La infermera com a persona: autoconeixement i autocura

I 0 flashcards i 3 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS RELACIÓ TERAPÈUTICA I COMUNICACIÓ EN INFERMERIA Grau en Infermeria Universitat Rovira i Virgili AprenAI 2026-2027 Apunts sobre autoconeixement, teràpia d'Ellis, Finestra de Johari, relacions interpersonals i teoria de l'autocura d'Orem per al Grau en Infermeria.

APREN.AI Índex 1 El sistema intrapersonal: autoconeixement, diàleg intern i creences irracionals L'autoconeixement i els seus nivells de conducta Components de l'autoanàlisi i el diàleg intern Creences irracionals i model de teràpia emotivoracional d'Albert Ellis 2 Estratègies d'autoconeixement, autoconcepte i la Finestra de Johari Procés i estratègies d'autoconeixement Diferència entre autoconcepte, autoestima i autoimatge La Finestra de Johari com a eina d'autoconeixement 3 El sistema interpersonal i la teoria de l'autocura de Dorothea Orem El sistema interpersonal i la interacció humana La teoria de l'autocuidatge de Dorothea Orem Fases per elaborar un pla d'auto-cures professional 4 Resum per repassar Sistema intrapersonal i autoconeixement Autoconcepte i Finestra de Johari Sistema interpersonal i teoria de l'autocura Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. La infermera com a persona: autoconeixement i autocura 1 1 El sistema intrapersonal: autoconeixement, diàleg intern i creences irracionals EN ACABAR SABRÀS Distingir els quatre nivells de conducta en l'anàlisi de l'autoconeixement. Diferenciar els elements del model A-B-C d'Albert Ellis en una situació assistencial. Formular el procediment per reestructurar creences irracionals. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què davant d'una mateixa crítica professional dues persones reaccionen de manera totalment oposada?

En l'àmbit de la comunicació assistencial, el professional d'infermeria interacciona en dos nivells: el sistema intrapersonal i el sistema interpersonal. El sistema intrapersonal fa referència a la unitat de relació que cada individu manté amb si mateix. Els pensaments, emocions i sentiments interns generen el mateix nivell d'activació que si provinguessin de factors externs, establint diàlegs interiors que modulen directament el comportament. L'autoconeixement i els seus nivells de conducta Segons Norris (1987), l'autoconeixement és el procés d'observar-se a un mateix considerant passat, present i futur, a través d'un camí sincer i transparent.

Implica prendre consciència del jo i avaluar pensaments, valors, creences, emocions i habilitats. Cultivar aquest procés requereix coratge, consciència i esforç continuat, la qual cosa permet assolir una imatge personal realista i assumir una major responsabilitat. Per comprendre de manera integral com ens manifestem, cal distingir quatre nivells conductuals: Nivell de conducta Manifestació Descripció Conducta verbal Allò que diem Expressió mitjançant la paraula i el llenguatge explícit. Conducta cognitiva Allò que pensem El pensament en si mateix, diferenciat dels sistemes de creences. Conducta motriu Allò que fem Accions motores, actes físics i comportaments observables.

Conducta orètica Allò que sentim Vivències afectives, respostes emocionals i desitjos. PER RECORDAR-HO Per dur a terme una anàlisi personal efectiva, cal seguir tres passos seqüencials: observació d'un mateix, anàlisi del contingut observat i acció conscient sobre la pròpia conducta. La infermera com a persona: autoconeixement i autocura 2 L'autoconeixement resulta fonamental en la pràctica infermera perquè estimula el desenvolupament personal i permet reconèixer i gestionar respostes personals desajustades davant de circumstàncies clíniques complexes o situacions límit. COMPROVA-HO 2 Quina diferència hi ha entre la conducta cognitiva i la conducta orètica?

Components de l'autoanàlisi i el diàleg intern L'autoexamen sistemàtic es fonamenta en tres pilars essencials: Sentiments: reflecteixen la resposta afectiva (com alegria, tristesa, afecte, por o enuig). Cal identificar-los, comprendre'ls i acceptar-los sense emetre judicis de valor moral. Creences, actituds i valors: esquemes mentals que governen el comportament cap a un mateix i cap als usuaris. Necessitats personals: atenció a les pròpies carències físiques i psíquiques. Per poder oferir una atenció de qualitat, cal assegurar el propi benestar previ. Mitjançant el diàleg intern etiquetem i avaluem cada esdeveniment exterior, emoció o pensament.

Les creences actuen com a filtres: determinen si interpretem la realitat en termes positius o negatius, orienten el sentit de la vida i modulen directament el patró emocional. Creences irracionals i model de teràpia emotivoracional d'Albert Ellis La Teràpia Emotivoracional d'Albert Ellis demostra que el malestar emocional i les respostes conductuals desadaptatives no deriven directament dels fets externs, sinó de les creences i interpretacions cognitives que en fem. Esquema del model A-B-C aplicat a un cas clínic d'adherència farmacològica.

Aquest enfocament s'estructura en el model A-B-C: La infermera com a persona: autoconeixement i autocura 3 A (Esdeveniment activador): el fet objectiu que té lloc (per exemple, un professional que crida l'atenció a un pacient que no pren la pauta farmacològica). B (Beliefs / Creences i pensaments automàtics): la interpretació interna de la situació, sovint distorsionada per biaixos cognitius (com pensar: «li caic malament», «és massa exigent» o «tracta millor als altres»). C (Conseqüències emocionals i conductuals): la reacció final, com ara experimentar ansietat, abandonar el tractament mèdic i patir un deteriorament físic i anímic.

Diagrama del circuit entre creences, pensaments automàtics, emocions i respostes físiques. Ellis descriu un llistat de deu creences irracionals prevalents: 1. Necessitat absoluta de rebre l'estima i aprovació de tothom. 2. Exigència d'infallibilitat, perfecció extrema i èxit permanent per considerar-se valuós. 3. Pensar que la felicitat personal depèn exclusivament de causes i individus externs. 4. Creure que els fets pretèrits marquen el present de manera immutable i inevitable. 5. Convicció que per a cada conflicte hi ha d'haver una solució perfecta i única. 6. Tendència a la preocupació constant i anticipació obsessiva dels pitjors escenaris. 7.

Dependència extrema d'altres persones considerades més fortes. 8. Valorar com a catastròfic i insuportable el fet que els plans no es compleixin com hom volia. 9. Pretendre esquivar les dificultats i compromisos personals en lloc d'afrontar-los. 10. Preocupar-se i patir de manera desmesurada i contínua pels problemes dels altres. La infermera com a persona: autoconeixement i autocura 4 ERROR FREQÜENT Atribuir directament una reacció emocional o un abandonament de tractament a l'esdeveniment extern (A C). En el model d'Ellis, la causa immediata de la conseqüència (C) és sempre la interpretació cognitiva o creença interna (B). Modificar B és l'única via per transformar C.

Per superar aquests esquemes rígids cal seguir un procediment de tres etapes: COMPROVA-HO 3 Quina seqüència proposa Albert Ellis per reestructurar una creença desadaptativa? PROCÉS Model A-B-C de la teràpia emotivoracional 1 Esdeveniment (A) Fet objectiu de la realitat que desencadena la situació 2 Creences i biaixos (B) Interpretacions cognitives i pensaments automàtics sobre el fet 3 Conseqüències (C) Respostes emocionals, somàtiques i conductuals derivades IDEES CLAU El sistema intrapersonal determina com els pensaments i diàlegs interiors configuren la conducta professional. L'autoconeixement s'analitza en quatre dimensions: verbal, cognitiva, motriu i orètica.

La Teràpia Emotivoracional d'Albert Ellis postula que les respostes emocionals (C) són fruit de les creences cognitives (B) i no dels esdeveniments en si mateixos (A). La reestructuració cognitiva requereix identificar la creença disfuncional, reemplaçar-la per una de racional i valorar-ne els beneficis. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 4. Quins són els tres passos clau del procés d'autoconeixement abans de produir un canvi intern? 5. En el model A-B-C d'Ellis, a què corresponen les sigles? Identificar la creença irracional concreta que genera el conflicte intern. 1 Substituir-la activament per una interpretació positiva, realista i lògica.

2 Constatar els beneficis emocionals i el nivell de satisfacció derivats d'aquest canvi cognitiu. 3 La infermera com a persona: autoconeixement i autocura 5 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 6. A quin nivell de conducta pertany el fet d'experimentar por o alegria? 7. Què afirma la teoria d'Albert Ellis sobre el malestar emocional? 8. Quina de les següents afirmacions constitueix una creença irracional segons Ellis? 9. Quin és el primer pas per modificar una creença irracional? 2 Estratègies d'autoconeixement, autoconcepte i la Finestra de Johari EN ACABAR SABRÀS Contrastar els conceptes d'autoconcepte, autoestima i autoimatge.

Identificar les variables que determinen el desajust entre jo ideal i jo real. Analitzar la interacció comunicativa a través dels quatre quadrants de la Finestra de Johari. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 10 És possible tenir un autoconcepte molt detallat i precís però patir una autoestima molt baixa?

Conducta verbal a) Conducta cognitiva b) Conducta orètica c) Conducta motriu d) Depèn directament de l'esdeveniment extern patit a) Sorgeix de les creences i pensaments associats b) És inevitable davant situacions clíniques complexes c) Prové exclusivament de la manca de son d) Hem de rebre l'aprovació de tothom a) L'autoconeixement demana esforç i constància b) Els sentiments s'han d'acceptar sense jutjar-los c) Cal descansar per poder cuidar correctament d) Detectar els beneficis del canvi a) Descobrir quina és la creença desadaptativa b) Evitar les situacions clíniques d'estrès c) Buscar suport en persones alienes d) La infermera com a persona: autoconeixement i autocura 6 Procés i estratègies d'autoconeixement L'exploració d'un mateix no segueix una successió cronològica tancada ni utilitza mètodes excloents.

Es nodreix d'accions internes (com l'autoescolta, parlar sobre un mateix o expressar vivències per escrit) i d'accions externes o relacionals (demanar l'opinió dels altres, observar com reaccionen i escoltar-los atentament). Per desenvolupar un autoconeixement constructiu és necessari aplicar determinades estratègies: Prendre consciència de les limitacions pròpies i confiar en les capacitats individuals. Centrar l'atenció en trets positius, minimitzant els defectes sense perdre el realisme. Adoptar una comunicació assertiva, que consisteix a defensar els propis punts de vista i respectar-se sense vulnerar els drets aliens.

Com recorda la sentència atribuïda a Henry Ford, la percepció sobre un mateix condiciona directament les fites que s'assoleixen: un pensament d'autoeficàcia afavoreix l'èxit, mentre que les expectatives negatives predisposen al fracàs i dificulten l'adaptació vital. Diferència entre autoconcepte, autoestima i autoimatge Sovint es confonen aquests termes, però representen aspectes diferents de la identitat: Diferència esquemàtica entre autoestima (afectiva) i autoconcepte (cognitiu). La infermera com a persona: autoconeixement i autocura 7 Representació gràfica del contrast entre autoconcepte descriptiu i autoestima valorativa.

DEFINICIÓ L'autoconcepte és el sistema de referència global (físic i psicològic) a través del qual una persona percep i processa la realitat. Engloba el que l'individu pensa de si mateix i la descripció dels trets que creu posseir. Aquest constructe s'articula mitjançant tres components fonamentals: Dimensió Concepte Nucli central Component avaluatiu Autoestima Allò que sento: valoració o estima afectiva que la persona s'atribueix. Component cognitiu Autoimatge Allò que penso sobre la pròpia aparença corporal i trets físics. Component conductual Comportament personal Manera d'actuar cap a un mateix, modelada per l'autoestima i l'autoimatge.

L'autoestima depèn de la discrepància entre el «jo real» (com hom es percep actualment) i el «jo ideal» (allò que voldria ser). Una gran proximitat entre ambdós conceptes genera una autoestima sòlida, mentre que una distància excessiva condueix a la frustració. ERROR FREQÜENT Considerar l'autoconcepte i l'autoestima com a sinònims. L'autoconcepte és purament descriptiu i cognitiu («què penso sobre com sóc»), mentre que l'autoestima és valorativa i emocional («com em sento amb allò que sóc»). La infermera com a persona: autoconeixement i autocura 8 Una alta autoestima reforça les capacitats i incrementa la seguretat personal.

En canvi, una baixa autoestima genera inseguretat i predisposa a la vivència de fracàs. En la seva configuració intervenen les relacions inicials significatives, la socialització, l'aprenentatge, l'ètica individual, la coherència personal i la capacitat d'adaptar-se a entorns canviants. COMPROVA-HO 11 De què depèn el nivell d'autoestima segons la relació entre el «jo real» i el «jo ideal»? La Finestra de Johari com a eina d'autoconeixement La Finestra de Johari és un instrument de la psicologia cognitiva que explica la dinàmica de la comunicació i l'espai interpersonal mitjançant l'encreuament de dues perspectives: el jo i els altres.

Diagrama dels quatre quadrants que conformen la Finestra de Johari. Aquest model delimita quatre àrees clarament diferenciades: Àrea Conegut per mi Conegut pels altres Dinàmica comunicativa Àrea pública Sí Sí Informació compartida obertament entre l'individu i l'entorn. Àrea cega No Sí Aspectes que els altres perceben però que la persona ignora; pot despertar mecanismes de defensa. La infermera com a persona: autoconeixement i autocura 9 Àrea Conegut per mi Conegut pels altres Dinàmica comunicativa Àrea oculta Sí No Vivències que el subjecte coneix però reserva i no revela als altres mitjançant barreres defensives.

Àrea desconeguda No No Potencialitats, motivacions i continguts que ni hom mateix ni els altres han descobert. Aquesta eina demostra com el feedback i l'exposició mútua permeten eixamplar l'àrea pública, optimitzant la confiança en els equips sanitaris. COMPROVA-HO 12 En quines àrees de la Finestra de Johari és més freqüent que s'activin mecanismes de defensa personals? ESQUEMA Estructura de l'autoconcepte IDEES CLAU L'autoconcepte comprèn la descripció cognitiva que tenim de nosaltres, mentre que l'autoestima n'és la valoració afectiva. El grau d'autoestima depèn de l'equilibri i la proximitat entre el «jo real» i el «jo ideal».

L'assertivitat permet establir límits i expressar idees respectant-se a un mateix i als altres. La Finestra de Johari estructura la relació interpersonal en quatre espais segons el creuament de la pròpia percepció i la visió externa. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 13. Quins tres components integren el concepte global d'autoconcepte? 14. Què caracteritza l'àrea cega de la Finestra de Johari?

Autoconcepte global Dimensió física i mental que hom té de si mateix Component avaluatiu Autoestima o valor afectiu que hom s'atribueix Component cognitiu Autoimatge corporal física Component conductual Forma d'actuar influïda pels altres components La infermera com a persona: autoconeixement i autocura 10 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 15. Quin component de l'autoconcepte reflecteix exclusivament la imatge física corporal? 16. Com s'obté un nivell òptim d'autoestima segons l'anàlisi del jo? 17. A quin quadrant de Johari pertany allò que conec de mi però amago als altres? 18. En què consisteix comunicar-se de manera assertiva?

3 El sistema interpersonal i la teoria de l'autocura de Dorothea Orem EN ACABAR SABRÀS Definir els conceptes centrals de la teoria d'autocura de Dorothea Orem. Analitzar els factors que condicionen la formació d'amistats i l'atracció interpersonal. Seqüenciar les fases per construir un pla personalitzat d'auto-cures. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 19 Pot un professional d'infermeria oferir una atenció d'alta qualitat si desatén les seves pròpies necessitats bàsiques?

Conducta motriu a) Ideal del jo b) Autoestima c) Autoimatge d) Ampliant al màxim l'àrea oculta a) Aconseguint l'aprovació social unànime b) Eliminant qualsevol valoració crítica pròpia c) Mantenint proximitat entre jo real i jo ideal d) Àrea cega a) Àrea oculta b) Àrea pública c) Àrea desconeguda d) Imposar el criteri professional davant el pacient a) Respectar-se a un mateix sense passar sobre ningú b) Evitar contradir les opinions dels altres c) Expressar solament pensaments de caràcter positiu d) La infermera com a persona: autoconeixement i autocura 11 El sistema interpersonal i la interacció humana El sistema interpersonal comprèn el contacte entre dues o més persones.

La qualitat de les relacions que un professional estableix cap a l'exterior reflecteix directament el patró de relació que manté amb si mateix. Dins d'aquest sistema destaquen tres esdeveniments significatius: La formació d'amistats: implica disposicions personals (dominància, iniciativa, independència), interpersonals (acceptació, sociabilitat, assertivitat) i expressives (competitiva-agressiva, ostentosa-reconeixement o cooperació-humilitat). També està regulada per les primeres impressions sota l'efecte de primacia (tendència a retenir el primer contacte per sobre de la informació posterior) i per expectatives de sensibilitat social i interpersonal.

L'atracció interpersonal: afavorida per factors com la similitud, la complementarietat, la proximitat física i l'atractiu físic. La influència del rol i l'estatus: pes jeràrquic i funcional que condiciona la dinàmica relacional. COMPROVA-HO 20 En què consisteix l'efecte de primacia en el contacte interpersonal? La teoria de l'autocuidatge de Dorothea Orem Segons la infermera teòrica Dorothea Orem, l'autocuidatge es defineix com: la cura d'una mateixa, donada per una mateixa i per a si mateixa (cura personal). L'autocura comprèn accions intencionals, apreses i integrades en la quotidianitat fins a configurar un estil de vida sa.

En la seva adopció intervenen múltiples condicionants: Grup de factors Variables implicades Factors de context social Patrons socioculturals, modelatge familiar i grup social de pertinença. Factors individuals Creences personals, nivell d'informació, hàbits de vida i percepcions individuals. Factors històrics Experiències prèvies en la salut i en la malaltia. La persona competent en la pròpia cura reconeix mancances, necessitats i habilitats, manifesta una autoestima alta, adopta una filosofia de vida optimista, té capacitat d'adaptació amb respostes flexibles davant de l'estrès i manté respecte per les diferències individuals.

PER RECORDAR-HO L'autocura no és només una eina clínica per als pacients: constitueix el principal instrument de prevenció primordial per a la salut física i emocional del professional d'infermeria. La infermera com a persona: autoconeixement i autocura 12 Fases per elaborar un pla d'auto-cures professional El disseny operatiu d'un programa d'autocura requereix una metodologia estructurada: ERROR FREQÜENT Oblidar l'avaluació de les dificultats personals en formular un pla d'autocura. Sense identificar prèviament les barreres d'actitud o la manca de recursos propis, la planificació d'objectius acostuma a fracassar ràpidament.

COMPROVA-HO 21 Quines són les tres principals dificultats que poden entorpir l'elaboració d'un pla d'autocures? PROCÉS Passos per elaborar un pla d'auto-cures 1 Identificació i valoració Revisar necessitats físiques, psicològiques, habilitats i recursos disponibles 2 Detecció de dificultats Analitzar actituds, buits d'informació i manca de recursos personals 3 Planificació operativa Fixar fites temporals, definir activitats concretes i establir prioritats IDEES CLAU El patró de relació interpersonal d'un professional reflecteix com es tracta a si mateix a nivell intern. L'efecte de primacia fa que la primera impressió tingui un gran impacte en les relacions personals.

Segons Orem, l'autocuidatge és una conducta intencional apresa que ha de formar part de les activitats quotidianes. El pla d'auto-cures s'elabora identificant necessitats, detectant barreres d'actitud o recursos i establint fites prioritzades a diferents terminis. Identificar i valorar: analitzar les necessitats físiques i psicològiques, els problemes de salut reals o potencials, les competències personals, la filosofia de vida, els factors que bloquegen l'aprenentatge i els recursos de suport a l'abast. 1 Reconèixer les dificultats: detectar barreres com problemes d'actitud, dèficit d'informació sobre les necessitats personals o manca de recursos individuals.

2 Executar els passos d'actuació: definir metes a curt, mitjà i llarg termini, planificar activitats pràctiques concretes, fixar prioritats i mobilitzar els recursos de suport disponibles. 3 La infermera com a persona: autoconeixement i autocura 13 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 22. Com defineix Dorothea Orem l'autocuidatge? 23. Quins tres passos componen l'elaboració d'un pla d'auto-cures? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 24. Què descriu l'efecte de primacia en les interaccions personals? 25. Quin dels següents factors és sociocultural segons la teoria d'Orem? 26. Com actua l'autocura segons el rol de la infermera? 27.

Quin és l'últim pas a seguir en el pla d'auto-cures? 4 Resum per repassar Sistema intrapersonal i autoconeixement Concepte Definició i claus d'examen Autoconeixement Procés d'observar-se a un mateix (passat, present i futur) de manera oberta i honesta (Norris, 1987); requereix observació, anàlisi i acció. Nivells de conducta Quatre dimensions d'anàlisi: verbal (el que diem), cognitiva (el que pensem en si mateix), motriu (el que fem) i orètica (el que sentim a nivell afectiu).

Mantenir amb més força la primera impressió a) Tendència a prioritzar la informació més recent b) Valorar exclusivament l'estatus laboral de l'altre c) Comportar-se sempre de forma cooperativa d) Objectius personals a curt termini a) Experiències mèdiques prèvies b) Patrons familiars c) Percepcions individuals d) Com un protocol per corregir l'àrea cega a) Com una tasca secundària prescindible b) Com una mesura només per a l'àmbit hospitalari c) Com un instrument de prevenció primordial d) Analitzar el diàleg intern i les creences a) Definir objectius, activitats i prioritats b) Valorar els antecedents socioculturals c) Detectar mancances d'informació d) La infermera com a persona: autoconeixement i autocura 14 Concepte Definició i claus d'examen Model A-B-C d'Ellis A (esdeveniment activador) B (creences i pensaments automàtics) C (conseqüències emocionals/conductuals); el malestar no depèn de A, sinó de la interpretació en B.

Reestructuració cognitiva Seqüència per tractar creences irracionals: identificar la creença disfuncional substituir-la per una de racional detectar els beneficis i satisfacció del canvi. Autoconcepte i Finestra de Johari Concepte Definició i claus d'examen Autoconcepte Sistema de referència global (dimensió física i mental) des del qual la persona percep i experimenta el món; inclou tres components. Autoestima Component avaluatiu de l'autoconcepte («el que sento»); mesura la proximitat o equilibri entre el jo real i el jo ideal. Autoimatge Component cognitiu de l'autoconcepte («el que penso»); concepció que hom té de la seva corporalitat i aparença física.

Finestra de Johari Model d'anàlisi interpersonal en quatre quadrants: àrea pública (jo sí, altres sí), cega (jo no, altres sí), oculta (jo sí, altres no) i desconeguda (jo no, altres no); a la cega i a l'oculta s'activen mecanismes de defensa. Sistema interpersonal i teoria de l'autocura Concepte Definició i claus d'examen Efecte de primacia Tendència en la formació d'amistats a retenir i prioritzar la primera impressió percebuda d'una persona per davant de les dades conegudes posteriorment. Autocuidatge (D. Orem) Cura d'una mateixa, donada per una mateixa i per a si mateixa; acció intencional apresa que és un instrument de prevenció primordial per a la infermeria.

Pla d'auto-cures Procés estructurat en 3 etapes: valoració de necessitats i recursos detecció de dificultats (actitud, informació, recursos) definició d'objectius, activitats i prioritats. La infermera com a persona: autoconeixement i autocura 15 Solucions de les preguntes de repàs 1. Perquè la resposta emocional no depèn de la crítica en si mateixa, sinó de les creences, interpretacions i diàlegs interns de cadascú. 2. La conducta cognitiva comprèn el procés del pensament en si mateix, mentre que la conducta orètica fa referència a allò que la persona experimenta a escala afectiva i emocional (el que sentim). 3.

Descobrir quina és la creença irracional, substituir-la per un pensament racional i mesurar la satisfacció i millora generades pel canvi. 4. Observar-se a un mateix, analitzar allò observat i actuar de forma conscient sobre la pròpia conducta. 5. La A fa referència a l'esdeveniment activador, la B a les creences o pensaments automàtics, i la C a les conseqüències emocionals, físiques o conductuals. 6. c) Conducta orètica. La conducta orètica comprèn tot allò relacionat amb els sentiments i les reaccions afectives. 7. b) Sorgeix de les creences i pensaments associats. Ellis demostra que són les interpretacions cognitives (B) les causants directes de les conseqüències emocionals (C). 8.

a) Hem de rebre l'aprovació de tothom. Exigir l'afecte i aprovació universal és un dels postulats disfuncionals descrits per Albert Ellis. 9. b) Descobrir quina és la creença desadaptativa. El procediment comença per identificar i fer conscient la creença irracional concreta. 10. Sí, perquè l'autoconcepte és la descripció objectiva del que creiem ser, mentre que l'autoestima és la valoració afectiva positiva o negativa que fem d'aquests trets. 11. Depèn de la proximitat entre tots dos: com més a prop estigui el «jo real» del «jo ideal», més elevada i madura serà l'autoestima del professional. 12.

En l'àrea cega (davant la retroalimentació d'allò que desconeixem de nosaltres) i en l'àrea oculta (en l'esforç per mantenir privada la informació íntima). 13. El component avaluatiu (autoestima), el component cognitiu (autoimatge) i el component conductual (comportament cap a un mateix). 14. Conté informació sobre nosaltres que les altres persones coneixen, però de la qual nosaltres no som conscients. 15. d) Autoimatge. L'autoimatge constitueix el component cognitiu vinculat a la percepció de la pròpia corporalitat física. 16. d) Mantenint proximitat entre jo real i jo ideal. Una bona autoestima requereix harmonia i proximitat entre com som (jo real) i com volem ser (jo ideal). 17.

b) Àrea oculta. L'àrea oculta comprèn la informació que és conscient per a la persona però no es transmet als altres. 18. b) Respectar-se a un mateix sense passar sobre ningú. L'assertivitat implica defensar els drets i idees propis respectant sempre els drets dels altres. 19. No, perquè per cuidar els pacients cal estar bé un mateix primer; l'autocura és un requisit previ i preventiu indispensable per a l'exercici professional. 20. En la inclinació psicològica a fixar i donar més pes a la primera impressió percebuda d'un individu que a les dades obtingudes en interaccions posteriors. La infermera com a persona: autoconeixement i autocura 16 21.

Els problemes d'actitud, la manca d'informació sobre les necessitats pròpies i l'escassetat de recursos personals. 22. Com la cura d'una mateixa, donada per una mateixa i per a si mateixa, amb un caràcter intencional i après. 23. Identificació i valoració integral, detecció de dificultats i execució de passos pràctics (objectius, activitats, prioritats i recursos). 24. a) Mantenir amb més força la primera impressió. L'efecte de primacia determina que les persones retenen amb major força la primera impressió que les dades posteriors. 25. c) Patrons familiars. Els patrons familiars i els grups socials s'integren dins dels factors socioculturals de l'autocuidatge. 26.

d) Com un instrument de prevenció primordial. Les fonts expliciten que l'auto-cura constitueix un instrument de prevenció primordial per a la professió infermera. 27. b) Definir objectius, activitats i prioritats. L'última fase comprèn fixar objectius temporals, planificar tasques concretes, establir prioritats i gestionar recursos. La infermera com a persona: autoconeixement i autocura 17