Psicologia Social: Fonaments, Teories i Processos Socials

I 0 flashcards i 10 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS BASES SOCIALS DEL COMPORTAMENT: PSICOLOGIA SOCIAL Grau en Psicologia Universitat Ramon Llull AprenAI 2026-2027 Apunts complets de Psicologia Social: marcs paradigmàtics, conductisme, sociocognitivisme, actituds, identitat, exclusió comunitària i relacions personals.

APREN.AI Índex 1 Introducció i mètode en Psicologia Social Definició i objecte d'estudi de la psicologia social Objectius de la disciplina i mètodes d'investigació Descobriments clàssics de la investigació psicosocial 2 Bases epistemològiques i marcs paradigmàtics L'objecte d'estudi de la psicologia social Metaparadigmes: ciència freda versus ciència càlida Models de l'ésser humà: la tipologia dels 'homo' Nivells d'anàlisi de les relacions humanes 3 Història, desenvolupament i evolució de la disciplina Arrels fundacionals: psicologisme individualista i sociologisme col·lectiu Inicis a Europa: instints, pobles i masses Desenvolupament clàssic i institucionalització als Estats Units La recuperació europea i la crisi dels anys 70-80 Àmbits emergents i tendències actuals 4 Conductisme social i teories de l'aprenentatge 1.

Fonaments del conductisme social: Floyd Allport 2. Transició neoconductista: Miller, Dollard i el model d'aprenentatge 3. Teoria cognitiva social: Bandura, Mischel i Rotter 4.

Teoria de l'intercanvi social: George Homans 5 Sociocognitivisme, Gestalt i processos d'influència Arrels gestàltiques del sociocognitivisme Principis de la Gestalt aplicats al medi social La teoria del camp de Kurt Lewin La creació de normes: Muzafer Sherif La conformitat davant la realitat física: Solomon Asch 6 Dissonància, atribució causal i coneixement social Teories de la consistència cognitiva Teories de l'atribució causal Coneixement social: categories, esquemes i creences Formació d'impressions i maneig de la percepció 7 Actituds socials: estructura, funcions i mesura Definició i trets fonamentals de l'actitud social El model tripartit i la diferenciació conceptual Psicologia Social: Fonaments, Teories i Processos Socials 1 Funcions psicològiques de les actituds Metodologia d'avaluació de les actituds 8 Interaccionisme simbòlic i teories del rol 1.

Fonaments de l'interaccionisme simbòlic i antecedents del rol 2. La construcció del Self: George Herbert Mead i el self-mirall 3. Dues orientacions metodològiques: Escola d'Iowa vs. Escola de Chicago 4. L'enfocament dramatúrgic d'Erving Goffman 5. Teoria de l'acció situada i l'etogènia de Rom Harré 9 Inclusió, exclusió social i intervenció comunitària 1. Vulnerabilitat estructural i poblacions afectades 2. Models teòrics de la inclusió social 3. Dinàmiques de ruptura: risc, vulnerabilitat i explicacions teòriques 4. Processos psicosocials d'exclusió i fenòmens de grup 5.

Fonaments de la psicologia comunitària i benestar humà 10 Identitat social, agressió, altruisme i relacions interpersonals Identitat social i construcció de l'autoconcepte Relacions interpersonals, afiliació i atracció Teories sobre l'amor i relacions de parella Agressió i violència: models explicatius Altruisme, conducta prosocial i auxili en emergències 11 Resum per repassar Epistemologia i marcs paradigmàtics Aprenentatge social i sociocognitivisme Actituds socials, rol i identitat Relacions interpersonals, agressió i comunitat Cronologia de fites psicosocials Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Psicologia Social: Fonaments, Teories i Processos Socials 2 1 Introducció i mètode en Psicologia Social EN ACABAR SABRÀS Distingir la definició i l'abast epistemològic de la psicologia social respecte a la psicologia general. Diferenciar els dissenys experimentals dels dissenys correlacionals i identificar els límits ètics de la recerca. Explicar les principals troballes clàssiques: efecte Hawthorne, efecte Lucifer, efecte Pigmalió i construcció social. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Pot una expectativa mental sobre algú modificar el seu comportament real sense que ens n'adonem?

La psicologia social sorgeix per respondre a les preguntes sobre com la vida col·lectiva transforma el comportament, el pensament i l'afectivitat de les persones. A diferència d'un enfocament centrat exclusivament en processos interns aïllats, aquesta disciplina analitza la persona immersa en el seu teixit relacional quotidià. ESQUEMA Estructura general de la psicologia social Definició i objecte d'estudi de la psicologia social La disciplina es consolida quan la investigació psicològica constata que estudiar l'ésser humà de manera aïllada resulta insuficient per explicar la conducta real.

Gordon Allport (1954) va establir que la psicologia social investiga la manera com els pensaments, sentiments i accions dels individus reben la influència de la presència real, imaginada o implicada dels altres. Aquesta formulació comprèn una doble dimensió teòrica i aplicada, a més de recollir una àmplia pluralitat de perspectives sobre els processos actitudinals.

Fonaments teòrics Definició, dialèctica individu- societat i vincles Objectius disciplinaris Observar, comprendre, preveure i intervenir Mètodes de recerca Dissenys experimentals, correlacionals i ètica Experimentació Laboratori i camp Correlació Enquestes i registre naturalista Descobriments clàssics Hawthorne, Lucifer, Pigmalió i Berger-Luckmann Poder situacional Influència del context i rols socials Psicologia Social: Fonaments, Teories i Processos Socials 3 DEFINICIÓ La dialèctica individu-societat, tal com sintetitzen Notó i Pañella (1986), és l'articulació dinàmica i recíproca entre les estructures socials i la persona mitjançant processos d'influència mútua estudiats a través del mètode científic.

Dins d'aquest marc teòric, les connexions humanes no es limiten a trobades físiques o presencials: Relacions reals: interaccions físicament presents i directes entre individus. Relacions imaginades: representacions mentals de vincles o figures significatives que sovint exerceixen un impacte sobre la salut psíquica superior al de les trobades tangibles. Relacions anticipades: expectatives i projeccions sobre interaccions futures que condicionen el comportament i l'estat anímic de manera molt més potent que les situacions reals immediates.

En contrast amb la psicologia general tradicional configurada entre finals del segle XVIII i finals del XIX com a ciència de la conducta, la psicologia social reconeix que no constitueix una disciplina empíricament exacta sinó un espai d'articulació situacional. COMPROVA-HO 2 Per quina raó una relació anticipada pot influir més en la conducta que una relació present directa?

Objectius de la disciplina i mètodes d'investigació La disciplina persegueix sis fites fonamentals davant del comportament humà: observar sistemàticament la realitat, comprendre els mecanismes mentals subjacents, explicar per quins motius actuen les persones, preveure accions futures, influir en la interacció i canviar conductes amb l'objectiu de millorar-les. El mètode té com a finalitat organitzar la realitat desconeguda a partir de la naturalesa de l'objecte d'estudi.

Aquesta activitat s'estructura en dos grans dissenys metodològics: Disseny metodològic Modalitats principals Característiques i objecte Experimental Laboratori o camp Manipulació deliberada de variables per establir relacions de causa i efecte. Correlacional Naturalista o enquestes de mostra Observació d'associacions entre variables en entorns espontanis o mostrals sense manipulació directa. ERROR FREQÜENT Confondre els reptes metodològics de l'investigador. El risc de la manipulació del mètode comporta tant la pèrdua d'objectivitat científica en forçar dades cap a resultats desitjats com el perill de vulnerar els límits ètics i la dignitat de les persones participants.

Els procediments de recerca han de preservar sempre la integritat moral i psíquica dels subjectes. Psicologia Social: Fonaments, Teories i Processos Socials 4 COMPROVA-HO 3 Quins són els dos problemes principals que afronta l'investigador en aplicar mètodes en psicologia social? Descobriments clàssics de la investigació psicosocial L'evolució empírica de la psicologia social s'articula al voltant de fites que van demostrar la importància del context, el reconeixement interpersonal i l'assignació de rols per sobre de les explicacions merament biològiques o personals aïllades. El 1955, a partir de les recerques Elton Mayo va descriure l'anomenat efecte Hawthorne.

Aquest fenomen va evidenciar el pes cabdal del factor humà: la millora en el rendiment laboral i la motivació no depenia de l'acció física executada ni de les màquines, sinó de l'atenció, el reconeixement i el tracte interpersonal dispensat als treballadors. D'altra banda, Philip Zimbardo va formular el concepte de l'efecte Lucifer per explicar com les variables situacionals i l'assignació de rols poden transformar ciutadans ordinaris en subjectes agressius. A l'experiment de la presó de Stanford (1971), persones del carrer van ser dividides a l'atzar en guàrdies i presoners.

En pocs dies, els guàrdies van manifestar maltractaments i patrons hostils greus, mentre que els presoners van patir quadres d'ansietat severa i col·lapse emocional, fet que va obligar a suspendre la recerca abans de la setmana prevista. Aquesta línia analitza la influència col·lectiva davant les teories exclusivament genètiques o neuronals, en consonància amb les troballes de Stanley Milgram sobre l'obediència a l'autoritat mitjançant símbols de poder com els uniformes i la por al càstig. EXEMPLE Si un docent rep un informe fals que qualifica un alumne d'alt potencial, dedicarà més atenció a aquest estudiant.

L'alumne interioritzarà aquesta confiança, incrementarà el seu rendiment i confirmarà la valoració inicial. Aquesta dinàmica exemplifica la convergència entre l'efecte Pigmalió (Rosenthal, 1965) i la profecia que s'autorealitza (Merton, 1948). Autor i any Concepte clau Troballa principal Elton Mayo (1955) Efecte Hawthorne / Factor humà La preocupació pel treballador i la cura de les relacions incrementen la productivitat més que les condicions materials. Philip Zimbardo (1971) Efecte Lucifer / La situació Els rols institucionals i el context ambiental converteixen conductes pacífiques en actes d'hostilitat extrema.

Psicologia Social: Fonaments, Teories i Processos Socials 5 Autor i any Concepte clau Troballa principal Robert Rosenthal (1965) i R. K. Merton (1948) Efecte Pigmalió / Profecia autorealitzada Les expectatives que altres dipositen sobre un subjecte acaben generant les condicions perquè es compleixin. Peter Berger i Thomas Luckmann (1966) Construcció social de la realitat Els fets no s'experimenten en si mateixos sinó segons el sentit i significat que la societat i els grups els atorguen. COMPROVA-HO 4 Com s'articula la profecia que s'autorealitza en l'efecte Pigmalió educatiu?

IDEES CLAU La psicologia social analitza la dialèctica individu-societat i l'impacte de les relacions reals, imaginades o anticipades. Els objectius de la disciplina abasten observar, comprendre, explicar, preveure, influir i canviar la conducta humana. La metodologia es divideix en dissenys experimentals (de laboratori o de camp) i correlacionals (naturalistes o d'enquesta), subjectes a restriccions ètiques i d'objectivitat. L'efecte Hawthorne demostra el predomini de l'atenció i el factor humà sobre els elements purament tècnics o materials en el rendiment.

L'efecte Lucifer i la profecia que s'autorealitza proven que les condicions situacionals i les expectatives socials modelen directament la conducta individual. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 5. En què es diferencien metodològicament els dissenys experimentals dels correlacionals en psicologia social? 6. Quina conclusió central va extreure Zimbardo de l'experiment de la presó de Stanford respecte a la violència? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 7. Segons Gordon Allport, quins tipus de relacions socials condicionen el pensament i la conducta individual?

Únicament relacions biològiques de parentiu directe a) Presència real, imaginada o implicada d'altres b) Només les relacions laborals i jeràrquiques c) Exclusivament interaccions presencials observables d) Psicologia Social: Fonaments, Teories i Processos Socials 6 8. Quina troballa fonamental caracteritza l'efecte Hawthorne descrit per Elton Mayo? 9. Com defineix Robert K. Merton la profecia que s'autorealitza? 10. Quin va ser el motiu pel qual Zimbardo va interrompre l'experiment de Stanford abans del termini? 2 Bases epistemològiques i marcs paradigmàtics EN ACABAR SABRÀS Distingir les característiques de l'interaccionisme psicosocial i del personalisme psicosocial segons Frederic Munné.

Identificar els models d'ésser humà ('homo') associats als diferents paradigmes teòrics. Classificar fenòmens i situacions psicosocials en els quatre nivells d'anàlisi de Willem Doise. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 11 Pot una mateixa conducta humana ser explicada científicament des de la recerca de lleis universals i, alhora, com una experiència individual irrepetible? L'objecte d'estudi de la psicologia social La psicologia social centra la seva investigació científica en la interacció humana.

Aquest fenomen no s'entén com un mer contacte físic, sinó a través de tres dimensions complementàries: Relació causa-efecte: l'impacte directe o indirecte que la conducta d'un individu o context exerceix sobre la resposta d'un altre. Afiliació: la disposició interna i el sentiment de vinculació cap a altres persones, un procés no observable directament.

El salari determina per si sol l'eficiència a) La il·luminació és la clau de la producció b) L'atenció i el factor humà motiven el treballador c) L'aïllament augmenta la productivitat del grup d) Expectativa que indueix actes que la confirmen a) Interpretació del passat a partir del present b) Procés genètic que marca el destí conductual c) Predicció científica que esdevé llei universal d) Manca de finançament econòmic dels laboratoris a) Negativa dels presoners a complir les ordres b) Conductes d'agressió extrema i ansietat severa c) Absència de respostes emocionals significatives d) Psicologia Social: Fonaments, Teories i Processos Socials 7 Unitat social: la configuració de vincles d'agrupació basats en la proximitat física, espacial o psicològica.

Segons la sistematització teòrica de Frederic Munné, la disciplina té una triple pretensió per abastar plenament el seu camp: COMPROVA-HO 12 Quines són les tres formes principals d'entendre la interacció com a objecte psicosocial? Metaparadigmes: ciència freda versus ciència càlida Els metaparadigmes constitueixen els marcs generals o visions del món des dels quals s'articula la construcció del coneixement científic.

Munné distingeix dos grans metaparadigmes en la psicologia social contemporània: ESQUEMA Metaparadigmes psicosocials segons Munné Dimensió Interaccionisme psicosocial (Ciència freda) Personalisme psicosocial (Ciència càlida) Visió de la ciència Ciència natural, model positivista i mecanicista Ciència cultural, model hermenèutic i antipositivista Perspectiva d'anàlisi Atomista i micro: fragmenta els fenòmens Holística: aborda la persona de forma global En relació a l'objecte: és una ciència multidisciplinària, ja que requereix la confluència de diverses disciplines per analitzar la complexitat de l'entorn humà.

1 En relació al subjecte: és una ciència comprensiva, atès que busca entendre l'ésser humà en la seva vivència i significació. 2 En relació a l'objectiu: és una disciplina metaparadigmàtica i crítica, orientada a produir coneixement aplicable per a la transformació de la realitat.

3 Interaccionisme psicosocial Ciència freda, positivista i nomotètica Conductisme social Homo mechanicus i homo oeconomicus Sociocognitivisme Homo sapiens Personalisme psicosocial Ciència càlida, holística i hermenèutica Crítica i postmodernitat Homo faber i homo aedificavit Psicoanàlisi i humanisme Homo irrationalis i homo volens Psicologia Social: Fonaments, Teories i Processos Socials 8 Dimensió Interaccionisme psicosocial (Ciència freda) Personalisme psicosocial (Ciència càlida) Objectiu epistèmic Coneixement nomotètic (lleis generals, explicació descriptiva) Coneixement idiogràfic (comprensió del cas únic en situacions reals) Metodologia Recerca quantitativa, orientada a l'objecte i la neutralitat ètica Recerca qualitativa, centrada en el subjecte, els significats i la crítica axiològica Orientació teòrica Fisicalisme i psicologisme; idealisme de dretes Filosofisme i sociologisme (vegeu «Història, desenvolupament i evolució de la disciplina»); idealisme d'esquerres Mentre que l'interaccionisme psicosocial se centra en la situació externa i en mecanismes regulars, el personalisme psicosocial s'enfoca en com les persones interpreten i viuen internament la seva experiència singular, assumint que la vivència subjectiva no és directament generalitzable.

ERROR FREQÜENT Confondre el caràcter nomotètic de l'interaccionisme psicosocial amb el caràcter idiogràfic del personalisme psicosocial. L'enfocament nomotètic cerca formular lleis generals mitjançant dades quantitatives, mentre que l'enfocament idiogràfic defensa que cada subjecte i vivència són únics i irrepetibles, rebutjant la generalització universal.

Models de l'ésser humà: la tipologia dels 'homo' Dins de cada metaparadigma proliferen diferents paradigmes (marcs teòrics explicatius del comportament social) que conceben la naturalesa humana sota imatges diferenciades: Metaparadigma Paradigma psicosocial Model d'ésser humà concebut Focalització teòrica Interaccionisme social Conductisme social Homo mechanicus i Homo oeconomicus Subjecte reactiu a estímuls ambientals i orientat al càlcul de costos i beneficis. Sociocognitivisme Homo sapiens Processament actiu d'informació, pensament i esquemes de coneixement.

Psicologia Social: Fonaments, Teories i Processos Socials 9 Metaparadigma Paradigma psicosocial Model d'ésser humà concebut Focalització teòrica Personalisme psicosocial Psicologia social complexa — Anàlisi de sistemes dinàmics no lineals. Psicologia social postmoderna Homo aedificavit Subjecte que construeix activament la realitat i els seus significats. Psicologia social crítica Homo faber Agent transformador, productor de la seva realitat mitjançant l'acció i el treball. Psicoanàlisi social Homo irrationalis Subjecte mogut per pulsions, conflictes inconscients i motius no racionals. Psicologia social humanista Homo volens Ésser guiat per la voluntat, l'autorealització i l'elecció personal.

Interaccionisme simbòlic Interaccionisme simbòlic Homo ludens i Homo artifex Individu que juga amb rols socials, crea símbols i produeix sentit cultural actiu. Per sota d'aquests grans paradigmes se situen les teories d'abast mitjà (com les que expliquen fenòmens delimitats com l'agressivitat o l'obediència, que operen entre casos particulars i generals) i, en l'esglaó més elemental, les microteories. COMPROVA-HO 13 Quina concepció de l'ésser humà mantenen el conductisme social i la psicoanàlisi social?

Nivells d'anàlisi de les relacions humanes Per evitar reduccionismes o explicacions simplificadores, la psicologia social organitza els seus marcs d'estudi en diversos nivells de formalització i anàlisi. PROCÉS Quatre nivells d'anàlisi de Willem Doise (1982) 1 1. Intraindividual Processament intern, memòria i records socials 2 2. Interindividual Interacció directa cara a cara en context 3 3. Intergrupal Efectes de la pertinença a categories i grups 4 4.

Ideològic Creences col·lectives, normes i valors culturals Psicologia Social: Fonaments, Teories i Processos Socials 10 El model canònic de Willem Doise (1982) estructura l'explicació psicosocial en quatre nivells complementaris: Com a complement a aquest model clàssic, existeix la proposta de vuit nivells de Ronald J. Fisher (1982), que amplia l'espectre de Doise incorporant categories específiques per a l'àmbit organitzacional, comunitari i d'altres escales d'agrupació social. COMPROVA-HO 14 En què es diferencien el nivell intraindividual i el nivell interindividual segons Doise?

IDEES CLAU L'objecte d'estudi de la psicologia social és la interacció humana expressada com a relació causa-efecte, afiliació o unitat social. Frederic Munné divideix la disciplina en dos grans metaparadigmes: l'interaccionisme psicosocial (ciència freda, nomotètica i positivista) i el personalisme psicosocial (ciència càlida, idiogràfica i hermenèutica). Cada paradigma postula un model d'ésser humà: el conductisme recorre a l'homo mechanicus i oeconomicus, el sociocognitivisme a l'homo sapiens, la psicoanàlisi a l'homo irrationalis i l'interaccionisme simbòlic a l'homo ludens i artifex.

Willem Doise (1982) proposa quatre nivells explicatius articulats: intraindividual, interindividual, intergrupal i ideològic. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 15. Quines diferències metodològiques i epistemològiques separen la ciència freda de la ciència càlida de Munné? 16. Com es distingeixen el nivell interindividual i el nivell intergrupal en el model de Doise? Nivell intraindividual: analitza com l'individu processa la realitat social dins la seva pròpia estructura cognitiva i afectiva (processos de memòria, records i la influència interna que deixen les persones del nostre entorn).

1 Nivell interindividual: estudia la interacció cara a cara entre individus concebuts com a iguals en un context situacional concret. 2 Nivell intergrupal: examina les conductes i actituds resultants de la pertinença a categories o grups socials diferents i les relacions que aquests col·lectius mantenen entre si. 3 Nivell ideològic: investiga com els sistemes de creences culturals, els valors generals i les ideologies dominants estructuren i legitimen les relacions socials. 4 Psicologia Social: Fonaments, Teories i Processos Socials 11 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 17. Com concep el conductisme social a l'ésser humà segons la classificació dels 'homo'? 18.

Quin tipus de coneixement persegueix el personalisme psicosocial segons Frederic Munné? 19. A quin nivell d'anàlisi de Doise correspon l'estudi dels records personals de l'entorn? 20. Quina disciplina teòrica associa Munné amb els models 'homo ludens' i 'homo artifex'? 3 Història, desenvolupament i evolució de la disciplina EN ACABAR SABRÀS Distingir les arrels fundacionals de la psicologia social entre psicologisme i sociologisme. Identificar les principals aportacions europees i nord-americanes de començaments del segle XX. Explicar els factors que van desencadenar la crisi epistemològica dels anys 70 i les seves respostes aplicades.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 21 Pot un experiment dut a terme en un laboratori tancat establir lleis universals vàlides per a qualsevol societat humana i època històrica? Arrels fundacionals: psicologisme individualista i sociologisme col·lectiu La reflexió sobre el vincle entre individu i comunitat té arrels en el pensament clàssic de filòsofs com Plató i Aristòtil. No obstant això, la configuració científica de la disciplina va emergir al segle XIX mitjançant dues perspectives contraposades: el psicologisme i el sociologisme.

Homo ludens i volens a) Homo aedificavit i faber b) Homo sapiens i artifex c) Homo mechanicus i oeconomicus d) Nomotètic i positivista a) Descriptiu i quantitatiu b) Fisicalista i atomista c) Idiogràfic i hermenèutic d) Nivell ideològic a) Nivell intraindividual b) Nivell interindividual c) Nivell intergrupal d) Psicologia social crítica a) Interaccionisme simbòlic b) Psicologia humanista c) Psicoanàlisi social d) Psicologia Social: Fonaments, Teories i Processos Socials 12 El psicologisme redueix l'explicació dels fenòmens col·lectius a processos estrictament individuals, defensant que la conducta observable s'origina i s'esgota en el subjecte particular.

En contrast, el sociologisme és una visió col·lectiva que postula que els processos socials posseeixen una realitat pròpia, irreductible als individus que en formen part. DEFINICIÓ El sociologisme concep els fenòmens col·lectius com a realitats substantives i independents que condicionen la conducta dels subjectes des de l'exterior. Dins d'aquest corrent col·lectiu van destacar diversos pensadors clau: Auguste Comte: va establir que els fenòmens socials tenen entitat pròpia i han d'analitzar-se de manera independent de la subjectivitat individual.

Émile Durkheim: va formalitzar l'anàlisi dels fets socials com a forces autònomes que s'imposen a les persones, exemplificat en institucions com la justícia o el treball col·lectiu. Herbert Spencer: influït pel pensament de Darwin, va plantejar una analogia organicista radical on les societats evolucionen mitjançant mecanismes d'adaptació en què els grups inadaptats desapareixen. CRONOLOGIA Fites històriques en el desenvolupament psicosocial COMPROVA-HO 22 En què es diferencia fonamentalment l'enfocament de Comte i Durkheim respecte al psicologisme?

Inicis a Europa: instints, pobles i masses La psicologia social moderna es va començar a articular a finals del segle XIX i principis del XX a Europa a partir de dues línies disciplinàries: una d'arrel psicològica i una altra d'orientació sociològica. 1898 Triplett realitza el primer experiment sobre facilitació social en ciclistes. 1924 Floyd Allport publica el manual Psicologia social. 1918 Thomas i Znaniecki publiquen l'estudi sobre camperols polonesos i actituds. 1960s Consolidació de les escoles europees de Bristol (Tajfel) i Ginebra (Moscovici). 1973 Gergen formula la seva crítica sobre la irrellevància de la disciplina.

Psicologia Social: Fonaments, Teories i Processos Socials 13 Des de la psicologia, William McDougall va formular a Anglaterra la seva teoria dels instints, proposant que la conducta social deriva de disposicions biològiques innates o apreses dirigides cap a un objecte social. A Alemanya va néixer la Völkerpsychologie impulsada inicialment per Moritz Lazarus i Heymann Steinthal, i desenvolupada posteriorment per Wilhelm Wundt. DEFINICIÓ La Völkerpsychologie (o psicologia dels pobles) estudia els productes culturals i l'esperit col·lectiu generat per les comunitats humanes (llenguatge, mites, costums), defensant que aquesta ment compartida modula el pensament i la personalitat individual.

D'altra banda, la tradició originada en la sociologia europea va aportar tres eixos analítics: Georg Simmel (Alemanya): va desenvolupar la teoria de les accions recíproques, centrant l'anàlisi en les formes bàsiques d'interacció entre persones. Gabriel Tarde (França): va proposar la teoria de la imitació com el mecanisme primordial de transmissió i cohesió social. Gustave Le Bon (França): va investigar la conducta de les masses, argumentant que el col·lectiu produeix una suggestió hipnòtica que rebaixa el judici crític del subjecte individual. En aquest marc, autors com Lindner (1871) van explorar la comunitat com una xarxa de pertinença pròxima.

Autor Àmbit territorial Concepte clau Focus d'estudi William McDougall Anglaterra Teoria dels instints Disposició biològica dirigida a objectes socials Wilhelm Wundt Alemanya Völkerpsychologie Productes culturals de la ment col·lectiva Georg Simmel Alemanya Accions recíproques Formes d'interacció mútua entre persones Gabriel Tarde França Imitació Contagi de conductes i idees socials Gustave Le Bon França Psicologia de les masses Suggestió i submissió en l'acció col·lectiva ERROR FREQÜENT No confonguis les arrels de la disciplina: William McDougall a Anglaterra defensava una perspectiva psicològica basada en els instints, mentre que Edward Ross als EUA proposava un enfocament sociològic centrat en l'associació humana i la cooperació col·lectiva.

COMPROVA-HO 23 Quina diferència bàsica separa la proposta de Le Bon sobre les masses de la teoria de la imitació de Tarde? Psicologia Social: Fonaments, Teories i Processos Socials 14 Desenvolupament clàssic i institucionalització als Estats Units La disciplina va trobar als Estats Units el terreny idoni per a l'experimentació empírica i la mesura empírica dels processos socials. El punt de partida metodològic el va establir Norman Triplett l'any 1898. DEFINICIÓ La facilitació social és la millora del rendiment individual en una tasca quan aquesta s'executa en presència o en competició directa amb altres subjectes.

EXEMPLE En el seu experiment de camp pioner, Norman Triplett va comprovar que els ciclistes registraven millors temps quan corrien acompanyats de rivals directes que no pas quan pedalejaven en solitari contra el cronòmetre. Durant el primer terç del segle XX, diversos autors van establir bases temàtiques perdurables: Edward Ross: va analitzar l'associació humana, assenyalant com les agrupacions generen cooperació i sentiment de pertinença en moviments col·lectius. Charles Horton Cooley: va vincular els conceptes d'acció, grup primari i el naixement del self a la comunicació interpersonal (vegeu «Interaccionisme simbòlic i teories del rol»). William I.

Thomas i Florian Znaniecki (1918): en la seva investigació monumental The Polish Peasant in Europe and America, van introduir la noció d'actituds socials analitzant els processos d'adaptació cultural i desorganització en comunitats d'immigrants. Floyd Allport (1924): va impulsar un enfocament fortament conductista i experimental al seu manual Social Psychology, defensant l'estudi de la resposta individual dins del grup. Kurt Lewin: va transformar la disciplina introduint la dinàmica grupal, els estils de lideratge i el model de la investigació-acció, a més de la seva concepció dinàmica de l'entorn (vegeu «Sociocognitivisme, Gestalt i processos d'influència»).

George Herbert Mead: va promoure la integració entre el self i la societat, impulsant posteriorment aplicacions a l'opinió pública, els prejudicis i els conflictes socials. COMPROVA-HO 24 Quin paper van jugar Thomas i Znaniecki en la delimitació d'objectes d'estudi a la psicologia social? La recuperació europea i la crisi dels anys 70-80 Després de la Segona Guerra Mundial, la psicologia social europea va reivindicar una identitat pròpia davant l'hegemonia nord-americana, creant l'Associació Europea de Psicologia Social durant els anys 60.

Aquest renaixement es va articular al voltant de dos nuclis fonamentals: Escola de Bristol: dirigida per Henri Tajfel, centrada en les relacions intergrupals i la categorització social. 1 Psicologia Social: Fonaments, Teories i Processos Socials 15 Malgrat aquesta expansió, a principis dels anys 70 va esclatar una profunda crisi de la psicologia social. La comunitat científica va qüestionar tant els fonaments epistemològics com els procediments empírics predominants.

DEFINICIÓ La crisi de la psicologia social va ser un període de ruptura reflexiva en què es van denunciar l'excessiu biaix individualista, l'artificialitat de l'experimentalisme de laboratori i la manca d'utilitat real dels seus models per transformar la societat. Aquesta fractura es va articular al voltant de crítiques fonamentals: Biaix psicologista: Joachim Israel i Henri Tajfel (1972) van denunciar que la recerca havia aïllat els individus del seu context macroestructural i ideològic. Ambigüitat disciplinària: Sheldon Stryker (1983) va criticar la desconnexió entre la branca sociològica i la psicològica.

Irrellevància: l'any 1973, Kenneth Gergen va formular la crítica més contundent sobre la irrellevància de la psicologia social tradicional respecte a la realitat quotidiana. Com a resposta pràctica a aquest descrèdit, autors com Jacobo Varela van postular el concepte de tecnologia social. Aquesta perspectiva instava els psicòlegs a abandonar els debats valoratius abstractes per actuar com a tècnics capacitats capaços d'aplicar el coneixement científic a la resolució de conflictes concrets de la vida quotidiana. CAUSES I CONSEQÜÈNCIES Biaix psicologista Aïllament dels individus de les estructures ideològiques i col·lectives.

Artifici de laboratori Dificultats metodològiques per reflectir la vida social real. Irrellevància pràctica Incapacitat dels experiments abstractes per solucionar conflictes socials. Crisi de la psicologia social dels anys 70 Tecnologia social Proposta de Varela per aplicar solucions tècniques a la realitat. Psicologia crítica Plantejaments polititzats que exigeixen canvis estructurals globals. Pluralisme d'àmbits Creixement de la psicologia ambiental, cultural, política i de la salut. COMPROVA-HO 25 Quina va ser la crítica central de Kenneth Gergen l'any 1973 envers la recerca psicosocial del seu temps?

Escola de Ginebra: encapçalada per Serge Moscovici, focalitzada en la influència de les minories i la construcció del coneixement compartit. 2 Psicologia Social: Fonaments, Teories i Processos Socials 16 Àmbits emergents i tendències actuals La superació de la crisi va diversificar el panorama teòric mitjançant nous marcs epistemològics i àmbits d'intervenció especialitzats: Psicologia social crítica: moviment de caràcter polititzat que qüestiona les estructures de dominació i la desigualtat social. Gestada inicialment per investigadors formats a Espanya que treballaven en contextos llatinoamericans, defensa que la transformació psicològica requereix el canvi dels sistemes polítics.

Construccionisme social i enfocaments postmoderns: emfatitzen el caràcter discursiu i relacional de la realitat, analitzant com les pràctiques lingüístiques conformen les experiències subjectives. Especialitzacions temàtiques contemporànies: expansió cap a camps aplicats com la psicologia social ambiental (estudi de comportaments ecològics com el reciclatge), de la salut, cultural (patrons propis de cada comunitat), política i econòmica (efectes psicosocials de les crisis financeres) i de la inclusió social (minories i relacions intergrupals).

IDEES CLAU La disciplina es va fundar sota la tensió entre el psicologisme (centrat en l'individu) i el sociologisme col·lectiu (defensat per Comte, Durkheim i Spencer). L'any 1898 Norman Triplett va realitzar el primer experiment de la disciplina en comprovar la facilitació social en ciclistes. L'any 1908 William McDougall a Anglaterra i Edward Ross als EUA van publicar independentment els dos primers manuals titulats específicament Social Psychology. L'Escola de Bristol (Tajfel) i l'Escola de Ginebra (Moscovici) van liderar la reconstrucció de la psicologia social europea després de la Segona Guerra Mundial.

La crisi dels anys 70, detonada per la crítica a l'experimentalisme i la tesi de Gergen (1973), va promoure la tecnologia social de Varela i l'aparició de la psicologia crítica. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 26. Quines dues tendències clàssiques van marcar els inicis de la psicologia social moderna a través de McDougall i Ross? 27. Què va plantejar Jacobo Varela com a solució davant les crítiques d'irrellevància que patia la disciplina durant la crisi dels anys 70? Psicologia Social: Fonaments, Teories i Processos Socials 17 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 28. Quin va ser el focus empíric del considerat primer experiment psicosocial de Norman Triplett el 1898? 29.

Quin concepte alemany defineix l'estudi de la ment col·lectiva i els seus productes culturals segons Wundt? 30. Quina crítica central va plantejar Kenneth Gergen l'any 1973 en el marc de la crisi disciplinària? 31. Quina escola europea de postguerra va estar encapçalada per Henri Tajfel per abordar les relacions intergrupals? 4 Conductisme social i teories de l'aprenentatge EN ACABAR SABRÀS Distingir els postulats del conductisme social inicial de Floyd Allport respecte a les teories cognitives posteriors. Diferenciar els conceptes d'autoeficàcia de Bandura i de locus de control de Rotter.

Explicar la seqüència de conducta de Miller i Dollard i la influència de la frustració en la socialització. Analitzar les sis lleis de l'intercanvi social de George Homans aplicades a les relacions interpersonals.

El rendiment de ciclistes acompanyats a) El contagi emocional en les masses b) La conformitat de judici en grup c) L'adaptació cultural d'immigrants recents d) Interacció recíproca a) Völkerpsychologie b) Espai vital c) Gestalt social d) La reducció de la sociologia a reforços a) La naturalesa estrictament instintiva del comportament b) El caràcter històric i contextual del coneixement c) La superioritat de l'experimentació en laboratori d) Escola de Bristol a) Escola de Ginebra b) Escola de Chicago c) Escola de Frankfurt d) Psicologia Social: Fonaments, Teories i Processos Socials 18 PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 32 Depèn el nostre comportament social exclusivament dels premis i càstigs que rebem directament de l'exterior?

L'estudi de la conducta en la psicologia social va arrencar amb la voluntat d'establir lleis objectives de l'aprenentatge. Aquest moviment va transitar des d'una visió purament mecanicista de l'ésser humà fins a incorporar processos cognitius complexos i relacions d'intercanvi social inspirades en l'economia clàssica. ESQUEMA Evolució del conductisme i aprenentatge social 1. Fonaments del conductisme social: Floyd Allport Floyd Allport va publicar el 1924 la seva obra clau Social Psychology. En aquest text va delimitar la disciplina com l'anàlisi sistemàtica de la conducta observable i de la consciència social de l'individu.

A diferència d'altres corrents col·lectivistes, Allport va defensar que el subjecte individual és l'única seu real del comportament i de la consciència. Per a aquest enfocament, el grup opera exclusivament com un entorn d'estimulació i influència sobre l'organisme individual. Les respostes d'una persona varien segons els estímuls que rep dels seus semblants. Un àmbit central d'aquesta perspectiva és el control social: s'aprèn a través de condicionaments, de manera que els agents capaços de gestionar els processos d'influència i persuasió regulen eficaçment la vida col·lectiva. Conductisme social clàssic F.

Allport: conducta observable i consciència Neoconductisme Miller i Dollard: impuls, senyal, resposta Sociocognitivisme Determinisme recíproc, situació i expectatives Albert Bandura Modelatge, autoeficàcia i autocontrol Walter Mischel Variables de la situació i estímuls Julian Rotter Locus de control intern i extern Intercanvi social Homans: anàlisi de costos, beneficis i equitat Psicologia Social: Fonaments, Teories i Processos Socials 19 COMPROVA-HO 33 Quina és la funció bàsica del grup en el conductisme social d'Allport? 2.

Transició neoconductista: Miller, Dollard i el model d'aprenentatge A partir de la tradició del condicionament clàssic associada a Pavlov i continuada per Clark Hull, Neal Miller i John Dollard van publicar el 1941 Social Learning and Imitation. La seva proposta va sintetitzar la conducta social en una seqüència de quatre elements fonamentals: Impuls (drive): la força o necessitat interna que activa la motivació de l'organisme. Senyal (cue): l'estímul ambiental concret que determina com, quan i on es produeix l'acció. Resposta: la reacció o comportament observable executat per l'individu. Recompensa: la gratificació que redueix l'impuls i consolida l'aprenentatge.

Miller i Dollard van atorgar al llenguatge una posició central com a eina d'aprenentatge compartit. A més, van assenyalar el paper de la frustració com a mecanisme clau: la manca d'un reforç esperat o la privació creen una necessitat que empeny els subjectes a la socialització i a la recerca de noves conductes. 3. Teoria cognitiva social: Bandura, Mischel i Rotter La superació del conductisme estricte es va consolidar quan es van incorporar els factors cognitius com a part activa del procés de decisió.

Albert Bandura: determinisme recíproc i autoeficàcia En les seves obres de 1977 (Social Learning Theory) i 1986 (Social Foundations of Thought and Action), Albert Bandura va establir el concepte de modelatge o aprenentatge observacional. Els individus no necessiten experimentar directament les conseqüències per aprendre: observen el comportament dels altres i les seves gratificacions. DEFINICIÓ El determinisme recíproc és la interacció constant i bidireccional entre tres components: la persona (processos cognitius interns), la seva conducta manifesta i l'ambient extern que l'envolta.

Bandura va emfasitzar la capacitat humana d'autoregulació mitjançant diversos mecanismes: Autocontrol de la conducta: la capacitat de regular el propi capteniment sense dependre d'imposicions externes constants. 1 Reforçament intern: el reconeixement i aprovació que un individu es dona a si mateix en assolir un objectiu marcat. 2 Autoeficàcia: l'expectativa o judici personal sobre la pròpia capacitat per organitzar i executar accions necessàries per obtenir metes útils. 3 Psicologia Social: Fonaments, Teories i Processos Socials 20 ERROR FREQÜENT No confonguis el reforçament extern del conductisme operant amb el reforçament intern de Bandura.

El reforçament clàssic prové d'un premi tangible facilitat per l'entorn; en canvi, el reforçament intern és un procés cognitiu d'autoavaluació i autosatisfacció interna que permet el manteniment de metes a llarg termini. Tampoc s'ha de confondre l'autoeficàcia amb el locus de control: l'autoeficàcia avalua la competència personal percebuda davant una tasca, mentre que el locus de control descriu a qui s'atribueix la responsabilitat d'un resultat. Walter Mischel i el situacionisme A la seva obra Introduction to Personality (1986), Walter Mischel va emfatitzar el concepte de situació. La conducta depèn directament de les condicions ambientals immediates que la controlen.

Per exemple, la simple presència visible d'una arma en un context concret actua com un estímul desencadenant que incrementa notablement la probabilitat que es produeixin accions violentes. Julian Rotter: expectatives i locus de control A Social Learning Theory (1982), Julian Rotter va plantejar que l'execució d'una resposta està guiada per l'expectativa de control. Si una persona percep que domina la tasca, manifesta una expectativa elevada d'èxit; en canvi, la manca de sensació de control genera inseguretat i baixes expectatives.

Rotter va formalitzar el constructe de locus de control, que classifica l'origen percebut dels reforços: Locus de control intern: la persona creu que els seus guanys o fracassos depenen directament de les seves pròpies decisions, esforços i habilitats. Locus de control extern: el subjecte atribueix els seus èxits o derrotes a forces que s'escapen del seu abast, com ara l'atzar, la sort o la voluntat d'altres persones. COMPROVA-HO 34 En què es diferencien l'autoeficàcia de Bandura i el locus de control intern de Rotter? 4. Teoria de l'intercanvi social: George Homans George Homans va traslladar els principis del condicionament operant de B. F.

Skinner a l'anàlisi de les relacions socials a les seves obres The Human Group (1950) i Social Behavior: Its Elementary Forms (1961). Homans va concebre el comportament humà des d'una perspectiva anomenada funcionalisme operant: la interacció social funciona com un mercat d'intercanvi de recompenses no necessàriament monetàries (afecte, estatus, ajuda). Les relacions es mantenen sempre que els subjectes percebin un balanç favorable entre els costos assumits i els beneficis obtinguts, d'acord amb el criteri d'equitat i congruència d'estatus.

Aquesta dinàmica es regeix per sis proposicions o lleis fonamentals: Llei d'Homans Principi regulador Llei de l'èxit Com més sovint es recompensi una acció concreta, més probable és que la persona la repeteixi en el futur. Psicologia Social: Fonaments, Teories i Processos Socials 21 Llei d'Homans Principi regulador Llei de l'estímul Si una conducta passada va rebre reforç davant d'un estímul concret, la presència d'estímuls similars provocarà la mateixa resposta. Llei del valor Com més valor o importància tingui el resultat d'una acció per a l'individu, major serà la probabilitat que executi la conducta.

Llei de privació- sacietat Com més recentment hagi rebut un subjecte una recompensa determinada, menor serà el valor que li atorgarà a noves unitats d'aquesta mateixa gratificació. Llei de frustració- agressió Si no s'obté la recompensa esperada o es rep un càstig imprevist, augmenta la probabilitat de reaccionar amb emocions d'ira o conductes agressives. Llei de racionalitat Davant de diverses opcions, l'individu escull aquella acció on el producte del valor del resultat per la probabilitat d'obtenir-lo sigui més alt. COMPROVA-HO 35 Com modula la llei de privació-sacietat el valor d'una recompensa social?

IDEES CLAU Floyd Allport va fonamentar el conductisme social sobre l'anàlisi de la conducta observable i el control social, reduint el grup a un context d'estímul. Miller i Dollard van proposar la cadena impuls-senyal-resposta-recompensa i van situar la frustració i el llenguatge com a motors de l'aprenentatge. Bandura va formular el determinisme recíproc entre cognició, conducta i entorn, ressaltant el modelatge, el reforçament intern i l'autoeficàcia. Mischel va analitzar la influència dels desencadenants situacionals immediats en la resposta violenta o prosocial.

Rotter va conceptualitzar el locus de control, distingint entre l'atribució interna de responsabilitat i l'atribució a factors externs com l'atzar. Homans va articular la teoria de l'intercanvi social a partir de sis lleis derivades del condicionament operant aplicades a costos i beneficis. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 36. Quins són els tres elements que conformen el determinisme recíproc formulat per Bandura? 37. En què consisteix la llei de racionalitat de George Homans? Psicologia Social: Fonaments, Teories i Processos Socials 22 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 38. Segons Julian Rotter, com actua un subjecte amb un locus de control eminentment intern? 39.

Quin concepte descriu l'expectativa d'un individu sobre la seva capacitat per dur a terme una tasca? 40. Quina llei d'Homans postula que rebre repetidament una mateixa recompensa en redueix el valor? 41. Quin ordre temporal segueix el procés bàsic d'aprenentatge formulat per Miller i Dollard? 5 Sociocognitivisme, Gestalt i processos d'influència EN ACABAR SABRÀS Distingir els mecanismes de simplificació i organització perceptiva del sociocognitivisme. Explicar els components de l'espai vital i la teoria del camp de Kurt Lewin. Comparar el procés d'emergència de normes en Sherif amb la conformitat davant la majoria en Asch.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 42 Què té més poder a l'hora de determinar una resposta: allò que els teus ulls veuen clarament o el que afirma un grup unànime al teu voltant?

Confia el resultat a decisions de tercers a) Considera la sort com a factor decisiu b) Depèn de recompenses exclusivament externes c) Atribueix els resultats al seu propi esforç d) Locus de control extern a) Llei de la sacietat b) Determinisme situacional c) Autoeficàcia d) Llei de privació-sacietat a) Llei de l'èxit b) Llei de l'estímul c) Llei del valor d) Impuls, senyal, resposta i recompensa a) Resposta, impuls, senyal i recompensa b) Senyal, impuls, recompensa i resposta c) Impuls, resposta, senyal i recompensa d) Psicologia Social: Fonaments, Teories i Processos Socials 23 Arrels gestàltiques del sociocognitivisme El corrent sociocognitiu neix directament de la influència de la Psicologia de la Gestalt, desenvolupada a Alemanya a inicis del segle XX per autors com Max Wertheimer i Wolfgang Köhler.

Aquesta perspectiva va introduir el mètode experimental de laboratori per investigar la manera com les persones perceben i interpreten la realitat exterior. Dins d'aquest marc, la cognició s'entén des de dos enfocaments complementaris: Segons Leon Festinger (1957), la cognició correspon a qualsevol coneixement, opinió o creença sobre l'ambient, la pròpia persona o la pròpia conducta. Segons Miles Hewstone, representa el conjunt d'operacions mitjançant les quals el sistema psíquic rep, selecciona, transforma i organitza la informació per construir representacions de la realitat.

En conseqüència, la cognició social abraça tres dimensions essencials: la percepció que té un origen social, la que recau sobre un objecte social (persones o grups) i la percepció socialment compartida que es transmet i contrasta en la interacció quotidiana. Principis de la Gestalt aplicats al medi social Morton Deutsch i Robert Krauss (1965) van sistematitzar el traspàs de les lleis perceptives gestàltiques a l'anàlisi de la vida social. La premissa bàsica de la Gestalt sosté que el tot és superior a la mera suma de les seves parts i que el sistema perceptiu tendeix cap a la pregnància, és a dir, cap a la millor forma possible (la més simple, ordenada i regular).

Principi gestàltic Manifestació en l'entorn social Percepció organitzada La interacció manté patrons estables encara que canviïn els individus concrets. Tot element es percep mediat pel camp global i per les relacions entre les entitats. Pregnància i simplicitat L'organització perceptiva busca l'ordre reduint diferències entre elements semblants (procés d'assimilació) o augmentant-les entre elements diferents (procés d'accentuació). Agrupament perceptiu Es capten com una unitat o conjunt coherent els elements que comparteixen destí comú, proximitat, límits clars o una relació de causa-efecte. A partir d'aquests postulats, J.

Richard Eiser (1980) va formular els principis bàsics del processament d'estímuls socials: L'ésser humà actua com un processador actiu que selecciona, categoritza i simplifica la informació. 1 El significat d'un estímul no és absolut; depèn de les seves propietats objectives combinades amb les expectatives del perceptor i el context de comparació. 2 L'organització cognitiva serveix de guia per a l'acció directa i permet formular prediccions sobre l'entorn. 3 La conducta social és el resultat de decisions individuals determinades pels judicis aliens i per les explicacions que la mateixa persona elabora.

4 Psicologia Social: Fonaments, Teories i Processos Socials 24 COMPROVA-HO 43 Quina diferència hi ha entre els processos d'assimilació i d'accentuació segons la Gestalt social? La teoria del camp de Kurt Lewin Kurt Lewin va adaptar la psicologia gestàltica a l'estudi dels grups i de les relacions interpersonals. Va traslladar la investigació al laboratori experimental, prioritzant l'estudi de la motivació per sobre de la percepció pura, i la conducta intencional per sobre de les reaccions purament fisiològiques.

DEFINICIÓ L'espai vital és la totalitat de factors psicològics, tant reals com ideals (metes, records, obligacions familiars o laborals), que determinen la conducta d'un subjecte en un moment temporal concret. Lewin va recórrer a la topologia matemàtica per representar aquest camp dinàmic mitjançant C = f(P, A), fórmula que postula que la conducta és funció de la interacció entre la persona i el seu ambient vital. Dins d'aquest espai actuen forces i vectors de locomoció que orienten l'individu cap a determinats objectius o l'allunyen d'ells. Aquest camp no és rígid; es manté en canvi constant al llarg de l'existència.

PROCÉS Evolució dels estudis clàssics d'influència social 1 Gestalt i camp Lewin estudia les forces psicològiques que guien la conducta en l'espai vital. 2 Norma en incertesa Sherif prova la creació d'un consens davant l'efecte autocinètic ambigu. 3 Conformitat a la majoria Asch demostra que la pressió social indueix a errors perceptius evidents. 4 Obediència a l'autoritat Milgram avalua la submissió directa davant ordres superiors.

Lewin va obrir dues grans àrees aplicades: la dinàmica de grups, entenent el grup com una totalitat dinàmica interdependent, i la investigació-acció, metodologia orientada a intervenir sobre conflictes socials reals mentre s'avaluen científicament els seus efectes. La creació de normes: Muzafer Sherif Muzafer Sherif va explorar la gènesi de la influència social i el consens col·lectiu en situacions desproveïdes d'un marc de referència objectiu. L'any 1936 va dissenyar el seu cèlebre experiment aprofitant l'efecte autocinètic, una il·lusió visual que fa que un punt de llum fix sembli moure's quan s'observa en una habitació totalment a les fosques.

Psicologia Social: Fonaments, Teories i Processos Socials 25 Els participants havien d'estimar individualment la distància que recorria el punt de llum. Després, es reunien en grup per compartir en veu alta les seves estimacions. Sherif va comprovar que els judicis individuals convergien ràpidament cap a una mitjana comuna: el grup creava una norma social espontània. Quan els subjectes tornaven a ser avaluats en solitari, mantenien l'estimació fixada pel grup, evidenciant la interiorització d'aquest criteri compartit.

Aquest descobriment es connecta amb la teoria del judici social i el concepte d'ancoratge: davant la incertesa, les creences i referències prèvies operen com un àncora cognitiva sobre la qual es fonamenten les noves opinions. Posteriorment, el 1953, Sherif va dur aquests principis a l'estudi del conflicte intergrupal en un campament d'estiu, provocant primer hostilitat competitiva entre dos grups de nois i restaurant després la cooperació mitjançant metes compartides. COMPROVA-HO 44 Com demostra l'experiment de Sherif que la influència no era una simple submissió passatgera?

La conformitat davant la realitat física: Solomon Asch Mentre que Sherif va analitzar la influència en tasques ambigües, Solomon Asch va investigar l'any 1951 què passa quan la pressió col·lectiva contradiu una evidència física indiscutible. L'experiment situava un participant ingenu enmig d'un grup de còmplices de l'investigador. La tasca consistia a comparar visualment la longitud d'una línia patró amb tres línies de comparació (A, B i C). Esquema del paradigma d'Asch amb la línia patró i línies de comparació.

Quan els còmplices assenyalaven per unanimitat una línia visiblement incorrecta, el subjecte experimentava un fort conflicte intern entre la seva percepció directa i el judici del grup. Asch va constatar que al voltant del 35% de les respostes dels subjectes es conformaven al dictamen erroni de la majoria. Psicologia Social: Fonaments, Teories i Processos Socials 26 ERROR FREQÜENT Confondre els experiments de Sherif i Asch. Sherif avalua la formació de normes davant d'un estímul ambigu (sense certesa física), on el grup actua com a guia informativa.

Asch mesura la conformitat davant d'un estímul no ambigu i clar, on el subjecte cedeix davant la majoria tot i saber que la resposta del grup contradiu el que veu. CAUSES I CONSEQÜÈNCIES Unanimitat de la majoria Els còmplices mantenen un judici erroni sense fissures. Desig d'evitar el rebuig Por a dissentir o semblar incompetent davant del grup. La conformitat en l'experiment d'Asch Respostes errònies (35%) El subjecte ingenu cedeix davant la pressió col·lectiva. Tensió i conflicte intern Incongruència entre el testimoni visual propi i el grup.

A partir d'aquests treballs sobre percepció, Asch va descriure les bases de la formació d'impressions: Organitzem una impressió unitària i completa de les persones fins i tot a partir de dades molt fragmentàries. Distingim entre trets centrals (amb gran càrrega organitzadora) i trets perifèrics. Cada característica particular s'interpreta en funció del conjunt global (interinfluència). Davant d'elements contradictoris, busquem activament una explicació profunda que reconciliï la dissonància.

Les recerques sobre conformitat d'Asch van inspirar directament Stanley Milgram, qui va fer un pas més enllà per analitzar com aquesta pressió social es transforma en submissió incondicional davant d'ordres directes d'una figura amb legitimitat formal (l'obediència a l'autoritat). IDEES CLAU La Gestalt social assumeix que la percepció humana opera com una totalitat organitzada orientada cap a la simplicitat i la pregnància. Kurt Lewin defineix l'espai vital com el conjunt de factors reals i ideals que condicionen la conducta segons la fórmula C = f(P, A).

L'experiment de l'efecte autocinètic de Muzafer Sherif demostra la creació espontània i l'ancoratge de normes socials davant situacions d'incertesa. Solomon Asch va provar que un 35% dels judicis s'alineen amb la majoria enganyosa fins i tot quan la realitat física és evident. Les troballes d'Asch van establir les bases per als posteriors experiments de Stanley Milgram sobre l'obediència a l'autoritat. Psicologia Social: Fonaments, Teories i Processos Socials 27 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 45. En què consisteix la fórmula de Lewin C = f(P, A)? 46. Què diferencia la situació experimental de Sherif de la dissenyada per Asch? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 47.

Quin concepte descriu la tendència de la percepció a adoptar la forma més senzilla i equilibrada? 48. Quin estímul va emprar Muzafer Sherif l'any 1936 per analitzar la creació de normes? 49. Quin percentatge aproximat de respostes es van plegar al grup en l'experiment de línies d'Asch? 50. Quin investigador va continuar els treballs sobre influència derivant-los cap a l'obediència a l'autoritat? 6 Dissonància, atribució causal i coneixement social EN ACABAR SABRÀS Distingir els mecanismes de restabliment de l'equilibri cognitiu segons Heider, Newcomb i Festinger. Analitzar una explicació causal segons les tres dimensions ortogonals del model de Weiner.

Identificar manifestacions de l'error fonamental d'atribució en l'anàlisi de conductes alienes. Explicar com incideixen els trets centrals i els efectes de primacia en la formació d'impressions. Ancoratge a) Assimilació b) Locomoció c) Pregnància d) Descàrregues elèctriques simulades a) Un punt de llum fix a la foscor b) Jocs competitius en campaments c) Línies verticals de diferents mides d) 35% a) 10% b) 50% c) 65% d) Miles Hewstone a) Kurt Lewin b) Stanley Milgram c) Max Wertheimer d) Psicologia Social: Fonaments, Teories i Processos Socials 28 PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 51 Per què quan algú arriba tard tendim a pensar que és un irresponsable abans de considerar que el tren s'ha avariat?

Teories de la consistència cognitiva La cognició social parteix de la premissa que les persones busquem l'harmonia interna en les nostres idees, actituds i relacions. Fritz Heider va establir el 1958 la teoria de l'equilibri cognitiu o del balanç estructural, centrada en com percebem els vincles interpersonals. Segons Heider, les relacions tendeixen de manera natural a l'equilibri. Quan apareix un desacord o una discrepància, es genera un estat de tensió interna que l'organisme necessita pal·liar mitjançant una reorganització de les seves idees. Theodore Newcomb (1961) va desenvolupar aquest model aplicant-lo directament a la comunicació interpersonal.

Defineix l'equilibri com un estat de gratificació o plaer que sorgeix quan dues persones que s'atrauen mantenen una valoració coincident sobre un objecte o situació externa. Si sorgeix desacord, l'estat de desequilibri resultant motiva un canvi d'actituds per recuperar la concordança mútua. DEFINICIÓ La dissonància cognitiva és l'estat de malestar psicològic o tensió interna provocat per la coexistència de dues cognicions contradictòries en una mateixa persona. Leon Festinger va publicar el 1957 A Theory of Cognitive Dissonance, traslladant aquests principis organitzadors des del camp gestàltic (on operen lleis de semblança, proximitat o bona forma) cap a la psicologia interna de l'individu.

Festinger fa coincidir l'equilibri amb la consonància i el desequilibri amb la dissonància. Quan una persona percep una incompatibilitat entre les seves creences, accions o informacions, experimenta un malestar emocional que l'empeny a reduir la contradicció modificant pensaments, justificant la conducta o afegint nous elements cognitius. Festinger vincula aquests processos amb altres dos mecanismes psicosocials fonamentals: Comunicació instrumental: Dins d'un grup, els subjectes no es comuniquen només per transmetre dades neutres. Sovint utilitzen la interacció de manera estratègica per negociar estatus, persuadir l'altre, aliar-se i forçar un consens que…