Bases de Comunicació i Ètica: Apunts i Guia de Repàs

I 0 flashcards i 19 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS BASES DE COMUNICACIÓ I ÈTICA Grau en Medicina Universitat Rovira i Virgili AprenAI 2026-2027 Apunts de Bases de Comunicació i Ètica (URV): models comunicatius, entrevista clínica, bioètica, consentiment, dol, assajos clínics i codi deontològic.

APREN.AI Índex Comunicació 1 L'experiència de la malaltia i el procés d'adaptació La naturalesa multidimensional de la malaltia Etapes clíniques del procés patològic Rehabilitació integral Respostes psicològiques del pacient Abordatge centrat en la persona malalta 2 La família, l'entorn del pacient i el genograma La influència bidireccional entre família i malaltia Reaccions i respostes familiars davant la malaltia Factors socioculturals del suport familiar Avaluació i diagnòstic familiar: el genograma Educació sanitària adreçada a la família en processos crònics 3 Fonaments del procés comunicatiu i models teòrics Elements bàsics del procés de comunicació Pèrdua progressiva d'informació i degradació del missatge Comunicació unilateral i comunicació bilateral Models teòrics de la comunicació Perfils relacionals del professional en la pràctica assistencial 4 Habilitats relacionals: comunicació verbal i no verbal Competències i habilitats de comunicació verbal en fisioteràpia Components del parallenguatge en la interacció clínica Proxèmia i gestió de l'espai en fisioteràpia Kinèsica i lectura del llenguatge corporal Amplificació del missatge i detecció d'incongruències 5 L'entrevista clínica semiestructurada i els seus àmbits Estructura seqüencial de l'entrevista clínica Estratègies d'interrogatori i control del feedback clínic Enfocament multidimensional del símptoma i valoració del dolor Àmbits de la comunicació en la pràctica de la fisioteràpia L'actitud professional: gestió de la vulnerabilitat i acompanyament 6 El document clínic i la valoració biopsicosocial La història clínica com a document assistencial i mèdic-legal Marc normatiu i responsabilitats jurídiques Estructura de l'informe clínic de fisioteràpia Bases de Comunicació i Ètica: Apunts i Guia de Repàs 1 El model biopsicosocial davant diagnòstics mal definits Fonaments d'Ètica 7 Teories ètiques, moral i llibertat humana Diferència entre ètica i moral Llibertat humana, consciència moral i dignitat Ètiques deontològiques del deure: Immanuel Kant Ètiques teleològiques i conseqüencialistes: l'utilitarisme Ètiques procedimentals del discurs i ètiques de la responsabilitat 8 Ètica de la virtut i evolució històrica mèdica Ètiques de l'obligació versus ètiques de la virtut Virtuts professionals en l'àmbit sanitari Evolució històrica de l'ètica mèdica: els tres períodes La tradició hipocràtica: Corpus Hippocraticum i Jurament La crisi del paternalisme mèdic als anys 60 9 Ètica principalista i els quatre principis de bioètica Transició del model paternalista a la bioètica contemporània Els deures prima facie de Ross i l'Informe Belmont El principalisme de Beauchamp i Childress (1979) Jerarquització de principis i resolució de conflictes 10 Mètode Ètic — El model casuístic dels quatre paràmetres 1.

Els límits normatius i els enemics del raonament ètic 2. El model casuístic dels quatre paràmetres 3. Primer paràmetre: Indicacions científiques de la intervenció 4. Segon paràmetre: Preferències del pacient i dret al rebuig 5. Tercer paràmetre: Qualitat de vida i el perill de biaix extern 6.

Quart paràmetre: Factors externs i justícia distributiva 11 Pràctica Professional — Valors professionals i compromís deontològic Valors socials i valors professionals Els vuit valors professionals clau en fisioteràpia Diferència formal entre professió i ofici: el compromís deontològic Béns interns, béns externs i corrupció professional El procés de deliberació clínica i deliberació ètica Autonomia i Confidencialitat 12 Secret professional i protecció de dades 1. Fonaments ètics: intimitat, confidencialitat i secret professional 2. Marc normatiu i legislatiu a l'Estat espanyol 3. Gestió de la informació en equips interdisciplinaris 4.

Família versus pacient i supòsits d'excepció al secret professional Bases de Comunicació i Ètica: Apunts i Guia de Repàs 2 13 El consentiment informat en la pràctica clínica Naturalesa i fonament del dret a la informació Característiques de la informació sanitària Titularitat de la informació i el dret a no saber Components constitutius del consentiment Forma d'atorgament, indicacions escrites i excepcions legals Consentiment per representació i minoria d'edat 14 Final de la Vida — Cures pal·liatives, fases de mort i dol 1. Concepte de mort digna i trajectòries funcionals 2. Àmbits d'atenció integral i cures pal·liatives en fisioteràpia 3.

Les cinc fases del procés de la mort de Kübler-Ross i la seva crítica 4. Acompanyament familiar i comunicació al final de la vida 5.

El dol: conceptualització, fases i diferenciació clínica Investigació Clínica 15 Requisits ètics de la recerca amb éssers humans Precedents històrics i documents clau internacionals El sistema dels set requisits ètics d'Ezekiel Emanuel Universalitat i jerarquia lèxica del sistema d'Emanuel 16 Assajos clínics, CEIC i experimentació animal Marc regulador i fonaments de la investigació clínica Agents implicats i protocol de l'assaig clínic El consentiment informat en la investigació clínica El Comitè Ètic d'Investigació Clínica (CEIC) Ètica de l'experimentació animal i la regla de les 3R Justícia Sanitària 17 Equitat, determinants de salut i organització de serveis Fonamentació jurídica i ètica del dret a la salut Determinants de salut: el Model de Lalonde Desigualtat biològica versus inequitat sanitària Cartera de serveis comuns i el model sanitari català Accés i criteris de derivació a la rehabilitació funcional 18 Gestió de recursos, priorització i ètica institucional Tensions estructurals en el sistema sanitari modern Ètica de les organitzacions sanitàries Dilemes de racionament i sistemes de priorització Reptes ètics: universalització, imparcialitat i integritat Dilemes i Deontologia Bases de Comunicació i Ètica: Apunts i Guia de Repàs 3 19 Bioètica en l'esport i l'activitat física Fonaments de l'ètica esportiva i el Codi d'Ètica Esportiva Xarxa de responsabilitats compartides en l'esport La lesió esportiva i el model de dol d'Astle i Lynch Adherència terapèutica i estratègies clíniques en fisioteràpia 20 Ètica docent, bioètica del cos i codi col·legial Ètica docent en la docència universitària Evolució històrica de la visió del cos humà Conflictes bioètics al voltant de la corporalitat El Codi Deontològic del Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya 21 Resum per repassar Comunicació clínica i relació assistencial Fonaments ètics i bioètica clínica Autonomia, documentació clínica i secret professional Final de la vida, cures pal·liatives i dol Investigació biomèdica i organització sanitària Cronologia de fites en ètica, legislació i bioètica Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Bases de Comunicació i Ètica: Apunts i Guia de Repàs 4 1 L'experiència de la malaltia i el procés d'adaptació EN ACABAR SABRÀS Distingir els factors que configuren la vivència multidimensional de la malaltia. Descriure les etapes clíniques des de la percepció de molèsties fins a la rehabilitació integral. Diferenciar la negació adaptativa de la desadaptativa en l'afrontament del pacient. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Pot la reacció psicològica d'una persona davant d'una lesió alterar la seva evolució clínica més enllà del dany tissular?

L'atenció sanitària i fisioterapèutica requereix comprendre que la malaltia no és únicament una alteració biològica aïllada. Constitueix una vivència personal complexa i subjectiva que transforma la quotidianitat de l'individu i el seu entorn.

ESQUEMA Estructura del procés de malaltia Comunicació 1 L'experiència de la malaltia i el procés d'adaptació 2 La família, l'entorn del pacient i el genograma 3 Fonaments del procés comunicatiu i models teòrics 4 Habilitats relacionals: comunicació verbal i no verbal 5 L'entrevista clínica semiestructurada i els seus àmbits 6 El document clínic i la valoració biopsicosocial Vivència multidimensional Condicionants personals, socials i econòmics Etapes clíniques Del símptoma inicial a la rehabilitació Rehabilitació integral Àmbit físic, mental, social i vocacional Respostes emocionals Xoc, negació, ira, pacte, depressió i acceptació Bases de Comunicació i Ètica: Apunts i Guia de Repàs 5 La naturalesa multidimensional de la malaltia La malaltia s'ha d'entendre com un fenomen privat, l'esfera íntima del qual exigeix el màxim respecte i confidencialitat clínica per part dels professionals de la salut.

L'experiència viscuda depèn directament de com cada individu percep els seus símptomes, dels seus sentiments i de les conductes que adopta durant el procés. Aquesta vivència no és uniforme, ja que es troba modulada per múltiples esferes interconnectades: Biografia personal: Les vivències prèvies, com ara haver presenciat l'evolució desfavorable d'un familiar amb la mateixa patologia, condicionen la resposta emocional actual. Manera de viure: La rutina diària, el tipus de feina i els hàbits personals poden patir canvis dràstics arran del diagnòstic.

Manera d'entendre la realitat: El sistema de creences, valors i valors culturals determina la disposició a rebre determinats abordatges o a interpretar el sentit del patiment. Situació socioeconòmica: La disponibilitat de recursos financers influeix en l'accés a teràpies, fàrmacs específics o adaptacions de l'entorn. Per tant, l'estat de salut i el curs patològic reflecteixen la interacció constant de factors biològics, psicològics, culturals i socioeconòmics. COMPROVA-HO 2 Per què dues persones amb la mateixa lesió física poden reaccionar de manera completament diferent davant el tractament?

Etapes clíniques del procés patològic L'evolució temporal de la malaltia no segueix necessàriament una durada uniforme ni un patró rígid; pot ser un procés molt curt o allargar-se notablement segons el vincle amb els professionals, la història del malalt i la gravetat clínica.

Bases de Comunicació i Ètica: Apunts i Guia de Repàs 6 PROCÉS Seqüència d'etapes del procés patològic Aquest recorregut transcorre habitualment a través d'una seqüència d'etapes: Molèsties Percepció de les primeres alteracions 1 Reconeixement Acceptar que es pot estar malalt 2 Contacte sanitari Cerca d'assistència professional 3 Diagnòstic Identificació formal del quadre 4 Tractament Intervenció terapèutica activa 5 Adaptació Estabilització del procés 6 Rehabilitació Restabliment del potencial funcional 7 Percepció de molèsties: El subjecte nota les primeres sensacions físiques anòmales o símptomes inicials.

1 Acceptació de la possibilitat de malaltia: Es pren consciència que les alteracions percebudes poden correspondre a un problema de salut real. 2 Contacte amb el món sanitari: La persona busca assistència i consulta els professionals de la salut. 3 Diagnòstic: S'estableix formalment la identificació mèdica del quadre patològic, assignant-li un nom concret. 4 Tractament: S'apliquen les intervencions mèdiques, farmacològiques o de teràpia física pertinents. 5 Estabilització del procés o fase d'adaptació: La malaltia assoleix un estat estacionari i comença l'ajustament a la nova condició física. 6 Rehabilitació: Fase orientada a restablir les capacitats funcionals alterades.

7 Bases de Comunicació i Ètica: Apunts i Guia de Repàs 7 Rehabilitació integral DEFINICIÓ La rehabilitació integral és l'etapa de restabliment de la salut posterior al diagnòstic i tractament, orientada a recuperar el màxim de la capacitat funcional mitjançant la restauració de les capacitats físiques, mentals i del potencial social, vocacional i econòmic del pacient. Aquest període supera el marc estrictament fisiològic de la cicatrització o la mobilitat articular: pretén reinserir l'individu en la seva vida comunitària i professional, adaptant les seves capacitats residuals a les exigències de l'entorn.

COMPROVA-HO 3 Quins àmbits comprèn l'objectiu de la rehabilitació integral a més de la recuperació física? Respostes psicològiques del pacient Davant la pèrdua de salut o l'amenaça vital, els pacients manifesten diverses reaccions emocionals. Cal destacar que Elisabeth Kübler-Ross va descriure l'any 1969 les cinc fases d'afrontament davant la mort: negació, ira, pacte, depressió i acceptació (vegeu «Final de la Vida — Cures pal·liatives, fases de mort i dol»). En la clínica general, aquestes respostes no es produeixen de manera lineal obligatòria: poden aparèixer de forma simultània, successiva o alternar-se aleatòriament, fins i tot prolongar-se en el temps o no arribar a manifestar-se.

Estat emocional Mecanisme i manifestació clínica Matisos rellevants Xoc (shock) Sensació d'amenaça o incertesa profunda davant el futur incert. Es manifesta comunament en forma d'ansietat aguda o d'apatia (manca d'energia i desinterès). Negació Desconfiança envers el diagnòstic rebut («això no em pot passar a mi»); cerca reiterada de segones opinions. Pot adoptar dues formes: adaptativa o desadaptativa. Enuig (ira) Comportament rebel, agressiu i difícil; irritabilitat generalitzada. L'enuig es projecta cap a l'entorn, la família, els sanitaris o les creences espirituals. Negociació Cerca de pactes interns o externs per intentar contrarestar la malaltia.

El pacient estableix compromisos amb la realitat clínica per mirar de millorar el seu pronòstic. Depressió Constatació que les fases prèvies no resolen el quadre; aïllament i sentiments de culpa. Pèrdua d'interès pel món exterior; molèstia davant l'activitat de l'entorn habitual. Acceptació o reassignació Integració de la malaltia com una part constituent de la pròpia vida. Es comprenen les limitacions i es descobreixen noves capacitats personals. Bases de Comunicació i Ètica: Apunts i Guia de Repàs 8 ERROR FREQÜENT L'error més comú és catalogar tota negació com una conducta patològica que cal destruir ràpidament.

La negació pot ser adaptativa quan redueix la por fins a un nivell suportable que manté el funcionament bàsic de l'individu; només és desadaptativa si bloqueja el tractament i impedeix activar altres respostes necessàries per a la recuperació. D'altra banda, cal distingir l'acceptació (reorganització activa dels objectius personals integrant les noves capacitats) de la resignació, que constitueix una actitud passiva de rendició que sol frenar l'adherència rehabilitadora (vegeu «Dilemes i Deontologia — Bioètica en l'esport i l'activitat física»). COMPROVA-HO 4 Quina diferència funcional existeix entre la negació adaptativa i la negació desadaptativa?

Abordatge centrat en la persona malalta En la pràctica de la fisioteràpia, és essencial entendre el pacient com una persona malalta i no com una malaltia. Classificar els individus únicament per la seva etiqueta diagnòstica deshumanitza l'acte terapèutic i ignora la variabilitat individual, ja que cada pacient reacciona de manera singular davant del mateix dany tissular. Per establir una relació terapèutica eficaç, cal avaluar diversos elements: Impacte global: Comprendre si el pacient ha assimilat el diagnòstic, quines reaccions emocionals manifesta i en quina fase del procés es troba actualment.

Empatia reflexiva: El professional s'ha de qüestionar com actuaria en la mateixa situació, discernint si les pròpies respostes derivarien del coneixement tècnic o del propi caràcter, per comprendre millor les conductes del pacient sense jutjar-les. Significat i expectatives: Explorar les creences personals sobre l'origen de la patologia i la visió de futur (si manté una perspectiva pessimista o si es mostra motivat per modificar el seu estil de vida). IDEES CLAU La malaltia és una vivència privada i multidimensional influïda per factors biològics, psicològics, culturals i socioeconòmics.

El procés patològic avança des de la percepció de molèsties fins a la rehabilitació integral, sense seguir un temps rígid. La rehabilitació busca restablir les capacitats funcionals físiques, mentals, socials, vocacionals i econòmiques. Elisabeth Kübler-Ross va descriure l'any 1969 les fases d'afrontament (negació, ira, pacte, depressió i acceptació), les quals es manifesten de forma no lineal. La negació pot ser adaptativa si modera l'angoixa per permetre el funcionament quotidià, o desadaptativa si paralitza el tractament. L'atenció sanitària s'ha de centrar en la persona malalta i no en la patologia aïllada.

Bases de Comunicació i Ètica: Apunts i Guia de Repàs 9 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 5. Per quines raons les respostes emocionals del pacient no s'han d'interpretar com un procés rígid i cronològic? 6. En què es diferencia entendre a la persona malalta de tractar simplement una malaltia? COMUNICACIÓ 2 La família, l'entorn del pacient i el genograma EN ACABAR SABRÀS Distingir les diferents reaccions familiars disfuncionals davant la malaltia, especialment la conspiració del silenci i la infantilització. Analitzar els factors socioculturals i demogràfics que condicionen la xarxa de suport al malalt.

Elaborar i interpretar un genograma clínic per identificar la persona cuidadora principal i els vincles de convivència. Definir els continguts fonamentals d'educació sanitària que s'han de transmetre al cuidador en patologies cròniques. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 7 Per què protegir un pacient adult evitant que prengui decisions pròpies pot perjudicar la seva recuperació? La salut d'una persona no es pot entendre de manera aïllada. La família constitueix el nucli de convivència primari on s'experimenta el procés patològic i actua com una xarxa d'influència mútua constant.

La influència bidireccional entre família i malaltia Entre el nucli familiar i l'estat de salut de l'individu s'estableix una influència bilateral. D'una banda, certs hàbits i models de vida familiars predisposen a determinades patologies: Trastorns psicosomàtics: circumstàncies i tensions externes dins l'entorn proper poden repercutir directament en l'organisme, generant o agreujant dolor físic, problemes cardiovasculars o disfuncions respiratòries. Malalties psiquiàtriques: tot i comptar amb factors genètics i bioquímics determinants, el component ambiental i familiar resulta clau per afavorir-ne l'aparició.

Canvis d'estil de vida: situacions d'estrès mantingut o vivències de pèrdua alteren l'equilibri de tot el grup. Bases de Comunicació i Ètica: Apunts i Guia de Repàs 10 D'altra banda, la irrupció de la malaltia modifica el funcionament de la llar, i alhora la resposta emocional dels familiars condiciona directament el curs i pronòstic del pacient (per aprofundir en les respostes personals, vegeu «Comunicació — L'experiència de la malaltia i el procés d'adaptació»). COMPROVA-HO 8 Per què diem que la relació entre família i patologia té caràcter bilateral? Reaccions i respostes familiars davant la malaltia Davant d'un diagnòstic rellevant, cada família manifesta conductes i actituds particulars.

Aquestes respostes no conformen necessàriament etapes lineals d'un continu, sinó que poden presentar-se de manera aïllada, combinada o fluctuar segons el nivell sociocultural, els recursos econòmics i la qualitat de la comunicació prèvia. Resposta familiar Característiques principals Impacte en el pacient i el maneig clínic Negació Rebuig a acceptar el diagnòstic mèdic; recerca reiterada d'alternatives terapèutiques. Retarda l'inici del tractament mèdic i condueix a actuar ignorant la malaltia real. Conspiració del silenci Acord implícit o explícit de no informar el pacient sobre la gravetat del seu estat o limitar la comunicació a l'entorn íntim sense obrir-se a l'exterior.

Aïlla el pacient de la seva realitat i impedeix una presa de decisions autònoma. Sobreprotecció Intent desmesurat de minimitzar qualsevol patiment del pacient, molt habitual en processos greus o mortals. Acaba sent perjudicial en limitar la capacitat d'acció i la recuperació funcional. Excés de realisme Afrontament rígid on la cruesa del diagnòstic i el pronòstic desborda tant la família com el pacient. Genera bloqueig emocional i angoixa difícil de gestionar en la teràpia. Infantilizació Tracte cap al pacient adult com si fos un infant: es prenen decisions per ell, se li donen ordres i s'adopta un clar paternalisme sota l'excusa del «pel seu bé».

Invalida l'autonomia personal i redueix la col·laboració en el pla terapèutic. Aïllament social La família bolca tota l'atenció en el malalt sense expressar les seves emocions a persones externes ni buscar ajuda. Esgotament de la xarxa de suport i risc elevat de claudicació. Reivindicació Lluita activa i exigent per garantir tots els recursos materials, socials, econòmics i assistencials necessaris. Pot millorar l'accés a serveis, però generar fricció si es canalitza amb agressivitat.

Bases de Comunicació i Ètica: Apunts i Guia de Repàs 11 Resposta familiar Característiques principals Impacte en el pacient i el maneig clínic Incertesa i incapacitat Desconeixement de l'evolució, dubtes organitzatius i sensació de no saber com ajudar eficaçment. Paralitza les cures bàsiques i augmenta la inseguretat familiar. Sentiment de culpa Percepció que accions pròpies han causat o empitjorat el trastorn (per exemple, un progenitor fumador envers una filla asmàtica). Fomenta la sobrecompensació inadequada i un patiment emocional afegit. ERROR FREQÜENT Confondre la sobreprotecció amb la infantilizació.

La sobreprotecció busca estalviar sofriment assumint tasques físiques del pacient; la infantilització, en canvi, ataca directament la seva capacitat decisòria, donant-li ordres i decidint per ell com si fos menor d'edat. Ambdues frenen la recuperació funcional. COMPROVA-HO 9 Què defineix exactament la conspiració del silenci en l'àmbit assistencial? Factors socioculturals del suport familiar La capacitat de contenció de l'entorn depèn de profundes transformacions demogràfiques i estructurals: Augment de la població geriàtrica: l'envelliment de la societat comporta una prevalença superior de patologies cròniques i dependents.

Canvi d'estructura familiar: s'ha passat de la clàssica família extensa (on convivien avis, tiets i diversos adults disponibles per a les cures) al model de família nuclear (parelles soles o amb fills). Aquest fet, sumat a la incorporació de la dona al mercat de treball i a nous condicionants socioeconòmics, redueix el nombre de persones cuidadores disponibles a la llar. Rebuig de la mort i del patiment: davant els avenços tecnològics constants, el patiment i la mort s'han convertit en temes tabú, sense una educació social que prepari per afrontar-los obertament. Dificultats de comunicació: manca de canals fluids tant entre els membres de la unitat familiar com amb els equips assistencials.

En la valoració de la fisioteràpia cal avaluar la disponibilitat econòmica de la unitat, les condicions físiques d'habitabilitat (com disposar d'ascensor en un cinquè pis davant problemes de mobilitat), el retard diagnòstic acumulat i el nivell cultural del cuidador per entendre i executar les pautes domiciliàries.

Bases de Comunicació i Ètica: Apunts i Guia de Repàs 12 CAUSES I CONSEQÜÈNCIES Família nuclear Reducció de membres per compartir les cures respecte a l'extensa Treball femení Incorporació de les dones al mercat laboral sense relleu Població envellida Increment notable de malalties cròniques i dependència Tabú del patiment Rebuig social davant la mort i la malaltia Canvis en la capacitat de suport familiar Sobrecàrrega del cuidador Menys familiars disponibles per a tasques d'assistència continuada Necessitat de recursos externs Dependència d'ajudes professionals i adaptació de l'habitatge COMPROVA-HO 10 Quin efecte ha tingut el pas de la família extensa a la nuclear sobre les cures sanitàries?

Avaluació i diagnòstic familiar: el genograma Per intervenir de forma eficaç cal dur a terme un diagnòstic sistemàtic de la situació familiar en diversos àmbits: DEFINICIÓ El genograma és l'esquema gràfic de l'estructura familiar que detalla les relacions biològiques i emocionals entre els seus integrants, mostrant canals de comunicació, convivència i patrons que influeixen directament en l'atenció clínica del pacient. Identificació del nucli i comunicació: conèixer quins membres componen la unitat familiar, quin grau d'informació tenen, en qui confia el pacient i com és la relació entre ells.

L'eina nuclear en aquesta fase és el genograma, una representació gràfica de l'arbre genealògic que permet recollir l'estructura de la família, els vincles afectius, qui visita el pacient i el lloc de residència. 1 Percepció i predisposició: avaluar la voluntat de cooperar amb els sanitaris i la interpretació que tenen de la malaltia, alertant de la informació errònia obtinguda per canals com internet. 2 Disponibilitat i recursos reals: mesurar el temps real de dedicació dels familiars, les càrregues laborals, la distància física a la llar, els mitjans materials disponibles i detectar indicadors de risc (persones vulnerables o conductes que perjudiquin el malalt).

3 Identificació de la persona cuidadora principal: esbrinar qui assumeix el pes principal de l'assistència (o si es tracta d'una persona externa), respectant sempre els patrons morals i valors del pacient, i explorant si hi ha vivències prèvies de la mateixa patologia a la família.

4 Bases de Comunicació i Ètica: Apunts i Guia de Repàs 13 Educació sanitària adreçada a la família en processos crònics Davant d'afectacions de llarga durada, l'equip interdisciplinari ha d'instruir directament el cuidador principal i la família per garantir la seguretat en l'entorn domèstic i prevenir complicacions: Alimentació i nutrició: orientacions sobre les pautes dietètiques adequades a les limitacions del pacient. Higiene i mobilitzacions: verificar si la persona cuidadora sap efectuar el bany al llit, o la transferència a la banyera o dutxa, utilitzant postures corporals i productes de suport ergonòmics.

Cures directes i cures preventives: supervisió dels canvis posturals, cura de la pell i tractament de les zones més afectades. Gestió farmacològica: capacitar el cuidador perquè sàpiga organitzar, reconèixer i administrar correctament les dosis pautades pel metge. Protocol d'actuació en crisis: establir respostes clares i entrenades davant descompensacions agudes o urgències mèdiques. Orientació comunicativa: oferir estratègies per guiar la conversa del pacient quan apareixen digressions (per exemple, si el pacient desvia el tema del dolor cap a assumptes aliens com parlar d'un veí) per centrar la interacció en els aspectes clínics i funcionals prioritaris.

ESQUEMA Àrees d'educació sanitària al cuidador IDEES CLAU La interacció entre la malaltia i la família és bidireccional: l'entorn pot desencadenar o agreujar símptomes psicosomàtics, i la patologia altera l'equilibri de tota la unitat familiar. Les reaccions familiars disfuncionals habituals són la negació, la sobreprotecció, la infantilizació i la conspiració del silenci. L'envelliment poblacional i el pas de la família extensa a la nuclear redueixen les xarxes tradicionals de cura a la llar. El genograma és l'eina bàsica per representar gràficament l'arbre familiar, els seus vincles i la ubicació dels suports reals del pacient.

En malalties cròniques cal educar el cuidador principal en higiene, mobilitzacions, organització de fàrmacs, maneig de crisis i orientació comunicativa. Cures físiques bàsiques Alimentació, higiene al llit o dutxa i cures directes Gestió mèdica Organització de la medicació i pautes en moments de crisi Guia de la comunicació Reconduir converses disperses per centrar-les en l'estat clínic Bases de Comunicació i Ètica: Apunts i Guia de Repàs 14 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 11. En què es distingeix la família nuclear de la família extensa respecte a la cura del pacient? 12. Per quina raó el genograma és útil en l'avaluació de fisioteràpia? 13.

Quins aspectes ha d'incloure l'educació sanitària al cuidador principal d'un malalt crònic? COMUNICACIÓ 3 Fonaments del procés comunicatiu i models teòrics EN ACABAR SABRÀS Distingir els components del procés de comunicació i l'impacte de les barreres d'interferència. Quantificar les pèrdues de contingut que pateix un missatge clínic al llarg de la transmissió. Comparar els models clàssics, circulars, orquestrals i humanistes de la interacció terapèutica. Identificar els diferents perfils actitudinals del fisioterapeuta i les seves repercussions en el pacient. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 14 Per què donar instruccions clíniques correctes no assegura que el pacient les segueixi bé a casa?

Elements bàsics del procés de comunicació La comunicació consisteix a transmetre informació per fer-la conèixer a algú altre. És un procés d'interacció en què dues o més persones intercanvien missatges mitjançant codis compartits i canals determinats, amb la finalitat de comprendre's i incidir mútuament en la conducta o actitud. En l'àmbit clínic, comunicar no equival únicament a parlar, sinó que inclou tot el conjunt de senyals verbals, gestuals i relacionals que es produeixen entre el professional i l'usuari. Taula dels elements estructurals bàsics que intervenen en la comunicació humana.

Tot acte comunicatiu clàssic s'articula a partir de diversos components fonamentals: Emissor: subjecte que genera la idea, la codifica en un missatge i la transmet. Bases de Comunicació i Ètica: Apunts i Guia de Repàs 15 Receptor: persona que rep el missatge, el descodifica i l'interpreta segons el seu marc de referència. Missatge: informació concreta, idees, emocions o instruccions que es transmeten. Codi: conjunt estructurat de signes i regles compartit entre emissor i receptor, com ara la llengua parlada o els signes visuals. Canal o mitjà: via física o suport pel qual circula el missatge, que pot ser oral, visual o digital.

Context o ambient: entorn físic, cultural, emocional i temporal on té lloc l'intercanvi. Un dels postulats centrals de la comunicació humana assenyala la impossibilitat de no comunicar. En presència d'un altre individu, tota conducta té valor de missatge. Per tant, el silenci, la postura o la mirada en la sessió de fisioteràpia també aporten informació rellevant i influeixen directament sobre la interacció terapèutica. DEFINICIÓ El soroll o interferència és qualsevol pertorbació que dificulta la transmissió del senyal o la descodificació, provocant malentesos o interrompent el retorn de la informació. Esquema del procés comunicatiu amb presència de feedback i interferències.

COMPROVA-HO 15 Per què un silenci perllongat del pacient davant una pregunta clínica es considera un acte comunicatiu? Pèrdua progressiva d'informació i degradació del missatge Durant el recorregut d'un missatge entre dues persones es produeix una reducció contínua del contingut útil. El que una persona pensa mai arriba íntegre al cervell de l'altra. Entre allò que es vol dir i allò que el receptor finalment aplica en la seva vida diària hi ha una filtració continuada. En l'entorn assistencial, les dades mostren un patró clar de deteriorament comunicatiu: Pensament (100%): idea completa i detallada que el professional o el malalt té al cap.

1 Transmissió (80%): part de la idea que realment s'arriba a expressar en paraules o gestos. 2 Bases de Comunicació i Ètica: Apunts i Guia de Repàs 16 ERROR FREQÜENT Assegurar que un pacient ha entès les pautes clíniques pel simple fet que les ha escoltat sense protestar. Només s'interpreta entre el 30% i el 50% del missatge inicial. Cal demanar sempre que el pacient expliqui amb les seves paraules què ha d'executar a casa per evitar errors en el tractament.

PER RECORDAR-HO Els passos de la degradació mental segueixen una seqüència descendent: del que es pensa dir, al que es vol dir, el que se sap dir, el que s'escolta, el que es comprèn, el que s'accepta, el que es reté i, finalment, el que es porta a la pràctica. COMPROVA-HO 16 Si un fisioterapeuta exposa una pauta d'exercicis pensant el 100% del protocol, quin percentatge real arribarà a interpretar i assimilar el pacient? Comunicació unilateral i comunicació bilateral En l'atenció sanitària cal diferenciar l'acte d'informar del fet estricte de comunicar. Aquesta distinció depèn de la direcció del flux de dades i de la presència de resposta activa.

Característica Comunicació unilateral (Informar) Comunicació bilateral (Comunicar) Direcció del missatge D'emissor a receptor en un sol sentit. Bidireccional amb intercanvi continuat. Garantia de comprensió Nul·la; no es comprova l'assimilació. Alta; confirma i resol dubtes o equívocs. Objectiu principal Transmissió de dades tècniques puntuals. Comprensió mútua i canvi d'actitud o conducta. Adequació al pacient Rígida; basada només en el discurs del professional. Flexible; s'adapta a les necessitats de l'altre. Relació terapèutica Distribució desigual i vertical. Aliança terapèutica sòlida i cooperativa.

Els errors habituals que bloquegen la bidireccionalitat inclouen substituir fets per judicis personals, fer suposicions errònies sense contrastar, utilitzar un llenguatge incomprensiu farcit de tecnicismes, interrompre el relat del pacient o abusar de preguntes tancades que impedeixen matisar el problema. Percepció (60%): volum de missatge que el receptor arriba a captar i escoltar efectivament. 3 Interpretació i comprensió (30% al 50%): fracció que el pacient entén, assumeix i manté prou com per aplicar-la. 4 Bases de Comunicació i Ètica: Apunts i Guia de Repàs 17 COMPROVA-HO 17 Quina conseqüència té transformar una entrevista en una comunicació purament unilateral?

Models teòrics de la comunicació Al llarg de les dècades, diverses escoles han explicat com es transmet la informació i quins factors condicionen la interacció humana. Esquema dels principals models teòrics d'anàlisi de la comunicació.

PROCÉS Degradació progressiva del missatge assistencial 1 Pensar la informació 100%: Concepció original de la idea clínica 2 Transmetre el missatge 80%: Expressió verbal i no verbal emesa 3 Percebre la informació 60%: Captació real per part de l'oïdor 4 Interpretar i aplicar 30%-50%: Comprensió efectiva i retenció Bases de Comunicació i Ètica: Apunts i Guia de Repàs 18 Model lineal (Shannon i Weaver, Wiener) El model lineal de Shannon i Weaver (1948), ampliat posteriorment amb conceptes cibernètics per Wiener (1972), concep la comunicació com una transmissió tècnica de senyals des d'un punt d'origen fins a un destí.

L'èmfasi principal recau en la claredat del canal i en la superació dels sorolls físics que degraden el senyal. Model circular amb feedback (Osgood i Schramm) Proposat per Osgood i Schramm (1954), aquest enfocament supera la unidireccionalitat en introduir el feedback o retroalimentació. Tant l'emissor com el receptor codifiquen, interpreten i descodifiquen el missatge de manera recíproca. El procés es veu condicionat per filtres individuals: Filtres del pacient: pors, experiències prèvies de dolor, caràcter, creences, expectatives, grau de motivació i capacitat per comprendre ordres.

Filtres del fisioterapeuta: inseguretats personals, hàbits professionals adquirits, prejudicis culturals, llenguatge emprat i expectatives sobre la recuperació. Model orquestral (Escola de Palo Alto) Desenvolupat entre 1960 i 1980 per autors com Gregory Bateson, Paul Watzlawick i Erving Goffman (anomenats també la «Universitat Invisible»), entén la comunicació com un sistema col·lectiu on tothom és emissor i receptor alhora, exactament com els músics d'una orquestra. Introdueix elements claus com la proxèmia (ús i distribució de l'espai) i la kinèsica (estudi del moviment corporal i expressió física).

Model de la psicoteràpia humanista (Maslow, Rogers) Promogut per psicòlegs com Abraham Maslow i Carl Rogers, aquest enfocament situa l'ésser humà com un tot únic i indivisible en procés continu de creixement personal. Proposa que la persona prengui consciència de les seves dificultats per desenvolupar recursos propis davant la malaltia. Maslow estructura les necessitats en una piràmide jeràrquica: fisiològiques a la base (respiració, son, alimentació), seguides per les de seguretat, amor i pertinença, reconeixement i, al cim, l'autorrealització.

Model biomèdic davant el model biopsicosocial Mentre que el model biomèdic tradicional limita el seu focus a la patologia purament física i recolza sobretot en una bona anamnesi tècnica, el model biopsicosocial proposat per George Engel el 1977 integra les dimensions biològiques, psicològiques i socials del malalt per dur a terme una valoració multifactorial mitjançant l'entrevista clínica. COMPROVA-HO 18 Quina novetat fonamental introdueix el model circular d'Osgood i Schramm respecte al model lineal tradicional?

Bases de Comunicació i Ètica: Apunts i Guia de Repàs 19 Perfils relacionals del professional en la pràctica assistencial La postura interior del fisioterapeuta i la manera com prioritza la patologia davant la vivència humana determinen el tipus de vincle clínic. Aquestes actituds es classifiquen en diversos patrons de comportament: ESQUEMA Perfils d'actitud relacional del terapeuta Perfil professional Orientació principal Característiques i repercussions clíniques Tècnic Malaltia > Malalt Prioritza l'exploració diagnòstica i els procediments físics. Risc de deshumanitzar el procés i ignorar el malestar subjectiu.

Empàtic Malalt >= Malaltia Se centra en l'escolta de la persona i en com viu la seva condició de salut. Afavoreix la confiança. Tècnic i empàtic Malaltia = Malalt Model d'excel·lència professional. Equilibra el rigor procedimental amb la comprensió humana; sap implicar activament el pacient en el seu procés. Cremat (Burnout) Superat per l'entorn Esgotat física i anímicament per les càrregues externes; pateix desmotivació profunda i pot posar en perill la seguretat de l'atenció.

Enfocaments desequilibrats Priorització incorrecta dels components clínics Perfil Tècnic Prioritza la malaltia per sobre de la persona Perfil Empàtic Focalitzat en la vivència subjectiva del malalt Perfil Òptim Equilibri entre la ciència i la relació humana Tècnic i Empàtic Rigors diagnòstic amb implicació activa del pacient Perfils Disfuncionals Rols amb pèrdua d'eficàcia o seguretat terapèutica Cremat (Burnout) Desmotivat per les condicions laborals externes Col·lega o Amic Dificultat per mantenir límits i assertivitat Sobreprotector Assumeix tasques alienes i frena l'autonomia Bases de Comunicació i Ètica: Apunts i Guia de Repàs 20 Perfil professional Orientació principal Característiques i repercussions clíniques Col·lega o amic Pèrdua de distància Dilueix el rol sanitari per excés de proximitat; presenta serioses dificultats per ser assertiu, establir límits o donar instruccions fermes.

Partidor o sobreprotector Assumpció excessiva Assumeix tasques i responsabilitats que pertoquen al malalt; dificulta l'autonomia i pot bloquejar l'evolució natural de la rehabilitació. La investigació clínica demostra que la qualitat de la relació interpersonal té tant o més pes que la tècnica concreta utilitzada. Una bona comunicació afavoreix el control del dolor, disminueix la conflictivitat legal i potencia l'adherència terapèutica. COMPROVA-HO 19 Quins riscos clínics comporta adoptar un rol de «col·lega o amic» amb el pacient? IDEES CLAU La comunicació és un procés bilateral de comprensió i influència mútua regulat per l'axioma que és impossible no comunicar.

La degradació progressiva de la informació provoca que el pacient només interpreti i retingui entre el 30% i el 50% del missatge inicial. La comunicació unilateral es limita a transferir informació, mentre que la bilateral assegura la comprensió i l'adherència mitjançant la retroalimentació. Els models teòrics han evolucionat des de l'esquema lineal de transmissió (Shannon i Weaver) cap a enfocaments circulars (Osgood i Schramm), orquestrals (Escola de Palo Alto) i humanistes (Rogers i Maslow). El perfil idoni del terapeuta combina competència tècnica i capacitat empàtica, evitant disfuncions com la sobreprotecció, el col·leguisme o el desgast professional. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 20.

Quins percentatges aproximats descriuen el procés de degradació de la comunicació des que el fisioterapeuta pensa un missatge fins que el pacient l'assimila? 21. Com descriu l'Escola de Palo Alto el paper dels participants en la comunicació? 22. En què es diferencia l'actitud d'un professional sobreprotector de la d'un fisioterapeuta tècnic i empàtic? Bases de Comunicació i Ètica: Apunts i Guia de Repàs 21 COMUNICACIÓ 4 Habilitats relacionals: comunicació verbal i no verbal EN ACABAR SABRÀS Distingir les funcions de les diferents habilitats de comunicació verbal en consulta de fisioteràpia.

Identificar els components del parallenguatge i els seus efectes sobre l'atenció i el confort del pacient. Aplicar criteris proxèmics i kinèsics per respectar l'espai íntim i interpretar el llenguatge corporal de manera congruent. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 23 Per què un fisioterapeuta tècnicament impecable pot fracassar en l'adherència al tractament d'un pacient si no domina el to de veu o la gestió de l'espai? La relació clínica entre el fisioterapeuta i el pacient constitueix un eix decisiu de l'acte assistencial.

Nombrosos estudis en comunicació han assenyalat que la connexió interpersonal influeix de manera directa en la recuperació clínica, facilita el control del dolor i incrementa el compliment dels plans terapèutics. Aquests beneficis es manifesten amb major claredat quan la persona se sent realment escoltada i la interacció amb el professional resulta satisfactòria. Per articular aquesta trobada, la comunicació s'estructura en dos canals simultanis: el verbal i el no verbal. Aquests dos canals proporcionen una informació de gran utilitat clínica i s'utilitzen abans, durant i després del tractament. Gràfica de la distribució percentual dels canals comunicatius segons Mehrabian.

Bases de Comunicació i Ètica: Apunts i Guia de Repàs 22 DEFINICIÓ La comunicació verbal és aquella que es transmet mitjançant una llengua compartida estructurada en sintaxi i gramàtica, ja sigui per via oral directa, per canal escrit o a través de la llengua de signes. Competències i habilitats de comunicació verbal en fisioteràpia Durant el contacte assistencial, el fisioterapeuta empra una sèrie d'estratègies lingüístiques per obtenir dades, oferir seguretat i coordinar el tractament. La comunicació verbal actua com a vehicle orientat a un objectiu clínic precís i requereix adaptació constant a l'estat del pacient.

Saber fer preguntes: articulació de preguntes obertes o tancades (per aprofundir en la seva dinàmica clínica, vegeu «Comunicació — L'entrevista clínica semiestructurada i els seus àmbits»). Clarificació: sol·licitud d'explicacions addicionals davant d'afirmacions ambigües o termes poc precisos expressats pel pacient. Paràfrasi: reformulació amb paraules pròpies de la informació nuclear aportada per l'usuari, confirmant que s'ha comprès el significat de la seva vivència. Síntesi: resum integrador dels punts essencials manifestats al llarg de l'entrevista o del procés de valoració.

Confrontació: assenyalament respectuós de divergències entre el que el pacient relata i allò que manifesta en la seva conducta o exploració. Interpretació: aproximació explicativa als sentiments o motius que condicionen l'actitud de l'usuari davant la seva patologia. Consell: emissió de recomanacions o suggeriments pràctics encaminats a guiar el procés rehabilitador. Informar i explicar: transmissió estructurada del diagnòstic funcional, les pautes d'exercici i el funcionament del tractament.

Nivell estructural Recomanacions pràctiques en fisioteràpia Risc comunicatiu habitual Paraules Vocabulari adaptat al nivell sociocultural del pacient, ús de conceptes d'alta precisió i aclariment dels termes mèdics. Ús de tecnicismes incomprensibles o paraules buides sense contingut real. Oracions Construccions sintàctiques simples, eliminació de termes superflus i formulació en termes positius sempre que sigui possible. Estructures excessivament subordinades que dispersen l'atenció de l'usuari. Idees Concreció, claredat expositiva, ordre estructural coherent i conclusió de cada raonament abans d'iniciar el següent.

Discurs ambigu que no arriba a cap conclusió operativa sobre el procés clínic. COMPROVA-HO 24 Quina és la utilitat clínica principal de la paràfrasi en la comunicació verbal amb el pacient? Bases de Comunicació i Ètica: Apunts i Guia de Repàs 23 Diagrama del model comunicatiu de Mehrabian sobre l'impacte no verbal. Components del parallenguatge en la interacció clínica El parallenguatge comprèn els aspectes no verbals de la veu, és a dir, la manera física i acústica com es produeixen les paraules més enllà del contingut semàntic estricte. Analitza el com es diu una frase per davant del què s'està dient, i condiciona decisivament la percepció de professionalitat i calidesa.

Esquema dels efectes clínics de la modulació del to i volum. Component paralingüístic Maneig adequat (+) Maneig inadequat o extrem (-) To i modulació Variació melòdica que transmet intenció, emotivitat i subratlla el sentit gramatical. Monotonia per absència de canvis de to, generant apatia i desconnexió en el pacient. Volum i intensitat Emissió ferma associada a seguretat, confiança i competència professional. Volum excessiu viscut com una agressió o volum deficient que exigeix esforç auditiu i provoca pèrdua d'atenció.

Bases de Comunicació i Ètica: Apunts i Guia de Repàs 24 Component paralingüístic Maneig adequat (+) Maneig inadequat o extrem (-) Velocitat de la parla Ritme d'entre 150 i 175 paraules per minut, afavorint la fluïdesa i modulant l'atenció del pacient en raonaments i conclusions. Parla accelerada que satura d'informació i causa esgotament, o lentitud excessiva que indueix avorriment. Vocalització i articulació Pronunciació clara i articulada que facilita la recepció del missatge i permet emfasitzar conceptes clau. Articulació deficient que genera incomprensió, pèrdua de concentració i desaprofitament de recursos relacionals.

Silencis i pauses Interrupcions breus i deliberades que ajuden a emfasitzar idees, raonar, reflexionar i escoltar activament. Absència de pauses per voler transmetre massa informació de cop o parlar amb un ritme precipitat. Paràsits verbals Absència de sons d'ompliment, mantenint un discurs net i segur. Presència repetitiva de sons («mmm», «ehh»), cantarelles, sorolls o monosíl·labs que resten autoritat clínica. ESQUEMA Components del parallenguatge clínic COMPROVA-HO 25 Quina conseqüència comunicativa té sobre el pacient una velocitat de parla molt superior a 175 paraules per minut sense pauses?

Proxèmia i gestió de l'espai en fisioteràpia La proxèmia estudia l'ús de l'espai interpersonal i la distància que els individus mantenen durant la comunicació. A diferència d'altres disciplines sanitàries, la fisioteràpia implica un contacte corporal continu i la invasió inevitable de l'espai íntim del pacient.

Parallenguatge Components acústics de la veu To i volum Modulació i intensitat de l'emissió Velocitat i ritme Cadència recomanada de 150- 175 paraules/min Vocalització i pauses Articulació clara i silencis estratègics Paràsits verbals Vacil·lacions que cal evitar Bases de Comunicació i Ètica: Apunts i Guia de Repàs 25 Gestió del permís: és imprescindible explicar prèviament al pacient de quina manera, en quin moment i amb quin objectiu s'envairà el seu espai corporal abans d'iniciar maniobres físiques.

Eliminació de barreres físiques: cal evitar obstacles materials com taules amples o pantalles d'ordinador situades entre terapeuta i usuari, especialment en el moment de recollir informació subjectiva. Diferències culturals: l'ús de l'espai i el significat atribuït a la proximitat corporal varien notablement entre diferents cultures, factor que exigeix calibrar la tolerància individual a la distància física. Paper del tacte: des de la salutació inicial fins a les tècniques manuals, el contacte físic és viscut de manera diversa per cada pacient, podent generar tant confiança terapèutica com incomoditat si s'aplica sense anticipació.

ERROR FREQÜENT Accedir directament a palpar o manipular una regió anatòmica sense avisar prèviament ni explicar l'objectiu de la maniobra. Envaeix sobtadament l'espai íntim del pacient, genera tensió defensiva en la musculatura i malmet l'aliança terapèutica. Kinèsica i lectura del llenguatge corporal La kinèsica analitza el moviment corporal i les expressions gestuals associades a la interacció, manifestades de forma tant voluntària com inconscient. Els elements centrals de l'anàlisi kinèsica en la pràctica de fisioteràpia inclouen: Contacte visual: regula els torns de paraula, projecta interès sincer i permet calibrar l'estat anímic de la persona atesa.

Expressió facial: exteriorització d'emocions com l'alegria, la tristesa, la por, la ira, el fàstic, la sorpresa o el menyspreu. Té especial rellevància clínica detectar somriures sincers en contrast amb els forçats, així com expressions que denoten rebuig a mirar, voluntat de no escoltar o conductes de cerca d'atenció. Gestos corporals: moviments de mans, cap i extremitats que acompanyen el discurs oral, reforçant o contradient allò expressat verbalment. Postura: orientació general del cos, que aporta informació clínica en tres moments essencials: en recollir la informació inicial, durant l'aplicació del tractament i a la seva finalització.

Aquesta observació postural continuada facilita la construcció d'hipòtesis, la seva modificació i la formulació del judici funcional. PROCÉS Avaluació postural en l'acte clínic 1 Recollida d'informació Construcció d'hipòtesis a partir de la postura inicial 2 Durant el tractament Modificació continuada de les hipòtesis funcionals 3 Després del tractament Consolidació del judici diagnòstic i resultats Bases de Comunicació i Ètica: Apunts i Guia de Repàs 26 Amplificació del missatge i detecció d'incongruències La comunicació no verbal no funciona de manera independent, sinó que amplifica el missatge verbal aportant emotivitat, calidesa, confiança i vinculació clínica.

Així mateix, actua com una eina d'observació per acompanyar, oferir confort, estructurar el diagnòstic i detectar possibles conductes de simulació o engany quan el llenguatge corporal contradiu el relat de l'usuari. PER RECORDAR-HO No és possible interpretar un gest o una postura de forma aïllada. La lectura no verbal s'ha de contextualitzar sempre en conjunt i contrastar-la amb el missatge verbal, atès que ningú pot exercir un control absolut sobre el seu comportament corporal («és impossible no comunicar»). COMPROVA-HO 26 Quina conducta no verbal adverteix el fisioterapeuta sobre una possible simulació en la clínica?

IDEES CLAU La comunicació verbal i la no verbal proporcionen informació rellevant i s'utilitzen de manera complementària abans, durant i després del tractament. La comunicació verbal requereix adaptació al pacient mitjançant tècniques clíniques com la paràfrasi, la síntesi, la confrontació i la clarificació. La velocitat de parla recomanada en consulta oscil·la entre 150 i 175 paraules per minut, acompanyada de modulació tonal i pauses estratègiques. La proxèmia en fisioteràpia exigeix demanar permís abans d'envair l'espai íntim corporal i suprimir barreres físiques durant l'entrevista.

La kinèsica i la postura s'avaluen en la recollida de dades, durant i després del tractament per construir hipòtesis i detectar conductes incongruents. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 27. En quins tres moments clínics s'ha d'avaluar la postura del pacient i per a què serveix? 28. Com es defineix la proxèmia i quina consideració exigeix el contacte físic en la pràctica fisioterapèutica? Bases de Comunicació i Ètica: Apunts i Guia de Repàs 27 COMUNICACIÓ 5 L'entrevista clínica semiestructurada i els seus àmbits EN ACABAR SABRÀS Estructurar cronològicament una entrevista clínica des de la recepció fins al tancament.

Formular preguntes obertes i tancades de forma adequada segons l'objectiu de cada fase. Identificar les dimensions biològiques, psicològiques i socials del dolor en l'anamnesi. Distingir els diversos àmbits comunicatius en la tasca professional del fisioterapeuta. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 29 Per què saber escoltar i preguntar amb precisió pot modificar l'èxit biològic d'un tractament físic? La comunicació en l'entorn assistencial no és un simple intercanvi d'informació teòrica, sinó una eina terapèutica fonamental.

Una comunicació clínica eficaç permet recollir dades precises, clarificar el pla terapèutic, generar confiança i seguretat, reduir malentesos o conflictes i millorar de forma substancial l'adherència al tractament per obtenir millors resultats funcionals. Durant el procés assistencial intervenen idees, sentiments, creences i coneixements que cal codificar i descodificar correctament. Tanmateix, la comunicació humana pateix pèrdues inevitables: del 100 % del que es pensa, només es transmet al voltant d'un 80 %, el receptor en percep prop d'un 60 % i finalment només s'arriba a interpretar entre el 30 % i el 50 % del missatge original.

L'entrevista clínica semiestructurada és l'instrument principal per minimitzar aquesta degradació i establir una aliança sòlida. Estructura seqüencial de l'entrevista clínica L'entrevista clínica requereix una doble tasca simultània: guiar el procés d'avaluació amb rigor tècnic i, paral·lelament, anar construint el vincle de confiança amb la persona atesa. Aquest procediment es desenvolupa en cinc etapes cronològiques ben delimitades: Inici de la sessió: Presentació del professional, explicació clara dels objectius de la trobada (què es farà i què es preguntarà) i identificació precisa del motiu de consulta.

1 Recollida de la informació (anamnesi): Exploració detallada del motiu de consulta: localització («què»), mecanisme o circumstàncies d'aparició («com»), cronologia («quan»), intensitat del símptoma mitjançant escales de dolor («quant»), antecedents personals, evolució del quadre i factors agreujants o mitigants. S'ha d'atendre especialment la perspectiva subjectiva del pacient i les seves preocupacions. 2 Examen físic: Exploració física directa orientada a contrastar, validar o descartar les hipòtesis generades durant l'anamnesi.

3 Bases de Comunicació i Ètica: Apunts i Guia de Repàs 28 Des de la perspectiva del mètode clínic en fisioteràpia, l'entrevista s'integra dins d'un cicle d'avaluació continuat que guia el raonament professional: Esquema del cicle d'avaluació clínica i presa de decisions terapèutiques. COMPROVA-HO 30 Quina és la funció de contrastar la hipòtesi diagnòstica abans i després de l'examen físic? Estratègies d'interrogatori i control del feedback clínic Per evitar la pèrdua d'informació clau, el professional ha de combinar diferents modalitats d'interrogatori i mantenir un control sistemàtic del feedback comunicatiu (vegeu «Comunicació — Fonaments del procés comunicatiu i models teòrics»).

Explicació i planificació: Devolució clínica cap a la persona. S'exposa la hipòtesi diagnòstica de manera entenedora, es pacta la proposta de tractament i es defineix la necessitat de sessions posteriors. 4 Tancament de la sessió: Comiat estructurat on es cedeix explícitament la paraula al pacient per resoldre dubtes d'última hora o expressar comentaris finals. 5 Bases de Comunicació i Ètica: Apunts i Guia de Repàs 29 Tipus de formulació Finalitat principal Exemple clínic Preguntes obertes Explorar la narrativa lliure del pacient, conèixer les seves creences, expectatives i descripció espontània de la vivència sense condicionar la resposta.

«Com descriuria la molèstia que sent a la cama al llarg del dia?» Preguntes tancades Concretar dades precises, acotar símptomes, quantificar variables o descartar signes d'alarma ràpidament. «Aquest dolor augmenta quan puja escales?» Per garantir la fidelitat de la informació recollida, cal aplicar certes pautes metodològiques: Fugir d'idees preestablertes: Evitar biaixos previs o anticipar-se amb conclusions precipitades abans d'escoltar la descripció del pacient. Comprovació del feedback: Verificar regularment que allò expressat s'ha entès correctament mitjançant síntesis o paràfrasi clínica (vegeu «Comunicació — Habilitats relacionals: comunicació verbal i no verbal»).

Integració de la comunicació no verbal: Observar activament la postura del pacient, els gestos i les expressions de malestar corporal en diferents moments de la sessió (durant l'entrevista, el tractament i després de la intervenció), ja que poden confirmar o contradir el relat verbal. Esquema dels components principals de la comunicació no verbal assistencial. Bases de Comunicació i Ètica: Apunts i Guia de Repàs 30 ERROR FREQÜENT Confondre una pregunta tancada orientada al diagnòstic amb una pregunta inductiva o esbiaixada. Formular «Veritat que el dolor li baixa pel darrere de la cuixa?» indueix el pacient a assentir per complaença.

Cal formular alternatives neutres («Cap a quina zona es desplaça el dolor quan camina?») per no contaminar la hipòtesi clínica. Enfocament multidimensional del símptoma i valoració del dolor El dolor mai és un fenomen aïllat o exclusivament mecànic. Tal com es recull en el model biopsicosocial proposat pel psiquiatre George Engel l'any 1977, qualsevol símptoma requereix interpretar simultàniament la interacció entre objectivitat i subjectivitat. Diagrama de la integració biopsicosocial entre objectivitat i subjectivitat clínica.

L'exploració integral de la queixa clínica abasta tres esferes complementàries: Aspectes biològics: Localització anatòmica, fisiopatologia del teixit, intensitat quantificada i patrons mecànics agreujants o mitigants. Aspectes psicològics: Vivència emocional, preocupacions, recursos cognitius d'afrontament i dimensió sensorial. En pacients amb dolor crònic, s'utilitza el McGill Pain Questionnaire per analitzar les múltiples dimensions del dolor (sensorial, afectiva, cognitiva i conductual). Aspectes socioculturals: Influència del context laboral, càrregues familiars, estils de vida i condicionants culturals que modulen la percepció de discapacitat o malaltia.

COMPROVA-HO 31 Quines dimensions analitza el McGill Pain Questionnaire en l'avaluació de pacients amb dolor crònic? Àmbits de la comunicació en la pràctica de la fisioteràpia La tasca comunicativa del fisioterapeuta es desplega en cinc àmbits d'actuació diferenciats, cadascun amb objectius i exigències específiques: Bases de Comunicació i Ètica: Apunts i Guia de Repàs 31 Àmbit comunicatiu Interlocutors Objectius i eines essencials Pacients Usuari del servei Identificar necessitats reals, modular expectatives, establir empatia i millorar l'adherència al tractament mitjançant escolta activa i preguntes adaptades.

Família Nucli familiar i cuidadors Construir vincles col·laboratius, facilitar l'acompanyament del pacient, gestionar possibles interferències en la recuperació i coordinar la derivació si cal. Laboral Equip de treball i companys Definir el rol assistencial, coordinar maniobres de manipulació, fer de pont entre diferents demandes clíniques i detectar hàbits tòxics en la dinàmica interdisciplinària. Científic Comunitat investigadora Difondre la recerca pròpia mitjançant publicacions o congressos, aplicant el rigor de la normativa científica, capacitat de síntesi i habilitats d'exposició en públic.

Social Població general Educar en salut, realitzar tasques de prevenció comunitària i sensibilitzar sobre l'activitat física i el moviment funcional. L'actitud professional: gestió de la vulnerabilitat i acompanyament Les habilitats tècniques i els coneixements clínics perden eficàcia si no s'acompanyen de l'actitud adequada davant de la persona atesa. L'atenció ha de fonamentar-se en els següents principis relacionals: Reconeixement de la vulnerabilitat: Comprendre que la malaltia o el dolor situen el pacient en un estat de fragilitat física i emocional. Alineació…