítiques»). Aquest corrent va situar el focus exclusivament en la conducta observable, rebutjant l'anàlisi de processos mentals interns no Model contextual-dialèctic a) Model humanista b) Model mecanicista c) Model organicista d) Des del naixement a) A la pubertat b) Al voltant dels 5 anys c) Cap a l'any de vida d) Identitat vs. Difusió de rol a) Intimitat vs. Aïllament b) Generativitat vs. Estancament c) Integritat del jo vs.

Desesperació d) És continu i no té etapes a) Només acumula dades d'aprenentatge b) Es divideix en estadis diferenciats c) És exclusiu del model mecanicista d) Desenvolupament Socioafectiu: Apunts i Resum de Psicologia 14 mesurables. Des d'aquest marc, el desenvolupament humà s'entén com un procés de canvi continu i estrictament quantitatiu: no s'accepta l'existència d'estadis universals de creixement, sinó patrons individuals formats per l'acumulació de respostes a estímuls de l'entorn. John B. Watson va defensar un ambientalisme radical basat en el condicionament clàssic.

Segons Watson, l'ésser humà neix com un full en blanc sense determinacions innates; per tant, controlant de manera exhaustiva els estímuls ambientals és possible modelar qualsevol comportament desitjat. DEFINICIÓ El condicionament clàssic és el procés d'aprenentatge mitjançant el qual un organisme arriba a emetre una resposta determinada davant d'un estímul inicialment neutre, després d'associar-lo repetidament amb un estímul que provocava aquesta reacció de forma natural. Aquest model d'associació d'estímuls va dominar de forma hegemònica la psicologia durant les primeres dècades del segle XX, fins als anys 1950 i 1960.

Esquema del condicionament clàssic mitjançant l'associació d'estímuls neutres i incondicionats. El condicionament operant de Skinner B. F. Skinner va ampliar la comprensió de la conducta amb el condicionament operant. En aquest model, les accions voluntàries d'un individu s'enforteixen o es debiliten en funció directa de les conseqüències que generen en el seu context.

Desenvolupament Socioafectiu: Apunts i Resum de Psicologia 15 Mecanisme Acció sobre l'estímul Efecte sobre la conducta Exemple quotidià Reforç positiu S'afegeix un estímul gratificant o recompensa Incrementa la freqüència Donar una llaminadura a un infant quan recull el seu plat Reforç negatiu S'elimina un estímul aversiu o desagradable Incrementa la freqüència Eximir l'infant d'una activitat que li desagrada en recollir la taula Càstig S'aplica un estímul aversiu o es retira un estímul agradable Disminueix la freqüència Renyar o aplicar una conseqüència desagradable quan no es recull el plat ERROR FREQÜENT Confondre el reforç negatiu amb el càstig és un error molt habitual en els exàmens.

Recorda sempre que tot reforç (sigui positiu o negatiu) té com a objectiu augmentar o mantenir la probabilitat que es repeteixi una conducta. El càstig, en canvi, busca exclusivament reduir o extingir un comportament no desitjat. COMPROVA-HO 23 Si un professor retira els deures del cap de setmana a l'alumnat que ha treballat bé a classe, quin mecanisme conductual està aplicant? La transició cognitiva: la teoria de l'aprenentatge social de Bandura Partint de les bases conductistes, Albert Bandura va incorporar l'estudi dels factors cognitius que medien en la conducta, formulant la teoria de l'aprenentatge social.

Bandura va plantejar que les persones no depenen exclusivament de l'experiència directa ni de les conseqüències immediates per aprendre. Mitjançant l'aprenentatge observacional o modelatge, un individu pot incorporar noves respostes observant la conducta d'altres persones i les conseqüències que aquests reben. Segons Bandura, els individus som processadors actius de la informació: reflexionem sobre la relació existent entre una conducta i els seus efectes abans d'executar-la. Diagrama de la interacció recíproca entre conducta, persona i entorn de Bandura.

Desenvolupament Socioafectiu: Apunts i Resum de Psicologia 16 Aquesta formulació introdueix una interacció recíproca contínua entre la conducta pròpia, els factors personals interns i les condicions de l'entorn ambiental. COMPROVA-HO 24 Per què la teoria d'Albert Bandura suposa una ruptura amb el conductisme radical de Watson i Skinner? La teoria cognoscitiu-evolutiva de Jean Piaget Jean Piaget va proposar un enfocament organicista en què l'infant construeix activament el seu propi coneixement a partir de l'experiència directa amb el món físic i social. Per a Piaget, la intel·ligència és la capacitat d'adaptació de l'organisme al seu medi.

El pensament s'estructura en esquemes cognitius, que són patrons organitzats de pensament o d'acció. L'adaptació al medi s'assoleix mitjançant dos processos complementaris: Assimilació: procés pel qual la persona interpreta noves vivències utilitzant els esquemes cognitius que ja té consolidats. Acomodació: procés pel qual la persona modifica o amplia els seus esquemes interns quan la informació nova no encaixa en les estructures prèvies.

Piaget divideix el desenvolupament intel·lectual en quatre períodes universals i qualitativament diferents: Període Edat aproximada Característiques del pensament Sensoriomotor 0 a 2 anys Coneixement adquirit mitjançant les vivències sensorials i les accions motrius directes. Preoperacional 2 a 7 anys Aparició del pensament simbòlic i accés al llenguatge. Pensament dominat per l'egocentrisme (dificultat per adoptar punts de vista aliens) i manca d'empatia cognitiva. Operacions concretes 7 a 11 anys Aplicació de principis lògics a la realitat directa, però el raonament continua limitat a allò observable i tangible.

Operacions formals 12 anys en endavant Capacitat de raonar mitjançant el pensament abstracte, formular hipòtesis i extreure conclusions analítiques. COMPROVA-HO 25 Quina és la diferència principal entre els períodes de les operacions concretes i les operacions formals de Piaget? Desenvolupament Socioafectiu: Apunts i Resum de Psicologia 17 La teoria del processament de la informació La teoria del processament de la informació analitza el funcionament cognitiu utilitzant la metàfora de l'ordinador. Aquesta perspectiva estudia específicament de quina manera les persones assimilen, utilitzen i emmagatzemen la informació procedent del medi.

Els seus principals camps d'investigació són l'atenció, la percepció, la memòria, el llenguatge, el raonament i les tècniques de resolució de problemes. A diferència dels estadis estructurals de Piaget, aquesta teoria concep el desenvolupament cognitiu com un procés continu i quantitatiu. Tot i que la capacitat humana per processar dades és estructuralment limitada, al llarg dels anys els individus desenvolupen estratègies cognitives cada vegada més complexes i refinades que els permeten gestionar i recuperar les dades amb més eficiència. IDEES CLAU El conductisme radical concep el desenvolupament com un canvi purament quantitatiu basat en la conducta observable i en els estímuls ambientals.

El reforç (positiu o negatiu) incrementa la probabilitat d'una conducta, mentre que el càstig la disminueix. Bandura demostra que l'aprenentatge es pot assolir mitjançant l'observació de models i el processament cognitiu actiu. Piaget postula que el desenvolupament cognitiu és discontinu i s'articula en quatre estadis mitjançant l'assimilació i l'acomodació d'esquemes. La teoria del processament de la informació descriu un desenvolupament cognitiu continu basat en l'eficiència estratègica de l'atenció i la memòria. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 26. En què es diferencia l'aprenentatge per condicionament operant del model d'aprenentatge proposat per Albert Bandura? 27.

Com intervenen l'assimilació i l'acomodació en l'adaptació cognitiva segons Jean Piaget? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 28. Com descriu John B. Watson el desenvolupament humà en el marc del conductisme? Una successió universal d'estadis maduratius interns a) Un procés quantitatiu determinat per estímuls de l'entorn b) Una interacció biològica guiada per estructures innates c) Un canvi qualitatiu fonamentat en la introspecció d) Desenvolupament Socioafectiu: Apunts i Resum de Psicologia 18 29. Quin és el resultat directe d'un reforç negatiu segons la teoria de Skinner? 30. A quin estadi piagetià apareix el pensament simbòlic acompanyat d'egocentrisme? 31.

Com entén el canvi cognitiu la teoria del processament de la informació? 4 Perspectives etològica, ecològica, sociocultural i humanista EN ACABAR SABRÀS Diferenciar els quatre nivells ambientals del model bioecològic de Bronfenbrenner. Explicar el pas del pla interpsicològic a l'intrapsicològic mitjançant la ZDP de Vygotsky. Identificar les aportacions de la teoria etològica, del cicle vital de Baltes i de l'humanisme. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 32 Com pot incidir en l'aprenentatge escolar d'un nen una decisió presa a la feina del seu pare, si el nen mai no ha estat en aquesta empresa?

La perspectiva del cicle vital de Baltes La formulació de Paul Baltes trenca amb la visió clàssica que limitava l'estudi evolutiu a la infància i l'adolescència. Segons aquest enfocament, el desenvolupament psicològic abasta totes les etapes de l'existència humana, incloent plenament l'edat adulta i la vellesa. Cada fase vital manté un caràcter acumulatiu i dinàmic: els esdeveniments experimentats en un període concret estan condicionats pel passat i, alhora, incideixen de forma directa en les etapes posteriors. Aquest model reconeix la importància cabdal dels factors generacionals, el context històric i l'ambient sociocultural (vegeu «Concepte i principis del desenvolupament humà»).

Transicions com ara començar la universitat, formar noves parelles, viure un embaràs o afrontar la jubilació demostren que l'individu continua transformant-se i reorganitzant la seva conducta al llarg de tota la vida.

Disminueix la freqüència d'un comportament indesitjat a) Elimina un estímul aversiu augmentant la conducta b) Aplica una conseqüència dolorosa per reduir conductes c) Retira una recompensa per extingir una acció d) Estadi d'operacions formals a) Estadi sensoriomotor b) Estadi d'operacions concretes c) Estadi preoperacional d) Una transformació biològica basada en l'egocentrisme a) Un salt qualitatiu dividit en períodes invariables b) Una modulació exclusivament reflexa sense estratègies c) Un canvi gradual, continu i de caràcter quantitatiu d) Desenvolupament Socioafectiu: Apunts i Resum de Psicologia 19 La teoria etològica Amb arrels en els plantejaments evolucionistes de Charles Darwin i el treball de diversos zoòlegs, la perspectiva etològica analitza les bases biològiques de la conducta.

Estableix que els individus neixen amb un repertori de conductes adaptatives preprogramades biològicament. Aquestes respostes innates tenen com a finalitat afavorir la supervivència individual i col·lectiva de l'espècie en el medi. EXEMPLE Un cas paradigmàtic de conducta preprogramada és la impremta, un mecanisme d'aprenentatge ràpid i innat pel qual les cries de certes espècies segueixen el primer objecte en moviment que perceben just després de néixer, assegurant així la proximitat i la protecció materna. COMPROVA-HO 33 Quina és la funció biològica de les conductes adaptatives preprogramades en la teoria etològica?

El model bioecològic de Bronfenbrenner La teoria ecològica formulada per Urie Bronfenbrenner (1917-2005) concep el desenvolupament humà com el resultat de l'ajust progressiu i mutu entre l'organisme en creixement i els entorns canviants que l'envolten. L'individu s'entén com un agent actiu sotmès a canvis continus dins d'un ambient que també es troba en permanent transformació. Bronfenbrenner proposa examinar el comportament en el seu context natural mitjançant quatre nivells estructurals interconnectats: Nivell ecològic Definició estructural Exemples típics Microsistema L'entorn més immediat i pròxim en què la persona participa cara a cara. Família, escola, grup d'amics o companys directes.

Mesosistema La xarxa d'interrelacions que s'estableix entre dos o més microsistemes de l'individu. Coordinació entre família i escola; vincle entre pares i amics. Exosistema Entorns que no inclouen directament la persona, però on es prenen decisions que afecten la seva realitat immediata. Lloc de treball dels pares, serveis comunitaris, xarxes de salut. Macrosistema El marc sociocultural global que engloba els altres nivells. Valors culturals, ideologies, lleis i costums imperants. Desenvolupament Socioafectiu: Apunts i Resum de Psicologia 20 Esquema dels nivells del model ecològic de Bronfenbrenner. ERROR FREQÜENT És habitual confondre el mesosistema amb l'exosistema.

El mesosistema consisteix sempre en la connexió entre dos entorns en què la persona sí que participa directament (com una reunió entre pares i tutors escolars). En canvi, a l'exosistema la persona mai no és present físicament (com ara la feina dels pares), tot i que rep l'impacte indirecte del que hi succeeix. COMPROVA-HO 34 En quin nivell ecològic se situa un canvi d'horari laboral dels progenitors que redueix el temps disponible a la llar? La teoria sociocultural de Vygotsky La perspectiva sociocultural de Lev Vygotsky planteja que l'organisme és un agent actiu en interacció recíproca amb l'ambient físic i social.

A diferència d'altres models cognitius com el de Piaget, Vygotsky sosté que el medi social no és un simple escenari d'acció, sinó el motor originari de la cognició. Els processos psicològics superiors posseeixen una gènesi social, la qual cosa significa que avancen des de la dimensió col·lectiva cap a la individual. Tota funció psicològica superior es manifesta primer a nivell social o compartit (pla interpsicològic) i, posteriorment, s'interioritza en el pla individual o cognitiu intern (pla intrapsicològic). L'entorn influeix sobre l'aprenent, i l'infant, al mateix temps, actua i transforma el seu propi context.

Desenvolupament Socioafectiu: Apunts i Resum de Psicologia 21 Aquest traspàs s'articula mitjançant la participació guiada i el concepte clau de Zona de Desenvolupament Proper (ZDP): DEFINICIÓ La Zona de Desenvolupament Proper (ZDP) és la distància que separa allò que un aprenent és capaç de resoldre de manera autònoma i sense ajut d'allò que pot aconseguir sota la guia o col·laboració d'una persona més experta. A partir d'aquest concepte, autors com Bruner introdueixen la metàfora de la bastida (scaffolding). La bastida representa el suport contingent i temporal que l'expert proporciona a l'aprenent dins de la seva ZDP.

A mesura que el subjecte adquireix competència i seguretat, aquest ajut es va retirant de manera gradual fins a assolir l'autonomia completa. PROCÉS Procés d'interiorització i bastida en la ZDP 1 Pla interpsicològic Interacció social inicial compartida amb persones expertes 2 Bastida a la ZDP L'expert proporciona suport ajustat i temporal 3 Retirada de suport Reducció progressiva de l'ajuda externa segons la competència 4 Pla intrapsicològic Domini autònom de la funció interioritzada pel subjecte COMPROVA-HO 35 Quina transició descriu la gènesi social dels processos psicològics segons Vygotsky?

La perspectiva humanista L'enfocament humanista situa el focus d'estudi en les qualitats singulars de cada ésser humà, afirmant que cada individu posseeix la capacitat intrínseca per controlar la seva conducta i prendre decisions conscients sobre la seva trajectòria vital. Carl Rogers: autoconcepte i acceptació Rogers subratlla la necessitat bàsica de ser estimats, valorats i respectats pels altres. L'autor postula que la construcció de l'autoconcepte depèn íntimament de la percepció que tenim sobre la mirada aliena: la imatge que formulem sobre nosaltres mateixos és un reflex directe de com creiem que som percebuts i apreciats per les persones significatives del nostre entorn.

Abraham Maslow: la jerarquia de necessitats Maslow defensa que la fita essencial del desenvolupament humà és l'autorealització, entesa com l'assoliment del màxim potencial individual mitjançant la superació personal, la creativitat i la resolució autònoma de problemes. Per arribar a aquest estadi superior, és imprescindible haver cobert progressivament les necessitats inferiors organitzades en una piràmide jeràrquica: Desenvolupament Socioafectiu: Apunts i Resum de Psicologia 22 Diagrama de la jerarquia piramidal de necessitats humanes de Maslow. Necessitats fisiològiques: funcions bàsiques indispensables per a la subsistència (respirar, alimentar-se, beure, dormir).

Necessitats de seguretat: protecció física, salut, estabilitat familiar, propietat i ordre. Necessitats socials: vincles afectius, relacions familiars, amistats, sentiment de pertinença i associació amb iguals. Necessitats d'estima: autoestima, dignitat, reconeixement, prestigi i respecte recíproc. Necessitats d'autorealització: consecució de fites, creixement personal, ampliació d'horitzons i transcendència de prejudicis. COMPROVA-HO 36 Segons Maslow, quina condició s'ha de complir per poder orientar-se plenament cap a les necessitats d'autorealització?

Desenvolupament Socioafectiu: Apunts i Resum de Psicologia 23 IDEES CLAU Paul Baltes defensa que el desenvolupament s'estén al llarg de tot el cicle vital, condicionat pel moment històric i generacional. L'etologia ressalta les conductes adaptatives preprogramades innates com la impremta per afavorir la supervivència. El model bioecològic de Bronfenbrenner analitza la persona en quatre sistemes concèntrics: microsistema, mesosistema, exosistema i macrosistema. Vygotsky estableix que els processos mentals superiors neixen al pla interpsicològic i s'interioritzen al pla intrapsicològic mitjançant la Zona de Desenvolupament Proper (ZDP).

La perspectiva humanista (Rogers i Maslow) prioritza les qualitats úniques individuals, la recerca d'estimació i la culminació en l'autorealització. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 37. Quina diferència estableix Bronfenbrenner entre el microsistema i el mesosistema? 38. En què consisteix el procés de bastida associat a la ZDP de Vygotsky? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 39. Quina característica defineix la perspectiva del cicle vital de Baltes? 40. Un canvi laboral d'un progenitor que afecta el temps compartit a casa pertany a quin sistema? 41. Segons Vygotsky, com es produeix la interiorització dels processos psicològics superiors? 42.

A la piràmide de Maslow, quines necessitats ocupen el nivell superior?

Inclou canvis durant l'adultesa i vellesa a) Estudia exclusivament la infància i joventut b) Redueix el desenvolupament a factors genètics c) S'atura amb l'arribada de la maduresa d) Microsistema a) Macrosistema b) Mesosistema c) Exosistema d) Mitjançant maduració exclusivament biològica a) Del pla intrapsicològic a l'interpsicològic b) De forma aïllada sense suport social c) Del pla interpsicològic a l'intrapsicològic d) Necessitats de seguretat a) Necessitats socials b) Necessitats d'estima c) Necessitats d'autorealització d) Desenvolupament Socioafectiu: Apunts i Resum de Psicologia 24 5 Mètodes d'investigació i ètica en psicologia del desenvolupament EN ACABAR SABRÀS Diferenciar les variables independents i dependents en dissenys experimentals i correlacionals.

Interpretar correctament el coeficient de correlació sense inferir causalitat errònia. Comparar els avantatges i limitacions dels dissenys longitudinal, transversal, seqüencial i d'interval-temporal. Reconèixer les tècniques clàssiques de recollida de dades i les directrius ètiques de la investigació. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 43 Si un estudi demostra que els nens que miren més continguts violents són més agressius, podem afirmar que la televisió és la causa de la seva agressivitat? El mètode científic i els nivells d'investigació evolutiva La psicologia del desenvolupament assoleix l'estatus de disciplina científica gràcies a l'adopció del mètode científic.

Aquest enfocament implica plantejar i respondre interrogants mitjançant procediments rigorosos, controlats i basats en la recollida sistemàtica de dades empíriques. El procés d'investigació s'estructura en un cicle iteratiu que comprèn diverses fases successives: Diagrama de flux de les etapes del mètode científic en investigació. Per articular una recerca amb precisió, cal distingir els diferents nivells conceptuals i operatius que intervenen en el procés investigador: Desenvolupament Socioafectiu: Apunts i Resum de Psicologia 25 Metodologia: marc global que estudia els procediments i les estratègies regulars per produir coneixement científic.

Estableix com plantejar els fenòmens i com respondre a les preguntes plantejades, articulant-se en modalitats quantitatives o qualitatives. Mètode: pla general d'actuació que fixa les normes generals de la recerca (com el mètode experimental o el correlacional). Disseny: estratègia concreta i operativa escollida per aplicar el mètode a un problema d'estudi determinat. Tècnica: procediment específic o instrument utilitzat per recollir dades de manera efectiva. Hipòtesi: predicció formulada com a resposta provisional que s'ha de sotmetre a contrastació empírica.

EXEMPLE Una hipòtesi d'investigació pot establir: els infants adoptats desenvolupen vincles afectius menys segurs amb els pares adoptius que els fills biològics amb els seus progenitors. En el disseny d'una recerca, la relació entre els fenòmens s'organitza al voltant de dos tipus centrals de variables: Variable independent (VI): és el factor manipulat directament per l'investigador per avaluar el seu impacte. Variable dependent (VD): és la mesura o conducta registrada que s'espera que canviï com a conseqüència directa de la manipulació de la variable independent.

COMPROVA-HO 44 En un estudi sobre l'impacte de determinades joguines en l'agressivitat infantil, quina és la variable independent i quina la dependent? Mètode experimental i mètode correlacional La investigació evolutiva empra diferents enfocaments en funció de l'objecte d'estudi i la naturalesa de la hipòtesi plantejada. Els dos grans mètodes quantitatius són l'experimental i el correlacional. El mètode experimental El mètode experimental té com a finalitat primordial establir relacions de causa-efecte. L'investigador introdueix deliberadament un canvi en una situació estructurada i controla les condicions per observar les conseqüències produïdes.

Per garantir la validesa de l'experiment, es defineixen com a mínim dos grups diferenciats: Grup experimental: grup que rep el tractament o la manipulació directa de la variable independent. Grup de control: grup mantingut sense tractament o en condicions basals habituals per servir de referència comparativa. Assignació aleatòria: els participants s'assignen a l'atzar a cada condició i desconeixen a quin grup pertanyen per neutralitzar l'efecte de variables estranyes.

Desenvolupament Socioafectiu: Apunts i Resum de Psicologia 26 Tot i ser decisiu per contrastar hipòtesis en entorns de laboratori, el mètode experimental té límits clars: no totes les preguntes evolutives es poden respondre experimentalment a causa de restriccions tècniques o ètiques que impedeixen manipular certes variables. El mètode correlacional El mètode correlacional té com a objectiu examinar si existeix una associació o relació sistemàtica entre dos o més factors, sense manipular directament cap variable. Permet determinar si les variacions en una mesura s'acompanyen de variacions en una altra.

Aquesta associació es quantifica mitjançant el coeficient de correlació ( ), el qual oscil·la matemàticament en l'interval entre -1,0 i +1,0: Tipus de correlació Direcció dels factors Exemple il·lustratiu Correlació positiva (+) Ambdós factors augmenten o disminueixen conjuntament ( o ). Nivell salarial i grau de satisfacció laboral. Correlació negativa (-) Quan un factor augmenta, l'altre disminueix ( o ). Hores d'ús de videojocs i rendiment acadèmic. Sense correlació ( ) No hi ha cap patró de relació lineal entre les dues variables. Color dels ulls i nivell d'empatia. ERROR FREQÜENT Un error greu en els exàmens és confondre correlació amb causalitat.

Trobar una correlació positiva entre veure televisió violenta i manifestar conductes agressives només indica que ambdós factors coexisteixen, però mai demostra que un factor provoqui directament l'altre. COMPROVA-HO 45 Si obtenim un coeficient de correlació de r = -0,85 entre dues variables evolutives, què significa exactament? Dissenys evolutius amb l'edat com a variable independent Quan la recerca pretén estudiar el canvi lligat al pas del temps, l'edat adopta el rol de variable independent. Segons com es combinin l'edat dels subjectes i el moment temporal de recollida de dades, es distingeixen quatre dissenys principals.

r A B A B A B A B r = 0 Desenvolupament Socioafectiu: Apunts i Resum de Psicologia 27 Disseny evolutiu Procediment d'avaluació Avantatges Inconvenients Longitudinal Mesura d'un mateix grup de subjectes repetidament al llarg del temps a mesura que creixen. Estudi dels canvis intraindividuals. Descriu la trajectòria real del canvi i la continuïtat evolutiva en diferents períodes. Cost temporal molt alt, pèrdua o «mort» experimental de subjectes i efecte de l'aprenentatge degut a la repetició de proves. Transversal Comparació de grups de persones d'edats diferents avaluades en un mateix moment temporal.

Ràpid d'executar, baix cost econòmic i informació immediata sobre diferències interindividuals segons l'edat. No informa del canvi intraindividual real; els resultats poden estar distorsionats per l'efecte de la cohort històrica. Seqüencial Combinació dels dissenys longitudinal i transversal: s'estudien diverses cohorts d'edat de manera reiterada en múltiples moments temporals. Permet distingir els canvis evolutius reals de les diferències degudes a la cohort històrica. Procediment complex, d'elevat cost econòmic i logísticament exigent.

Interval- temporal Comparació de subjectes que tenen exactament la mateixa edat però que pertanyen a generacions diferents, mesurats en moments històrics distints. Capta específicament l'impacte del canvi cultural i generacional sobre el desenvolupament. Confusió fàcil entre el moment històric concret de la mesura i els canvis estructurals entre generacions; és el menys utilitzat. COMPROVA-HO 46 Per què un disseny transversal de memòria entre nens de 3, 4 i 5 anys no permet observar directament el canvi intraindividual?

Tècniques de recollida de dades i directrius ètiques A més del disseny temporal, la investigació disposa de diverses tècniques especialitzades per a l'obtenció d'informació empírica, inclòs el mètode observacional, que registra la conducta en entorns habituals sense manipular la variable independent. Les principals tècniques emprades en psicologia evolutiva inclouen: Mètodes d'autoinforme: entrevistes orals o qüestionaris i tests escrits on els participants responen directament a les preguntes plantejades pels investigadors. Experiment: creació de condicions o tractaments diferencials per comparar-ne els efectes directes sobre la conducta mesurada.

Observació naturalista: registre sistemàtic de conductes espontànies en el medi habitual sense intervenir. Té l'avantatge de no alterar el context quotidià (com mesurar quantes vegades comparteixen joguines els nens a P3), però té l'inconvenient de la falta de control sobre variables Desenvolupament Socioafectiu: Apunts i Resum de Psicologia 28 estranyes i el risc de reactivitat si els nens modifiquen la seva conducta en adonar-se de la presència de l'observador. Mètode clínic de Piaget: metodologia mixta que supera la rigidesa dels tests estandarditzats mitjançant una conversa oberta adaptativa.

Consta de tres situacions: entrevista verbal guiada per les respostes de l'infant, explicació d'una situació on es modifica la realitat física i manipulació directa sobre la realitat. Estudis de casos: entrevistes exhaustives i aprofundides a un individu singular o a grups molt reduïts amb l'objectiu d'extreure principis generals a partir de trajectòries singulars (com el cas cèlebre de Genie).

Mètode de la doble estimulació de Vygotsky: situació experimental estructurada on es presenta una tasca complexa a l'infant juntament amb una sèrie d'estímuls auxiliars i la mediació de l'investigador, avaluant com el participant construeix nous mitjans (com ara crear pictogrames per memoritzar conceptes abstractes) per assolir la meta. Directrius ètiques en la investigació evolutiva La participació de persones en desenvolupament exigeix un compliment estricte de salvaguardes ètiques: COMPROVA-HO 47 En què es distingeix el mètode clínic piagetià d'un test psicològic estandarditzat tancat?

IDEES CLAU La metodologia científica fixa com generar coneixement, coordinant mètodes, dissenys, tècniques i hipòtesis. El mètode experimental permet identificar relacions de causa-efecte manipulant la variable independent en presència d'un grup de control. El mètode correlacional descriu l'associació entre factors mitjançant el coeficient (de -1,0 a +1,0), però mai no demostra causalitat. Quan l'edat és la variable independent, el disseny longitudinal analitza canvis intraindividuals, mentre que el transversal analitza diferències entre cohorts.

La recerca evolutiva requereix el compliment rigorós de principis ètics bàsics: protecció, consentiment informat, justificació de l'engany i privadesa. Protecció del dany: obligació innegociable de preservar la integritat física i psicològica de tots els participants al llarg de qualsevol fase de l'estudi. 1 Consentiment informat: sol·licitud formal i autorització conscient dels participants i dels seus tutors legals abans d'iniciar la investigació, havent explicat clarament el procediment. 2 Justificació de l'engany: si per necessitat de la recerca s'oculta informació, l'engany ha d'estar plenament justificat, no ha de produir cap dany i requereix un aclariment posterior.

3 Privacitat i confidencialitat: garantia absoluta de preservar l'anonimat de les dades recollides i la intimitat de les persones avaluades. 4 r Desenvolupament Socioafectiu: Apunts i Resum de Psicologia 29 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 48. Quina diferència principal existeix entre la variable independent i la variable dependent en un experiment? 49. Quin inconvenient metodològic important presenta el disseny transversal a l'hora de comparar grups d'edat? 50. En què consisteix el mètode de la doble estimulació proposat per Vygotsky? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 51. Quin valor del coeficient r indica una associació negativa forta entre dues variables? 52.

Quin disseny avalua repetidament els mateixos participants a mesura que creixen? 53. Quin risc metodològic és característic de l'observació naturalista en infants? 54. Quin és un requisit ètic imprescindible abans d'iniciar una recerca amb menors? 6 Desenvolupament emocional a la primera infància EN ACABAR SABRÀS Definir el concepte d'emoció com a tendència d'acció adaptativa. Descriure la seqüència cronològica de les emocions bàsiques durant el primer any. Explicar el fenomen de la referència social i la seva rellevància conductual. Identificar les bases relacionals i biològiques de l'empatia i de la regulació emocional.

r = -0,10 a) r = -0,85 b) r = +0,85 c) r = 0,00 d) Disseny longitudinal a) Disseny transversal b) Disseny correlacional c) Disseny d'interval-temporal d) Mort experimental dels subjectes a) Modificació de conducta per observador b) Confusió en assignació aleatòria c) Efecte de cohort històrica d) Utilitzar exclusivament tests tancats a) Garantir el consentiment informat b) Eliminar completament l'observació c) Prescindir de grups de control d) Desenvolupament Socioafectiu: Apunts i Resum de Psicologia 30 PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 55 Per què somriuen els nadons durant les primeres setmanes de vida si encara no comprenen l'humor ni les situacions socials?

El desenvolupament socioafectiu estudia com l'infant s'incorpora a la societat mitjançant la creació de vincles, l'adquisició de normes i valors culturals, el coneixement social i la construcció de la pròpia identitat personal. Aquest procés es caracteritza per una socialització bidireccional, on el nadó no és un receptor passiu sinó un agent actiu que transforma el seu entorn relacional des del naixement. ESQUEMA Desenvolupament socioafectiu i competència emocional 1. Àmbit d'estudi i naturalesa funcional de les emocions En la psicologia evolutiva contemporània no existeix un macromodel teòric únic que expliqui la totalitat del…