Psicologia del Desenvolupament I: Infància — Apunts

I 0 flashcards i 12 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS PSICOLOGIA DEL CICLE VITAL: PSICOLOGIA DEL DESENVOLUPAMENT I: INFÀNCIA Grau en Psicologia Universitat Ramon Llull AprenAI 2026-2027 Apunts de Psicologia del Desenvolupament I (Infància): mètodes, teories (Piaget, Freud, Vygotski), etapa prenatal, 0-12 anys i transició a l'adolescència.

APREN.AI Índex 1 Introducció i mètodes d'investigació en psicologia del desenvolupament L'objecte d'estudi i el mètode científic evolutiu Procediments per a l'obtenció de dades Dissenys temporals d'investigació Principis ètics en la recerca evolutiva 2 El concepte de desenvolupament humà i el debat herència-medi El concepte de desenvolupament humà i els seus dominis Causes i principis generals del procés evolutiu Evolució històrica: de la visió de la infància a les arrels científiques El debat herència-ambient i el cas de Cyril Burt La síntesi interactiva: el genoma segons François Jacob Període crític versus període sensible 3 Teories psicoanalítiques i conductuals del desenvolupament 1.

El model psicoanalític de Sigmund Freud 2. La perspectiva psicosocial d'Erik Erikson 3. Teories conductuals i de l'aprenentatge 4.

Teoria de l'aprenentatge social i cognitiu-social de Bandura 4 Model cognitiu-constructivista de Jean Piaget Epistemologia genètica i el subjecte actiu Factors del desenvolupament cognitiu Invariants estructurals i invariants funcionals La dinàmica de l'adaptació: assimilació, acomodació i conflicte cognitiu Visió general dels estadis del desenvolupament cognitiu Aportacions i límits crítics del model 5 Models contextuals: perspectiva sociocultural, dialèctica, ecològica i humanista La teoria sociocultural de Lev Vygotski La perspectiva biopsicosocial i dialèctica d'Henri Wallon Teoria ecològica dels sistemes d'Urie Bronfenbrenner La psicologia humanista i la jerarquia de necessitats de Maslow 6 Desenvolupament prenatal, part i transició a la parentalitat Fases del desenvolupament prenatal Fites morfològiques i maduració funcional del fetus Factors de risc i teratògens El part, valoració neonatal i prematuritat Psicologia del Desenvolupament I: Infància — Apunts 1 Transició psicosocial cap a la parentalitat La primera infància (0-3 anys) 7 Desenvolupament físic, motor i sensorial Morfologia corporal i estats del nounat Principis del desenvolupament psicomotriu Repertori reflex del nounat Cronologia de les fites motrius (0 a 36 mesos) Desenvolupament perceptiu i sensorial 8 Desenvolupament cognitiu, llenguatge i vincle afectiu El procés de socialització: la teoria del vincle afectiu La intel·ligència sensoriomotriu de Jean Piaget Comunicació primerenca i aparició del llenguatge La transició a la funció simbòlica La segona infància (4-7 anys) 9 Maduració cerebral, psicomotricitat i funció simbòlica Maduració neurobiològica i lateralització cerebral Desenvolupament psicomotor i expressió grafomotriu L'accés a la funció simbòlica L'evolució del dibuix infantil segons Luquet Evolució del llenguatge escrit (3 a 7 anys) El joc infantil i les dimensions evolutives de Bondioli 10 Pensament preoperatori, desenvolupament moral i Teoria de la Ment El pensament preoperatori segons Piaget Progressos cognitius: atenció i memòria Desenvolupament socioemocional i agents socialitzadors Desenvolupament moral primerenc: heteronomia i aprenentatge social La Teoria de la Ment (ToM) i la comprensió social 11 Desenvolupament a l'etapa escolar (7-12 anys) — Maduració física, lògica operatòria i memòria Maduració cerebral i funcions executives Creixement corporal, psicomotricitat i pubertat incipient Pensament piagetià: l'estadi de les operacions concretes Atenció, memòria i desenvolupament metacognitiu Desenvolupament del llenguatge oral i escrit 12 L'etapa escolar (7-12 anys) i transició a l'adolescència — Moral, socialització i pensament formal emergent Desenvolupament socioafectiu a l'etapa escolar (7-12 anys) El judici moral segons Lawrence Kohlberg Psicologia del Desenvolupament I: Infància — Apunts 2 Influència familiar i estils educatius parentals Transició biopsicosocial i reestructuració neurobiològica a la pubertat El pensament formal piagetià i el seu abast Repercussions en la personalitat i el desenvolupament socioemocional 13 Resum per repassar Mètodes de recerca i bases del desenvolupament Paradigmes i models teòrics clàssics Gestació, primera infància (0-3 anys) i psicomotricitat Segona infància (4-7 anys), etapa escolar (7-12) i adolescència Cronologia d'esdeveniments i fites clau Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Psicologia del Desenvolupament I: Infància — Apunts 3 1 Introducció i mètodes d'investigació en psicologia del desenvolupament EN ACABAR SABRÀS Distingir les característiques, avantatges i limitacions dels dissenys transversals, longitudinals i seqüencials. Diferenciar els conceptes metodològics de fiabilitat i validesa evitant confusions habituals. Identificar els procediments d'obtenció de dades, amb èmfasi en el mètode clínic piagetià i l'observació sistemàtica. Explicar els criteris deontològics i garanties ètiques imprescindibles en la recerca amb menors.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Si avaluem avui la memòria d'un grup de 20 anys i un altre de 70, podem concloure amb seguretat que la memòria disminueix amb l'edat? La psicologia del desenvolupament és la disciplina científica que investiga com i per què les persones canvien al llarg de la seva existència. Aquest camp examina les pautes del comportament des de la concepció fins a la mort, integrant aportacions de la biologia, la neurologia, la sociologia i l'antropologia.

ESQUEMA Mètodes d'investigació en psicologia evolutiva Mètode científic evolutiu Fases de recerca i criteris de qualitat Fiabilitat i validesa Consistència i precisió de la mesura Recollida de dades Instruments per avaluar el canvi humà Mètode clínic i observació Avaluació qualitativa i quantitativa Dissenys temporals Organització de la presa de dades Transversal vs Longitudinal Talls temporals o seguiment continuat Criteris ètics Protecció deontològica dels participants Consentiment informat Autorització expressa i protecció Psicologia del Desenvolupament I: Infància — Apunts 4 L'objecte d'estudi i el mètode científic evolutiu La investigació evolutiva pretén identificar patrons universals en les transformacions humanes.

Per assolir rigor empíric, la recerca utilitza un procediment sistemàtic i programat estructurat en diverses fases consecutives. Tot estudi científic ha de complir dos criteris metodològics bàsics per garantir la seva qualitat: la fiabilitat i la validesa. DEFINICIÓ La fiabilitat fa referència a la consistència o estabilitat de les mesures si s'apliquen sota les mateixes condicions i instruccions. La validesa assegura que l'instrument avalua realment el constructe o fenomen que pretén mesurar i no una altra variable. ERROR FREQÜENT Confondre consistència amb exactitud del constructe.

Si administrem una prova de coneixements generals (com la capital d'un país) per mesurar la intel·ligència, la prova pot ser fiable si tothom obté el mateix resultat de manera repetida, però manca de validesa perquè no avalua la capacitat intel·lectual real. COMPROVA-HO 2 Per què una prova d'avaluació pot tenir una alta fiabilitat però cap validesa? Procediments per a l'obtenció de dades L'estudi de la infància i les etapes posteriors requereix tècniques adaptades a les característiques del participant. Els principals instruments inclouen: Entrevistes i qüestionaris: recullen informació directament de la persona de forma presencial, telefònica o digital.

Són econòmics i ràpids, però presenten limitacions davant de temes tabú o en nens petits per falta de sinceritat o comprensió. Requereixen una prova pilot prèvia per depurar preguntes amb experts. Identificació del problema: delimitació del fenomen d'interès i formulació de les preguntes de recerca. 1 Elaboració d'hipòtesis: definició operativa de variables i predicció explícita de relacions entre elles. 2 Selecció de la metodologia: determinació de la mostra de participants, els procediments i els instruments de recollida de dades. 3 Obtenció de dades: registre d'elements observables i empíricament verificables per confirmar o refutar les hipòtesis.

4 Anàlisi estadística: tractament quantitatiu de la informació per extreure conclusions objectives. 5 Difusió pública: comunicació dels resultats a la comunitat científica. 6 Psicologia del Desenvolupament I: Infància — Apunts 5 Mètode clínic piagetià: diàleg semiesitructurat on l'examinador planteja preguntes i problemes i, a partir de les respostes de l'infant, introdueix contrapreguntes per aprofundir en el seu raonament subjacent. Va ser àmpliament utilitzat per Jean Piaget en l'estudi del desenvolupament intel·lectual. Observació no estructurada (naturalista): registre de conductes espontànies en el context habitual de l'individu quan es disposa de poc coneixement previ sobre el fenomen.

Observació estructurada (sistemàtica): registre deliberat i planificat de conductes prèviament definides en intervals de temps concrets (per exemple, registrar comportaments disruptius a l'aula cada 30 segons). Per garantir el control i l'objectivitat científica, requereix un acord interobservadors mínim del 80%. Estudi de cas: anàlisi intensiva i multidimensional (llenguatge, atenció, sociabilitat) d'un únic participant o grup que presenta característiques excepcionals o atípiques (com els informes històrics del Dr. Itard sobre l'enfant sauvage).

Proves o tests estandarditzats: instruments psicomètrics que faciliten dades objectives i quantificables de forma ràpida, com les tasques utilitzades per explorar la Teoria de la Ment (vegeu «La segona infància (4-7 anys) — Pensament preoperatori, desenvolupament moral i Teoria de la Ment»). COMPROVA-HO 3 Quina condició és indispensable perquè una observació sistemàtica es consideri vàlida científicament? Dissenys temporals d'investigació Per avaluar com canvien els individus al llarg del cicle vital, la psicologia evolutiva organitza la recollida de dades mitjançant tres dissenys temporals bàsics.

Disseny Estratègia de mostreig Avantatges principals Inconvenients i biaixos Transversal Compara simultàniament grups de diferents edats en un mateix moment temporal. Ràpid, fàcil d'executar i baix cost econòmic. Biaix de cohort: confon l'edat amb les diferències socioculturals i històriques entre generacions. Longitudinal Fa el seguiment del mateix grup de participants repetidament al llarg del temps. Observa directament el canvi intraindividual i la continuïtat evolutiva. Molt costós, requereix molt de temps i pateix pèrdua de subjectes (mortaldat experimental). Seqüencial Combina elements transversals i longitudinals avaluant diverses cohorts repetidament.

Permet separar l'efecte de l'edat cronològica de l'efecte de cohort històrica. Logística altament complexa i despesa econòmica molt elevada. COMPROVA-HO 4 Per què un disseny transversal no és l'adequat per estudiar si la intel·ligència declina amb l'edat? Psicologia del Desenvolupament I: Infància — Apunts 6 Principis ètics en la recerca evolutiva La recerca amb persones, especialment quan s'estudia la infància, exigeix el compliment d'un estricte codi deontològic que prioritzi el benestar dels individus per sobre del valor científic de les dades. Protecció contra qualsevol dany: garantia d'evitar tant el perjudici físic com el patiment psicològic.

Queden totalment prohibits mètodes coercitius o de desaprovació verbal humiliant cap als menors. Consentiment informat: aprovació formal i expressa, habitualment per escrit, obtinguda dels tutors legals abans d'iniciar l'estudi, acompanyada del dret a refusar o abandonar la prova en qualsevol moment. Confidencialitat i privadesa: custòdia de les dades personals per impedir qualsevol filtració o ús indegut. Minimització del risc: exposició a un risc nul o mínim durant qualsevol procediment o tasca experimental. Dret a conèixer els resultats: devolució transparent i entenedora dels resultats als subjectes o als seus representants legals.

COMPROVA-HO 5 Quin requisit és obligatori abans de realitzar un estudi observacional amb infants a l'escola? IDEES CLAU La psicologia del desenvolupament investiga els processos de canvi i estabilitat al llarg de tot el cicle vital humà mitjançant una perspectiva multidisciplinària. El mètode científic requereix garantir la fiabilitat (estabilitat i precisió de la mesura) i la validesa (mesurar exactament el fenomen d'interès). El mètode clínic piagetià indaga en els mecanismes del raonament de l'infant a través d'un interrogatori flexible orientat per les seves respostes.

L'observació sistemàtica necessita un acord interobservadors igual o superior al 80% per ser acceptada com a procediment rígidament científic. El disseny seqüencial combina el seguiment longitudinal amb comparacions transversals per superar el biaix d'efecte de cohort. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 6. Quina diferència metodològica separa l'observació naturalista de la sistemàtica? 7. Com aborda el disseny seqüencial el biaix de cohort que afecta els estudis transversals? Psicologia del Desenvolupament I: Infància — Apunts 7 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 8. Què avalua el criteri de validesa científica en un instrument de recerca? 9.

Quin és l'índex mínim d'acord interobservadors exigit en l'observació sistemàtica? 10. Quin disseny temporal compara diferents grups d'edat de manera simultània en un únic moment? 11. En què consisteix la particularitat essencial del mètode clínic desenvolupat per Piaget? 2 El concepte de desenvolupament humà i el debat herència-medi EN ACABAR SABRÀS Distingir els tres dominis principals del desenvolupament humà i analitzar la seva mútua dependència. Explicar la trajectòria històrica de la controvèrsia herència-ambient identificant el frau de Cyril Burt. Diferenciar els conceptes de genoma obert i genoma tancat segons la formulació de François Jacob.

Diferenciar amb precisió clínica i neurobiològica un període crític d'un període sensible. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 12 Si un nadó no escolta cap so durant els seus primers mesos de vida, perdrà per sempre la capacitat d'aprendre a parlar, o el cervell podrà reprogramar-se completament més endavant?

La rapidesa d'administració de la prova a) La repetició exacta dels mateixos resultats b) Que l'eina mesuri el constructe previst c) El grau d'acord entre dos observadors d) 60% a) 70% b) 80% c) 95% d) Transversal a) Clínic b) Seqüencial c) Longitudinal d) Administració de qüestionaris tancats puntuables a) Observació passiva a través d'un mirall unidireccional b) Mesura fisiològica de paràmetres atencionals c) Preguntes noves basades en respostes infantils d) Psicologia del Desenvolupament I: Infància — Apunts 8 El concepte de desenvolupament humà i els seus dominis La psicologia del desenvolupament s'ocupa de descriure, explicar i optimitzar els canvis conductuals i psicològics que experimenten les persones al llarg de l'existència.

Segons van establir Baltes, Reese i Lipsitt (1980), aquesta disciplina analitza com s'organitzen les capacitats humanes des de l'origen prenatal fins a la mort. El desenvolupament humà es defineix com el conjunt de transformacions sistemàtiques, irreversibles i acumulatives que condueixen a nivells d'organització progressivament més complexos. Aquest procés presenta tres característiques fonamentals: és sistemàtic perquè segueix un ordre o patró normatiu; és irreversible perquè, dins d'una trajectòria evolutiva típica, no es torna a fases prèvies d'inferior complexitat; i és acumulatiu atès que cada nova fita requereix les estructures construïdes durant l'etapa precedent.

Aquestes transformacions s'articulen a través de tres dominis indissociables: Domini biosocial: comprèn el creixement físic, les transformacions corporals, la maduració del sistema nerviós central i el desenvolupament de les habilitats psicomotores. Depèn estretament del calendari maduratiu de l'espècie. Domini cognitiu: engloba els processos intel·lectuals que permeten pensar, raonar, aprendre i comunicar-se. Inclou la memòria, l'atenció, el llenguatge, el judici moral i la capacitat de comprendre els estats mentals dels altres.

Domini psicosocial: agrupa l'evolució de l'afectivitat, les emocions, els trets de personalitat i els vincles que l'individu estableix amb la família, els companys i la comunitat cultural. Domini Processos principals Exemples d'estudi Biosocial Maduració biològica, creixement corporal i control motor. Bipedestació, canvis cerebrals i habilitats motores fines. Cognitiu Mecanismes del pensament, adquisició lingüística i resolució de problemes. Estructures lògiques, memòria de treball i representació simbòlica. Psicosocial Regulació emocional, identitat personal i relacions interpersonals. Vincle afectiu, socialització amb iguals i autoconcepte.

Aquests àmbits funcionen com una totalitat integrada. Una alteració en qualsevol d'ells repercuteix immediatament sobre els altres dos. Per exemple, una dificultat sensorial en el domini biosocial (com una pèrdua auditiva primerenca) entorpeix l'adquisició del llenguatge en el domini cognitiu i pot provocar problemes d'aïllament social dins del domini psicosocial. COMPROVA-HO 13 Què significa que els canvis del desenvolupament siguin acumulatius i irreversibles?

Causes i principis generals del procés evolutiu Les transformacions al llarg del cicle vital depenen de la confluència de tres forces motrius fonamentals: Psicologia del Desenvolupament I: Infància — Apunts 9 La maduració aporta les similituds que comparteixen els integrants de l'espècie en determinats intervals cronològics, mentre que l'aprenentatge i el context social generen les diferències particulars entre subjectes. A partir d'aquesta dinàmica, la comunitat científica sosté un conjunt de principis generals del desenvolupament: Interconnexió d'àrees: la persona funciona com una unitat integral; cap àrea evoluciona de manera aïllada.

Ampli rang de diferències individuals: tot i l'existència de trajectòries normatives generals, els ritmes temporals per assolir determinades fites varien significativament entre persones sanes. Bidireccionalitat infant-educador: els infants reben la influència dels seus cuidadors, però al mateix temps modifiquen activament el comportament i les respostes de l'adult que els educa. Incidència contextual: la cultura i el moment històric determinen tant el significat de cada etapa com les exigències i oportunitats que s'ofereixen a la infància. Plasticitat i resiliència: el cervell infantil posseeix una elevada capacitat per reconduir circuits i aprendre.

Fins i tot davant de condicions de privació inicial greus, molts menors despleguen mecanismes de resiliència que els permeten assolir un funcionament adult normalitzat si l'ambient posterior esdevé favorable. Les vivències infantils tenen un pes notable, però no determinen el curs de la vida de manera irrevocable. COMPROVA-HO 14 Per què la relació entre els infants i els seus educadors es defineix com a bidireccional? Evolució històrica: de la visió de la infància a les arrels científiques L'interès per analitzar la infància amb ulls científics és un fenomen recent.

Durant l'antiguitat i l'edat mitjana, l'alta mortalitat infantil obligava les famílies a mantenir una certa distància emocional per sobreviure al dol reiterat. L'infant era concebut simplement com un «adult en petit», sense necessitats evolutives particulars, i l'adolescència no existia com a etapa psicosocial autònoma. A partir del segle XVIII, el debat filosòfic va oferir dos marcs oposats sobre l'origen del coneixement humà: Empirisme (John Locke, David Hume): van defensar que la ment de l'infant en néixer és un full en blanc (tabula rasa).

L'adquisició d'hàbits, conductes i idees prové exclusivament dels estímuls de l'ambient, de manera que l'aprenentatge és el motor primordial de qualsevol canvi. Innatisme (René Descartes, Immanuel Kant, Jean-Jacques Rousseau): van argumentar que la criatura neix amb categories, valors i un pla intern preestablert que la guia cap a la maduració. Tot i admetre el rol del medi, prioritzaven el desplegament de capacitats endògenes pròpies de l'ésser humà. Maduració interna: programa biològic lligat a l'herència genètica que actua com un rellotge intern comú per a tots els individus de l'espècie.

1 Entorn sociocultural: circumstàncies històriques, condicions econòmiques, valors i pràctiques educatives que emmarquen la vida del subjecte. 2 Aprenentatge individual: experiències particulars, irrepetibles i singulars que cada persona acumula a partir de la seva interacció directa amb el medi. 3 Psicologia del Desenvolupament I: Infància — Apunts 10 Cap a finals del segle XVIII i al llarg del XIX, el descens de la mortalitat infantil i les millores mèdiques van impulsar el registre empíric del creixement. Dietrich Tiedemann (1787) va inaugurar els diaris biogràfics dels seus fills, i Jean Marc Gaspard Itard (1802) va analitzar les possibilitats educatives de l'infant salvatge de l'Avairon.

La teoria evolucionista de Charles Darwin (1859) va situar el desenvolupament de l'infant com una via per entendre l'origen de les facultats humanes. Més endavant, Wilhelm Preyer (segona meitat del segle XIX) va consolidar el mètode introduint l'observació sistemàtica del comportament infantil mitjançant registres creuats de diversos observadors. COMPROVA-HO 15 Com contrastaven l'empirisme i l'innatisme l'estat inicial del nadó?

El debat herència-ambient i el cas de Cyril Burt La controvèrsia sobre si el desenvolupament depèn de la dotació genètica interna o de l'estimulació ambiental ha travessat quatre etapes històriques ben diferenciades: CRONOLOGIA Evolució històrica del debat herència-ambient Entre 1870 i 1920, el determinisme genètic va exercir una hegemonia gairebé absoluta. En aquest període, Ernst Haeckel va formular la llei de la recapitulació biogenètica, la qual afirmava que l'ontogènesi (el desenvolupament maduratiu de l'individu) reprodueix de forma accelerada la filogènesi (la història evolutiva de tota l'espècie).

El naixement de la psicometria i dels tests col·lectius durant la Primera Guerra Mundial va portar a correlacionar el quocient intel·lectual (QI) de progenitors i descendents per justificar que la intel·ligència era un atribut biològic inamovible. En aquest context determinista va destacar la figura de Sir Cyril Burt (1883-1971), psicòleg que va comparar el quocient intel·lectual de germans bessons idèntics criats en entorns familiars i educatius diferents. Burt afirmava que les puntuacions d'aquests bessons eren gairebé calcades, fet que feia servir per postular que la capacitat intel·lectual responia de manera exclusiva al patró hereditari.

Tanmateix, el 1976 es va demostrar que les dades de Burt eren falsificades: la comunitat investigadora no va localitzar ni les parelles de bessons dels seus informes ni l'existència real dels seus ajudants de camp. 1870-1920 Predomini del determinisme genètic, psicometria i recapitulació de Haeckel. 1920-1960 Auge de l'ambientalisme conductista i focus en el condicionament extern. 1960-1980 Programes educatius compensatoris i descobriment del frau de Burt (1976). 1980- actualitat Consolidació de la síntesi interaccionista i avenços en neurociència.

Psicologia del Desenvolupament I: Infància — Apunts 11 Com a reacció, entre 1920 i 1960 el conductisme va instaurar un ambientalisme radical, defensant que l'ambient era l'únic responsable de modelar un individu cap a qualsevol professió o conducta. De 1960 a 1980, aquest ambientalisme es va orientar a la pràctica educativa: es van dissenyar programes d'educació compensatòria per pal·liar dèficits escolars i atendre la diversitat funcional, sostenint que una estimulació enriquida podia accelerar el desenvolupament. COMPROVA-HO 16 Quin frau històric va marcar la discussió psicomètrica sobre l'herència de la intel·ligència?

La síntesi interactiva: el genoma segons François Jacob A partir de la dècada de 1980 i amb el progrés de la genètica contemporània, la falsa dicotomia entre herència i medi s'ha superat mitjançant models interaccionistes. Els factors interns i externs s'influeixen i retroalimenten mútuament al llarg del cicle vital. El biòleg François Jacob (1977) va descriure l'estructura del codi genètic de la nostra espècie a través de dos components essencials: Genoma tancat: conté la informació biològica universal compartida per tots els membres d'Homo sapiens. Determina els trets morfològics bàsics, l'arquitectura fisiològica i el calendari maduratiu fonamental de la nostra espècie.

No depèn directament de l'aprenentatge. Genoma obert: comprèn potencialitats que s'han d'activar i modular a través de les experiències i del context sociocultural. Inclou el pensament complex, les competències comunicatives i el raonament simbòlic. Sense l'estimulació ambiental adequada, aquestes funcions superiors no arriben a desplegar-se plenament. Des d'una perspectiva filogenètica, capacitats com el llenguatge oral van requerir modificacions biològiques prèvies (com les mutacions lligades al gen FOXP2, que van fer possible la coordinació motora de la parla) i l'aparició d'eines simbòliques fa uns 30.000 anys (evidenciades en l'art rupestre).

En canvi, a nivell ontogenètic, qualsevol infant actual sa és capaç d'elaborar representacions de la realitat i comprendre que els objectes continuen existint en pocs mesos de vida gràcies a aquest genoma obert que s'activa en societat. DEFINICIÓ El genoma obert és la fracció del patrimoni genètic de l'espècie humana que ofereix predisposicions i capacitats potencials (com el llenguatge i el pensament simbòlic) que només arriben a manifestar-se i consolidar-se mitjançant la interacció activa amb un medi cultural i educatiu ric. COMPROVA-HO 17 Quina diferència estableix François Jacob entre genoma tancat i genoma obert?

Període crític versus període sensible La interacció entre biologia i ambient compta amb dues finestres temporals de rellevància clínica i educativa que cal diferenciar amb claredat: Psicologia del Desenvolupament I: Infància — Apunts 12 Criteri de comparació Període crític Període sensible Definició conceptual Finestra temporal rígida en què cal rebre determinats estímuls; si no es produeixen, s'esdevé una pèrdua funcional irreversible. Etapa temporal de màxima plasticitat en què el cervell adquireix certes habilitats amb notable facilitat i eficàcia. Flexibilitat temporal Límits cronològics estrictes i inflexibles. Límits més amplis, graduals i permeables.

Conseqüència de la manca d'estimulació Danys estructurals definitius (atrofia o mort sinàptica); la funció no es recuperarà mai més. Dificultat important en l'aprenentatge, però la funció pot adquirir-se més tard mitjançant compensació educativa o teràpia. Exemple d'estudi Falta total d'estimulació auditiva durant els dos primers anys (necrosi neuronal del processament auditiu). Primers 3-4 anys per a l'adquisició fluida de la llengua materna o d'un segon idioma. Durant els primers anys de vida, la plasticitat neuronal permet al cervell produir una gran quantitat de connexions dendrítiques i sinapsis a ritme accelerat.

Més endavant, mitjançant la poda neuronal, s'eliminen els circuits que no reben activació per optimitzar els circuits restants. Aquest procés neurobiològic explica per què certs dèficits primerencs greus poden consolidar carències irreversibles (període crític), mentre que altres adquisicions poden continuar aprenent-se en etapes posteriors, tot i requerir més esforç (període sensible). ERROR FREQÜENT Confondre període crític amb període sensible en una avaluació. El període crític és absolut: si falta l'estímul biològic o ambiental durant aquesta finestra, es produeix un dany irreversible i la funció es perd per sempre.

El període sensible fa referència a un moment idoni de màxima receptivitat del sistema nerviós, però la plasticitat posterior permet recuperar o compensar la competència en certa mesura si es proporciona intervenció. COMPROVA-HO 18 Quina conseqüència neurobiològica té el fet de no rebre estimulació durant un període crític? Psicologia del Desenvolupament I: Infància — Apunts 13 IDEES CLAU El desenvolupament humà està conformat per canvis sistemàtics, irreversibles i acumulatius que es despleguen al llarg de tot el cicle vital. El procés evolutiu engloba tres dominis interconnectats: el biosocial (físic i motor), el cognitiu (pensament i llenguatge) i el psicosocial (emocions i relacions).

El debat històric herència-ambient va passar del determinisme genètic radical i l'ambientalisme conductista cap a la síntesi interaccionista actual. L'estudi de bessons de Cyril Burt, emprat històricament per justificar la base exclusivament genètica del QI, va ser demostrat com un frau científic l'any 1976. François Jacob (1977) distingeix entre un genoma tancat (característiques anatòmiques universals) i un genoma obert (potencialitats que requereixen estimulació del medi per activar- se). El període crític comporta límits estrictes i danys funcionals irreversibles davant la manca d'estímuls, a diferència del període sensible, que denota una finestra temporal de màxima plasticitat cerebral.

COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 19. En quins tres grans dominis es divideix l'estudi del desenvolupament humà i com es relacionen entre si? 20. Quin paper van tenir les troballes de 1976 al voltant de les investigacions de Sir Cyril Burt en la història del debat natura-criança? 21. Per quina raó la pèrdua de visió o audició primerenca no tractada respon al concepte de període crític? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 22. Com es defineixen les transformacions del desenvolupament humà segons la psicologia evolutiva? 23. Quin va ser el motiu pel qual es van descartar les teories de Sir Cyril Burt l'any 1976?

Transformacions sistemàtiques, irreversibles i acumulatives a) Processos arbitraris derivats només de l'ambient b) Modificacions exclusivament biològiques i innates c) Canvis reversibles, aleatoris i puntuals d) Errors en els càlculs manuals a) Manca de mostres en centres escolars b) Oposició de la teoria de Piaget c) Demostració de falsificació de les dades d) Psicologia del Desenvolupament I: Infància — Apunts 14 24. Què engloba la part del 'genoma tancat' proposada pel biòleg François Jacob? 25. En què es distingeix essencialment un període crític d'un període sensible?

3 Teories psicoanalítiques i conductuals del desenvolupament EN ACABAR SABRÀS Distingir l'estructura de la personalitat (allò, jo, superjò) i les etapes psicosexuals de Freud. Comparar les 8 crisis psicosocials d'Erikson amb el determinisme biològic freudià. Diferenciar els mecanismes de condicionament clàssic, condicionament operant i aprenentatge vicari. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 26 La por a un objecte o animal determinat s'hereta genèticament o es pot aprendre per associació directa amb l'ambient? L'estudi del desenvolupament humà s'ha construït a partir de diferents marcs teòrics que intenten descriure, explicar i predir la conducta al llarg del cicle vital.

Entre aquests paradigmes destaquen els models dinàmics o psicoanalítics, centrats en el món afectiu i emocional, i els models conductuals i de l'aprenentatge social, focalitzats en l'adquisició de conductes observables i la influència de l'entorn.

Trets universals, biològics i calendari maduratiu a) Conductes apreses durant el període sensible b) Potencialitats que necessiten la cultura humana c) Capacitats de simbolisme i llenguatge oral d) En el període crític el dany és irreversible a) El període sensible no depèn del cervell b) El període crític dura tota la infància c) En el període crític la plasticitat augmenta d) Psicologia del Desenvolupament I: Infància — Apunts 15 ESQUEMA Principals teories clàssiques del desenvolupament 1. El model psicoanalític de Sigmund Freud A finals del segle XIX, sota una societat victoriana de moral rígida i forta repressió sexual, Sigmund Freud va formular la psicoanàlisi.

La seva obra fundacional, La interpretació dels somnis (1900), va obrir camí a l'exploració del món emocional mitjançant tècniques clíniques com la hipnosi o la verbalització de sensacions, allunyant-se del paradigma conservador de l'època. La teoria freudiana sosté que la personalitat es construeix durant els primers anys de vida a partir del conflicte constant entre les polsions inconscients i les restriccions socials. Freud defineix la libido com l'energia derivada d'impulsos biològics bàsics destinats a satisfer instints vitals.

L'infant, lluny de ser un ésser pur o innocent, cerca activament la descàrrega d'aquestes tensions endògenes davant d'una societat que imposa normes sobre allò permès. ESTRUCTURA DE LA MENT SEGONS FREUD Freud va plantejar inicialment la metàfora de l'iceberg: una petita part conscient visible, un preconscient amb continguts latents accessibles i un ampli inconscient reprimit on resideixen els impulsos primaris. Posteriorment, cap al 1920, va descriure la personalitat mitjançant tres instàncies psíquiques: Allò: present des del naixement, funciona segons el principi de plaer i cerca la gratificació immediata dels instints.

Jo: sorgeix al voltant del primer any de vida, s'orienta pel principi de realitat, és d'origen lògic i racional, i actua com a mediador amb el context. Superjò: comença a constituir-se entre els 3 i 4 anys, es guia pel principi del deure, incorpora les regles morals socials i entra en oposició directa amb l'allò.

Models dinàmics Enfocament en afectes i personalitat Sigmund Freud Pulsions i desenvolupament psicosexual Erik Erikson 8 crisis psicosocials del cicle vital Models conductuals Enfocament en aprenentatge i context Condicionament Clàssic (Watson) i operant (Skinner) Albert Bandura Aprenentatge vicari i cognitiu- social Psicologia del Desenvolupament I: Infància — Apunts 16 Etapes del desenvolupament psicosexual L'evolució de la personalitat depèn de com es canalitza la libido a través de diferents zones corporals en cinc etapes successives: Freud afirmava que les tres primeres etapes (oral, anal i fàl·lica) són determinants: una resolució inadequada o traumàtica abans dels 5 o 6 anys provoca fixacions o conflictes reprimits a l'inconscient que condicionaran patologies i carències a l'edat adulta.

COMPROVA-HO 27 Quina instància freudiana s'oposa frontalment a les demandes de satisfacció immediata de l'allò i segons quin principi opera? Aportacions, crítiques i avaluació projectiva La psicoanàlisi va trencar amb el mite de la innocència ingènua dels infants i va situar les vivències afectives primerenques en el centre de la psicologia. Va subratllar la rellevància del vincle mare-nadó, de la família i del joc, la dramatització i el dibuix com a canals perquè l'infant expressi tensions que la memòria conscient reprimeix.

Com a derivada d'aquesta línia apareixen els tests projectius infantils, proves que presenten estímuls ambigus perquè l'infant hi reflecteixi el seu món intern inconscient: Test de Patanegra: dissenyat per Louis Corman, utilitza 17 làmines amb escenes protagonitzades per porquets (dos adults i tres petits) perquè el nen creï un relat lliure. Tests gràfics: avaluacions basades en dibuixos estandarditzats com el dibuix de la família, la figura humana de Goodenough o el test de la casa. Entre els aspectes crítics destaca que és una teoria interpretativa, de difícil contrastació empírica i amb cert estancament teòric modern.

A més, el seu determinisme estricte queda qüestionat per evidències actuals: situacions primerenques greus no condemnen necessàriament a un trastorn etern adult gràcies a fenòmens adaptatius (vegeu «El concepte de desenvolupament humà i el debat herència-medi»). Etapa oral (0-1 any): la font de plaer i conflicte (satisfacció versus frustració) és la succió. Estableix el primer vincle afectiu matern i fonamenta la seguretat emocional bàsica. 1 Etapa anal (1-3 anys): centrada en el control d'esfínters. La retenció i expulsió de femtes genera plaer en el nen i planteja el primer aprenentatge normatiu (conflicte entre autoritat i rebel·lia).

2 Etapa fàl·lica (3-6 anys): la libido es desplaça als genitals. Apareixen els conflictes d'atracció cap al progenitor de sexe oposat (complex d'Èdip o Electra) i comença la configuració del superjò. 3 Etapa de latència (6-11 anys): relativa calma en què els impulsos sexuals s'inhibeixen. L'atenció es bolca en l'adquisició d'aprenentatges formals i la integració dels valors socials. 4 Etapa genital (adolescència): reactivació definitiva de les polsions que consolida la identitat sexual adulta i la reestructuració dels trets personals. 5 Psicologia del Desenvolupament I: Infància — Apunts 17 2.

La perspectiva psicosocial d'Erik Erikson Erik Erikson (1902-1994) va recollir el llegat freudià però va transformar radicalment el seu focus. Erikson concep l'individu com un ésser actiu que cerca la integració en el medi sociocultural, i no com un organisme sotmès a la tirania dels seus instints endògens. A diferència de Freud, Erikson estén el desenvolupament al llarg de tot el cicle vital humà mitjançant vuit estadis. Cada etapa suposa una crisi psicosocial caracteritzada per la tensió dialèctica entre dos pols oposats, la superació satisfactòria de la qual promou el creixement emocional madur.

Estadi i edat aproximada Crisi psicosocial (pols oposats) Relació social significativa 1r estadi (0 - 1 any) Confiança vs. Desconfiança Mare o cuidador principal 2n estadi (1 - 3 anys) Autonomia vs. Vergonya i dubte Pares i germans 3r estadi (3 - 6 anys) Iniciativa vs. Culpa Família directa, companys de joc 4t estadi (6 - 11 anys) Laboriositat vs. Inferioritat Escola i grup d'iguals 5è estadi (Adolescència) Identitat vs. Confusió de rol Amics i models grupals 6è estadi (Joventut) Intimitat vs. Aïllament Parella i vincles íntims 7è estadi (Adultesa) Creativitat (Generativitat) vs. Estancament Família creada i entorn laboral 8è estadi (Vellesa) Integritat del jo vs.

Desesperació Comunitat i visió global de la vida COMPROVA-HO 28 En què es diferencia fonamentalment l'origen del motor evolutiu segons Freud i segons Erikson? 3. Teories conductuals i de l'aprenentatge En contraposició als constructes interns i no visibles de la psicoanàlisi, el conductisme defensa que l'objecte de la psicologia ha de ser exclusivament la conducta observable i mesurable. Des d'aquesta perspectiva, el desenvolupament no avança per estadis biològics fixos, sinó que és un procés continu resultat directe de l'acumulació d'aprenentatges a través de l'experiència amb el medi.

Condicionament clàssic i el cas del Petit Albert Fundat en els treballs de fisiologia d'Ivan Pavlov (1927), el condicionament clàssic demostra com un estímul neutre, després d'associar-se repetidament amb un estímul incondicionat que provoca una resposta natural, acaba produint per si mateix una resposta condicionada. John Watson i Rosalie Rayner van traslladar aquest principi al desenvolupament infantil l'any 1920 amb el polèmic experiment del Petit Albert.

Van presentar a un nadó d'11 mesos una rata blanca (estímul neutre que inicialment no causava por) acompanyada d'un so metàl·lic intens i desagradable (estímul Psicologia del Desenvolupament I: Infància — Apunts 18 incondicionat que generava plor). Després de diversos aparellaments, el nadó va desenvolupar por davant la simple visió de la rata blanca (resposta condicionada). Tot i demostrar l'impacte radical del context, l'experiment va rebre severes crítiques ètiques per la inducció deliberada de fòbies sense desensibilització posterior.

PROCÉS Mecanisme del condicionament clàssic de Watson 1 Estímul neutre Rata blanca sense reacció inicial 2 Aparellament amb estímul Soroll metàl·lic intens simultani 3 Resposta incondicionada Por i plor reflex davant el soroll 4 Resposta condicionada Por adquirida davant la rata blanca Condicionament operant de Skinner B. F. Skinner (1938) va formular el condicionament operant, segons el qual la probabilitat d'emissió d'un comportament depèn de les seves conseqüències ambientals: Les accions que reben reforç tendeixen a consolidar-se i repetir-se en el temps. Les conductes que reben càstigs o no obtenen resposta tendeixen a inhibir-se o extingir-se.

Aquestes lleis han tingut una enorme repercussió aplicada en programes educatius, tant per a infants d'evolució típica com per al disseny d'intervencions en infants amb discapacitat. ERROR FREQÜENT Un error habitual d'examen és creure que el conductisme clàssic considera que els infants neixen amb trets de personalitat innats. Per a Watson, el desenvolupament és fruit exclusiu de l'aprenentatge ambiental acumulatiu; minimitza l'equipament biològic hereditari i concep el subjecte com a receptor passiu de les contingències del seu entorn. 4.

Teoria de l'aprenentatge social i cognitiu-social de Bandura Albert Bandura va ampliar els límits del conductisme radical mitjançant la teoria de l'aprenentatge social o vicari. Bandura va demostrar que els éssers humans no aprenen únicament per assaig i error reforçat, sinó que la imitació de models és una de les eines més potents per adquirir conductes, regles morals i pautes comunicatives. Els infants observen contínuament figures de referència (progenitors, companys d'aula o models transmesos per pantalles i televisió). L'exposició a aquests models pot afavorir tant aprenentatges positius com conductes d'agressivitat, consumisme o inhibició en funció de les pautes socials dominants.

En la seva formulació de la teoria cognitivo-social (1989), Bandura remarca que aquest procés no és una còpia mecànica ni passiva. L'infant actua com a agent actiu: selecciona la informació, hi aporta elements de la seva pròpia experiència i fa intervenir processos cognitius interns per regular el seu comportament en la interacció amb els altres. Psicologia del Desenvolupament I: Infància — Apunts 19 COMPROVA-HO 29 Quina diferència bàsica separa el conductisme clàssic de la teoria cognitivo-social de Bandura respecte al paper de l'infant?

IDEES CLAU Freud estableix que la personalitat sorgeix de la dinàmica entre allò (plaer), jo (realitat) i superjò (deure), amb cinc etapes psicosexuals determinades pels primers anys de vida. Els tests projectius com el de Patanegra exploren l'inconscient infantil a partir de la descripció lliure de làmines amb estímuls amfibològics. Erikson reconceptualitza el desenvolupament en vuit crisis psicosocials que s'estenen al llarg de tot el cicle vital, destacant l'esforç actiu per adaptar-se a les exigències culturals. Watson defensa que el desenvolupament és la suma de conductes apreses de l'ambient, tal com va evidenciar en l'experiment del Petit Albert mitjançant condicionament clàssic.

Skinner formula el condicionament operant fonamentat en reforços i càstigs com a motor de repetició o inhibició conductual. Bandura demostra l'aprenentatge vicari a través de l'observació de models, afegint posteriorment un processament mental actiu per part del propi subjecte. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 30. Quines són les tres instàncies de la personalitat segons Sigmund Freud i quin principi regeix cadascuna? 31. Quins elements van configurar el condicionament clàssic aplicat en l'experiment del Petit Albert de Watson i Rayner? 32. Quina discrepància manté Erik Erikson respecte a la durada del desenvolupament en la teoria de Sigmund Freud? Test Encercla la resposta correcta.

Les solucions són al final. 33. A quina edat se situa l'etapa fàl·lica freudiana caracteritzada pel complex d'Èdip o Electra? 34. Quina de les següents crisis psicosocials d'Erikson correspon a la primera infància (0-1 any)? D'1 a 3 anys a) Del naixement a 1 any b) De 3 a 6 anys c) Dels 6 als 11 anys d) Laboriositat vs. Inferioritat a) Autonomia vs. Vergonya b) Confiança vs. Desconfiança c) Iniciativa vs. Culpa d) Psicologia del Desenvolupament I: Infància — Apunts 20 35. Segons Skinner, quin mecanisme provoca que una resposta conductual tendeixi a repetir- se? 36. Què aporta la teoria cognitivo-social de Bandura enfront del conductisme mecanicista?

4 Model cognitiu-constructivista de Jean Piaget EN ACABAR SABRÀS Distingir els mecanismes d'assimilació i acomodació i el seu paper en l'equilibrament. Explicar la funció del conflicte cognitiu com a motor del progrés intel·lectual. Descriure les característiques essencials dels quatre estadis del desenvolupament piagetià. Analitzar les principals aportacions i crítiques rebudes pel constructivisme de Piaget. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 37 Com pot avançar el pensament d'un infant quan allò que experimenta no coincideix amb el que ja sap?

Epistemologia genètica i el subjecte actiu La perspectiva de Jean Piaget (1896-1980) va transformar la comprensió de la infància en proposar que l'individu no rep el saber de forma passiva, sinó que actua com a constructor actiu del seu propi desenvolupament intel·lectual mitjançant la relació directa amb el medi. Format en biologia i interessat per la filosofia, la física i les matemàtiques, Piaget va enfocar la recerca cap a la gènesi del coneixement humà: com es passa de les respostes reflexes bàsiques a un pensament abstracte altament elaborat.

Mentre treballava a París col·laborant en l'administració de tests d'intel·ligència infantil, Piaget es va fixar no en els encerts, sinó en els patrons d'error dels infants. Va advertir que els nens i nenes de la mateixa edat s'equivocaven seguint una mateixa lògica interna, diferent del raonament adult. La seva teoria va trigar a rebre atenció internacional en un context dominat pel conductisme i la psicoanàlisi (vegeu «Teories psicoanalítiques i conductuals del desenvolupament»), però va esdevenir un dels pilars fonamentals de la psicologia evolutiva contemporània.

L'aplicació d'un reforç a) El condicionament clàssic reflex b) L'associació d'estímuls neutres c) La resolució d'una pulsió d) La negació de l'aprenentatge per imitació a) La primacia de les pulsions biològiques b) La fixació d'estadis universals invariables c) El paper actiu dels processos mentals d) Psicologia del Desenvolupament I: Infància — Apunts 21 DEFINICIÓ El constructivisme genètic és el marc teòric piagetià que defensa que el coneixement s'origina i es transforma mitjançant l'activitat de l'individu sobre el seu entorn, articulant estructures mentals progressivament més complexes en recerca de l'equilibri.

Factors del desenvolupament cognitiu Segons Piaget, el progrés intel·lectual no depèn d'un únic motiu aïllat, sinó de la coordinació necessària de quatre factors bàsics: Maduració biològica: vinculada a l'herència genètica i a l'evolució del sistema nerviós. Acció directa sobre el món físic: l'experimentació material amb els objectes, que constitueix el motor principal del creixement cognitiu. Interacció social: l'intercanvi comunicatiu i educatiu amb altres persones, que afavoreix la confrontació de punts de vista. Equilibrament: el factor d'autoregulació interna del subjecte que integra i coordina els tres factors anteriors.

COMPROVA-HO 38 Per què Piaget va parar atenció als errors dels infants en les proves d'intel·ligència en lloc de centrar-se en les respostes correctes? Invariants estructurals i invariants funcionals Piaget va establir una distinció entre les característiques biològiques corporals i els mecanismes d'adaptació intel·lectual comuns a tota l'espècie: Tipus d'invariant Definició i característiques Paper en el desenvolupament Invariants estructurals Condicionants biològics com els òrgans dels sentits i el sistema nerviós. Capten la informació física de l'entorn. Esdevenen més àgils a mesura que el cervell madura.

Invariants funcionals Processos hereditaris constants d'adaptació (assimilació i acomodació) i d'organització interna. Permeten construir esquemes i estructures de coneixement al llarg de tota la vida. A partir dels reflexos inicials, el nadó passa a desenvolupar accions voluntàries. La reiteració d'aquestes accions origina patrons organitzats que permeten classificar la realitat: els esquemes d'acció. La combinació i coordinació d'aquests esquemes configura estructures de coneixement cada vegada més àmplies, que posteriorment s'interioritzen en representacions mentals i donen pas a la funció simbòlica.

Psicologia del Desenvolupament I: Infància — Apunts 22 La dinàmica de l'adaptació: assimilació, acomodació i conflicte cognitiu L'adaptació cognitiva a les demandes de l'entorn s'executa a través de dos mecanismes indissociables: Assimilació: acció per la qual el subjecte incorpora i interpreta dades o esdeveniments de la realitat utilitzant els seus esquemes de coneixement previs. Acomodació: procés de modificació, reajustament o creació d'esquemes per donar resposta a una informació nova que no encaixa en els patrons existents. Quan apareix una discrepància entre els esquemes previs i la realitat que s'experimenta, sorgeix el conflicte cognitiu.

Aquest desequilibri resulta imprescindible perquè mobilitza la curiositat i l'aprenentatge. Tanmateix, una situació de desequilibri no resolta de forma perllongada esdevé nociva per al progrés intel·lectual. ERROR FREQÜENT Un error habitual és entendre l'assimilació i l'acomodació com a fases independents que tenen lloc en moments diferents. En la teoria piagetiana són invariants funcionals simultanis i complementaris: cada acte d'assimilació exigeix un grau d'acomodació a les característiques pròpies de l'objecte, i no hi pot haver modificació d'esquemes sense la intenció prèvia d'incorporar dades noves.

PROCÉS Cicle d'equilibrament i conflicte cognitiu COMPROVA-HO 39 Quina funció compleix el conflicte cognitiu en la teoria piagetiana i quin risc comporta si no es resol? Equilibri previ Els esquemes existents expliquen satisfactòriament els estímuls del medi. 1 Assimilació S'intenta integrar una informació nova en els esquemes disponibles. 2 Conflicte cognitiu La realitat no encaixa en els patrons previs i genera pertorbació. 3 Acomodació Els esquemes es transformen o se'n creen de nous per integrar el canvi. 4 Equilibri superior S'assoleix una estructura mental més estable i adaptada al medi.

5 Psicologia del Desenvolupament I: Infància — Apunts 23 Visió general dels estadis del desenvolupament cognitiu Piaget va descriure quatre grans estadis universals que marquen la transformació qualitativa de la intel·ligència humana des del naixement fins a l'adolescència: Estadi Franja d'edat Tipus d'intel·ligència i característiques essencials Sensoriomotor 0-2 anys Intel·ligència pràctica. Resolució de problemes motors immediats. Progressió des dels reflexos fins a l'organització causal, espacial i temporal del món (vegeu «La primera infància (0-3 anys) — Desenvolupament cognitiu, llenguatge i vincle afectiu»). Preoperatori 3-6/7 anys Intel·ligència representativa.

Aparició del pensament intuïtiu lligat a les aparences perceptives i l'egocentrisme. Ús del raonament transductiu prelògic (vegeu «La segona infància (4-7 anys) — Pensament preoperatori, desenvolupament moral i Teoria de la Ment»). Operacions concretes 7-11/12 anys Intel·ligència operatòria. Domini de la reversibilitat i les lleis de conservació. L'infant aplica la lògica de forma estable, exclusivament sobre elements reals o manipulables (vegeu «Desenvolupament a l'etapa escolar (7-12 anys) — Maduració física, lògica operatòria i memòria»). Operacions formals 12-15 anys Intel·ligència formal i abstracta. Desenvolupament del raonament hipoteticodeductiu i pensament combinatori.

Capacitat per operar sobre hipòtesis fictícies i proposicions verbals (vegeu «L'etapa escolar (7-12 anys) i transició a l'adolescència — Moral, socialització i pensament formal emergent»). EXEMPLE Un infant a l'estadi preoperatori es baralla amb el seu germà i l'endemà el germà té febre. El nen afirma que la febre l'ha provocada la discussió. Aquest enllaç directe entre dos fets particulars contemporanis exemplifica el raonament transductiu prelògic propi d'aquesta etapa. Aportacions i límits crítics del model Entre les aportacions clau de Piaget destaca la descripció del desenvolupament com un procés d'autoestructuració activa impulsat per la recerca d'adaptació biològica.

Malgrat aquest impacte, investigacions posteriors han assenyalat limitacions rellevants: Menysteniment de la influència cultural: la teoria assigna poc pes a l'impacte dels grups culturals i comunitaris concrets sobre les formes de pensar (enfocament que serà el nucli dels models contextuals; vegeu «Models contextuals: perspectiva sociocultural, dialèctica, ecològica i humanista»). Paper de l'escolarització: en entorns amb un grau alt d'escolarització formal, s'ha constatat que moltes estructures cognitives es consoliden entre un i dos anys abans del que Piaget va registrar.

Relativitat de les operacions formals: mentre que la successió dels primers períodes es manifesta amb caràcter universal, l'accés a l'estadi d'operacions formals depèn directament de l'educació Psicologia del Desenvolupament I: Infància — Apunts 24 rebuda i del nivell d'instrucció acadèmica. COMPROVA-HO 40 Quina diferència s'ha observat entre la universalitat dels primers tres estadis de Piaget i l'assoliment de les operacions formals? IDEES CLAU L'infant és un subjecte actiu que construeix coneixement interactuant directament amb el medi. El desenvolupament depèn de la maduració, l'acció física, la relació social i l'equilibrament.

L'adaptació es produeix mitjançant el doble mecanisme d'assimilació (incorporar) i acomodació (modificar). El conflicte cognitiu actua com a motor de l'aprenentatge en trencar l'equilibri de les estructures prèvies. Els quatre estadis universals progressen des de la intel·ligència pràctica sensoriomotora fins a les operacions formals abstractes. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 41. En què es distingeixen un esquema d'acció i una estructura de coneixement segons el constructivisme piagetià? 42. Com incideix l'escolarització formal en el calendari evolutiu dels estadis descrits originalment per Piaget? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 43.

Quin paper atorga Piaget a l'infant en el procés de desenvolupament cognitiu? 44. Què implica el procés d'acomodació en la teoria de Piaget? Imitador exclusiu dels models adults a) Constructor actiu a través de l'acció b) Subjecte determinat únicament per la genètica c) Receptor passiu dels estímuls ambientals d) Interpretar la realitat amb esquemes existents a) Oblidar experiències que produeixen conflicte b) Mantenir l'organisme en un estat rígid c) Modificar esquemes per adaptar-se a dades noves d) Psicologia del Desenvolupament I: Infància — Apunts 25 45. En quin estadi s'assoleixen la reversibilitat i les nocions de conservació sobre elements reals? 46.

Quina és una de les principals crítiques que ha rebut el model piagetià? 5 Models contextuals: perspectiva sociocultural, dialèctica, ecològica i humanista EN ACABAR SABRÀS Distingir els components de la teoria sociocultural de Vygotski i la metàfora de la bastida de Bruner Explicar la visió biopsicosocial i dialèctica d'Henri Wallon en el desenvolupament infantil Classificar escenaris quotidians de la infància dins els nivells ecològics de Bronfenbrenner Relacionar els nivells de la piràmide de necessitats de Maslow amb el creixement personal de l'infant PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 47 ¿Pot un infant assolir tasques cognitives complexes abans que el seu cervell maduri de forma espontània?

Els models contextuals defensen que el desenvolupament infantil no es pot estudiar de manera aïllada ni reduir-se a mecanismes biològics interns. L'evolució psicològica s'esdevé sempre dins d'un teixit social, cultural, històric i ecològic concret que condiciona i possibilita les adquisicions de la persona. La teoria sociocultural de Lev Vygotski La perspectiva històrico-cultural de Lev Vygotski planteja un canvi epistemològic: el coneixement no s'origina en l'individu en solitari, sinó en la interacció amb els altres.

A diferència del constructivisme piagetià (vegeu «Model cognitiu-constructivista de Jean Piaget»), on la maduració biològica marca els límits de l'aprenentatge, per a Vygotski l'aprenentatge precedeix i impulsa el desenvolupament. L'educació és el motor que permet apropiar-se dels instruments culturals acumulats històricament. Els processos mentals superiors són fruit de la interiorització de signes culturals. Entre ells, el llenguatge constitueix la fita central: primer compleix una funció exclusivament comunicativa i social, per després transformar-se en l'eina bàsica d'organització del pensament i representació interna.

Sense llenguatge interioritzat no és possible el pensament complex humà.

Operacions formals a) Sensoriomotor b) Preoperatori c) Operacions concretes d) Ignorar la importància de la maduració biològica a) Menystenir la influència del context sociocultural b) Haver atorgat excessiva rellevància a la cultura c) Haver descartat l'existència del conflicte cognitiu d) Psicologia del Desenvolupament I: Infància — Apunts 26 DEFINICIÓ La Zona de Desenvolupament Proper (ZDP) és la distància entre el nivell real de desenvolupament, determinat per la capacitat de resoldre problemes de forma autònoma, i el nivell de desenvolupament potencial, determinat mitjançant la resolució d'un problema sota el guiatge d'un adult o en col·laboració amb un igual més competent.

A partir d'aquest principi, Jerome Bruner formula la metàfora de la bastida (scaffolding). L'adult o guia ofereix una estructura de suport ajustada i temporal que sosté la tasca de l'infant; a mesura que aquest guanya competència i seguretat, la bastida es retira gradualment perquè l'infant actuï de manera independent. En el camp de la defectologia (l'estudi de la diversitat funcional), Vygotski destaca la plasticitat cerebral infantil i la capacitat compensatòria durant els primers anys. Les persones amb ceguesa, sordesa o altres discapacitats han de ser compreses com a subjectes actius de ple dret, amb interessos i afectes.

La meta de l'educació no és només instruir el subjecte, sinó transformar les actituds i valoracions de la societat que l'envolta per afavorir una inclusió autèntica. COMPROVA-HO 48 Quina és la discrepància nuclear entre Vygotski i Piaget sobre la relació entre aprenentatge i desenvolupament? La perspectiva biopsicosocial i dialèctica d'Henri Wallon Contemporani francès de Piaget, el neuròleg i filòsof Henri Wallon adopta una metodologia dialèctica d'arrel marxista oposada a tot enfocament parcel·lat o dualista (com separar l'aspecte biològic del psíquic o l'individual del social).

L'ésser humà és una unitat indivisible que cal abordar de forma integral combinant factors fisiològics (maduració orgànica), psicològics (cognició i afecte) i socials. Per a Wallon, l'infant és un ésser social des del seu naixement. La dependència biològica inicial fa impossible qualsevol maduració al marge del grup humà (com evidencien els nens salvatges). El motor d'aquesta gènesi és l'empatia afectiva que s'estableix amb les figures cuidadores. Les emocions no són només respostes internes, sinó lligams relacionals fonamentals; un dèficit sever en aquest vincle afectiu precoç pot derivar directament en trastorns psicosomàtics (com al·lèrgies cutànies o èczemes) i desajustos conductuals.

Autor Unitat d'anàlisi principal Paper del medi social Vincle afectiu / comunicació Lev Vygotski Interacció social i eines simbòliques (llenguatge) Font externa que s'interioritza; l'aprenentatge crea desenvolupament El llenguatge arrenca com a comunicació i esdevé pensament Henri Wallon Persona global biopsicosocial en dialèctica contínua Medi imprescindible per a la supervivència biològica i psicològica L'empatia afectiva primerenca és la base de la construcció personal Psicologia del Desenvolupament I: Infància — Apunts 27 COMPROVA-HO 49 Per què Wallon considera que el medi social té…