Administració de Fàrmacs i Vies: Seguretat i Protocols

I 0 flashcards i 5 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS PRÀCTIQUES DE SIMULACIÓ CLÍNICA I Grau en Infermeria Universitat Rovira i Virgili AprenAI 2026-2027 Apunts complets d'administració de fàrmacs per a infermeria: farmacocinètica LADME, 10 correctes, fàrmacs d'alt risc i perillosos, i tècniques per via.

APREN.AI Índex 1 Principis generals de l'administració de fàrmacs i rol d'infermeria Definició de fàrmac i marc competencial d'infermeria Farmacocinètica bàsica: el model LADME Principals grups terapèutics i símbols en els envasos Protocol d'actuació d'infermeria: abans, durant i després Les 5 regles bàsiques i el decàleg de seguretat (10 correctes) 2 Seguretat clínica: errors de medicació, fàrmacs d'alt risc i perillosos Errors de medicació i enfocament del sistema Desencadenants i tipologies d'error Medicaments d'alt risc i doble control Fàrmacs d'alt risc versus fàrmacs perillosos Classificació dels medicaments perillosos Vies d'administració enteral 3 Via oral i sonda nasogàstrica Classificació general de les vies d'administració Fisiologia de la via oral i metabolisme de primer pas Condicionants de l'absorció oral i gastrolesivitat Presentacions sòlides i líquides de la via oral Administració mitjançant sonda nasogàstrica 4 Vies sublingual i rectal Via sublingual Via rectal 5 Vies d'administració tòpica, dèrmica i instil·lacions Via cutània: acció local enfront d'administració transdèrmica Maneig dels pegats i factors que modulen l'absorció cutània Instil·lació vaginal i cures d'intimitat Instil·lació òtica: tècnica anatòmica i seguretat tèrmica Instil·lació nasal i postures cefàliques específiques Instil·lació oftàlmica: col·liris, pomades i asèpsia estricta 6 Resum per repassar Principis generals i farmacocinètica Seguretat clínica i classificació de fàrmacs Via oral i sonda nasogàstrica Vies sublingual i rectal Administració de Fàrmacs i Vies: Seguretat i Protocols 1 Vies tòpica, dèrmica i instil·lacions Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Administració de Fàrmacs i Vies: Seguretat i Protocols 2 1 Principis generals de l'administració de fàrmacs i rol d'infermeria EN ACABAR SABRÀS Distingir les responsabilitats delegades i autònomes en el rol d'infermeria. Descriure ordenadament les etapes farmacocinètiques del model LADME. Aplicar el protocol dels deu correctes en la preparació i administració segura de medicaments. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Si la prescripció d'un fàrmac és un acte mèdic, per què infermeria pot tenir responsabilitat legal si hi ha un error?

L'administració de fàrmacs és el conjunt d'accions mitjançant les quals s'introdueix un compost terapèutic a l'organisme. Aquesta pràctica constitueix una de les intervencions centrals en la cura de la salut dels pacients. ESQUEMA Estructura del curs d'administració de fàrmacs Definició de fàrmac i marc competencial d'infermeria Un fàrmac és una substància química purificada que s'utilitza per diagnosticar, tractar, curar o prevenir malalties, així com per evitar processos fisiològics no desitjats.

Pel que fa al seu exercici professional, cal distingir dos nivells de responsabilitat: Principis generals i rol infermer LADME, regles de seguretat i marc legal Seguretat clínica Errors, fàrmacs d'alt risc i perillosos Vies d'administració Vies digestives, parenterals i tòpiques Via oral i sonda Formes sòlides, líquides i nutrició Via sublingual i rectal Absorció vascular sense primer pas Vies tòpica i instil·lacions Pell, col·liris i gotes òtiques Administració de Fàrmacs i Vies: Seguretat i Protocols 3 Funció delegada: la prescripció de la molècula, la dosi i la via d'elecció correspon al personal mèdic facultatiu.

Funció autònoma: la preparació tècnica, la comprovació de seguretat, l'administració pròpiament dita, el registre i la vigilància continuada dels efectes terapèutics o adversos són competència directa d'infermeria. La professió infermera té la responsabilitat legal i ètica de mantenir actualitzats els coneixements farmacològics, avaluar les variables individuals de cada persona atesa i conèixer les repercussions jurídiques d'una mala pràctica. A més, inclou una tasca pedagògica fonamental adreçada a promoure l'ús racional i responsable dels medicaments. COMPROVA-HO 2 Per què l'administració farmacològica no és exclusivament un acte mecànic d'execució delegada?

Farmacocinètica bàsica: el model LADME La farmacocinètica analitza com evoluciona el fàrmac dins de l'organisme al llarg del temps. Consta de cinc etapes successives conegudes amb l'acrònim LADME: Alliberació: separació del principi actiu de la seva forma farmacèutica per quedar disponible per a l'absorció. 1 Absorció: pas de la substància des del lloc d'administració cap al torrent circulatori. Depèn de la via, la velocitat d'absorció i factors fisiològics, patològics o iatrogènics. 2 Distribució: transport des dels capil·lars cap als teixits. Depèn del flux sanguini, l'afinitat tissular i la unió a proteïnes plasmàtiques com l'albúmina, la glicoproteïna alfa-1 àcida o les globulines.

3 Metabolització: transformació bioquímica de la molècula, principalment mitjançant reaccions d'oxidació, reducció, hidròlisi i conjugació. Les alteracions patològiques o les interaccions poden modificar aquest procés. 4 Eliminació: excreció de les substàncies o els seus metabòlits a través de vies com la renal, biliar, pulmonar o mitjançant la llet materna. 5 Administració de Fàrmacs i Vies: Seguretat i Protocols 4 Esquema de les etapes i factors condicionants de la farmacocinètica.

Principals grups terapèutics i símbols en els envasos Els fàrmacs s'agrupen segons la seva acció clínica i la finalitat del tractament: Grup terapèutic Finalitat principal Analgèsics Mitigar o calmar el dolor físic derivat de traumatismes o ferides. Antiàcids Neutralitzar la hiperacidesa i les secrecions gàstriques. Antial·lèrgics Alleujar les reaccions adverses d'origen al·lèrgic. Antidiarreics Frenar el ritme deposicional i reduir els efectes de la diarrea. Antiinfecciosos i antivirals Combatre patògens: antibiòtics, antifúngics, antivirals i antiparasitaris. Antiinflamatoris Disminuir la inflamació tissular i alleugerir el dolor associat.

Antidepressius Tractar quadres depressius, trastorns d'ansietat o desordres alimentaris. Antipirètics Disminuir la temperatura corporal en estats febrils. Antitussígens, laxants i mucolítics Inhibir la tos, facilitar l'evacuació intestinal o fluidificar secrecions bronquials. L'etiquetatge dels envasos incorpora pictogrames estandarditzats per informar de condicions legals, precaucions i requeriments de conservació: Administració de Fàrmacs i Vies: Seguretat i Protocols 5 Taula de símbols i pictogrames oficials en envasos de medicaments. COMPROVA-HO 3 Quin és el destí biològic d'un fàrmac durant la fase d'eliminació i per quines vies principals s'expulsa?

Protocol d'actuació d'infermeria: abans, durant i després Per garantir una tècnica asèptica i prevenir riscos, el procediment d'administració s'estructura en tres fases clíniques: Abans de l'administració: Verificar la prescripció mèdica i comprovar la identitat del pacient i la dosi pautada. Conèixer el mecanisme d'acció de la substància i els efectes adversos potencials. Revisar la data de caducitat i fer una higiene de mans adequada. Preparar el producte mantenint una asèpsia estricta i fent càlculs precisos de dosificació quan calgui. 1 Durant l'administració: Confirmar la identitat de la persona receptora mitjançant comprovació verbal, polsera identificativa o número d'història clínica.

Explicar al pacient el procediment i els possibles efectes que pot notar. Administrar el medicament per la via establerta. 2 Administració de Fàrmacs i Vies: Seguretat i Protocols 6 Les 5 regles bàsiques i el decàleg de seguretat (10 correctes) La prevenció d'incidents comença per la memorització i l'aplicació sistemàtica de les cinc regles clàssiques d'administració: Medicament correcte. Pacient correcta. Dosi correcta. Via correcta. Hora correcta. La complexitat assistencial actual ha ampliat aquesta llista als 10 correctes de seguretat: 1. Medicament correcte: identificar el nom comercial i principi actiu, verificant la data de caducitat abans i durant la preparació. 2.

Pacient indicada: corroborar activament la identitat del subjecte abans de qualsevol maniobra. 3. Dosi correcta: revisar càlculs en cas de dubte i efectuar doble control independent davant fàrmacs d'alt risc (com insulina, heparina, digoxina o narcòtics; vegeu «Seguretat clínica: errors de medicació, fàrmacs d'alt risc i perillosos»). 4. Via correcta: consultar amb el facultatiu prescriptor si la via no consta de forma explícita. 5. Hora correcta: respectar els intervals pautats, amb especial rigor en antibiòtics o citostàtics. 6. Registre fidel: anotar immediatament cada administració o justificar degudament al curs evolutiu el motiu de la seva omissió. 7.

Informació al pacient: explicar les característiques del tractament i les precaucions pertinents. 8. Comprovació de medicació no prescrita: verificar que no consumeixi substàncies pel seu compte. 9. Descartar al·lèrgies i interaccions: revisar antecedents al·lèrgics abans d'iniciar la teràpia. 10. Higiene de mans: rentar-se les mans escrupolosament abans i després de manipular els fàrmacs. Després de l'administració: Registrar de forma immediata l'hora i la dosi administrada. Monitorar el pacient per detectar a temps possibles reaccions adverses o secundàries. 3 Administració de Fàrmacs i Vies: Seguretat i Protocols 7 Diagrama dels deu correctes en la preparació i administració farmacològica.

ERROR FREQÜENT L'omissió del doble control independent en fàrmacs d'alt marge de toxicitat (per exemple, heparines o insulines) suposa un greu risc vital. La verificació per part d'un segon professional d'infermeria abans d'administrar el producte redueix dràsticament l'error de dosificació. COMPROVA-HO 4 Quina mesura cal adoptar si un pacient refusa prendre's la medicació prescrita a l'hora fixada? IDEES CLAU L'administració de medicaments és delegada quant a la prescripció mèdica, però plenament autònoma pel que fa a la preparació, seguretat i monitoratge d'infermeria.

El procés LADME comprèn cinc fases farmacocinètiques ordenades: alliberació, absorció, distribució, metabolització i eliminació. Les cinc regles essencials són: medicament correcte, pacient correcta, dosi correcta, via correcta i hora correcta. Els deu correctes amplien les mesures de seguretat incorporant el registre, la informació a l'usuari, la detecció d'interaccions/al·lèrgies, el control de fàrmacs aliens i la higiene de mans. El doble control independent és imprescindible en fàrmacs amb un estret marge terapèutic o d'alt risc, com la insulina o l'heparina. Administració de Fàrmacs i Vies: Seguretat i Protocols 8 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 5.

Quines són les cinc fases consecutives que formen la farmacocinètica segons el model LADME? 6. Quins elements componen les 5 regles bàsiques de l'administració segura de medicaments? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 7. Com es defineix la responsabilitat d'infermeria en l'administració de fàrmacs prescrita per metges? 8. Quina és la seqüència cronològica correcta de les fases farmacocinètiques? 9. En quins medicaments és preceptiu el procediment de doble control independent? 10. Quina acció és obligatòria si una dosi prescrita no s'arriba a administrar?

Funció subordinada sense capacitat de judici clínic propi a) Funció exclusivament autònoma i sense cap dependència mèdica b) Funció delegada en prescripció i autònoma en seguretat c) Funció merament tècnica exempta de qualsevol responsabilitat legal d) Absorció, distribució, alliberació, eliminació, metabolisme a) Alliberació, absorció, distribució, metabolització, eliminació b) Metabolització, absorció, alliberació, distribució, eliminació c) Alliberació, metabolització, absorció, distribució, eliminació d) En complexos vitamínics orals i sèrums fisiològics a) Només quan el pacient ho demani expressament a infermeria b) En fàrmacs d'alt risc com insulines o heparines c) En tots els fàrmacs que s'administren per via tòpica d) Anotar-la al registre com si s'hagués administrat normalment a) Registrar-ho al full d'evolució especificant clarament el motiu b) Ignorar el fet per no generar una alerta al sistema c) Duplicar la quantitat del fàrmac en la següent presa d) Administració de Fàrmacs i Vies: Seguretat i Protocols 9 2 Seguretat clínica: errors de medicació, fàrmacs d'alt risc i perillosos EN ACABAR SABRÀS Distingir un medicament d'alt risc d'un medicament perillós segons el subjecte exposat.

Identificar les causes habituals d'error i la taxonomia d'incidents del NCC MERP. Aplicar el protocol de doble control independent d'infermeria en fàrmacs crítics. Classificar els medicaments perillosos en els Grups 1, 2 i 3 segons el seu perfil toxicològic. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 11 Si una infermera s'equivoca en administrar un sèrum amb potassi concentrat i en canvi esquitxa metotrexat sobre una taula, quin dels dos incidents correspon a un fàrmac d'alt risc i quin a un fàrmac perillós? Errors de medicació i enfocament del sistema La seguretat clínica constitueix un eix nuclear en l'atenció sanitària.

D'acord amb el National Coordinating Council for Medication Error Reporting and Prevention (NCC MERP), un error de medicació és qualsevol incident prevenible que pot causar o conduir a un ús inadequat del tractament o a dany en el pacient, mentre la medicació està sota el control del personal sanitari o del mateix usuari. Tradicionalment, la gestió de la seguretat tendia a culpabilitzar els individus davant d'una fallada. En canvi, el model actual assumeix una visió sistèmica: cal identificar les vulnerabilitats dels processos i organitzacions, entenent que els sistemes no sempre són prou segurs, en comptes d'atribuir l'incident a la incompetència dels professionals.

Desencadenants i tipologies d'error Els incidents relacionats amb la medicació solen produir-se per diversos desencadenants directes: Confusió en l'etiquetatge o envasat molt semblant (apte per a confusions de tipus visual). Semblança ortogràfica o fonètica entre diferents fàrmacs (denominada sovint per similituds de nom). Ocupació inapropiada d'abreviatures. Deficiències o ambigüitats en la interpretació de les ordres mèdiques.

Aquests incidents es poden manifestar en qualsevol baula del circuit terapèutic i no són mútuament excloents: Administració de Fàrmacs i Vies: Seguretat i Protocols 10 Tipologia d'error Descripció de la fallada Prescripció Selecció inadequada del producte segons indicació, al·lèrgies o tractaments previs; o bé errades en dosi, via, forma, concentració, quantitat o per lletra il·legible. Omissió No administrar la dosi indicada abans de la següent (excloent el rebuig del pacient o la detecció de contraindicacions). Dosificació Administració d'una dosi superior, inferior o duplicada respecte a la prescrita.

Preparació Dilució, reconstitució errònia o barreja de compostos físicament o químicament incompatibles. Tècnica d'administració Via incorrecta, lloc erroni (com confondre ull dret i ull esquerre) o velocitat inadequada de perfusió. Forma farmacèutica Emprar una presentació diferent de la indicada pel facultatiu. Medicament no prescrit / deteriorat Donar un fàrmac o dosi a un usuari no indicat, o bé administrar medicaments caducats o danyats. Horari, monitorització i compliment Manca de compliment horari, absència del seguiment dels efectes o incompliment per part del pacient. COMPROVA-HO 12 Quina diferència conceptual planteja el model del NCC MERP respecte a la visió tradicional de l'error?

Medicaments d'alt risc i doble control Els medicaments d'alt risc són aquells que presenten una probabilitat molt més alta de causar danys greus o la mort quan es comet una errada durant el seu ús. Aquesta condició no significa necessàriament que s'equivoqui més amb ells, sinó que la transcendència clínica de l'error és molt més crítica. Administració de Fàrmacs i Vies: Seguretat i Protocols 11 Esquema de prevenció PARA en medicació d'alt risc. Per neutralitzar aquest risc, s'estableix com a barrera essencial el procediment de doble control independent.

Aquesta mesura implica que dos professionals sanitaris comproven per separat la prescripció, la dosi i la preparació abans d'arribar al pacient. PER RECORDAR-HO El doble control independent és imprescindible en grups com insulina, heparina, digoxina, adrenalina, concentrats de sang, narcòtics i sedants. Com recorda el lema del triangle d'alerta: Pensa, Assegura't, Revisa, Administra (PARA). Administració de Fàrmacs i Vies: Seguretat i Protocols 12 Taula de grups terapèutics considerats medicaments d'alt risc clínic. ERROR FREQÜENT Confondre fàrmac d'alt risc amb fàrmac perillós. Un fàrmac d'alt risc posa en perill immediat el pacient en cas d'un error d'administració.

Un fàrmac perillós amenaça la salut laboral del treballador sanitari que el manipula per la seva toxicitat intrínseca. Fàrmacs d'alt risc versus fàrmacs perillosos Per establir les mesures protectores escaients, cal diferenciar l'objectiu de risc al qual s'orienta cada categoria: Concepte Subjecte en risc principal Naturalesa del perill Estratègia de protecció Medicament d'alt risc Pacient Reaccions adverses greus, toxicitat aguda o letalitat derivada d'errors de dosificació o administració. Doble control independent, revisió de regles d'administració i estandardització clínica.

Medicament perillós Treballador sanitari Efectes mutàgens, teratògens, carcinògens o toxicitat d'òrgans per manipulació continuada. Equips de protecció individual (EPI), cabines de seguretat biològica i gestió de residus. Administració de Fàrmacs i Vies: Seguretat i Protocols 13 COMPROVA-HO 13 Per què la manipulació de fàrmacs perillosos requereix precaucions específiques fins i tot sense que hi hagi un error de dosi? Classificació dels medicaments perillosos S'estima que a Europa més de 12,7 milions de professionals sanitaris estan potencialment exposats a compostos tòxics en l'entorn laboral.

Es considera un medicament perillós aquell fàrmac que manifesta efectes de carcinogenicitat, teratogeneïtat (o toxicitat pel desenvolupament), toxicitat per a la reproducció, genotoxicitat, toxicitat en òrgans a dosis baixes o bé que tingui una estructura i perfil toxicològic equiparable a compostos existents. ESQUEMA Classificació dels medicaments perillosos Els medicaments perillosos s'estructuren en tres grups de vigilància: La via terapèutica escollida per al tractament condiciona la manipulació i el potencial d'exposició en cada acte assistencial: Grup 1: Antineoplàsics Quimioteràpics citotòxics d'alta toxicitat cel·lular.

Grup 2: No antineoplàsics Fàrmacs amb propietats carcinògenes o d'òrgan. Grup 3: Risc reproductiu Afectació de la concepció, embaràs i lactància. Grup 1: Antineoplàsics. Fàrmacs quimioteràpics que presenten el nivell més alt de citotoxicitat, requerint aïllament rigorós en cabines de flux laminar i màximes mesures de contenció des de la recepció fins a la destrucció com a residu. 1 Grup 2: No antineoplàsics perillosos. Fàrmacs destinats a altres patologies que reuneixen com a mínim un dels criteris de toxicitat orgànica, genotoxicitat o carcinogènesi. 2 Grup 3: Risc per al procés reproductiu.

Medicaments amb risc focalitzat en el fetus o en la descendència; afecten persones que cerquen activament la concepció, gestants o en període de lactància natural, sense implicar risc rellevant per a la resta de l'equip assistencial. 3 Administració de Fàrmacs i Vies: Seguretat i Protocols 14 Esquema de classificació general de les vies d'administració de fàrmacs. COMPROVA-HO 14 Quin personal ha de ser especialment protegit o reubicat davant la manipulació de fàrmacs del Grup 3? IDEES CLAU Segons el NCC MERP, els errors de medicació s'han d'abordar analitzant les deficiències del sistema sanitari en comptes de culpabilitzar individualment els professionals.

Els medicaments d'alt risc tenen una probabilitat molt més elevada de causar lesions greus o fatals si es produeix una fallada en el seu ús. El doble control independent d'infermeria és d'obligada aplicació en fàrmacs com insulina, heparina, digoxina, adrenalina, sang, narcòtics i sedants. Un fàrmac d'alt risc posa en perill el pacient si hi ha un error clínic, mentre que un fàrmac perillós amenaça la salut laboral del sanitari que el manipula. Els medicaments perillosos es categoritzen en Grup 1 (antineoplàsics), Grup 2 (no antineoplàsics perillosos) i Grup 3 (fàrmacs amb risc per al procés reproductiu). COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 15.

Quins són els components que defineixen el mètode de doble control independent? 16. Quins criteris toxicològics determinen que un medicament sigui considerat perillós per als sanitaris? Administració de Fàrmacs i Vies: Seguretat i Protocols 15 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 17. Quin és l'objectiu principal de la seguretat del sistema segons el NCC MERP? 18. Quina característica defineix específicament els medicaments d'alt risc? 19. A qui afecta principalment el risc associat als fàrmacs perillosos? 20. A quin col·lectiu afecten principalment els medicaments perillosos del Grup 3?

Eliminar completament les prescripcions mèdiques a) Restringir l'ús de fàrmacs als pacients b) Modificar els sistemes per fer-los segurs c) Sancionar els professionals negligents d) Generen més errors que la resta de fàrmacs a) S'administren exclusivament per via respiratòria b) Són substàncies tòxiques només per al professional c) Causen conseqüències molt més greus en cas d'error d) Als fabricants del laboratori únicament a) Al professional sanitari que els manipula b) Als acompanyants dels malalts c) Només als pacients amb malalties renals d) A tot el personal sanitari exposat indistintament a) Únicament a pacients geriàtrics polimedicats b) A professionals en procés reproductiu, gestants o lactants c) Al personal que pateix al·lèrgies cutànies greus d) Administració de Fàrmacs i Vies: Seguretat i Protocols 16 3 Via oral i sonda nasogàstrica EN ACABAR SABRÀS Distingir les principals vies d'administració enteral, tòpica i parenteral.

Explicar com afecta l'efecte de primer pas hepàtic a la dosi dels fàrmacs orals. Diferenciar les formes farmacèutiques sòlides i líquides de la via oral. Identificar quins medicaments no es poden triturar per a l'administració per sonda nasogàstrica. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 21 Per què la dosi d'un mateix fàrmac sol ser molt més alta si es dona per la boca que si s'injecta per vena? L'elecció del canal d'entrada d'un tractament condiciona la velocitat amb què actua, la quantitat de principi actiu útil i el perfil de seguretat del procediment terapèutic.

Vies d'administració enteral 3 Via oral i sonda nasogàstrica 4 Vies sublingual i rectal Administració de Fàrmacs i Vies: Seguretat i Protocols 17 ESQUEMA Classificació de les vies d'administració Classificació general de les vies d'administració Les substàncies terapèutiques s'introdueixen en l'organisme a través de tres vies bàsiques: Via enteral: aprofita l'anatomia del tub digestiu (oral, sublingual i rectal). Per a la via sublingual i la rectal, vegeu «Vies d'administració enteral — Vies sublingual i rectal». Via tòpica: busca una resposta local mitjançant la pell o mucoses (inclou la via dèrmica, les instil·lacions òtiques, nasals, oftàlmiques, vaginals i la via inhalatòria).

Per a les formes dèrmiques i instil·lacions, vegeu «Vies d'administració tòpica, dèrmica i instil·lacions». Via parenteral: precisa perforar els teixits mitjançant una punció que ateny diferents profunditats (intravascular o extravascular).

Via enteral Accés pel tracte digestiu Via oral Deglució i absorció intestinal Via sublingual Absorció vascular sota la llengua Via rectal Absorció per la mucosa rectal Via tòpica Efecte local sobre pell o mucoses Dèrmica Cremes, pomades o locions Instil·lacions Mucosa òtica, nasal, oftàlmica i vaginal Inhalatòria Aerosols i pols per via respiratòria Via parenteral Punció profunda dels teixits Intravascular Intravenosa directa a la sang Extravascular Subcutània, intramuscular o intradèrmica Administració de Fàrmacs i Vies: Seguretat i Protocols 18 Esquema dels diferents angles i profunditats de punció en via parenteral.

Segons els requisits terapèutics, certs fàrmacs permeten diverses alternatives d'administració, mentre que d'altres demanen pautes d'horari inflexibles, tal com s'esdevé amb els antibiòtics per assegurar nivells plasmàtics eficaços. COMPROVA-HO 22 Quina és la diferència principal entre una via d'administració enteral i una de parenteral? Fisiologia de la via oral i metabolisme de primer pas La via oral requereix la deglució voluntària de la preparació farmacèutica per continuar amb la seva posterior incorporació a través de la mucosa digestiva. Encara que certs compostos inicien la seva absorció a la cavitat bucal o gàstrica, la major porció d'absorció es produeix a l'intestí prim.

En absorbir-se a nivell intestinal, el principi actiu és transportat directament pel sistema porta fins al fetge. La paret intestinal i el parènquima hepàtic descomponen metabòlicament una part substancial de la dosi abans de la seva arribada a la circulació general: aquest mecanisme rep el nom d'efecte de primer pas hepàtic. Per compensar aquesta pèrdua de biodisponibilitat, la dosi oral sol ser considerablement superior a la dosi requerida per via intravenosa. DEFINICIÓ L'efecte de primer pas hepàtic és el procés pel qual la concentració d'un medicament es redueix per biotransformació enzimàtica a la paret intestinal i al fetge abans d'arribar a la circulació sistèmica.

Condicionants de l'absorció oral i gastrolesivitat El trànsit gastrointestinal imposa restriccions rellevants en l'absorció del fàrmac: Administració de Fàrmacs i Vies: Seguretat i Protocols 19 Interacció amb aliments: la presència de menjar modula tant la rapidesa com la magnitud de l'absorció, de manera que determinades molècules requereixen ser ingerides en dejú i d'altres acompanyades d'aliments. Interaccions biològiques i químiques: la incompatibilitat físico-química amb altres substàncies o la descomposició per acció dels enzims digestius i del medi àcid gàstric limiten o contraindiquen aquesta via.

Toxicitat local: fàrmacs com l'àcid acetilsalicílic i la majoria dels antiinflamatoris no esteroidals (AINEs) irriten la mucosa gàstrica i intestinal, i poden provocar úlceres o agreujar lesions prèvies.

Avantatges de la via oral Desavantatges de la via oral Mètode indolor, autònom i molt còmode Absorció lenta i sotmesa a variabilitat individual Cost reduït i fàcil adquisició Risc d'interacció amb aliments i medicaments Permet rentat gàstric d'urgència davant sobredosis Inactivació per degradació gàstrica o metabolisme hepàtic Major seguretat en comparació amb tècniques invasives Inviable davant vòmits, alteració del nivell de consciència o deglució nul·la COMPROVA-HO 23 Per què una dosi administrada per via oral acostuma a ser més gran que la mateixa pauta per via intravenosa?

Presentacions sòlides i líquides de la via oral La forma farmacèutica condiciona l'estabilitat molecular, el ritme d'alliberament i la tolerància gastrointestinal. Administració de Fàrmacs i Vies: Seguretat i Protocols 20 Mostra de diferents formes farmacèutiques sòlides utilitzades per via oral. Formulacions sòlides Dragees: comprimits coberts amb una capa, habitualment de sacarosa, que protegeix el medicament, emmascara el mal sabor i afavoreix la deglució gràcies a colors i sabors atractius. Càpsules: receptacles de gelatina (tova o dura) destinats a aïllar el principi actiu de la llum i de la humitat, facilitant la presa de substàncies d'olor o gust desagradable.

Comprimits: preparats fabricats per compressió mecànica del principi actiu i els seus excipients. Poden disposar de ranures (una osca que en permet la divisió, tot i que no sempre assegura una repartició equivalent de la dosi), ser masticables, bucodispersables (es dissolen ràpidament amb la saliva) o efervescents (cal dissoldre'ls completament en aigua i esperar que finalitzi el bombolleig abans de la presa). Granulats i pols: aglomerats de partícules que poden deglutir-se directament, mastegar-se o dissoldre's en aigua; un cop dissolts, han d'ingerir-se immediatament per evitar la precipitació.

DEFINICIÓ La coberta entèrica és una pel·lícula protectora que impedeix que els àcids gàstrics destrueixin el principi actiu i protegeix la mucosa de l'estómac, alliberant el contingut directament a l'intestí prim. Formulacions líquides i càlcul de dosis Xarop: dissolució altament ensucrada que dissimula sabors amargs i que, per la seva concentració de sucre, dificulta el creixement bacterià. Certs xarops han de reconstituir-se abans d'iniciar el tractament i preservar-se en fred. Elixir: preparació líquida hidroalcohòlica amb contingut alcohòlic variable. Suspensió: dispersió heterogènia en la qual una pols insoluble roman suspesa en un medi líquid excipient.

Aquestes presentacions requereixen una agitació vigorosa abans de cada ús per Administració de Fàrmacs i Vies: Seguretat i Protocols 21 redistribuir el sediment del fons de forma homogènia. En afegir el volum d'aigua marcat al flascó per preparar una suspensió, el càlcul de volum d'administració es determina mitjançant la proporció entre els mil·ligrams (mg) desitjats i la concentració per mil·lilitre ( ): Quan la presentació comercial expressa una combinació de dos components en la seva etiqueta (com per exemple ), el càlcul dosimètric es referenciarà exclusivament sobre el primer component indicat.

Administració mitjançant sonda nasogàstrica La via per sonda nasogàstrica consisteix en la instil·lació de compostos líquids directament a l'interior de la cavitat gàstrica a través d'una sonda introduïda des de la fossa nasal, travessant la faringe i l'esòfag. Diagrama del trajecte d'una sonda nasogàstrica des del nas fins a l'estómac. Els medicaments administrats per aquest conducte necessiten preparació prèvia segons la seva presentació d'origen: mg/ml Volum a administrar (ml) = Concentraci (mg/ml) o ˊ Dosi prescrita (mg) x mg/y mg Dissolució directa: s'aplica a comprimits o soluts solubles barrejats en aigua sense manipulació física prèvia.

1 Trituració i reconstitució: es pica el sòlid en un morter fins a assolir una pols fina i homogènia que posteriorment es dissol en aigua per permetre la seva aspiració amb xeringa. 2 Administració de Fàrmacs i Vies: Seguretat i Protocols 22 ERROR FREQÜENT Triturar un comprimit amb coberta entèrica o d'alliberació perllongada o modificada és un error greu. En el primer cas, el suc gàstic inactiva el fàrmac o aquest lesiona la mucosa. En el segon, s'allibera la dosi completa d'un cop a la sang, assolint nivells de toxicitat potencialment mortals.

Així mateix, determinades formes sòlides tampoc han de sotmetre's a trituració: Comprimits masticables: la seva elevada consistència mecànica dificulta una polvorització correcta. Comprimits sublinguals i bucals: concebuts per absorbir-se per via transmucosa a la boca; introduir-los a l'estómac redueix dràsticament la seva biodisponibilitat per efecte del suc gàstic i del pas hepàtic.

Avantatges de la sonda nasogàstrica Desavantatges de la sonda nasogàstrica Permet la teràpia enteral quan el pacient no pot empassar La manipulació prèvia altera la farmacodinàmica del compost L'arribada directa a l'estómac dilueix fàrmacs concentrats Augment significatiu d'efectes adversos per modificació de la forma sòlida Aprofita el procés digestiu fisiològic Risc d'obstrucció de la sonda per polvorització defectuosa COMPROVA-HO 24 Què pot ocórrer si es polvoritza un comprimit d'alliberació sostinguda per passar-lo per una sonda nasogàstrica? IDEES CLAU Les vies d'administració es classifiquen en tres grans modalitats: enteral, tòpica i parenteral.

La via oral és la més emprada, segura i econòmica, però està sotmesa a una absorció variable i al metabolisme de primer pas hepàtic. L'intestí prim constitueix la principal superfície anatòmica d'absorció dels fàrmacs orals. Els fàrmacs gastrolesius com els AINEs poden erosionar la mucosa i generar noves úlceres digestives. Les suspensions orals són sistemes heterogenis que s'han d'agitar enèrgicament abans de mesurar la dosi per homogeneïtzar el principi actiu. Els comprimits d'alliberació sostinguda o amb coberta entèrica mai s'han de triturar per evitar toxicitats agudes o la inactivació de la substància.

Administració de Fàrmacs i Vies: Seguretat i Protocols 23 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 25. En què consisteix exactament l'efecte de primer pas hepàtic? 26. Per quina raó no s'ha de triturar mai un comprimit amb coberta entèrica per a una sonda nasogàstrica? 27. Com s'ha de procedir abans de mesurar una dosi d'una suspensió farmacèutica? VIES D'ADMINISTRACIÓ ENTERAL 4 Vies sublingual i rectal EN ACABAR SABRÀS Distingir el metabolisme i la velocitat d'absorció entre la via sublingual i la via rectal. Descriure la tècnica correcta d'administració de fàrmacs per via rectal i la seva posició idònia. Identificar les indicacions d'emergència i les limitacions clíniques d'ambdues vies.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 28 Per què un medicament col·locat sota la llengua pot alleujar el dolor al pit molt més ràpid que un comprimit empassat? Via sublingual La via sublingual consisteix a col·locar el medicament sota la llengua per aconseguir una absorció sistèmica a través del teixit vascularitzat de la zona. El principi actiu travessa l'epiteli i passa ràpidament a les venes sublinguals. Des d'allà, la sang drena cap a la vena jugular interna i la vena cava superior per arribar directament al cor i a la gran circulació.

Aquest circuit circulatori té l'avantatge clau que evita l'efecte de primer pas hepàtic i impedeix la degradació del compost pels sucs gàstrics de l'estómac (vegeu «Vies d'administració enteral — Via oral i sonda nasogàstrica»). Els comprimits destinats a aquesta via solen tenir una mida petita, perfil pla i forma arrodonida, un disseny pensat per minimitzar l'estímul de les glàndules salivals. Si el fàrmac es presenta en una càpsula tova, cal punxar-ne els dos extrems perquè el fluid interior s'alliberi correctament a la cavitat sublingual.

PER RECORDAR-HO Durant l'absorció, el pacient ha de mantenir el fàrmac quiet sota la llengua fins a la seva dissolució completa, sense empassar saliva, sense beure aigua, sense menjar ni parlar, ja que qualsevol d'aquestes accions arrossegaria el principi actiu cap a l'estómac i n'anul·laria la rapidesa d'acció. Administració de Fàrmacs i Vies: Seguretat i Protocols 24 Indicacions clíniques, avantatges i limitacions Per la seva rapidesa, la via sublingual és l'elecció primordial davant d'emergències cardiovasculars agudes com les angines de pit i els infarts aguts de miocardi (IAM).

En aquest context, la nitroglicerina sublingual actua com a potent vasodilatador coronari i assoleix el seu efecte terapèutic d'1 a 2 minuts després de l'administració. També és una opció excel·lent per a pacients amb disfàgia o dificultats per empassar formes sòlides, com ara infants i persones d'edat avançada, així com per a molècules que s'inactivarien al tracte digestiu superior. Avantatges Inconvenients Absorció extremadament ràpida (en menys d'un minut arriba al cor). Efecte farmacològic de curta durada. Evita la degradació gàstrica i el primer pas hepàtic (major biodisponibilitat). Interferència per la parla, aliments o ingestió de líquids.

Fàcil dissolució sense necessitat de prendre aigua. Només admet dosis petites de fàrmac. Útil en persones amb dificultat de deglució. Inviable en pacients inconscients o no cooperadors. COMPROVA-HO 29 Per què la via sublingual està contraindicada en un pacient inconscient si precisament no requereix deglució activa? Via rectal La via rectal consisteix en la introducció de medicaments a l'ampolla rectal a través de l'esfínter anal. S'utilitza tant per aconseguir una acció tòpica o local a la mucosa intestinal com per obtenir un efecte sistèmic quan altres vies no estan disponibles. L'absorció sistèmica té lloc a través del plexe hemorroïdal.

Aquesta xarxa vascular presenta un drenatge venós mixt: una part de les venes drena cap a la circulació sistèmica directa i una altra part drena cap a la vena porta. Per aquesta raó, la via rectal produeix una disminució parcial del primer pas hepàtic, sense arribar a anul·lar-lo completament com fa la via sublingual. Administració de Fàrmacs i Vies: Seguretat i Protocols 25 Il·lustració de les formes farmacèutiques rectals: supositori, escuma i ènema. Les formes farmacèutiques rectals més habituals inclouen els supositoris sòlids, els ènemes líquids i les escumes medicamentoses. Aquesta via s'empra principalment per administrar: Fàrmacs antipirètics i analgèsics/anestèsics.

Substàncies laxants per facilitar l'evacuació mecànica o osmòtica. Preparats destinats a procediments de diagnòstic radiològic contrastat. DEFINICIÓ El plexe hemorroïdal és una xarxa de venes submucoses situades al canal anal i a l'ampolla rectal que absorbeix els principis actius i els distribueix parcialment cap a la circulació general i parcialment cap al fetge. Tècnica d'administració rectal Durant el procediment, és prioritari preservar la intimitat del pacient en tot moment.

Per aplicar correctament la medicació s'han de seguir uns passos determinats: Situar la persona en posició de decúbit lateral esquerre amb la cama dreta flexionada per facilitar l'accés anatòmic i seguir la corba natural del recte. 1 Inserir la cànula o el supositori una profunditat aproximada d'entre 5 i 7 cm a través de l'esfínter. 2 Demanar al pacient que retingui la substància fent pressió a les natges durant uns 20 minuts. En cas d'administració a lactants o nens petits, l'equip d'infermeria ha de mantenir la compressió manual de les natges per evitar-ne l'expulsió immediata.

3 Administració de Fàrmacs i Vies: Seguretat i Protocols 26 ERROR FREQÜENT Administrar un fàrmac rectal sense comprovar si l'ampolla rectal és ocupada per matèria fecal. La presència de femta redueix la superfície de contacte amb la mucosa i provoca una absorció extremadament irregular o nul·la del medicament. PROCÉS Procediment d'administració per via rectal 1 Posició del pacient Col·locar en decúbit lateral esquerre amb cama dreta flexionada. 2 Inserció del fàrmac Introduir el supositori o cànula entre 5 i 7 cm. 3 Retenció i compressió Premsar les natges durant 20 minuts per evitar expulsió. 4 Absorció venosa Pas al plexe hemorroïdal evitant part del pas hepàtic.

Avantatges, inconvenients i contraindicacions La via rectal permet administrar tractaments a individus que no poden deglutir, pacients inconscients o amb vòmits incoercibles, a més d'evitar fàrmacs que danyin directament la mucosa gàstrica o que es destrueixin pels àcids de l'estómac. Tanmateix, presenta desavantatges clínics clars: Absorció irregular i impredictible: depèn de la presència de matèria fecal i de la degradació que pugui exercir la microbiota intestinal sobre la molècula. Incomoditat: sol generar rebuig físic o psicològic en el pacient. Irritació local: l'ús reiterat pot produir proctitis o molèsties locals.

Contraindicacions locals: no s'ha d'utilitzar en cas de fissura anal, hemorroides en fase molt inflamatòria o lesions de continuïtat a la mucosa anal. COMPROVA-HO 30 Quina diferència farmacocinètica principal hi ha entre la via sublingual i la rectal respecte al metabolisme hepàtic? Administració de Fàrmacs i Vies: Seguretat i Protocols 27 IDEES CLAU La via sublingual permet una acció molt ràpida (1-2 minuts per a la nitroglicerina) i evita totalment el primer pas hepàtic. Els fàrmacs sublinguals no s'han d'empassar ni acompanyar d'aigua, aliments o conversa per garantir la seva absorció vascular directa.

La via rectal absorbeix a través del plexe hemorroïdal i disminueix de forma parcial el primer pas hepàtic. Per a l'administració rectal, la postura indicada és el decúbit lateral esquerre amb la cama dreta flexionada, introduint el fàrmac entre 5 i 7 cm. La presència de matèria fecal a l'ampolla rectal dificulta l'absorció i fa que aquesta via presenti una biodisponibilitat irregular. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 31. A quina estructura vascular drena directament la via sublingual per assolir la circulació sistèmica ràpidament? 32. Quant de temps cal mantenir la pressió a les natges després d'administrar un fàrmac per via rectal? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final.

33. Quin òrgan és el responsable principal de l'absorció de la majoria de fàrmacs per via oral? 34. Quin risc suposa triturar un fàrmac d'alliberació sostinguda abans d'administrar-lo? 35. Quina característica diferencia una suspensió oral d'un xarop? Intestí prim a) Estómac b) Fetge c) Esòfag d) Pèrdua d'estabilitat a la nevera a) Ineficàcia per inactivació digestiva b) Sobredosi ràpida per toxicitat sanguínia c) Precipitació del contingut sòlid d) S'absorbeix directament a la boca a) Conté un percentatge elevat d'alcohol b) No requereix cap agitació prèvia c) És una mescla heterogènia amb sòlids insolubles d) Administració de Fàrmacs i Vies: Seguretat i Protocols 28 36.

Per què no s'aconsella administrar comprimits sublinguals triturats a través de sonda nasogàstrica? 37. Quant triga a actuar la nitroglicerina per via sublingual? 38. Quina posició corporal cal adoptar per a l'administració rectal? 39. Quina profunditat d'introducció es recomana per a la via rectal? 40. Quin fenomen redueix notablement l'absorció d'un fàrmac a l'ampolla rectal? 5 Vies d'administració tòpica, dèrmica i instil·lacions EN ACABAR SABRÀS Distingir l'administració cutània d'acció local de la via transdèrmica sistèmica. Executar correctament la tracció del pavelló auricular en la instil·lació òtica segons l'edat del pacient.

Identificar les posicions de Proetz i Parkinson per a l'administració de gotes nasals segons el si afectat. Aplicar les normes d'asèpsia i seguretat en l'administració de col·liris i pomades oftàlmiques. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 41 Per què mai hem de deixar que un col·liri caigui sobre la còrnia ni aplicar gotes a l'oïda que vinguin directament de la nevera?

Generen bombolles que obstrueixen el tub a) Provoquen vòmits de forma generalitzada b) Tenen un volum excessivament gran c) Són ineficaços perquè perden biodisponibilitat gàstrica d) Entre 15 i 20 minuts a) D'1 a 2 minuts b) Al cap d'una hora c) En menys de 10 segons d) Decúbit supí amb cames esteses a) Decúbit lateral esquerre amb cama dreta flexionada b) Decúbit lateral dret amb cames estirades c) Decúbit pron amb coixí abdominal d) Exactament 10 cm a) Entre 1 i 2 cm b) Entre 5 i 7 cm c) Més de 12 cm d) L'acidesa del suc gàstric a) La deglució involuntària b) La presència de matèria fecal c) L'excés de saliva d) Administració de Fàrmacs i Vies: Seguretat i Protocols 29 Via cutània: acció local enfront d'administració transdèrmica L'aplicació de medicaments sobre la pell pot tenir dues finalitats completament diferents: aconseguir un efecte estrictament circumscrit a la zona d'aplicació o utilitzar la pell com a porta d'entrada cap al torrent sanguini general.

La via tòpica consisteix a dipositar un preparat directament sobre una àrea cutània concreta per tractar afeccions locals. Per contra, l'administració dèrmica i transdèrmica empra la superfície cutània com a mecanisme d'absorció lenta, continuada i progressiva. DEFINICIÓ L'administració transdèrmica és el transport massiu de principis actius a través de tots els estrats cutanis fins a ser captats per la microcirculació dèrmica i distribuïts per tot l'organisme. En l'administració dèrmica convencional, el fàrmac penetra en diferents estrats de la pell de forma selectiva i controlada, millorant l'eficàcia i disminuint la durada del tractament respecte a les formulacions manuals.

En la via transdèrmica pròpiament dita, el compost assoleix la xarxa capil·lar i genera una acció sistèmica, tal com passa amb els pegats de nitroglicerina o nicotina. Les formulacions farmacèutiques tòpiques es classifiquen principalment segons la proporció d'aigua que contenen en la seva base: Els gels presenten la proporció més elevada d'aigua, mentre que les pomades són preparacions eminentment grasses o oclusives. Tot i que antigament s'utilitzaven fàrmacs en pols (com la pols de talc), actualment es prioritza la formulació en crema per evitar reaccions al·lèrgiques i facilitar la manipulació higiènica.

PER RECORDAR-HO Recorda la jerarquia de contingut aquós pensant de més fluid a més gras: Gel (fresc i aquós), Crema (emulsió intermèdia) i Pomada (base oclusiva i lipídica). Maneig dels pegats i factors que modulen l'absorció cutània Els sistemes terapèutics transdèrmics o pegats requereixen unes pautes d'infermeria molt estrictes per garantir una dosificació homogènia i evitar lesions locals o toxicitat: La pell sana funciona com una barrera eficaç gràcies a la seva pel·lícula àcid-greixosa superficial. Si la pell està deshidratada o pateix ferides per fregament o traumatisme, esdevé una via d'entrada perillosa de substàncies químiques i tòxics cap a l'organisme.

L'absorció depèn de diversos factors: Gels > Cremes > Pomades Alternar el punt d'aplicació: canviar periòdicament de zona corporal per prevenir irritacions locals. 1 Higiene cutània: netejar i assecar curosament la zona després de retirar el dispositiu previ. 2 Integritat de la pell: mai s'han de col·locar sobre ferides, abrasions, cicatrius o tatuatges. 3 Identificació del dispositiu: retolar amb un marcador la data i l'hora de col·locació directament sobre el pegat (o al registre clínic segons protocol).

4 Administració de Fàrmacs i Vies: Seguretat i Protocols 30 Solubilitat i mida molecular: el compost ha de poder superar el mantell lipídic de la pell; com més petita és la molècula, més ràpida és la difusió passiva. Estat i condicions de la pell: la presència de lesions, l'augment de la temperatura corporal, una major sudoració o un increment del flux sanguini local acceleren notablement l'absorció. Àrea i contacte: com més extensa és la superfície exposada i major és el temps de contacte, més gran és la quantitat de fàrmac que ingressa. Avantatges de la via cutània Inconvenients i riscos Tècnica senzilla, no invasiva i indolora. Absorció variable segons vascularització i gruix de la pell.

Permet l'autoaplicació i l'acció directa al lloc afectat. Risc d'irritació local, al·lèrgies cutànies o taques a la roba. L'alleugeriment local (dolor, prurit) és ràpid. Dificultat per assolir concentracions plasmàtiques altes. Suavitza, refresca o hidrata el teixit cutani. Risc de toxicitat sistèmica si la pell està lesionada. Efectes secundaris generals reduïts. Cal evitar estrictament el contacte involuntari amb mucoses. COMPROVA-HO 42 Quina diferència funcional existeix entre l'acció d'un pegat dèrmic i un de transdèrmic?

Instil·lació vaginal i cures d'intimitat Una instil·lació és el procediment mitjançant el qual s'introdueix un medicament líquid a l'interior d'una cavitat orgànica de forma lenta o gota a gota. Quan s'aplica a la mucosa vaginal, l'objectiu principal és aconseguir un efecte terapèutic local en aquest òrgan. Els fàrmacs més habituals per aquesta via inclouen antibiòtics, antifúngics, antisèptics, tractaments hormonals i anticonceptius. En tractar-se d'una tècnica que exposa l'esfera íntima, és preceptiu garantir en tot moment la intimitat de la pacient mitjançant paravents, llençols i una comunicació empàtica abans i durant l'administració.

La mucosa vaginal té com a avantatges una gran superfície d'absorció, una irrigació abundant, bona permeabilitat epitelial, baixa activitat enzimàtica degradant i una administració indolora. No obstant això, presenta inconvenients notables: l'absorció pot ser impredictible, hi ha risc d'irritació local o d'infeccions creuades si falla l'asèpsia, i no és una via recomanable durant el període menstrual. Instil·lació òtica: tècnica anatòmica i seguretat tèrmica La instil·lació òtica consisteix a administrar gotes al conducte auditiu extern per tractar processos infecciosos, calmar el dolor com a anestèsic o estovar taps de cera.

Es disposa principalment de dues formes farmacèutiques: gotes òtiques (solucions o suspensions indicades quan la membrana timpànica Administració de Fàrmacs i Vies: Seguretat i Protocols 31 està intacta) i pomades òtiques (aplicades a la zona externa del conducte, sovint ajudant-se d'una torunda impregnada). L'alineació del conducte auditiu depèn directament de l'edat del pacient, ja que la seva anatomia canvia amb el creixement: ESQUEMA Tècnica de tracció òtica segons edat Adults: s'ha de traccionar el pavelló auricular cap amunt i cap enrere per redreçar el conducte auditiu extern.

Infants menors de 3 anys: cal traccionar el pavelló cap avall i cap enrere per aconseguir la mateixa alineació. Un cop administrada la dosi, la persona ha de romandre amb el cap girat cap al costat oposat durant uns 10 minuts per garantir que el líquid penetri i no s'escoli cap a l'exterior. Per evitar la transmissió d'infeccions creuades, cada flascó ha d'estar degudament retolat i ser d'ús exclusiu per a un únic malalt. En unitats neonatals, si un envàs conté massa volum per a un sol nadó, es pot dosificar la quantitat necessària mitjançant una xeringa estèril. ERROR FREQÜENT Administrar gotes òtiques fredes tretes directament de la nevera.

El xoc tèrmic contra la membrana timpànica estimula de forma brusca el sistema vestibular de l'oïda interna, desencadenant nàusees, dolor agut i un quadre de vertigen intens. Atempera sempre el flascó entre les mans fins a assolir la temperatura corporal abans d'iniciar la instil·lació. COMPROVA-HO 43 Cap a on s'ha de traccionar el pavelló auricular per instil·lar gotes a una nena de 18 mesos? Instil·lació nasal i postures cefàliques específiques La via nasal permet dipositar fàrmacs líquids sobre la mucosa respiratòria per obtenir una acció descongestionant, antiinfecciosa o antiinflamatòria local.

Per aconseguir que la medicació assoleixi el punt anatòmic desitjat, la col·locació del cap del pacient és el factor clau: Adults Pavelló cap amunt i enrere Menors de 3 anys Pavelló cap avall i enrere Administració de Fàrmacs i Vies: Seguretat i Protocols 32 ESQUEMA Postures cefàliques per a instil·lació nasal Posició de Proetz: indicada per assolir els sins etmoïdals i esfenoïdals. El pacient es col·loca en decúbit supí amb les espatlles lleugerament elevades sobre un coixí i el cap hiperextès enrere penjant del límit del llit, subjectant-lo manualment per no tensar el coll. Posició de Parkinson: indicada per tractar els sinus frontal i maxil·lar i els conductes nasals.

El pacient se situa en decúbit supí amb el cap girat cap al costat que es vol tractar i lleugerament inclinat enrere penjant del marge del llit. Cal mantenir aquesta postura un mínim de 5 minuts mentre el pacient respira pel nas. Trompa d'Eustaqui: s'utilitza una posició en decúbit supí inclinant el cap de manera lateral cap a la banda que requereix el tractament. En el procediment estàndard habitual, n'hi ha prou d'inclinar el cap cap enrere durant l'administració; aquesta maniobra bloqueja la glotis i redueix el risc de deglutir o aspirar el fàrmac.

Igual que en la via òtica, les solucions nasals han d'estar a temperatura corporal per prevenir molèsties reflexos, i cal emprar recipients individuals. Tot i ser una via d'alta biodisponibilitat per la intensa xarxa capil·lar de la mucosa subepitelial, s'ha de vigilar l'aparició d'efectes sistèmics no desitjats (com palpitacions, nerviosisme o somnolència davant certs fàrmacs). Està totalment desaconsellat instil·lar preparacions olioses per via nasal a causa del perill d'aspiració pulmonar, i l'ús prolongat d'alguns fàrmacs pot causar toxicitat i dany greu a la mucosa.

Instil·lació oftàlmica: col·liris, pomades i asèpsia estricta La medicació ocular té finalitats diagnòstiques o terapèutiques molt diverses: provocar midriasi (dilatació pupil·lar) o miosi (contracció pupil·lar), reduir el dolor mitjançant anestèsics locals, tractar infeccions amb antibiòtics o controlar processos inflamatoris. Existeixen dues grans presentacions oftàlmiques: Col·liris: solucions aquoses o olioses que s'apliquen gota a gota directament al sac conjuntival inferior. Pomades oftàlmiques: preparats semisòlids que s'introdueixen estenent una petita línia de producte al llarg del sac conjuntival inferior, des del cantó intern cap a l'extern.

L'ull és un òrgan altament vulnerable a les infeccions i als traumatismes mecànics. Per tant, cal seguir normes d'asèpsia i seguretat rigoroses: Posició de Proetz Sins etmoïdals i esfenoïdals Posició de Parkinson Sinus frontal i maxil·lar Inclinació lateral Trompa d'Eustaqui Administració de Fàrmacs i Vies: Seguretat i Protocols 33 COMPROVA-HO 44 Per què cal deixar un interval de dos minuts si s'han d'aplicar dos col·liris diferents al mateix ull? IDEES CLAU Les formulacions tòpiques es classifiquen en funció del seu contingut hídric seguint l'ordre decreixent: gels > cremes > pomades.

L'administració transdèrmica utilitza la pell per alliberar fàrmacs que accedeixen a la microcirculació sanguínia generant un efecte sistèmic prolongat. La tracció del pavelló auricular per a la via òtica varia amb l'edat: amunt i enrere en adults, i avall i enrere en menors de 3 anys. Les gotes òtiques i nasals han d'estar sempre a temperatura corporal abans d'administrar-se per prevenir el vertigen per estimulació vestibular o reaccions reflexos de dolor. La posició de Proetz s'utilitza per als sins etmoïdals i esfenoïdals, mentre que la de Parkinson està indicada per als sins frontal i maxil·lar.

Els fàrmacs oftàlmics s'han d'instil·lar estrictament al sac conjuntival, respectant com a mínim 2 minuts entre col·liris diferents i evitant tocar la còrnia. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 45. En quina posició s'ha de col·locar el cap d'un pacient per administrar gotes adreçades al si maxil·lar? 46. Quin risc comporta administrar gotes òtiques directament extretes d'un frigorífic? 47. Per què està contraindicat aplicar col·liris o pomades directament sobre la còrnia?

Evitar el contacte amb la còrnia: mai s'ha d'abocar una gota de col·liri ni aplicar una pomada directament sobre la superfície corneal, ja que compta amb una densa xarxa de terminacions nervioses molt sensibles i el contacte directe genera dolor intens i espasme palpebral. La medicació s'ha de dipositar sempre al fons del sac conjuntival inferior. 1 Preservar l'esterilitat de l'extrem del flascó: la punta del comptagotes o el tub mai ha de fregar les pestanyes, les parpelles ni la pell circumdant, ja que contaminaria el recipient i transmetria infeccions entre els dos ulls del pacient.

2 Interval entre col·liris: quan s'hagin de pautar dos o més col·liris a la mateixa hora al mateix ull, cal esperar un mínim de 2 minuts entre ells per evitar que la segona gota arrossegui la primera per rentat lacrimal. 3 Conservació: els recipients s'han de tancar immediatament després del seu ús per reduir el temps d'exposició a l'aire i protegir-los de la llum solar i de fonts de calor intensa. Si requereixen conservació en fred, s'han de treure de la nevera aproximadament 10 minuts abans d'utilitzar-los perquè assoleixin una temperatura agradable. 4 Administració de Fàrmacs i Vies: Seguretat i Protocols 34 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 48.

Com s'ha de traccionar el pavelló auricular en un lactant de 14 mesos durant la instil·lació òtica? 49. Quina posició és l'específica per administrar fàrmacs adreçats als sins etmoïdals i esfenoïdals? 50. Quant de temps cal esperar com a mínim abans d'instil·lar un segon col·liri al mateix ull? 51. Quin és l'ordre correcte de les formes tòpiques segons la seva proporció d'aigua decreixent? 6 Resum per repassar Principis generals i farmacocinètica Concepte Què és Fàrmac Substància química purificada emprada per al tractament, cura, prevenció o diagnòstic de malalties o per evitar processos fisiològics no desitjats.

Rol d'infermeria Funció delegada pel que fa a la prescripció mèdica, i autònoma en la comprovació, preparació, administració, registre i vigilància de seguretat. Model LADME Cinc etapes farmacocinètiques consecutives: alliberació, absorció, distribució tissular, metabolització o biotransformació i eliminació o excreció. 5 regles i 10 correctes Normes fonamentals de seguretat clínica que exigeixen verificar medicament, pacient, dosi, via, hora, registre, informació, no automedicació, al·lèrgies i higiene de mans.

Directament cap a l'exterior a) Cap avall i cap enrere b) Únicament cap endavant c) Cap amunt i cap enrere d) Posició de Trendelenburg a) Posició de Parkinson b) Posició de Fowler alta c) Posició de Proetz d) 30 segons a) 2 minuts b) 15 minuts c) 10 minuts d) Cremes > Gels > Pomades a) Gels > Cremes > Pomades b) Pomades > Cremes > Gels c) Gels > Pomades > Cremes d) Administració de Fàrmacs i Vies: Seguretat i Protocols 35 Seguretat clínica i classificació de fàrmacs Concepte Què és Error de medicació Incident prevenible derivat de fallades del sistema assistencial que provoca un ús inadequat del medicament o dany al pacient.

Medicament d'alt risc Fàrmac que presenta una probabilitat molt més alta de causar lesions greus o mortals en el pacient en cas d'error en la seva utilització. Doble control independent Verificació separada per dos professionals de la prescripció, dosi i preparació de fàrmacs com insulines, heparines, digoxina, adrenalina o narcòtics. Medicament perillós Substància que posa en risc la salut laboral del professional que la manipula per toxicitat carcinògena, mutàgena, teratògena o orgànica. Grups de fàrmacs perillosos Grup 1 (antineoplàsics citotòxics), Grup 2 (no antineoplàsics perillosos) i Grup 3 (medicaments amb risc exclusiu per al procés reproductiu, embaràs i lactància).

Via oral i sonda nasogàstrica Concepte Què és Primer pas hepàtic Inactivació i pèrdua de dosi per metabolització a la paret intestinal i al fetge abans que el fàrmac oral assoleixi la circulació sistèmica. Coberta entèrica Pel·lícula protectora que impedeix la degradació gàstrica del principi actiu i protegeix l'estómac; està contraindicat triturar-la. Alliberació sostinguda Formulació dissenyada per alliberar el fàrmac de forma gradual que mai s'ha de triturar pel risc d'induir toxicitat aguda per sobredosi. Suspensió oral Forma líquida heterogènia amb sòlid insoluble que requereix una agitació enèrgica abans de mesurar cada dosi per homogeneïtzar-ne el contingut.

Sonda nasogàstrica Accés enteral gàstric per via nasal que permet administrar solucions o comprimits dissolts/triturats, evitant formes d'alliberament modificat o bucals. Vies sublingual i rectal Concepte Què és Via sublingual Col·locació sota la llengua amb pas a venes sublinguals i cava superior que assoleix el cor en menys d'un minut i evita totalment el primer pas hepàtic. Nitroglicerina sublingual Tractament d'urgència en quadres d'angina de pit i infart que aconsegueix efecte vasodilatador ràpid entre 1 i 2 minuts després de prendre's.

Via rectal Administració a l'ampolla rectal útil en pacients inconscients o amb vòmits, en la qual s'evita de forma parcial el metabolisme de primer pas hepàtic. Administració de Fàrmacs i Vies: Seguretat i Protocols 36 Concepte Què és Plexe hemorroïdal Estructura vascular venosa que absorbeix el fàrmac rectal drenant parcialment cap a la vena porta i parcialment a la circulació sistèmica. Tècnica d'administració rectal Pacient en decúbit lateral esquerre amb cama dreta flexionada, introducció de 5 a 7 cm i compressió de natges durant 20 minuts.

Vies tòpica, dèrmica i instil·lacions Concepte Què és Via tòpica enfront de transdèrmica La via tòpica actua de manera circumscrita i local a la pell, mentre que la transdèrmica…