Apunts de Pràctiques de Simulació Clínica I - Infermeria URV

I 0 flashcards i 12 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS PRÀCTIQUES DE SIMULACIÓ CLÍNICA I Grau en Infermeria Universitat Rovira i Virgili AprenAI 2026-2027 Guia de Pràctiques de Simulació Clínica I a la URV: constants vitals, mobilitzacions, higiene, administració de fàrmacs, recollida de mostres i SVB amb DEA.

APREN.AI Índex 1 Posicions anatòmiques i canvis posturals Fonaments biomecànics i prevenció de complicacions Valoració del risc d'UPP i punts de pressió anatòmics Alineació corporal i posicions de referència Procediment sistemàtic d'execució i almohadillat 2 Monitorització de constants vitals i valoració del dolor Termoregulació i mesura de la temperatura corporal Freqüència respiratòria i patrons ventilatoris Freqüència cardíaca i dinàmica del pols arterial Pressió arterial: mètodes de valoració clínica Avaluació sistemàtica del dolor: l'Escala Visual Analògica (EVA) 3 Exploració física sistemàtica en infermeria Fonaments i directrius de l'exploració física Preparació professional, seguretat i privacitat del pacient Inspecció clínica: observació sistemàtica i patrons visuals Auscultació: acústica biològica i identificació de sons respiratoris Percussió: tècnica d'impacte i ressonància dels teixits Palpació: sensibilitat tàctil, pressió i valoració d'òrgans 4 Ergonomia, higiene postural i mobilització de pacients 1.

Fonaments d'ergonomia i principis biomecànics del cuidador 2. Marcs de referència i classificació de dependència 3. Mobilització i canvis posturals al llit 4. Transferències clíniques i recol·locació 5. Protocols de caiguda i recuperació del terra 6.

Deambulació i ús d'ajudes tècniques (AT) 5 Humanització de les cures i intel·ligència emocional Fonaments i principis de la humanització en la pràctica clínica El model HUMAS: els cinc pilars estructurals Projecte HU-CI: transformació del paradigma de cures intensives Model Conceptual de Jean Watson: teoria del Caring transpersonal Intel·ligència emocional i psiconeuroimmunologia en la pràctica assistencial Normalització de les cures humanitzades: intervencions NIC i ATIC 6 Higiene de mans, asèpsia i prevenció de les IRAS Infeccions Relacionades amb l'Assistència Sanitària (IRAS) i microbiologia de les mans Conceptes bàsics de control d'infecció Apunts de Pràctiques de Simulació Clínica I - Infermeria URV 1 Modalitats i tècniques d'higiene de mans Els 5 moments de l'OMS i normes d'asèpsia pràctica 7 Higiene corporal i cures dels teguments del pacient Principis de la higiene i cures dels teguments Alteracions cutànies freqüents en el pacient enllitat Modalitats de bany i criteris de selecció Procediment general d'higiene al llit Cures específiques: cabell, cara i higiene ocular Higiene de la cavitat oral i maneig de pròtesis dentals Higiene dels genitals externs 8 La unitat del pacient i tècniques de preparació del llit hospitalari Característiques estructurals i accessoris del llit clínic Tipologia de llits hospitalaris i matalassos terapèutics Elements de la llenceria hospitalària i modalitats de llit Procediment de confecció del llit desocupat Canvi de llenceria amb llit ocupat Administració de medicaments 9 Vies enteral, rectal i tòpiques Principis de seguretat en l'administració farmacològica Via oral i via sublingual Administració per sonda nasogàstrica (SNG) Via rectal: supositoris i ènemes Via vaginal Vies tòpiques: òtica, oftàlmica, nasal i dèrmica 10 Via subcutània Selecció de zones corporals i prevenció de complicacions Material necessari i preparació prèvia Procediment general d'injecció pas a pas Particularitats farmacològiques: HBPM i insulina Obtenció de mostres biològiques 11 Glucèmia, esput i frotis Criteris generals de petició, bioseguretat i conservació Control de glucèmia capil·lar Recollida de mostra d'esput Frotis cutanis, de mucoses i d'úlceres 12 Orina, femta i frotis PCR respiratori Recollida de mostres d'orina segons la situació clínica Mostres d'orina pediàtriques, de 24 hores i tires reactives Apunts de Pràctiques de Simulació Clínica I - Infermeria URV 2 Obtenció i processament de mostres de femta Frotis PCR combinat respiratori i protecció individual (EPI) 13 Suport vital bàsic (SVB) i desfibril·lació externa automàtica (DEA) Fonaments del Suport Vital Bàsic i la Cadena de Supervivència Avaluació inicial i valoració de la víctima Seqüència de RCP i ús del Desfibril·lador Extern Automàtic (DEA) 14 Resum per repassar Posicions corporals i canvis posturals Constants vitals i exploració física Ergonomia, higiene i llit hospitalari Administració de fàrmacs i mostres biològiques Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Apunts de Pràctiques de Simulació Clínica I - Infermeria URV 3 1 Posicions anatòmiques i canvis posturals EN ACABAR SABRÀS Identificar els punts de pressió segons el decúbit adoptat pel pacient. Executar la seqüència sistemàtica dels canvis posturals emprant els suports necessaris. Prevenir deformitats musculoesquelètiques crítiques com el peu equí i la mà en garra. Diferenciar les indicacions clíniques de les posicions de Sims, Trendelenburg i Fowler.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per quina raó biològica no n'hi ha prou amb fer un massatge sobre una zona vermella en comptes de canviar la postura d'un pacient enllitat? Els canvis posturals són variacions programades de la posició corporal d'una persona amb mobilitat reduïda, executades pel mateix usuari, els seus cuidadors o l'equip d'infermeria. Aquestes intervencions tenen com a objectiu prioritari garantir el confort, conservar l'alineació fisiològica i prevenir el deteriorament físic derivat del repòs prolongat al llit.

Apunts de Pràctiques de Simulació Clínica I - Infermeria URV 4 ESQUEMA Estructura del curs de simulació clínica Fonaments biomecànics i prevenció de complicacions La immobilitat sostinguda desencadena alteracions multisistèmiques greus que cal diferenciar d'un procés patològic primari. L'estat d'encitellament perllongat afavoreix l'aparició de la síndrome d'immobilitat, un conjunt de signes i símptomes provocats pel desús funcional de l'organisme que deteriora la qualitat de vida i dificulta la reinserció quotidiana.

Les complicacions principals associades a la falta de moviment inclouen: Complicacions respiratòries: disminució de la ventilació pulmonar, acumulació de secrecions bronquials i risc elevat d'infeccions respiratòries per manca de mobilització activa de les vies aèries.

Bases de mobilització i cures Posicions, ergonomia i atenció humanitzada Canvis posturals i UPP Alineació corporal i alleujament tissular Ergonomia i mobilització Higiene postural i tècniques de transferència Humanització assistencial Projecte HU-CI i relació transpersonal Seguretat i valoració clínica Mesura basal, asèpsia i entorn físic Constants vitals i dolor Monitorització i escala EVA Exploració sistemàtica Inspecció, palpació, percussió i auscultació Higiene i asèpsia IRAS, rentat de mans i preparació de llits Procediments terapèutics Medicació, mostres i emergències vitals Administració farmacològica Vies enteral, tòpica i subcutània Obtenció de mostres Glucèmia, frotis, esput, orina i femta Suport vital bàsic Reanimació cardiopulmonar i ús del DEA Apunts de Pràctiques de Simulació Clínica I - Infermeria URV 5 Complicacions circulatòries: alentiment del retorn venós, dèficit en el drenatge limfàtic i major predisposició a fenòmens tromboembòlics.

Complicacions articulars i musculoesquelètiques: rigideses articulars i deformitats estructurals greus com la mà en garra o el peu equí (fixació del turmell en flexió plantar i inversió que impossibilita la marxa funcional). Lesions cutànies: aparició d'úlceres per pressió (UPP) per isquèmia cel·lular en zones sotmeses a compressió contínua.

Distingim pacients amb limitacions funcionals parcials (postoperatoris, traumatismes, fractures, processos infecciosos amb febre i baix nivell de consciència, o dolor refractari que manté postures antiàlgiques) i persones amb acinèsia severa o incapacitat per percebre la necessitat de moure's (comes, sedació terminal, demències avançades, paraplègies o politraumatismes greus). DEFINICIÓ Un punt de pressió és una prominència òssia on els teixits tous pateixen compressió directa entre la superfície òssia i el suport del llit, generant una isquèmia localitzada que progressa de capes superficials a teixits profunds si no s'alleugereix la càrrega.

COMPROVA-HO 2 Quina diferència funcional hi ha entre un pacient amb limitació parcial per dolor i un amb acinèsia greu? Valoració del risc d'UPP i punts de pressió anatòmics L'aplicació del criteri professional s'ha de recolzar en eines objectives validades. Per estratificar el risc s'empren habitualment tres escales clíniques: l'escala de Norton, l'escala de Braden i l'escala d'Emina. Aquests instruments valoren paràmetres claus com la humitat (l'exposició a orina pel bolquer multiplica la maceració cutània), la nutrició (l'aportació proteica protegeix el teixit connectiu), l'activitat i la mobilitat. Esquema dels punts de pressió principals en decúbit supí.

Els punts d'estrès tissular es distribueixen de forma específica segons el decúbit adoptat, ordenats de cranial a caudal: Decúbit supí: occipital, espina de l'escàpula, olècran, sacre i calcani. Apunts de Pràctiques de Simulació Clínica I - Infermeria URV 6 Decúbit lateral: pavelló auricular, pòmul, troquiter de l'húmer, costelles, epicòndil, trocànter major femoral, còndils femorals intern i extern, i mal·lèols intern i extern del turmell. Decúbit pron: orella, pòmul, acromi, regió mamària (en dones), genitals externs (en homes), ròtules i dits dels peus. COMPROVA-HO 3 Quines tres escales validades permeten monitoritzar de forma sistemàtica el risc de càrrega tissular sostinguda?

Alineació corporal i posicions de referència Tota posició assistencial es fonamenta en la posició anatòmica clàssica en bipedestació (cap al front, malucs alineats, colzes i genolls en semiflexió i polzes en abducció per permetre la pinça digital). En el llit s'introdueix una variació cabdal: avantbraços en posició neutra en comptes de supinació forçada, mantenint l'espai fisiològic de les cavitats corporals. Posició Descripció mecànica Indicacions clíniques principals Decúbit supí Cos estirat sobre l'esquena, extremitats alineades i peus a 90°. Descans basal, exploracions físiques generals, postoperatori immediat.

Fowler / Semi- Fowler Capçal elevat entre 30° (Semi-Fowler), 45° (Fowler) i 90° (Fowler alta). Dificultat respiratòria, deglució, relaxació abdominal i descans. Decúbit lateral Alineació sobre un costat (dret o esquerre) amb descàrrega sacra. Alternança postural cada 2-4 hores, higiene del llit ocupat, cures de ferides. Decúbit pron Pacient recolzat sobre l'abdomen amb el cap girat de costat. Síndrome del distret respiratori, cirurgies dorsals, descàrrega posterior curta. Posició de Sims Semipronació: decúbit lateral esquerre amb genoll dret molt flexionat sobre el suport. Administració d'ènemes, sondatge rectal, exploració rectal i drenatge en inconscients.

Trendelenburg Supí sobre pla inclinat recte amb els peus més alts que el cap. Estats de xoc o hipotensió per afavorir el reg cerebral i retorn venós. Antitrendelenburg Supí sobre pla inclinat invers: el cap se situa per sobre dels peus. Pacients amb patologia respiratòria que no toleren la flexió de maluc en sedestació. Apunts de Pràctiques de Simulació Clínica I - Infermeria URV 7 Il·lustració del posicionament corporal en posició de Fowler. ERROR FREQÜENT Oblidar l'ús del tauler de peus o el suport coixinat a la planta en decúbit supí deixa el peu lliure en caiguda gravitatòria.

Aquesta negligència provoca el peu equí, una contractura irreversible de la fàscia plantar i el tendó d'Aquil·les que impedeix el recolzament plantar durant la futura deambulació. El peu ha de romandre sempre rígidament bloquejat a 90° respecte a la cama. Procediment sistemàtic d'execució i almohadillat La realització dels canvis requereix una planificació rigorosa. El material essencial inclou coixins tous, tovalloles mitjanes i venes de crepè (per enrotllar o fixar suports de mans i evitar l'actitud de mà en garra). La freqüència d'execució canònica en pacients enllitats és d'entre 2 i 4 hores, registrant sempre l'hora, la posició establerta i les incidències cutànies a la història clínica.

Diagrama de l'alineació corporal protegida en decúbit pron. La seqüència estàndard de treball comprèn els següents passos: Preparació i asèpsia: reunir el material necessari, fer rentat higiènic de mans amb aigua i sabó o solució hidroalcohòlica (vegeu «Higiene de mans, asèpsia i prevenció de les IRAS») i verificar la identitat del malalt. 1 Informació i privadesa: explicar el procediment al pacient, demanar la seva cooperació i preservar la intimitat mitjançant cortines o tancament de portes. 2 Apunts de Pràctiques de Simulació Clínica I - Infermeria URV 8 COMPROVA-HO 4 Com s'evita la pressió sobre el trocànter i els còndils femorals en decúbit lateral?

IDEES CLAU Els canvis posturals periòdics eviten la síndrome d'immobilitat, les complicacions respiratòries i circulatòries, i les deformitats articulars. La càrrega sostinguda sobre relleus ossis provoca lesions isquèmiques (UPP) que cal mesurar amb escales com Norton, Braden o Emina. L'interval canònic de realització dels canvis en pacients d'alt risc oscil·la de forma estricta entre les 2 i les 4 hores. Mantenir el peu en dorsiflexió a 90° mitjançant taulers o suports és imperatiu per prevenir el peu equí. La posició de Sims (semipronació sobre el costat esquerre) és la via preferent per a tècniques rectals i drenatge en pacients inconscients. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 5.

Quins són els punts d'estrès per compressió òssia més vulnerables en el decúbit supí? 6. Per quina raó mecànica es col·loca un coixí sota el panxell inferior en decúbit supí? 7. En què es diferencien la posició de Trendelenburg i la d'Antitrendelenburg quant a indicacions clíniques? Posicionament del llit: regular l'alçada del llit hospitalari per afavorir la higiene postural del professional, col·locar-lo en pla horitzontal i comprovar que les rodes estiguin fermament frenades (vegeu «La unitat del pacient i tècniques de preparació del llit hospitalari»).

3 Execució del canvi segons la modalitat: En decúbit supí: centrar el pacient, situar un coixí suboccipital sense hiperflexió cervical, afegir suport sota la curvatura lumbar si hi ha hiperlordosi, col·locar un coixí sota els genolls per a la semiflexió, elevar els panxells amb un altre coixí perquè els talons flotis lliures sense fregar el matalàs, aplicar una tovallola enrotllada al trocànter per aturar la rotació externa de maluc i ancorar la planta a 90° amb el tauler de peus.

En decúbit lateral: desplaçar la persona cap a la banda oposada del gir; girar-la cap al decúbit desitjat; falcar l'esquena amb un coixí longitudinal; recolzar el cap aliniat; disposar el braç superior sobre un coixí per evitar l'adducció i la compressió toràcica; flexionar la cama superior recolzada sobre un coixí separador que eviti el xoc condili i mal·leolar; i enrotllar tovalloles a les plantes per al bloqueig a 90°. En posició de Sims: estilitzar la postura en semipronació esquerra, retirant el braç inferior cap enrere i llançant l'extremitat inferior dreta avançada i flexionada sobre un coixí ample.

4 Adequació final de l'entorn: cobrir l'usuari amb roba de llit, ajustar el capçal si cal, aproximar el polsador de trucada i la tauleta auxiliar, i registrar documentalment la tècnica a la fitxa assistencial. 5 Apunts de Pràctiques de Simulació Clínica I - Infermeria URV 9 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 8. Quina complicació articular greu es produeix si no es manté el turmell a 90 graus en repòs? 9. Quina és la periodicitat canònica indicada per alternar la postura d'un pacient enllitat d'alt risc? 10. Per a quina actuació assistencial està específicament recomanada la col·locació en posició de Sims? 11.

Quin angle d'elevació del capçal caracteritza pròpiament la posició de Semi-Fowler? 2 Monitorització de constants vitals i valoració del dolor EN ACABAR SABRÀS Identificar els valors normals i alteracions de les cinc constants vitals. Executar la seqüència tècnica per al registre palpatòri i auscultatori de la pressió arterial. Localitzar els punts anatòmics del pols perifèric i del pols apical. Avaluar el dolor emprant l'Escala Visual Analògica i els seus paràmetres semiològics. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 12 Per què mai hem d'explicar a un pacient que li estem comptant les respiracions just abans de fer-ho?

Les constants vitals són paràmetres clínics objectius i quantificables que reflecteixen l'estat fisiològic dels òrgans vitals d'un individu. Avaluen de manera immediata les funcions homeostàtiques de l'organisme.

La monitorització sistemàtica inclou cinc paràmetres principals: la temperatura corporal, Subluxació de maluc a) Peu equí b) Rigidesa humeral c) Mà en garra d) Cada 30 a 60 minuts a) Cada 2 a 4 hores b) Cada 6 a 8 hores c) Un cop per torn d'infermeria d) Auscultació toràcica anterior a) Cirurgia ortopèdica de genoll b) Tractament del xoc hipovolèmic c) Administració d'ènemes i sondatge rectal d) 15 graus a) 60 graus b) 90 graus c) 30 graus d) Apunts de Pràctiques de Simulació Clínica I - Infermeria URV 10 la freqüència respiratòria, la freqüència cardíaca o pols arterial, la pressió arterial i el dolor.

En la pràctica assistencial regeix el principi deontològic essencial: activitat no registrada és activitat no realitzada. Termoregulació i mesura de la temperatura corporal La temperatura corporal expressa el grau de calor intern que conserva l'organisme fruit del balanç continu entre la calor produïda (termogènesi) i la calor alliberada al medi extern (termòlisi). Aquest equilibri termoregulador es troba condicionat per factors com l'edat, l'exercici, l'ambient, l'embaràs, les fases del cicle menstrual, la càrrega emocional i els processos patològics.

Els valors tèrmics es classifiquen en els següents rangs: Estat tèrmic Rang de valors Significació clínica Hipotèrmia < 35 ºC Descens patològic per fallada dels mecanismes termogènics o exposició. Normotèrmia (afebril) 35 ºC a 37 ºC Equilibri fisiològic basal del cos humà. Febrícula 37,1 ºC a 37,9 ºC Elevació tèrmica lleugera per sota del llindar de febre. Febre (febril) > 38 ºC Resposta orgànica activa davant de processos inflamatoris o infecciosos. Hipertèrmia / Hiperexia 40 ºC a 41 ºC Augment crític perillosament elevat que compromet les proteïnes cel·lulars.

La mesura clínica es realitza en àrees anatòmiques altament vascularitzades i amb tegument fi (com les aixelles) o directament a través d'orificis mucosos (recte o boca): Via axil·lar: requereix netejar i assecar prèviament la pell sense fricció excessiva abans de col·locar el sensor en contacte directe. Via rectal: cal netejar la zona prèviament i no s'ha de forçar mai la introducció del termòmetre. Està contraindicada en pacients amb gastroenteritis, intervencions quirúrgiques rectals recents o lesions anals. Via oral: l'extrem del termòmetre digital (mai de mercuri) s'allotja a l'espai sublingual, entre la mandíbula inferior i la base de la llengua.

El pacient ha d'evitar fumar, ingerir aliments o beure líquids freds o calents durant els 15 minuts previs. Cal evitar aquesta via en nens petits, pacients inconscients, amb dispnea, tos, vòmits, singlot o lesions orals. Com a norma general, abans del seu ús s'ha de verificar que el termòmetre marqui per sota de 36 ºC, i cada usuari ha de disposar d'un dispositiu individualitzat o desinfectat rigorosament abans i després de la presa. Apunts de Pràctiques de Simulació Clínica I - Infermeria URV 11 COMPROVA-HO 13 Quina mesura prèvia cal assegurar abans d'iniciar la determinació de la temperatura per via oral?

Freqüència respiratòria i patrons ventilatoris La freqüència respiratòria (FR) és el recompte de cicles respiratoris complets —on cada cicle comprèn una fase d'inspiració i una d'expiració— duts a terme al llarg d'un minut (rpm). L'avaluació de la ventilació comprèn tres característiques fonamentals: el ritme (cadència i successió regular dels moviments), la freqüència (nombre de cicles per minut) i la profunditat o amplitud (volum d'aire que s'intercanvia). Les alteracions del patró respiratori inclouen diverses anomalies clíniques: Eupnea: respiració normal tant en cadència com en volum.

Taquipnea: acceleració de la freqüència ventilatòria per sobre del límit normal ( en l'adult), habitualment superficial. Bradipnea: alentiment anormal del cicle respiratori ( en adults). Apnea: suspensió transitòria o cessament complet del flux respiratori. Dispnea: sensació subjectiva de dificultat ventilatòria o esforç respiratori molest. Ortopnea: incapacitat per mantenir una respiració adequada en decúbit supí, obligant a incorporar el tronc.

Durant l'avaluació ventilatòria també s'ha d'inspeccionar la coloració cutània (cianosi perifèrica o central), l'aleteig nasal, la presència de secrecions bronquials, l'eficàcia del reflex de la tos i els sorolls respiratoris adventicis mitjançant auscultació (vegeu «Exploració física sistemàtica en infermeria»): Estertors: sons chasquejants, bombollejants o crepitants a les bases pulmonars per l'obertura d'espais aeris col·lapsats o líquid intraalveolar. Roncus: sons aspres similars a un ronc originats per la presència de moc o obstrucció a les vies respiratòries de gran calibre.

Sibilàncies: xiulets aguts provocats pel pas turbulent d'aire a través de conductes bronquials estrets durant l'expiració. Estridor: so inspiratori agut i aspre, indicatiu d'obstrucció alta a nivell de la laringe o la tràquea. ERROR FREQÜENT Advertir al pacient de la mesura de la respiració provoca que modifiqui involuntàriament el seu ritme i profunditat. Per aquest motiu, mai s'ha d'informar el pacient de la presa de la freqüència respiratòria; és pràctica recomanada simular que s'està registrant el pols radial mentre s'observen dissimuladament les excursions toràciques.

> 20 rpm < 12 rpm Apunts de Pràctiques de Simulació Clínica I - Infermeria URV 12 Freqüència cardíaca i dinàmica del pols arterial La freqüència cardíaca (FC) representa el nombre de contraccions del miocardi per minut, mentre que el pols arterial és l'expansió elàstica palpable d'una artèria superficial produïda per l'ona de pressió sistòlica generada pel ventricle esquerre. En condicions habituals ambdós valors coincideixen. Els valors normals en repòs varien amb l'edat: Adults en repòs: 60 a 80 pulsacions per minut (ppm). Nounats: 130 - 140 ppm. Nens d'1 a 2 anys: 80 - 130 ppm. Nens de 3 a 4 anys: 80 - 120 ppm. Nens de 5 a 6 anys: 75 - 115 ppm. Nens de 7 a 9 anys: 70 - 110 ppm.

Les desviacions de la freqüència cardíaca es defineixen com a taquicàrdia si la xifra sobrepassa les 100 ppm, o bradicàrdia si descendeix per sota de 60 ppm. A més de la freqüència, cal valorar l'amplitud (un pols ampli i ple transmet sensació de plenitud; un pols dèbil o filiforme s'apaga fàcilment davant la compressió digital) i el ritme (la presència d'irregularitats i intervals asimètrics defineix una arrítmia). Existeix una relació tèrmico-cardíaca directa: per cada ascens d'1 ºC en la temperatura corporal, el pols s'incrementa entre 10 i 20 pulsacions per minut. Esquema dels principals punts anatòmics de palpació del pols arterial.

La palpació perifèrica s'executa recolzant les gemmes del segon i tercer dit (índex i mitjà) sobre la trajectòria arterial de les zones corporals: Temporal: sobre l'os temporal, a la regió cefàlica. Carotidi: al coll, vora medial del múscul esternoclidomastoïdal. Humeral o braquial: cara interna del múscul bíceps braquial. Radial: cara anterior del canell, alineat amb la base del dit polze (elecció principal en adults). Cubital: cara interna del canell o de l'articulació del colze. Femoral: regió inguinal, sota el lligament inguinal. Pedi: dors del peu. Tibial posterior: darrere del mal·lèol intern del turmell (o cara medial inferior articular).

Apunts de Pràctiques de Simulació Clínica I - Infermeria URV 13 D'altra banda, el pols apical es determina mitjançant auscultació directa amb fonendoscopi sobre el vèrtex cardíac, localitzat exactament al cinquè espai intercostal esquerre sobre la línia medioclavicular. Constitueix el punt anatòmic d'elecció en lactants i nounats. ERROR FREQÜENT Mai s'ha de prendre el pols d'un pacient emprant el dit polze propi. El polze conté una artèria superficial de calibre considerable amb batec visible i palpable; utilitzar-lo fa confondre la pulsació de l'examinador amb la del subjecte explorat.

COMPROVA-HO 14 Quina és la localització exacta per registrar el pols apical i en quins pacients és la via d'elecció? Pressió arterial: mètodes de valoració clínica La pressió arterial (PA o TA) mesura la força per unitat de superfície que la sang circulant exerceix sobre les parets dels vasos arterials sistèmics. La pressió sistòlica (PAS) reflecteix el pic de tensió assolit durant la fase de buidament o contracció ventricular, mentre que la pressió diastòlica (PAD) correspon a la resistència basal romanent en el moment de relaxació cardíaca. Diagrama de valors de pressió arterial sistòlica i diastòlica.

Apunts de Pràctiques de Simulació Clínica I - Infermeria URV 14 S'expressa en mil·límetres de mercuri (mmHg). En l'adult s'estableixen com a valors basals típics unes xifres de referència de 120 mmHg de PAS i 80 mmHg de PAD. Un increment sostingut rep el nom d'hipertensió arterial (associat a estadis elevats o crisis hipertensives), mentre que la seva disminució acusada constitueix una hipotensió arterial. L'equip estàndard es compon de: Esfigmomanòmetre: integrat per un maneguet inflable recobert de tela, tubs de connexió, una pereta d'inssuflació d'aire amb vàlvula de tancament i un manòmetre de pressió.

Fonendoscopi: consta d'olives auriculars, tubs conductors i una peça toràcica formada per campana i membrana per amplificar els sorolls arterials de flux. El procediment auscultatori i palpatòric combinat assegura una determinació precisa: COMPROVA-HO 15 Per què s'ha d'estimar primer la pressió sistòlica per palpació abans d'auscultar? Avaluació sistemàtica del dolor: l'Escala Visual Analògica (EVA) El dolor és considerat el cinquè signe vital. És una experiència vivencial subjectiva i personal que requereix un registre estructurat i periòdic. L'Escala Visual Analògica (EVA) és un instrument psicomètric estandarditzat destinat a quantificar la intensitat percebuda pel propi pacient.

Preparació: situar el pacient còmode (assegut o en decúbit), amb repòs de 30 minuts lliure de cafeïna i tabac. El braç recolzat, semiflexionat i amb el palmell en supinació. Està contraindicat utilitzar extremitats afectades per limfadenectomia prèvia o portadores de fístules arteriovenoses. Si no es poden emprar les extremitats superiors, es col·loca el maneguet a la cuixa auscultant sobre l'artèria poplítia. 1 Col·locació del maneguet: embolcallar la part mitjana del braç amb la bossa buida d'aire, situant la vora inferior uns 2,5 cm per sobre del plec del colze (fossa antecubital).

2 Estimació palpatòria de la PAS màxima: palpar l'artèria radial amb el 2n i 3r dit, tancar la vàlvula i inflar ràpidament el maneguet fins que s'esvaeixi la percepció del pols. Anotar la pressió del manòmetre. Desinflar de seguida i esperar de 1 a 2 minuts. 3 Auscultació definitiva: localitzar el batec humeral/braquial, col·locar el diafragma del fonendoscopi a sobre, tancar la vàlvula i bombejar d'aire el braçalet fins a per damunt de la xifra estimada palpatòriament. 4 30 mmHg Descompressió lenta: obrir subtilment la vàlvula deixant escapar l'aire a un ritme constant de 2 a 3 mmHg per segon.

La identificació del primer so vascular acústic marca el valor de la sístole; el moment en què els sons s'apaguen o desapareixen completament registra el valor de la diàstole. Desinflar íntegrament i registrar les dades. 5 Apunts de Pràctiques de Simulació Clínica I - Infermeria URV 15 Diagrama de l'Escala Visual Analògica per a la valoració del dolor. Consisteix en una línia recta de valor continu calibrada de l'extrem 0 (absència absoluta de dolor) fins a l'altre extrem 10 (el pitjor dolor imaginable). El pacient marca el punt exacte de la regla que reprodueix el seu estat sensorial.

A partir d'aquesta dada, el dolor es cataloga en tres nivells de gravetat: Dolor lleu: puntuacions situades entre 1 i 3. Dolor moderat: xifres compreses entre 4 i 6. Dolor sever o alt: puntuacions de 7 a 10. L'anamnesi exhaustiva del quadre àlgic ha d'integrar els següents atributs semiològics: Inici / Aparició: instauració sobtada i brusca o progressió insidiosa. Localització: punt anatòmic primari de màxima intensitat. Irradiació: trajectòria cap a on s'estén la sensació dolorosa des de l'origen. Caràcter / Tipologia: tipus de molèstia referida (punxant, opressiu, lacerant, còlic o urent/cremant).

Factors modificadors: elements que agreugen o atenuen el quadre (administració d'analgèsics, repòs, mobilització articular, maniobres de Valsalva o adopció de determinades posicions corporals; vegeu «Posicions anatòmiques i canvis posturals»). A més de la declaració subjectiva, cal recollir la presència de signes autonòmics o conductuals objectius: variacions sobtades de la pressió arterial, taquicàrdia, taquipnea, midriasi pupil·lar, diaforesis (sudoració profusa), nàusees, vòmits, pal·lidesa mucocutània, expressió facial tensa o conductes agitades.

Apunts de Pràctiques de Simulació Clínica I - Infermeria URV 16 PROCÉS Procediment estandarditzat de presa auscultatòria de pressió arterial IDEES CLAU Les cinc constants vitals són la temperatura, la freqüència respiratòria, la freqüència cardíaca, la pressió arterial i el dolor, i han de registrar-se sempre documentalment. La temperatura corporal basal oscil·la entre 35 ºC i 37 ºC; la febrícula va de 37,1 ºC a 37,9 ºC i la febre s'estableix a partir de 38 ºC. La freqüència respiratòria normal d'un adult és de 12 a 20 rpm; mai s'ha d'avisar el pacient de la seva mesura per no falsejar el ritme ventilatori.

El pols arterial en repòs en adults oscil·la entre 60 i 80 ppm; està totalment contraindicat prendre'l amb el dit polze per evitar confondre la pulsació pròpia de l'examinador. El pols apical s'ausculta al cinquè espai intercostal esquerre a la línia medioclavicular i és la referència d'elecció en lactants i nounats. La pressió arterial normal d'un adult ronda els 120/80 mmHg i el dolor s'avalua de forma sistemàtica mitjançant l'escala EVA de 0 a 10 juntament amb els seus paràmetres semiològics. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 16. Quina relació proporcional s'estableix entre l'increment de temperatura corporal i la freqüència cardíaca? 17.

Quin procediment s'ha de seguir per mesurar la freqüència respiratòria sense alterar el patró espontani del pacient? 18. A quina pressió s'ha d'inflar el maneguet d'esfigmomanòmetre en la fase auscultatòria després d'haver realitzat la palpació prèvia? Preparació i repòs Pacient reposat 30 minuts, braç recolzat en supinació. 1 Col·locació del maneguet Braçalet 2,5 cm per sobre del plec del colze. 2 Palpació de la PAS Inflar fins a abolir el pols radial per estimar la sistòlica. 3 Sobrepressió de seguretat Inflar 30 mmHg per damunt de la xifra palpatòria obtinguda. 4 Descompressió lenta Obrir vàlvula a 2-3 mmHg/s identificant sistòlica i diastòlica.

5 Apunts de Pràctiques de Simulació Clínica I - Infermeria URV 17 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 19. A partir de quina xifra es considera que un pacient té febre? 20. Quin és el motiu principal per no mesurar el pols d'un pacient utilitzant el dit polze? 21. On s'ha de col·locar el fonendoscopi per registrar el pols apical? 22. Com es defineix un dolor catalogat amb un valor de 5 a l'escala EVA? 3 Exploració física sistemàtica en infermeria EN ACABAR SABRÀS Diferenciar la seqüència cefalocaudal estàndard de la variant utilitzada en l'exploració abdominal. Executar correctament la posició del dit plessímetre i del dit plessor en la percussió indirecta.

Distingir les característiques acústiques dels sons patològics respiratoris més freqüents. Aplicar adequadament la palpació superficial i profunda segons la profunditat i l'objectiu clínic. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 23 Per quina raó no s'ha de palpar mai l'abdomen abans d'haver completat la seva auscultació? Fonaments i directrius de l'exploració física L'exploració física és el procés sistemàtic mitjançant el qual el professional d'infermeria obté informació objectiva i observable sobre l'estat de salut d'una persona.

Aquesta valoració complementa les dades de l'anamnesi i estableix una base de referència inicial per comparar l'evolució clínica, confirmar diagnòstics infermers i guiar la presa de decisions.

38,0 ºC a) 38,5 ºC b) 37,5 ºC c) 37,1 ºC d) Manca de sensibilitat tàctil distal a) Dificultat per recolzar dos dits b) Risc de lesió mecànica al canell c) Té batec arterial propi perceptible d) 5è espai intercostal paraesternal a) 5è espai intercostal línia medioclavicular b) 2n espai intercostal dret c) 4t espai intercostal axil·lar d) Dolor lleu a) Dolor sever b) Dolor moderat c) Dolor intolerable d) Apunts de Pràctiques de Simulació Clínica I - Infermeria URV 18 Com a norma general, l'examen segueix una direcció cefalocaudal (de cap a peus) seguint l'eix longitudinal del cos humà.

Tanmateix, existeixen criteris prioritaris d'adaptació: si el pacient presenta un procés agut, la valoració s'inicia directament pels sistemes corporals afectats; així mateix, els procediments potencialment dolorosos o molestos es posposen sempre al final de la sessió. Cal planificar períodes de descans si el pacient manifesta fatiga. PER RECORDAR-HO L'ordre general dels procediments clínics és: Inspecció Palpació Percussió Auscultació. L'única excepció rellevant és la valoració de l'abdomen, on s'executa Inspecció Auscultació Percussió Palpació per evitar que l'estímul mecànic alteri la motilitat intestinal.

La seqüència topogràfica completa abasta els segments corporals estructurats segons el següent esquema: Regió anatòmica Estructures i elements a valorar Revisió general Constants vitals bàsiques (vegeu «Monitorització de constants vitals i valoració del dolor»). Cap i coll Pell facial, ulls i visió, audició, nas, boca i orofaringe, parells cranials, musculatura cervical, ganglis limfàtics, tràquea, tiroide, polsos carotidis i venes jugulars. Extremitats superiors Pell, ungles, to i força muscular, mobilitat articular, polsos braquial i radial, sensibilitat cutània. Tòrax i esquena Morfologia i perímetre toràcic, auscultació pulmonar i cardíaca, columna vertebral, mames i fosses axil·lars.

Abdomen Inspecció cutània, sorolls hidroaeris intestinals, percussió visceral, polsos femorals. Genitals i extremitats inferiors Genitals externs, anus, estat de la pell i ungles, alineació articular, marxa, equilibri i polsos popliti, tibial posterior i pedi. COMPROVA-HO 24 Per què l'exploració abdominal altera la seqüència habitual i situa l'auscultació abans de la palpació? Preparació professional, seguretat i privacitat del pacient Abans d'iniciar la valoració física, cal coordinar tant la disposició del professional com l'entorn assistencial immediat: Preparació del professional: Presentació nominal i professional activa davant la persona.

Rentat higiènic de mans seguint els protocols d'asèpsia (vegeu «Higiene de mans, asèpsia i prevenció de les IRAS»). Els guants d'un sol ús només estan indicats si es preveu contacte directe amb fluids corporals, mucoses o pell no intacta. Cal adoptar postures ergonòmiques per prevenir Apunts de Pràctiques de Simulació Clínica I - Infermeria URV 19 sobrecàrregues musculoesquelètiques (vegeu «Ergonomia, higiene postural i mobilització de pacients»). Preparació de la persona: Comprovació inequívoca de la identitat del pacient.

S'ha d'explicar el procediment amb claredat, demanant el seu consentiment i col·laboració per als canvis posturals, oferint-li fer ús del bany abans de començar per buidar la bufeta. Garantia de la intimitat i confort: Assegurar el tancament de portes i córrer les cortines de la unitat d'hospitalització (vegeu «La unitat del pacient i tècniques de preparació del llit hospitalari»). S'ha de destapar exclusivament la zona corporal concreta que es vagi a explorar en cada moment, evitant el refredament del pacient i respectant la seva intimitat física i les diferències culturals.

Habitualment, la valoració s'inicia amb el pacient en posició asseguda i continua en decúbit supí, minimitzant el nombre de mobilitzacions globals per garantir l'eficiència i evitar el desgast físic. Inspecció clínica: observació sistemàtica i patrons visuals La inspecció consisteix en l'ús deliberat dels sentits de la vista, l'oïda i l'olfacte per recollir dades clíniques abans de cap manipulació física. No es tracta d'un cop d'ull ràpid, sinó d'un examen visual continuat i estructurat. Durant la inspecció, l'atenció se centra en la mida, la forma, el color, la posició anatòmica i la simetria bilateral comparant amb el costat oposat.

Qualsevol asimetria, canvi en la pigmentació (com pal·lidesa, cianosi o icterícia) o lesió cutània ha de quedar descrita amb precisió. Així mateix, s'observen el comportament verbal i no verbal, les expressions facials, els moviments corporals anòmals i la concordança de les respostes amb la persona atesa. COMPROVA-HO 25 Quins tres sentits s'integren de manera fonamental durant l'etapa d'inspecció clínica?

Auscultació: acústica biològica i identificació de sons respiratoris L'auscultació és l'acte d'escoltar els sons originats a l'interior dels òrgans corporals (cor, pulmons, trànsit gastrointestinal o vasos sanguinis) per detectar anomalies funcionals: Auscultació directa: Percepció de sorolls audibles a cau d'orella sense necessitat de cap dispositiu intermedi, com la tos audible, el singlot o l'estridor intens. Auscultació indirecta: Ús d'un instrument acústic, generalment el fonendoscopi (estetoscopi), que amplifica les ones sonores transmeses a través dels teixits corporals.

Apunts de Pràctiques de Simulació Clínica I - Infermeria URV 20 Fotografia d'un fonendoscopi emprat per a l'auscultació indirecta. Tot so auscultat es caracteritza per tres paràmetres físics fonamentals: La valoració pulmonar exigeix diferenciar el murmuri vesicular fisiològic dels principals sorolls respiratoris adventicis: Soroll patològic Fisiopatologia de producció Acústica i timing respiratori Roncus Obstrucció de la llum per mucositat espessa a les vies aèries de gran calibre. So aspre, greu i continu, semblant a un ronc; pot modificar-se amb la tos. Sibilàncies Esteporament i estretament del calibre de les petites vies respiratòries (bronquíols).

Sons musicals, aguts i xiulants; audibles predominantment durant l'expiració. Crepitants Pas de l'aire a través de secrecions acumulades en alvèols o bronquíols terminals col·lapsats. So discontinu, semblant al fregament d'un floc de cabells prop de l'orella; predomina a la inspiració. Percussió: tècnica d'impacte i ressonància dels teixits La percussió consisteix a colpejar breument la superfície corporal per fer vibrar els teixits subjacents. L'ona acústica resultant depèn de la densitat estructural de l'òrgan o del contingut líquid i aeri que allotja. Permet definir la grandària, la consistència i els límits de les vísceres. El to (freqüència): Reflecteix el nombre de vibracions per segon.

Un to alt correspon a sons aguts, mentre que una freqüència baixa produeix sons greus. 1 La intensitat: Amplitud de l'ona acústica; determina si el so és suau, moderat o fort. 2 La durada: Interval temporal durant el qual es prolonga la vibració acústica (curta, intermèdia o llarga). 3 Apunts de Pràctiques de Simulació Clínica I - Infermeria URV 21 Esquema del contacte digital durant la tècnica de percussió indirecta. Aquesta tècnica pot dur-se a terme mitjançant dues modalitats: Percussió directa: Es colpeja suaument la superfície corporal de forma immediata amb la polpa d'un o dos dits.

Percussió indirecta (digitodigital): Es fa servir el dit plessímetre (habitualment el dit mitjà de la mà no dominant) recolzat fermament sobre la pell, garantint el contacte estret de la segona i tercera falanges en lleugera hiperextensió sense que la primera falange toqui el cos. Amb el dit plessor o martell (el dit mitjà o índex de la mà dominant semiflexionat), s'aplica un cop perpendicular sobre l'articulació interfalàngica distal del plessímetre mitjançant un moviment sec i ràpid de flexió i extensió del canell. Diagrama de posició del dit plessímetre i del dit plessor.

ERROR FREQÜENT El desencadenant més habitual de fallades en la percussió indirecta és aplicar cops reiterats o utilitzar la força de tot el braç. S'ha de fer servir exclusivament el moviment àgil del canell i colpejar només dues vegades consecutives al mateix punt abans de desplaçar el dit plessímetre. Repetir més cops enmascara la ressonància genuïna i genera molèstia innecessària. Segons la densitat del teixit explorat, s'obtenen patrons sonors específics: Apunts de Pràctiques de Simulació Clínica I - Infermeria URV 22 Clar pulmonar (ressonant): So buit de to baix, propi del parènquima pulmonar normalment airejat.

Mat: So sec, sord i breu, característic d'estructures compactes o teixits sòlids sense contingut gasós, com els ossos, les articulacions, el fetge o la melsa. Timpànic: So buit, d'intensitat elevada i ressonància musical, típic de cavitats que acumulen aire a pressió, com l'estómac i l'abdomen normalment distès. ESQUEMA Sons obtinguts durant la percussió clínica COMPROVA-HO 26 Quina funció mecànica compleix mantenir el dit plessímetre amb la primera falange desenganxada de la pell?

Palpació: sensibilitat tàctil, pressió i valoració d'òrgans La palpació empra el sentit del tacte per recollir característiques físiques com la mida, textura, temperatura, mobilitat, presència de masses i zones de dolor. S'ha d'informar la persona abans de cada contacte i començar sempre per les zones no doloroses. Es distingeixen dues modalitats principals segons la profunditat de compressió: Palpació superficial: Consisteix a col·locar la mà relaxada sobre la superfície corporal exercint una pressió molt lleugera d'1 cm. Ajuda a determinar la sensibilitat cutània, la temperatura, el to muscular i a localitzar àrees de dolor o resistència muscular.

Palpació profunda: Destinada a delimitar òrgans profunds (com les vísceres abdominals) o masses internes. Es realitza deprimint la paret corporal aproximadament 4 cm, emprant una sola mà o ambdues superposades (palpació bimanual). Les diferents zones anatòmiques de la mà ofereixen capacitats tàctils diferenciades: Element o teixit explorat Variables o sensacions avaluades Part de la mà indicada Pell Temperatura cutània, nivell d'humitat, textura, turgència i elasticitat. Dors de la mà (temperatura) i superfície palmar (textura i humitat).

Clar pulmonar So buit i greu en parènquima sa Mat So sec en estructures sòlides Òrgans sòlids Fetge, melsa o masses Estructures òssies Costelles i superfícies òssies Timpànic Ressonant en cavitats aèries Vísceres buides Estómac i budell amb gas Apunts de Pràctiques de Simulació Clínica I - Infermeria URV 23 Element o teixit explorat Variables o sensacions avaluades Part de la mà indicada Òrgans i masses Grandària, límits, mobilitat, sensibilitat i presència de masses. Superfície palmar dels dits. Glàndules Presència d'inflamació, simetria i mobilitat tisular. Polpa dels dits («yema»). Vasos sanguinis Freqüència, ritme, amplitud del pols i elasticitat de la paret vascular.

Polpa dels dits índex i mitjà; superfície palmar per a polsos amplis. Tòrax Excursió respiratòria, zones doloroses i frèmit tàctil vocal. Superfície palmar o vora cubital de la mà; polpa dels dits per al dolor ossi. PROCÉS Execució seqüencial de l'exploració física abdominal Totes les dades recollides durant la valoració s'han d'interpretar considerant les variacions fisiològiques de l'edat i han de quedar registrades immediatament a la història clínica per garantir la continuïtat assistencial.

Inspecció Visualització del contorn, simetria i pell 1 Auscultació Detecció de sorolls hidroaeris sense alteració mecànica 2 Percussió Avaluació del timpanisme gàstric o matitat hepàtica 3 Palpació superficial Depressió de 1 cm per dolor i resistència 4 Palpació profunda Depressió de 4 cm per delimitar vísceres 5 Apunts de Pràctiques de Simulació Clínica I - Infermeria URV 24 IDEES CLAU L'exploració física s'estructura de manera cefalocaudal, començant per les alteracions agudes i deixant els procediments dolorosos per al final.

L'ordre exploratori habitual és inspecció, palpació, percussió i auscultació; en canvi, a l'abdomen l'auscultació sempre precedeix la palpació i la percussió per no desvirtuar els sorolls peristàltics. La percussió indirecta requereix utilitzar el moviment àgil del canell, recolzant el dit plessímetre i aplicant només dos cops verticals ràpids amb el plessor. Els patrons de so a la percussió indiquen densitats concretes: clar pulmonar per al teixit airejat, mat per als òrgans sòlids o ossos, i timpànic per a cavitats aèries abdominals.

La palpació superficial deprimeix aproximadament 1 cm la pell per valorar sensibilitat i temperatura, mentre que la profunda assoleix uns 4 cm per delimitar estructures internes. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 27. En quin ordre s'executen els mètodes físics en l'exploració de l'abdomen i per quina raó tècnica? 28. Quina diferència mecànica i d'objectiu existeix entre la palpació superficial i la profunda? 29. Com s'han de posicionar els dits en la tècnica de percussió indirecta digitodigital? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 30. Quin és l'ordre d'exploració física indicat a l'àrea abdominal? 31.

Quin soroll s'obté típicament en percutir sobre el teixit pulmonar fisiològicament airejat? 32. Quants cops s'han d'aplicar al mateix punt durant la percussió indirecta? 33. Quina part de la mà s'ha d'utilitzar preferentment per valorar la temperatura cutània?

Inspecció, palpació, percussió i auscultació a) Inspecció, auscultació, percussió i palpació b) Auscultació, inspecció, palpació i percussió c) Palpació, inspecció, auscultació i percussió d) So hiperressonant a) So timpànic b) So clar pulmonar c) So mat d) Cops continus rítmics a) Un únic cop fort b) Tres o quatre cops seguits c) Exactament dos cops secs d) La punta dels dits índex i polze a) El dors de la mà b) La vora cubital de la mà c) La superfície palmar dels dits d) Apunts de Pràctiques de Simulació Clínica I - Infermeria URV 25 4 Ergonomia, higiene postural i mobilització de pacients EN ACABAR SABRÀS Aplicar els principis de biomecànica i contrapès corporal per prevenir lesions lumbars en la mobilització.

Executar tècniques de reendreçament, volteig, sedestació i transferència segons el grau de col·laboració del pacient. Manejar els protocols d'acompanyament de la caiguda i recollida del terra de forma manual i amb grua. Instruir el pacient en la deambulació amb crosses i la seqüència correcta per pujar i baixar escales. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 34 ¿Per què mai s'ha d'intentar subjectar a l'aire un pacient que està caient durant la deambulació? 1. Fonaments d'ergonomia i principis biomecànics del cuidador La pràctica assistencial diària exposa el personal sanitari a una contínua manipulació de càrregues vives.

Comprendre les bases físiques del moviment humà permet protegir la salut del professional i garantir la comoditat del pacient. DEFINICIÓ Higiene postural: conjunt de pautes i recomanacions orientades a mantenir una correcta alineació corporal en les activitats diàries, reduint la sobrecàrrega sobre l'eix vertebral. Ergonomia: ciència aplicada que analitza la interacció entre els treballadors i el seu entorn laboral amb l'objectiu d'optimitzar el benestar i el rendiment global (segons la definició de la International Ergonomics Association, IEA, 2000). Mobilització: desplaçament d'un usuari sobre una mateixa superfície (per exemple, girar-se o reposicionar-se al llit).

Transferència: trasllat d'un cos d'una superfície de suport a una altra de diferent (per exemple, de llit a cadira de rodes), maniobra que comporta un canvi de pla i un major risc mecànic. Per minimitzar l'esforç durant la mobilització, el professional ha d'integrar els principis biomecànics corporals de Davis i Holins: Mantenir l'esquena recta en tot moment, respectant les curvatures fisiològiques de la columna. Assegurar una àmplia base de sustentació separant els peus i col·locant-ne un lleugerament avançat en la línia del desplaçament.

Apunts de Pràctiques de Simulació Clínica I - Infermeria URV 26 Flexionar els genolls per utilitzar la musculatura de les extremitats inferiors (quàdriceps i glutis) en lloc de la zona lumbar. Utilitzar el propi cos per fer contrapès corporal, aprofitant la caiguda controlada de la massa del professional cap enrere o cap endavant. Executar les preses consistents amb el palmell complet de la mà oberta, evitant pessigar o subjectar amb les puntes dels dits. Realitzar el moviment en la mateixa trajectòria que el desplaçament desitjat, mantenint la càrrega el més a prop possible del tronc.

L'orientació del pacient resulta igualment imprescindible: cal donar indicacions verbals simples i concretes, evitant conceptes abstractes (com dir «miri cap a la porta» en comptes de «giri a la dreta»). A més, per evitar confusions sensorials, només parla un únic cuidador i s'ha de demanar a l'usuari que dirigeixi la mirada cap a la direcció del desplaçament. ERROR FREQÜENT El perill més greu en la mobilització manual és la flexió combinada amb torsió de columna sota càrrega. L'anatomia de les vèrtebres permet moviments de flexoextensió, però la torsió amb pes aixafat condueix a una compressió asimètrica destructiva del disc intervertebral, desencadenant lumbàlgies agudes i hèrnies discals.

Mai giris el tronc mentre mantens el pes d'un pacient: pivota sempre modificant la posició dels peus. Il·lustració del moviment incorrecte de torsió lumbar amb càrrega. Com a mesura de condicionament físic per a la prevenció de lesions del cuidador, es recomanen rutines diàries concretes: Estiraments de la cadena posterior: flexibilitzar músculs isquiotibials, glutis i la regió lumbar, elements que conformen la paret posterior de sustentació corporal. 1 Respiració diafragmàtica: relaxa la cúpula toràcica superior i actua com a preparació funcional per a l'activació profunda del core.

2 Abdominals hipopressius: enfortiment del transvers de l'abdomen i sòl pelvià sense augmentar la pressió intraabdominal ni danyar la columna, treballant sota la premissa d'amagar panxa i sincronitzar l'apnea expiratòria. 3 Apunts de Pràctiques de Simulació Clínica I - Infermeria URV 27 COMPROVA-HO 35 Quina és la raó biomecànica per la qual la flexió amb rotació lumbar és tan lesiva en aixecar càrregues? 2. Marcs de referència i classificació de dependència Diversos enfocaments metodològics estructuren la intervenció sobre pacients amb alteracions motores: Mètode Dotte: conegut com a mètode de manutenció manual de malalts, va ser desenvolupat l'any 1965 pel fisioterapeuta francès Paul Dotte.

Etimològicament orientat a «sostenir amb les mans», dissenya maniobres que utilitzen els braços de palanca i contrapesos per protegir la columna del cuidador i capacitar-lo en l'ús d'estris per a usuaris amb gran dependència. Concepte Bobath: model centrat en la recuperació i millora del control del moviment mitjançant la reactivació de la postura normal, l'equilibri i l'estímul de «punts clau» biomecànics per aprofitar la inèrcia del propi pacient cap a la seva màxima autonomia. Escola anglesa: prioritza l'eliminació de l'«agarre» directe sobre la pell o roba del pacient, distribuint uniformement les pressions mitjançant recursos tèxtils com llençols, tovalloles o cinxes.

L'actuació assistencial s'ha d'ajustar a la capacitat d'execució de les activitats de la vida diària i al grau de col·laboració del pacient, que es classifica en tres estadis: Nivell d'autonomia Grau de col·laboració Intervenció recomanada del cuidador Autònom Activa i total Supervisió o guia verbal; adaptació de l'entorn. Semi-autònom Col·laborador parcial (mode controlat) Ajuda física parcial aprofitant l'hemicòs sa o la força residual; ús de contrapès i punts de suport. Dependent No col·laborador (mode passiu) Assistència completa mitjançant tècniques per parelles, travessers o ajudes mecàniques (grues).

Abans de començar qualsevol acció, el professional ha de rentar-se les mans, identificar i informar la persona, garantir la privacitat tancant la porta o corrent les cortines, frenar el llit i regular-ne l'alçada a nivell dels malucs del cuidador per treballar amb una postura ergonòmica. COMPROVA-HO 36 Quina aportació clau introdueix l'anomenada escola anglesa en la mobilització de malalts? 3. Mobilització i canvis posturals al llit La recol·locació del pacient encamptat cap a la capçalera (reendreçament) corregeix el lliscament provocat per posicions incorporades. La tècnica varia segons si l'usuari pot exercir força amb les cames o no.

Reendreçament cap a la capçalera Si el pacient és col·laborador, pot realitzar-se amb un únic professional: Apunts de Pràctiques de Simulació Clínica I - Infermeria URV 28 Si el pacient no és col·laborador, calen com a mínim dos professionals i l'ús d'un travesser (peça de roba resistent que ha de cobrir des de la regió escapular fins per sota de la pelvis): Volteig a decúbit lateral Per a la realització de cures, higiene o canvis posturals periòdics (vegeu «Posicions anatòmiques i canvis posturals»): Retirar el coixí del cap per no frenar el desplaçament i col·locar-lo vertical contra el capçal com a protecció.

1 Demanar al pacient que flexioni els genolls i doni suport ferm a la planta dels peus sobre el matalàs. 2 Si es disposa de triangle de tracció incorporador, el pacient s'hi subjecta amb les dues mans (o agafa les baranes/capçal). 3 El cuidador recolza un genoll sobre el llit (opcional però molt recomanable per millorar l'estabilitat) i passa el seu braç superior sota les espatlles de l'usuari subjectant l'escàpula contralateral, mentre col·loca el braç inferior sota les cuixes. 4 Comptant fins a tres, el pacient empeny amb els peus i estira del triangle mentre el cuidador acompanya l'impuls cap a la capçalera utilitzant el balanceig del seu cos.

5 Situar un professional a cada lateral del llit a l'alçada de la pelvis de l'usuari. 1 Demanar al pacient (o col·locar-li) els braços creuats sobre el pit per evitar que quedin atrapats. 2 Enrotllar els extrems laterals del travesser cap a dins fins a quedar el més enganxats possible al cos del malalt. 3 Separar el travesser del llit cap amunt per desenganxar el fregament i, a la de tres, tots dos cuidadors fan contrapès desplaçant la càrrega simultàniament cap a la capçalera mitjançant la flexió de cames. 4 El braç proximal al cuidador se separa del tronc (abducció de 90°), mentre que el braç allunyat es flexiona descansant sobre l'abdomen.

1 La cama més propera roman estirada; la cama allunyada es creua per sobre de l'altra o es flexiona recolzant la planta al llit. 2 El cuidador col·loca una mà a l'espatlla allunyada i l'altra al maluc o genoll allunyat. 3 Tracciona suaument aprofitant la palanca articular cap a la seva posició. Si es volteja cap al costat oposat, s'haurà d'haver elevat prèviament la barana d'aquell lateral com a mesura estricta de seguretat antirosegament o caiguda. 4 Apunts de Pràctiques de Simulació Clínica I - Infermeria URV 29 Esquema de sedestació al llit des de decúbit lateral. Sedestació a la vora del llit Aquesta maniobra precedeix la deambulació o la transferència a la butaca.

Es disposa de tres alternatives segons la condició clínica: Opció 1 (maniobra clàssica): el professional se situa al costat feble o inactiu. Passa una mà per darrere del coll fins a l'escàpula contralateral i subjecta amb l'altra el buit popliti dels genolls flexionats. Fent pivotar el cos sobre el sacre, mou en bloc tronc i cames evitant fregaments sobre el matalàs. Opció 2 (incorporació assistida pel llit): s'eleva el capçal del llit a 45° per facilitar l'angle de flexió de maluc, executant el gir de cames de manera més lleugera. Opció 3 (des de decúbit lateral): imprescindible en pacients amb úlceres o nafres al sacre per no sotmetre la zona a pressió o cisalla.

El pacient es tomba de costat a la vora del llit, es baixen les cames per fora del matalàs i el pes de les extremitats inferiors fa de palanca natural mentre el cuidador l'ajuda a incorporar el tronc. COMPROVA-HO 37 Quina tècnica de sedestació al llit s'ha d'escollir si el pacient presenta una úlcera per pressió al sacre i per què? 4. Transferències clíniques i recol·locació La transferència llit-cadira o cadira-llit exigeix verificar l'estabilitat i la força de les extremitats inferiors de la persona.

Apunts de Pràctiques de Simulació Clínica I - Infermeria URV 30 PROCÉS Passos per a la transferència llit-cadira EXEMPLE Un pacient afectat d'hemiplegia esquerra requereix passar del llit a la butaca. Com que el seu costat esquerre és inactiu, la butaca s'ha de col·locar a la seva dreta (costat sa). D'aquesta manera, quan el pacient es posi dempeus, podrà pivotar recolzant la seva cama dreta vàlida i agafar el reposabraços de la butaca amb la mà dreta. Recol·locació a la cadira de rodes Quan un usuari assegut rellisca cap endavant, cal tornar a dur la pelvis al fons del seient.

Si es fa des de darrere (mètode habitual), el cuidador passa els seus braços per sota les axil·les de l'usuari, li creua els braços per sota el pit, demana que inclini el cap i tronc endavant, i fa tracció cap enrere i amunt aprofitant l'impuls. Si es fa des del davant, el cuidador col·loca els peus del pacient ben recolzats, alinea el tronc i empeny des dels genolls o pelvis cap al fons fent un moviment oscil·lant altern. Preparació Frenar llit i cadira, situant-la al costat sa. 1 Posició del professional Peus separats, genolls flexionats i peu entre cames del pacient. 2 Aixecada amb contrapès Presa sota aixelles i balanceig del tronc cap enrere.

3 Pivotació i gir Girar en bloc sobre els peus cap a la cadira. 4 Assegut controlat Acompanyar la flexió de cames fins recolzar l'esquena al fons. 5 Preparació de l'entorn: col·locar la cadira de rodes o butaca al costat actiu o fort del pacient (per exemple, el costat sa en qui ha patit un ictus o AVC), amb els frens posats i els reposapeus retirats. Assegurar que l'usuari porta calçat tancat i antilliscant. 1 Posició inicial: el cuidador se situa al davant, amb els seus peus separats; col·loca el seu peu extern lliure al costat de la cadira i l'altre peu entremig de les cames del pacient per bloquejar-les si cal.

2 Presa i impuls: es demana a la persona que s'agafi a la cintura o espatlles del cuidador (o que recolzi les mans als braços de la butaca). El professional flexiona els genolls, abraça el tronc per sota les aixelles i aplica el contrapès del seu cos cap enrere per incorporar el malalt. 3 Gir i descens: el cuidador pivota sobre els seus propis peus mentre el pacient efectua passos curts d'aproximació si pot col·laborar; finalment, flexionant lentament els genolls, acompanya l'usuari a seure a fons a la cadira.

4 Apunts de Pràctiques de Simulació Clínica I - Infermeria URV 31 Aixecada a bipedestació Per posar dret el pacient des d'una cadira, aquest ha de tenir els peus recolzats plans lleugerament per darrere de la línia dels seus genolls i el cap avançat respecte a la resta del cos. El cuidador se situa al costat més feble amb els peus separats; passa el braç més proper per sota l'aixella fins a l'omòplat i subjecta la cintura/maluc amb l'altre braç. Es tracciona aprofitant que l'usuari fa força cap endavant i amunt. COMPROVA-HO 38 A quin costat del…