Comunicació i Relació Terapèutica en Infermeria: Tema 1

I 0 flashcards i 3 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS RELACIÓ TERAPÈUTICA I COMUNICACIÓ EN INFERMERIA Grau en Infermeria Universitat Rovira i Virgili AprenAI 2026-2027 Apunts de comunicació en infermeria: model de Shannon, comunicació no verbal, competència oral, escolta activa, empatia i comunicació terapèutica.

APREN.AI Índex 1 Bases i dinamismes del procés comunicatiu Definició i components de la comunicació Propietats essencials i l'axioma del silenci Mites, realitats i dimensions del missatge Context sociocultural i factors facilitadors 2 Canals, comunicació no verbal i oratòria professional Modalitats de comunicació verbal Comunicació no verbal (CNV) Factors afavoridors de la comunicació i l'era digital La competència oral en l'àmbit d'infermeria 3 Escolta activa, empatia i comunicació terapèutica Principis de la relació infermera-pacient L'escolta activa Dificultats i habilitats de l'escolta Empatia: concepte i beneficis Marc de la comunicació terapèutica 4 Resum per repassar Bases i elements de la comunicació Modalitats, comunicació no verbal i oratòria Escolta activa, empatia i relació terapèutica Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Comunicació i Relació Terapèutica en Infermeria: Tema 1 1 1 Bases i dinamismes del procés comunicatiu EN ACABAR SABRÀS Identificar els elements fonamentals del model de Shannon i Weaver. Distingir entre la dimensió de contingut i la de relació en la comunicació. Analitzar els mites i realitats associats a l'acte de comunicar. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 És possible deixar de comunicar si decidim quedar-nos completament immòbils i en silenci davant d'un pacient?

Definició i components de la comunicació La comunicació és un procés continu i dinàmic mitjançant el qual es transmet informació i s'estableix un vincle entre individus o col·lectius. Dins la pràctica infermera, aquesta eina és un veritable art i esdevé el pilar central de qualsevol interacció assistencial. Tot i que l'esquema elemental distingeix únicament emissor, receptor i missatge, la comunicació real integra una xarxa complexa de variables. Hi influeixen les actituds, les emocions dels interlocutors, la conducta, el llenguatge no verbal i els rols socials assumits (per exemple, la relació familiar enfront de la relació d'amistat).

Diagrama del model clàssic de comunicació de Shannon i Weaver. El model de Shannon i Weaver (1949) detalla aquesta seqüència tècnica: Font: origen inicial del contingut o de la idea (per exemple, el cervell). Emissor: subjecte que codifica i converteix la idea en un senyal apte per a la transmissió. Canal: suport físic a través del qual circula la informació (paper, veu, etc.). Codi: sistema compartit de signes i regles per articular el missatge (lèxic i sintaxi que configuren un llenguatge). Comunicació i Relació Terapèutica en Infermeria: Tema 1 2 Senyal: forma concreta que adopta el missatge (parlat, escrit). Receptor: persona que capta i descodifica la informació rebuda.

Destí: terme que designa el punt final on arriba la idea processada. Retroalimentació (feedback): mecanisme d'intercanvi de funcions pel qual el receptor es converteix en emissor, tancant el circuit bidireccional. Soroll: qualsevol interferència ambiental o tecnològica que distorsiona la claredat del missatge (interrupcions, alarmes). Metacomunicació: context general o marc de referència sociocultural que envolta i condiciona la interpretació del missatge (normes socials, fórmules de tractament familiar o de respecte). COMPROVA-HO 2 Per quina raó la retroalimentació o feedback transforma el procés comunicatiu en una dinàmica circular?

Propietats essencials i l'axioma del silenci La interacció humana presenta propietats fonamentals que determinen com ens relacionem: Dinamisme i continuïtat: és un procés ininterromput; sempre estem comunicant. Caràcter sintètic: es manifesta en contextos concrets i situacions determinades. Codificació simbòlica: utilitza signes arbitraris, abstractes i socialment apresos. Irreversibilitat: un cop expressat un missatge, el seu impacte no es pot esborrar. Procés personal i global: és únic per a cada individu i compromet la totalitat de la persona.

Doble dimensió de contingut i relació: el contingut es transmet pel canal digital (verbal), mentre que la relació s'estableix pel canal analògic (no verbal). En avaluar una pregunta, el nivell de relació permet interpretar la veritable intenció de l'altre. En aquest marc, el silenci és comunicació. La no-conducta és inexistent en éssers vius; tota actitud o comportament té valor de missatge. Saber gestionar i tolerar el silenci sense necessitat d'omplir-lo amb paraules innecessàries és una competència essencial. ERROR FREQÜENT Creure que el missatge enviat és exactament el mateix que el missatge captat pel receptor.

La comunicació no acaba quan s'emet la informació, sinó quan s'avalua l'impacte produït, sent responsabilitat de l'emissor verificar que l'altre l'ha entès correctament. Comunicació i Relació Terapèutica en Infermeria: Tema 1 3 Mites, realitats i dimensions del missatge Taula comparativa entre mites comuns i realitats del procés comunicatiu.

Pel que fa a les repercussions funcionals, la comunicació articula tres funcions bàsiques: Tota comunicació activa dues dimensions internes de la persona: la part cognitiva (pensaments i anàlisi sobre com respondrà l'altre, generant incertesa) i la part afectiva (emocions sentides, que poden activar ansietat anticipatòria davant de possibles conseqüències). COMPROVA-HO 3 Quina és la responsabilitat de l'emissor pel que fa al receptor segons les realitats del procés comunicatiu? Context sociocultural i factors facilitadors La transmissió de missatges es veu modificada per diversos factors de context: Culturals: normes, valors, concepció global del món i pautes de proximitat o contacte directe.

Psicoculturals: construccions com l'etnocentrisme, els estereotips i els prejudicis (emocions vinculades a determinades idees o aparences). Funció informativa: canalitza l'aspecte purament comunicatiu i el traspàs de dades. 1 Funció afectiva-valorativa: vinculada a l'aspecte interactiu i l'expressió d'emocions. 2 Funció reguladora: associada a l'aspecte perceptiu i al control de la conducta pròpia o aliena. 3 Comunicació i Relació Terapèutica en Infermeria: Tema 1 4 Socioculturals: sentiment de pertinença de grup (edat, gènere, classe social, ètnia), identitat individual i rols assumits. Ambientals: espai físic, climatologia o hàbitat.

Per facilitar un intercanvi òptim cal desenvolupar certs factors afavoridors: flexibilitat per adaptar-se, receptivitat interessada, llenguatge ajustat a l'estat del pacient, ús estratègic del silenci, respecte absolut a la intimitat espacial, síntesi del diàleg (feedback), bona autoestima, autenticitat i consciència dels propis límits.

PROCÉS Flux de transmissió del missatge 1 Font i Emissor Genera i codifica el missatge 2 Canal i Senyal Circula el senyal amb presència de soroll 3 Receptor i Destí Capta, descodifica i avalua l'impacte 4 Retroalimenta ció Retorn d'informació que inverteix els papers IDEES CLAU La comunicació és un procés dinàmic, irreversible i circular sustentat en el feedback. Tota conducta comunica; el silenci té un valor comunicatiu analògic que cal saber gestionar. El model de Shannon i Weaver inclou la font, l'emissor, el codi, el canal, el senyal, el receptor, el destí, el soroll i la metacomunicació. Existeixen barreres psicoculturals (prejudicis, estereotips) i culturals que condicionen el missatge.

COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 4. Quina diferència hi ha entre la dimensió de contingut i la de relació en un missatge? 5. Quines són les tres funcions associades a les implicacions de la comunicació? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 6. Quin element del model de Shannon i Weaver distorsiona o altera el missatge? La metacomunicació a) El canal b) El codi c) El soroll d) Comunicació i Relació Terapèutica en Infermeria: Tema 1 5 7. Respecte al silenci en el context sanitari, quina afirmació és correcta? 8. Com influeixen els prejudicis segons els factors psicoculturals descrits? 9. Quan es considera acabat amb èxit el procés comunicatiu?

2 Canals, comunicació no verbal i oratòria professional EN ACABAR SABRÀS Diferenciar les branques principals de la comunicació no verbal. Reconèixer les característiques del model SPAM en la comunicació en públic. Gestionar el temps d'una exposició segons les proporcions idònies. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 10 Quina part d'un missatge té més pes en una conversa cara a cara: les paraules o el llenguatge corporal? Modalitats de comunicació verbal La comunicació verbal (o digital) es divideix principalment en tres formats: Oral: afavoreix la confiança mútua i permet aclariments ràpids i immediats.

Com a desavantatge, depèn del temps, de la memòria dels interlocutors i és susceptible de generar rumors. Escrita: permet consultar el missatge tantes vegades com calgui, però té una menor immediatesa i fidelitat expressiva. En cadena: el missatge passa d'un emissor inicial a través de diversos subjectes intermedis, la qual cosa afavoreix la distorsió informativa i l'aparició de falsedats. Comunicació no verbal (CNV) La CNV constitueix el 70% del total del procés comunicatiu. Aquest canal analògic s'encarrega d'emfatitzar, complementar o substituir les paraules, donar un matís afectiu o, fins i tot, contradir el discurs oral generant incoherències.

Indica absència total de comunicació a) És una forma de conducta comunicativa b) S'ha d'eliminar sempre parlant ràpid c) Pertany exclusivament al canal digital d) Són emocions associades a pensaments a) Regulen directament la sintaxi utilitzada b) Aïllen completament el soroll físic c) Substitueixen el codi lingüístic d) Quan l'emissor calla definitivament a) Quan es capta el seu impacte b) En el moment d'iniciar el discurs c) Quan es rep el missatge original d) Comunicació i Relació Terapèutica en Infermeria: Tema 1 6 Dimensió de la CNV Àmbit d'estudi i elements principals Cinèsica Estudi del moviment corporal: postura, gestos manuals (indicadors de tensió), expressions facials d'emocions bàsiques i contacte visual directe.

Proxèmica Ús de l'espai físic i distàncies d'interacció social establertes segons el context. Tactèsica Estudi del contacte corporal: freqüència, intensitat, part del cos implicada i propòsit del tacte. Paralingüística Elements vocals no verbals: to, volum, ritme, entonació, timbre, fluïdesa verbal i gestió de pauses. Artefactes Objectes personals, joies, indumentària i complements utilitzats com a signes visuals identitaris. Factors ambientals Condicions físiques de l'entorn com ara la neteja, ventilació, il·luminació i nivell de soroll. Trets físics de la persona Aparença global, color de la pell, morfologia i percepció de la presència corporal.

Esquema dels nivells de distància física de la interacció proxèmica. COMPROVA-HO 11 Quina dimensió de la CNV analitza els canvis en l'entonació i el volum de la veu durant una conversa? Comunicació i Relació Terapèutica en Infermeria: Tema 1 7 Factors afavoridors de la comunicació i l'era digital Diagrama de factors promotors de l'eficàcia verbal i no verbal. L'aplicació de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) permet un accés ràpid i massiu a dades sanitàries.

Tot i així, la immediatesa digital comporta riscos importants tals com la propagació de rumors (notícies falses), la sobrecàrrega informativa, modes volàtils i l'aparició de quadres d'estrès i ansietat en els pacients. La competència oral en l'àmbit d'infermeria La competència comunicativa és l'habilitat per connectar i interactuar de manera eficaç mitjançant el llenguatge verbal i no verbal davant d'una audiència o grup, tant en modalitat presencial com virtual. És una eina essencial per dur a terme educació sanitària, liderar reunions d'equip interdisciplinari o exposar resultats científics.

Aquesta competència integra quatre dimensions claus: Fisiològica: manifestacions físiques de nerviosisme (sudoració, tremolors). Cognitiva: gestió de creences o pensaments negatius sobre la situació. Situacional: adaptació a les característiques del grup o de l'espai. Conductual: actitud i seguretat exterioritzada davant l'auditori. Un bon orador planifica el discurs, connecta visualment amb el públic, controla el volum i la vocalització de la veu, respecta els principis de cortesia, evita llegir o caure en la monotonia i actua de manera ètica.

PER RECORDAR-HO Per estructurar qualsevol exposició professional s'utilitza l'acrònim SPAM: Situació (moment i lloc), Propòsit (objectius a assolir), Audiència (a qui ens adrecem) i Mètode (estil informatiu o persuasiu). La distribució temporal ideal en una presentació respon al següent repartiment: Comunicació i Relació Terapèutica en Infermeria: Tema 1 8 Part del discurs Percentatge de temps Objectius principals Inici 10% Presentació general de la temàtica i objectius clau. Nus 80% Desenvolupament estructurat i seqüència lògica dels continguts. Desenllaç 10% Resum executiu, recomanacions i conclusions finals.

COMPROVA-HO 12 Quin percentatge del temps s'ha de reservar per a l'inici d'una xerrada d'educació sanitària? ESQUEMA Dimensions de la Comunicació No Verbal IDEES CLAU El canal no verbal representa aproximadament el 70% del contingut total de la comunicació. La cinèsica, proxèmica, tactèsica i paralingüística són dimensions clau de la CNV. La competència oral integra reaccions fisiològiques, pensaments cognitius, entorns situacionals i conductes. El model SPAM (Situació, Propòsit, Audiència i Mètode) guia la preparació d'una exposició professional. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 13. En què consisteix la dimensió fisiològica de la competència comunicativa?

Cinèsica Gestos, mirades i moviments corporals Proxèmica Gestió de l'espai i distàncies físiques Tactèsica Ús terapèutic del contacte físic Paralingüística To, ritme, timbre, pauses i volum Comunicació i Relació Terapèutica en Infermeria: Tema 1 9 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 14. Quin percentatge de la comunicació correspon aproximadament al canal no verbal? 15. Quina disciplina s'ocupa de les distàncies corporals en la interacció? 16. A què correspon la lletra 'A' en el model SPAM? 17. Quant de temps cal dedicar al nus d'una exposició satisfactòria?

3 Escolta activa, empatia i comunicació terapèutica EN ACABAR SABRÀS Explicar el valor de l'escolta activa com a eina de treball en cures. Distingir les dues fases fonamentals de la capacitat empàtica. Reconèixer les característiques bàsiques de la comunicació terapèutica. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 18 Sentir el que diu un malalt equival a fer una escolta activa? Principis de la relació infermera-pacient La interacció amb l'usuari ha de progressar de manera gradual, començant pels temes més superficials fins a arribar als problemes més complexos. Exigeix una actitud empàtica, atenció al llenguatge no verbal, cerca d'aclariments, detecció d'incongruències i respecte a la confidencialitat.

Mai s'ha de forçar la conversa ni transformar la pròpia experiència del professional en el centre d'atenció. El 70% a) El 90% b) El 50% c) El 20% d) La cinèsica a) La paralingüística b) La proxèmica c) La tactèsica d) Audiència a) Autenticitat b) Ambient c) Ansietat d) El 50% a) El 80% b) El 70% c) El 90% d) Comunicació i Relació Terapèutica en Infermeria: Tema 1 10 L'escolta activa Escoltar és un procés psicològic complex que requereix audició, atenció voluntària, interès i motivació. No equival simplement a sentir paraules de forma passiva.

L'escolta activa parteix de la convicció que el pacient pot resoldre els seus problemes si se li ofereix l'acompanyament necessari per prendre decisions i assumir la responsabilitat de la seva salut. Esquema dels beneficis i objectius derivats de saber escoltar. Les funcions de l'escolta activa inclouen enfortir el respecte, millorar el coneixement clínic sobre la persona atesa, facilitar que la usuària expressi i elabori les seves emocions i comprendre la seva vivència subjectiva davant la malaltia i els tractaments. ERROR FREQÜENT Interrompre el relat del pacient per explicar vivències pròpies de la infermera o escriure a l'ordinador mentre la persona parla.

L'escolta activa requereix no jutjar, mantenir el contacte visual i utilitzar el silenci com a eina de suport. Dificultats i habilitats de l'escolta Diversos factors poden obstaculitzar l'escolta: Ambientals: soroll de la consulta o de les sales d'espera, espais mal ventilats, portes obertes i interrupcions per trucades. Personals físics: cansament, son o fatiga del professional. Comunicació i Relació Terapèutica en Infermeria: Tema 1 11 Personals emocionals: reaccions internes evocades pel cas que porten la infermera a parlar de si mateixa. Personals cognitius: prejudicis com pensar que només cal registrar dades estrictament mèdiques o por a crear dependència en el pacient.

Personals socials: distància sociocultural o problemes de comprensió lingüística. Les habilitats pràctiques es distribueixen en dues àrees: Habilitats No Verbals (CNV) Habilitats Verbals (CV) Escoltar el to emocional subjacent. No interrompre si no és per concretar una dada. Mantenir un contacte ocular directe i càlid. Sintetitzar i destacar els punts clau. Adoptar una postura corporal oberta i atenta. Parafrasejar o repetir la idea essencial. Mostrar una expressió facial empàtica i en sintonia. Aprendre a tolerar el silenci i mostrar comprensió sense judicis. COMPROVA-HO 19 Quina conducta verbal s'ha d'evitar absolutament durant l'escolta activa terapèutica?

Empatia: concepte i beneficis L'empatia és la capacitat professional per comprendre els pensaments i sentiments de la persona atesa, reflectint que el que li passa té importància. Es desenvolupa en dues etapes consecutives: Taula de beneficis de l'empatia per a l'usuari i per a la infermera. Marc de la comunicació terapèutica L'objectiu principal d'aquesta metodologia és incrementar la qualitat de vida de la persona atesa. Configura el nucli metodològic autònom d'infermeria. Implica un exercici continu de reflexió abans d'actuar (preguntar-se regularment: què dic? i què faig?), atenent la globalitat biopsicosocial de l'individu.

Interiorització: comprensió íntima de la situació que viu el pacient. 1 Transmissió: expressió externa (verbal i no verbal) que confirma a la persona que ha estat entesa. 2 Comunicació i Relació Terapèutica en Infermeria: Tema 1 12 Els seus elements estructurals són: El pensament dirigit a finalitats terapèutiques. L'empatia i l'escolta reflexiva. L'atenció i contenció de les emocions expressades. L'acompanyament del pacient en les seves pròpies deliberacions. L'impuls i protecció de la dignitat individual. L'exercici constant de l'autoobservació i l'autoreflexió professional.

COMPROVA-HO 20 Quines dues preguntes ha de formular-se el professional abans d'intervenir en la comunicació terapèutica? PROCÉS Fases de la resposta empàtica 1 Acollida de la narrativa Recepció atenta de la vivència i emocions del pacient 2 Interiorització Comprensió profunda del món intern de la persona 3 Transmissió Retorn verbal i no verbal que fa explícita la comprensió IDEES CLAU L'escolta activa és una actitud que parteix de la premissa que el pacient pot resoldre els seus problemes si se li ofereix l'espai adequat. L'empatia consta de dues etapes: la interiorització de la vivència de l'altre i la devolució d'aquesta comprensió.

La comunicació terapèutica persegueix millorar la qualitat de vida de la persona i és part del rol autònom d'infermeria. Els elements de la comunicació terapèutica inclouen l'acompanyament reflexiu, la protecció de la dignitat i l'autoobservació contínua. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 21. En quines dues fases s'articula la resposta empàtica de la infermera? 22. Quin benefici produeix l'empatia en la pròpia infermera? Comunicació i Relació Terapèutica en Infermeria: Tema 1 13 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 23. Quin és l'objectiu fonamental de la comunicació terapèutica? 24. Com actua l'escolta activa sobre les decisions del pacient? 25.

Com s'anomena la primera fase del procés d'empatia? 26. Quin comportament dificulta l'escolta activa segons els apunts? 4 Resum per repassar Bases i elements de la comunicació La comunicació és un procés dinàmic, continu, circular i irreversible que compromet tota la persona i constitueix l'eix de les cures d'infermeria. Concepte Definició essencial Model de Shannon i Weaver Seqüència formada per font, emissor, canal, codi, senyal, receptor, destí, soroll i retroalimentació (feedback). Contingut i relació El contingut transmet la informació verbal (canal digital), mentre que la relació modula la intenció emocional (canal analògic).

Axioma del silenci Manifestació de la comunicació no verbal; tota conducta comunica perquè la no-conducta no existeix. Funcions del missatge Funció informativa (aspecte comunicatiu), afectiva-valorativa (interactiu) i reguladora de la conducta (perceptiu). Responsabilitat comunicativa Recau en l'emissor, que ha de verificar que el missatge s'ha entès avaluant el seu impacte en el receptor.

Augmentar la qualitat de vida a) Reduir el temps d'ingrés b) Eliminar els silencis de la consulta c) Evitar preguntes del pacient d) Evita que el pacient reflexioni a) Imposa el criteri de la infermera b) Delega la decisió a la família c) L'ajuda a prendre les seves decisions d) Avaluació de l'impacte a) Devolució del missatge b) Feedback informatiu c) Interiorització de la situació d) Mantenir el contacte ocular a) Parafrasejar les idees b) Prendre apunts sense mirar el pacient c) Tolerar el silenci d) Comunicació i Relació Terapèutica en Infermeria: Tema 1 14 Modalitats, comunicació no verbal i oratòria El component analògic o no verbal aporta la major part del significat en la interacció directa.

Concepte Definició essencial Comunicació verbal Canal digital vehicular mitjançant la paraula oral (immediata), escrita (revisable) o en cadena (vulnerable a rumors). Comunicació no verbal (CNV) Representa el 70% de la comunicació; confirma, substitueix, emfatitza, matisa o contradiu el missatge verbal. Dimensions de la CNV Cinèsica (moviment corporal), proxèmica (espai i distàncies), tactèsica (contacte corporal) i paralingüística (qualitats de la veu). Competència oral Capacitat d'interacció eficaç integrada per factors fisiològics, cognitius, situacionals i conductuals.

Model SPAM Estructura preparatòria de discursos segons Situació, Propòsit, Audiència i Mètode (10% inici, 80% nus, 10% desenllaç). Escolta activa, empatia i relació terapèutica Actituds i eines metodològiques centrals del rol professional autònom de la infermera. Concepte Definició essencial Escolta activa Procés psicològic i actitud que assumeix que el pacient pot resoldre els seus problemes si se l'acompanya en la decisió. Habilitats d'escolta Mantenir contacte ocular, no interrompre, tolerar silencis, parafrasejar, evitar judicis i no escriure mentre es parla. Fases de l'empatia Seqüència de dues etapes: interioritzar la situació de la persona i expressar-li obertament aquesta comprensió.

Comunicació terapèutica Metodologia infermera per millorar la qualitat de vida del pacient reflexionant abans d'actuar («què dic?» i «què faig?»). Comunicació i Relació Terapèutica en Infermeria: Tema 1 15 Solucions de les preguntes de repàs 1. No, perquè tota conducta o actitud té valor de missatge i comunica alguna cosa a la persona que ens observa. 2. Perquè permet alternar contínuament els rols entre emissor i receptor, confirmant o modificant el sentit del missatge transmès. 3. Té la responsabilitat d'assegurar-se que el receptor entengui el missatge, adaptant-lo i mesurant l'impacte causat per evitar sobrecàrregues o males interpretacions. 4.

El contingut expressa la informació verbal o digital, mentre que la relació transmet la càrrega emocional, no verbal o analògica, indicant la intenció de l'emissor. 5. La funció informativa (aspecte comunicatiu), la funció afectiva-valorativa (aspecte interactiu) i la funció reguladora (aspecte perceptiu). 6. d) El soroll. El soroll agrupa totes aquelles interferències que dificulten la transmissió clara de la informació. 7. b) És una forma de conducta comunicativa. La no-conducta no existeix; per tant, el silenci transmet informació i forma part de la comunicació no verbal. 8. a) Són emocions associades a pensaments.

Els prejudicis són estats emocionals lligats a certes idees preconcebudes, per exemple respecte a la vestimenta. 9. b) Quan es capta el seu impacte. El cicle es tanca quan l'emissor percep i avalua l'impacte que el seu missatge ha causat en el receptor. 10. El llenguatge corporal i no verbal, que arriba a representar aproximadament un 70% del valor comunicatiu de la interacció. 11. La paralingüística, ja que s'encarrega de les qualitats de la veu i de les pauses, al marge de les paraules dites. 12. El 10% del temps total disponible, orientat a la presentació del tema i dels objectius. 13.

En les reaccions somàtiques o corporals, com la sudoració o els tremolors, que apareixen en parlar davant d'altres persones. 14. a) El 70%. La comunicació analògica o no verbal representa al voltant del 70% de la transmissió total del missatge. 15. c) La proxèmica. La proxèmica analitza l'ús de l'espai i les distàncies que guardem entre persones. 16. a) Audiència. La 'A' correspon a l'audiència, és a dir, les característiques del públic al qual es destina el missatge. 17. b) El 80%. El desenvolupament central o nus ocupa el 80% del temps planificat per a la intervenció. 18.

No, sentir és un acte físic involuntari, mentre que escoltar és un procés psicològic actiu que implica voluntat, atenció i comprensió. 19. Emetre judicis de valor o interrompre el fil conductor del pacient quan no sigui estrictament per demanar una concreció. 20. Ha de plantejar-se de manera reflexiva: «Què dic?» i «Què faig?». 21. Primer en interioritzar la situació i el món intern de la persona, i segon en comunicar-li que ha estat compresa. Comunicació i Relació Terapèutica en Infermeria: Tema 1 16 22. Ajuda a centrar-se en la persona, redueix tensions relacionals, augmenta la satisfacció laboral i enforteix la identitat professional. 23. a) Augmentar la qualitat de vida.

El propòsit essencial de la comunicació terapèutica és incrementar la qualitat de vida de la persona atesa. 24. d) L'ajuda a prendre les seves decisions. L'escolta activa permet acompanyar el pacient perquè prengui lliurement les seves pròpies determinacions. 25. d) Interiorització de la situació. La primera fase consisteix a interioritzar i fer-se càrrec de la situació viscuda per la persona. 26. c) Prendre apunts sense mirar el pacient. Escriure o no mirar el pacient mentre parla trenca la connexió visual i obstaculitza l'escolta atenta. Comunicació i Relació Terapèutica en Infermeria: Tema 1 17