Psicologia Bàsica II: Sensació, Atenció, Motivació i Emoció

I 0 flashcards i 9 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS BASES PSICOLÒGIQUES DEL COMPORTAMENT: PSICOLOGIA BÀSICA II: SENSACIÓ I PERCEPCIÓ; MOTIVACIÓ I EMOCIÓ Grau en Psicologia Universitat Ramon Llull AprenAI 2026-2027 Apunts complets de Psicologia Bàsica II: neuroanatomia, psicofísica, sistemes sensorials, models d'atenció, teories de la motivació i bases de l'emoció. APREN.AI Índex Bases biològiques 1 Organització del sistema nerviós i cel·lular 1. Cèl·lules glials: suport del sistema nerviós central i perifèric 2. Anatomia neuronal i transmissió sinàptica 3.

Classificació de les neurones: funcional i estructural 2 Neuroanatomia funcional i estructures cerebrals Organització general i divisions del sistema nerviós Eix medul·lar i estructures de l'encèfal posterior i mitjà Prosencèfal: centres subcorticals i diencefàlics Organització cortical i especialització hemisfèrica Sensació i percepció 3 Fonaments, fases i psicofísica De la sensació a la percepció Paradigmes teòrics i factors determinants Psicofísica clàssica: conceptes i llindars Lleis psicofísiques clàssiques i mètodes d'Stevens Organització general dels sistemes sensorials 4 El sistema visual Anatomia ocular: medis diòptrics i capes protectores Organització cel·lular de la retina: fotoreceptors i xarxes neuronals Vies visuals: quiasma òptic, NGL i escorça visual Alteracions refractives, agudesa visual i moviments oculars Percepció del color i teories visuals 5 Audició, sentits químics i somatosensorials El sistema auditiu: física del so i estructura anatòmica Processament auditiu, patologies i teories de percepció Sentits químics: olfacte i gust Somatosensació: tacte, propiocepció cinestèsica i equilibri vestibular Atenció 6 Processos, tipologies i models de filtre Naturalesa i fases del procés atencional Tipologies d'atenció i interferència de distractors Models teòrics de filtre: del bloqueig rígid a la selecció tardana Psicologia Bàsica II: Sensació, Atenció, Motivació i Emoció 1 7 Models de capacitat, processos i neuropsicologia Model de recursos i capacitat atencional de Kahneman Processos automàtics i processos controlats Atenció sostinguda i vigilància Model neuropsicològic de Posner i Petersen Motivació 8 Concepte, neurobiologia i teories biològiques 1.

Concepte i etapes del cicle motivacional 2. Tipologies i evolució de la motivació 3. El circuit neurobiològic de la motivació (DAS) 4. Teories biològiques de la motivació 5. Transició cap als models cognitius 9 Teories cognitives i motivació social Teories de la coherència cognitiva: Heider i Festinger Jerarquia de les necessitats humanes de Maslow Expectativa-valor i autoeficàcia Teoria de l'atribució causal: Heider i Weiner Motivació social segons McClelland 10 Emoció — Fonaments neuroanatòmics, models i tipologia 1. Concepte multidimensional de l'emoció 2. Bases neuroanatòmiques: la perspectiva del cervell triúnic 3. Distinció entre emocions i sentiments 4.

Funcions generals dels estats emocionals 5. Models teòrics i classificació de les emocions bàsiques 6. Emocions primàries enfront d'emocions secundàries 11 Resum per repassar Bases biològiques i organització neuroanatòmica Sensació, percepció i modalitats sensorials Atenció: tipologies i models de processament Motivació i emoció Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions. Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important.

Psicologia Bàsica II: Sensació, Atenció, Motivació i Emoció 2 1 Organització del sistema nerviós i cel·lular EN ACABAR SABRÀS Distingir els tipus de cèl·lules glials del SNC i del SNP segons les seves funcions. Descriure les parts d'una neurona estàndard i el funcionament de la sinapsi. Classificar les neurones segons el seu paper funcional i la seva morfologia. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Es toquen físicament dues neurones quan es transmeten informació dins del cervell? El sistema nerviós humà constitueix la base biològica del pensament, la conducta i les emocions. L'encèfal adult té una textura suau i gelatinosa amb un pes d'aproximadament 1,5 kg.

Per encabir-se a la cavitat cranial al llarg de l'evolució, la seva superfície s'ha plegat formant girs i solcs que equivalen a uns 2 m² d'informació, sent la regió frontal la més nova evolutivament. Els dos hemisferis cerebrals estan units pel cos callós i queden delimitats per dues grans esquerdes: la fissura central (o de Rolando) i la fissura lateral (o de Silvi). L'investigador Brodmann va dividir l'escorça en 52 àrees funcionals diferenciades (per aprofundir en les subdivisions corticals i estructures profundes, vegeu «Bases biològiques — Neuroanatomia funcional i estructures cerebrals»).

Bases biològiques 1 Organització del sistema nerviós i cel·lular 2 Neuroanatomia funcional i estructures cerebrals Psicologia Bàsica II: Sensació, Atenció, Motivació i Emoció 3 ESQUEMA Organització cel·lular del sistema nerviós 1. Cèl·lules glials: suport del sistema nerviós central i perifèric El teixit nerviós no està integrat únicament per neurones. De fet, hi ha una proporció d'aproximadament 10 cèl·lules glials per cada neurona al sistema nerviós central (SNC). Aquestes cèl·lules proporcionen sosteniment estructural, metabòlic i immunitari indispensable.

Tipus de glia Localització Funcions principals Astròcits (o astroglia) SNC Subministren nutrients, metabolitzen neurotransmissors, faciliten la interconnexió neuronal i realitzen la fagocitosi de restes cel·lulars. Micròglia SNC Defensa immunitària davant malalties mitjançant antígens, creació d'anticossos i fagocitosi de residus. No és la glia més petita. Oligodendròglia (o oligodendròcits) SNC Constitueix la glia més petita del SNC. Genera la beina de mielina que envolta els axons per accelerar els impulsos elèctrics.

Cèl·lules ependimàries SNC Capa fina en forma de pèl que recobreix el líquid cefalorraquidi, el qual transporta nutrients i protegeix l'encèfal i la medul·la espinal de xocs i lesions. Cèl·lules de Schwann SNP Produeixen la beina de mielina al voltant dels axons exclusivament al sistema nerviós perifèric. Cèl·lules satèl·lits (o capsulars) SNP Envolcallen i protegeixen els ganglis, que són agrupacions de cossos neuronals perifèrics. Al llarg de l'axó mielinitzat, la beina no és contínua. Presenta unes interrupcions regulars anomenades nòduls de Ranvier, amb una amplada característica d'1 micròmetre.

En aquests petits espais, la membrana axònica queda exposada al líquid extracel·lular, fet clau per a la conducció eficient de Cèl·lules glials Suport, protecció i nutrició Glia del SNC Astròcits, micròglia, oligodendròglia, ependimàries Glia del SNP Schwann i cèl·lules satèl·lits Neurones Transmissió d'impulsos electroquímics Classificació funcional Sensorials, motores i interneurones Classificació estructural Unipolars, bipolars i multipolars Psicologia Bàsica II: Sensació, Atenció, Motivació i Emoció 4 l'impuls elèctric. COMPROVA-HO 2 Quina cèl·lula sintetitza mielina al cervell i quina ho fa als nervis del sistema nerviós perifèric? 2.

Anatomia neuronal i transmissió sinàptica La neurona és la unitat funcional bàsica del processament nerviós. La seva morfologia està especialitzada per recollir, integrar i projectar informació mitjançant canvis electroquímics. Esquema anatòmic d'una neurona motora amb mielina i botó sinàptic. Una neurona típica consta de quatre regions anatòmiques ben diferenciades: Cos neuronal o soma: centre metabòlic i la part més voluminosa. Conté el nucli i emmagatzema la informació; pren la decisió de retenir o transmetre el senyal. Dendrites: ramificacions que surten al voltant del soma. Reben la informació provinent dels botons sinàptics d'altres neurones i la canalitzen cap a l'axó.

Axó: perllongació per on viatja el potencial d'acció mitjançant el moviment d'ions amb càrrega de sodi i potassi per enviar ordres i alliberar neurotransmissors. Terminacions sinàptiques: ramificacions finals que connecten amb una altra neurona, un múscul o una glàndula. Acaben en botons sinàptics que emmagatzemen i alliberen els missatgers químics. DEFINICIÓ La sinapsi és el procés funcional de transferència d'informació entre neurones o amb cèl·lules efectores. Les neurones mai no arriben a tocar-se físicament: queden separades per un espai microscòpic.

En el mecanisme sinàptic intervenen tres components essencials: Espai presinàptic: regió del botó terminal que conté la informació química a transmetre empaquetada. 1 Psicologia Bàsica II: Sensació, Atenció, Motivació i Emoció 5 ERROR FREQÜENT Un error comú a l'examen és afirmar que les neurones transmeten la informació mitjançant contacte físic directe. A la sinapsi química hi ha sempre un espai de separació: el senyal elèctric es transforma en un missatger químic que travessa l'escletxa per unir-se als receptors postsinàptics. 3.

Classificació de les neurones: funcional i estructural Les neurones es poden agrupar segons el sentit de la informació que transmeten o bé segons el nombre de ramificacions que emergeixen del seu soma. Classificació funcional Neurones sensorials o aferents: transporten la informació en sentit ascendent, des dels òrgans dels sentits cap al sistema nerviós central. Neurones motores o eferents: condueixen les ordres motores en sentit descendent, des del sistema nerviós central cap als òrgans efectors i sentits per executar una resposta. Interneurones: xarxes locals que modulen la transmissió connectant diverses neurones entre si, activant o dividint els mecanismes sensorials.

Classificació estructural Segons la seva morfologia, trobem tres categories principals: Unipolars: presenten una única prolongació o ramificació que surt del nucli cel·lular. Bipolars: tenen dues ramificacions oposades que emergeixen directament del soma. Multipolars: disposen d'un axó i múltiples ramificacions dendrítiques que neixen del cos neuronal. Són les més comunes al cervell. Diagrama d'una neurona unipolar amb una prolongació des del soma. Fenedura sinàptica: espai extracel·lular lliure on el botó presinàptic allibera les molècules de neurotransmissor.

2 Espai postsinàptic: membrana de la cèl·lula receptora que conté receptors específics que recapten els neurotransmissors i desencadenen la resposta. 3 Psicologia Bàsica II: Sensació, Atenció, Motivació i Emoció 6 Diagrama d'una neurona multipolar amb nombroses dendrites i axó. COMPROVA-HO 3 Quina diferència funcional i estructural hi ha entre una neurona motora multipolar i una neurona sensorial unipolar? IDEES CLAU L'encèfal humà adult pesa aproximadament 1,5 kg, està dividit en 52 àrees corticals de Brodmann i els seus dos hemisferis s'uneixen pel cos callós.

Al SNC hi ha unes 10 cèl·lules glials per cada neurona; l'oligodendròglia produeix mielina al SNC i les cèl·lules de Schwann ho fan al SNP. Els nòduls de Ranvier són interrupcions d'1 micròmetre a la beina de mielina que deixen l'axó en contacte amb el medi extracel·lular. La neurona consta de soma, dendrites, axó i terminacions sinàptiques amb botons terminals. A la sinapsi no hi ha contacte físic entre neurones; la informació es transmet mitjançant neurotransmissors des de la regió presinàptica cap als receptors postsinàptics. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 4. Per què la beina de mielina conté nòduls de Ranvier d'1 micròmetre en lloc de ser completament contínua? 5.

En què es distingeixen funcionalment les neurones aferents de les eferents? BASES BIOLÒGIQUES 2 Neuroanatomia funcional i estructures cerebrals EN ACABAR SABRÀS Distingir les funcions de les divisions del sistema nerviós perifèric i central. Identificar les estructures del romboencèfal, mesencèfal i diencèfal amb les seves funcions. Relacionar cada lòbul de l'escorça cerebral amb el seu rol cognitiu i sensorial. Psicologia Bàsica II: Sensació, Atenció, Motivació i Emoció 7 PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 6 Com s'aconsegueix que dues meitats cerebrals especialitzades en tasques diferents actuïn com una sola ment?

Organització general i divisions del sistema nerviós El sistema nerviós humà s'estructura en dos grans blocs: el sistema nerviós central (format per l'encèfal i la medul·la espinal) i el sistema nerviós perifèric. Aquest últim està constituït per ganglis (acumulacions de cossos neuronals) i nervis (feixos d'axons) encarregats de transmetre informació sensorial i motora. Esquema de les divisions estructurals del sistema nerviós humà.

El sistema nerviós perifèric es ramifica en dues branques principals segons la naturalesa del seu control: Sistema nerviós somàtic: enllaça directament els receptors sensorials amb el sistema nerviós central per canalitzar la informació i gestionar les accions conscients. Sistema nerviós autònom: s'encarrega de regular tant les respostes involuntàries com l'equilibri funcional intern. Es divideix funcionalment en: Sistema nerviós simpàtic: desencadena reaccions d'activació i posa en funcionament múltiples mecanismes físics davant situacions d'alerta o despesa energètica. Sistema nerviós parasimpàtic: frena els mecanismes actius per restablir l'equilibri biològic i conservar recursos.

Psicologia Bàsica II: Sensació, Atenció, Motivació i Emoció 8 COMPROVA-HO 7 Quina branca del sistema nerviós autònom actua per restablir l'equilibri de l'organisme després d'un estat d'alerta? Eix medul·lar i estructures de l'encèfal posterior i mitjà La medul·la espinal recorre la columna vertebral fins al tram lumbar. Funciona com una via de comunicació bidireccional: conté trajectòries ascendents (que traslladen els senyals sensorials cap a l'encèfal) i descendents (que transmeten les ordres motores des de l'encèfal cap als nervis perifèrics).

Dins de la cavitat cranial es troba l'encèfal, dividit filogenèticament i estructuralment en tres segments bàsics: COMPROVA-HO 8 Quina és la funció clau del cerebel respecte a la motricitat? Prosencèfal: centres subcorticals i diencefàlics El prosencèfal (cervell anterior) és la divisió més desenvolupada i frontal. Agrupa diversos nuclis i sistemes altament especialitzats en la regulació homeostàtica, emocional i cognitiva: Estructura Localització / Connexió Funcions principals Tàlem Regió central del diencèfal Estació de relleu sensorial general cap a l'escorça i regulació del cicle son-vigília.

Hipotàlem Sota el tàlem Manteniment de l'homeòstasi (fam, set, son, conducta sexual), modulació cardíaca i respiratòria davant l'estrès, i comandament endocrí. Romboencèfal (cervell posterior o reptilià): vinculat a les respostes impulsives i als processos essencials per a la supervivència immediata. Inclou tres estructures clau: Bulb raquidi: supervisa funcions vitals autònomes com la respiració, l'activitat cardíaca, la digestió i els òrgans relacionats amb la coordinació i l'equilibri. Protuberància: actua de pont de trànsit, recollint informació d'àrees corticals per remetre-la al cerebel.

Cerebel: coordina l'activitat motora, supervisa la postura i l'equilibri, i resulta imprescindible per consolidar moviments apresos nous. 1 Mesencèfal (cervell mitjà): localitzat a la regió central superior del tronc de l'encèfal. Destaca el tèctum, una zona que connecta amb el cerebel i intervé en el transport d'informació de tipus motriu. 2 Formació reticular: xarxa de circuits integrada al romboencèfal. Disposa d'eixos ascendents (que projecten senyals sensorials cap al tàlem, l'hipotàlem i l'escorça) i d'eixos horitzontals o descendents (que transfereixen dades cap al cerebel).

3 Psicologia Bàsica II: Sensació, Atenció, Motivació i Emoció 9 Estructura Localització / Connexió Funcions principals Hipòfisi (glàndula pituïtària) Connectada a l'hipotàlem per la tija pituïtària Segregació d'hormones com la del creixement i la luteïnitzant (maduració d'òvuls i secreció de testosterona); control de la tiroide i les glàndules suprarenals. Ganglis basals Base del prosencèfal Control i modulació de les ordres del moviment voluntari. ERROR FREQÜENT Afirmar que totes les modalitats sensorials passen necessàriament pel tàlem abans d'arribar a l'escorça. La informació olfactòria és l'única que arriba a l'escorça sensorial sense fer relleu previ al tàlem.

Si en un examen s'inclou l'olfacte dins del filtre talàmic comú, es perden punts. Integrat al prosencèfal, el sistema límbic processa respostes emocionals i mecanismes de memòria a través de dos nuclis cabdals: Hipocamp: nucli central per a la memòria. Reté la informació del passat immediat i de treball, i permet consolidar els records a llarg termini. Amígdala: regula les reaccions emocionals, canalitza respostes d'agressivitat i avalua situacions de perill a partir de senyals sensorials. COMPROVA-HO 9 Quines dues funcions de memòria depenen directament de l'hipocamp?

Organització cortical i especialització hemisfèrica L'escorça cerebral (amb un volum aproximat d'uns 1,5 kg i una superfície plegada al crani equivalent a uns 2 m²) s'organitza en 52 àrees descrites histològicament per Brodmann. La fissura central (o fissura de Rolando) i la fissura lateral (o fissura de Silvi) divideixen aquesta capa en dos hemisferis i quatre lòbuls principals.

Els dos hemisferis cerebrals estan units anatòmicament pel cos callós, un pont fibrós que en coordina el funcionament: Psicologia Bàsica II: Sensació, Atenció, Motivació i Emoció 10 ESQUEMA Subdivisions de l'escorça cerebral Hemisferi dret (enfocament holístic): destaca en habilitats espacials, percepció artística, imaginació, empatia i processament musical (les seves lesions comprometen el seguiment del ritme). Hemisferi esquerre (enfocament concret): especialitzat en operacions matemàtiques, raonament lògic, pensament científic, escriptura i funcions del llenguatge verbal.

Cadascun dels quatre lòbuls corticals assumeix tasques cognitives i sensorials concretes: Lòbul frontal: considerat la zona evolutivament més nova. Dirigeix la planificació estratègica, la presa de decisions, la memòria operativa, l'atenció executiva i el control motor. Els danys en aquesta àrea poden alterar de manera radical la personalitat. Acull l'àrea de Broca, responsable de la producció del llenguatge motor. Lòbul parietal: ubicat posteriorment al lòbul frontal. Processa sensacions tàctils, calcula la posició del cos i sintetitza els estímuls somatosensorials amb la informació visual. Lòbul temporal: especialitzat en la descodificació de la informació auditiva.

A l'hemisferi esquerre allotja l'àrea de Wernicke, encarregada de la comprensió del llenguatge, que es connecta funcionalment amb l'àrea de Broca mitjançant el fascicle arquejat (fascicle longitudinal medial). Lòbul occipital: dedicat exclusivament a la informació visual, el reconeixement de cares i la discriminació de patrons necessaris per a la vinculació intraespecífica. COMPROVA-HO 10 A quins lòbuls pertanyen respectivament l'àrea de Broca i l'àrea de Wernicke, i com es connecten entre si?

Lòbul frontal Planificació, motricitat, personalitat i àrea de Broca Lòbul parietal Integració somatosensorial i posició corporal Lòbul temporal Audició, memòria i àrea de Wernicke Lòbul occipital Processament visual i reconeixement facial Psicologia Bàsica II: Sensació, Atenció, Motivació i Emoció 11 IDEES CLAU El sistema nerviós autònom es divideix en simpàtic (activació de recursos) i parasimpàtic (restabliment de l'equilibri). El romboencèfal o cervell posterior inclou el bulb raquidi, la protuberància i el cerebel. El tàlem processa el relleu de totes les vies sensorials cap a l'escorça a excepció de la via olfactòria.

L'hipotàlem comanda l'homeòstasi corporal i governa la hipòfisi mitjançant la tija pituïtària. Els dos hemisferis cerebrals estan units pel cos callós, mostrant asimetries funcionals complementàries. L'àrea de Broca (frontal) gestiona la producció del llenguatge i l'àrea de Wernicke (temporal) la comprensió. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 11. Quina funció corporal bàsica diferencia el bulb raquidi de la protuberància? 12. Per quina raó l'olfacte té un estatus singular respecte al tàlem? 13. Quines conseqüències funcionals té una lesió localitzada al lòbul frontal? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 14.

Quina cèl·lula glial forma la beina de mielina al sistema nerviós perifèric? 15. Quina és la funció de la fenedura sinàptica en la comunicació neuronal? 16. Quina estructura uneix anatòmicament els dos hemisferis cerebrals? 17. Com es defineix una neurona multipolar des del punt de vista morfològic? 18. Quin sentit arriba a l'escorça sense passar pel tàlem?

Cèl·lula ependimària a) Astròcit b) Oligodendròcit c) Cèl·lula de Schwann d) Unir físicament dues neurones a) Separar les neurones sense contacte b) Emmagatzemar nutrients per al soma c) Sintetitzar la beina de mielina d) Fissura de Silvi a) Ganglis perifèrics b) Cos callós c) Fissura de Rolando d) Una única prolongació del nucli a) Sense axó però amb dendrites b) Un axó i moltes ramificacions c) Dues ramificacions oposades al soma d) El gust a) L'olfacte b) L'oïda c) La vista d) Psicologia Bàsica II: Sensació, Atenció, Motivació i Emoció 12 19. On s'ubica l'àrea de Wernicke encarregada de comprendre el llenguatge? 20.

Quina estructura límbica és fonamental per a consolidar la memòria a llarg termini? Al lòbul temporal esquerre a) Al lòbul parietal dret b) Al lòbul frontal dret c) Al lòbul occipital esquerre d) L'amígdala a) L'hipocamp b) La hipòfisi c) El tèctum d) Psicologia Bàsica II: Sensació, Atenció, Motivació i Emoció 13 3 Fonaments, fases i psicofísica EN ACABAR SABRÀS Distingir els processos i fases de la sensació enfront de la percepció. Definir el concepte operatiu de llindar absolut i diferencial. Diferenciar les lleis psicofísiques de Weber, Fechner i Stevens. Comparar els mètodes clàssics de mesura sensorial i els seus biaixos associats.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 21 Per què encendre un llum en una habitació fosca ens enlluerna molt, mentre que en un dia assolellat gairebé no notem la diferència si s'encén un altre llum? La relació entre els estímuls de l'entorn i la nostra experiència conscient constitueix el nucli de l'estudi de la sensació i la percepció. Tot i que sovint s'utilitzen de manera indistinta en el llenguatge quotidià, ambdós conceptes representen etapes diferents d'un mateix continu funcional que permet als organismes interactuar eficaçment amb el medi.

Sensació i percepció 3 Fonaments, fases i psicofísica 4 El sistema visual 5 Audició, sentits químics i somatosensorials Psicologia Bàsica II: Sensació, Atenció, Motivació i Emoció 14 ESQUEMA Estructura del procés perceptiu i la psicofísica De la sensació a la percepció La sensació és el procés inicial mitjançant el qual el sistema nerviós rep informació dels estímuls físics a través dels òrgans sensorials. En canvi, la percepció és la presa de consciència i la interpretació particular d'aquesta informació sensorial per donar sentit a la realitat.

Per separat manquen de sentit funcional: la sensació aporta les dades en brut i la percepció decideix quina és la lectura més adient d'aquestes segons el context. La memòria i l'aprenentatge previ determinen que davant d'uns mateixos estímuls cada persona construeixi una percepció singular. El procés global es desenvolupa en dues grans etapes estructurades: DEFINICIÓ: TRANSDUCCIÓ La transducció és la conversió d'energia física procedent d'un estímul extern o intern en energia electroquímica comprensible per al sistema nerviós.

Aquest procés té lloc als receptors sensorials especialitzats i connecta una primera fase física (captació de les propietats energètiques de l'estímul) amb una fase fisiològica (generació del senyal nerviós transmès per la via aferent cap al cervell).

Processament sensorial Fase sensorial i fisiològica Detecció i transducció Captació i conversió electroquímica Transmissió afferent Pas del senyal cap al cervell Percepció i cognició Fase interpretativa conscient Reconeixement d'objectes Categorització i càlcul de distància Moduladors interns i externs Atenció, memòria i novetat Psicofísica Relació estímul físic i sensació Psicofísica clàssica Llindars i lleis de Weber-Fechner Psicofísica d'Stevens Avaluació directa de la sensació Fase sensorial: comprèn la detecció (focalització en un estímul concret d'entre tots els possibles mitjançant receptors específics), la transducció, la transmissió i el processament inicial.

1 Fase perceptiva: implica el procés de cognició o reconeixement, durant el qual s'identifiquen elements previs, es categoritzen els objectes i se n'estima la magnitud o la distància. 2 Psicologia Bàsica II: Sensació, Atenció, Motivació i Emoció 15 COMPROVA-HO 22 Quina diferència funcional existeix entre la fase física i la fase fisiològica de la transducció? Paradigmes teòrics i factors determinants Diversos enfocaments han abordat l'estudi perceptiu al llarg de la història de la psicologia: Escola empirista: busca sistematitzar l'estudi sensorial de manera objectiva com una ciència, centrant-se en l'impacte inicial de l'estímul i en com l'aprenentatge i l'experiència modulen la percepció.

Escola de la Gestalt: defensa que el cervell organitza la realitat com una totalitat organitzada sota la premissa que una part aïllada no equival a aquesta mateixa part integrada en el conjunt. Va formular principis com la proximitat, la semblança, la continuïtat, la simetria i el tancament. Escola conductual: focalitza la seva anàlisi estrictament en les respostes motores i conductes observables que l'organisme emet davant d'un estímul determinat. Escola cognitiva: constitueix el model més vigent i analitza com interactuen els processos implicats en la cognició mitjançant el paradigma del processament de la informació, explicant pas a pas el flux de dades.

Tipus de factor Variable determinant Efecte sobre el procés perceptiu Factors externs (propietats de l'estímul) Novetat Capta l'atenció amb més eficàcia que un estímul habitual. Intensitat Com més gran és l'energia de l'estímul, més focalització genera. Repetició Facilita la identificació d'un estímul presentat prèviament de forma reiterada. Mida Una dimensió física superior afavoreix una percepció més primerenca. Factors interns (estat de l'organisme) Nivell d'atenció Fluctua al llarg de la jornada; el rendiment òptim varia en cada individu. Cultura Condiciona la interpretació i detecció específica de determinats patrons.

Interessos i motius Estructuren la càrrega de significat assignada als estímuls rebuts. Trets de personalitat Modulen de forma diferencial el processament entre subjectes. Psicologia Bàsica II: Sensació, Atenció, Motivació i Emoció 16 COMPROVA-HO 23 Quina diferència bàsica planteja l'escola de la Gestalt respecte a l'empirisme pel que fa a l'anàlisi dels elements perceptius? Psicofísica clàssica: conceptes i llindars La psicofísica estudia de manera científica les relacions quantitatives entre la magnitud física d'un estímul (energia a la qual l'organisme pot respondre) i l'experiència psicològica resultant.

El concepte central d'aquesta disciplina és el de llindar, entès com la quantitat d'energia necessària per produir una resposta sensorial en l'organisme. Fechner va definir el llindar com el nivell d'estimulació requerit per provocar una sensació o presa de consciència, distingint dos límits operatius: Llindar absolut inferior: energia mínima imprescindible per excitar un òrgan sensorial. Operativament, és la intensitat detectada el 50% de les vegades. Llindar absolut superior: magnitud d'estímul a partir de la qual el sistema perceptiu se satura i no percep increments addicionals.

El trànsit entre la no-detecció i la detecció segueix una corba teòrica gradual, subjecta a variabilitat individual i temporal. Aquesta fluctuació respon a diversos mecanismes moduladors: Adaptació sensorial: augment del llindar per habituació a una estimulació sostinguda per evitar saturar el sistema. Defensa perceptiva: fre protector involuntari davant d'estímuls considerats aversius. Estímuls subliminars: entrades energètiques per sota del llindar absolut inferior que poden processar-se de manera inconscient. Altres factors: automatismes adquirits (resposta apresa), moment del dia o la intensitat basal de fons, atès que una alta intensitat prèvia dificulta la discriminació.

COMPROVA-HO 24 Per què diem que la corba teòrica de detecció del llindar absolut és gradual i no un tall brusc? Lleis psicofísiques clàssiques i mètodes d'Stevens La quantificació de la capacitat per discriminar diferències energètiques va donar lloc a les primeres formulacions matemàtiques de la ment: La Llei de Weber se centra en el llindar diferencial o diferència tot just perceptible (DPM), definit com l'increment físic necessari per notar una variació en comparació amb un estímul de referència. Weber va constatar que la sensibilitat diferencial depèn de la magnitud basal: com més gran és l'estímul fix, més energia cal afegir per advertir el canvi.

La Llei de Fechner va connectar matemàticament l'estímul físic amb la sensació subjectiva. Postula que la intensitat subjectiva creix de manera lineal (1, 2, 3...) mentre la magnitud física de l'estímul augmenta de manera exponencial o logarítmica (2, 4, 8...). Malgrat la seva rellevància, aquesta relació Psicologia Bàsica II: Sensació, Atenció, Motivació i Emoció 17 perd precisió en els extrems d'intensitats molt baixes o molt elevades. ERROR FREQÜENT És un error habitual afirmar que segons Fechner la sensació creix logarítmicament.

És just al revés: l'estímul físic requereix un creixement logarítmic (multiplicatiu) perquè l'experiència psicològica de la intensitat augmenti de forma lineal (aritmètica). Posteriorment, la Llei d'Stevens va rebutjar les assumpcions indirectes de Weber i Fechner. Stevens sosté que és possible mesurar directament la resposta psicològica demanant a l'observador que assigni un valor numèric a la seva sensació subjectiva.

Els procediments experimentals emprats en psicofísica es divideixen segons el paradigma: Enfocament Mètode Procediment i característiques Errors i biaixos associats Psicofísica clàssica (gradació indirecta) Mètode dels límits S'avalua un sol estímul en sèries contínues ascendents o descendents per determinar el llindar absolut. Susceptible a biaixos d'habituació (mantenir la resposta prèvia) i d'anticipació (respondre abans de detectar realment). Mètode de l'error promig S'ajusta un estímul variable fins a igualar-lo a un de referència fix per calcular el llindar diferencial. És més ràpid però menys exacte. Pot generar errors d'habituació i anticipació segons la manipulació del subjecte.

Mètode dels estímuls constants Es presenten múltiples vegades i en ordre aleatori estímuls predeterminats (supraliminars, subliminars i intermedis) per al llindar absolut o diferencial. Elimina els biaixos d'habituació i anticipació en no poder preveure la intensitat següent. Mètodes directes d'Stevens Comparació de parells Presentació de dos elements simultanis per emetre un judici comparatiu sobre la seva qualitat o preferència relativa. Biaixos associats a escales subjectives d'opinió. Mètode d'ordenació Exposició conjunta de tots els estímuls per jerarquitzar-los segons un criteri continu (ordre d'intensitat de color, tast, etc.).

Variabilitat interindividual en la mitjana dels avaluadors. Escala de valoració Puntuació numèrica de l'estímul sobre un rang prefixat (com ara l'escala tipus Likert d'1 a ). Biaixos de tendència central o ús d'extrems segons el qüestionari. N Psicologia Bàsica II: Sensació, Atenció, Motivació i Emoció 18 COMPROVA-HO 25 Quin avantatge metodològic clau presenta el mètode dels estímuls constants respecte al mètode dels límits?

Organització general dels sistemes sensorials Els receptors corporals es classifiquen en funció de la seva ubicació anatòmica i del tipus d'energia a la qual responen: Segons la localització: Exteroreceptors: situats a la superfície corporal per captar el medi extern (els cinc sentits convencionals). Propioceptors: inclouen el sentit cinestèsic (receptors en músculs, tendons i articulacions que informen del cos en moviment) i el sentit vestibular (situat a l'oïda interna, informa de la posició del cap respecte a la gravetat).

Interoreceptors: localitzats a les vísceres (aparells digestiu, respiratori, urogenital), responsables de la sensibilitat cenestèsica (sensacions internes globals de benestar, malestar o gana). Dermoreceptors: receptors tàctils i tèrmics distribuïts de forma no homogènia per la pell. Nocioreceptors: terminacions nervioses lliures distribuïdes per tot l'organisme que detecten el dolor. Segons l'energia que capten: Quimioreceptors: reaccionen a substàncies químiques volàtils o solubles (olfacte i gust). Mecanoreceptors: responen a deformacions físiques o pressió mecànica a la pell o l'interior de l'organisme (tacte, oïda, equilibri i cinestèsia).

Fotoreceptors: absorbeixen energia radiant electromagnètica (retina visual). Termoreceptors: sensibles a l'energia calòrica o als canvis tèrmics. PER RECORDAR-HO Diferencia bé els termes fonètics similars: la cinestèsia és el moviment de músculs i articulacions; la cenestèsia és l'estat visceral intern (benestar o gana); i la sinestèsia és la barreja perceptiva involuntària de canals sensorials diferents. Psicologia Bàsica II: Sensació, Atenció, Motivació i Emoció 19 IDEES CLAU La sensació constitueix la recepció de dades físiques primàries, mentre que la percepció és la interpretació conscient i significativa modulada per l'aprenentatge i la memòria.

La transducció sensorial és la transformació de l'energia de l'estímul en senyals electroquímics aptes per al sistema nerviós. El llindar absolut és la quantitat mínima d'energia detectable el 50% de les vegades, diferenciant un límit inferior d'un superior de saturació. La Llei de Fechner estableix que la sensació psicològica augmenta de manera lineal quan l'estímul físic creix logarítmicament. A diferència dels mètodes indirectes de Fechner (límits, error promig i estímuls constants), Stevens planteja una avaluació subjectiva directa mitjançant escales i assignació numèrica. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 26. Com defineix la psicofísica el llindar absolut inferior de manera operativa? 27.

En què es diferencia el concepte de cinestèsia del de cenestèsia? 28. Segons la Llei de Weber, què passa amb la diferència tot just perceptible (DPM) si augmenta la intensitat de l'estímul base? SENSACIÓ I PERCEPCIÓ 4 El sistema visual EN ACABAR SABRÀS Diferenciar les característiques estructurals i funcionals entre cons i bastons a la retina. Descriure el recorregut del senyal visual des de la retina fins a l'escorça occipital passant pel NGL. Distingir les alteracions refractives oculars com la miopia, la hipermetropia i l'astigmatisme. Explicar els mecanismes de percepció cromàtica segons la teoria del doble procés.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 29 Per què no veiem un forat negre en el nostre camp visual malgrat tenir una regió a l'ull anomenada punt cec? Anatomia ocular: medis diòptrics i capes protectores El sistema visual processa aproximadament el 80% de la informació procedent del medi exterior. El globus ocular humà té un diàmetre d'aproximadament 2,5 cm i un pes mitjà d'uns 7 grams. La llum, formada físicament per fotons o quants d'energia lumínica, ha de travessar diversos medis Psicologia Bàsica II: Sensació, Atenció, Motivació i Emoció 20 transparents abans d'arribar a la retina.

Els medis diòptrics o transparents permeten la refracció i l'enfocament nítid dels raigs de llum: La quantitat de llum que penetra cap a aquests medis està regulada per l'iris. Aquest anell muscular pla es contrau davant la llum intensa i es dilata en penombra per afavorir l'estimulació dels bastons, modulant l'obertura central anomenada pupil·la. El globus ocular s'estructura en tres capes concèntriques: Escleròtica: coberta fibrosa externa blanca i opaca que manté la consistència esfèrica de l'ull. Presenta abundants terminacions nervioses de protecció contra agressions externes. Coroide: capa vascular intermèdia que conté vasos sanguinis i cèl·lules de pigment fosc.

S'encarrega de nodrir els fotoreceptors i connecta amb l'epiteli pigmentat, el qual emmagatzema nutrients i absorbeix la llum dispersa. Retina: làmina neural interna on s'allotgen els circuits cel·lulars encarregats de la transducció visual (vegeu «Sensació i percepció — Fonaments, fases i psicofísica»). COMPROVA-HO 30 Quin percentatge del poder refractiu total de l'enfocament assumeix la còrnia en comparació amb el cristal·lí? Organització cel·lular de la retina: fotoreceptors i xarxes neuronals La retina organitza la transmissió dels senyals visuals mitjançant capes neuronals interconnectades.

El processament de la llum es produeix al segment extern dels fotoreceptors abans de transmetre's a la resta de cèl·lules retinianes. Còrnia: estructura anterior transparent composta per aigua i proteïnes. La còrnia és responsable d'aproximadament el 80% del poder refractiu de l'enfocament visual. Les seves fibres no contenen terminacions nervioses opaques per permetre el pas de la llum. 1 Cristal·lí: lent biconvexa d'estructura ovalada formada per capes de proteïnes. Aporta el 20% restant de la refracció necessària per enfocar la imatge sobre la retina. La seva curvatura varia mitjançant els músculs ciliars. Amb l'edat perd flexibilitat i produeix vista cansada o presbícia.

2 Humor vitri: gel transparent ric en àcid hialurònic que omple la cambra posterior. Manté la morfologia esfèrica del globus ocular. La presència de restes cel·lulars o partícules flotants a l'humor vitri pot causar alteracions visuals transitòries. 3 Psicologia Bàsica II: Sensació, Atenció, Motivació i Emoció 21 Esquema morfològic dels segments externs en cons i bastons retinians.

La població de fotoreceptors es divideix en dues tipologies amb propietats funcionals i anatòmiques clarament diferenciades: Característica Cons Bastons Quantitat estimada 6 milions 120 milions Distribució a la retina Concentrats a la fòvea i màcula Perifèrics, dispersos bordejant la màcula Sensibilitat lumínica Baixa (requereixen molta llum, visió diürna) Alta (s'activen amb poca llum, visió nocturna) Funció visual Agudesa visual i visió del color Detecció de moviment i visió perifèrica Connectivitat Connecten individualment amb una cèl·lula bipolar Diversos bastons convergeixen en una cèl·lula bipolar Fotopigments Iodopsines (clorolabe, cyanolabe, eritrolabe) Rodopsina (opsina unida a retinal) A la retina trobem dues zones anatòmiques clau per a la funció visual: Fòvea: petita depressió central situada dins la màcula amb la concentració màxima de cons.

És el punt d'enfocament amb la màxima resolució i nitidesa visual. Punt cec: regió retinal on convergeixen els axons de les cèl·lules ganglionars per formar el nervi òptic cap a l'encèfal. Manca completament de fotoreceptors, per la qual cosa el cervell n'omple perceptivament el buit d'informació. ERROR FREQÜENT No confonguis la fòvea amb el punt cec ni assumeixis que al punt cec hi ha baixa sensibilitat: a la fòvea la densitat de cons és màxima i no hi ha bastons, mentre que al punt cec no hi ha cap fotoreceptor perquè és exclusivament la via de sortida axonal del nervi òptic.

Psicologia Bàsica II: Sensació, Atenció, Motivació i Emoció 22 Després dels fotoreceptors, el senyal es processa a través d'una xarxa de neurones (vegeu «Bases biològiques — Organització del sistema nerviós i cel·lular»): Cèl·lules bipolars: transmeten el senyal dels fotoreceptors a la següent capa. Mantenen relacions un a un amb els cons, mentre que reben convergència de múltiples bastons. Cèl·lules amacrines: interneurones que regulen i faciliten la connectivitat lateral entre les diferents cèl·lules de la retina. Cèl·lules ganglionars: integren la informació provinent de les cèl·lules bipolars i projecten els seus axons cap al nucli genicular lateral a través del nervi òptic.

COMPROVA-HO 31 Per què la visió foveal proporciona molta més agudesa visual que la perifèrica? Vies visuals: quiasma òptic, NGL i escorça visual La informació captada per cada globus ocular segueix un camí anatòmic ordenat a través del sistema nerviós central. PROCÉS Via de transmissió de la informació visual Els axons de les cèl·lules ganglionars abandonen la retina a través dels nervis òptics i arriben al quiasma òptic. En aquesta cruïlla, els axons que provenen de la meitat nasal (interna) de cada retina es creuen a l'hemisferi contralateral, mentre que els procedents de la meitat temporal (externa) continuen pel mateix hemisferi.

Aquesta ordenació garanteix que cada hemisferi cerebral processi el camp visual oposat. Les fibres continuen cap al nucli genicular lateral (NGL), una estructura bilateral del tàlem (vegeu «Bases biològiques — Neuroanatomia funcional i estructures cerebrals») amb organització retinotòpica. El NGL està estructurat en sis capes funcionals: Retina Fotoreceptors, bipolars i ganglionars capten i codifiquen la llum. 1 Nervi òptic Feix d'axons ganglionars que surt pel punt cec. 2 Quiasma òptic Encreuament de les fibres nasals cap a l'hemisferi oposat. 3 NGL del tàlem Distribució retinotòpica en 6 capes funcionals. 4 Escorça estriada V1 Processament visual primari al lòbul occipital.

5 Psicologia Bàsica II: Sensació, Atenció, Motivació i Emoció 23 Capes 1 i 2: especialitzades en el processament del moviment i el contrast espacial. Capes 3, 4, 5 i 6: encarregades de processar el color, la textura i la profunditat dels objectes. Des del tàlem, la informació es transmet a través de les radiacions òptiques cap a l'escorça visual estriada (àrea visual primària o V1), situada al lòbul occipital de l'escorça cerebral (vegeu «Bases biològiques — Neuroanatomia funcional i estructures cerebrals»). Alteracions refractives, agudesa visual i moviments oculars L'enfocament correcte depèn de la concordança entre la potència dels medis diòptrics i la longitud axial del globus ocular.

Quan es produeixen anomalies morfològiques apareixen alteracions de la refracció: Miopia: el globus ocular està allargat anteroposteriorment o xafat dels pols. Els raigs enfoquen per davant de la retina (on no hi ha el pla de fotoreceptors adequat), la qual cosa dificulta la visió llunyana i requereix lents divergents. Hipermetropia: el globus ocular és més curt de l'habitual o aplanat pels costats. El punt focal teòric se situa per darrere de la retina, cosa que compromet principalment la visió d'objectes propers. Astigmatisme: deformació o asimetria en la curvatura de la còrnia o del cristal·lí. Provoca una visió distorsionada o desenfocada a diverses distàncies.

Per aconseguir una percepció visual òptima calen canvis d'il·luminació i una bona agudesa visual. Aquesta es divideix en: Agudesa estàtica: capacitat de detectar la presència o absència d'elements, discriminar-ne la resolució espacial, localitzar-los i identificar la seva forma. Agudesa a distància: identificació de caràcters o formes a diferents distàncies, avaluada habitualment mitjançant la taula de Snellen.

L'exploració de l'espai requereix diferents moviments oculars per mantenir l'estímul sobre la fòvea: Moviments de versió: desplaçaments coordinats en què tots dos ulls es mouen mantenint un angle constant entre ells: Moviments sacàdics: salts oculars molt ràpids i bruscos que permeten el rastreig visual durant accions com la lectura. Moviments de persecució: desplaçaments lents i suaus destinats a seguir un objecte que es mou en el camp visual (com un avió que creua el cel). Moviments de vergència: moviments en què els ulls modifiquen el seu angle relatiu convergint o divergint per enfocar objectes a diferents distàncies o quan l'observador es desplaça en relació amb l'entorn.

COMPROVA-HO 32 Quina diferència mecànica i funcional separa un moviment sacàdic d'un de persecució? Psicologia Bàsica II: Sensació, Atenció, Motivació i Emoció 24 Percepció del color i teories visuals La percepció cromàtica depèn de la longitud d'ona de la llum. L'espectre visible presenta longituds d'ona que generen sensacions de tons càlids per sobre d'aproximadament 600 nm i de tons freds en valors inferiors. Els fotopigments dels cons s'anomenen iodopsines i presenten sensibilitats espectrals particulars: Cyanolabe: sensible a longituds d'ona curtes (color blau). Clorolabe: sensible a longituds d'ona mitjanes (color verd). Eritrolabe: sensible a longituds d'ona llargues (color vermell).

ESQUEMA Classificació dels pigments visuals dels cons A nivell perceptiu es manifesten dos fenòmens visuals principals: Contrast simultani de color: la intensitat o tonalitat aparent d'una àrea es modifica pel fons cromàtic circumdant que la sobreestimula de forma paral·lela. Contrast successiu de color: aparició d'una postimatge quan, després d'una sobreestimulació prolongada amb certs colors, aquests desapareixen i el sistema continua sobreestimulat generant la visió del color complementari o oposat (postimatge negativa).

Al llarg de la història de la psicofísica s'han proposat tres teories clau per explicar la percepció del color: Iodopsines dels cons Fotopigments responsables de la visió cromàtica Cyanolabe Longituds d'ona curtes (blau) Clorolabe Longituds d'ona mitjanes (verd) Eritrolabe Longituds d'ona llargues (vermell) Teoria tricromàtica (Young i Helmholtz): planteja l'existència de tres receptors a la retina sensibles de forma selectiva a longituds d'ona curtes (blau), mitjanes (verd) i llargues (vermell). 1 Teoria dels processos oponents (Hering): proposa tres canals neuronals basats en respostes oposades antagòniques: vermell-verd, groc-blau i blanc-negre.

Al NGL, les cèl·lules actuen amb respostes d'activació o inhibició segons el color estimulant. 2 Teoria del doble procés (DeValois i Jacobs): síntesi que integra ambdós models: la codificació inicial a nivell perifèric de la retina segueix la teoria tricromàtica a través dels cons, mentre que el processament neural posterior al NGL i escorça s'organitza en canals oponents. 3 Psicologia Bàsica II: Sensació, Atenció, Motivació i Emoció 25 IDEES CLAU La còrnia aporta el 80% del poder refractiu de l'ull i el cristal·lí el 20% restant mitjançant l'acomodació muscular.

La retina combina 120 milions de bastons perifèrics (alta sensibilitat en penombra) amb 6 milions de cons centrats a la fòvea (agudesa visual i color mitjançant clorolabe, cyanolabe i eritrolabe). El punt cec és la zona d'emergència del nervi òptic i manca de fotoreceptors, mentre que la fòvea és la regió de màxima resolució espacial. La via visual creua les fibres nasals al quiasma òptic i projecta cap a les 6 capes retinotòpiques del nucli genicular lateral abans d'assolir l'escorça estriada occipital. La teoria del doble procés resol la percepció cromàtica integrant els fotoreceptors tricromàtics de la retina amb els mecanismes d'oposició neural del NGL. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 33.

¿Quin defecte refractiu és provocat per un globus ocular allargat i on se situa el focus d'imatge resultant? 34. ¿En quines capes del nucli genicular lateral (NGL) es processa la informació de color i textura respecte a la del moviment? SENSACIÓ I PERCEPCIÓ 5 Audició, sentits químics i somatosensorials EN ACABAR SABRÀS Diferenciar les propietats físiques de l'ona sonora dels seus correlats psicològics perceptius. Descriure el procés de mecanotransducció a l'òrgan de Corti i a l'aparell vestibular. Explicar la singularitat neuroanatòmica del bulb olfactori respecte a l'absència de relleu talàmic.

Comparar els tipus de papil·les gustatives i distingir els components estàtic i dinàmic de l'equilibri. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 35 Per què quan patim una congestió nasal severa o ens tapem el nas perdem gairebé tota la capacitat per gaudir del sabor dels aliments? Psicologia Bàsica II: Sensació, Atenció, Motivació i Emoció 26 El sistema auditiu: física del so i estructura anatòmica El so s'origina a través d'ones de pressió mecàniques que es propaguen per l'espai.

Per entendre com funciona l'audició, cal distingir entre els paràmetres físics de l'ona acústica i les experiències psicològiques que provoquen en l'organisme humà: Freqüència: constitueix el còmput d'oscil·lacions o crestes d'ona completades en un segon. Es mesura en hertzs (Hz) i determina de manera subjectiva el to. Una freqüència elevada es percep com un so agut, mentre que un patró d'oscil·lació baix es tradueix en un to greu. El cicle fa referència a la separació física entre dues crestes consecutives. Amplitud: expressa la magnitud de la diferència de pressió entre el pic més alt i la vall de l'ona.

Aquest tret físic es quantifica en decibels (dB) i es tradueix psicològicament en la sensació de volum o intensitat percebuda. L'aparell auditiu s'organitza en tres regions contigües altament especialitzades: 1. Oïda externa: formada pel pavelló auricular i el conducte auditiu extern, la seva funció principal consisteix a canalitzar les ones sonores fins a impactar contra la membrana timpànica. 2. Oïda mitjana: cambra d'aire que allotja la cadena d'ossets articulats (martell, enclusa i estrep) i connecta amb la trompa auditiva (o d'Eustaqui).

Aquesta estructura amplifica mecànicament les vibracions del timpà abans de transmetre-les cap al medi líquid de l'oïda interna mitjançant la finestra oval. 3. Oïda interna: conté el caragol (o còclea) banyat en perilimfa, i les estructures de l'aparell vestibular (conductes semicirculars, sàcul i utricle, plens d'endolimfa). Diagrama de les estructures anatòmiques de l'oïda externa, mitjana i interna. La transducció sensorial auditiva té lloc a les cèl·lules ciliades de l'òrgan de Corti (per al concepte general de transducció, vegeu «Sensació i percepció — Fonaments, fases i psicofísica»).

Aquestes cèl·lules receptores descansen sobre la membrana basilar a l'interior del caragol i estan subjectes per cèl·lules de suport. Quan l'estrep colpeja la finestra oval, el fluid perilimfàtic es desplaça, fent oscil·lar la Psicologia Bàsica II: Sensació, Atenció, Motivació i Emoció 27 membrana basilar. Les cèl·lules ciliades s'activen per cisallament mecànic i transmeten els impulsos nerviosos cap al nervi auditiu en direcció al lòbul temporal de l'escorça cerebral (vegeu «Bases biològiques — Neuroanatomia funcional i estructures cerebrals»). COMPROVA-HO 36 Quina funció mecànica té la cadena d'ossets de l'oïda mitjana abans d'arribar a la còclea?

Processament auditiu, patologies i teories de percepció La percepció integral del so no només depèn de la intensitat o de la freqüència aïllades, sinó també de factors com la durada de l'estímul, el soroll ambiental de fons i les propietats del receptor. La localització auditiva espacial s'aconsegueix combinant dues pistes binaurals: la diferència d'intensitat interauricular (el cap genera una ombra acústica que atenua el so a l'oïda allunyada) i la diferència de temps interauricular (l'ona colpeja abans l'oïda més propera a la font sonora). Els moviments del cap i el relleu del pavelló auricular completen aquesta anàlisi espacial.

Per explicar com codifiquem la freqüència i el to s'han proposat dues aproximacions clàssiques: Teoria de lloc o tonotòpica: defensa que el to percebut ve determinat pel punt concret de la membrana basilar on s'activen les cèl·lules ciliades. Teoria de la freqüència o descàrrega: argumenta que el to depèn de la cadència o velocitat global amb què descarreguen els impulsos elèctrics de les cèl·lules ciliades cap al nervi auditiu.

Els dèficits de l'audició es classifiquen en funció del punt on es localitza la lesió anatòmica: Tipus de sordesa Localització anatòmica Mecanisme i tractament Sordesa de conducció (òssia) Oïda mitjana (cadena d'ossets) Immobilitat o rigidesa òssia que impedeix l'amplificació; susceptible de correcció mitjançant audiòfons. Sordesa nerviosa Òrgan de Corti o nervi auditiu Degeneració o dany sensorial/neural; es pot tractar amb elèctrodes o estimuladors del nervi auditiu. Sordesa central Lòbul temporal o tàlem Dany a les vies i centres corticals de processament superior; no té solució clínica directa. COMPROVA-HO 37 En què es diferencien la teoria tonotòpica i la teoria de la descàrrega?

Sentits químics: olfacte i gust L'olfacte és un sentit químic especialment primitiu encarregat de detectar molècules volàtils suspeses a l'aire. Aquestes substàncies químiques entren en contacte amb l'epiteli olfactori de les fosses nasals, on es produeix la transducció sensorial directa. Psicologia Bàsica II: Sensació, Atenció, Motivació i Emoció 28 Esquema de l'epiteli olfactori i connexió directa amb el bulb olfactori. La informació olfactòria és l'única que arriba a l'escorça sensorial sense fer relleu previ al tàlem (vegeu «Bases biològiques — Neuroanatomia funcional i estructures cerebrals»).

Els axons de les cèl·lules receptores de l'epiteli travessen l'os cranial per connectar directament amb el bulb olfactori. Dins del bulb, les cèl·lules mitrals recullen i processen la informació: Discriminen qualitativament entre diferents olors complexes. Executen inhibició lateral olfactòria per realçar una olor seleccionada suprimint olors secundàries o de fons. Projecten els seus axons cap al còrtex olfactiu primari (lòbul temporal), el còrtex olfactiu secundari (lòbul frontal) i l'amígdala, establint vincles directes amb les emocions i la memòria episòdica.

Per la seva banda, el gust s'activa per substàncies solubles que estimulen els corpuscles gustatius agrupats a les papil·les linguals, a la boca i a la faringe. Les cèl·lules receptores gustatives es renoven en un cicle aproximat de cada 15 dies. Les persones amb menor consum habitual de sucres tendeixen a mantenir una major densitat de papil·les funcionals. Els cinc sabors bàsics identificats són dolç, salat, àcid, amarg i umami.

Les papil·les presenten una distribució morfològica característica al dors lingual: Papil·la gustativa Quantitat i distribució Funció principal associada Fungiforme Entre 200 i 400 unitats; punta de la llengua Sabor dolç; percepció mecànica de tacte i temperatura dels aliments. Circumval·lada (caliciforme) Entre 7 i 12 grans estructures en forma de «V» lingual Sabor amarg. Foliada Aproximadament 20 als plecs laterals de la llengua Sabor salat; pocs corpuscles gustatius. Filiforme Molt abundants; zona central de la llengua Sabor àcid i funció purament mecànica per triturar els aliments.

Psicologia Bàsica II: Sensació, Atenció, Motivació i Emoció 29 A diferència de l'olfacte, la via gustativa és clàssica: els corpuscles connecten amb el nervi de la corda timpànica (part anterior de la llengua), el nervi glossofaringi (part posterior de la llengua) i el nervi vague (boca i faringe). Aquests axons fan relleu sinàptic al tàlem abans de descarregar a l'escorça somatosensorial i temporal posterior. ERROR FREQÜENT Afirmar que totes les modalitats sensorials passen necessàriament pel tàlem abans d'arribar a l'escorça cerebral fa perdre punts.

Recorda sempre l'excepció biològica: l'olfacte accedeix directament al bulb olfactori i als lòbuls temporal i frontal sense fer sinapsi prèvia al tàlem, mentre que el gust sí que utilitza el relleu talàmic. COMPROVA-HO 38 Quins tres nervis transmeten la informació dels receptors gustatius cap al cervell? Somatosensació: tacte, propiocepció cinestèsica i equilibri vestibular El tacte compleix un paper fonamental en la supervivència i la socialització de l'espècie mitjançant el contacte físic i l'establiment d'enllaços afectius. Disposa de terminacions nervioses molt especialitzades segons la modalitat d'estímul: Terminacions lliures: especialitzades en la detecció del dolor físic.

Mecanorreceptors de baixa freqüència: registren carícies i contactes lleugers. Mecanorreceptors d'alta pressió: responen a deformacions fermes i constants sobre la pell. Termoreceptors: informen sobre canvis de temperatura calenta o freda. Distingim operativament entre tacte actiu (quan l'individu inicia voluntàriament l'exploració o manipulació d'un objecte) i tacte passiu (quan s'experimenta una estimulació externa de forma involuntària, com una cremada o una encaixada sobtada). A nivell de llindars, les dones tendeixen a mostrar un llindar de detecció sensorial tàctil més baix que els homes, però un llindar més alt de tolerància a la percepció del dolor.

La densitat de receptors a la pell es reflecteix directament a l'escorça somatosensorial a través de l'homuncle de Penfield. Aquesta representació topogràfica mostra que les àrees corporals amb més quantitat de mecanorreceptors (mans, dits, llavis i llengua) ocupen una superfície cortical desproporcionadament àmplia, atorgant-los una finíssima capacitat de discriminació sensorial. Els sentits corporals interns es divideixen en dos sistemes complementaris: Sentit cinestèsic: monitora la posició relativa dels membres i el moviment corporal. Mitjançant receptors situats als músculs i tendons (com els òrgans tendinosos de Golgi), informa contínuament sobre la tensió muscular i la postura.

Permet fins i tot projectar característiques humanes a objectes o figures que presenten patrons de moviment coordinats. Sentit vestibular: coordina el sentit de l'equilibri i la posició del cap en relació amb el centre de gravetat de la Terra. Psicologia Bàsica II: Sensació, Atenció, Motivació i Emoció 30 ESQUEMA Subdivisions del sistema vestibular L'aparell vestibular, emplaçat a l'oïda interna, opera mitjançant dos mecanismes diferents: L'equilibri dinàmic requereix una concordança estricta entre la informació vestibular, els estímuls visuals i la retroalimentació propioceptiva corporal.

Quan es produeix una discrepància o pèrdua de concordança sensorial entre aquestes fonts, es desencadena la sensació de vertigen o mareig. COMPROVA-HO 39 Quina estructura s'encarrega d'informar de la posició del cap respecte a la gravetat en repòs i com ho aconsegueix? IDEES CLAU La transducció mecànica del so es produeix a les cèl·lules ciliades de l'òrgan de Corti, situat sobre la membrana basilar de la còclea. El to auditiu s'explica per la teoria tonotòpica (localització a la membrana basilar) i per la teoria de descàrrega (freqüència dels impulsos nerviosos).

La informació olfactòria accedeix directament a l'escorça sensorial des del bulb olfactori sense realitzar relleu sinàptic previ al tàlem. Les papil·les gustatives (fungiformes, circumval·lades, foliades i filiformes) contenen corpuscles receptors que es regeneren aproximadament cada 15 dies. L'homuncle de Penfield reflecteix una major extensió d'escorça somatosensorial per a les zones corporals que presenten una densitat superior de mecanorreceptors. L'aparell vestibular diferencia l'equilibri estàtic (regulat per otòlits al sàcul i a l'utricle) de l'equilibri dinàmic (regulat per l'endolimfa dels canals semicirculars).

Equilibri estàtic Posició del cap respecte a la gravetat Sàcul i utricle Desplaçament d'otòlits sobre cilis Equilibri dinàmic Rotacions i moviments bruscos del cap Canals semicirculars Flux d'endolimfa a les crestes ampul·lars Equilibri estàtic: l'equilibri estàtic el regulen el sàcul i l'utricle mitjançant otòlits sobre cèl·lules ciliades. Aquests petits cristalls descansen sobre una membrana gelatinosa en suspensió a l'endolimfa. Quan el cap s'inclina respecte a l'eix gravitatori, els otòlits llisquen i deformen les cèl·lules ciliades, generant informació sobre l'orientació estàtica. 1 Equilibri dinàmic: controlat pels tres canals semicirculars orientats en els tres plans de l'espai.

Respon a acceleracions angulars i moviments sobtats o bruscos del cap. El moviment del fluid endolimfàtic desplaça la cresta ampul·lar de l'ampolla, activant els seus receptors sensorials. 2 Psicologia Bàsica II: Sensació, Atenció, Motivació i Emoció 31 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 40. Per quina raó la sordesa de conducció es pot mitigar sovint amb un audiòfon mentre que la sordesa central no té solució directa? 41. Quina particularitat neuroanatòmica distingeix el sistema olfactori de totes les altres modalitats sensorials humanes? 42. Com diferencien funcionalment el sàcul i l'utricle respecte als conductes semicirculars en el sistema vestibular? Test Encercla la resposta correcta.

Les solucions són al final. 43. Quin procés…