Psicologia del desenvolupament I: Infància - Apunts

I 0 flashcards i 4 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS PSICOLOGIA DEL CICLE VITAL: PSICOLOGIA DEL DESENVOLUPAMENT I: INFÀNCIA Grau en Psicologia Universitat Ramon Llull AprenAI 2026-2027 Apunts clau de Desenvolupament I (Infància): teories cognitives, etapes del joc, judici moral, psicomotricitat, adquisició del llenguatge i grafisme. APREN.AI Índex 1 Models teòrics del desenvolupament cognitiu i representacional 1. La teoria dialèctica del desenvolupament d'Henri Wallon 2. La construcció d'esquemes i scripts: Katherine Nelson 3. Bruner, Karmiloff-Smith i Sigel: mediació i redescripció cognitiva 4. La interacció triàdica i el debat epistemològic: Rodríguez, Piaget i Vygotski 2 El joc infantil i les modalitats de tutela 1.

Naturalesa i evolució del joc infantil 2. Tipologies de joc en funció de l'edat 3. Avaluació del joc simbòlic i sistemes de mesura 4. Modalitats de tutela adulta i mediació entre iguals 3 Desenvolupament psicomotor i del judici moral 1. Teories del desenvolupament moral: Piaget, Kohlberg i Gilligan 2. Lleis i evolució del desenvolupament psicomotor 3. Fites motores de la primera infància a l'adolescència 4 Adquisició del llenguatge i expressió gràfica 1. Comunicació, llenguatge i pensament 2. Dimensions i etapes del desenvolupament lingüístic 3. Evolució de l'expressió gràfica segons Luquet i Lowenfeld 4.

Avaluació clínica del Dibuix de la Figura Humana (DFH) i Piaget 5 Resum per repassar Models teòrics i representació mental El joc infantil i les modalitats de tutela Desenvolupament psicomotor i judici moral Llenguatge i expressió gràfica Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions. Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Psicologia del desenvolupament I: Infància - Apunts 1 1 Models teòrics del desenvolupament cognitiu i representacional EN ACABAR SABRÀS Distingir les fases del desenvolupament dialèctic d'Henri Wallon.

Comprendre la funció dels scripts i el model del nucli funcional de Katherine Nelson. Diferenciar els tres nivells de coneixement del Model de Redescripció Representacional. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Com pot un nadó associar un objecte a la seva funció abans fins i tot d'aprendre a parlar o manipular-lo activament? 1. La teoria dialèctica del desenvolupament d'Henri Wallon La teoria del desenvolupament d'Henri Wallon parteix d'una relació dialèctica entre l'infant i el medi sociocultural, on l'emoció constitueix el veritable motor que impulsa l'evolució infantil.

Al llarg de la infància, el desenvolupament oscil·la entre fases centrípetes (orientades cap a la construcció del propi jo) i fases centrífugues (orientades cap a la conquesta del món exterior): Estadi d'impulsivitat motriu (0-5 mesos): període marcat per la son perllongada i un treball intens de recepció d'informació de caràcter centrípet i anabòlic. Estadi emocional (6-12 mesos): etapa centrípeta on s'inicia la relació activa amb l'entorn i es consolida el vincle. El nadó expressa demandes mitjançant el plor i reacciona a estímuls agradables, configurant una simbiosi afectiva de dependència mútua: el pas de la dependència biològica a la necessitat psicològica respecte a la mare.

Estadi sensoriomotor (1-3 anys): fase centrífuga. L'autonomia que proporciona la marxa provoca una activitat constant. S'observen nombroses conductes repetitives (com insistir a explicar el mateix acudit), una necessitat funcional indispensable per consolidar aprenentatges. Estadi del personalisme (3-6 anys): fase centrípeta corresponent a l'etapa preescolar o parvulari. El nen necessita reafirmar-se per diferenciar-se de les figures parentals mitjançant l'oposició sistemàtica a l'altre. Destaca un marcat egocentrisme (considera la pròpia visió del món com l'única vàlida i desitja ser el centre d'atenció), trobant en el joc el seu espai privilegiat de maduració.

Estadi del pensament categorial (6-12 anys): coincideix amb l'educació primària. L'infant desenvolupa autodisciplina mental i pren consciència de patrons concrets d'actuació. Es produeix una transició cognitiva fonamental: passa del pensament sincrètic (fins als 9 anys, basat en estructures binàries i contrastos extrems com cotxe/moto, blanc/negre, fosc/llum) al pensament categorial, que analitza la realitat integrant múltiples perspectives i categoritzant elements, cosa que possibilita elaborar definicions conceptuals.

Estadi de la pubertat i l'adolescència (+12 anys): retorn a una orientació centrípeta cap al món interior, caracteritzada per la desorganització temporal i l'oposició a l'entorn. Psicologia del desenvolupament I: Infància - Apunts 2 COMPROVA-HO 2 Per què la fase del personalisme (3-6 anys) recorre a l'oposició als pares? 2. La construcció d'esquemes i scripts: Katherine Nelson Katherine Nelson reelabora el constructivisme clàssic integrant la influència sociocultural.

Mentre que per a Piaget tot coneixement arrenca necessàriament de l'acció motriu directa de l'infant, Nelson proposa que un esquema representatiu pot sorgir sense acció directa prèvia, a través de la simple exposició a patrons ambientals (com associar la cadireta al cotxe després de mesos d'experiència passiva). Nelson introdueix el concepte d'scripts o estructures de successos, entesos com a representacions mentals seqüencials ordenades segons criteris de causalitat i temporalitat (per exemple, la rutina de dinar a la trona: asseure's, menjar, beure aigua, netejar la boca, fer el rotet i baixar).

Aquests guions s'interioritzen i posteriorment es reprodueixen en el joc simbòlic: Estructures fortes: mostren una dependència causal estricta (per banyar un nino cal mullar-lo i ensabonar-lo abans d'eixugar-lo; al joc de botigues cal triar la compra abans de pagar). Estructures dèbils: seqüències flexibles i sensibles a variacions situacionals (l'ordre en què es visita la carnisseria o la fruiteria). En el seu Model del Nucli Funcional (MNF), Nelson assenyala que la funcionalitat d'un objecte i la percepció dels seus trets són els primers indicadors cognitius.

L'infant comprèn l'entorn a partir del que ha fet amb les coses, de manera que el llenguatge familiar quotidià és clau per categoritzar sense necessitat de recórrer a vocabulari artificialment infantilitzat. 3. Bruner, Karmiloff-Smith i Sigel: mediació i redescripció cognitiva Jerome Bruner distingeix tres modalitats de representació mental: Icònica: mitjançant imatges mentals o dibuixos. Enactiva: de naturalesa dinàmica, basada en seqüències d'acció motriu. Simbòlica: mitjançant codis arbitraris com la paraula, el gest simbòlic o el dibuix.

Bruner concep la bastida (metàfora lligada a la Zona de Desenvolupament Pròxim o ZDP) com el suport que ofereix l'adult per permetre a l'infant assolir fites cognitives que no podria aconseguir sol. Aquesta interacció s'estructura en formats, espais comunicatius estables que possibiliten l'aprenentatge gràcies a un tutor que no imposa solucions tancades, sinó que facilita pistes i suggeriments. D'altra banda, Annette Karmiloff-Smith exposa el desenvolupament des d'un enfocament més endogen (arrelat a condicionants biològics) mitjançant el Model de Redescripció Representacional (RR), procés pel qual la informació implícita en la ment es transforma successivament en coneixement explícit.

Defineix tres nivells: Coneixement implícit (procedural): l'infant domina el procediment pràctic perquè el realitza eficaçment, però sense consciència reflexiva. 1 Psicologia del desenvolupament I: Infància - Apunts 3 Finalment, Irving Sigel estudia la competència representacional, que exigeix la conservació del significat (comprenent que la funció d'un objecte preval sobre les seves variacions formals) i l'ús de la capacitat representativa lligada a l'estructuració temporal. Mitjançant les estratègies de distanciament, s'orienta els infants en escoles bressol a treballar seqüències temporals (passat, present i futur), potenciant la consolidació espontània dels seus esquemes representatius.

COMPROVA-HO 3 En què es distingeix el coneixement implícit de l'explícit verbal segons Karmiloff-Smith? 4. La interacció triàdica i el debat epistemològic: Rodríguez, Piaget i Vygotski Cintia Rodríguez proposa superar les concepcions estrictament duals establint la interacció triàdica com a unitat analítica fonamental: la relació indissociable entre adult, infant i objecte. Esquema de la interacció triàdica entre adult, infant i objecte. L'objecte material té una càrrega cultural decisiva: el seu ús obre la porta als significats i al coneixement, però aquesta significació depèn de la mediació comunicativa dels adults.

Per exemple, una pinta serveix funcionalment per pentinar, alhora que rep la denominació lingüística «pinta». Aquesta anàlisi semiòtica i comunicativa no s'enfronta a l'epistemologia clàssica, sinó que la complementa: Dimensió Piaget - Wallon Vygotski Factor primari Maduració biològica i acció directa del subjecte. Processos psicològics superiors en context sociocultural. Mecanisme clau Adaptació i processos autònoms d'equilibració. Mediació social, interiorització i bastida a la ZDP. Tesi sobre l'aprenentatge L'operativitat emergeix de l'equilibració amb independència de l'educació reglada. L'únic ensenyament fructífer és aquell que s'anticipa als nivells de desenvolupament.

Coneixement explícit no verbal: el nen pren consciència que sap executar la tasca, tot i que encara no la verbalitza. 2 Coneixement explícit verbal: capacitat d'explicar amb precisió discursiva com i per què s'executa una acció. 3 Psicologia del desenvolupament I: Infància - Apunts 4 ERROR FREQÜENT Confondre la perspectiva piagetiana amb la vygotskiana respecte a la instrucció. Per a Piaget, el desenvolupament cognitiu maduratiu limita allò que es pot aprendre; per a Vygotski, la instrucció guiada dins de la ZDP estira i lidera el desenvolupament psíquic.

PROCÉS Nivells de coneixement segons el model RR de Karmiloff-Smith 1 Coneixement implícit Execució procedimental eficaç sense consciència reflexiva de la tasca. 2 Explícit no verbal Consciència interna de la capacitat de realitzar l'acció amb èxit. 3 Explícit verbal Capacitat de comunicar i justificar verbalment el procediment utilitzat. IDEES CLAU Wallon descriu un desenvolupament dialèctic amb alternança entre fases centrípetes (afectives, identitàries) i centrífugues (exploratòries). Nelson demostra que els esquemes representatius i els scripts causals poden sorgir sense acció motriu directa prèvia.

Karmiloff-Smith descriu la redescripció representacional en tres nivells: implícit, explícit no verbal i explícit verbal. Cintia Rodríguez situa la interacció triàdica (adult-infant-objecte) com a base per a la comprensió instrumental i semiótica del món. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 4. Què diferencia un pensament sincrètic d'un pensament categorial a la teoria de Wallon? 5. Com defineix Katherine Nelson els scripts forts i febles? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 6. Quin estadi de Wallon es caracteritza per una forta oposició i egocentrisme a l'etapa preescolar?

Estadi categorial a) Estadi d'impulsivitat motriu b) Estadi sensoriomotor c) Estadi del personalisme d) Psicologia del desenvolupament I: Infància - Apunts 5 7. Què defensa Katherine Nelson respecte a la gènesi dels esquemes representatius infantils? 8. Quin nivell del Model RR de Karmiloff-Smith permet explicar discursivament com s'executa una acció? 9. Quins tres vèrtexs articulen la unitat d'anàlisi de la interacció triàdica de Cintia Rodríguez? 2 El joc infantil i les modalitats de tutela EN ACABAR SABRÀS Identificar les etapes d'evolució del joc des de l'activitat exploratòria fins a la regla. Analitzar els criteris de valoració qualitativa del joc simbòlic.

Distingir les diverses modalitats de tutela adulta i els avantatges de la mediació entre iguals. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 10 Per què deixar jugar els infants sols sense cap intervenció pot generar angoixa en lloc de plena llibertat? 1. Naturalesa i evolució del joc infantil El joc lliure constitueix l'espai natural del desenvolupament durant la infància: un àmbit on l'infant és el protagonista absolut de l'acció. Es tracta d'una activitat que es justifica per si mateixa, capaç de mobilitzar un esforç absorbent i altament gratificant (fins al punt que l'infant pot oblidar necessitats fisiològiques bàsiques per mantenir la concentració).

Tot i que pot presentar components de ficció, no són indispensables (enfilar-se o saltar també constitueixen formes de joc) i afavoreix la construcció de la identitat personal. Aquest paper central del joc troba fonament teòric en diversos enfocaments clàssics: Vygotski: el joc crea una Zona de Desenvolupament Pròxim (espai ideal d'aprenentatge) on l'infant es deslliga de la immediatesa física dels objectes per subordinar-los al seu significat cultural. Bruner: emfatitza la funció mediadora de les interaccions lúdiques i l'establiment de formats. Ausubel: vincula el joc amb l'aprenentatge significatiu aplicat directament a la realitat.

Requereixen sempre una acció motriu directa a) Poden sorgir sense acció directa de l'infant b) Depenen exclusivament de la maduració genètica c) Només es generen a partir del llenguatge verbal d) Coneixement explícit no verbal a) Coneixement explícit verbal b) Coneixement procedural c) Coneixement implícit d) Adult, infant i objecte a) Símbol, icona i acció b) Pensament, llenguatge i cultura c) Pare, mare i escola d) Psicologia del desenvolupament I: Infància - Apunts 6 2.

Tipologies de joc en funció de l'edat Fins als 6-7 anys, la dinàmica lúdica evoluciona a través de diferents estructures: Activitat exploratòria (abans de l'any fins als 2-3 anys): activitat predominant basada en la manipulació física dels objectes per conèixer l'entorn. Mitjançant la formulació d'hipòtesis, l'experimentació i l'error com a font d'aprenentatge, l'infant dedueix propietats físiques (les formes rodones roden, el paper no pesa) i comença a realitzar operacions lògiques (classificacions, agrupacions, correspondències com associar plats i culleres als pares) i d'organització espaitemps.

Joc simbòlic (inici cap a l'any, màxima expressió al parvulari): reprodueix successos reals i socials. Gradualment es torna compartit, obligant a consensuar rols i accions (decidir com parar la taula o quin so fa una ambulància). Joc de regles (a partir dels 5-7 anys, inici de primària): activitat fortament reglada que exigeix acords col·lectius previs. Tanmateix, davant d'objectes desconeguts, els infants més grans (7-8 anys) recuperen breument fases exploratòries per familiaritzar-se amb el material. COMPROVA-HO 11 Què significa per a Vygotski que l'infant creix alliberant-se dels problemes contextuals mitjançant el joc? 3.

Avaluació del joc simbòlic i sistemes de mesura Per avaluar el grau de maduresa en el joc simbòlic, cal observar una sèrie d'indicadors de complexitat: El desenvolupament de la participació social en el joc segueix diferents graus de cooperació: Modalitat Edat / Característiques Joc solitari Joc individual sense interacció amb els iguals. Ús funcional o canònic: utilització de l'objecte segons el seu ús habitual (moneder per guardar diners, assecador per eixugar cabells). 1 Objecte o gest substitut: fer servir un pal com si fos una cullera o realitzar la mímica del gest sense objecte; a mesura que l'infant creix, es desprèn de la necessitat de tenir l'objecte físic davant.

2 Seqüenciació d'accions: encadenar passos lògics (donar menjar a la nina, rentar-li la boca i treure-li el pitet). 3 Animisme lúdic: atribuir vida a joguines inanimades. 4 Incorporació de tercers personatges: afegir nous rols que no estan presents directament (el metge truca al farmacèutic). 5 Llenguatge organitzador: adoptar alhora la posició d'actor i de director de l'escena. 6 Assumpció acordada de rols: consensuar clarament funcions socials diferenciades (perruquer, cambrer). 7 Psicologia del desenvolupament I: Infància - Apunts 7 Modalitat Edat / Característiques Joc paral·lel Típic de 3-4 anys; els nens juguen l'un al costat de l'altre, copiant conductes però sense metes comunes.

Dèbilment organitzat Inici cooperatiu sense finalitat unificada; genera freqüents conflictes. Cooperatiu bàsic Objectiu compartit, però sense assignació ni divisió de tasques. Cooperatiu amb divisió Repartiment operatiu de feines per assolir un fi comú. Cooperatiu amb diferenciació de rols Assignació complexa de rols especialitzats consensuats prèviament. COMPROVA-HO 12 En què consisteix la diferència entre el joc paral·lel i el joc dèbilment organitzat? 4. Modalitats de tutela adulta i mediació entre iguals La intervenció educativa de l'adult adopta diferents estils durant el joc: Directiva: l'adult dirigeix i determina rígidament l'espai, el temps i les accions de l'infant.

Integradora: el docent o familiar coneix els interessos dels infants, però manté el comandament absolut de l'activitat. Suport (andamiatge): l'adult parteix de la iniciativa de l'infant i enriqueix l'acció lúdica formulant preguntes obertes o introduint reptes subtils sense imposar la resposta (fer «la guitza» de manera constructiva). Laissez-faire: l'adult es limita a una vigilància passiva de seguretat, actitud que acostuma a generar sensació d'inseguretat i soledat en el nen. Pel que fa a la tutela entre iguals, la ZDP entre dos nens és molt més propera i simètrica que respecte a un adult.

Aquesta interacció estimula l'autonomia, aporta vivències directes d'èxit o domini i converteix els companys en referents modeladors. Per garantir una mediació fructífera, cal concedir llibertat d'acció, respectar els silencis i ritmes de resposta, mostrar flexibilitat i mantenir una constant disponibilitat dialèctica per qüestionar l'infant en lloc de conformar-se amb respostes obtingudes per atzar. ERROR FREQÜENT Confondre la tutela de suport amb l'estil integrador o el laissez-faire. En el suport, l'adult no mana sobre el joc ni el deixa aïllat: fa preguntes i proposa petits reptes que enriqueixen la proposta del mateix infant.

Psicologia del desenvolupament I: Infància - Apunts 8 PROCÉS Progressió de la participació social en el joc 1 Joc solitari Activitat aïllada sense intercanvi lúdic. 2 Joc paral·lel Acció simultània amb imitació mútua sense objectius conjunts (3- 4 anys). 3 Dèbilment organitzat Cooperació incipient sense finalitat compartida definida. 4 Cooperatiu amb rols Objectiu comú amb repartiment organitzat de tasques i funcions. IDEES CLAU El joc és una activitat autojustificada, centrada en l'infant i canal primordial de desenvolupament psíquic. L'evolució lúdica transita des de l'activitat exploratòria cap al joc simbòlic i el joc reglat.

L'ús de substituts i la gestió lingüística de rols indiquen una alta maduresa en el joc simbòlic. La tutela entre iguals afavoreix la simetria a la ZDP, mentre que l'adult ha d'actuar com a suport dialèctic sense caure en el control rígid ni en l'abandonament. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 13. Què distingeix la tutela de suport de l'estil directiu en el joc infantil? 14. Per què la interacció entre iguals presenta avantatges a la Zona de Desenvolupament Pròxim? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 15. A quina edat sol consolidar-se l'inici del joc de regles? 16. Quin tipus de joc caracteritza dos nens de 3 anys que juguen a la vora copiant-se sense finalitat comuna? 17.

Quina conseqüència té la tutela de tipus laissez-faire en l'infant durant el joc? A l'inici de primària (5-7 anys) a) A partir dels 12 anys b) Cap als 3-4 anys c) Entre els 1 i 2 anys d) Joc cooperatiu a) Joc solitari b) Joc de regles c) Joc paral·lel d) Sensació d'inseguretat i soledat a) Aprenentatge cooperatiu ràpid b) Gran riquesa d'estratègies cognitives c) Excés de dependència de la norma adulta d) Psicologia del desenvolupament I: Infància - Apunts 9 18. Quin indicador reflecteix el nivell més avançat d'organització social en el joc lúdic? 3 Desenvolupament psicomotor i del judici moral EN ACABAR SABRÀS Contrastar les teories morals de Piaget, Kohlberg i Gilligan.

Comprendre les lleis psicomotores cefalocaudal i proximodistal. Reconèixer la cronologia de les principals fites de la motricitat infantil. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 19 Per què un nen petit considera més culpable a qui trenca sense voler deu plats que a qui en trenca un a propòsit? 1.

Teories del desenvolupament moral: Piaget, Kohlberg i Gilligan La moralitat infantil ha estat abordada des de diversos marcs: la psicoanàlisi destaca els complexos d'Èdip i Electra i la formació del superjò; la teoria de l'aprenentatge social assenyala la influència de l'entorn com a facilitador de pautes; i el constructivisme l'entén com una necessitat intrínseca de relació social i no com una mera imposició d'un càstig. Entre els 0 i els 12 anys, els components fonamentals de la moral són l'empatia, la consciència moral, l'altruisme i el raonament orientat al bé comú.

Jean Piaget planteja dues etapes en l'evolució del judici moral: Moral heterònoma o realisme moral (4-7 anys): les normes són immutables, externes i provenen d'una autoritat que no s'equivoca. El valor d'un acte es jutja de manera binària (bo o dolent) exclusivament per les seves conseqüències materials i no per la intencionalitat. Existeix la creença en la justícia immanent (confusió entre lleis físiques i morals: qualsevol accident es percep com un càstig pel comportament previ). Els anys compresos entre els 7 i els 10 anys funcionen com a etapa de transició. Moral autònoma o relativisme moral (+10 anys): les normes s'entenen com a acords humans revisables.

Es valoren primordialment les intencions de la persona per sobre del dany físic resultant. Lawrence Kohlberg amplia aquest enfocament mitjançant dilemes morals (com el dilema de Heinz, que roba un medicament que no pot pagar per salvar la seva esposa). Postula una seqüència universal d'estadis lligada a la maduració psicològica: Joc solitari a) Joc paral·lel b) Joc imitatiu c) Joc cooperatiu amb diferenciació de rols d) Psicologia del desenvolupament I: Infància - Apunts 10 Nivell Estadi Perspectiva social i contingut Preconvencional Egocèntric S'obeeix per evitar el càstig físic de l'autoritat.

Individualista Orientat a satisfer necessitats pròpies («fes el que vulguis si no em molestes») i acords pragmàtics útils. Convencional Gregarisme Cerca d'aprovació del grup; conformitat amb les expectatives interpersonals per ser acceptat. Comunitari Consciència del deure i compliment de les lleis per garantir l'ordre i el bé comú de la comunitat. Postconvencional Drets i principis universals La justícia moral i els drets humans superen qualsevol norma escrita establerta per conveni. Carol Gilligan formula una crítica directa a Kohlberg, denunciant un biaix de gènere en la seva recerca.

Proposa passar de l'ètica de la justícia a una ètica de la cura, que evoluciona des d'una preocupació inicial pel propi jo per supervivència, passant pel desequilibri de l'autosacrifici orientat exclusivament als altres, fins a una responsabilitat integrada que harmonitza la cura dels altres amb la cura d'un mateix. COMPROVA-HO 20 Quina diferència estableix Piaget entre la moral heterònoma i l'autònoma davant d'una acció que trenca cinc gots sense voler? 2. Lleis i evolució del desenvolupament psicomotor La motricitat i el psiquisme evolucionen de manera íntimament lligada: l'infant es construeix a través de l'acció.

Inicialment governen els reflexos innats, per donar pas al moviment voluntari mitjançant dues grans lleis psicomotores: Llei cefalocaudal: el control muscular avança de manera concèntrica des del cap fins als peus (primer es manté el cap dret i posteriorment les extremitats inferiors). Llei proximodistal: el control voluntari es desenvolupa des de l'eix central del cos cap a les extremitats més allunyades (des de les espatlles fins a la punta dels dits). El to muscular és un canal comunicatiu essencial. L'estat tònic de l'adult influeix directament en l'infant (la calma o la tensió de l'adult es manifesten de forma immediata en el to muscular del nadó). 3.

Fites motores de la primera infància a l'adolescència Durant els tres primers anys de vida es produeix la maduració neuromuscular fonamental: 4 mesos: control del cap (cal considerar que el cap d'un lactant suposa una proporció de pes corporal molt superior a la de l'adult). 5 mesos: prensió palmar. 6 mesos: oposició del polze. Psicologia del desenvolupament I: Infància - Apunts 11 8 mesos: pinça digital fina i capacitat de mantenir-se assegut per si sol (fet que amplia de manera notable el seu camp visual). Cal evitar forçar la sedestació abans que tingui força suficient. 1 any: inici de la marxa i conquesta de desplaçaments autònoms.

Tot i que no cal precipitar-la, gateig i marxa combinats beneficien la coordinació i l'equilibri. 18 mesos a 2-3 anys: inici de la cursa i posterior domini d'aquesta i de les escales, fortament condicionats per l'experiència ambiental (entorns amb escales afavoreixen un aprenentatge més precoç que no pas créixer en pisos sense desnivells). S'inicia l'autonomia en l'alimentació i en el fet de vestir-se.

Entre els 3 i els 7 anys, l'infant aconsegueix la independència motriu segmentària (com jugar a fer carotes o coordinar moviments específics que faciliten dibuixar i escriure), ajusta la força muscular a la tasca (com mesurar la pressió del llapis sobre el paper) i consolida l'esquema corporal, representant mentalment el cos, reconeixent la simetria i orientant-se en l'espai. També es perfila la lateralitat (ésser dretà o esquerrà), que no s'ha d'imposar prematurament. Finalment, cap a l'adolescència, l'esquema corporal s'ajusta amb força, rapidesa i precisió, mostrant variacions en els ritmes de creixement entre nois i noies causades per factors biològics, culturals i d'exercici físic.

ERROR FREQÜENT Accelerar els aprenentatges motrius (com asseure un nadó abans d'hora o saltar-se la fase de gateig). El desenvolupament psicomotor madura seguint el seu propi ritme orgànic; avançar-lo artificialment no millora la qualitat del domini motriu final. PROCÉS Adquisició de fites motores en la primera infància 4 mesos Control del cap i sustentació cefàlica. 1 5-6 mesos Prensió palmar i oposició del dit gros. 2 8 mesos Pinça digital i manteniment autònom de la sedestació. 3 12 mesos Inici de la marxa i desplaçament autònom. 4 18m - 3 anys Cursa, pujada d'escales i autonomia en el vestit.

5 Psicologia del desenvolupament I: Infància - Apunts 12 IDEES CLAU Piaget divideix el judici moral en heterònom (realisme moral, atenció a les conseqüències) i autònom (relativisme moral, primacia de la intenció). Kohlberg estableix tres nivells morals universals: preconvencional (càstig/interès), convencional (norma/grup) i postconvencional (principis universals). Gilligan oposa a la moral de justícia formal una ètica de la cura centrada en la responsabilitat relacional. El desenvolupament psicomotor es regeix per les lleis cefalocaudal i proximodistal, amb una estreta dependència del to muscular respecte a l'adult de referència. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 21.

En què consisteix la justícia immanent que caracteritza la moral heterònoma segons Piaget? 22. Com descriuen les lleis cefalocaudal i proximodistal l'avenç del moviment corporal voluntari? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 23. A quin estadi de Kohlberg s'actua moralment per aconseguir l'acceptació i aprovació del grup? 24. Quina fita motriu fina s'assoleix normalment cap als 8 mesos d'edat? 25. Quin concepte moral central va contraposar Carol Gilligan a la teoria dels dilemes de Kohlberg? 26. Com valora una acció un infant immers en la moral heterònoma de Piaget?

Estadi gregarisme a) Estadi egocèntric b) Estadi comunitari c) Estadi postconvencional d) Domini complet de la lateralitat a) Inici de la cursa ràpida b) Prensió palmar involuntària c) Pinça digital d) Cognitivisme social a) Realisme moral rígid b) Justícia immanent c) Ètica de la cura d) Per principis universals abstractes a) Pel consens democràtic b) Pels danys i conseqüències materials c) Per la intenció subjacent d) Psicologia del desenvolupament I: Infància - Apunts 13 4 Adquisició del llenguatge i expressió gràfica EN ACABAR SABRÀS Analitzar la relació entre pensament, llenguatge privat i interacció comunicativa.

Descriure les fases lingüístiques des de l'etapa preverbal fins a la consolidació discursiva. Comprendre les etapes de l'expressió gràfica segons Luquet, Lowenfeld i Piaget. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 27 Per què els infants de sis anys dibuixen l'interior d'una casa com si les parets fossin de vidre transparent? 1. Comunicació, llenguatge i pensament La comunicació és l'acte i procés de transmetre missatges establint relacions socials, on la mirada actua com a canal primerenc essencial. El llenguatge és el coneixement d'un codi convencional de signes per representar el món, que pot ser verbal o no verbal (gestos, expressions facials).

La relació entre pensament i llenguatge mostra dues perspectives complementàries: Piaget: el pensament sorgeix abans que el llenguatge a través de l'acció de l'infant i la capacitat representativa (funció simbòlica). Tan bon punt s'adquireix la parla, aquesta estimula el desenvolupament cognitiu. Vygotski: el llenguatge neix en un context social mediat. Mitjançant la interiorització, els processos interpsicològics es converteixen en intrapsicològics. El llenguatge té una doble funcionalitat: un ús cognitiu privat (parlar en veu alta per regular el pensament, que s'acaba interioritzant) i un ús social orientat a la interacció.

COMPROVA-HO 28 Quina funció té la parla privada en veu alta durant les tasques infantils? 2. Dimensions i etapes del desenvolupament lingüístic Segons Carme Triadó (1994), el llenguatge s'articula en tres dimensions: Forma: aspectes fonològics (sons), morfològics (estructura i variacions de les paraules) i sintàctics (ordre i gramàtica de l'oració). Contingut: semàntica, significats, sentit figurat i ironia. Ús: pragmàtica, funcions comunicatives i adaptació a l'interlocutor.

L'aprenentatge del codi transcorre per dues grans fases: Etapa prelingüística o preverbal Comprèn el balbuceig i les primeres conductes comunicatives: Psicologia del desenvolupament I: Infància - Apunts 14 0-6 mesos: vocalitzacions espontànies. 2 mesos: aparició del somriure social com a iniciador d'intercanvis. 6-9 mesos: balboteig. 9-12 mesos: ús d'argot i protoparaules (formes que expressen intencions comunicatives lligades al context i al suport no verbal, repetint la mateixa paraula per a un objecte concret com «tata»). 15 mesos: conducta d'assenyalar (pointing), adreçada a sol·licitar informació sobre objectes i la seva utilitat.

Respectar els torns de silenci i reforçar l'esforç de l'infant són claus educatives bàsiques. Etapa lingüística Fase d'explosió lèxica i morfosintàctica: 12-18 mesos: primeres paraules aïllades. Són habituals fenòmens de sobreextensió (anomenar «papa» a tots els homes o «mama» a totes les dones) i de subextensió. 12-24 mesos: paraula-frase i combinació de dos termes (fins a 50 paraules cap als 24 mesos), emprant substantius, verbs en imperatiu i adjectius, acompanyats de les preguntes «què?», possessius i negacions. 2 anys a 2 anys i mig: oracions de tres paraules amb temps en present i passat, inici de marcadors de gènere i nombre amb articles.

2 anys i mig a 3 anys: frases més llargues amb pronoms, articles i errors de coordinació (unions iteratives mitjançant «i»). 3 anys a 3 anys i mig: inici de subordinades, interrogatives correctes, oracions comparatives i relatives, amb sobreregularitzacions verbals típiques («he ponido»). 3 anys i mig a 4 anys i mig: aplicació adequada d'irregularitats, temps verbals correctes, ús de preposicions i primeres oracions passives. A partir de 4 anys i mig: passives complexes, condicionals, sentit de l'humor, discurs coherent i consciència metalingüística.

En el pla pragmàtic, l'infant domina els torns de conversa, el manteniment temàtic i la narrativa estructurada (amb inici, desenvolupament i desenllaç), assegurant la cohesió temporal del relat. 3. Evolució de l'expressió gràfica segons Luquet i Lowenfeld El dibuix és una manifestació clau de la funció representativa. L'infant no pretén fer una còpia exacta de la realitat externa, sinó produir una imatge recognoscible basada en la seva representació mental interna i en la reelaboració perceptiva (descobrir formes en un gargot fortuït). Psicologia del desenvolupament I: Infància - Apunts 15 Mostra de gargot incontrolat sense coordinació intencional.

Mostra de gargot controlat amb patrons circulars. Mostra de gargot amb nom i atribució de significat. Psicologia del desenvolupament I: Infància - Apunts 16 Dibuix de capgròs típic de l'etapa preesquemàtica. Dibuixos de l'inici del realisme amb diferenciació i perspectiva. Segons Luquet (1927), l'evolució gràfica comprèn: Realisme fortuït o frustrant: el nen descobreix significat en el traç després d'haver-lo realitzat de manera casual.

Psicologia del desenvolupament I: Infància - Apunts 17 Realisme intel·lectual: l'infant dibuixa tot allò que sap de l'objecte encara que no sigui visible des del punt de vista òptic (un cotxe amb un rectangle i quatre rodes planes alhora, o transparències d'elements interiors). Realisme visual (8-9 anys en endavant): es representen exclusivament els elements que són visibles des d'una perspectiva determinada, incorporant profunditat i proporció. Viktor Lowenfeld i Lambert Brittain descriuen les fases del desenvolupament creador: Etapa Edat Característiques essencials Etapa del gargot 2 a 3- 4 anys Activitat kinestèsica i exploratòria sense intenció representativa inicial.

Passa per: gargot incontrolat, gargot controlat i gargot amb nom (aparició de la intenció representativa en atribuir un significat a posteriori). Etapa preesquemàtica 3/4 a 7 anys Control conscient del traç. Prioritat de la forma sobre el color. Representació de la figura humana mitjançant capgrossos (cercle d'on surten directament cames i braços). Organització de l'espai segons l'experiència vivencial i sobredimensionament dels elements afectivament rellevants. Etapa esquemàtica 7 a 9 anys Configuració d'esquemes visuals estables. Aparició de la línia base (terra) i superior (cel). Descobriment i aplicació fidel del color.

Ús de transparències (dibuixar el contingut de l'interior d'una casa o cotxe) i dibuixos d'accions successives. Inici del realisme 9 a 12 anys Superació de les transparències i dels esquemes rígids. Dibuix d'objectes junts sense solapaments anòmals. Matisos cromàtics, representació de l'espai amb perspectiva i profunditat, i detallisme diferencial. 4. Avaluació clínica del Dibuix de la Figura Humana (DFH) i Piaget El Dibuix de la Figura Humana (DFH) és un instrument avaluable en dos vessants: Vessant intel·lectual: Test maduratiu de Goodenough (1926) i Harris (1963), fonamentat en la premissa que l'infant «dibuixa el que sap, no el que veu».

Vessant emocional: Test projectiu de Machover (1949) i Koppitz (1984), que sosté que l'infant «dibuixa el que sent, més que el que veu o sap». Jean Piaget va integrar la proposta d'estadis de Luquet defensant l'existència d'un isomorfisme entre l'evolució del pensament i l'evolució del grafisme. Segons el seu model evolutiu, la progressió de l'esquema gràfic de la figura humana reflecteix de forma fidel l'avenç progressiu de les estructures cognitives infantils, actuant l'edat cronològica com a indicador regular del pas d'un estadi a l'altre. ERROR FREQÜENT Considerar les transparències com una deficiència perceptiva o visual.

En el marc del realisme intel·lectual i de l'etapa esquemàtica, dibuixar el que hi ha darrere d'una paret o dins d'un vehicle és una mostra lògica de representació conceptual: el nen plasma el que sap que existeix. Psicologia del desenvolupament I: Infància - Apunts 18 PROCÉS Etapes de l'expressió gràfica segons Lowenfeld i Brittain 1 Gargot Fase kinestèsica que passa d'incontrolat a controlat i amb nom (2 a 3-4 anys). 2 Preesquemàtica Aparició de formes intencionades, capgrossos i primacia de la forma (3/4 a 7 anys). 3 Esquemàtica Aparició de la línia base/cel, transparències i ús fidel del color (7 a 9 anys).

4 Inici del realisme Desaparició de transparències, ús de perspectiva i matisos cromàtics (9 a 12 anys). IDEES CLAU El llenguatge posseeix un vessant cognitiu autoregulador (parla privada) i un ús comunicatiu social. L'etapa preverbal comprèn des del somriure social i el balboteig fins a les protoparaules i l'assenyalament (pointing). El dibuix transita del realisme fortuït al realisme intel·lectual (transparències, capgrossos) i finalment al realisme visual. Piaget proposa un isomorfisme directe entre la maduració del grafisme infantil i l'evolució de les estructures cognitives. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 29. En què es distingeix el realisme intel·lectual del realisme visual segons Luquet?

30. Què expressa la figura humana dibuixada com a «capgròs» a l'etapa preesquemàtica? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 31. Quina conducta comunicativa sorgeix al voltant dels 15 mesos per sol·licitar informació del medi? 32. Com s'anomena el fenomen lingüístic en què un infant anomena «mama» a totes les dones que veu? Consciència metalingüística a) Assenyalament o pointing b) Balboteig duplicat c) Somriure social d) Subextensió a) Sobreregularització b) Sobreextensió c) Protoparaula d) Psicologia del desenvolupament I: Infància - Apunts 19 33. A quina etapa de Lowenfeld pertanyen els dibuixos de figures humanes anomenades 'capgrossos'? 34.

Què postula Jean Piaget respecte a l'evolució del grafisme infantil? 5 Resum per repassar Models teòrics i representació mental Autor / Model Concepte clau Henri Wallon Desenvolupament dialèctic mogut per l'emoció; alternança de fases centrípetes (impulsivitat motriu 0-5m, personalisme 3-6a, pubertat +12a) i centrífugues (sensoriomotor 1-3a, pensament categorial 6-12a). Transició de pensament sincrètic binari a pensament categorial. Katherine Nelson Esquemes representatius sense acció directa prèvia; scripts (estructures de successos fortes de causalitat estricta i febles més flexibles) i Model del Nucli Funcional (l'infant categoritza segons l'ús quotidià dels objectes).

Jerome Bruner Representacions mentals enactiva, icònica i simbòlica; bastida educativa a la Zona de Desenvolupament Pròxim (ZDP) mitjançant formats i pistes sense imposar respostes. Annette Karmiloff- Smith Model de Redescripció Representacional (RR) en tres nivells: coneixement implícit (procedural), explícit no verbal (conscient sense paraules) i explícit verbal (justificació discursiva). Irving Sigel Competència representacional; conservació del significat més enllà de la forma i estratègies de distanciament en l'eix temporal (passat, present i futur).

Cintia Rodríguez Interacció triàdica (adult, infant, objecte) com a unitat bàsica d'anàlisi de la significació cultural i semiòtica de l'entorn.

Inici del realisme a) Etapa del gargot b) Etapa preesquemàtica c) Etapa esquemàtica d) Existeix un isomorfisme entre grafisme i pensament a) Depèn exclusivament de la tècnica pedagògica b) És independent del desenvolupament cognitiu c) Només avalua la vessant projectiva emocional d) Psicologia del desenvolupament I: Infància - Apunts 20 El joc infantil i les modalitats de tutela Concepte / Estadi Característiques principals Evolució del joc Activitat exploratòria (0-3 anys, física i causal) Joc simbòlic (1-6 anys, representació de successos i rols) Joc de regles (+5-7 anys, normes col·lectives consensuades).

Indicadors del joc simbòlic Ús canònic, gest o objecte substitut, seqüenciació d'accions, donar vida a objectes, tercers personatges i llenguatge organitzador (rol d'actor i director alhora). Participació social en el joc Joc solitari joc paral·lel (3-4 anys, còpia sense meta) dèbilment organitzat cooperatiu bàsic cooperatiu amb divisió de tasques cooperatiu amb diferenciació de rols. Modalitats de tutela adulta Directiva (l'adult mana rígidament), integradora (coneix interessos però imposa), suport (andamiatge enriquidor amb preguntes i petits reptes) i laissez-faire (passivitat que genera soledat i inseguretat).

Tutela entre iguals ZDP simètrica i propera entre infants; fomenta la iniciativa, l'autonomia i la identificació amb models d'iguals. Desenvolupament psicomotor i judici moral Àmbit / Teòric Contingut essencial Lleis psicomotores Llei cefalocaudal (control descendent del cap als peus) i llei proximodistal (control voluntari del centre cap a les extremitats). Importància del to muscular i sintonia tònica amb l'adult. Fites motores (0- 3 anys) 4m: sustentació cefàlica; 5m: prensió palmar; 6m: oposició del polze; 8m: pinça digital i sedestació autònoma; 12m: marxa; 18m-3a: cursa, pujar escales i autonomia en vestit i menjar.

Jean Piaget (Moral) Moral heterònoma o realisme moral (4-7 anys): normes immutables, autoritat infal·lible, judici per les conseqüències materials i justícia immanent. Moral autònoma (+10 anys): relativisme de la norma i primacia de la intencionalitat. Lawrence Kohlberg (Moral) Nivell preconvencional (estadis egocèntric i individualista: evitar càstig i interès propi) Nivell convencional (estadis gregarisme i comunitari: conformitat social i deure) Nivell postconvencional (drets i principis morals universals).

Carol Gilligan (Moral) Ètica de la cura enfront de l'ètica de la justícia masculina: pas del focus exclusiu en el jo, a l'autosacrifici pels altres, fins a una responsabilitat equilibrada d'atenció mútua. Psicologia del desenvolupament I: Infància - Apunts 21 Llenguatge i expressió gràfica Concepte / Autor Evolució i estadis Etapes del llenguatge Etapa preverbal: vocalitzacions (0-6m), somriure social (2m), balboteig (6-9m), protoparaules i argot (9-12m), assenyalament o pointing (15m). Etapa lingüística: sobreextensió/subextensió (12-18m), paraula-frase (12-24m), sobreregularitzacions («he ponido», 3-3,5a) i estructuració discursiva complexa (+4,5a).

Georges-Henri Luquet Realisme fortuït (descoberta causal del traç) Realisme intel·lectual (dibuixa el que sap: transparències, vistes múltiples) Realisme visual (8-9 anys: fidelitat òptica i perspectiva). Lowenfeld i Brittain Etapa del gargot (incontrolat, controlat, amb nom; 2-4 anys) Etapa preesquemàtica (capgrossos, primacia de la forma; 4-7 anys) Etapa esquemàtica (línies base i cel, color fidel, transparències; 7-9 anys) Inici del realisme (perspectiva i detalls; 9-12 anys). Dibuix de la Figura Humana Avaluació intel·lectual-madurativa (Goodenough-Harris: «el nen dibuixa el que sap») i avaluació emocional-projectiva (Machover-Koppitz: «el nen dibuixa el que sent»).

Isomorfisme de Piaget El grafisme i l'esquema de la figura humana evolucionen de forma paral·lela i isomòrfica amb la progressió de les estructures del pensament cognitiu. Psicologia del desenvolupament I: Infància - Apunts 22 Solucions de les preguntes de repàs 1. Mitjançant l'observació regular de rutines i guions de successos contextuals (scripts) que l'entorn adult executa al seu voltant. 2. Perquè l'infant necessita afirmar-se i definir-se com una persona independent i diferenciada de les seves figures parentals. 3. L'implícit és un saber procedimental centrat en fer l'acció, mentre que l'explícit verbal permet justificar discursivament com i per què es fa. 4.

El pensament sincrètic analitza la realitat per contrasts binaris rígids, mentre que el pensament categorial analitza els elements integrant múltiples propietats i conceptes. 5. Els scripts forts requereixen una seqüenciació causal obligatòria (mullar abans d'eixugar), mentre que els febles permeten variacions d'ordre sense alterar el resultat global. 6. d) Estadi del personalisme. L'estadi del personalisme (3-6 anys) utilitza l'oposició sistemàtica per afirmar la pròpia identitat. 7. b) Poden sorgir sense acció directa de l'infant. Contra la tesi de Piaget, Nelson demostra que l'observació contextual reiterada permet crear esquemes representatius sense manipulació prèvia. 8.

b) Coneixement explícit verbal. El coneixement explícit verbal capacita l'infant per descriure i justificar verbalment les seves accions mentals. 9. a) Adult, infant i objecte. La interacció triàdica analitza la relació educativa i cognitiva formada per l'adult, l'infant i l'objecte cultural. 10. Perquè la desatenció passiva (laissez-faire) transmet soledat i falta de referències protectores davant del medi. 11. Significa que l'infant deixa d'estar lligat a les propietats físiques immediates de l'objecte per atribuir-li un significat simbòlic i cultural. 12.

En el joc paral·lel hi ha imitació mútua sense finalitat conjunta, mentre que en el dèbilment organitzat ja s'inicia una cooperació, tot i que sense metes clares. 13. La tutela de suport parteix de la iniciativa de l'infant i enriqueix la seva tasca mitjançant preguntes i reptes, mentre que l'estil directiu decideix i imposa què s'ha de fer. 14. Perquè la distància de desenvolupament entre dos infants és molt més similar i simètrica que la distància existent entre un infant i un adult. 15. a) A l'inici de primària (5-7 anys). El joc reglat emergeix de manera sòlida al voltant dels 5-7 anys, coincidint amb l'accés a l'escola primària. 16. d) Joc paral·lel.

El joc paral·lel, típic dels 3-4 anys, es caracteritza per la imitació mútua sense establir una meta conjunta. 17. a) Sensació d'inseguretat i soledat. La simple vigilància passiva sense intervenció ni suport transmet a l'infant sentiment de solitud i manca de protecció. 18. d) Joc cooperatiu amb diferenciació de rols. La diferenciació funcional de rols acordada pels participants representa el màxim grau de complexitat lúdica social. 19. Perquè en l'etapa de moral heterònoma només jutja la magnitud física del resultat material i no la intenció subjectiva. 20.

La moral heterònoma jutja la gravetat per les conseqüències (cinc gots trencats és molt greu), mentre que l'autònoma té en compte la intenció accidental. Psicologia del desenvolupament I: Infància - Apunts 23 21. És la confusió infantil entre lleis físiques i morals, creient que qualsevol caiguda o accident és un càstig directe produït per una mala acció prèvia. 22. La cefalocaudal indica un control progressiu del cap cap als peus, i la proximodistal, des de l'eix central del cos cap a l'extrem dels dits. 23. a) Estadi gregarisme. L'estadi de gregarisme (nivell convencional) busca la conformitat amb el grup per satisfer expectatives interpersonals. 24. d) Pinça digital.

Cap als 8 mesos es consolida la pinça digital fina, juntament amb la sedestació independent. 25. d) Ètica de la cura. Gilligan va formular l'ètica de la cura en contraposició a l'ètica de la justícia formal tipificada per Kohlberg. 26. c) Pels danys i conseqüències materials. En el realisme moral heterònom, l'infant es fixa exclusivament en el resultat material extern de l'acció. 27. Perquè es troben en la fase del realisme intel·lectual: dibuixen tot allò que saben que existeix, encara que la visió real ho oculti. 28. Funciona com a instrument d'autoregulació cognitiva per guiar i ordenar el propi pensament abans de ser interioritzada. 29.

El realisme intel·lectual dibuixa totes les propietats conegudes de l'objecte (com rodes i transparències), mentre que el realisme visual només plasma allò perceptible òpticament des d'una perspectiva. 30. Expressa la primera representació organitzada de l'esquema corporal humà, traçant directament les extremitats sorgint d'un cap de grans dimensions. 31. b) Assenyalament o pointing. El pointing (assenyalament) apareix cap als 15 mesos com a eina preverbal per sol·licitar o compartir atenció sobre objectes. 32. c) Sobreextensió. La sobreextensió consisteix a ampliar el significat d'un terme a elements similars de manera hipergeneralitzada. 33. c) Etapa preesquemàtica.

Els capgrossos apareixen a l'etapa preesquemàtica (3/4 a 7 anys) quan la forma s'imposa al color amb intenció representativa. 34. a) Existeix un isomorfisme entre grafisme i pensament. Piaget sosté que existeix un isomorfisme clar entre l'evolució del pensament i la progressió gràfica del dibuix infantil. Psicologia del desenvolupament I: Infància - Apunts 24