Apunts de Psicologia del Desenvolupament: Infància

I 0 flashcards i 8 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS PSICOLOGIA DEL CICLE VITAL: PSICOLOGIA DEL DESENVOLUPAMENT I: INFÀNCIA Grau en Psicologia Universitat Ramon Llull AprenAI 2026-2027 Resum de psicologia del desenvolupament infantil: models teòrics (Piaget, Vygotski, Freud), etapa prenatal i fites motores i cognitives dels 0 als 12 anys.

APREN.AI Índex 1 Introducció a la psicologia del desenvolupament Concepte de desenvolupament: canvis quantitatius i qualitatius La construcció històrica del concepte d'infància Les quatre dimensions del desenvolupament Principis fonamentals compartits Debats centrals: herència, ambient i períodes sensibles Models teòrics 2 Psicoanàlisi i teoria psicosocial El model psicoanalític de Sigmund Freud Etapes psicosexuals i mecanismes de defensa Valoració i aportacions de la psicoanàlisi clàssica La teoria psicosocial d'Erik Erikson 3 Conductisme i teories de l'aprenentatge Fonaments del conductisme i condicionament clàssic Condicionament operant i procediments de modificació de conducta Teoria de l'aprenentatge social cognitiu de Bandura Aportacions i límits crítics del paradigma conductista 4 Constructivisme i teories socioculturals L'epistemologia genètica de Jean Piaget Estadis piagetians i aplicacions educatives La teoria sociocultural de Lev Vygotski La ZDP, la bastida i la defectologia El model integrador d'Henri Wallon Desenvolupament infantil 5 Etapa prenatal i naixement Cronologia de la gestació i període del zigot El període embrionari: màxima vulnerabilitat estructural El període fetal i la viabilitat extrauterina Riscos materns i agents teratògens Transició a la parentalitat i valoració clínica neonatal Immaduresa biològica i atenció primerenca a la prematuritat 6 Dels 0 als 3 anys Característiques físiques i biològiques del nounat Els reflexos arcaics del nounat Apunts de Psicologia del Desenvolupament: Infància 1 Lleis del desenvolupament psicomotor i motricitat Desenvolupament dels sentits Desenvolupament intel·lectual: estadi sensoriomotriu Socialització, vincle afectiu i adquisició del llenguatge 7 Dels 3 als 6 anys Creixement físic i desenvolupament psicomotor Pensament preoperatori i funció simbòlica Teoria de la Ment i desenvolupament emocional Socialització primària i secundària: l'ingrés al context escolar 8 Dels 7 als 12 anys Desenvolupament físic i psicomotor en l'etapa de latència Pensament operacional concret i processos cognitius Desenvolupament del llenguatge oral, lectoescriptura i comprensió Fracàs escolar i criteris de lectura adaptada Desenvolupament socioafectiu, judici moral i autoregulació 9 Resum per repassar Fonaments i models teòrics del desenvolupament Desenvolupament prenatal i part Primera infància (0 als 3 anys) Segona infància (3 als 6 anys) Etapa escolar (7 als 12 anys) Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important.

Apunts de Psicologia del Desenvolupament: Infància 2 1 Introducció a la psicologia del desenvolupament EN ACABAR SABRÀS Distingir canvis quantitatius i qualitatius mitjançant exemples concrets del desenvolupament Explicar com la mortalitat infantil va condicionar històricament el concepte d'infància Identificar les quatre dimensions del desenvolupament humà i els principis d'interacció biopsicosocial Analitzar la interacció dinàmica entre herència i medi al llarg del cicle vital PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què la noció d'infància com a etapa protegida és una idea moderna i no un concepte universal de tota la història?

La psicologia del desenvolupament és la disciplina científica que estudia les transformacions intel·lectuals, motores, afectives i socials que experimenten les persones al llarg de la seva vida. ESQUEMA Psicologia del desenvolupament Tipus de canvis Transformacions físiques i estructurals Canvis quantitatius Augment mesurable en magnituds Canvis qualitatius Complexitat organitzativa de la ment Dimensions Àrees interconnectades del subjecte Motriu i cognitiva Moviment, aprenentatge i raonament Lingüística i socioafectiva Comunicació verbal i vincles afectius Debats i factors Influències heretades i ambientals Herència vs.

medi Predomini genètic inicial i ambiental posterior Períodes sensibles Plasticitat i aprenentatge vitalici Apunts de Psicologia del Desenvolupament: Infància 3 Concepte de desenvolupament: canvis quantitatius i qualitatius El creixement humà implica canvis continus, irreversibles i acumulatius. Aquestes transformacions condueixen a nivells d'organització cognitiva, emocional i psíquica progressivament més complexes. Aquests processos s'estructuren en dues modalitats clarament diferenciades: Tipus de canvi Definició Paràmetres observables Mesurabilitat Canvi quantitatiu Modificació numèrica o de magnitud física. Estatura, pes corporal, edat cronològica. Mesurable de manera directa.

Canvi qualitatiu Transformació en l'estructura, funció o naturalesa d'una capacitat. Organització del pensament, intel·ligència, creativitat. No mesurable directament mitjançant unitats mètriques simples. COMPROVA-HO 2 Quina diferència fonamental hi ha entre l'augment de vocabulari d'un infant i el pas del balbuceig a l'ús de frases amb sentit? La construcció històrica del concepte d'infància El reconeixement de la infància com a etapa singular del cicle vital no ha existit sempre: és una construcció social recent consolidada entre els segles XIX i XX. Abans del segle XIX, la mortalitat infantil era extremadament alta a causa de la manca d'higiene i de recursos mèdics.

Per aquest motiu, els progenitors evitaven establir vincles afectius primerencs gaire forts amb la descendència. A més, avui dia, el concepte d'infància encara no existeix en determinades regions del món, on la valoració de la vida infantil continua supeditada a condicions materials i culturals precàries. PER RECORDAR-HO L'estudi del desenvolupament no és universal ni immutable: està estretament lligat al període històric, a la cultura i a les condicions de vida de cada societat.

Les quatre dimensions del desenvolupament La psicologia evolutiva contemporània busca descriure com evoluciona l'ésser humà a través de quatre eixos integrats: Dimensió motriu: mecanismes pels quals ens movem, coordinem l'acció física i dominem el cos corporal. Dimensió cognitiva: processos amb els quals pensem, raonem, processem la informació i aprenem. Dimensió lingüística: adquisició i ús funcional del llenguatge verbal i escrit com a vehicle comunicatiu. Dimensió socioafectiva: patrons amb què ens relacionem amb els altres i establim lligams afectius estables.

Apunts de Psicologia del Desenvolupament: Infància 4 L'evolució teòrica d'aquesta disciplina ha passat per diferents paradigmes explicatius al llarg de la història, tal com es sintetitza a continuació: Esquema de l'evolució històrica i dels paradigmes teòrics de la psicologia del desenvolupament.

Principis fonamentals compartits Malgrat la coexistència de marcs teòrics diversos que s'analitzen en altres blocs (vegeu «Models teòrics — Psicoanàlisi i teoria psicosocial», «Models teòrics — Conductisme i teories de l'aprenentatge» i «Models teòrics — Constructivisme i teories socioculturals»), la disciplina comparteix certs postulats bàsics: Interrelació biopsicosocial: cap àrea funciona de manera aïllada; l'àmbit biològic, el mental i el context social s'influeixen recíprocament. 1 Diferències individuals: un patró evolutiu normatiu inclou variacions particulars de ritme i estil en cada persona.

2 Influència bidireccional educador-infant: els adults modelen el comportament dels infants, però les respostes dels infants transformen simultàniament les pautes educatives dels adults. 3 Dinamisme contextual: el context històric i cultural redefineix constantment les trajectòries evolutives, motiu pel qual els estadis no són universals ni estàtics. 4 Mecanismes de recuperació: l'estimulació primerenca és crucial, però davant condicions inicials adverses els infants activen processos adaptatius gràcies a la plasticitat. 5 Apunts de Psicologia del Desenvolupament: Infància 5 ERROR FREQÜENT Confondre la importància de les experiències infantils amb un determinisme rígid.

Tot i que els primers anys de vida són clau per a la formació psíquica, les primeres vivències no condemnen l'individu: el desenvolupament manté una capacitat de reorganització i resiliència contínua al llarg del temps. Debats centrals: herència, ambient i períodes sensibles Dos grans eixos de discussió articulen l'anàlisi de l'aprenentatge humà: Herència davant de medi: el pes relatiu de cadascun varia segons el moment evolutiu. Com més jove és un individu, major és el pes de la càrrega hereditària; a mesura que avança l'edat, les experiències i l'entorn sociocultural adquireixen un protagonisme superior en la configuració del desenvolupament.

Períodes sensibles i aprenentatge permanent: l'aprenentatge no acaba a la infància, sinó que perdura al llarg de tot el cicle de vida. Tanmateix, durant els primers anys existeixen períodes sensibles, fases òptimes en què el cervell presenta una plasticitat màxima per adquirir determinades habilitats amb molta més facilitat. COMPROVA-HO 3 Per què diem que la influència de l'ambient és superior en l'adolescència o l'edat adulta que en els primers mesos de vida? IDEES CLAU La psicologia del desenvolupament estudia les transformacions biològiques, motores, cognitives i socials al llarg del cicle vital.

El canvi quantitatiu fa referència a paràmetres mesurables com el pes i l'alçada, mentre que el qualitatiu implica reorganitzacions estructurals del pensament i la conducta. La infància és una construcció sociocultural moderna sorgida entre els segles XIX i XX, facilitada pel descens de la mortalitat infantil. Totes les dimensions del desenvolupament s'interrelacionen seguint un model biopsicosocial dinàmic i bidireccional. L'aprenentatge s'estén durant tota la vida, tot i que a la infància es concentren els períodes sensibles de màxima susceptibilitat a l'entorn. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 4. En què es distingeix un canvi quantitatiu d'un canvi qualitatiu en el desenvolupament infantil? 5.

Quin paper tenen els períodes sensibles en l'aprenentatge? Apunts de Psicologia del Desenvolupament: Infància 6 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 6. Quina de les següents transformacions constitueix un canvi qualitatiu en l'infant? 7. Per quin motiu abans del segle XIX es demorava la creació de lligams afectius? 8. Com varia el pes relatiu de l'herència i el medi al llarg de la vida? 9. Quina afirmació descriu millor la influència entre educadors i infants?

El recompte d'anys complerts a) L'increment de centímetres d'alçada b) L'augment del pes corporal c) L'adquisició del pensament abstracte d) Perquè l'escola assumia la criança a) A causa de l'elevada mortalitat infantil b) Per prohibicions legals de l'època c) Perquè no existien les famílies d) L'ambient influeix només al néixer a) Cap dels dos factors influeix realment b) L'herència pesa més durant la infantesa c) L'herència és dominant en la vellesa d) És una relació estrictament unidireccional a) Ambdós agents s'influeixen recíprocament b) Només els gens determinen la relació c) L'educador rep influència sense poder educar d) Apunts de Psicologia del Desenvolupament: Infància 7 2 Psicoanàlisi i teoria psicosocial EN ACABAR SABRÀS Distinguir les instàncies psíquiques de l'Allò, el Jo i el Superjò.

Identificar les etapes psicosexuals freudianes i els mecanismes de defensa bàsics. Comparar les diferències teòriques entre el determinisme de Freud i el cicle vital d'Erikson. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 10 Per què determinades pors o conductes adultes poden tenir el seu origen en experiències de la primera infantesa? L'estudi del desenvolupament humà s'articula a partir de diferents marcs conceptuals que expliquen com es construeix la nostra conducta i la nostra ment. Dins d'aquest ventall teòric, el model psicodinàmic analitza com els afectes, els impulsos interns i les demandes del context modelen la personalitat.

ESQUEMA Models teòrics del desenvolupament infantil Models teòrics 2 Psicoanàlisi i teoria psicosocial 3 Conductisme i teories de l'aprenentatge 4 Constructivisme i teories socioculturals Model psicodinàmic Centrat en afectes, inconscient i cicle vital Psicoanàlisi de Freud Estructura psíquica i etapes psicosexuals Teoria psicosocial d'Erikson Crisis al llarg de 8 etapes vitals Models conductuals i cognitius Aprenentatge, conductisme i constructivisme Apunts de Psicologia del Desenvolupament: Infància 8 El model psicoanalític de Sigmund Freud La perspectiva psicoanalítica clàssica situa l'origen de la conducta en les emocions profundes i en els conflictes entre els desitjos interns i les pautes de la societat.

En néixer, els nadons actuen guiats exclusivament per la recerca de gratificació immediata. A mesura que creixen, han d'adaptar aquests impulsos a les normes col·lectives, fet que conforma la seva estructura psíquica. L'aparell psíquic es divideix en tres instàncies que interactuen de forma constant: Allò: constitueix l'element biològic primari present des del naixement. Funciona sota el principi del plaer i la recerca de satisfacció pulsional (la líbido). Correspon al nivell inconscient i es troba sotmès a la censura. Jo: s'origina durant el primer any de vida com a regulador entre els impulsos interns i la realitat exterior.

Es guia pel principi de realitat i gestiona els continguts conscients (pensaments i percepcions). Superjò: representa la consciència moral i l'ideal ètic. S'interioritza entre els 3 i els 6 anys d'edat a partir de les normes i exigències socials durant l'etapa fàl·lica. Es regeix pel principi del deure. Aquesta organització es distribueix en tres nivells de consciència: el conscient (pensaments i percepcions immediates), el preconscient (records i continguts latents que es poden recuperar) i l'inconscient (impulsos bàsics, pors i desitjos censurats). Esquema dels nivells conscient, preconscient i inconscient segons Sigmund Freud.

Apunts de Psicologia del Desenvolupament: Infància 9 COMPROVA-HO 11 Quina instància actua com a àrbitre entre les pulsions pures de l'Allò i les exigències morals del Superjò? Etapes psicosexuals i mecanismes de defensa Freud sosté que la personalitat bàsica es consolida en els primers 4 o 5 anys de vida mitjançant una sèrie d'etapes lligades a zones erògenes concretes. La resolució satisfactòria o traumàtica dels conflictes en cada fase marca el desenvolupament posterior. Etapa Edat Zona erògena i activitats clau Conflicte psíquic central Oral 0 - 1 any Succió, exploració i descobriment oral. Predomini de l'Allò.

Satisfacció versus frustració Anal 1 - 3 anys Control i retenció d'esfínters com a primer aprenentatge social. Autoritat versus rebel·lia Fàl·lica 3 - 6 anys Identificació amb el progenitor del mateix sexe i resolució del complex d'Èdip/Electra. Aparició de la culpa i constitució del Superjò Latència 7 - 11 anys Calma relativa de les pulsions sexuals. Confiança en les figures adultes i reforç del Superjò. Adquisició d'habilitats escolars i socials Genital Adolescència en endavant Ressorgiment de les pulsions biològiques. Reestructuració definitiva dels trets característics.

Maduresa psicosexual i vincle adult Davant d'angoixes o amenaces que alteren l'equilibri intern, el Jo recorre a determinats mecanismes de defensa: Repressió: manté allunyats de la consciència els continguts inacceptables per a les altres instàncies. És el mecanisme fonamental sobre el qual es basen els altres. Regressió: retorn a patrons de funcionament propis d'etapes infantils anteriors (com la conducta d'un infant que torna a comportar-se com un nadó quan neix un germà petit). Negació: rebuig de la realitat o de la gravetat d'un fet dolorós (com restar importància a les conseqüències d'una discapacitat diagnosticada).

Projecció: atribució dels propis sentiments o impulsos no reconeguts a una altra persona (per exemple, convertir un sentiment de rebuig en la creença que l'altre ens rebutja). ERROR FREQÜENT Confondre repressió i negació. La repressió envia un desig intern inacceptable directament a l'inconscient perquè el Jo no el percebi, mentre que la negació consisteix a refusar la realitat d'un fet objectiu o visible de l'entorn extern. Apunts de Psicologia del Desenvolupament: Infància 10 COMPROVA-HO 12 Què passa si una persona no resol adequadament el conflicte d'una etapa psicosexual segons Freud?

Valoració i aportacions de la psicoanàlisi clàssica La teoria freudiana va revolucionar la concepció de la infantesa desmitificant la idea del nen com un ésser innocent o buit de passions. Va establir el valor del primer any de vida, la relació afectiva inicial i el paper del joc, el dibuix o la paraula com a canals per expressar sentiments ocults. No obstant això, la seva metodologia rep crítiques per ser una teoria molt interpretativa i poc contrastable empíricament. A més, es troba amb cert estancament teòric modern després del seu apogeu a l'inici del segle XX, a causa del seu marcat determinisme infantil.

La teoria psicosocial d'Erik Erikson Deixeble de Freud format a Europa i traslladat posteriorment als Estats Units, Erikson va integrar elements de l'antropologia i la sociologia en el model psicoanalític. Tot i acceptar les bases psicodinàmiques, va rebutjar que la conducta humana estigui sotmesa exclusivament a la líbido biològica. Per a Erikson, l'ésser humà busca adaptar-se positivament a l'entorn i assolir el creixement harmoniós. La personalitat madura a través d'una interacció continuada entre maduració biològica i exigències socials, desplegant-se al llarg de 8 etapes psicosocials que abasten des del naixement fins a la vellesa.

A cada etapa es produeix una crisi d'identitat, entesa com un desafiament d'adaptació amb dues resolucions oposades (satisfacció o frustració). Apunts de Psicologia del Desenvolupament: Infància 11 Diagrama de les vuit etapes del desenvolupament psicosocial d'Erik Erikson. Etapa psicosocial Franja d'edat Pregunta vital associada Entorn social de referència Confiança vs. Desconfiança 0 - 1,5 anys Puc confiar en el món? Mare / Cuidadors principals Autonomia vs. Vergonya i dubte 1 - 3 anys Està bé ser jo? Pares i germans Iniciativa vs. Culpa 3 - 6 anys És correcte actuar així? Família i companys de joc Laboriositat vs. Inferioritat 6 - 11 anys Puc fer-ho? Escola i grup d'iguals Identitat vs.

Confusió 12 - 19 anys (Adolescència) Qui sóc i qui puc ser? Amics i equips Intimitat vs. Aïllament Adultesa jove (a partir dels 20) Puc estimar? Parella i família pròxima Creativitat vs. Estancament Adultesa mitjana (al voltant dels 40) Quin és el sentit de la vida? Família i àmbit professional Integritat del jo vs. Desesperació Vellesa He portat una vida plena? Comunitat i societat general Apunts de Psicologia del Desenvolupament: Infància 12 COMPROVA-HO 13 En què divergeix essencialment Erikson respecte al determinisme psicosexual de Freud? IDEES CLAU Freud divideix la personalitat en Allò (plaer i inconscient), Jo (realitat) i Superjò (deure i moral).

El Superjò s'interioritza entre els 3 i els 6 anys d'edat a partir de les normes i exigències socials durant l'etapa fàl·lica. Els mecanismes de defensa del Jo (repressió, regressió, negació i projecció) redueixen l'angoixa davant de conflictes interns. La psicoanàlisi clàssica defensa un fort determinisme infantil que situa la base de la personalitat abans dels 5 anys. Erik Erikson amplia el model a un cicle vital complet de 8 etapes marcades per crisis psicosocials i influències de l'entorn sociocultural. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 14. A quina edat i en quina etapa psicosexual freudiana s'interioritza la instància moral del Superjò? 15.

Quin mecanisme de defensa utilitza un infant que torna a comportar-se com un nadó en néixer el seu germà? 16. Quina diferència bàsica hi ha en la durada temporal del desenvolupament segons Freud i segons Erikson? MODELS TEÒRICS 3 Conductisme i teories de l'aprenentatge EN ACABAR SABRÀS Distingir els components i fenòmens bàsics del condicionament clàssic. Classificar correctament els reforços positius, negatius i càstigs en el condicionament operant. Identificar les tècniques operants per a la instauració o extinció de conductes. Explicar el mecanisme de l'aprenentatge per imitació i els factors personals en la teoria de Bandura.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 17 Si per aconseguir que un infant reculli les joguines li traiem una tasca que no li agrada, estem aplicant un càstig o un reforç? Apunts de Psicologia del Desenvolupament: Infància 13 Fonaments del conductisme i condicionament clàssic El conductisme s'estableix a partir dels treballs de John Watson, considerat el pare d'aquest corrent teòric. Aquesta perspectiva defensa que la psicologia ha d'investigar de manera exclusiva la conducta observable. Sota aquesta premissa, el desenvolupament humà s'interpreta com el resultat directe dels processos d'aprenentatge.

L'aprenentatge es defineix com un procés tècnic basat en la formació d'associacions entre estímuls i respostes ( ). DEFINICIÓ El condicionament clàssic descriu l'aprenentatge associatiu en el qual un estímul neutre adquireix la capacitat d'evocar una resposta automàtica en emparellar-se repetidament amb un estímul incondicionat. Dins del marc del condicionament clàssic, intervenen diferents elements i processos clau: Estímul Incondicionat (EI) i Resposta Incondicionada (RI): l'EI genera una resposta innata i automàtica (RI) sense aprenentatge previ, com ara l'aliment que provoca salivació.

Estímul Condicionat (EC) i Resposta Condicionada (RC): quan un estímul neutre (com el so d'una campana) s'associa de manera reiterada amb l'EI, es converteix en EC i desencadena per si sol la RC (salivació). Extinció del reflex condicionat: es produeix en presentar l' sense l' (per exemple, fer sonar la campana sense oferir menjar). La resposta condicionada es va debilitant progressivament, tot i que mai s'arriba a esborrar del tot. Generalització d'estímuls: succeeix quan la resposta condicionada s'estén a estímuls nous que presenten similituds amb l'estímul condicionat original. Esquema de les fases del condicionament clàssic i associació d'estímuls.

COMPROVA-HO 18 Si un infant manifesta por davant d'un gos i posteriorment reacciona amb la mateixa por davant d'altres animals de pèl semblants, quin fenomen del condicionament clàssic està experimentant? E R EC EI Apunts de Psicologia del Desenvolupament: Infància 14 Condicionament operant i procediments de modificació de conducta La teoria de l'aprenentatge operant, formulada per B. F. Skinner, emfatitza la influència determinant dels estímuls externs en el control de la conducta. El principi rector estableix que un organisme té tendència a repetir aquelles conductes que reben reforç i a inhibir o abandonar les que reben càstig.

Per tant, el reforç incrementa la probabilitat d'emissió d'un comportament, mentre que el càstig en disminueix la freqüència. ERROR FREQÜENT Confondre el reforç negatiu amb el càstig. El reforç (tant el positiu com el negatiu) sempre augmenta la probabilitat d'una conducta. En canvi, el càstig (positiu o negatiu) sempre en redueix o n'elimina l'aparició. El reforç negatiu implica retirar un estímul desagradable quan es fa la conducta desitjada, mai aplicar una penalització. Esquema bàsic de la diferenciació entre reforç positiu i reforç negatiu.

Concepte Efecte sobre la conducta Acció sobre l'estímul Exemples i variants Reforç positiu Incrementa la conducta Afegeix un estímul agradable Primaris (menjar) o secundaris (afalacs, felicitacions); reforçament social. Reforç negatiu Incrementa la conducta Retira un estímul desagradable Omissió de reforç negatiu; treure un element molest en executar l'acció. Càstig Disminueix la conducta Aplica un estímul aversiu o retira un estímul agradable Desensibilització sistemàtica, pèrdua de privilegis.

Per intervenir en el repertori conductual s'utilitzen procediments específics estructurats: Tècniques per establir o desenvolupar conductes: el moldejament, que consisteix a reforçar de manera progressiva aproximacions successives a una conducta complexa objectiu (com aprendre l'hàbit de rentar-se les dents pas a pas). Tècniques per reduir o extingir conductes desadaptatives: Temps fora: aïllament temporal de l'infant dels estímuls reforçadors de l'entorn (el conegut «racó de pensar»). Cost de resposta: retirada d'un reforçador o privilegi previ com a conseqüència d'un comportament inadequat (com la pèrdua de punts o retirada del carnet de conduir).

Apunts de Psicologia del Desenvolupament: Infància 15 Sacietat de l'estímul: presentació massiva de l'estímul reforçador fins que perd el seu valor atarctiu i s'atura la conducta. Càstig i desensibilització sistemàtica: aplicació de contingències per frenar respostes desajustades. ESQUEMA Tècniques operants de modificació de conducta COMPROVA-HO 19 Quina és la diferència funcional entre el moldejament i el cost de resposta? Teoria de l'aprenentatge social cognitiu de Bandura La teoria de l'aprenentatge social d'Albert Bandura amplia el conductisme clàssic integrant la cognició humana.

Bandura postula que els infants aprenen conductes noves —tant adaptatives com inadequades— mitjançant l'observació directa de les accions d'altres persones i de les conseqüències que se'n deriven, així com a través de les expectatives sobre allò que preveuen que passarà. La imitació de models esdevé una de les eines més potents en el desenvolupament infantil. Els adults actuen com a referents i models essencials per a l'infant, però els iguals (altres nens) també operen com a models d'aprenentatge destacats.

Aquest principi es va evidenciar de manera paradigmàtica en el cèlebre experiment del nino Bobo (el nino a l'habitació), on els infants van reproduir accions observades prèviament en un adult. A diferència dels models estrictament mecanicistes, Bandura sosté que l'aprenentatge observacional no és passiu ni lineal. L'infant no és un simple receptor: aporta a la situació la seva pròpia història personal. En conseqüència, el comportament final depèn de la interacció dinàmica entre les influències de l'ambient i els factors personals interns (com la motivació i l'atenció).

Tècniques per desenvolupar conductes Instauren conductes noves Moldejament Aproximacions successives guiades Tècniques per reduir conductes Eliminen respostes desadaptatives Temps fora Aïllament d'estímuls reforçadors Cost de resposta Retirada d'un reforçador Sacietat de l'estímul Presentació massiva fins cansar Apunts de Psicologia del Desenvolupament: Infància 16 PROCÉS Procés de l'aprenentatge social segons Bandura 1 Exposició al model Observació d'un adult o igual 2 Processament personal Influència de motivació i atenció 3 Valoració de conseqüències Anticipació d'allò que succeirà 4 Execució o inhibició Reproducció activa de la conducta COMPROVA-HO 20 Per què l'aprenentatge per imitació segons Bandura no es considera un procés passiu?

Aportacions i límits crítics del paradigma conductista L'enfocament conductista ha generat un gran impacte en la comprensió de l'aprenentatge humà i en la intervenció clínica i educativa. Entre les seves principals aportacions destaquen: La demostració empírica de la modificació de conducta mitjançant la manipulació ambiental. El desenvolupament de la programació educativa, fonamentada en la necessitat que qualsevol procés d'aprenentatge estigui rigorosament estructurat en passos objectius.

Malgrat aquestes contribucions, el model conductista tradicional presenta diversos aspectes crítics: Considera el subjecte des d'una posició excessivament passiva, reaccionari únicament a contingències externes. Omet el pes del desenvolupament biològic i la influència de les capacitats heretades en la conducta. Redueix la figura de l'educador o terapeuta a la d'un simple tècnic d'estímuls, deixant de banda la implicació de l'empatia, el vincle i els processos emocionals. IDEES CLAU Watson va fundar el conductisme focalitzant-se en la conducta observable i en l'associació directa entre estímul i resposta.

El condicionament clàssic explica l'adquisició de respostes reflexives davant d'estímuls neutres associats a estímuls incondicionats. El reforç sempre augmenta la freqüència d'una resposta, mentre que el càstig en redueix la manifestació. Tècniques com el moldejament permeten instaurar noves conductes, mentre que el temps fora o el cost de resposta ajuden a extingir-les. Bandura demostra amb l'aprenentatge social que la imitació de models adults o d'iguals és un procés actiu mediat per factors personals. Apunts de Psicologia del Desenvolupament: Infància 17 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 21.

Què passa amb una resposta condicionada quan l'estímul condicionat es presenta de manera reiterada sense l'estímul incondicionat? 22. Com actua el cost de resposta en la modificació d'una conducta desadaptativa? 23. Quins factors interns assenyala Bandura com a mediadors entre l'ambient i la conducta imitada? MODELS TEÒRICS 4 Constructivisme i teories socioculturals EN ACABAR SABRÀS Distingir els invariants funcionals d'assimilació i acomodació en la teoria de Piaget. Explicar la Zona de Desenvolupament Proper i la noció de bastiment segons Vygotski. Analitzar la visió de la defectologia des de la perspectiva sociocultural.

Comparar el paper del context social en els models de Piaget, Vygotski i Wallon. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 24 Com pot un infant resoldre un repte mental que encara no és capaç de superar en solitari? L'epistemologia genètica de Jean Piaget La teoria constructivista de Jean Piaget neix de la voluntat d'investigar com l'ésser humà passa d'un coneixement simple a un altre de més elaborat. Conèixer la realitat implica actuar directament sobre ella mitjançant la manipulació, la categorització, el càlcul o la deducció lógica. Mitjançant situacions quotidianes i entrevistes obertes, Piaget va constatar que les estructures cognitives es transformen progressivament.

El desenvolupament de la intel·ligència depèn de quatre factors claus: la maduració biològica, l'experiència física amb els objectes, la interacció social i la recerca activa d'autoregulació o equilibri. DEFINICIÓ Un esquema és la unitat psicològica bàsica del funcionament cognitiu. Representa patrons d'acció organitzats que inicialment es manifesten com a conductes reflexes motores i que, amb el temps, s'interioritzen formant operacions mentals representatives. L'evolució intel·lectual està regulada per mecanismes biològics universals: Invariants estructurals: Limitacions i capacitats biològiques que la nostra espècie posseeix per captar el món exterior.

Apunts de Psicologia del Desenvolupament: Infància 18 Invariants funcionals: Processos constants que articulen l'adaptació cognitiva al llarg de tota la vida: l'assimilació i l'acomodació. La ment busca una sintonia contínua entre les estructures internes i les demandes de l'ambient. Quan apareix informació nova que els esquemes previs no poden interpretar, es produeix un estat de pertorbació conegut com a conflicte cognitiu. Aquest desequilibri obliga el subjecte a modificar els seus esquemes; no obstant això, si la discrepància resulta excessiva o permanent, esdevé nociva per a l'aprenentatge. CICLE Cicle d'adaptació cognitiva de Piaget 1.

Equilibri inicial: Els esquemes previs interpreten la realitat. 2. Pertorbació: Contacte amb informació discrepant de l'entorn. 3. Conflicte cognitiu: Desajust intern que exigeix una solució activa. 4. Acomodació: Reorganització o creació de nous esquemes mentals. 5. Nou equilibri: Estructura cognitiva més potent i estable. COMPROVA-HO 25 Quina és la diferència funcional bàsica entre assimilació i acomodació?

Estadis piagetians i aplicacions educatives Piaget va descriure una successió d'estadis universals a través dels quals s'organitza la intel·ligència (per aprofundir en cadascun d'ells, vegeu «Desenvolupament infantil — Dels 0 als 3 anys», «Desenvolupament infantil — Dels 3 als 6 anys» i «Desenvolupament infantil — Dels 7 als 12 anys»): 1 Equilibri inicial 2 Pertorbació 3 Conflicte cognitiu 4 Acomodació 5 Nou equilibri Apunts de Psicologia del Desenvolupament: Infància 19 Estadi Franja d'edat Trets cognitius principals Sensoriomotor 0 a 2 anys Intel·ligència pràctica motora; resolució empírica de problemes i estructuració inicial de l'espai i la causalitat.

Preoperatori 2 a 6 anys Pensament intuïtiu i representatiu; fort marcatge de l'egocentrisme i dependència perceptiva directa. Operacions concretes 6 a 11 anys Pensament lògic aplicat a situacions reals i manipulables; assoliment de la conservació de la matèria. Operacions formals 11 a 15 anys Raonament hipoteticodeductiu i pensament combinatori; capacitat d'abstracció sistemàtica. Aquest enfocament va impulsar la pedagogia activa i operatòria, on l'estudiant és el protagonista actiu del seu aprenentatge i el mestre fa de mediador davant dels reptes.

Tanmateix, el model va rebre crítiques importants: Desfasaments operatius: L'existència de desfasaments horitzontals i verticals mostra que la familiaritat amb el context i la tasca pot alterar notablement el moment en què es resol un problema. Biaix sociocultural: Piaget va infravalorar la incidència de l'entorn comunitari. Els entorns amb alta escolarització avancen les estructures lògiques entre 1 i 2 anys, i l'arribada al pensament formal depèn en gran mesura de l'educació rebuda. ERROR FREQÜENT Creure que per a Piaget la maduració biològica basta per si sola per avançar d'un estadi al següent.

La maduració estableix el marc de possibilitats, però cal l'acció directa de l'infant sobre els objectes i la resolució activa de conflictes cognitius per construir estructures noves. La teoria sociocultural de Lev Vygotski Per a Lev Vygotski, les funcions psicològiques superiors no sorgeixen de la maduració individual aïllada sinó de la interacció amb la cultura, els costums i els adults de la comunitat. L'infant actua sobre l'entorn i el transforma, però aquest entorn social també modela de forma decisiva els seus processos mentals. Apunts de Psicologia del Desenvolupament: Infància 20 Esquema dels processos psicològics elementals i superiors segons Lev Vygotski.

Els processos psicològics s'estructuren en dues grans línies de desenvolupament: Línia natural (Processos elementals): Compartits amb altres espècies i d'arrel filogenètica (sensopercepció, atenció bàsica i memòria no voluntària). Tenen un pes cabdal en el nounat i no requereixen mediació semiótica. Línia cultural (Processos superiors): Específics dels éssers humans i vinculats a la història social: Rudimentaris: Universals dins de la vida cultural col·lectiva, com la parla oral quotidiana. Avançats: No universals, vinculats a institucions formals i pràctiques conscients deliberades, tals com la llengua escrita o els conceptes científics.

El llenguatge constitueix la peça clau del sistema de signes que possibilita la transmissió cultural i estructura el pensament humà. COMPROVA-HO 26 Quina diferència estableix Vygotski entre processos psicològics superiors rudimentaris i avançats? La ZDP, la bastida i la defectologia Vygotski formula la Zona de Desenvolupament Proper (ZDP) com la distància que separa les tasques que un infant pot realitzar de manera autònoma i aquelles que pot assolir amb la guia o cooperació d'un tutor o company més capacitat. Apunts de Psicologia del Desenvolupament: Infància 21 Diagrama de la Zona de Desenvolupament Proper i el procés de bastiment.

A partir d'aquest concepte sorgeix la metàfora de la bastida: l'acompanyant ofereix un suport estructurat i intens al començament de l'aprenentatge d'una habilitat nova (com aprendre a anar en bicicleta) i el retira progressivament a mesura que l'aprenent adquireix autonomia. Així, l'educació no s'ha de limitar a instruir fets tancats sinó que ha de provocar aprenentatges significatius, els quals requereixen donar sentit propi als continguts.

En l'àmbit de la defectologia, Vygotski va defensar l'atenció de les persones amb dèficits visuals, auditius o intel·lectuals des d'una perspectiva positiva i no discriminatòria: Aprofitar la plasticitat cerebral primerenca mitjançant un diagnòstic precoç per potenciar les rutes compensatòries. Assumir que les dificultats comunicatives poden limitar el desenvolupament cognitiu si no s'intervé a temps. Tractar els individus amb discapacitat com a subjectes de ple dret amb interessos, afectes i motivacions, transformant les actituds socials de la comunitat per construir una societat realment inclusiva.

El model integrador d'Henri Wallon Henri Wallon planteja que el creixement humà està determinat de forma indissociable per tres components bàsics: el fisiològic (la maduració biològica), el psicològic i el social. Per a Wallon, l'espai social és inclús més determinant que l'entorn físic inert, fins al punt que sense convivència humana és inviable un desenvolupament normalitzat, tal com demostren els casos d'infants salvatges. Apunts de Psicologia del Desenvolupament: Infància 22 Des del naixement, el nadó és un organisme eminentment social. Abans d'adquirir la parla, s'estableix una empatia afectiva intensa amb les figures d'atenció basada en l'expressió dels afectes.

Aquesta comunicació preverbal primitiva constitueix l'arrel de les interaccions posteriors i fa possible el desenvolupament cognitiu i emocional de la criatura. Dimensió d'anàlisi Jean Piaget Lev Vygotski Henri Wallon Motor primordial Acció individual i autoregulació cognitiva. Interacció social i apropiació d'eines culturals. Interacció biopsicosocial i vincle afectiu. Paper del medi social Factor secundari que acompanya el ritme maduratiu. Element motor essencial que guia el desenvolupament. Medi primordial, superior al context físic. Estatus del llenguatge Subordinat a la constitució prèvia d'estructures lògiques. Mediador semiótic indispensable del pensament.

Precedit per l'expressió emocional i afectiva preverbal. COMPROVA-HO 27 Per què Wallon considera que el medi social té més pes que el medi físic en el desenvolupament humà? IDEES CLAU Piaget defineix el desenvolupament intel·lectual com un procés d'adaptació biològica basat en la dialèctica d'assimilació i acomodació. El conflicte cognitiu apareix quan la nova experiència trenca l'equilibri dels esquemes previs i força la reorganització mental. Vygotski sosté que les relacions socials i la cultura són el veritable motor del pensament i divideix els processos en naturals i superiors.

La Zona de Desenvolupament Proper assenyala l'espai d'intervenció educativa mitjançant el bastiment guiat per un company o adult. La defectologia vygotskiana prioritza el diagnòstic precoç, la plasticitat i una mirada social integradora de la persona amb discapacitat. Wallon defensa la integració de factors fisiològics, psicològics i socials, situant l'empatia afectiva i la comunicació preverbal com a punt de partida de la sociabilitat. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 28. Quins són els dos invariants funcionals de Piaget i quina funció tenen en l'aprenentatge? 29. En què consisteix la metàfora de la bastida en relació amb la ZDP? 30.

Quins tres factors defineixen el desenvolupament segons la perspectiva d'Henri Wallon? Apunts de Psicologia del Desenvolupament: Infància 23 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 31. Quin principi regeix el funcionament de l'Allò segons el model freudià? 32. Quin mecanisme de defensa consisteix a atribuir a altres persones els propis sentiments o impulsos inacceptables? 33. Durant quina etapa té lloc el conflicte entre iniciativa i culpa segons Erikson? 34. Quina és una crítica principal que rep la teoria psicoanalítica de Freud des del punt de vista científic? 35. Quin és l'objecte d'estudi exclusiu del conductisme segons John Watson? 36.

Quina funció té el reforç negatiu en el condicionament operant de Skinner? 37. Com s'anomena la tècnica d'instauració de conductes basada en l'aprenentatge per aproximacions successives? 38. Quina aportació central distingeix la teoria de Bandura del conductisme clàssic?

Principi del deure a) Principi d'adaptació social b) Principi del plaer c) Principi de realitat d) Repressió a) Negació b) Projecció c) Regressió d) D'1 a 3 anys a) Dels 3 als 6 anys b) Dels 0 als 1,5 anys c) Dels 6 als 11 anys d) Ignorar el paper de la infantesa a) Donar massa importància a l'adolescència b) Ser altament interpretativa i poc contrastable c) Rebutjar l'existència de l'inconscient d) La conducta observable a) Els processos inconscients b) L'etapa del desenvolupament biològic c) Els conflictes cognitius interns d) Extingir l'associació entre estímuls a) Disminuir una conducta desadaptativa b) Castigar una resposta inadequada c) Incrementar la freqüència d'una conducta d) Moldejament a) Cost de resposta b) Sacietat de l'estímul c) Temps fora d) L'exclusió total dels factors ambientals a) El paper actiu i imitatiu de l'observació b) La passivitat absoluta del subjecte c) L'aprenentatge com a procés purament tècnic d) Apunts de Psicologia del Desenvolupament: Infància 24 39.

Com anomena Piaget l'adaptació que modifica un esquema per encaixar nova informació? 40. Quin tipus de procés psicològic superior és la llengua escrita segons Vygotski? 41. Quina fita assenyala el límit superior de la Zona de Desenvolupament Proper? 42. Segons Wallon, quin és el fonament primitiu de la comunicació infantil?

Pertorbació a) Acomodació b) Equilibrament c) Assimilació d) Elemental a) Filogenètic b) Avançat c) Rudimentari d) El nivell de reflexos arcaics a) El nivell real autònom b) El nivell de maduració biològica c) El nivell potencial amb ajuda d) El raonament formal lògic a) L'ús de símbols gràfics b) L'expressió dels afectes c) La deducció d'hipòtesis d) Apunts de Psicologia del Desenvolupament: Infància 25 5 Etapa prenatal i naixement EN ACABAR SABRÀS Distingir les etapes de la gestació i classificar els tipus de part segons les setmanes de durada. Descriure les principals fites biològiques del període embrionari i del període fetal.

Identificar els principals teratògens i interpretar la puntuació del test d'Apgar en el nounat. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 43 Per què un medicament o infecció pot provocar deformitats físiques greus al segon mes d'embaràs, però només alteracions de mida al vuitè mes? L'estudi del desenvolupament infantil comença abans del naixement, examinant com les condicions biològiques i ambientals configuren les bases de la vida. Aquesta etapa inicial comprèn des de la unió dels gàmetes fins al part, així com els primers minuts d'adaptació al medi extrauterí.

ESQUEMA Etapes del desenvolupament infantil Desenvolupament infantil 5 Etapa prenatal i naixement 6 Dels 0 als 3 anys 7 Dels 3 als 6 anys 8 Dels 7 als 12 anys Desenvolupament prenatal i part Zigot, embrió, fetus i naixement Primera infància (0-3 anys) Psicomotricitat, aferrament i llenguatge Segona infància (3-6 anys) Funció simbòlica i joc Etapa escolar (7-12 anys) Operacions concretes i moral Apunts de Psicologia del Desenvolupament: Infància 26 Cronologia de la gestació i període del zigot La durada de l'embaràs humà s'organitza en funció de les setmanes de gestació. Un naixement es considera un part a terme quan té lloc entre la setmana 37 i la 42, moment òptim de maduresa orgànica.

Si l'expulsió es produeix abans de la setmana 37 (especialment entre les setmanes 28 i 36), es cataloga com a part prematur. En canvi, si l'embaràs s'allarga més enllà de la setmana 42, es tracta d'un part tardà. Eix cronològic del desenvolupament prenatal i classificació del moment del part. El procés comença amb el període del zigot, que abasta des de la fecundació fins al final de la segona setmana (setmanes 0 a 2). La cèl·lula inicial es divideix successivament mentre viatja cap a l'úter fins a adherir-se al seu revestiment intern.

Durant aquesta fase s'inicia la configuració de les membranes protectores i nutritives, entre elles la formació del líquid amniòtic, encarregat d'esmorteir cops físics i mantenir constant la temperatura corporal del nou organisme. COMPROVA-HO 44 Quina diferència temporal defineix un part prematur respecte d'un a terme i d'un tardà? El període embrionari: màxima vulnerabilitat estructural El període embrionari transcorre entre la setmana 3 i la setmana 9 de gestació. Aquest lapse representa la fase crítica d'organogènesi, durant la qual es delimiten les estructures corporals bàsiques i s'inicien els sistemes vitals primitius. Setmanes 3 i 4: L'embrió mesura aproximadament 0,6 cm.

Es comencen a diferenciar el cap, el coll i el tronc, acompanyats dels esbossos dels sistemes nerviós, ossi i muscular. Es configuren el cervell primitiu, la medul·la espinal, els primers batecs cardíacs, l'aparell digestiu primitiu i les estructures dels ulls i les orelles. Setmanes 5 a 10: Cap a aquest interval l'embrió assoleix uns 2,5 cm. S'estableixen trets corporals exteriors com la cara, les cames, els braços i els dits, i es formen òrgans interns fonamentals com els pulmons. Apareixen la sensibilitat tàctil inicial i els primers moviments embrionaris. Durant la setmana 7, el ritme de neurogènesi és extraordinari: es generen aproximadament 100.000 cèl·lules nervioses per minut.

A causa d'aquesta ràpida divisió i diferenciació cel·lular, el període embrionari és la finestra de màxima sensibilitat als agents teratògens, ja que qualsevol pertorbació pot provocar malformacions morfològiques estructurals greus. Apunts de Psicologia del Desenvolupament: Infància 27 ERROR FREQÜENT Confondre la fase de màxima susceptibilitat teratogènica pensant que és el període fetal tardà pel fet que el fetus és més gran. Les alteracions morfològiques greus ocorren durant el període embrionari (setmanes 3-9), moment en què s'estan construint les estructures bàsiques dels òrgans.

El període fetal i la viabilitat extrauterina El període fetal s'estén des de la setmana 11 fins al part (setmana 40 aproximadament). En aquesta etapa no es creen nous òrgans principals, sinó que es produeix el creixement corporal accelerat i la maduració fisiològica dels teixits ja establerts. Franja temporal Mides mitjanes Fites maduratives i conductuals Setmanes 11-12 7,5 cm / 28 g Genitals externs diferenciats a la setmana 12. Batec detectable amb estetoscopi. El cap representa gairebé la meitat de la longitud total. Setmanes 13-16 - Enduriment ossi i consolidació muscular. Moviments actius perceptibles a partir de la setmana 16.

Setmanes 17-20 30 cm / 400 g Maduració cerebral que permet percebre estímuls acústics. Presència d'ungles i major repertori motor. Setmanes 25-28 - Creixement cerebral intens i inici del control de funcions vitals bàsiques. Resposta visual a la lluentor de la llum. Setmana 36 50 cm / 3.400 g Acumulació de teixit adipós subcutani. Transferència d'anticossos materns de protecció immunitària. Setmanes 37-40 - El fetus es col·loca amb el cap cap avall preparant-se per al trànsit pel canal del part.

Una fita fonamental té lloc a la setmana 28: el fetus assoleix la viabilitat extrauterina, atès que el seu sistema nerviós i la resta de sistemes orgànics tenen prou maduresa per sostenir les funcions vitals bàsiques fora del si matern si rep assistència mèdica. COMPROVA-HO 45 Quina diferència principal separa el desenvolupament del període embrionari del període fetal? Riscos materns i agents teratògens Els agents teratògens són elements ambientals que poden alterar el desenvolupament prenatal i produir defectes congènits, anomalies o danys funcionals. Apunts de Psicologia del Desenvolupament: Infància 28 Taula d'agents teratògens i les seves conseqüències sobre el fetus.

Dins les condicions intrínseques de la mare, l'edat materna és rellevant: per sota dels 14 anys o per sobre dels 40 anys (o a partir dels 35-36 anys) augmenta el risc de complicacions, pes baix i alteracions genètiques com la síndrome de Down. Altres condicions clíniques que augmenten el risc són la presència de diabetis materna, anèmia, obesitat, trastorns mentals, un pes matern inferior a 45 kg o superior a 90 kg, una alçada inferior a 140 cm, embarassos múltiples, així com antecedents d'avortaments previs o fills anteriors amb malformacions.

Tipologia Exemple de teratogen Danys o efectes potencials Condicions maternes Malnutrició Problemes de creixement, prematuritat, dèficits atencionals, discapacitat intel·lectual o cardiopaties. Medicaments Aspirina (dosis altes) Complicacions gestacionals diverses. Medicaments Barbitúrics Dificultats respiratòries neonatals. Medicaments Talidomida Deformitats greus en les extremitats i anomalies sensorials. Substàncies tòxiques Drogues Retard en el creixement intrauterí, part prematur i irritabilitat neonatal. Substàncies tòxiques Alcohol Danys cerebrals, retard del creixement, discapacitat intel·lectual i síndrome d'abstinència.

Apunts de Psicologia del Desenvolupament: Infància 29 Tipologia Exemple de teratogen Danys o efectes potencials Mediambientals i dieta Plom i mercuri (peixos com tauró o certs tonyines) Avortament espontani, anèmia i danys en el desenvolupament cerebral. Mediambientals Radiacions Mutacions genètiques, leucèmia i pèrdua de l'embaràs. Transició a la parentalitat i valoració clínica neonatal La gestació i l'arribada d'un infant provoquen canvis psicològics intensos.

En la mare poden sorgir incerteses formatives o laborals, dificultats per assumir el nou paper, canvis en la dinàmica de parella, transmissió de patrons de criança familiars i risc de depressió postpart per factors hormonals i emocionals. En el pare, la transició implica redefinir el seu rol i adaptar-se als canvis en la convivència autònoma prèvia. Per identificar circumstàncies adverses, s'utilitza l'anamnesi perinatal: entrevista clínica en què es recullen els antecedents i riscos de la gestació per orientar la prevenció i la intervenció psicopedagògica primerenca.

En el moment del naixement es duen a terme dues exploracions immediates: la valoració dels reflexos neurològics (vegeu «Desenvolupament infantil — Dels 0 als 3 anys») i el test d'Apgar, una eina ràpida per determinar la vitalitat fisiològica de l'infant.

Paràmetre Puntuació: 2 punts Puntuació: 1 punt Puntuació: 0 punts Freqüència cardíaca Superior a 100 batecs per minut Inferior a 100 batecs per minut Absent (sense pols) Esforç respiratori Respiració regular i plor fort Respiració lenta i irregular Absent (sense respiració) Irritabilitat reflexa Esternut o tos davant l'estímul Ganyota o gest facial dèbil Absent (sense resposta) Tonus muscular (activitat) Moviments actius i espontanis Extremitats semiflexionades Flacciditat o to muscular tou Aparició (color de la pell) Rosat en tot el cos Cos rosat amb extremitats blavoses Pell blavosa, grisa o pàl·lida global COMPROVA-HO 46 Quins són els cinc signes clínics que avalua el test d'Apgar just després del part?

Immaduresa biològica i atenció primerenca a la prematuritat Els infants que neixen abans de la setmana 37 presenten trets derivats de la immaduresa dels seus teixits: Presència abundant de pilositat corporal (lanugen). Apunts de Psicologia del Desenvolupament: Infància 30 Pell fina, lluent i translúcida que deixa veure la xarxa venosa subjacent. Escassa quantitat de teixit adipós corporal. Tonus muscular reduït i menor activitat física general. Dificultats respiratòries per manca de maduresa pulmonar, amb risc de pneumònia. Incoordinació entre la succió, la deglució i la respiració, que dificulta l'alimentació autònoma. Sovint aquests nounats han de romandre aïllats en una incubadora.

Aquest medi artificial pot endarrerir l'acoblament afectiu inicial amb la família. Davant les possibles seqüeles físiques, cognitives o relacionals, intervenen els serveis de la xarxa de Centres de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CDIAP), especialitzats en el seguiment i l'atenció de la petita infància en situació de vulnerabilitat. IDEES CLAU Un part es considera a terme entre les setmanes 37 i 42, prematur abans de la setmana 37 i tardà a partir de la 42. El període embrionari (setmanes 3-9) és el moment de formació d'estructures corporals bàsiques i la fase de més sensibilitat als agents teratògens.

A la setmana 7 de gestació es produeix una neurogènesi accelerada de vora 100.000 cèl·lules nervioses per minut. A partir de la setmana 28 el fetus aconsegueix viabilitat extrauterina per la maduresa dels seus teixits i del sistema nerviós. El test d'Apgar mesura immediatament després del part cinc paràmetres vitals bàsics: freqüència cardíaca, respiració, irritabilitat, tonus i coloració. Els nadons prematurs mostren immaduresa orgànica i muscular, i poden rebre acompanyament als CDIAP per pal·liar possibles seqüeles. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 47. Per què el període embrionari (setmanes 3 a 9) és més vulnerable als teratògens que el període fetal? 48.

Quina funció té l'anamnesi perinatal en l'àmbit de la psicologia del desenvolupament? Apunts de Psicologia del Desenvolupament: Infància 31 DESENVOLUPAMENT INFANTIL 6 Dels 0 als 3 anys EN ACABAR SABRÀS Distingir les característiques biomètriques, ritmes basals i reflexos arcaics del nounat. Aplicar les lleis cefalocaudal i proximodistal a la seqüència del desenvolupament psicomotor. Classificar els sis subestadis sensoriomotors de Piaget i els tres tipus de reaccions circulars. Explicar el paper de l'atenció conjunta i els formats de Bruner en l'adquisició del llenguatge. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 49 Com sap un nadó que un objecte continua existint si l'amaguem completament sota una manta?

Característiques físiques i biològiques del nounat El naixement a terme situa el nadó en uns paràmetres corporals concrets: la majoria neixen amb un pes d'entre 2.750 i 5.000 grams i fan entre 45 i 55 centímetres de longitud. La seva fesomia presenta un cap proporcionalment voluminós i una mandíbula retreta, tret anatòmic que facilita l'acoblament al pit matern durant la lactància. La pell mostra una tonalitat rosada i sol conservar borrissol prenatal que encara no s'ha desprès. Durant les primeres jornades extrauterines es produeix una pèrdua ponderal fisiològica: els nounats perden fins a un 10% del seu pes corporal per eliminació de líquids.

Aquesta reducció s'inverteix al voltant del cinquè dia de vida, moment en què comencen a recuperar massa de manera sostinguda. Pel que fa als ritmes interns, el nadó disposa d'un rellotge biològic innat que regula l'alimentació, l'excreció i el son. Dorm al voltant d'unes 16 hores diàries, repartides en períodes de son actiu i son tranquil (entre 6 i 8 cicles al dia), despertant-se de forma regular cada 2 o 3 hores tant de dia com de nit. PER RECORDAR-HO La pèrdua de pes inicial no és patològica sinó un ajust fisiològic normal per deshidratació relativa; als 5 dies de vida el nadó ja reprèn el guany ponderal regular.

COMPROVA-HO 50 Quina funció adaptativa té la mandíbula retreta del nounat durant els primers mesos? Els reflexos arcaics del nounat Els reflexos arcaics constitueixen l'eina bàsica d'adaptació i supervivència inicial del nadó. Són respostes musculars automàtiques i innates desencadenades davant determinats estímuls sensorials. El nounat presenta aproximadament 27 reflexos arcaics principals, governats pels centres cerebrals Apunts de Psicologia del Desenvolupament: Infància 32 inferiors o subcorticals. Amb la maduració del sistema nerviós, aquestes respostes involuntàries desapareixen o es transformen en conductes voluntàries apreses.

Reflex Estímul i manifestació motriu Significat adaptatiu o evolució Succió Pressió o contacte sobre el paladar; provoca moviments rítmics de succió. Assegura la nutrició immediata mitjançant la lactància. Punts cardinals (recerca) Toc a la comissura de la boca; gira el cap i obre la boca buscant l'estímul. Orientació directa cap a la font d'aliment. Prensió palmar Pressió d'un objecte o dit al palmell de la mà; tanca els dits amb força creixent. Patró d'a subjecció innat; antecedeix la manipulació voluntària. Gateig Col·locat cap per avall, pressió a les plantes dels peus; estira les cames empenyent el cos. Propulsió postural primerenca.

Marxa automàtica Sostingut en vertical amb les plantes tocant una superfície ferma; fa passes rítmiques. Patró locomotor primitiu controlat pel tronc encefàlic. Tònic del coll (esgrima) Gir passiu del cap cap a un costat; estén el braç d'aquell costat i flexiona l'oposat. Dura fins als 5-6 mesos; coordina la visió amb l'extremitat estesa. Moro Caiguda brusca del cap cap enrere; obre bruscament braços i cames, plora i replega extremitats. Reacció defensiva d'alarma davant la pèrdua d'estabilitat.

ERROR FREQÜENT Confondre els centres de control: els reflexos arcaics estan dirigits pels centres cerebrals inferiors (subcorticals i tronc encefàlic), no pas per l'escorça cerebral superior, que encara és immadura en néixer. La seva persistència més enllà de les edats normals és un signe d'alerta neurològica. Lleis del desenvolupament psicomotor i motricitat La transició des de la postura tombada fins a la bipedestació autònoma segueix una organització corporal estricta. El desenvolupament psicomotor segueix dues lleis fonamentals de maduració: la cefalocaudal i la proximodistal. Esquema dels eixos maduratius psicomotors: lleis cefalocaudal i proximodistal.

Apunts de Psicologia del Desenvolupament: Infància 33 D'acord amb la llei cefalocaudal, el domini corporal progressa des del cap fins a les extremitats inferiors (primer es controla el coll, després el tronc i finalment les cames). Segons la llei proximodistal, el control muscular avança des de l'eix corporal central cap a la perifèria (primer es mouen les espatlles i els braços, i posteriorment s'arriba a la manipulació fina amb els dits). Es distingeixen dos sistemes motors: Sistema motor gruixut: implica els grans grups musculars responsables del cap, tronc, braços i cames per assolir el control postural i la locomoció.

Sistema motor fi: requereix la coordinació de petits músculs en mans, dits, peus, ulls i llavis per a tasques precises com la prensió en pinça. L'assoliment de la marxa independent recorre una seqüència estructurada: primer el rèptil o arrossegament, seguit pel gateig a quatre grapes i, finalment, la marxa amb balanceig corporal i coordinació dinàmica. PROCÉS Seqüència madurativa de la locomoció cap a la bipedestació Les escales evolutives estandarditzades (com la taula Haizea-Llevant) permeten seguir cronològicament aquestes fites: 1-2 mesos: aixeca el cap i les espatlles estant bocaterrosa; s'espanta davant sorolls sobtats i es calma amb la veu de la mare.

3-6 mesos: es mira les mans i comença a jugar-hi; sosté un sonall i l'agita voluntàriament; cap als 6 mesos agafa els seus propis peus descobrint l'esquema corporal. 7-9 mesos: es manté dret recolzant-se als barrots del bressol; llança objectes a terra repetidament per explorar l'espai. 10-12 mesos: camina si se l'agafa de la mà; estira d'un llençol per apropar-se objectes allunyats. 13-24 mesos: camina sol; puja escales amb ajuda de l'adult; fa servir la cullera per menjar; es treu sabates i mitjons; comença a córrer i saltar.

Control cefàlic Aixecament de cap i espatlles estant bocaterrosa 1 Rèptil Desplaçament arrossegant el cos sobre el terra 2 Gateig Coordinació de mans i genolls a quatre grapes 3 Bipedestació amb suport Manteniment dret agafant-se a mobles o barrots 4 Marxa autònoma Desplaçament bíped independent coordinant el balanceig 5 Apunts de Psicologia del Desenvolupament: Infància 34 25-36 mesos: assoleix el control voluntari dels esfínters i manifesta una preferència lateral clara per l'ús d'una de les mans. COMPROVA-HO 51 Segons quina llei del desenvolupament un infant aprèn a moure els braços abans de fer la pinça amb els dits?

Desenvolupament dels sentits L'aparell sensorial recull la informació que permetrà construir el coneixement del món (vegeu «Introducció a la psicologia del desenvolupament» per a la interacció biopsicosocial). Taula…