Apunts de Psicologia Social: Teoria, Processos i Intervenció

I 0 flashcards i 11 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS BASES SOCIALS DEL COMPORTAMENT: PSICOLOGIA SOCIAL Grau en Psicologia Universitat Ramon Llull AprenAI 2026-2027 Apunts complets de Psicologia Social: bases epistemològiques, cognició social, actituds, influència, relacions i models d'intervenció comunitària.

APREN.AI Índex 1 Introducció a la psicologia social i camps professionals Definició i objecte d'estudi de la psicologia social Eixos definitoris, valors científics i objectius disciplinaris La psicologia social en el marc de les ciències socials Àmbits d'actuació de la psicologia de la intervenció social 2 Bases epistemològiques i orientacions teòriques La tensió fundacional: allò social i allò psicològic El debat innat/adquirit: les metàfores de la plastilina i del vernís Arrels filosòfiques i sociològiques del pensament psicosocial Orientacions teòriques fonamentals 3 Evolució històrica i metodologia d'investigació Evolució històrica de la psicologia social La consolidació moderna: Kurt Lewin i les dècades centrals del segle XX Mètodes i dissenys de recerca en psicologia social Estratègies d'investigació i tècniques de recollida de dades 4 Bases de la conducta social i socialització Fonaments de la conducta social i dependència del medi Determinants del comportament: interacció d'elements interns i externs Bases biològiques, evolutives i comunicatives El procés de socialització i els seus nivells Adaptació social: sociabilitat enfront de conformitat Agents de socialització: primaris i secundaris 5 Cognició social, esquemes i formació d'impressions 1.

Cognició social i economia del processament mental 2. Esquemes mentals i tipologies de processament 3. Percepció de persones davant la percepció d'objectes 4.

Models de formació d'impressions i l'efecte de primacia 6 Processos d'atribució causal i biaixos atributius Percepció de persones i naturalesa de l'atribució causal L'anàlisi ingènua de l'acció de Fritz Heider La teoria de les inferències corresponents de Jones i Davis El model de covariància i configuració de Kelley Errors i biaixos atributius 7 Estereotips, prejudici i discriminació Apunts de Psicologia Social: Teoria, Processos i Intervenció 1 Diferenciació conceptual: el tríptic cognició-afecte-acció Naturalesa dels estereotips i dimensions d'anàlisi Formació, resistència al canvi i nivells d'activació Funcions individuals i socials dels estereotips 8 Identitat social, autoconcepte i autoestima L'autoconcepte com a esquema del Jo Processos individuals de l'autoconcepte: autopresentació, dissonància i autopercepció La teoria del Self de George H.

Mead: gènesi a través del joc Autoestima: avaluació del Jo, amenaces i la Teoria del Sociòmetre La Teoria de la Identitat Social de Tajfel i l'autocategorització 9 Actituds: formació, models estructurals i canvi d'actituds 1. Concepte i naturalesa de les actituds 2. Models estructurals: unidimensional vs. tridimensional 3. Funcions adaptatives de les actituds 4. Processos de formació de les actituds 5. Relació entre actitud i conducta: límits i el model MODE 6. Models d'acció: Teoria de l'Acció Raonada i de l'Acció Planificada 7.

Introducció al canvi d'actituds 10 Influència social, persuasió i processos col·lectius Processos bàsics d'influència social Innovació i influència minoritària Comunicació persuasiva Model de Probabilitat d'Elaboració (ELM) Processos de grup i dinàmiques col·lectives 11 Relacions interpersonals, conducta prosocial i violència de gènere Afiliació i atracció interpersonal Models teòrics de l'atracció i l'equilibri cognitiu Amor, conducta prosocial i altruisme Determinants de la conducta d'ajuda i l'efecte de l'espectador Agressió i violència de gènere com a fenomen estructural 12 Psicologia social aplicada i models d'intervenció comunitària 1.

Fonaments i característiques de la Psicologia Social Aplicada 2. Recerca bàsica vs. recerca aplicada 3. Models teòrics d'aplicació en PSA 4. Àmbits d'actuació de la PSA 5. Estudi de cas: campanya escolar «Respira Lliure» 6. Intervenció psicosocial, benestar i exclusió 13 Resum per repassar Apunts de Psicologia Social: Teoria, Processos i Intervenció 2 Bases disciplinàries i marcs teòrics Cognició social, percepció i atribució Estereotips, identitat i relacions socials Psicologia social aplicada i intervenció comunitària Cronologia clau de la psicologia social Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Apunts de Psicologia Social: Teoria, Processos i Intervenció 3 1 Introducció a la psicologia social i camps professionals EN ACABAR SABRÀS Definir l'objecte d'estudi de la psicologia social i els components de la tríada ABC. Diferenciar els nivells d'anàlisi de la psicologia, la sociologia i la psicologia social. Identificar els valors científics de la disciplina i els àmbits d'actuació de la intervenció social. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què modifiquem el nostre comportament fins i tot quan estem sols a la nostra habitació?

La psicologia social s'ocupa de comprendre com la vida en comunitat i el contacte amb altres persones transformen la nostra manera de pensar, sentir i actuar en el món quotidià. ESQUEMA Estructura general de la psicologia social Definició i objecte d'estudi de la psicologia social La definició canònica estableix que la psicologia social estudia com els pensaments, sentiments i comportaments resulten influenciats per la presència real, imaginada o simbòlica dels altres. Aquesta influència opera mitjançant tres modalitats de presència: Presència real o física: contacte directe amb una o més persones en un mateix espai temporal i físic.

Presència imaginada: anticipació mental de la reacció d'algú o representació interna d'altres individus sense ser-hi físicament. Presència simbòlica: interiorització de normes, valors culturals, institucions, símbols o llenguatge compartit que guien el nostre criteri.

Bases disciplinàries Definició, mètodes científics i camps professionals Fonaments teòrics i mètode Epistemologia i metodologia d'investigació Processos individuals i socials Socialització, cognició social i atribucions Identitat i relacions Autoconcepte, prejudicis i relacions personals Dinàmiques d'influència Actituds, persuasió i processos col·lectius Intervenció aplicada Model comunitari i canvi social Apunts de Psicologia Social: Teoria, Processos i Intervenció 4 Aquesta disciplina analitza el funcionament humà integrant tres dimensions psicològiques fonamentals conegudes com la tríada ABC: Esquema dels components de la tríada ABC psicosocial.

DEFINICIÓ La tríada ABC sintetitza els tres components bàsics de l'experiència psicosocial: l'afecte (Affect: emocions, estats d'ànim i sentiments), la conducta (Behavior: accions observables, expressions motores i comunicació) i la cognició (Cognition: creences, pensaments, judicis i processos mentals). Aquest enfocament trenca definitivament amb la psicologia tradicional centrada exclusivament en l'individu aïllat, els instints o la psicofisiologia intrapsíquica pura. La psicologia social sosté que els processos psicològics no són independents del context: estan formats, condicionats i determinats socialment i culturalment.

COMPROVA-HO 2 Com pot influir en la conducta una presència simbòlica segons la definició de la psicologia social? Eixos definitoris, valors científics i objectius disciplinaris La disciplina articula la seva anàlisi al voltant de diversos eixos clau: la relació entre la dimensió psicològica i la social, la construcció de la identitat social, la gènesi i transformació de les actituds, i els mecanismes de conformitat, influència social i obediència. Mitjançant aquests eixos, aborda fenòmens com la violència, la influència de minories, els prejudicis o els moviments col·lectius.

Segons Branscombe i Baron (2022), la psicologia social assoleix l'estatus de disciplina científica perquè compleix dos requeriments ineludibles: Adhesió a un conjunt de valors científics bàsics: compromís explícit amb l'exactitud (recollida precisa i rigorosa d'informació), l'objectivitat (avaluació lliure de biaixos personals), l'escepticisme (verificació constant de les dades) i l'obertura mental (disposició a revisar les conclusions quan les proves ho exigeixen).

1 Apunts de Psicologia Social: Teoria, Processos i Intervenció 5 Els objectius científics de la disciplina comprenen un procés continu: observar els fets, comprendre les interaccions, explicar les causes subjacents, preveure pautes de comportament i, en darrer terme, influir o canviar situacions socials per millorar-les. COMPROVA-HO 3 Quins són els quatre valors bàsics que defineixen la ciència psicosocial segons Branscombe i Baron? La psicologia social en el marc de les ciències socials L'ésser humà és estudiat per múltiples disciplines, però cadascuna adopta un nivell d'anàlisi distint.

La psicologia tradicional opera sobre el pla unipersonal o individualista (processos interns de l'organisme). La sociologia se situa en el nivell transpersonal o contextual (estructures globals, classes i institucions). Per la seva banda, la psicologia social adopta una perspectiva interaccionista, focalitzada en el pla interpersonal. Diagrama de relació entre psicologia, psicologia social i sociologia. Ús de mètodes sistemàtics: aplicació d'estratègies estandarditzades per investigar el comportament humà tant observable com no observable (motivacions, metes i creences subjacents).

2 Apunts de Psicologia Social: Teoria, Processos i Intervenció 6 Disciplina Enfocament analític Nivell d'anàlisi Objecte primordial d'estudi Psicologia general Individualista Unipersonal Fenòmens mentals, emocions, trets de personalitat, desenvolupament i psicofisiologia. Psicologia social Interaccionista Interpersonal Processos d'interacció, actituds, relacions entre iguals, prejudicis i influència recíproca. Sociologia Contextual Transpersonal Estructures socials, institucions, grups amples, rols socials, cultura i sistemes col·lectius. ERROR FREQÜENT Reduir la psicologia social a un mer subapartat de la sociologia macroestructural o a la simple psicologia individual.

La psicologia social no estudia estructures socials aïllades ni ments desconnectades: el seu focus específic és la interacció recíproca entre la persona i el seu entorn social. COMPROVA-HO 4 Per què la psicologia social no es pot equiparar exactament amb la sociologia? Àmbits d'actuació de la psicologia de la intervenció social Segons el Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC, 2024), la finalitat de la psicologia de la intervenció social és promoure el benestar psicològic i social de persones, grups i col·lectius, amb especial èmfasi en situacions de desavantatge, vulnerabilitat o exclusió.

La intervenció cerca restaurar i potenciar l'autoregulació emocional, la capacitat d'autonomia i la presa de decisions dels usuaris per afrontar moments de crisi. Els camps d'aplicació professional establerts pels col·legis oficials inclouen: Poblacions específiques: infància i joventut, família, envelliment, diversitat afectivosexual i de gènere, discapacitat i dependència. Col·lectius en vulnerabilitat: persones en situació de sense llar, persones migrants o refugiades, i menors en risc d'exclusió social. Comunitat i ciutadania: intervenció comunitària, igualtat de gènere i atenció a dones supervivents de violència masclista.

Inserció i justícia social: intermediació sociolaboral davant la desocupació, addiccions, reinserció de població reclusa i rehabilitació psicosocial en salut mental. Àmbits transversals: cooperació internacional, emergències, alternatives per a la resolució de conflictes i psicologia ambiental. COMPROVA-HO 5 Quin és el propòsit clau de l'atenció psicològica en l'àmbit de la intervenció social segons el COPC? Apunts de Psicologia Social: Teoria, Processos i Intervenció 7 IDEES CLAU La psicologia social estudia científicament la influència de la presència real, imaginada o simbòlica dels altres sobre l'individu.

La tríada ABC està formada per l'afecte (emocions), la conducta (accions motores i expressives) i la cognició (pensaments i creences). La disciplina es distingeix de la psicologia (nivell unipersonal) i de la sociologia (nivell transpersonal) mitjançant un enfocament interaccionista i interpersonal. Com a ciència, es fonamenta en l'ús de mètodes sistemàtics i valors com l'exactitud, l'objectivitat, l'escepticisme i l'obertura mental. La psicologia de la intervenció social treballa per al benestar i l'apoderament de persones i col·lectius en situació de vulnerabilitat. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 6.

En què es diferencien la presència imaginada i la presència simbòlica en la definició de la psicologia social? 7. Quin nivell d'anàlisi caracteritza l'enfocament de la psicologia social davant la psicologia general i la sociologia? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 8. Què representen les sigles de la tríada ABC en psicologia social? 9. Quin nivell d'anàlisi correspon pròpiament a la sociologia segons la comparativa multidisciplinària? 10. Quin d'aquests valors forma part de les condicions científiques segons Branscombe i Baron? 11. Quin és l'objectiu primordial de la psicologia de la intervenció social segons el COPC?

Acció, Bases i Context a) Atenció, Biologia i Cultura b) Afecte, Conducta i Cognició c) Actitud, Benestar i Comunitat d) Unipersonal i individualista a) Interpersonal i interaccionista b) Transpersonal i contextual c) Intrapsíquic i biològic d) Escepticisme sistemàtic a) Determinisme biològic b) Intuïció clínica c) Subjectivitat interpretativa d) Diagnosticar patologies psiquiàtriques greus a) Promoure el benestar psicològic i social b) Estudiar exclusivament reflexos psicofisiològics c) Substituir la presa de decisions dels usuaris d) Apunts de Psicologia Social: Teoria, Processos i Intervenció 8 2 Bases epistemològiques i orientacions teòriques EN ACABAR SABRÀS Distingir els postulats, unitats d'anàlisi i mètodes de la PSP i la PSS.

Explicar el debat innat/adquirit a través de les metàfores de la plastilina i el vernís. Identificar els fonaments de les teories clàssiques, destacant l'aportació de Mead sobre el Self i la postura del socioconstruccionisme. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 12 Quan veus una moneda d'alt valor, perceps la seva mida física exactament igual que qualsevol altra persona? La tensió fundacional: allò social i allò psicològic La psicologia social estudia com els processos socials i culturals configuren els fenòmens psicològics.

Tot i que la reflexió sobre l'ésser humà i la comunitat prové de la filosofia clàssica grega amb figures com Plató o Aristòtil, la disciplina no es va establir com a ciència sistemàtica fins a la transició dels segles XIX i XX. La seva evolució respon a tres eixos essencials: la definició d'allò social i d'allò psicològic, el tipus de relació que s'estableix entre tots dos conceptes i les eines metodològiques triades per analitzar aquesta relació. Durant el seu naixement, la disciplina es va dividir en dues visions confrontades sobre la relació individu-societat: la Psicologia Social Psicològica (PSP) i la Psicologia Social Sociològica (PSS).

Criteri Psicologia Social Psicològica (PSP) Psicologia Social Sociològica (PSS) Enfocament Individualista Sociocultural Relació individu- societat Exterioritat: l'individu i la societat són entitats separades; els estímuls socials actuen des de fora Interioritat: l'individu i la societat són indissociables; allò social conforma l'interior psicològic Unitat d'anàlisi L'individu i l'impacte dels estímuls socials en la seva conducta La interacció social i la dimensió col·lectiva Metodologia predominant Positivista: dissenys experimentals de laboratori i enquestes Interpretativa: estudis de camp, observació sistematitzada, anàlisi del discurs i etnografia Evolució als EUA Model hegemònic i majoritari Corrent paral·lel amb menor difusió acadèmica inicial Aquesta divisió metodològica i teòrica també es va reflectir a l'Europa del segle XIX a través de dues tendències clares: un enfocament individualista centrat en els instints innats de la conducta social i un enfocament orientat a les grans col·lectivitats que prioritzava els determinants culturals.

Apunts de Psicologia Social: Teoria, Processos i Intervenció 9 COMPROVA-HO 13 Quina diferència mantenen la PSP i la PSS respecte a la relació entre individu i societat? El debat innat/adquirit: les metàfores de la plastilina i del vernís L'ésser humà necessita la interacció amb altres per desenvolupar-se plenament. El desenvolupament psicològic resulta del contacte continu entre factors biològics i condicions socials. Davant la pregunta clàssica de si la conducta social prové de factors innats o adquirits (com passa en debatre l'origen de l'agressivitat), han sorgit dues metàfores explicatives: La metàfora de la plastilina: representa un enfocament psicològic.

La naturalesa psicològica és la matèria primera mal·leable sobre la qual l'entorn sociocultural exerceix pressió per modelar-la i donar-li forma definitiva. La metàfora del vernís: il·lustra un enfocament sociològic. Postula una base psicològica comú i subjacent a tota la humanitat, mentre que la societat actua com una capa superficial que afegeix matisos diferencials. Per exemple, emocions com el riure o l'enuig són universals biològics, però els motius particulars que desencadenen aquestes reaccions varien àmpliament segons cada cultura. Un exemple clàssic d'aquesta influència és l'experiment de Jerome Bruner i Cecile Postman en el camp de la percepció.

Van constatar que infants provinents d'entorns amb pocs recursos econòmics percebien una moneda física com a notablement més gran que els infants de famílies adinerades. Quan un objecte adquireix valor social, la ment humana tendeix a sobreestimar la seva grandària física real. Esquema de l'experiment de sobreestimació perceptiva de monedes de Bruner i Postman. Apunts de Psicologia Social: Teoria, Processos i Intervenció 10 ERROR FREQÜENT Confondre les metàfores de la plastilina i del vernís pot costar punts a l'examen.

Recorda que a la metàfora de la plastilina la societat dóna la forma essencial a l'individu, mentre que al vernís l'estructura de la fusta ja està acabada i la societat només n'és el recobriment extern. COMPROVA-HO 14 Segons l'experiment de Bruner i Postman, com influeix l'origen sociocultural en la percepció física d'un objecte com una moneda? Arrels filosòfiques i sociològiques del pensament psicosocial La psicologia social no va néixer a partir d'un únic fundador, sinó que diversos pensadors van forjar les seves bases mentre intentaven independitzar les ciències humanes de la filosofia: Auguste Comte: va introduir el positivisme en el segle XIX.

Promovia estudiar la societat mitjançant l'observació científica dels fenòmens empírics, aplicant les regles de les ciències naturals a la realitat social. Émile Durkheim: va destacar per la seva teorització de la consciència col·lectiva i l'anàlisi de fenòmens com el suïcidi, el treball, la religió i el contracte social (1897). Defensava que els fets col·lectius no es redueixen a la suma de les ments individuals. Giambattista Vico: va aportar la dimensió històrica de les societats.

Va defensar que la societat és una creació humana contínua sotmesa al canvi temporal i va analitzar com els pobles creen significats compartits per interpretar fenòmens de l'entorn (com ara els llamps i els trons). Charles Darwin i Herbert Spencer: van traslladar els principis biològics de l'evolució i la selecció natural a la dinàmica social mitjançant el corrent del darwinisme social.

Durant aquesta fase formativa inicial, els interessos de la recerca se centraven en els instints socials (gregari, altruista o agressiu), la imitació com a vehicle explicatiu de la socialització (proposada per Gabriel Tarde), la suggestió com a mecanisme pel qual s'assimilen patrons sense plena consciència (proposada per Alfred Binet) i els fenòmens col·lectius o psicologia de les masses, orientats a la conservació de l'ordre social.

Apunts de Psicologia Social: Teoria, Processos i Intervenció 11 ESQUEMA Grans orientacions teòriques en psicologia social Orientacions teòriques fonamentals Al llarg del segle XX es van consolidar diversos marcs teòrics que van definir la trajectòria de la psicologia social: 1. Interaccionisme Simbòlic (PSS) Desenvolupat a principis del segle XX sota la influència de George Herbert Mead. Estableix tres premisses: 1. La conducta d'un individu es regeix pel significat que atribueix als objectes i situacions de la realitat. 2. Aquests significats no són innats, sinó que sorgeixen directament de la interacció social amb els altres. 3.

La persona no és un agent passiu: interpreta, transforma i negocia activament aquests significats segons el context. Per exemple, un bitllet de 50 euros és físicament només un tros de paper imprès; no obstant això, té una incidència conductual profunda a causa del significat de valor que el grup humà li ha atorgat per consens. Dins d'aquest marc teòric, Mead va conceptualitzar el desenvolupament del Self distingint entre el 'Jo' (la part creativa, reactiva i espontània) i el 'Mi' (la interiorització de les normes, rols i expectatives socials compartides; per aprofundir en aquesta dinàmica, vegeu «Identitat social, autoconcepte i autoestima»).

Interaccionisme Simbòlic Significats construïts en la interacció i negociació activa Socioconductisme Individu reactiu i aprenentatge basat en estímul-resposta Orientació Psicoanalítica Lideratge grupal i personalitat autoritària d'arrel freudiana Sociocognitivisme (Gestalt) Estructures mentals que ordenen i interpreten l'exterior Socioconstruccionisme Realitat discursiva construïda i transformada pel llenguatge Apunts de Psicologia Social: Teoria, Processos i Intervenció 12 2. Socioconductisme (PSP) Representat per autors com John B. Watson, Ivan Pavlov, B. F. Skinner i Floyd Allport en psicologia social. Assumeix que l'ésser humà és un subjecte eminentment reactiu.

El seu objecte d'estudi és el comportament observable i les connexions directes entre estímuls i respostes, considerant l'aprenentatge com el fruit de l'experiència prèvia. Un exemple típic és l'aplicació de programes de modificació de conducta mitjançant reforçadors externs per extingir actituds no desitjades en infants. 3. Orientació Psicoanalítica (PSP) Pren els fonaments del pensament de Sigmund Freud per analitzar fets col·lectius. Aquest corrent va centrar les seves explicacions en els vincles emocionals dins dels grups, l'exercici del lideratge i la gènesi de la personalitat autoritària. 4.

Sociocognitivisme i Teoria de la Gestalt (PSP) Inspirat per l'escola de la Gestalt i representat per investigadors com Kurt Lewin, Solomon Asch, Leon Festinger i Fritz Heider. Aquest marc postula que els processos mentals interns de l'individu imposen un ordre sobre el món exterior. S'interessa per com interpretem significats i fem atribucions d'intencions sobre la conducta dels altres, ordenant i classificant la realitat circumdant per predir els esdeveniments. 5. Socioconstruccionisme Va emergir durant la dècada de 1960 com una alternativa crítica a la visió positivista clàssica.

Recull influències de l'interaccionisme simbòlic i emfatitza la dimensió subjectiva del coneixement humà: davant d'una mateixa realitat, diferents comunitats construeixen interpretacions divergents. El llenguatge és l'eix central en la construcció de la realitat psicològica, ja que les paraules vehiculen significats compartits que varien segons la llengua i la cultura. La realitat social no és fixa ni universal; és una construcció col·lectiva que es pot transformar revisant els costums i les pràctiques socials establertes.

PER RECORDAR-HO El socioconstruccionisme no afirma que el món físic no existeixi; sosté que el significat d'allò que anomenem «realitat» es crea i es manté exclusivament mitjançant el llenguatge i les convencions socials. COMPROVA-HO 15 Quins són els dos components del Self segons la formulació canònica de George Herbert Mead? Apunts de Psicologia Social: Teoria, Processos i Intervenció 13 IDEES CLAU La PSP prioritza l'estudi individualitzat mitjançant el mètode experimental (relació d'exterioritat), mentre que la PSS posa el focus en la interacció i la cultura emprant mètodes interpretatius (relació d'interioritat).

La metàfora de la plastilina descriu una psicologia modelada per la societat, mentre que la del vernís concep la cultura com una capa superficial sobre una base humana universal. L'experiment de Bruner i Postman demostra que factors socials com el nivell econòmic alteren la percepció física d'elements valorats com les monedes. L'interaccionisme simbòlic de Mead postula que actuem segons significats construïts en la interacció, dividint el Self entre el 'Jo' espontani i el 'Mi' socialitzat. El socioconstruccionisme situa el llenguatge com l'instrument clau que crea i pot transformar la realitat social convencional. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 16.

En què es distingeix la utilitat metodològica habitual de la PSP de la pròpia de la PSS? 17. Quin paper atorga el socioconstruccionisme al llenguatge? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 18. Quin corrent entén que individu i societat mantenen una relació d'exterioritat? 19. Quina idea expressa la metàfora del vernís sobre la conducta humana? 20. Com va conceptualitzar George Herbert Mead el 'Mi' dins de l'estructura del Self? 21. Quin autor va destacar la dimensió històrica i la construcció humana dels significats socials?

Interaccionisme Simbòlic a) Socioconstruccionisme radical b) Psicologia Social Sociològica c) Psicologia Social Psicològica d) La societat modela completament la ment a) El llenguatge és aliè a la biologia b) Els instints determinen tota l'acció col·lectiva c) La cultura és un recobriment diferencial superficial d) La pulsió creativa i reactiva a) La interiorització de les normes socials b) La part instintiva inconscient c) El centre de processament d'estímuls d) Auguste Comte a) Herbert Spencer b) Giambattista Vico c) Alfred Binet d) Apunts de Psicologia Social: Teoria, Processos i Intervenció 14 3 Evolució històrica i metodologia d'investigació EN ACABAR SABRÀS Identificar les fites i autors fundacionals de la psicologia social moderna.

Distingir entre dissenys de recerca descriptius, correlacionals i experimentals. Explicar per què la correlació no implica causalitat en l'estudi de la conducta. Avaluar els avantatges i inconvenients de les principals tècniques de recollida de dades. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 22 Si les estadístiques mostren que les persones que fan servir més les xarxes socials declaren nivells superiors de soledat, podem concloure que les xarxes socials causen soledat? Evolució històrica de la psicologia social La psicologia social s'origina com a disciplina empírica a finals del segle XIX quan comença a estudiar- se com influeix la presència dels altres en la conducta individual.

L'any 1897, Norman Triplett duu a terme el considerat primer experiment psicosocial. A través de l'observació de ciclistes i proves controlades de laboratori amb infants (utilitzant un aparell per enrotllar fil de pescar anomenat «màquina de competir»), Triplett formula el concepte de facilitació social: la presència d'altres competidors activa energia latent i incrementa el rendiment individual. Esquema de la màquina de competir de Norman Triplett.

En contrast amb aquest efecte dinamitzador, les investigacions sobre treball en grup identifiquen l'efecte Ringelmann (o ganduleria social): la pèrdua de motivació i reducció de l'esforç individual que té lloc quan les persones treballen col·lectivament en una tasca compartida, fet que disminueix la productivitat global per participant respecte al treball aïllat. La institucionalització formal de la matèria arriba l'any 1908 amb la publicació dels dos primers manuals introductoris de referència: Apunts de Psicologia Social: Teoria, Processos i Intervenció 15 Edward A.

Ross: aborda la disciplina des d'una perspectiva sociològica; analitza l'associació humana i planteja que el comportament col·lectiu es regeix per mecanismes d'invenció, suggestió i imitació. William McDougall: adopta un enfocament individualista i biologicista basat en la teoria dels instints. Descriu l'instint a partir de tres components (cognitiu, emocional i comportamental) i vincula set instints primaris amb emocions específiques (com fugida/por, repulsió/disgust, curiositat/sorpresa, lluita/ira, autoasserció/joia, autodegradació/vergonya i instint paternal/tendresa).

L'any 1929, Thurstone i Chave publiquen The Measurement of Attitude, una fita metodològica que demostra la possibilitat de quantificar i mesurar les actituds mitjançant procediments psicomètrics objectius (escala de Thurstone, precursora de l'escala Likert). Poc després, l'any 1934 es funda el primer institut de sondeig d'opinió pública, que assenta les bases per a la recerca sistemàtica i aplicada en estudis de mercat. COMPROVA-HO 23 Quina diferència fonamental s'observa entre la facilitació social de Triplett i l'efecte Ringelmann? La consolidació moderna: Kurt Lewin i les dècades centrals del segle XX Kurt Lewin és considerat el pare de la psicologia social moderna.

Influït per la psicologia de la Gestalt, Lewin desenvolupa la Teoria del camp: la conducta és funció de la interacció dinàmica entre l'individu i el seu espai vital o entorn psicològic percebut, de manera que no es pot comprendre la persona aïllada del seu context. A més, defensa la unió indissoluble entre la investigació bàsica i la resolució de conflictes pràctics, impulsant l'estudi dels canvis d'actitud, els estils de lideratge i la dinàmica de grups (vegeu «Psicologia social aplicada i models d'intervenció comunitària»). Apunts de Psicologia Social: Teoria, Processos i Intervenció 16 Cronologia de les principals fites històriques de la disciplina.

Els esdeveniments bèl·lics de la Segona Guerra Mundial esperonen durant la dècada de 1950 l'anàlisi de la conformitat social (Asch, 1956) i posteriorment de l'obediència cega a l'autoritat (Milgram, 1965/1974; vegeu «Influència social, persuasió i processos col·lectius»). L'any 1957, Leon Festinger formula la Teoria de la dissonància cognitiva, explicant l'estat d'incomoditat psicològica provocat per contradiccions internes (com la discrepància entre allò que es fa i allò que es pensa o s'hauria de fer, per exemple fumar coneixent-ne els riscos).

Les dècades següents reorienten l'estudi teòric i metodològic: Dècades de 1960 i 1970: emergeix el cognitivisme i es formalitzen els models sobre processos d'atribució causal (Jones i Davis, 1965; Kelley, 1967; vegeu «Processos d'atribució causal i biaixos atributius»). A la dècada de 1970 s'expandeix la disciplina i es funda l'Associació Europea de Psicologia Social Experimental. Dècada de 1980: consolidació de la cognició social com a eix central per comprendre com es processa, organitza i recupera la informació social (vegeu «Cognició social, esquemes i formació d'impressions»). S'incorporen avenços com les metaanàlisis, la psicofisiologia i els registres de diari.

Dècada de 1990: creixement de l'interès per la influència de la cultura en el comportament i abordatge d'objectius socials aplicats (estudi del VIH/SIDA, relacions interètniques, identitat sexual i suport o rebuig a la pena de mort). Apunts de Psicologia Social: Teoria, Processos i Intervenció 17 CRONOLOGIA Fites històriques fundacionals de la psicologia social COMPROVA-HO 24 Quina premissa estableix la Teoria del camp de Kurt Lewin per explicar el comportament?

Mètodes i dissenys de recerca en psicologia social La disciplina distingeix entre la investigació bàsica (orientada a produir coneixement teòric, com ara com es formen els estereotips en diverses cultures) i la investigació aplicada (adreçada a utilitzar el saber per intervenir i solucionar problemàtiques concretes, com avaluar programes d'integració escolar per reduir el prejudici). El procés científic requereix procediments sistemàtics, rigorosos i objectius distribuïts en fases seqüencials interconnectades. Diagrama de les fases seqüencials del procés d'investigació. 1897 Primer experiment de Triplett sobre facilitació social. 1908 Manuals fundacionals de Ross i McDougall.

1929 Mesura quantitativa d'actituds de Thurstone i Chave. 1935-1948 Lewin impulsa la Teoria del camp i dinàmica grupal. 1957 Festinger formula la Teoria de la dissonància cognitiva. Apunts de Psicologia Social: Teoria, Processos i Intervenció 18 Segons els objectius plantejats, es distingeixen tres dissenys principals d'investigació: Tipus de recerca Objectiu principal Pregunta a respondre Avantatges Inconvenients Descriptiva / Observacional Caracteritzar i descriure fenòmens, perfils, hàbits o actituds d'una població donada. Quina és la naturalesa o estructura del fenomen A? Proporciona una imatge precisa de la situació actual; permet formular noves hipòtesis.

No avalua relacions entre variables ni en determina la direccionalitat. Correlacional Avaluar el grau i sentit de l'associació estadística entre dues o més variables. Si conec el valor de la variable A, puc preveure la variable B? Permet fer prediccions i estudiar variables de la vida real impossibles de manipular al laboratori. No permet establir relacions de causa- efecte entre les variables analitzades. Experimental Determinar l'impacte causal d'una variable manipulada sobre una resposta observada. És la variable A la causa directa dels canvis en la variable B? Permet extreure conclusions de causalitat estricta gràcies al control metodològic.

Moltes variables socials rellevants no es poden manipular per limitacions tècniques o ètiques. ERROR FREQÜENT Confondre associació estadística amb causalitat. Trobar una correlació elevada entre l'edat i el nivell d'obediència únicament indica covariació o capacitat predictiva. Només el disseny experimental, mitjançant la manipulació directa de la variable independent (VI), l'assignació aleatòria dels participants i el control de variables estranyes, permet afirmar que una variable és la causa directa de l'altra. Estratègies d'investigació i tècniques de recollida de dades L'elecció metodològica depèn de les preguntes d'estudi i del context d'aplicació.

Les estratègies empíriques abasten diversos graus de control i realisme: Estudi de camp: observació directa en entorns naturals reals sense manipular variables. Experiment de laboratori: manipulació controlada de variables independents en un ambient artificial d'alt control extern. Experiment de camp: manipulació de variables independents portada a terme en un entorn natural quotidià. Simulació experimental: creació d'un context fictici representat per participants (com l'estudi de la presó de Stanford). Enquesta de mostra: recollida estandarditzada d'actituds o opinions en una mostra representativa.

Apunts de Psicologia Social: Teoria, Processos i Intervenció 19 Tasca de judici: situacions on els participants emeten avaluacions o prenen decisions individuals o grupals. Teoria formal i simulació per ordinador: desenvolupament pur de models matemàtics o computacionals per recrear interaccions socials sense requerir mostres humanes directes. Pel que fa a la recollida de dades, es classifiquen en mètodes documentals (estudis de cas i anàlisi de documents), tècniques observacionals directes (observació encoberta o no intrusiva, observació participant i sistemes per categories de conductes) i mesures d'autoinforme (qüestionaris, inventaris, escales psicomètriques i entrevistes).

Les percepcions, actituds i processos cognitius interns són difícils o impossibles d'observar de forma conductual directa; per aquest motiu, els autoinformes són l'eina predominant en psicologia social, ja que resulten més ràpids, econòmics i senzills d'aplicar que l'observació perllongada. Mètode d'investigació Principals avantatges Principals desavantatges Estudi de cas Centrat en fets reals; alt realisme quotidià; anàlisi en profunditat d'un cas únic; genera noves hipòtesis. No determina causa-efecte; no controla variables independents; no assigna a l'atzar; depèn de records imprecisos.

Recerca documental Analitza fets reals històrics; econòmic; àmplia generalització potencial; genera hipòtesis. No determina causa-efecte; risc de biaixos en fonts secundàries; dades sovint incompletes. Enquesta Recull dades d'una mostra àmplia i variada; fàcil recopilació; examina múltiples fenòmens alhora. No determina causalitat; no manipula variables independents; depèn de la memòria subjectiva. Experiment de laboratori Determina relacions causa-efecte; màxim control sobre variables independents i estranyes; assignació a l'atzar. Escàs realisme mundà; dificultat per generalitzar resultats; requereix temps; limitacions en la intensitat de la VI.

Experiment de camp Permet establir relacions de causa- efecte; alt realisme natural; accés a una àmplia varietat de subjectes. Dificultat per controlar variables estranyes; impossibilitat de provar certes hipòtesis complexes. COMPROVA-HO 25 Per quina raó principal s'utilitzen habitualment els autoinformes en recerca psicosocial malgrat els biaixos de memòria? Apunts de Psicologia Social: Teoria, Processos i Intervenció 20 IDEES CLAU Norman Triplett (1897) va encetar l'experimentació en psicologia social amb la facilitació social, mentre que l'efecte Ringelmann va evidenciar la ganduleria social en tasques col·lectives.

El 1908 Ross i McDougall van establir els fonaments teòrics de la disciplina des dels enfocaments sociològic i instintiu respectivament, i Thurstone i Chave (1929) van inaugurar la mesura psicomètrica de les actituds. Kurt Lewin és el pare de la psicologia social moderna gràcies a la Teoria del camp, la dinàmica de grups i l'impuls de la investigació aplicada. La recerca correlacional només descriu associacions i capacitats predictives entre variables, mentre que únicament el disseny experimental permet establir relacions de causa i efecte.

Els autoinformes són les tècniques més emprades per mesurar variables subjectives inobservables (actituds i cognicions) a causa del seu baix cost i facilitat d'ús en comparació amb l'observació. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 26. En què es diferencia l'objectiu de la recerca correlacional del de la recerca experimental? 27. Quins són els components de l'instint defensats per William McDougall al seu manual fundacional de 1908? 28. Quin avantatge fonamental presenta un experiment de camp davant d'un experiment de laboratori, i quin n'és el cost metodològic? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 29.

Quin fenomen va descriure Norman Triplett en el primer experiment psicosocial de 1897? 30. Quina obra va introduir l'any 1929 la quantificació psicomètrica de les actituds? 31. Segons la Teoria del camp de Kurt Lewin, de què depèn principalment la conducta humana?

La facilitació social del rendiment a) L'efecte Ringelmann de ganduleria b) La dissonància cognitiva per contradicció c) L'obediència cega a l'autoritat d) The Group Mind a) The Measurement of Attitude b) Resolving Social Conflicts c) Prejudice and Racism d) Només de la presència física d'altres persones a) Únicament dels instints biològics heretats b) De la interacció persona-entorn psicològic c) Dels mecanismes exclusius d'imitació social d) Apunts de Psicologia Social: Teoria, Processos i Intervenció 21 32. Per què una recerca correlacional no permet establir relacions de causa-efecte?

4 Bases de la conducta social i socialització EN ACABAR SABRÀS Distingir entre les bases biològiques de la cooperació i les influències del context cultural. Diferenciar els tres nivells del procés de socialització (biològic-psicomotor, afectiu i cognitiu). Discriminar clarament entre el concepte de sociabilitat i el de conformitat social. Classificar els agents socialitzadors entre primaris i secundaris valorant el paper nuclear de la família. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 33 Un infant criat amb aliment i recer però en aïllament social absolut desenvoluparia un comportament adult funcional?

La psicologia social parteix de la premissa que la nostra identitat i les nostres accions depenen profundament de les relacions amb els altres. L'ésser humà necessita vincular-se per sobreviure, adquirir recursos de protecció i desenvolupar-se plenament al llarg del cicle vital.

Perquè depèn de mostres massa reduïdes a) Perquè no manipula les variables independents b) Perquè només s'aplica en estudis documentals c) Perquè no empra instruments psicomètrics d) Apunts de Psicologia Social: Teoria, Processos i Intervenció 22 ESQUEMA Estructura de la conducta social i socialització Fonaments de la conducta social i dependència del medi El comportament humà té com a objectiu prioritari la relació amb els altres. A través dels lligams interpersonals aconseguim suport, seguretat i reforç vital.

Per això, l'aïllament social primerenc provoca seqüeles permanents en el desenvolupament infantil, tal com s'observa en l'anomenat hospitalisme o en infants privats d'afecte durant els primers anys de vida. La conducta social s'origina per la confluència de tres grans eixos contextuals: Influències culturals: derivades de viure en societats estructurades amb tradicions i normes col·lectives. Influències socials de grups primaris: provinents dels vincles directes i íntims dins la comunitat. Influències ambientals: condicionades per les característiques físiques i materials de l'entorn social.

Quan comparem els hàbits i costums entre diferents cultures, comprovem que allò considerat «normalitat» és un concepte relatiu. La normalitat mai és universal ni absoluta; depèn sempre dels paràmetres vigents en la societat de referència. DEFINICIÓ La conducta social és el conjunt d'accions i respostes humanes que resulten de la interacció contínua entre característiques internes del subjecte i pressions normatives externes del medi cultural.

Bases de la conducta Fonaments biològics, evolutius i contextuals Biològic i evolutiu Oxitocina, cooperació i neurones mirall Cultura i context Influències grupals i ambientals Procés de socialització Nivells psicomotor, afectiu i cognitiu Nivells d'interiorització Psicomotor, afectiu i cognitiu Adaptació al grup Sociabilitat versus conformitat de rols Agents socialitzadors Família, escola, iguals i mitjans Agents primaris Família i escola com a xarxa bàsica Agents secundaris Amistats, mitjans i entorn general Apunts de Psicologia Social: Teoria, Processos i Intervenció 23 COMPROVA-HO 34 Per què diem que la «normalitat» del comportament humà és relativa?

Determinants del comportament: interacció d'elements interns i externs La conducta individual no respon únicament a factors aïllats, sinó a l'ajust dinàmic entre elements interns i externs: Factors interns: trets de personalitat, disposicions emocionals i actituds (vegeu «Actituds: formació, models estructurals i canvi d'actituds»). Factors externs: marcs culturals (diferències entre cultures individualistes i col·lectivistes), pressió de grup i normes socials compartides.

En aquesta articulació intervenen tres mecanismes fonamentals: la percepció social (com captem i interpretem els altres, destacant certs estímuls de l'entorn segons les metes del grup), la influència social (processos de conformitat, obediència i pressió grupal) i la cognició social (vegeu «Cognició social, esquemes i formació d'impressions»). A més, els estats afectius actuen com a autèntics impulsors del contacte humà: l'empatia afavoreix directament la cooperació mútua, mentre que emocions com la ira o la por solen desencadenar conflictes interpersonals.

Bases biològiques, evolutives i comunicatives Des d'una perspectiva evolutiva, la supervivència de la nostra espècie ha estat possible gràcies a l'ajuda recíproca i la capacitat cooperativa. La nostra biologia compta amb mecanismes adaptats específicament per a la relació interpersonal: Sistemes hormonals: substàncies com l'oxitocina faciliten l'aferrament, la confiança i l'acostament interpersonal. Neurones mirall: circuits cerebrals implicats en la imitació i la comprensió activa dels estats motors i emocionals dels altres. Llenguatge i comunicació: sistema de signes compartit que possibilita transmetre conceptes i afectes, tant verbalment com no verbal.

L'empatia és clau per interpretar els significats connotatius dels missatges. COMPROVA-HO 35 Quina funció tenen l'oxitocina i les neurones mirall en el manteniment dels vincles comunitaris? El procés de socialització i els seus nivells La socialització és el procediment longitudinal pel qual una persona interioritza les pautes, valors i rols de la seva comunitat per consolidar la pròpia identitat.

Es desenvolupa a través de tres nivells interdependents: Apunts de Psicologia Social: Teoria, Processos i Intervenció 24 Nivell Àmbit d'adquisició Exemples concrets Biològic i psicomotor Regulació física i hàbits corporals bàsics segons pautes socials Cicles de son-vigília, alimentació i maneres de vestir Afectiu Ajust emocional al grup de pertinença Expressió d'afecte, gestió de la por o vincles d'aferrament Cognitiu Estructures de pensament, llenguatge i creences Incorporació de categories mentals, valors ètics i criteris morals Aquest procés evoluciona al llarg de diferents etapes: comença en la fase prenatal, s'intensifica durant els primers anys de vida, continua en la mitjana infància i assoleix una fita de reafirmació i contrast en l'adolescència, quan la persona s'integra de forma autònoma en la societat global.

Adaptació social: sociabilitat enfront de conformitat Per comprendre com l'individu s'integra en el col·lectiu, cal distingir dos nivells essencials d'adaptació: Sociabilitat: disposició i capacitat general per adquirir les regles bàsiques de relació i convivència en un grup. Conformitat: ajust específic a les normes, demandes i pautes concretes de la vida quotidiana en una societat determinada. Al llarg de l'aprenentatge social, les persones assumeixen determinats rols (pautes de conducta esperades) i assoleixen un estatus (posició reconeguda), la qual cosa les prepara per exercir la seva funció social. L'adquisició de la moral no és senzilla ni rígida: depèn en gran mesura del context.

Per exemple, des de petits aprenem quins moments exigeixen dir la veritat i en quines situacions socials s'espera reservar-se part d'aquesta. ERROR FREQÜENT Confondre sociabilitat amb conformitat. La sociabilitat és la facultat genèrica d'assimilar codis d'interacció humana, mentre que la conformitat és l'acomiadament estricte als manaments, rols i expectatives específiques de la societat en què es viu.

Agents de socialització: primaris i secundaris Els agents socialitzadors són les institucions, grups i canals que transmeten valors i continguts culturals: Apunts de Psicologia Social: Teoria, Processos i Intervenció 25 ESQUEMA Classificació dels agents de socialització Agents primaris: La família: és el nucli bàsic d'aprenentatge, el primer contacte socialitzador i la xarxa més duradora. Una situació de vulnerabilitat familiar incrementa el risc en el desenvolupament integral dels seus membres. L'escola: primer entorn formalitzat que introdueix la disciplina, l'avaluació externa i el tracte institucionalitzat.

Agents secundaris: Grup d'iguals i amistats: faciliten la construcció d'autonomia i relacions simètriques fora de l'autoritat adulta. Mitjans de comunicació i entorn: transmeten models culturals, informació i narratives col·lectives a gran escala. COMPROVA-HO 36 Què converteix la família en l'agent socialitzador primari més influent?

Agents Primaris Primeres pautes d'integració social bàsica Família Primera experiència i xarxa més duradora Escola Socialització formalitzada i normes col·lectives Agents Secundaris Ampliament d'estatus i rols al llarg de la vida Amistats i iguals Relacions simètriques de convivència quotidiana Mitjans de comunicació Difusió de models culturals i coneixement Apunts de Psicologia Social: Teoria, Processos i Intervenció 26 IDEES CLAU L'aïllament del medi social primerenc produeix seqüeles greus i permanents en el desenvolupament humà. La conducta social s'explica per la interacció dinàmica entre factors interns (actituds, emocions) i factors externs (normes, cultura).

Bases biològiques com l'oxitocina i les neurones mirall faciliten la cooperació i l'empatia necessàries per a la supervivència. La socialització comprèn tres nivells: biològic-psicomotor, afectiu i cognitiu al llarg de diferents etapes del cicle vital. La sociabilitat fa referència a la facultat d'adquirir regles bàsiques de convivència, mentre que la conformitat implica l'ajust a les normes particulars d'un grup. Els agents primaris (família i escola) assenten les pautes bàsiques de pertinença, mentre que els secundaris (iguals, mitjans) amplien la integració comunitària. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 37. En quins tres nivells es produeix el procés de socialització segons el contingut del tema?

38. En què es diferencia la sociabilitat de la conformitat social? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 39. Quin és l'efecte confirmat de la privació de contacte social durant la infància primerenca? 40. Quina hormona té un paper clau facilitant l'acostament i la cooperació social? 41. L'aprenentatge dels cicles de son-vigília i de l'alimentació correspon al nivell de socialització: 42. Quins dels següents es consideren agents de socialització primaris?

Acceleració de processos cognitius avançats a) Seqüeles permanents en el desenvolupament global b) Millor resistència a la pressió grupal c) Major autonomia en la presa de decisions d) Adrenalina a) Tiroxina b) Cortisol c) Oxitocina d) Institucional a) Afectiu b) Biològic i psicomotor c) Cognitiu d) Família i escola a) Xarxes socials i entorn veïnal b) Mitjans de comunicació i amistats c) Associacions laborals i sindicats d) Apunts de Psicologia Social: Teoria, Processos i Intervenció 27 5 Cognició social, esquemes i formació d'impressions EN ACABAR SABRÀS Distingir les estratègies d'economia cognitiva i identificar els seus biaixos inferencials associats.

Classificar els diferents tipus d'esquemes mentals i contrastar el processament automàtic amb el controlat. Comparar el model gestàltic d'impressions de Solomon Asch amb els models lineals o algebraics. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 43 Per què canviar una sola paraula com «afectuosa» per «freda» pot fer canviar completament l'opinió que tenim d'algú que té exactament els mateixos altres cinc trets? 1. Cognició social i economia del processament mental La capacitat del sistema cognitiu humà és limitada davant de la gran quantitat d'estímuls de l'entorn.

La cognició social estudia els processos mentals mitjançant els quals les persones coneixen el món social, incloent-se a si mateixes, els altres i les relacions grupals. Per gestionar aquesta informació sense saturar-se, el cervell recorre a mecanismes d'estalvi cognitiu i dreceres d'interpretació. Segons Rodríguez i Betancor (2007), s'activen tres estratègies no conscients per gestionar el flux informatiu: Reducció de la informació (atenció selectiva): Ens enfoquem únicament en estímuls nous o distintius. Aquesta focalització té una funció adaptativa, ja que l'element diferent sol aportar més informació rellevant.

Ús del coneixement previ: Filtrem la realitat a través d'estructures emmagatzemades com ara esquemes i exemplars. Això permet predir conductes i interpretar dades ràpidament. Tanmateix, pot generar la profecia autocomplerta o efecte Pigmalió, en què les nostres expectatives inicials acaben modificant el comportament real de l'altra persona (com van demostrar Snyder, Tanke i Berscheid el 1977 en analitzar la interacció basada en l'atractiu percebut). Simplificació del processament: Apliquem heurístics i mecanismes d'inferència per extreure conclusions a partir de dades incompletes.

Aquesta simplificació comporta sovint biaixos inferencials recurrents: Biaix inferencial Mecanisme cognitiu Exemple quotidià Extensió temporal Atribuir caràcter permanent i disposicional a un estat purament transitori. Veure algú riure en un moment concret i concloure que és alegre. Generalització Extrapolar un atribut d'un individu a tot el conjunt de membres del seu grup. Comprovar la netedat d'un gos concret i deduir que tots els gossos són nets. Apunts de Psicologia Social: Teoria, Processos i Intervenció 28 Biaix inferencial Mecanisme cognitiu Exemple quotidià Categorització Assumir que un individu té una característica només per la seva pertinença a un grup.

Pensar que una persona és estalviadora pel simple fet de ser catalana. Efecte Halo Inferir altres trets positius a partir d'un sol atribut positiu (o viceversa). Jutjar una persona atractiva com a més agradable o competent. Idees prèvies i comparació Forçar l'encaix de noves dades en marcs previs i contrastar amb altres per reduir dissonàncies. Filtrar arguments nous per refermar la posició inicial sense contradiccions. COMPROVA-HO 44 Quina diferència hi ha entre la generalització i la categorització com a biaixos inferencials? 2.

Esquemes mentals i tipologies de processament Els esquemes són estructures cognitives que organitzen el coneixement acumulat sobre estímuls, atributs i les relacions que mantenen entre ells. Actuen com a guies dinàmiques que permeten integrar noves dades, orientar la conducta i evolucionar a mesura que s'adquireix experiència.

ESQUEMA Tipologies d'esquemes mentals en la cognició social Podem distingir cinc tipologies principals d'esquemes mentals: Esquemes de persones i grups Coneixement sobre individus i estereotips col·lectius Esquemes del jo Autoconcepte, habilitats pròpies i preferències Esquemes de rols Expectatives sobre conductes lligades a una posició Esquemes d'esdeveniments (scripts) Seqüències temporals d'accions en situacions habituals Esquemes abstractes Regles generals per a la resolució de problemes Apunts de Psicologia Social: Teoria, Processos i Intervenció 29 La cognició social opera a través de dos modes de funcionament cognitiu basats en quatre criteris: intencionalitat, control, esforç i eficiència: Dimensió Processament automàtic Processament controlat Intencionalitat i consciència No intencionat i no conscient.

Intencionat i plenament conscient. Cost de recursos i esforç Mínim o nul; funciona de manera ràpida. Elevat; consumeix atenció i energia. Eficiència i tasques múltiples Molt eficient; permet fer tasques en paral·lel. Lent; vulnerable a la sobrecàrrega cognitiva. Exemple típic Conduir un vehicle amb anys d'experiència. Aprendre per primera vegada una maniobra vial. Ambdós sistemes interactuen contínuament: en entorns d'incertesa (Sherman et al., 2008), el reconeixement d'elements clau pot començar com un procés automàtic i requerir després un control conscient deliberat. COMPROVA-HO 45 Què caracteritza un script o guió respecte d'altres esquemes cognitius? 3.

Percepció de persones davant la percepció d'objectes Percebre una persona és un procés qualitativament diferent de percebre un objecte físic inanimat. En l'àmbit humà entren en joc característiques funcionals úniques: Dinamisme recíproc: La percepció humana és bidireccional; mentre processem la imatge de l'altre, nosaltres mateixos som observats i avaluats simultàniament. Maneig de la impressió i engany: Els éssers humans intenten controlar activament com són vistos. Utilitzen tàctiques d'autopromoció (destacar valors propis) o de promoció dels altres (elogis i adulació) per condicionar la percepció externa, incorporant la possibilitat d'engany intencionat.

Esquemes de persones i grups: Concentren trets i patrons associats a individus determinats o col·lectius (la base dels estereotips; vegeu «Estereotips, prejudici i discriminació»). 1 Esquemes del jo: Contenen l'autoconcepte, les habilitats personals, les preferències i la identitat pròpia (vegeu «Identitat social, autoconcepte i autoestima»). 2 Esquemes de rols: Sintetitzen la manera com han d'actuar les persones en funció de la seva posició social (com ara un docent, un àrbitre o un líder). 3 Esquemes d'esdeveniments (scripts o guions): Seqüències temporals estandarditzades sobre el desenvolupament de successos ordinaris (com anar a un restaurant o fer un examen universitari).

4 Esquemes abstractes de resolució de problemes: Regles formals generals que ajuden a trobar solucions davant situacions complexes (com les derivades de la Teoria del Balanç o les teories de l'atribució; vegeu «Processos d'atribució causal i biaixos atributius»). 5 Apunts de Psicologia Social: Teoria, Processos i Intervenció 30 Inferència d'estats interns: Als individus se'ls atribueixen intencions, emocions i motius subjacents que mai es projecten sobre objectes inerts. Complexitat i verificació: Determinar si el nostre judici sobre algú és correcte resulta molt més complex i ambigu que mesurar les propietats físiques d'un objecte.

En qualsevol trobada social interactuen tres eixos bàsics: el perceptor (amb les seves expectatives, metes, familiaritat, càrrega emocional i experiència prèvia), la persona percebuda (mitjançant el maneig estratègic de la seva impressió) i el contingut perceptiu, on l'ordre de la informació i el to avaluatiu juguen un paper decisiu (la informació negativa té un valor informatiu més alt que la positiva). COMPROVA-HO 46 Per què la informació negativa sol pesar més que la positiva en formar-se una impressió? 4.

Models de formació d'impressions i l'efecte de primacia La formació d'impressions és el procés mitjançant el qual inferim característiques psicològiques d'un individu a partir de la seva conducta observada i les integrem en una imatge unitària i coherent. El model de tendència relacional (Solomon Asch) Solomon Asch va demostrar l'any 1946 que la integració d'impressions és un procés global i no una mera suma aritmètica. Segons la seva perspectiva gestàltica, cada tret interactua amb els altres i n'altera el significat en funció del context del conjunt. Esquema de l'experiment d'Asch (1946) amb trets centrals oposats.

En el seu experiment de 1946, Asch va presentar dues llistes de trets gairebé idèntiques («intel·ligent, hàbil, treballadora, decidida, pràctica, cauta»), canviant únicament un sol adjectiu: a un grup li va afegir «afectuosa» i a l'altre «freda». El canvi d'aquest sol adjectiu va transformar per complet el retrat global: la persona afectuosa va ser jutjada com a generosa i propera, mentre que la freda va ser vista com a calculadora i distant. Aquests adjectius funcionen com a trets centrals, ja que articulen i donen sentit a tota la imatge, mentre que els trets perifèrics exerceixen un impacte molt menor sobre la impressió resultant.

Apunts de Psicologia Social: Teoria, Processos i Intervenció 31 Asch va demostrar també l'efecte de primacia variant l'ordre dels termes: presentar primer els atributs positius («intel·ligent, treballadora, impulsiva, crítica, tossuda, envejosa») va produir una impressió final notablement més favorable que presentar exactament la mateixa llista començant pels atributs negatius. Els primers trets percebuts estableixen el marc interpretatiu des del qual es llegeixen els següents.

Models de combinació lineal o algebraics En contrast amb la Gestalt d'Asch, els models lineals defensen que cada tret té un valor numèric fix i independent que s'agrupa matemàticament per generar la impressió final: Taula comparativa del càlcul algebraic segons el model de mitjana. Model Càlcul / Mecanisme teòric Limitació o matís clau Model de Suma La impressió final és el sumatori exacte del valor de tots els trets individuals coneguts. Prediu erròniament que afegir molts trets lleugerament positius millora una imatge d'excel·lència prèvia. Model de Mitjana (promig) La impressió final resulta de dividir la suma dels valors entre el total de trets avaluats.

Afegir un atribut moderadament positiu redueix la mitjana d'un conjunt prèviament…