TIC com a Eines d'Informació i Comunicació en Infermeria

I 0 flashcards i 9 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ, COMUNICACIÓ I DOCUMENTACIÓ Grau en Infermeria Universitat Rovira i Virgili AprenAI 2026-2027 Apunts de TIC en infermeria: HC3, La Meva Salut, llenguatge ATIC, NNNConsult, sistemes e-CAP i Gacela, simulació clínica i eines digitals de comunicació.

APREN.AI Índex 1 Innovació tecnològica — Intel·ligència artificial, 5G i xarxes socials Fonaments de la intel·ligència artificial Desenvolupament moral aplicat a les decisions tecnològiques Xarxes 5G i monitorització sanitària contínua Xarxes socials, perfilatge i filtres socials 2 Història clínica — HC3 i La Meva Salut Concepte, evolució normativa i propòsit de la HC3 Continguts, estructura funcional i comparativa amb el paper Marc legal, dret a la intimitat i accés a La Meva Salut Llenguatges infermers 3 Fonaments i terminologia ATIC Fonaments teòrics: del metaparadigma als marcs DIC i DICP Terminologies infermeres i necessitat de normalització Terminologia ATIC: arquitectura d'interfase multiaxial Diagnòstics i intervencions en la pràctica clínica 4 El procés infermer i NNNConsult El procés infermer i el cicle metodològic (VDPIE) Taxonomies internacionals i plans de cures estandarditzats Gestió de cures amb NNNConsult: navegació i vinculació metodològica 5 Eines docents i recerca — Recursos 2.0, Realitat Virtual i Augmentada Serveis institucionals i virtualització: La Factoria i Virtlabs Programari per a la creació de continguts i prototipatge Eines d'interacció a l'aula i avaluació formativa Realitat Virtual i Realitat Augmentada en salut Sistemes de registre clínic 6 Centricity Critical Care i e-CAP Centricity Critical Care (CCC) en unitats de cures intensives L'e-CAP a l'Atenció Primària de l'Institut Català de la Salut Integració del procés infermer a l'e-CAP 7 Aplicatiu Gacela Arquitectura visual: mapa de llits i codi cromàtic Iconografia clínica i panell d'alertes individuals Valoració integral inicial per necessitats TIC com a Eines d'Informació i Comunicació en Infermeria 1 El pla de cures estandarditzat Agenda de treball, signatura de cures i evolutiu Variables clíniques especials: escales i continuïtat assistencial 8 Metodologies actives — Simulació clínica i Serious Games Fonament pedagògic: la piràmide d'Edgar Dale Les tres fases metodològiques de la simulació Classificació de les modalitats de simulació Serious Games: concepte i aplicació amb SIMOONS 9 Comunicació digital — Producció de contingut audiovisual en salut Reptes i necessitat del vídeo en salut pública Dilemes ètics i riscos del professional sanitari a la xarxa Dinamisme del cicle de comunicació Estratègia de contingut: Engage, Inform, Inspire Estructura del missatge per al canvi de conducta Equip i fases de la producció audiovisual Catàlegs i eines digitals per a la creació 10 Resum per repassar Innovació tecnològica, ètica i xarxes Història clínica compartida i marc legal Llenguatges infermers i metodologia Sistemes de registre clínic en salut Simulació, jocs seriosos i comunicació audiovisual Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. TIC com a Eines d'Informació i Comunicació en Infermeria 2 1 Innovació tecnològica — Intel·ligència artificial, 5G i xarxes socials EN ACABAR SABRÀS Distingir el funcionament de la intel·ligència artificial basada en patrons respecte a la programació clàssica. Relacionar les etapes del desenvolupament moral de Piaget i Kohlberg amb l'ètica de les decisions automatitzades. Identificar les millores tècniques del 5G que afavoreixen la monitorització continuada de la salut. Explicar com actuen els filtres socials i el perfilatge comercial en la generació de biaixos d'informació.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què un algorisme de diagnòstic mèdic pot repetir un error humà encara que cap persona li hagi donat ordres incorrectes? La transformació digital en l'àmbit sanitari va més enllà de la simple informatització de documents. Els nous entorns clínics incorporen tecnologies disruptives capaces de gestionar grans volums d'informació, connectar dispositius en temps real i condicionar les decisions professionals.

ESQUEMA Mapa de continguts de les TIC en salut Innovació tecnològica IA, connectivitat 5G i xarxes Història clínica digital HC3 i La Meva Salut Llenguatges infermers Taxonomia ATIC i NNNConsult Sistemes de registre Aplicatius Gacela, CCC i e-CAP Docència i simulació Realitat virtual, jocs i simulació Comunicació digital Producció audiovisual en salut TIC com a Eines d'Informació i Comunicació en Infermeria 3 Fonaments de la intel·ligència artificial La intel·ligència artificial (IA) comprèn sistemes d'informació dissenyats per processar grans volums de dades, detectar patrons complexos i establir relacions entre variables.

Lluny de les representacions de robots antropomòrfics o de simples assistents de veu com Siri, la IA suposa una ruptura metodològica respecte a la computació tradicional. DEFINICIÓ La computació clàssica executa exclusivament instruccions prefixades mitjançant regles lògiques seqüencials. En canvi, els sistemes d'intel·ligència artificial identifiquen patrons de forma autònoma a partir de les dades d'entrada i aprenen mitjançant la reiteració d'aquests patrons. L'aprenentatge d'un model d'IA depèn directament de la informació que rep com a entrenament. Si les dades contenen mancances o desviacions, el sistema reproduirà aquests errors en les seves prediccions.

ERROR FREQÜENT Un error habitual a l'examen és considerar la IA com un robot físic o un programari rígid programat línia per línia. Recorda: la IA s'estructura al voltant de l'aprenentatge basat en dades i el reconeixement de relacions complexes, no en instruccions manuals fixes. COMPROVA-HO 2 Quina és la diferència clau entre un ordinador estàndard i un sistema d'intel·ligència artificial a l'hora de resoldre un problema? Desenvolupament moral aplicat a les decisions tecnològiques L'aplicació d'algoritmes en decisions humanes requereix una anàlisi ètica profunda. Per entendre com es construeixen els judicis ètics s'utilitzen els models evolutius de Jean Piaget i Lawrence Kohlberg.

Autor Etapes o estadis Eix central del judici moral Jean Piaget Etapa premoral Absència de comprensió de les normes de convivència. Realisme moral Submissió estricta a les regles dictades per l'autoritat externa. Relativisme moral Comprensió de les normes com a convenis flexibles sotmesos a revisió. TIC com a Eines d'Informació i Comunicació en Infermeria 4 Autor Etapes o estadis Eix central del judici moral Lawrence Kohlberg Obediència i càstig / Individualisme i intercanvi Criteris basats en l'evitació del càstig i el benefici propi immediat. Relacions interpersonals / Ordre social Adequació a les expectatives del grup i manteniment de la llei social.

Contracte social / Principis universals Prioritat dels drets fonamentals i dels principis ètics per sobre de la norma. Quan es dissenyen o s'apliquen sistemes tecnològics en entorns sanitaris, cal identificar en quin estadi moral operen els criteris de decisió per garantir que no es limitin a criteris utilitaristes o d'estricta obediència mecànica. COMPROVA-HO 3 A quina fase de Piaget correspon la comprensió que les normes són acords modificables i no regles immutables?

Xarxes 5G i monitorització sanitària contínua La connectivitat mòbil de cinquena generació (5G) suposa un salt qualitatiu respecte al 4G per tres característiques tècniques fonamentals: una velocitat de transferència molt superior, una reducció dràstica de la latència (temps de resposta en la transmissió de dades) i un menor consum energètic per node connectat. Aquest estalvi en el consum d'energia facilita la proliferació d'aparells sense pantalla capaços de mantenir-se enllaçats de forma ininterrompuda: Estat actual de la mesura: es generen informes detallats de la qualitat del son mitjançant dispositius personals, tot i que el seu enviament clínic automàtic no està completament implantat.

Perspectiva assistencial propera: registre continu i immediat de paràmetres com la freqüència cardíaca, la saturació d'oxigen i la temperatura corporal. Xarxes socials, perfilatge i filtres socials L'ús massiu de les xarxes socials per milions de ciutadans genera un flux continu de dades personals. Això planteja dues problemàtiques crítiques per a la gestió sanitària i el criteri professional: TIC com a Eines d'Informació i Comunicació en Infermeria 5 Aspecte crític Mecanisme d'acció Impacte en l'usuari i la salut Propietat de les dades i profiling La informació compartida pertany a les empreses desenvolupadores, les quals estableixen acords comercials que els usuaris no coneixen.

Construcció de perfils individuals que condicionen l'oferta de serveis o la intimitat. Filtres socials Els serveis gratuïts o de baix cost acumulen dades de conducta i personalitzen el contingut que mostren segons la informació prèvia de l'usuari. Risc de desenvolupar una visió parcial i desequilibrada de la societat, amb repercussions directes sobre la percepció de la realitat sanitària. Si els professionals de la salut no són conscients de l'efecte d'aquests filtres, corren el perill d'extrapolar biaixos propis del seu entorn digital a la pràctica clínica habitual. COMPROVA-HO 4 Com afecten els serveis digitals gratuïts a la informació que una persona rep a les xarxes socials?

IDEES CLAU La intel·ligència artificial no s'identifica amb la robòtica física, sinó amb sistemes d'informació capaços d'aprendre patrons a partir de grans volums de dades. A diferència dels ordinadors tradicionals, que executen ordres fixes preestablertes, els sistemes d'IA aprenen i depenen directament de les dades d'entrada. El desenvolupament moral segons Piaget transita des de la fase premoral fins al relativisme moral, passant pel realisme moral. Kohlberg estructura el criteri moral des del binomi obediència/càstig fins als principis ètics universals i el contracte social.

La tecnologia 5G millora la velocitat, redueix el consum energètic i disminueix la latència, facilitant la monitorització de constants com temperatura, saturació i pols. La propietat corporativa de les dades i els filtres socials generen visions parcials de la realitat que condicionen la presa de decisions. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 5. En què es diferencia la computació convencional de la intel·ligència artificial? 6. Quines etapes defineix Jean Piaget en l'evolució del judici moral? 7. Quines millores tècniques clau aporta el 5G respecte al 4G per a la monitorització de la salut? TIC com a Eines d'Informació i Comunicació en Infermeria 6 Test Encercla la resposta correcta.

Les solucions són al final. 8. Quina funció defineix principalment la intel·ligència artificial? 9. Com descriu Piaget la seva etapa de realisme moral? 10. Quin avantatge del 5G facilita connectar dispositius sense pantalla? 11. Quin és el risc principal que produeixen els filtres socials a les xarxes? 2 Història clínica — HC3 i La Meva Salut EN ACABAR SABRÀS Definir el model de funcionament i els beneficis de la Història Clínica Compartida de Catalunya (HC3). Distingir els avantatges i inconvenients entre la història en paper i el registre electrònic compartit. Explicar els drets d'intimitat, titularitat i ocultació de dades a través de La Meva Salut.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 12 A qui pertanyen legalment les dades que consten a la història mèdica d'un hospital?

Substituir únicament els assistents vocals a) Executar ordres seqüencials rígides b) Controlar robots amb aparença humana c) Reconèixer patrons i relacions complexes d) Absència absoluta de regles a) Criteris basats en principis universals b) Submissió estricta a l'autoritat externa c) Revisió dialogada de les normes d) Menor consum energètic de xarxa a) Eliminació total dels filtres digitals b) Implantació de regles mecàniques c) Major capacitat d'emmagatzematge local d) L'augment del consum elèctric domèstic a) L'adquisició d'una visió social esbiaixada b) La conversió de dades a regles lògiques c) La pèrdua d'accés a serveis gratuïts d) TIC com a Eines d'Informació i Comunicació en Infermeria 7 La transformació digital del sistema sanitari català ha permès superar la fragmentació de la informació mèdica tradicional.

La integració de dades en un entorn compartit garanteix que els equips assistencials disposin de la informació necessària en el moment precís, situant la persona com a eix central del procés clínic. ESQUEMA Estructura de la Història Clínica Digital Concepte, evolució normativa i propòsit de la HC3 La Història Clínica Compartida de Catalunya (HC3) és un instrument electrònic corporatiu que integra dades, informes i valoracions assistencials sobre el procés de salut d'una persona. Aquest sistema funciona sota un model de gestió descentralitzada: cada institució sanitària manté els seus sistemes locals, però publica i fa accessible la informació rellevant a través de la xarxa pública de salut.

Cronologia de l'evolució normativa cap a la història clínica única. HC3 Història Clínica Compartida de Catalunya Propòsit assistencial Continuïtat de cures i reducció de duplicitats Estructura funcional Mòduls de resum, contacte, curs i cronicitat Marc jurídic Intimitat, titularitat ciutadana i ocultació La Meva Salut Portal ciutadà d'accés i participació TIC com a Eines d'Informació i Comunicació en Infermeria 8 L'origen normatiu de la història clínica informatitzada arrenca amb la Llei 14/1986, de 25 d'abril, General de Sanitat, que va establir el deure d'emetre informes escrits i el dret del pacient a rebre informació del seu procés.

Més endavant, la Llei 21/2000 a Catalunya i la Llei 41/2002, de 14 de novembre (Bàsica Reguladora de l'Autonomia del Pacient) van formalitzar l'objectiu d'assolir una història clínica única per usuari. Aquest marc va culminar amb la creació de la HC3 entre 2007 i 2008. Els objectius fonamentals de la HC3 se centren en tres pilars: Garantir la continuïtat assistencial entre nivells (atenció primària, especialitzada, sociosanitària i urgències) i fomentar la corresponsabilitat ciutadana. Incrementar l'eficiència clínica en evitar la duplicitat de proves diagnòstiques innecessàries i controlar interaccions de tractaments incompatibles.

Proporcionar seguretat i confidencialitat mitjançant protocols estrictes d'accessibilitat per a professionals i usuaris. A més de la tasca assistencial directa, la informació continguda a la HC3 s'utilitza en àmbits com la recerca, l'estudi epidemiològic i la docència. COMPROVA-HO 13 Quin és el propòsit d'implantar un model de gestió descentralitzada a la HC3? Continguts, estructura funcional i comparativa amb el paper La HC3 agrupa una gran varietat de documents i registres generats durant els diferents episodis d'atenció mèdica i infermera. Esquema d'integració de fonts i documents clínics a la HC3.

TIC com a Eines d'Informació i Comunicació en Infermeria 9 Dins d'aquest entorn integrat es poden consultar les dades següents: Informes mèdics d'alta, cirurgia, anatomia patològica i laboratori. Plans d'intervenció individualitzat compartit (PIIC) i marcatges per a pacients crònics o complexos. Preinformes i informes del Servei d'Emergències Mèdiques (SEM). Imatge diagnòstica digitalitzada i els seus informes associats. Variables biomètriques estructurades i dades de risc clínic (CRG). Dades d'atenció social i infància (DGAIA). Document de voluntats anticipades i pla de medicació vigent. Diagnòstics actius, calendaris de vacunació i espirometries.

Agendes de cites i curs clínic d'atenció primària. Operativament, la informació s'organitza en quatre pantalles clau per facilitar la consulta: Mòdul Contingut clínic Utilitat assistencial Dades del pacient Filiació, telèfon, equip assignat d'atenció primària i geolocalització. Facilita el contacte directe i la coordinació domiciliària o no presencial. Resum del pacient Tractaments actius, diagnòstics rellevants, vacunes i últims informes. Ofereix una visió ràpida de l'estat de salut sense navegar per tot l'historial. Curs clínic Evolutius cronològics de tots els proveïdors assistencials visitats. Permet filtrar per tipus de document o data segons la necessitat professional.

Cronicitat Plans terapèutics singularitzats per a pacients crònics complexos o avançats. Coordina metges, infermeres i treballadors socials en l'estadiatge de la malaltia. La transició des de la documentació física tradicional cap al registre electrònic compartit ha transformat radicalment la pràctica diària: Format Punts forts Limitacions Història en paper Portabilitat immediata a la consulta física; no depèn de subministrament elèctric ni de formació informàtica. Risc de pèrdua física, degradació del suport, cal·ligrafia il·legible, duplicitat d'arxius i accés restringit a una sola persona alhora.

HC3 (digital) Accessibilitat simultània i immediata, reducció dràstica d'errors clínics, llegibilitat total i suport algorítmic a la decisió. Vulnerabilitat a caigudes de xarxa o servidors, necessitat de maquinari específic, despesa d'implantació i corbes d'aprenentatge. COMPROVA-HO 14 Quina diferència funcional existeix entre la pantalla «Resum del pacient» i la de «Curs Clínic»? TIC com a Eines d'Informació i Comunicació en Infermeria 10 Marc legal, dret a la intimitat i accés a La Meva Salut La gestió massiva de registres de salut comporta deures i límits jurídics d'estricte compliment.

L'article 18.4 de la Constitució Espanyola protegeix la intimitat dels ciutadans davant l'ús de la informació digital, consagrant el dret a la intimitat informativa. L'accés als registres es troba segmentat segons el perfil professional (metges, infermeres, administratius o tècnics) sota un principi de necessitat estricta per a la tasca assistencial o de gestió. ERROR FREQÜENT Un error habitual a l'examen és considerar que el centre sanitari o el metge és el propietari legal de la documentació mèdica. La ciutadania és la titular legítima de les dades de salut de la seva història clínica; els centres i professionals en són exclusivament custodis assistencials.

Aquesta titularitat confereix a la persona usuària el dret d'ocultació: la facultat de sol·licitar motivadament que determinades dades o informes concrets no apareguin visibles per a la resta de proveïdors a la xarxa compartida de la HC3. D'altra banda, La Meva Salut materialitza aquest principi de sobirania del pacient. Es tracta d'un espai digital en línia, segur, personal i intransferible, mitjançant el qual el Departament de Salut posa a disposició de la ciutadania major d'edat de Catalunya la seva informació clínica, diagnòstics, informes d'alta, resultats de proves i pla terapèutic, facilitant que passi de ser un subjecte passiu a un agent actiu i participatiu en les seves cures.

COMPROVA-HO 15 En què consisteix el dret d'ocultació a la HC3? IDEES CLAU La HC3 connecta els proveïdors de salut catalans mitjançant una estructura descentralitzada per afavorir la continuïtat assistencial i reduir duplicitats. La ciutadania és la titular legítima de les dades de salut, actuant els centres com a custodis. L'article 18.4 de la Constitució Espanyola protegeix la intimitat informativa dels pacients. El dret d'ocultació permet al pacient sol·licitar que certa informació clínica no sigui visible de forma generalitzada a la HC3. La Meva Salut és la plataforma digital que permet a la ciutadania accedir directament a les seves dades clíniques i informes.

COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 16. Quin article de la Constitució Espanyola empara la privacitat davant l'ús de sistemes electrònics de dades? 17. A qui pertanyen legítimament les dades registrades dins de la història clínica informatitzada? TIC com a Eines d'Informació i Comunicació en Infermeria 11 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 18. Qui té la titularitat jurídica de les dades mèdiques de la història clínica? 19. Quin benefici clínic prioritari aporta la integració de dades a la HC3? 20. Quina facultat atorga el dret d'ocultació a l'usuari sanitari? 21. Com s'anomena la plataforma ciutadana per accedir a la informació clínica a Catalunya?

El Departament de Salut com a gestor a) La persona ciutadana o pacient b) El metge o infermera que les registra c) L'hospital o centre d'atenció primària d) Evitar la necessitat de consentiment informat a) Eliminar per complet qualsevol error humà b) Centralitzar físicament tots els servidors c) Reduir duplicitats i incompatibilitats farmacològiques d) Destruir físicament els servidors de salut a) Modificar lliurement els diagnòstics mèdics b) Demanar que certs registres no siguin visibles c) Impedir que el centre emeti informes legals d) HC3 Gestor a) ATIC Salut b) La Meva Salut c) e-CAP Pacients d) TIC com a Eines d'Informació i Comunicació en Infermeria 12 3 Fonaments i terminologia ATIC EN ACABAR SABRÀS Distingir els components del metaparadigma infermer i dels marcs conceptuals DIC i DICP.

Diferenciar les terminologies combinatòries i enumeratives reconegudes per l'ANA. Descriure l'estructura d'interfase multiaxial d'ATIC (3 eixos principals i 9 complementaris). Classificar els diagnòstics ATIC en reals, de risc o de recurrència/progressió segons la perícia clínica. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 22 Per què no n'hi ha prou que un ordinador emmagatzemi dades i coneixement mèdic per prendre una bona decisió d'infermeria? La pràctica infermera requereix estructures sòlides per descriure la seva activitat, prendre decisions clíniques fonamentades i transmetre la informació de manera inequívoca dins dels sistemes de salut digitals.

ESQUEMA Estructura del tema Llenguatges infermers Llenguatges infermers 3 Fonaments i terminologia ATIC 4 El procés infermer i NNNConsult Fonaments i terminologia ATIC Marc DICP, models i arquitectura multiaxial Bases epistemològiques Metaparadigma i models teòrics Arquitectura ATIC Eixos principals, complementaris i diagnòstics Procés infermer i NNNConsult Etapes VDPIE i taxonomies NANDA-NOC-NIC Metodologia VDPIE Cicle de valoració a avaluació Taxonomies NANDA, NOC, NIC Sistemes de diagnòstics, resultats i intervencions TIC com a Eines d'Informació i Comunicació en Infermeria 13 Fonaments teòrics: del metaparadigma als marcs DIC i DICP Des dels anys 50 del segle XX, diversos corrents de pensament han cercat definir la identitat disciplinària i establir els estàndards de l'exercici professional.

Durant la dècada dels 80, aquestes teories van confluir en el metaparadigma infermer, que sintetitza el camp de coneixement al voltant de quatre conceptes nuclears: persona, salut, entorn i infermeria. L'orientació d'aquestes cures abasta múltiples metes assistencials que van des de la promoció d'hàbits saludables fins a la pal·liació en les etapes finals de la vida. Esquema dels objectius assistencials de les cures infermeres. Amb la incorporació de les tecnologies de la informació i la comunicació als entorns sanitaris, es va fer palès que calia una metaestructura per processar el corpus disciplinari.

L'any 1989, Graves i Corcoran van proposar el model teòric DIC (Dades, Informació i Coneixement) com a eix vertebrador de la informàtica infermera. Aquest model descriu com les observacions aïllades es transformen en significat i sabers organitzats. El mateix any 1989, Nelson i Joos van ampliar aquesta formulació introduint el concepte de perícia, donant lloc al marc DICP (Dades, Informació, Coneixement i Perícia). La perícia defineix la capacitat d'aplicar el coneixement clínic triant com i quan intervenir davant un problema o necessitat concreta d'una persona atesa.

Aquest constructe sosté el disseny dels Sistemes d'Informació Assistencial (SIA), permetent enregistrar dades estructurades que reflecteixen la presa de decisions. COMPROVA-HO 23 Quina aportació clau introdueix el marc DICP respecte al model DIC original? TIC com a Eines d'Informació i Comunicació en Infermeria 14 Terminologies infermeres i necessitat de normalització La presa de decisions es formalitza mitjançant la metodologia assistencial (vegeu «Llenguatges infermers — El procés infermer i NNNConsult»), la qual requereix registrar la valoració, la detecció de problemes, la planificació i l'execució. Diagrama del procés cíclic de decisió i valoració infermera.

Per donar suport a aquest cicle s'elaboren els plans de cures estandarditzats. Aquests plans sintetitzen problemes reals o potencials i prescriuen intervencions comunes per a grups concrets de pacients. Tanmateix, per reflectir aquest treball calien llenguatges infermers: sistemes semàntics normalitzats que codifiquen el saber disciplinar en la història de salut electrònica.

L'American Nurse Association (ANA) reconeix oficialment 12 terminologies infermeres, dividides segons la seva estructura interna: Tipus de sistema Base de construcció Finalitat principal Combinatoris Basats en conceptes Generar expressions complexes combinant termes elementals Enumeratius Basats en dades Oferir llistats tancats i prefixats de termes diagnòstics o d'acció Malgrat la utilitat per explotar dades i gestionar recursos administratius, les terminologies primigènies van mostrar limitacions importants: manca de familiaritat semàntica, ambigüitat i una abstracció excessiva que dificultava descriure l'evolució clínica real.

D'aquestes mancances va néixer l'exigència de dissenyar llenguatges que combinessin especificitat clínica, facilitat d'ús, seguretat i fidelitat en el retorn de la informació. TIC com a Eines d'Informació i Comunicació en Infermeria 15 Esquema dels requisits de qualitat per als llenguatges infermers. COMPROVA-HO 24 En què es diferencien els sistemes combinatoris dels enumeratius segons l'ANA? Terminologia ATIC: arquitectura d'interfase multiaxial La terminologia ATIC (Arquitectura Interfase-Informació, Infermeria, Coneixement) va ser desenvolupada per la Dra. E. Juvé durant els anys 90 per apropar el llenguatge natural de les infermeres als registres electrònics controlats.

L'any 2007, ATIC es va desplegar oficialment a la història clínica electrònica de la xarxa sanitària pública de Catalunya. DEFINICIÓ: TERMINOLOGIA D'INTERFASE Una terminologia d'interfase és un llenguatge estandarditzat orientat a conceptes que actua com a pont entre el vocabulari clínic quotidià que empren els professionals i l'estructura formal de dades que requereixen els sistemes informàtics. ATIC empra una estructura multiaxial que articula els seus elements a través de dos nivells d'eixos: 3 eixos principals: corresponen a les etapes nuclears del judici clínic: Observacions sistemàtiques: valoració inicial, continuada i focalitzada.

Judici clínic: diagnòstic d'estats, respostes, problemes i fenòmens. Intervencions: planificació i registre de la realització de les cures prescrites. TIC com a Eines d'Informació i Comunicació en Infermeria 16 9 eixos complementaris o secundaris: aporten precisió al concepte principal mitjançant beneficiari de les cures, foc, judici, accions, localització, potencialitat, productes i substàncies, presentació i altres atributs. ESQUEMA Arquitectura multiaxial de la terminologia ATIC Aquesta matriu garanteix seguretat jurídica i clínica, permet construir estàndards adaptats a la complexitat de cada pacient i facilita la comunicació interdisciplinària sense perdre detall operatiu.

COMPROVA-HO 25 Quins són els 3 eixos principals que conformen l'arquitectura d'ATIC? Diagnòstics i intervencions en la pràctica clínica El judici clínic a ATIC permet formular diagnòstics en quatre situacions vitals: salut (optimitzar l'estat i prevenir deterioraments), salut relativa (prevenir malalties i recuperar la situació prèvia), malaltia (evitar complicacions o la progressió) i al final de la vida (alleujar el patiment). Dins d'aquests escenaris, ATIC classifica els diagnòstics en tres categories: Tipus de diagnòstic Criteri d'identificació Exemple d'aplicació Diagnòstic real Problema present evidenciat per signes, símptomes o troballes clíniques durant la valoració.

Presència confirmada d'una lesió cutània activa. Eixos principals Representen les etapes del procés infermer Observacions sistemàtiques Valoració inicial, continuada i focalitzada Judici clínic Diagnòstic de problemes, fenòmens i resultats Intervencions Planificació i registre d'execució de cures Eixos complementaris 9 atributs que aporten especificitat Especificadors clínics Beneficiari, foc, judici, accions i atributs TIC com a Eines d'Informació i Comunicació en Infermeria 17 Tipus de diagnòstic Criteri d'identificació Exemple d'aplicació Diagnòstic de risc Vulnerabilitat a desenvolupar un esdeveniment advers per la presència de factors de risc.

Risc de caiguda per immobilitat o pèrdua de força. Diagnòstic de recurrència o progressió Situació real prèvia acompanyada de factors que afavoreixen la repetició o l'agreujament del procés. Episodis repetits de sagnat actiu amb risc de complicació severa. La qualitat del diagnòstic depèn directament de la perícia de la professional. Una infermera novella acostuma a valorar de manera superficial: genera llistes llargues de diagnòstics molt genèrics centrats exclusivament en allò visible. En canvi, un nivell de perícia superior permet dur a terme una valoració més profunda, acotant diagnòstics precisos i prioritzats.

A partir del diagnòstic es defineix la intervenció infermera: la prescripció d'una actuació professional destinada a prevenir, resoldre o pal·liar el problema de salut identificat. Les intervencions es poden desglossar en activitats, que en concreten els detalls per assegurar la qualitat, la continuïtat de cures i el compliment ètic i legal. ERROR FREQÜENT Confondre una intervenció infermera amb la simple execució procedimental d'una tècnica. Una intervenció ATIC no és un llistat de passos manuals, sinó una prescripció clínica fonamentada que respon a un judici diagnòstic previ per resoldre o tractar una situació del pacient.

COMPROVA-HO 26 Què caracteritza un diagnòstic de recurrència o progressió a ATIC respecte a un diagnòstic de risc simple? IDEES CLAU El metaparadigma infermer sintetitza el coneixement disciplinar al voltant de persona, salut, entorn i infermeria. El marc DICP (1989) amplia el model DIC afegint la perícia: la destresa per determinar com i quan aplicar el saber clínic. L'ANA reconeix 12 terminologies infermeres, agrupades en sistemes combinatoris (basats en conceptes) i enumeratius (basats en dades). ATIC, dissenyada per la Dra. E. Juvé i integrada el 2007 a la xarxa pública de Catalunya, és una terminologia d'interfase estructurada en 3 eixos principals i 9 secundaris.

Els diagnòstics ATIC es divideixen en reals, de risc i de recurrència/progressió, i la seva formulació està estretament vinculada al nivell de perícia de la professional. Una intervenció infermera representa la prescripció de cures derivada del diagnòstic i no s'ha de confondre amb la simple descripció d'un procediment tècnic. TIC com a Eines d'Informació i Comunicació en Infermeria 18 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 27. Quins autors van establir els fonaments dels marcs DIC i DICP l'any 1989? 28. Quins són els 9 eixos complementaris que matisen els eixos principals a la terminologia ATIC? 29. Com influeix el nivell de perícia clínica en la redacció del pla de cures infermer?

LLENGUATGES INFERMERS 4 El procés infermer i NNNConsult EN ACABAR SABRÀS Diferenciar les cinc etapes del cicle metodològic infermer (VDPIE) Relacionar la funció assistencial de les taxonomies NANDA, NOC i NIC Aplicar el criteri de priorització en l'estandardització de plans de cures Construir un pla de cures vinculant etiquetes, indicadors i accions a NNNConsult PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 30 Per quina raó carregar un pla de cures amb desenes de diagnòstics pot empitjorar l'atenció al pacient en lloc de millorar-la? El procés infermer i el cicle metodològic (VDPIE) El procés infermer constitueix el mètode científic de la pràctica professional.

Aquesta metodologia organitza l'atenció mitjançant una seqüència estructurada de cinc fases interdependents que s'identifiquen amb l'acrònim VDPIE: Valoració, Diagnòstic, Planificació, Intervenció o Execució i Avaluació. TIC com a Eines d'Informació i Comunicació en Infermeria 19 PROCÉS Fases consecutives del procés infermer (VDPIE) La fase de valoració requereix explorar la persona i el seu entorn clínic de manera sistemàtica. A l'àmbit català, aquesta recollida integral de dades sol organitzar-se a partir de les 14 necessitats fonamentals descrites per Virginia Henderson (vegeu «Sistemes de registre clínic — Centricity Critical Care i e- CAP»).

A partir d'aquestes troballes, s'arriba a la fase diagnòstica per assignar etiquetes normalitzades que uniformitzen la informació entre professionals. Durant la planificació es concreta el pla de cures: es programen les intervencions, es marquen les metes que es pretenen aconseguir i s'estableix el calendari de seguiment, com ara una citació posterior a consultes externes o la visita l'endemà en pacients ingressats. En tot recontacte cal repetir el cicle complet de valoració per monitoritzar els canvis.

La fase d'intervenció o execució posa en marxa les actuacions previstes, i la d'avaluació en mesura el resultat mitjançant sistemes informàtics que permeten verificar quines accions s'han assolit. COMPROVA-HO 31 Quina conseqüència pràctica té el caràcter cíclic del procés VDPIE quan es programa una nova visita? Taxonomies internacionals i plans de cures estandarditzats L'elaboració de plans de cures exigeix un llenguatge homogeni.

A escala mundial s'utilitzen tres taxonomies interrelacionades: NANDA per establir els diagnòstics infermers, NOC (Nursing Outcomes Classification) per fixar els resultats o objectius, i NIC (Nursing Interventions Classification) per descriure les intervencions i procediments concrets. Al sistema sanitari català, aquestes taxonomies s'articulen sovint mitjançant interfases pròpies com el llenguatge ATIC, on cada etiqueta autòctona disposa de correspondència amb la taxonomia internacional (vegeu «Llenguatges infermers — Fonaments i terminologia ATIC»).

Valoració Recollida integral de dades i necessitats de salut 1 Diagnòstic Identificació de respostes i assignació d'etiquetes NANDA 2 Planificació Selecció de resultats NOC i d'intervencions de cures 3 Execució Posada en pràctica de les actuacions NIC 4 Avaluació Mesura dels resultats obtinguts i reinici del cicle 5 TIC com a Eines d'Informació i Comunicació en Infermeria 20 Els plans de cures estandarditzats guien la presa de decisions en situacions assistencials habituals o complexes (com ara un pacient infantil amb traumatisme).

Aquests protocols són dissenyats principalment per infermeres gestores i equips multidisciplinaris de perfil heterogeni, integrant la millor evidència científica i l'experiència pràctica. Els passos clau per a la seva construcció són: Definició exhaustiva de la població diana (les prioritats i cures canvien radicalment entre un infant i una persona gran davant una mateixa patologia). Establiment de prioritats clíniques. Definició de metes mesurables mitjançant la taxonomia NOC. Selecció d'actuacions detallades amb la taxonomia NIC. Documentació i registre complet del pla en l'entorn digital del centre.

Criteri de disseny Justificació sanitària Objectiu del pla Processos més prevalents Hi ha una gran disparitat d'actuacions individuals malgrat ser processos quotidians. Unificar i homogeneïtzar la pràctica assistencial de tot l'equip. Processos més estranys Manca d'hàbit i experiència clínica en situacions de baixa freqüència. Guiar de forma segura l'actuació davant patologies poc comunes. COMPROVA-HO 32 Per quina raó s'ha de protocol·litzar tant una situació d'alta prevalença com una malaltia molt poc freqüent?

Gestió de cures amb NNNConsult: navegació i vinculació metodològica La plataforma informàtica NNNConsult reuneix les tres taxonomies (NANDA, NOC i NIC) per facilitar una cerca interconnectada d'alta eficiència. L'eina permet navegar pels diagnòstics a partir de dues grans portes d'entrada: l'arbre de dominis o bé la classificació per les necessitats bàsiques d'atenció de Virginia Henderson. Quan s'avalua un usuari, el programari permet identificar les necessitats alterades i desplega les etiquetes diagnòstiques associades. El mètode d'enllaç comença amb la selecció del diagnòstic NANDA. Des de la seva fitxa, el sistema suggereix directament els resultats NOC vinculats.

Un cop escollits els indicadors d'avaluació, és imprescindible tornar al diagnòstic NANDA d'origen per cercar la intervenció NIC. Si s'intenta saltar a les intervencions directament des de la pantalla de resultats NOC, l'eina restringeix el catàleg d'opcions i impedeix visualitzar intervencions rellevants. ERROR FREQÜENT Navegar directament del resultat NOC a la intervenció NIC redueix artificialment el ventall d'activitats disponibles. Cal tornar sempre a l'etiqueta NANDA de partida abans de triar les intervencions NIC per mantenir tot el repertori assistencial.

Així mateix, recarregar el pla amb un nombre excessiu de diagnòstics resta claredat operativa: cal prioritzar un nombre reduït i manejable d'etiquetes. TIC com a Eines d'Informació i Comunicació en Infermeria 21 EXEMPLE: FERIDA CUTÀNIA INFANTIL Davant un cas pediàtric amb una lesió dèrmica superficial, el procés s'estructura així: NANDA: Deteriorament de la integritat cutània. NOC: Integritat tissular: pell i membranes mucoses. S'avaluen els indicadors «integritat de la pell» (Escala 1, puntuant d'1 a 5) i «pigmentació de la pell» (Escala 14, puntuant d'1 a 5). NIC: Cura de les ferides.

Aquesta intervenció comprèn accions consecutives: rasurar si cal, observar els atributs de la lesió, netejar amb sèrum fisiològic estèril, desinfectar mitjançant clorhexidina aquosa al 2 % i cobrir la zona amb un apòsit de gasa. Un altre supòsit pràctic habitual és l'atenció postquirúrgica d'una apendicectomia en un infant, on s'avalua el risc de restrenyiment derivat del repòs i la intervenció: Esquema d'enllaç NANDA, NOC i NIC en apendicectomia pediàtrica. Taxonomia Camp clínic Detall de l'aplicació NANDA Domini 3: Eliminació i intercanvi Etiqueta: Riesgo de estreñimiento. Causes o factors relacionats: variacions de dieta, obstrucció intestinal postquirúrgica i feblesa muscular abdominal.

Símptomes o característiques definitòries: defecació dolorosa i cefalees. TIC com a Eines d'Informació i Comunicació en Infermeria 22 Taxonomia Camp clínic Detall de l'aplicació NOC Resultat: Eliminació intestinal Indicadors mesurats (amb escala i nivell òptim): Estreñimiento (Escala 14, nivell 4), Color de las heces (Escala 1, nivell 4) i Sangre en las heces (Escala 14, nivell 5). NIC Intervencions i activitats 1. Manejo del estreñimiento/impactación fecal: vigilar símptomes d'impactació i restrenyiment, inspeccionar freqüència, volum, forma i color fecal. 2. Manejo de líquidos: balanç precís d'entrades/sortides i estímul de la ingesta hídrica per via oral. 3.

Control intestinal: monitorització de signes gastrointestinals. COMPROVA-HO 33 Quina diferència funcional existeix entre les taxonomies NOC i NIC dins la fitxa d'un pla de cures? IDEES CLAU El procés infermer s'organitza en cinc fases consecutives que formen el cicle continu VDPIE: Valoració, Diagnòstic, Planificació, Intervenció/Execució i Avaluació. La tríada NNN reuneix els diagnòstics (NANDA), els objectius o criteris de resultat amb escales de mesura (NOC) i les intervencions o procediments d'acció (NIC).

Els plans de cures estandarditzats s'han de prioritzar tant en processos molt freqüents (per disminuir la dispersió de pràctiques) com en patologies infreqüents (per pal·liar la manca d'experiència de l'equip). A la plataforma NNNConsult cal cercar els resultats NOC des de l'etiqueta NANDA i retrocedir de nou a NANDA abans d'explorar les opcions de la taxonomia NIC. L'eficiència operativa d'un pla de cures exigeix concisió clínica: cal seleccionar poques etiquetes i no saturar el document amb diagnòstics secundaris. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 34. Quin inconvenient metodològic té seleccionar les intervencions NIC directament des de la pantalla d'un resultat NOC a NNNConsult? 35.

A partir de quins dos marcs estructurals permet cercar els diagnòstics la plataforma NNNConsult? TIC com a Eines d'Informació i Comunicació en Infermeria 23 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 36. Quins quatre conceptes articulen el metaparadigma infermer establert als anys 80? 37. Quin concepte van introduir Nelson i Joos l'any 1989 al marc DIC? 38. Quants eixos principals i complementaris té l'arquitectura d'ATIC? 39. Com es defineix un diagnòstic de recurrència o progressió a ATIC? 40. Quin és l'ordre lògic de les fases del procés infermer sintetitzades a l'acrònim VDPIE? 41. Per què cal elaborar plans estandarditzats per a situacions clíniques molt prevalents?

42. Com s'ha de procedir a NNNConsult per no limitar la recerca d'intervencions NIC?

Dades, informació, coneixement i perícia a) Persona, salut, entorn i infermeria b) Valoració, diagnòstic, planificació i execució c) Observacions, judici, intervencions i avaluació d) Prescripció a) Interfase b) Perícia c) Estandardització d) 2 principals i 10 complementaris a) 4 principals i 8 complementaris b) 12 principals i cap complementari c) 3 principals i 9 complementaris d) Llistat enumeratiu de signes i símptomes aïllats a) Prescripció detallada d'un procediment tècnic pal·liatiu b) Estat real amb variables que afavoreixen la repetició o empitjorament c) Identificació d'un risc sense presència de malaltia d) Verificació, Diagnòstic, Priorització, Execució i Avaluació a) Valoració, Determinació, Protocol, Intervenció i Anàlisi b) Valoració, Diagnòstic, Prescripció, Indicació i Examen c) Valoració, Diagnòstic, Planificació, Intervenció i Avaluació d) Perquè el personal novell desconeix la patologia a) Per evitar l'ús de la taxonomia NANDA b) Perquè són obligatoris per llei a primària c) Per reduir la diversificació i uniformitzar la pràctica d) Eliminar els indicadors NOC abans de continuar a) Triar el NIC directament des del resultat NOC b) Tornar al diagnòstic NANDA abans d'obrir NIC c) Buscar el codi NIC al cercador de Google d) TIC com a Eines d'Informació i Comunicació en Infermeria 24 43.

Quina funció específica tenen els components de la taxonomia NOC en un pla de cures?

5 Eines docents i recerca — Recursos 2.0, Realitat Virtual i Augmentada EN ACABAR SABRÀS Distingir les funcions de suport de La Factoria i la virtualització d'aplicacions amb Virtlabs Diferenciar les utilitats de presentació, prototipatge i avaluació interactiva com Marvel, Socrative i Slido Contrastar la naturalesa immersiva de la Realitat Virtual enfront de la Realitat Augmentada Identificar els tres requeriments tècnics indispensables per fer funcionar la Realitat Augmentada PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 44 Com pot un estudiant utilitzar un programa informàtic docent avançat sense tenir-lo descarregat ni instal·lat al seu ordinador?

L'ecosistema tecnològic aplicat a la docència universitària i la investigació en ciències de la salut integra serveis institucionals, eines de comunicació 2.0 i tecnologies immersives dissenyades per potenciar l'aprenentatge actiu i la transferència de coneixement.

Definir el problema de salut identificat a) Establir indicadors mesurables per valorar objectius b) Descriure les activitats manuals de la cura c) Organitzar la distribució de llits hospitalaris d) TIC com a Eines d'Informació i Comunicació en Infermeria 25 ESQUEMA Eines docents, recursos digitals i tecnologies visuals Serveis institucionals i virtualització: La Factoria i Virtlabs La Factoria constitueix un espai operatiu destinat a la comunitat universitària (estudiants, personal docent i investigador i personal d'administració i serveis) per gestionar recursos vinculats a les TIC i a les Tecnologies per a l'Aprenentatge i el Coneixement (TAC).

Aquest entorn centralitza diversos serveis de suport acadèmic: Catàleg d'eines digitals: solucions per a l'edició de vídeo, àudio i imatge fixa, captura de pantalla, generació d'elements gràfics (GIF animats) i gestió de documents PDF. Banc de recursos digitals: arxius multimèdia de suport, com il·lustracions, iconografia, fitxers d'imatge PNG, clips de vídeo, música i efectes de so. Serveis TIC globals: accés a plataformes corporatives com Office 365, el Campus Virtual institucional, sistemes d'antivirus, intranet i el CRAI. Préstec d'equipament audiovisual: lots tècnics per a la gravació de vídeo, micròfons, gravadores de so i equips de fotografia.

Serveis universitaris Plataformes institucionals i recursos TAC La Factoria Catàleg d'eines digitals i banc multimèdia Virtlabs Virtualització d'aplicacions web sense instal·lació Creació i prototipatge Generació de contingut educatiu i apps Presentacions interactives Prezi, Powtoon i Genially Marvel Prototipatge interactiu sobre pantalles prèvies Interacció docent Avaluació formativa i dinamització d'actes Socrative Qüestionaris i activitats avaluatives en directe Slido Participació de l'audiència mitjançant votacions Tecnologies visuals Sistemes immersius i dades superposades Realitat Virtual Immersió completa i substitució de l'entorn Realitat Augmentada Informació digital superposada en temps real TIC com a Eines d'Informació i Comunicació en Infermeria 26 Suport a la producció docent: guies i assessorament especialitzat per a la planificació i creació de material audiovisual educatiu a la universitat.

DEFINICIÓ Virtlabs és una plataforma web de virtualització d'aplicacions que permet obrir i executar programari especialitzat des de qualsevol ordinador sense haver d'instal·lar-lo localment al disc dur, amb total independència del sistema operatiu base. Programari per a la creació de continguts i prototipatge La generació de material pedagògic i la divulgació clínica empren diverses plataformes especialitzades segons el format i l'objectiu comunicatiu: Prezi: eina orientada a presentacions no lineals, infografies interactives, gràfics i vídeos dinàmics.

Powtoon: entorn dissenyat per elaborar vídeos i presentacions animades mitjançant personatges caricaturitzats i bafarades de text, útil per sintetitzar missatges visuals. Genially: aplicació multifuncional per dissenyar infografies, imatges interactives, presentacions i activitats de ludificació. Eines de captura i enregistrament de pantalla: solucions com Screencast-O-Matic (permet capturar pantalla, àudio del micròfon intern o extern) i Apowersoft-Free (enregistrament directe des de la web integrant pantalla i càmera web). Issuu: servei de publicació i distribució digital de documents en format revista o fulletó interactiu.

Marvel: aplicació especialitzada en la creació de prototips d'aplicacions mòbils. ERROR FREQÜENT Un error habitual a les avaluacions és afirmar que Marvel serveix per dibuixar o dissenyar les interfícies d'una app des de zero. A Marvel s'importen pantalles ja creades prèviament amb altres eines de disseny; la funció de Marvel és delimitar zones clicables i afegir la lògica interactiva i de navegació. COMPROVA-HO 45 Quin benefici tècnic aporta Virtlabs a un estudiant que necessita utilitzar un programari docent específic?

Eines d'interacció a l'aula i avaluació formativa L'avaluació formativa immediata i la dinamització de grups es basen en aplicatius de resposta en temps real: Socrative: facilita el disseny d'activitats avaluatives en directe mitjançant qüestionaris d'opció múltiple, preguntes de veritable o fals i dinàmiques de competició grupal (com la modalitat «carrera espacial»). Els estudiants s'hi connecten introduint un codi d'aula únic i el docent rep les dades de rendiment al moment. TIC com a Eines d'Informació i Comunicació en Infermeria 27 Slido: plataforma orientada a fòrums, conferències o seminaris amb alta concurrència.

Permet formular preguntes de forma anònima o nominal (indicant dades com la professió) i establir un sistema de votació popular per prioritzar les qüestions que susciten més interès col·lectiu. COMPROVA-HO 46 En quin context resulta més avantatjós emprar Slido en lloc de Socrative? Realitat Virtual i Realitat Augmentada en salut Les tecnologies visuals immersives modifiquen la relació de l'usuari amb el seu entorn físic i troben camps d'aplicació clau en l'aprenentatge sanitari i la investigació biomèdica. Característica Realitat Virtual (RV) Realitat Augmentada (RA) Grau d'immersió Immersió sensorial absoluta; aïlla l'usuari dels estímuls físics externs.

Superposició d'elements sense aïllament físic del món real. Funció principal Substitueix la realitat per un entorn completament simulat per computador. Afegeix capes d'informació digital contextualitzada al món visible en temps real. Origen del model Originalment vinculada a la recerca sobre els llindars perceptius cerebrals. Dissenyada directament per complementar i enriquir l'entorn quotidià.

Requisits tècnics i aplicacions de la Realitat Augmentada Perquè un sistema de Realitat Augmentada funcioni de manera operativa, requereix tres components tècnics essencials: Aquesta combinació s'implementa en nombrosos camps professionals: la medicina (visualització anatòmica o assistència en procediments), l'educació, l'arquitectura, l'automoció, l'entreteniment, la publicitat, la gestió d'esdeveniments i les ajudes lingüístiques. COMPROVA-HO 47 Quina diferència fonamental hi ha entre la percepció de l'entorn en la Realitat Virtual i en la Realitat Augmentada? Càmera o sensor de captura: obté la informació òptica de l'entorn real en directe per transmetre- la al processador.

1 Programari de processament: interpreta les dades visuals rebudes, computa la posició dels objectes i genera la informació digital complementària corresponent. 2 Dispositiu o pantalla de visualització: component de sortida que projecta de manera integrada el món físic i la capa digital superposada. 3 TIC com a Eines d'Informació i Comunicació en Infermeria 28 IDEES CLAU La Factoria ofereix recursos tècnics, préstec d'equips audiovisuals i catàlegs multimèdia a la comunitat universitària. Virtlabs virtualitza aplicacions al núvol, executant programari acadèmic sense requerir instal·lació física al dispositiu local.

Marvel s'utilitza exclusivament per atorgar interactivitat i enllaçar pantalles creades prèviament en altres programes de disseny. Socrative gestiona qüestionaris formatius en directe amb retorn immediat, mentre que Slido organitza i prioritza preguntes d'audiències nombroses mitjançant votacions. La Realitat Virtual produeix una immersió completa que substitueix la realitat física; la Realitat Augmentada superposa informació digital al món real mitjançant càmera, programari i pantalla. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 48. Quina funció específica desenvolupa l'eina Marvel en la creació d'aplicacions? 49. Quins tres components materials són imprescindibles per a l'ús de la Realitat Augmentada?

Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 50. Quin és l'objectiu principal de la plataforma universitària Virtlabs? 51. Quina tasca realitza l'usuari quan utilitza el programari Marvel? 52. Com gestiona Slido les preguntes dels participants en conferències multitudinàries?

Controlar l'assistència a les aules a) Emmagatzemar còpies de seguretat institucionals b) Editar presentacions interactives en línia c) Executar programari sense instal·lar-lo localment d) Gravar videotutorials mitjançant la pantalla a) Dibuixar icones vectorials des de zero b) Escriure codi per publicar a botigues c) Vincular pantalles prèvies afegint interactivitat d) Eliminant automàticament els missatges anònims a) Ordenant-les segons els vots de l'audiència b) Enviant les respostes directament per correu c) Obligant a respondre preguntes tipus test d) TIC com a Eines d'Informació i Comunicació en Infermeria 29 53. Quina característica distingeix la Realitat Virtual de l'Augmentada?

La RV necessita només una càmera web a) La RV aïlla completament dels estímuls externs b) La RV superposa gràfics al món real c) La RV s'aplica exclusivament a la publicitat d) TIC com a Eines d'Informació i Comunicació en Infermeria 30 6 Centricity Critical Care i e-CAP EN ACABAR SABRÀS Distingir les funcions específiques de Centricity Critical Care en cures intensives. Explicar l'abast clínic i poblacional de l'e-CAP a l'Atenció Primària. Relacionar el model de Henderson i les taxonomies NNN amb el registre a l'e-CAP. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 54 Per què calen sistemes informàtics completament diferents per a una UCI i per a un CAP?

Els sistemes d'informació clínica estructuren la documentació de les cures i donen suport a la presa de decisions assistencials. En funció del nivell d'atenció i de la complexitat del pacient, s'utilitzen plataformes altament especialitzades per a pacients crítics o aplicatius transversals per a l'atenció comunitària.

ESQUEMA Sistemes de registre clínic en salut Sistemes de registre clínic 6 Centricity Critical Care i e-CAP 7 Aplicatiu Gacela Entorn de Cures Crítiques Centricity Critical Care (CCC) Captura automàtica Monitors de capçalera i fluids Atenció Primària e-CAP a la xarxa pública Gestió poblacional Integrat amb HC3 i recepta Metodologia infermera Henderson i taxonomies NNN Hospitalització Convencional Aplicatiu Gacela TIC com a Eines d'Informació i Comunicació en Infermeria 31 Centricity Critical Care (CCC) en unitats de cures intensives Centricity Critical Care (CCC) és un programari de gestió d'informació clínica dissenyat per donar suport a la documentació i a la decisió clínica en àrees de pacients crítics.

En aquests entorns, la quantitat de paràmetres per minut requereix eines d'alta precisió. Entre les seves funcionalitats clau destaquen: Captura automàtica de dades: bolca les constants i lectures directament des dels equips biomèdics de capçalera del pacient. Gestió farmacològica i de fluids: permet planificar la fluidoteràpia i registrar ordres mèdiques d'exploració, fàrmacs i perfusions. Seguiment integral de cures: registra procediments, insercions de dispositius, observacions clíniques i comprovacions de seguretat. Planificació del treball: permet consultar tasques passades o pendents i marcar les actuacions executades.

Visualització avançada: presenta la informació mitjançant taules i gràfics per avaluar tendències clíniques. Estandardització i gestió documental: incorpora guies clíniques de la unitat, protocols segons grups de pacients, i exportació d'informes a PDF. COMPROVA-HO 55 Quina funcionalitat de CCC redueix l'error de transcripció manual dels paràmetres vitals? L'e-CAP a l'Atenció Primària de l'Institut Català de la Salut L'e-CAP és l'estació de treball i història clínica informatitzada implementada a la xarxa d'Atenció Primària de l'Institut Català de la Salut (ICS). Va entrar en funcionament l'any 2001 i rep actualitzacions tecnològiques constants.

Aquest sistema gestiona més de sis milions d'històries clíniques i compta amb gairebé 19.000 professionals assistencials actius al sistema sanitari públic de Catalunya. A més de l'ICS, 15 entitats proveïdores públiques han signat convenis d'ús per compartir aquesta plataforma unificada. Àmbit funcional Característiques a l'e-CAP Interconnexió del sistema Integració total amb la recepta electrònica i amb la Història Clínica Compartida de Catalunya (vegeu «Història clínica — HC3 i La Meva Salut»). Decisió clínica Alertes de seguretat del pacient i accés estructurat a resultats d'activitat assistencial.

Rol infermer Autonomia de registre per a cures infermeres i desenvolupament de noves competències comunitàries. TIC com a Eines d'Informació i Comunicació en Infermeria 32 ERROR FREQÜENT Confondre l'abast funcional d'e-CAP i CCC: CCC està orientat exclusivament al suport intensiu i capçalera de pacients crítics, mentre que e-CAP és l'estació integral d'Atenció Primària connectada a la xarxa d'utilització pública. COMPROVA-HO 56 Quina repercussió té la integració d'e-CAP en centres gestionats per proveïdors diferents a l'ICS?

Integració del procés infermer a l'e-CAP L'e-CAP organitza l'atenció d'infermeria seguint les etapes del procés assistencial, estructurat formalment a partir de la valoració de les necessitats bàsiques i les taxonomies normalitzades. Esquema del procés infermer integrat a l'e-CAP des del motiu de consulta. L'arquitectura del mòdul infermer a l'e-CAP s'estructura de la manera següent: Model de les 14 necessitats bàsiques de Virginia Henderson: eix teòric a partir del qual s'estructura la valoració inicial i l'anàlisi infermera després del motiu de consulta. Diagnòstics NANDA: sistema normalitzat per classificar les respostes humanes identificades durant la valoració clínica.

Classificació de Resultats d'Infermeria (NOC): fixació dels resultats esperats en el projecte de salut durant la fase de planificació i la mesura posterior en l'avaluació. Classificació d'Intervencions d'Infermeria (NIC): selecció i execució de les accions infermeres destinades a aconseguir els objectius marcats (vegeu «Llenguatges infermers — El procés infermer i NNNConsult»). Aquesta integració metodològica aporta beneficis clau a la professió infermera: Normalització del llenguatge: unifica conceptes i termes per a tot el col·lectiu assistencial. 1 Estandardització i suport documental: agilitza el registre i ajuda a fonamentar les decisions clíniques basades en protocols.

2 Visibilitat i mesura del rol infermer: documenta l'aportació específica d'infermeria en les cures i permet avaluar l'impacte en la salut mitjançant indicadors NOC. 3 TIC com a Eines d'Informació i Comunicació en Infermeria 33 IDEES CLAU Centricity Critical Care (CCC) permet la captura automàtica de dades d'equips biomèdics i la gestió clínica en unitats de crítics. L'e-CAP és el sistema de registre d'Atenció Primària de l'ICS en actiu des de 2001, amb més de 6 milions d'històries clíniques. La integració d'e-CAP amb la recepta electrònica i l'HC3 afavoreix la seguretat del pacient i la continuïtat assistencial.

La valoració infermera a l'e-CAP pren com a base el model de les 14 necessitats bàsiques de Virginia Henderson. L'ús coordinat de NANDA, NOC i NIC a l'e-CAP visibilitza la contribució autònoma d'infermeria i permet avaluar els resultats en salut. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 57. Com recull CCC les dades de monitors i equips a les unitats de cures intensives? 58. Quin paper juguen les taxonomies NOC i NIC dins de la planificació i execució de cures a l'e- CAP? SISTEMES DE REGISTRE CLÍNIC 7 Aplicatiu Gacela EN ACABAR SABRÀS Interpretar la codificació per colors del mapa de llits i la iconografia d'alertes clíniques a Gacela.

Comprendre l'estructura d'un pla de cures hospitalari diferenciant diagnòstics reals, de risc, intervencions i activitats. Identificar la utilitat de les escales EMINA i STRATIFY dins del mòdul de variables clíniques. Aplicar el principi legal de registre i signatura de totes les actuacions infermeres a l'agenda de treball. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 59 Si una infermera realitza una tècnica correcta a l'habitació però oblida signar-la a l'aplicatiu informàtic, té validesa assistencial i legal? Avenç científic: facilita l'extracció de dades fiables per a projectes de recerca, docència i investigació sanitària.

4 TIC com a Eines d'Informació i Comunicació en Infermeria 34 L'aplicatiu Gacela és el sistema d'informació clínic utilitzat preferentment a les unitats d'hospitalització per gestionar la planificació i el registre continu de les cures infermeres. A diferència d'altres programaris d'atenció primària o intensiva (vegeu «Sistemes de registre clínic — Centricity Critical Care i e-CAP»), Gacela s'articula mitjançant plans de salut i una representació visual permanent de la unitat. Arquitectura visual: mapa de llits i codi cromàtic La pantalla inicial de Gacela mostra la distribució física de la planta mitjançant el mapa de llits.

Aquest panell permet consultar la situació de cada pacient assignat a la sala mitjançant una codificació per colors estandarditzada: Color…