Fonaments del Suport Vital Bàsic i Parada Cardíaca
Flashcards
- Quines manifestacions clíniques confirmen una parada cardíaca?
- La pèrdua brusca de consciència, l'absència de signes de vida i la manca de respiració normal o aparició de respiració agònica.
- Com varia la supervivència si la desfibril·lació es retarda més enllà dels 5 minuts?
- La probabilitat de supervivència descendeix de manera dràstica per sota del 50 %.
Preguntes tipus test
- Quin és l'objectiu principal del suport vital bàsic?
- a) Administrar fàrmacs antiarrítmics de manera precoç
- b) Mantenir l'oxigenació dels òrgans diana vitals
- c) Diagnosticar la causa coronària de l'aturada
- d) Evitar trucar als equips mèdics d'emergència
Resposta: b) Mantenir l'oxigenació dels òrgans diana vitals. El SVB busca aportar oxigen als òrgans vitals fins que comenci el suport vital avançat.
- Què caracteritza la respiració agònica?
- a) Respiració profunda, regular i completament silenciosa
- b) Panteixos anòmals, mioclònies i vocalitzacions ineficaces
- c) Freqüència respiratòria ràpida amb bona oxigenació
- d) Moviment toràcic ampli que manté la consciència
Resposta: b) Panteixos anòmals, mioclònies i vocalitzacions ineficaces. La respiració agònica és un patró ineficaç amb panteixos i mioclònies que indica parada cardíaca.
- Quin percentatge de supervivència s'assoleix desfibril·lant abans de 3 minuts?
- a) Entre un 50 % i 70 %
- b) Exactament el 25 %
- c) Entre un 70 % i 100 %
- d) Menys del 50 %
Resposta: c) Entre un 70 % i 100 %. La desfibril·lació ultraprecoç en menys de 3 minuts ofereix taxes de supervivència del 70 al 100 %.
Protocol de RCP i Tècnica de Ressuscitació
Flashcards
- Quina profunditat i freqüència han de tenir les compressions toràciques d'adult?
- Una profunditat d'entre 5 i 6 cm i una cadència d'entre 100 i 120 compressions per minut.
- En quines tres situacions està justificat detenir la reanimació cardiopulmonar?
- Quan la víctima mostra signes evidents de vida, quan arriba l'equip professional d'emergències o per esgotament absolut del reanimador.
Preguntes tipus test
- Quant de temps s'ha d'emprar com a màxim per comprovar si la víctima respira?
- a) Almenys 1 minut
- b) No cal comprovar-ho mai
- c) Fins a 10 segons
- d) Exactament 30 segons
Resposta: c) Fins a 10 segons. L'obertura de via aèria i valoració respiratòria (veure, escoltar, sentir) dura 10 segons.
- Com han d'estar els braços de la persona reanimadora en fer el massatge?
- a) Completament rectes i perpendiculars al tòrax
- b) Inclinats a 45 graus respecte al terra
- c) Alternant un braç doblegat i l'altre estirat
- d) Flexionats per esmorteir la pressió aplicada
Resposta: a) Completament rectes i perpendiculars al tòrax. Els braços s'han de mantenir estirats i bloquejats per aprofitar el pes del cos.
- Quina és la relació de compressions en la reanimació pediàtrica descrita?
- a) 15 compressions
- b) 5 compressions
- c) 30 compressions
- d) 50 compressions
Resposta: a) 15 compressions. En pediatria s'ajusta la pauta a 15 compressions.
Desfibril·lació Externa Automàtica (DEA)
Flashcards
- Quins dos ritmes cardíacs són susceptibles de rebre una descàrrega amb el DEA?
- La fibril·lació ventricular i la taquicàrdia ventricular sense pols.
- Com s'ha d'actuar davant un pacient amb marcapassos implantat o pegats de medicació?
- Allunyar l'elèctrode del relleu del marcapassos i retirar qualsevol pegat de medicació abans d'adherir el pegat del DEA.
Preguntes tipus test
- Cap a quin ritme cardíac evoluciona ràpidament una fibril·lació ventricular sense tractar?
- a) Asistòlia
- b) Bradicàrdia sinusal lleugera
- c) Ritme sinusal normal
- d) Taquicàrdia auricular benigna
Resposta: a) Asistòlia. La fibril·lació ventricular no tractada degenera en qüestió de minuts cap a l'asistòlia.
- On s'ha de col·locar el segon elèctrode del DEA?
- a) A la cara posterior de l'espatlla dreta
- b) Al centre precís de l'abdomen
- c) Sota la clavícula esquerra
- d) Aproximadament 10 cm sota l'aixella esquerra
Resposta: d) Aproximadament 10 cm sota l'aixella esquerra. La posició correcta és infraclavicular dreta i uns 10 cm per sota de l'aixella esquerra.
- Quina conducta és imprescindible adoptar mentre el DEA analitza el ritme?
- a) Aixecar les cames del pacient a 45 graus
- b) Fer ventilacions de rescat a la víctima
- c) Continuar amb les compressions amb una mà
- d) Allunyar-se completament sense tocar el pacient
Resposta: d) Allunyar-se completament sense tocar el pacient. Ningú ha de tocar la víctima per no falsejar l'anàlisi elèctrica de l'aparell.
Altres Procediments: Ennuegament, Ofegament i Posició Lateral de Seguretat
Flashcards
- Com comença la reanimació en una víctima inconscient que ha patit un ofegament en aigua?
- Després d'obrir la via aèria, s'administren 5 ventilacions de suport abans de procedir amb les compressions de RCP 30:2.
- Quin és el temps límit per mantenir un pacient sobre el mateix decúbit en posició lateral de seguretat?
- Un màxim de 30 minuts; transcorregut aquest temps s'ha de girar cap a l'altre costat.
Preguntes tipus test
- Què s'ha de fer davant d'una víctima d'ennuegament que tus amb força?
- a) Clavar 5 cops forts a la zona lumbar
- b) Animar-la a continuar tossint sense intervenir
- c) Col·locar-la immediatament en posició de seguretat
- d) Realitzar 5 compressions abdominals de Heimlich
Resposta: b) Animar-la a continuar tossint sense intervenir. La tos espontània és el mecanisme més eficaç; cal encoratjar-la i no interferir si encara tus.
- On es posiciona el puny durant la maniobra de Heimlich en un adult?
- a) A la meitat de la tràquea
- b) A l'esquena, entre les costelles baixes
- c) Just per sobre del melic
- d) Directament sobre l'estèrnol
Resposta: c) Just per sobre del melic. El puny es col·loca amb el polze cap a dins just per sobre del melic i sota l'estern.
- Quantes ventilacions de rescat s'apliquen inicialment en l'ofegament abans del 30:2?
- a) Cap ventilació
- b) 2 ventilacions
- c) 5 respiracions de suport
- d) 10 insuflacions ràpides
Resposta: c) 5 respiracions de suport. L'algoritme d'ofegament estipula administrar 5 ventilacions de rescat inicials per hipòxia.
I 0 flashcards i 4 preguntes més al document.
Text del document
APUNTS PRÀCTIQUES DE SIMULACIÓ CLÍNICA I Grau en Infermeria Universitat Rovira i Virgili AprenAI 2026-2027 Apunts complets de SVB i DEA per a Infermeria: cadena de supervivència, tècnica de RCP, funcionament del DEA, maniobra de Heimlich i posició de seguretat.
APREN.AI Índex 1 Fonaments del Suport Vital Bàsic i Parada Cardíaca La cadena de supervivència Identificació de la parada cardíaca La finestra temporal i la supervivència 2 Protocol de RCP i Tècnica de Ressuscitació Seqüència d'actuació inicial de l'algoritme Execució biomecànica de les compressions toràciques Ventilacions i adaptacions pediàtriques i pandèmiques Criteris d'aturada de la reanimació 3 Desfibril·lació Externa Automàtica (DEA) Arítmies tributàries de descàrrega elèctrica Característiques tècniques de l'aparell Seqüència d'utilització i col·locació dels elèctrodes Precaucions crítiques durant la col·locació dels elèctrodes 4 Altres Procediments: Ennuegament, Ofegament i Posició Lateral de Seguretat Maneig de l'ennuegament (obstrucció de la via aèria) Seqüència d'intervenció davant d'una obstrucció completa Protocol d'ofegament Posició Lateral de Seguretat (PLS) 5 Resum per repassar Cadena de supervivència i aturada cardíaca Protocol de RCP bàsica Desfibril·lador extern automàtic (DEA) Ennuegament, ofegament i posició lateral Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.
Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Suport Vital Bàsic i DEA: Apunts i Protocols de RCP 1 1 Fonaments del Suport Vital Bàsic i Parada Cardíaca EN ACABAR SABRÀS Definir el propòsit fonamental del suport vital bàsic. Identificar els signes que confirmen una aturada cardiorespiratòria. Ordenar correctament les baules de la cadena de supervivència. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què s'anomenen «minuts d'or» els instants immediats després d'un col·lapse cardíac?
El suport vital bàsic (SVB) comprèn un conjunt d'actuacions essencials d'emergència que qualsevol testimoni pot realitzar només amb les mans i en l'espai comunitari davant d'una pèrdua sobtada de consciència. DEFINICIÓ El suport vital bàsic (SVB) integra les tècniques inicials de primers auxilis i desfibril·lació que mantenen la perfusió i l'oxigenació dels òrgans diana fins a l'arribada del suport vital avançat (SVA). L'aplicació diligent de la reanimació millora de forma directa la supervivència i la qualitat de recuperació funcional de la persona afectada.
La cadena de supervivència Davant d'un escenari crític, cal valorar immediatament la gravetat del pacient per establir les mesures escaients. Els esglaons de la cadena de supervivència s'han d'executar de manera estrictament seqüencial: Esquema dels quatre baons que componen la cadena de supervivència. Suport Vital Bàsic i DEA: Apunts i Protocols de RCP 2 Identificació de la parada cardíaca La parada cardíaca és el cessament brusc i inesperat de l'activitat mecànica del cor. Condueix indefectiblement a la mort biològica si no es reverteix de forma immediata. El diagnòstic clínic es fonamenta en una tríada clau: Pèrdua brusca i completa de la consciència.
Absència de respiració normal o presència de respiració agònica (gasping). Absència absoluta de signes de vida. DEFINICIÓ La respiració agònica o gasping és un patró respiratori ineficaç caracteritzat per respiracions lentes, sorolloses, panteixos anòmals, mioclònies i vocalitzacions estranyes. No s'ha de confondre mai amb respiració espontània efectiva. ERROR FREQÜENT Davant d'un pacient inconscient que presenta panteix agònic o ranqueig, mai s'ha d'assumir que està respirant amb normalitat. Si hi ha el mínim dubte sobre l'eficàcia de la ventilació, cal iniciar immediatament les maniobres de RCP.
La finestra temporal i la supervivència El temps transcorregut fins a la desfibril·lació és el factor determinant del pronòstic vital: Reconeixement precoç i petició d'ajuda: avaluar la gravetat per prevenir l'aturada i protegir l'entorn. 1 RCP precoç: iniciar de seguida les compressions toràciques per comprar temps davant la hipòxia cerebral irreversible. 2 Desfibril·lació precoç: emprar el DEA com més aviat millor per reiniciar l'activitat elèctrica cardíaca coherent. 3 Suport vital avançat i cures postressuscitació: atenció especialitzada a càrrec de l'ambulància per restaurar la qualitat de vida.
4 Suport Vital Bàsic i DEA: Apunts i Protocols de RCP 3 Gràfica de supervivència segons els minuts fins a la desfibril·lació. Temps fins a la desfibril·lació Probabilitat d'èxit / supervivència Primers 3 minuts 70 % - 100 % Dels 3 als 5 minuts 50 % - 70 % Dels 5 als 10 minuts Menys del 50 % COMPROVA-HO 2 Què cal fer si una persona inconscient només emet panteixos aïllats i anòmals?
PROCÉS Cadena de supervivència seqüencial 1 Reconeixement precoç Avaluar la situació i demanar auxili immediat 2 RCP precoç Comprimir el tòrax per guanyar temps 3 Desfibril·lació precoç Reiniciar el ritme cardíac amb el DEA 4 Cures postressuscitació Atenció avançada per restaurar la vida Suport Vital Bàsic i DEA: Apunts i Protocols de RCP 4 IDEES CLAU El suport vital bàsic busca garantir l'oxigenació cerebral i cardíaca fins a l'arribada de l'equip avançat. La cadena de supervivència consta de quatre baules interconnectades que no es poden alterar ni saltar. La parada cardíaca es manifesta per inconsciència, manca de signes de vida i respiració absent o agònica.
La precocitat de la desfibril·lació determina la supervivència: aplicar-la abans de 3 minuts ofereix fins a un 100 % d'èxit. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 3. Quines manifestacions clíniques confirmen una parada cardíaca? 4. Com varia la supervivència si la desfibril·lació es retarda més enllà dels 5 minuts? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 5. Quin és l'objectiu principal del suport vital bàsic? 6. Què caracteritza la respiració agònica? 7. Quin percentatge de supervivència s'assoleix desfibril·lant abans de 3 minuts? 8. Quina és la segona baula de la cadena de supervivència?
Administrar fàrmacs antiarrítmics de manera precoç a) Mantenir l'oxigenació dels òrgans diana vitals b) Diagnosticar la causa coronària de l'aturada c) Evitar trucar als equips mèdics d'emergència d) Respiració profunda, regular i completament silenciosa a) Panteixos anòmals, mioclònies i vocalitzacions ineficaces b) Freqüència respiratòria ràpida amb bona oxigenació c) Moviment toràcic ampli que manté la consciència d) Entre un 50 % i 70 % a) Exactament el 25 % b) Entre un 70 % i 100 % c) Menys del 50 % d) Cures postressuscitació hospitalàries a) Inici precoç de la RCP b) Reconeixement i trucada al 112 c) Desfibril·lació immediata amb DEA d) Suport Vital Bàsic i DEA: Apunts i Protocols de RCP 5 2 Protocol de RCP i Tècnica de Ressuscitació EN ACABAR SABRÀS Descriure la posició corporal i la mecànica per a compressions toràciques d'alta qualitat.
Diferenciar la pauta d'adult de la pediàtrica i les adaptacions per pandèmia vírica. Identificar les condicions formals per interrompre la reanimació. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 9 Per què cal retirar completament el pes del tòrax entre cada compressió? La reanimació cardiopulmonar (RCP) és el procediment bàsic destinat a revertir la parada cardíaca. No requereix material específic d'entrada i ha de ser aplicada per qualsevol testimoni presencial.
PROCÉS Algoritme general de RCP bàsica Seqüència d'actuació inicial de l'algoritme L'algoritme d'actuació s'ha de dur a terme pas a pas: Seguretat de l'entorn Assegurar l'àrea abans d'actuar 1 Comprovar consciència Sacsejar les espatlles i cridar 2 Obrir via aèria (10 s) Maniobra front-mentó; veure, escoltar i sentir 3 Trucar al 112 i demanar DEA Indicar dades i localització precisa 4 Iniciar RCP 30:2 Compressions de qualitat al centre del pit 5 Seguretat de l'entorn: protegir el lloc de l'incident abans d'actuar per salvaguardar tant la víctima com la persona reanimadora. 1 Valoració de la consciència: sacsejar suaument les espatlles amb contundència i preguntar en veu alta si es troba bé.
Si respon, es valora i es col·loca en posició lateral de seguretat (PLS) amb reavaluació periòdica sense abandonar-la. 2 Suport Vital Bàsic i DEA: Apunts i Protocols de RCP 6 Execució biomecànica de les compressions toràciques Per aconseguir una perfusió coronària i cerebral eficaç, el massatge cardíac ha de complir criteris de màxima qualitat mecànica: Postura biomecànica correcta per a les compressions: braços rectes i esquena alineada. Punt d'aplicació: recolzar el taló de la mà sobre el terç inferior de l'estern (centre del pit), entrellaçant l'altra mà a sobre.
Alineació corporal: situar-se de genolls al costat de la víctima, mantenir els braços rectes i l'esquena dreta, fent servir el propi pes corporal per exercir la força. Profunditat: deprimir l'estèrnol almenys 5 cm, sense superar els 6 cm. Descompressió: permetre la reexpansió elàstica completa del tòrax després de cada compressió abans de tornar a empènyer. Freqüència rítmica: mantenir un ritme regular de 100 a 120 compressions per minut. ERROR FREQÜENT No recolzar els colzes flexionant els braços ni balancejar-se cap endavant sense descompressió. Recolzar el pes sobre el pit sense deixar que s'elevi del tot redueix el retorn venós al cor i anul·la l'eficàcia del massatge.
Obertura de la via aèria: realitzar la maniobra front-mentó i valorar la respiració durant 10 segons mitjançant la tècnica de veure, escoltar i sentir. Si respira amb normalitat, es col·loca en PLS. Si no respira o només fa respiracions agòniques, cal passar immediatament al següent esglaó. 3 Trucada d'emergència i inici de compressions: telefonar al 112, encarregar a un tercer que porti el DEA i començar la RCP. Al servei d'emergències cal detallar: identificació pròpia, ubicació exacta, motiu, nombre d'afectats i resum del succés.
4 Suport Vital Bàsic i DEA: Apunts i Protocols de RCP 7 Ventilacions i adaptacions pediàtriques i pandèmiques La relació estàndard en l'adult és de 30 compressions i 2 ventilacions. Per a les insuflacions, cal obrir la via aèria, pinçar el nas amb els dits i insuflar aire de manera progressiva i sostinguda durant 1 segon, evitant la hiperinsuflació. Si no és possible o no es desitja fer boca a boca, s'ha de mantenir la RCP contínua només amb compressions manuals.
Grup d'edat o context Relació de compressions i ventilacions Observacions operatives Adult convencional 30 compressions : 2 ventilacions Canvi de reanimador cada 2 minuts Respiratori / pediàtric 15 compressions : 2 ventilacions Seqüència específica adaptada a infants Context COVID-19 RCP només compressions (sense boca a boca) Comprovar respiració posant mà al tòrax Sota l'escenari de malalties transmissibles (com la COVID-19), s'ometen les respiracions de rescat en adults i no s'acosta la cara a la boca de la víctima per comprovar la respiració, limitant-se a palpar el moviment toràcic i aplicant compressions contínues.
En canvi, en cas d'asfíxia per ofegament, les ventilacions sí que són prioritàries. Criteris d'aturada de la reanimació La RCP únicament s'ha d'interrompre sota tres supòsits concrets: La víctima recupera signes inequívocs de vida o comença a respirar amb normalitat. Arriba l'equip professional especialitzat d'emergències mèdiques i n'assumeix el control. La persona reanimadora es troba en un estat d'esgotament físic extrem que li impedeix continuar. COMPROVA-HO 10 Cada quant temps s'ha de rellevar la persona encarregada de les compressions toràciques i per què? IDEES CLAU La seguretat de l'escenari és sempre la primera mesura abans de tocar la persona col·lapsada.
La valoració de la respiració mitjançant veure, escoltar i sentir es manté durant un màxim de 10 segons. Les compressions toràciques han d'assolir entre 5 i 6 cm de profunditat amb un ritme de 100- 120 per minut. La pauta general d'adult és 30:2, mentre que en l'àmbit pediàtric s'utilitzen 15 compressions. En context de risc infecciós o COVID-19, s'evita el contacte boca a boca i es realitza RCP només amb compressions. Suport Vital Bàsic i DEA: Apunts i Protocols de RCP 8 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 11. Quina profunditat i freqüència han de tenir les compressions toràciques d'adult? 12. En quines tres situacions està justificat detenir la reanimació cardiopulmonar?
Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 13. Quant de temps s'ha d'emprar com a màxim per comprovar si la víctima respira? 14. Com han d'estar els braços de la persona reanimadora en fer el massatge? 15. Quina és la relació de compressions en la reanimació pediàtrica descrita? 16. Com es valora la respiració en un adult sota protocols COVID-19? 3 Desfibril·lació Externa Automàtica (DEA) EN ACABAR SABRÀS Reconèixer els dos ritmes desfibril·lables que reverteix el DEA. Descriure la col·locació espacial exacta dels elèctrodes al tòrax. Aplicar les mesures de seguretat respecte a la presència d'humitat, pèl o marcapassos.
PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 17 Pot un DEA administrar una descàrrega per error a un pacient que no la necessita?
Almenys 1 minut a) No cal comprovar-ho mai b) Fins a 10 segons c) Exactament 30 segons d) Completament rectes i perpendiculars al tòrax a) Inclinats a 45 graus respecte al terra b) Alternant un braç doblegat i l'altre estirat c) Flexionats per esmorteir la pressió aplicada d) 15 compressions a) 5 compressions b) 30 compressions c) 50 compressions d) Apropant l'oïda a la boca de la víctima a) Esperant 5 minuts que reaccioni de manera espontània b) Palpant la mà sobre el tòrax sense apropar la cara c) Administrant dues ventilacions de prova d'immediat d) Suport Vital Bàsic i DEA: Apunts i Protocols de RCP 9 Un desfibril·lador extern automàtic (DEA) és un dispositiu electrònic sanitari portàtil dissenyat per analitzar de manera autònoma l'activitat bioelèctrica del cor i alliberar, si escau, una descàrrega terapèutica.
Arítmies tributàries de descàrrega elèctrica El DEA està dissenyat exclusivament per diagnosticar i tractar dos ritmes cardíacs anòmals concrets: Fibril·lació ventricular (FV): trastorn greu del ritme cardíac on el miocardi presenta una activitat caòtica a freqüència molt alta. Això anul·la la contracció coordinada i impedeix el bombament efectiu de la sang. És la causa més habitual de parada cardiorespiratòria sobtada. Té una evolució destructiva molt ràpida cap a l'asistòlia, situació en què ja no hi ha activitat elèctrica i la desfibril·lació no és efectiva.
Taquicàrdia ventricular sense pols (TVSP): ritme ventricular ràpid i regular que no genera pols palpable ni despesa cardíaca efectiva. Traçats electrocardiogràfics de taquicàrdia ventricular i fibril·lació ventricular. DEFINICIÓ La fibril·lació ventricular consisteix en una despolarització ventricular desorganitzada i ineficaç que fa tremolar el miocardi sense produir flux sistòlic, sent el ritme que respon amb més èxit a la descàrrega elèctrica precoç.
Característiques tècniques de l'aparell Els dispositius DEA presenten quatre propietats fonamentals que en faciliten l'ús segur en entorns extrahospitalaris: Fàcil d'emprar: proporciona indicacions clares mitjançant missatges de veu i pictogrames visuals. Sensible i específic: capacitat algorítmica fiable per distingir els ritmes desfibril·lables dels no tributaris de xoc. Fiable: precisió mecànica i elèctrica constant. Suport Vital Bàsic i DEA: Apunts i Protocols de RCP 10 Segur: mai permet alliberar una descàrrega si el cor no presenta un patró elèctric que la requereixi. Seqüència d'utilització i col·locació dels elèctrodes Mentre arriba el dispositiu no s'aturen les maniobres de RCP.
Quan el dispositiu estigui a punt, cal seguir aquests passos: Localització anatòmica dels elèctrodes del DEA al tòrax. PER RECORDAR-HO Cada 2 minuts, el DEA ordenarà aturar les compressions per fer una nova anàlisi automàtica del ritme i determinar si cal alliberar un altre xoc elèctric. Encesa i guia: prémer el botó d'engegada o obrir la tapa i escoltar de seguida les indicacions de veu. 1 Descobriment i condicionament del tòrax: retirar qualsevol peça de roba per exposar completament el pit.
2 Col·locació dels elèctrodes adhesius: fixar el primer pegat sota la clavícula dreta (vora superior de l'estèrnol) i el segon pegat uns 10 cm per sota de l'aixella esquerra, assegurant una bona adherència cutània. 3 Anàlisi del ritme: ordenar a tothom allunyar-se i no tocar en absolut la víctima mentre l'aparell avalua el cor. 4 Descàrrega o represa de la RCP: si la descàrrega està indicada, cridar de nou que ningú toqui la persona, prémer el botó de xoc i reiniciar de manera immediata la seqüència de compressions- ventilacions sense perdre temps a buscar el pols. Si el dispositiu conclou que no cal descàrrega, continuar amb les compressions de seguida.
5 Suport Vital Bàsic i DEA: Apunts i Protocols de RCP 11 Precaucions crítiques durant la col·locació dels elèctrodes Situació trobada a la pell Acció correctora que cal realitzar Pell humida o mullada Eixugar prèviament el tòrax abans d'enganxar els pegats Presència abundant de pèl Rasurar ràpidament la zona on va l'elèctrode per assegurar contacte Portador de marcapassos (bony visible) Allunyar els pegats del dispositiu subcutani Pegats de medicació transdèrmica Retirar el pegat farmacològic i netejar la pell ERROR FREQÜENT Mantenir el contacte físic amb el pacient durant l'anàlisi o la descàrrega.
A més de poder transmetre el corrent elèctric al reanimador, el moviment altera l'anàlisi de l'aparell i pot retardar el xoc salvador. COMPROVA-HO 18 Què s'ha de fer immediatament després que el DEA alliberi una descàrrega elèctrica a la víctima?
PROCÉS Passos operatius d'ús del DEA Encendre el DEA Seguir les instruccions de veu 1 Enganxar elèctrodes Sota clavícula dreta i aixella esquerra 2 Anàlisi del ritme Assegurar que ningú toca la persona 3 Descàrrega o no xoc Prémer botó si s'indica amb seguretat 4 Reinici de RCP Reprendre compressions durant 2 minuts 5 Suport Vital Bàsic i DEA: Apunts i Protocols de RCP 12 IDEES CLAU El DEA és segur, automàtic i fiable; només permet descarregar si detecta fibril·lació ventricular o taquicàrdia ventricular sense pols. La fibril·lació ventricular és la causa més freqüent de PCR i degenera ràpidament en asistòlia irreversible.
Els elèctrodes es disposen sota la clavícula dreta i a l'aixella esquerra (uns 10 cm per sota). Mai s'ha de tocar la víctima durant la fase d'anàlisi ni en el moment de la descàrrega elèctrica. Després d'administrar el xoc, es reprèn la RCP de forma immediata durant cicles de 2 minuts. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 19. Quins dos ritmes cardíacs són susceptibles de rebre una descàrrega amb el DEA? 20. Com s'ha d'actuar davant un pacient amb marcapassos implantat o pegats de medicació? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 21. Cap a quin ritme cardíac evoluciona ràpidament una fibril·lació ventricular sense tractar? 22. On s'ha de col·locar el segon elèctrode del DEA? 23.
Quina conducta és imprescindible adoptar mentre el DEA analitza el ritme? 24. Què cal fer si el tòrax de la víctima està cobert d'aigua o suor abundant?
Asistòlia a) Bradicàrdia sinusal lleugera b) Ritme sinusal normal c) Taquicàrdia auricular benigna d) A la cara posterior de l'espatlla dreta a) Al centre precís de l'abdomen b) Sota la clavícula esquerra c) Aproximadament 10 cm sota l'aixella esquerra d) Aixecar les cames del pacient a 45 graus a) Fer ventilacions de rescat a la víctima b) Continuar amb les compressions amb una mà c) Allunyar-se completament sense tocar el pacient d) Col·locar els elèctrodes sobre la roba humida a) Eixugar la pell abans d'enganxar els elèctrodes b) Augmentar la potència manual de la descàrrega c) No col·locar el DEA en cap cas d) Suport Vital Bàsic i DEA: Apunts i Protocols de RCP 13 4 Altres Procediments: Ennuegament, Ofegament i Posició Lateral de Seguretat EN ACABAR SABRÀS Distingir l'actuació davant d'una obstrucció de via aèria lleu i una de greu.
Executar la maniobra de Heimlich i conèixer les seves variants per a embarassades i obesos. Aplicar el protocol específic d'ofegament i conèixer els fonaments de la PLS. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 25 Per què en una víctima d'ofegament s'inicien 5 ventilacions abans del massatge cardíac convencional? A més de la parada cardíaca primària, el suport vital bàsic inclou protocols específics per atendre l'obstrucció de la via aèria per cos estrany, les asfíxies per submersió i la gestió del pacient inconscient que manté respiració espontània. Maneig de l'ennuegament (obstrucció de la via aèria) L'ennuegament produeix asfíxia per presència d'un obstacle a la via respiratòria.
L'actuació varia segons l'estat clínic del subjecte: Mecànica d'execució de la maniobra de compressió abdominal de Heimlich. Obstrucció lleu o parcial (conscient, respira i tus): cal encoratjar activament la persona perquè continuï tossint amb força sense interferir en el seu esforç expiratori. Obstrucció greu o completa (conscient, no pot tossir ni emetre sons): cal actuar immediatament abans que perdi el coneixement. Víctima inconscient: col·locar a terra i iniciar de seguida el protocol estàndard de reanimació cardiopulmonar (RCP).
Suport Vital Bàsic i DEA: Apunts i Protocols de RCP 14 Seqüència d'intervenció davant d'una obstrucció completa Quan la persona no pot respirar ni parlar, cal seguir estrictament aquests passos: DEFINICIÓ La maniobra de Heimlich consisteix en abraçar la víctima per darrere, col·locar el puny amb el polze cap endins just per sobre del melic, subjectar-lo fermament amb l'altra mà i efectuar fins a 5 compressions brusques cap amunt i cap endins per elevar el diafragma i expulsar l'objecte. ERROR FREQÜENT En dones gestants o persones amb obesitat acusada no s'han d'aplicar compressions a nivell abdominal.
En aquests casos específics, les compressions es realitzen exclusivament sobre la regió toràcica (al terç inferior de l'estern), exactament igual que en el massatge cardíac. Protocol d'ofegament En l'aturada per ofegament aquàtic, la hipòxia primària és la causa desencadenant de la fallada cardíaca. Per aquest motiu, el protocol té una particularitat essencial: Posició Lateral de Seguretat (PLS) La posició lateral de seguretat és la postura d'elecció per a qualsevol víctima que es troba inconscient però que ventila de forma regular i eficaç.
Objectius clínics de la PLS Consideracions d'aplicació pràctica Evita la broncoaspiració en cas de vòmit Retirar objectes de les butxaques o entorn que puguin ferir Extracció manual visible: revisar la cavitat oral i intentar retirar el cos estrany amb les mans únicament si és clarament visible i accessible. 1 Cops interescapulars: inclinar la víctima cap endavant subjectant-li el pit i clavar fins a 5 cops secs entre les escàpules amb el taló de la mà. 2 Maniobra de Heimlich: si els 5 cops no resolen l'obstrucció, iniciar compressions abdominals: 3 Comprovar resposta i demanar auxili al servei d'emergències mèdiques. 1 Obrir la via aèria.
2 Administrar 5 respiracions de rescat o suport inicials (oxigenades si es disposa de suport avançat). 3 Avaluar si hi ha signes de vida. 4 Si no hi ha resposta, iniciar el cicle clàssic de RCP amb una relació de 30 compressions i 2 ventilacions, col·locant el DEA tan aviat com arribi.
5 Suport Vital Bàsic i DEA: Apunts i Protocols de RCP 15 Objectius clínics de la PLS Consideracions d'aplicació pràctica Manté la via aèria oberta de manera passiva Girar el cos en bloc rodant suaument cap a la reanimadora Conserva l'alineació de cap, coll i tronc No mantenir la persona més de 30 minuts sobre el mateix costat PER RECORDAR-HO Als 30 minuts cal canviar la víctima de costat per evitar la compressió perllongada dels vasos sanguinis i nervis de les extremitats inferiors i superiors. COMPROVA-HO 26 Quina adaptació requereix la maniobra de Heimlich en una dona amb embaràs avançat?
PROCÉS Algoritme d'actuació davant l'ofegament Inconsciència / Sense respiració Comprovar manca de resposta de la persona 1 Demanar auxili i avisar 112 Alertar els serveis mèdics d'urgència 2 Obrir via aèria Maniobra front-mentó sense demora 3 5 ventilacions de rescat Oxigenar inicialment la víctima d'ofegament 4 Iniciar RCP 30:2 i DEA Massatge toràcic i desfibril·lació si escau 5 Suport Vital Bàsic i DEA: Apunts i Protocols de RCP 16 IDEES CLAU Davant d'un ennuegat conscient que encara tus, la millor intervenció és animar-lo a continuar tossint. L'obstrucció greu requereix alternar 5 cops interescapulars ferms amb 5 compressions abdominals de Heimlich.
En persones obeses o embarassades, les compressions s'efectuen sempre al pit (estern) i no a l'abdomen. En la víctima d'ofegament per submersió, cal iniciar l'algoritme administrant 5 ventilacions de rescat. La posició lateral de seguretat s'aplica en subjectes inconscients que respiren i s'ha d'alternar de costat cada 30 minuts. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 27. Com comença la reanimació en una víctima inconscient que ha patit un ofegament en aigua? 28. Quin és el temps límit per mantenir un pacient sobre el mateix decúbit en posició lateral de seguretat? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 29. Què s'ha de fer davant d'una víctima d'ennuegament que tus amb força? 30.
On es posiciona el puny durant la maniobra de Heimlich en un adult? 31. Quantes ventilacions de rescat s'apliquen inicialment en l'ofegament abans del 30:2? Clavar 5 cops forts a la zona lumbar a) Animar-la a continuar tossint sense intervenir b) Col·locar-la immediatament en posició de seguretat c) Realitzar 5 compressions abdominals de Heimlich d) A la meitat de la tràquea a) A l'esquena, entre les costelles baixes b) Just per sobre del melic c) Directament sobre l'estèrnol d) Cap ventilació a) 2 ventilacions b) 5 respiracions de suport c) 10 insuflacions ràpides d) Suport Vital Bàsic i DEA: Apunts i Protocols de RCP 17 32.
Quin benefici primordial aporta la Posició Lateral de Seguretat (PLS)? 5 Resum per repassar Cadena de supervivència i aturada cardíaca Concepte Què és Suport vital bàsic (SVB) Conjunt d'actuacions inicials amb les mans i sense equipament per oxigenar els òrgans vitals fins a l'arribada del suport avançat. Cadena de supervivència Seqüència ordenada de 4 baules: reconeixement i petició d'ajuda, RCP precoç, desfibril·lació precoç i suport vital avançat. Parada cardíaca Cessament brusc de l'activitat mecànica del cor diagnosticat per pèrdua de consciència, absència de respiració normal i manca de signes de vida.
Respiració agònica (gasping) Patró respiratori ineficaç amb panteixos, ranqueig i mioclònies que s'ha de tractar com una aturada cardíaca sense demora. Protocol de RCP bàsica Concepte o paràmetre Què és Valoració inicial Comprovació de seguretat de l'entorn, estat de consciència i respiració durant 10 segons amb la maniobra front-mentó. Compressions toràciques d'adult Compressions al terç inferior de l'estern a un ritme de 100-120 cpm, profunditat de 5 a 6 cm i descompressió toràcica completa. Relació compressió- ventilació Pauta estàndard de 30 compressions i 2 ventilacions en adults; relació de 15 compressions en l'àmbit pediàtric.
Criteris d'aturada de RCP Retorn de signes evidents de vida, arribada de l'equip professional especialitzat o esgotament físic de la persona reanimadora. Desfibril·lador extern automàtic (DEA) Concepte Què és DEA Dispositiu portàtil segur i fiable que analitza el ritme cardíac i administra descàrregues només davant ritmes desfibril·lables.
Evita la broncoaspiració i manté la via aèria a) Permet reiniciar la descàrrega elèctrica del cor b) Substitueix la necessitat de demanar ajuda c) Eleva la tensió arterial per sobre de valors crítics d) Suport Vital Bàsic i DEA: Apunts i Protocols de RCP 18 Concepte Què és Ritmes desfibril·lables Fibril·lació ventricular (causa principal de PCR) i taquicàrdia ventricular sense pols; requereixen xoc abans d'evolucionar a asistòlia. Col·locació d'elèctrodes Un pegat sota la clavícula dreta i l'altre 10 cm sota l'aixella esquerra, sobre pell seca i sense pèl que n'impedeixi el contacte.
Seguretat del xoc Prohibició absoluta de tocar la víctima durant l'anàlisi i la descàrrega, reprenent la RCP immediatament després durant 2 minuts. Ennuegament, ofegament i posició lateral Procediment o mesura Què és Obstrucció parcial per cos estrany Situació en què la víctima tus i ventila; cal animar-la exclusivament a tossir sense aplicar cops ni maniobres. Maniobra de Heimlich Fins a 5 compressions brusques cap amunt i cap endins sobre l'abdomen després de fallar 5 cops interescapulars (a l'estern en embaràs o obesitat). RCP en ofegament Protocol específic hipòxic que requereix administrar 5 ventilacions de rescat inicials abans d'iniciar les compressions 30:2.
Posició lateral de seguretat (PLS) Posició de drenatge per a pacients inconscients que respiren amb normalitat; s'ha d'alternar de costat cada 30 minuts. Suport Vital Bàsic i DEA: Apunts i Protocols de RCP 19 Solucions de les preguntes de repàs 1. Perquè la manca de flux sanguini provoca lesions cerebrals irreversibles per hipòxia en pocs minuts si no s'inicia la RCP. 2. Considerar-ho respiració agònica i activar immediatament la cadena de supervivència iniciant la RCP, ja que no és una respiració efectiva. 3. La pèrdua brusca de consciència, l'absència de signes de vida i la manca de respiració normal o aparició de respiració agònica. 4.
La probabilitat de supervivència descendeix de manera dràstica per sota del 50 %. 5. b) Mantenir l'oxigenació dels òrgans diana vitals. El SVB busca aportar oxigen als òrgans vitals fins que comenci el suport vital avançat. 6. b) Panteixos anòmals, mioclònies i vocalitzacions ineficaces. La respiració agònica és un patró ineficaç amb panteixos i mioclònies que indica parada cardíaca. 7. c) Entre un 70 % i 100 %. La desfibril·lació ultraprecoç en menys de 3 minuts ofereix taxes de supervivència del 70 al 100 %. 8. b) Inici precoç de la RCP. Després de reconèixer i demanar ajut, la segona baula és iniciar la RCP precoç per guanyar temps. 9.
Permet que el cor es torni a omplir de sang durant la descompressió toràcica, assegurant que la següent empenta bombi volum sanguini. 10. Cal canviar de reanimador cada 2 minuts per evitar la fatiga muscular i mantenir la profunditat i el ritme adequats de les compressions. 11. Una profunditat d'entre 5 i 6 cm i una cadència d'entre 100 i 120 compressions per minut. 12. Quan la víctima mostra signes evidents de vida, quan arriba l'equip professional d'emergències o per esgotament absolut del reanimador. 13. c) Fins a 10 segons. L'obertura de via aèria i valoració respiratòria (veure, escoltar, sentir) dura 10 segons. 14. a) Completament rectes i perpendiculars al tòrax.
Els braços s'han de mantenir estirats i bloquejats per aprofitar el pes del cos. 15. a) 15 compressions. En pediatria s'ajusta la pauta a 15 compressions. 16. c) Palpant la mà sobre el tòrax sense apropar la cara. Per evitar contagis, s'anul·la acostar-se a la boca i es col·loca la mà al pit per veure si es mou. 17. No, perquè disposa d'un sistema d'anàlisi altament sensible i específic que bloqueja la descàrrega si no detecta un ritme tributari. 18. Reprendre de manera immediata les compressions toràciques sense aturar-se a comprovar el pols ni la circulació. 19. La fibril·lació ventricular i la taquicàrdia ventricular sense pols. 20.
Allunyar l'elèctrode del relleu del marcapassos i retirar qualsevol pegat de medicació abans d'adherir el pegat del DEA. 21. a) Asistòlia. La fibril·lació ventricular no tractada degenera en qüestió de minuts cap a l'asistòlia. 22. d) Aproximadament 10 cm sota l'aixella esquerra. La posició correcta és infraclavicular dreta i uns 10 cm per sota de l'aixella esquerra. Suport Vital Bàsic i DEA: Apunts i Protocols de RCP 20 23. d) Allunyar-se completament sense tocar el pacient. Ningú ha de tocar la víctima per no falsejar l'anàlisi elèctrica de l'aparell. 24. b) Eixugar la pell abans d'enganxar els elèctrodes.
Cal assecar el tòrax prèviament per permetre l'adhesió i evitar la dispersió del corrent. 25. Perquè en l'ofegament la parada és secundària a la falta d'oxigen (hipòxia greu), de manera que cal aportar aire als pulmons d'entrada. 26. S'han d'evitar les empentes abdominals i substituir-les per compressions directes sobre el tòrax, al centre de l'estern. 27. Després d'obrir la via aèria, s'administren 5 ventilacions de suport abans de procedir amb les compressions de RCP 30:2. 28. Un màxim de 30 minuts; transcorregut aquest temps s'ha de girar cap a l'altre costat. 29. b) Animar-la a continuar tossint sense intervenir.
La tos espontània és el mecanisme més eficaç; cal encoratjar-la i no interferir si encara tus. 30. c) Just per sobre del melic. El puny es col·loca amb el polze cap a dins just per sobre del melic i sota l'estern. 31. c) 5 respiracions de suport. L'algoritme d'ofegament estipula administrar 5 ventilacions de rescat inicials per hipòxia. 32. a) Evita la broncoaspiració i manté la via aèria. La PLS manté la via aèria oberta de manera passiva i prevé la broncoaspiració de vòmits. Suport Vital Bàsic i DEA: Apunts i Protocols de RCP 21