Psicologia Bàsica II: Sensació, Atenció, Motivació i Emoció

I 0 flashcards i 5 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS BASES PSICOLÒGIQUES DEL COMPORTAMENT: PSICOLOGIA BÀSICA II: SENSACIÓ I PERCEPCIÓ; MOTIVACIÓ I EMOCIÓ Grau en Psicologia Universitat Ramon Llull AprenAI 2026-2027 Apunts complets de Psicologia Bàsica II: vies sensorials, models de filtre i capacitat atencional, teories motivacionals i dimensions de l'emoció.

APREN.AI Índex 1 Sensació i percepció — Olfacte, gust, tacte i sentits vestibular i cinestèsic Sentits químics: l'olfacte Sentits químics: el gust Tacte i sistema somatosensorial Sentit cinestèsic i to muscular Sentit vestibular: equilibri i cinetosi Atenció 2 Concepte, tipologies, desenvolupament i manifestacions Concepte i modalitats funcionals de l'atenció Factors moduladors, distractors i efecte Stroop Desenvolupament ontogenètic de l'atenció Manifestacions fisiològiques, motores i cognitives 3 Models teòrics de filtre, capacitat i activació Factors determinants de l'atenció Models de filtre en l'atenció selectiva Model de recursos i assignació de capacitat de Kahneman Processos automàtics i processos controlats de Schneider i Shiffrin Teoria de l'activació fisiològica i atenció sostinguda 4 Motivació — Concepte, procés i teories explicatives Concepte i naturalesa del procés motivacional Classificació i evolució del procés motivacional Teories biològiques de la motivació Teories cognitives: congruència i dissonància Models teòrics integradors: Maslow i la teoria d'expectativa per valència 5 Emoció — Teories, emocions bàsiques i funcions adaptatives Models teòrics del fenomen emocional Classificació: emocions primàries i secundàries Diferenciació conceptual: emoció vs.

sentiment Dimensions funcionals de l'emoció 6 Resum per repassar Sensació i percepció Atenció: conceptes i bases biològiques Models teòrics de l'atenció Motivació Psicologia Bàsica II: Sensació, Atenció, Motivació i Emoció 1 Emoció Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions. Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important.

Psicologia Bàsica II: Sensació, Atenció, Motivació i Emoció 2 1 Sensació i percepció — Olfacte, gust, tacte i sentits vestibular i cinestèsic EN ACABAR SABRÀS Descriure el recorregut anatòmic de l'olfacte i justificar la seva relació directa amb el sistema límbic sense relleu talàmic. Identificar els sabors bàsics, els tipus de papil·les linguals i els nervis cranials implicats en la percepció gustativa. Distingir els mecanismes de l'equilibri estàtic i dinàmic a l'aparell vestibular i el paper dels otòlits. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què una olor coneguda pot desencadenar records emocionals molt més ràpidament i de manera més intensa que una imatge o un so?

Els processos sensitius constitueixen el primer contacte de l'organisme amb l'entorn físic i amb el propi estat corporal, transformant estímuls químics o mecànics en impulsos nerviosos que el cervell pot descodificar. ESQUEMA Modalitats de sensació i percepció corporal Sentits químics: l'olfacte L'olfacte processa les molècules volàtils disperses en l'aire. Aquestes partícules entren en contacte amb l'epiteli olfactori, format per cèl·lules de suport i cèl·lules olfactòries. Aquestes últimes disposen d'unes terminacions anomenades cilis olfactoris, que allotgen proteïnes receptores capaces d'identificar fins a un miler d'olors diferents.

Sentits químics Detecció de molècules ambientals i orals Olfacte Epiteli, bulb olfactori i límbic Gust Botons gustatius i papil·les Sentits somàtics i d'equilibri Mecanorrecepció cutània i espacial Tacte Passiu i actiu a la dermis Cinestèsic To muscular i propiocepció Vestibular Otòlits i canals semicirculars Psicologia Bàsica II: Sensació, Atenció, Motivació i Emoció 3 La via olfactòria presenta una singularitat anatòmica fonamental: és l'únic sentit sensorial que arriba directament al bulb olfactori sense fer relleu sinàptic previ al tàlem. Els receptors tenen una renovació contínua, amb una vida mitjana d'aproximadament 2 mesos abans de regenerar-se.

El bulb olfactori s'organitza al voltant de dues estructures clau: Glomèruls: zones sinàptiques on convergeixen les neurones receptores que detecten un mateix patró odorífer amb les dendrites de les cèl·lules mitrals. Cada neurona olfactòria projecta com a màxim a un o dos glomèruls, efectuant el primer processament primari de la informació. Mitjançant la inhibició lateral, el bulb pot atenuar certes olors per focalitzar-se en d'altres. Cèl·lules mitrals: neurones de segon ordre que transmeten el senyal cap a múltiples regions de l'encèfal. Connecten amb el còrtex olfactori primari (al lòbul temporal), el secundari (al lòbul frontal) i el sistema límbic.

La via que arriba a l'amígdala i l'hipocamp explica per què determinades olors evoquen records autobiogràfics vinculats a la memòria episòdica. A la base de les fosses nassals es descriu l'òrgan vomeronasal, encarregat de percebre les feromones. Aquestes substàncies químiques intervenen en conductes d'atracció o rebuig intersubjectiu i s'associen a fenòmens com la sincronització dels cicles menstruals entre dones que conviuen en un mateix espai. COMPROVA-HO 2 Quina particularitat anatòmica diferencia la via olfactòria de la resta de modalitats sensorials en el seu camí cap a l'escorça?

Sentits químics: el gust El sentit del gust detecta molècules solubles dissoltes durant la ingesta mitjançant els botons gustatius, que contenen porus per on penetren els compostos per activar la transducció. La vida d'aquests receptors és curta, d'aproximadament una setmana, renovant-se periòdicament. Es distingeixen diferents categories gustatives bàsiques amb un sentit funcional específic: Dolç: senyalitza la presència de carbohidrats i la necessitat d'adquirir energia ràpida. Salat: detecta sals minerals essencials per a l'homeòstasi i l'equilibri electrolític. Àcid: pot alertar d'aliments en descomposició o immadurs.

Amarg: actua com a mecanisme de defensa davant de possibles verins o substàncies tòxiques. Umami: activat principalment pel glutamat monosòdic, assenyala aliments denses en proteïnes. Aquests receptors s'organitzen en quatre varietats principals de papil·les linguals: Tipus de papil·la Morfologia i localització Funció principal / Sensibilitat Fungiformes Forma de bolet; punta i vores laterals de la llengua. Contenen entre 1 i 5 botons gustatius. Sensibilitat dominant al sabor dolç. Psicologia Bàsica II: Sensació, Atenció, Motivació i Emoció 4 Tipus de papil·la Morfologia i localització Funció principal / Sensibilitat Foliades Plec en forma de fulles que generen canals; marges laterals.

Sensibilitat dominant al gust salat. Caliciformes Forma de calze o copa; fons de la llengua en forma de V lingual. Detecció primordial del sabor amarg. Filiformes Estructures còniques allargades sense porus ni botons gustatius. Funció mecànica de textura, triturat dels aliments i discriminació de mida; associades a sensacions àcides per contacte directe. La transmissió nerviosa del gust al sistema nerviós central depèn de tres vies paral·leles: ERROR FREQÜENT Atribuir capacitat gustativa a totes les papil·les de la llengua.

Les papil·les filiformes no tenen botons gustatius ni porus de transducció química; la seva funció és purament mecànica i somatosensorial (discriminació de la mida i textura de l'aliment). Tacte i sistema somatosensorial El tacte opera a través de corpuscles i terminacions situats a la dermis de la pell, amb densitats molt variables. Aquesta desigualtat en la concentració de receptors determina directament l'extensió de teixit que cada regió corporal ocupa a l'escorça somatosensorial primària (homuncle somatosensorial).

Des d'una perspectiva funcional, es diferencia entre dues modalitats tàctils: Tacte passiu: es produeix quan un agent extern entra en contacte amb la pell de la persona sense que aquesta hagi iniciat el moviment de contacte. Tacte actiu: implica una exploració voluntària i intencionada d'un objecte mitjançant el moviment corporal, especialment transcendent en etapes d'aprenentatge infantil. Sentit cinestèsic i to muscular El sentit cinestèsic o propiocepció muscular informa de la posició relativa, el moviment, la tensió i la postura dels segments corporals.

Aquesta retroalimentació s'origina en mecanoreceptors localitzats en músculs, tendons i articulacions, i és imprescindible per a la coordinació motora. L'estat basal de contracció o to muscular pot presentar alteracions clíniques: Hipotonia: to muscular anormalment baix. En condicions com la síndrome de Down, la hipotonia de la musculatura lingual i orofacial produeix dificultats específiques en l'articulació de la parla. Nervi de la corda del timpà: recull les aferències de les papil·les fungiformes i projecta cap al tàlem i l'escorça somatosensorial del lòbul temporal. 1 Nervi glossofaringi: condueix la informació de la part posterior i lateral de la llengua.

2 Nervi vague: transmet la informació de l'epiglotis i diferents àrees de la boca i de la llengua. 3 Psicologia Bàsica II: Sensació, Atenció, Motivació i Emoció 5 Hipertonia: rigidesa o excés de tensió en les fibres musculars en comparació amb el nivell fisiològic adequat. COMPROVA-HO 3 Per què una persona amb hipotonia lingual presenta dificultats en l'emissió de la parla? Sentit vestibular: equilibri i cinetosi L'aparell vestibular regula la posició corporal i el sentit de l'orientació en coordinació contínua amb el sistema visual i les aferències dels propioceptors somàtics.

Garanteix dues modalitats d'estabilitat: Equilibri estàtic: manteniment de la posició del cos i del cap en repòs respecte a la gravetat. Depèn directament del sàcul i l'utricle, estructures que contenen àrees receptores anomenades màcules. Sobre aquestes cèl·lules ciliades reposa una matriu gelatinosa amb cristalls denominats otòlits, la inèrcia dels quals deforma els cilis segons la inclinació cefàlica. Equilibri dinàmic: preservació de la posició davant d'acceleracions angulars o canvis sobtats de direcció. Es regula a través dels tres canals semicirculars, orientats en els tres eixos de l'espai. Els canals semicirculars estan plens d'un fluid anomenat endolimfa.

Quan el cap es desplaça, l'endolimfa es mou i distorsiona la cresta ampul·lar, situada a la base eixamplada de cada canal (anomenada ampolla). Aquesta cresta compta amb cèl·lules ciliades que generen potencials d'acció en resposta a la deformació mecànica. Quan es produeix un conflicte d'informació entre el que percep la vista i el que registra l'aparell vestibular, sorgeix la cinetosi o mareig per moviment. Aquesta discordança (per exemple, en fer servir ulleres de realitat virtual en què els ulls perceben desplaçament mentre l'endolimfa roman estàtica) genera nàusees i desorientació espacial, que sovint milloren en tancar els ulls per suprimir la via divergent.

COMPROVA-HO 4 En quina regió concreta de l'aparell vestibular es troben els otòlits i quina funció duen a terme? Psicologia Bàsica II: Sensació, Atenció, Motivació i Emoció 6 IDEES CLAU L'olfacte és l'única via sensorial primària que no estableix una sinapsi prèvia al tàlem abans d'arribar al còrtex. Els glomèruls del bulb olfactori recullen la informació de receptors similars i la transmeten a les cèl·lules mitrals cap a l'escorça i el sistema límbic. El gust s'articula a través de botons gustatius en papil·les fungiformes, foliades i caliciformes, mentre que les filiformes compleixen tasques purament mecàniques.

La propiocepció cinestèsica monitoritza l'estat i el to dels músculs, distingint entre patrons d'hipotonia i hipertonia. L'aparell vestibular combina l'acció estàtica macular (otòlits a l'utricle i sàcul) amb la dinàmica dels canals semicirculars (endolimfa i cresta ampul·lar). COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 5. A quines estructures encefàliques projecten les cèl·lules mitrals del bulb olfactori? 6. Quins tres nervis transporten la informació gustativa des de la boca fins al sistema nerviós central? 7. Quina diferència funcional existeix entre les màcules del sàcul/utricle i les crestes ampul·lars dels canals semicirculars? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 8.

Quina via sensorial no fa relleu sinàptic previ al tàlem? 9. Quin compost químic és el responsable principal de l'activació del sabor umami? 10. Quin tipus de papil·les linguals no conté botons gustatius? 11. Quins elements cristal·lins actuen sobre les màcules per registrar l'equilibri estàtic?

El sentit vestibular a) L'olfacte b) El gust c) El tacte d) El clorur sòdic a) La sacarosa b) El glutamat monosòdic c) L'àcid cítric d) Foliades a) Filiformes b) Caliciformes c) Fungiformes d) Els otòlits a) Els glomèruls b) Les ampolles c) Les crestes d) Psicologia Bàsica II: Sensació, Atenció, Motivació i Emoció 7 2 Concepte, tipologies, desenvolupament i manifestacions EN ACABAR SABRÀS Distingir les característiques operatives de l'atenció selectiva, dividida i sostinguda. Explicar la interferència cognitiva de l'efecte Stroop sobre el temps de resposta. Descriure les fites del desenvolupament atencional des de l'etapa fetal fins als 7 anys.

Diferenciar les manifestacions fisiològiques del SNC, del SNP i les respostes motores associades a l'atenció. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 12 Com és possible que llegir un rètol sigui gairebé impossible d'aturar quan només et demanen identificar el color amb què està escrit? L'atenció opera com un dispositiu transversal que regula l'activitat mental global. Lluny de ser un registre passiu, funciona com un mecanisme modulador i de control cognitiu que optimitza el processament de la informació rellevant mentre inhibeix les dades accessòries o distractores de l'entorn.

Atenció 2 Concepte, tipologies, desenvolupament i manifestacions 3 Models teòrics de filtre, capacitat i activació Psicologia Bàsica II: Sensació, Atenció, Motivació i Emoció 8 ESQUEMA Estructura general del procés atencional Concepte i modalitats funcionals de l'atenció El sistema atencional distribueix els recursos necessaris per estructurar el pensament, mantenir el discurs i planificar la conducta quotidiana. Es pot activar de manera voluntària segons els objectius personals, o bé reactiva davant les característiques d'un estímul sobtat o cridaner. L'atenció cessa quan finalitza l'activitat, per esgotament o per desaparició de l'estímul.

Distingim tres modalitats funcionals bàsiques de l'atenció: Atenció selectiva: capacitat per respondre exclusivament a un estímul rellevant i descartar la informació concurrent innecessària. Té una clara funció adaptativa orientada a evitar la saturació. Atenció dividida: gestió simultània de dos o més estímuls o tasques. Implica repartir els recursos disponibles mitjançant tres estratègies: la distribució de capacitats, l'oscil·lació ràpida del focus entre objectius, i la pràctica consolidada.

L'èxit en l'execució concomitant augmenta si les tasques depenen de canals sensorials diferents i de sistemes de memòria independents; en canvi, una dificultat alta en ambdues accions bloqueja el rendiment simultani.

Atenció sostinguda: coneguda també com a vigilància, consisteix a preservar el rendiment cognitiu durant un període temporal prolongat, generalment davant de tasques monòtones o de Atenció Control i modulació cognitiva Modalitats Tipus segons la demanda ambiental Selectiva Filtratge d'estímuls rellevants Dividida Distribució en tasques múltiples Sostinguda Manteniment i vigilància temporal Executiva Planificació i organització frontal Manifestacions Respostes objectives de l'organisme SNC i Xarxes EEG, flux cerebral i regions corticals SNP Pupil·la, cor, pell i to muscular Respostes motores Moviments oculars lents i sacàdics Psicologia Bàsica II: Sensació, Atenció, Motivació i Emoció 9 baixa dificultat intrínseca.

A més, l'atenció executiva, localitzada al lòbul frontal, s'encarrega d'organitzar, coordinar i planificar idees i accions complexes de manera orientada a metes. DEFINICIÓ L'arousal atencional és l'estat d'alerta i activació fisiològica general que experimenta l'organisme. Es percep subjectivament com una sensació d'energia que regula la receptivitat i la velocitat de reacció davant dels canvis ambientals. COMPROVA-HO 13 Quina condició facilita que puguem realitzar dues tasques alhora en un exercici d'atenció dividida?

Factors moduladors, distractors i efecte Stroop La retenció del focus sostingut i l'eficàcia de la vigilància depenen de múltiples condicionants: Condicionants externs: l'ambient i el nivell de complexitat de la tasca, a més de trets físics com la novetat, la mida o el color dels objectes. Condicionants interns: el desinterès, l'arousal vinculat als ritmes circadiaris, la motivació (que fixa expectatives i determina el set mental per dosificar recursos), i certs estats transitoris (estrès, son, esgotament o psicofàrmacs).

Fluctuacions de l'eficàcia: el cansament pot provocar un lapsus atencional, consistent en una pèrdua passatgera del focus que es recupera de forma espontània, o un dèficit funcional induït per alteracions fisiològiques derivades d'un esforç continuat (ulls plorosos, mal de cap o adormiment muscular). Els distractors interfereixen amb l'atenció selectiva quan posseeixen un atractiu alt, presenten semblança física amb l'estímul meta, estan situats a poca distància espacial o comparteixen contingut semàntic amb aquest. El paradigma canònic per analitzar aquesta competència entre processos és l'efecte Stroop.

Quan es presenta el nom d'un color imprès amb una tinta d'un color discordant (per exemple, el mot «verd» imprès en tinta blava), el temps de reacció per anomenar la tinta s'alenteix. La lectura automàtica interfereix de forma involuntària sobre la tasca d'atenció selectiva. EXEMPLE Davant la paraula «blau» escrita en tinta vermella, el subjecte triga més segons a indicar verbalment «vermell» perquè el cervell activa abans el reconeixement lector del text que la denominació cromàtica del pigment. Psicologia Bàsica II: Sensació, Atenció, Motivació i Emoció 10 COMPROVA-HO 14 Per què es produeix un retard en el temps de resposta durant una tasca congruent amb l'efecte Stroop?

Desenvolupament ontogenètic de l'atenció La capacitat atencional evoluciona al llarg d'una seqüència de fites maduratives que depenen de la mielinització cortical i de l'experiència ambiental: ERROR FREQÜENT Diagnosticar un trastorn per dèficit d'atenció abans dels 7 anys. El sistema nerviós central i els circuits frontals encara es troben en ple procés maduratiu natural abans d'aquest límit d'edat (amb un procés més perllongat en infants prematurs), de manera que una dispersió atencional a aquestes edats no s'ha de confondre amb una patologia clínica. COMPROVA-HO 15 Quin mecanisme conductual espontani evidencien els nadons de dos mesos per orientar el seu focus atencional cap a una novetat?

Manifestacions fisiològiques, motores i cognitives L'acte d'atendre genera canvis mesurables en diferents nivells de l'organisme, tant en el sistema nerviós central com en el perifèric i motor. Sistema Indicador fisiològic Resposta o canvi observat Sistema Nerviós Central (SNC) Electroencefalografia (EEG) Desincronització: transició d'ones alfa de repòs a ones beta d'activació. Potencials evocats (ERP) Modulacions elèctriques a les àrees de projecció sensorial (temporal per so, occipital per visió). Flux sanguini (fMRI / TAC) Increment del rec sanguini a les zones corticals associades a la tasca. Fase fetal: detecció de sons exteriors a través de la placenta materna.

1 Primeres setmanes de vida: atenció passiva i breu davant estímuls molt cridaners. El son afavoreix l'alliberament de l'hormona del creixement per consolidar la maduració del sistema. 2 Dos mesos: fixació visual en els trets centrals del rostre humà (ulls i boca). Els nadons suspenen l'activitat de succió en detectar estímuls inèdits, preferint elements nous per superar l'habituació i explorant objectes col·locant-se'ls a la boca. 3 Set anys: s'assoleix la maduració suficient del control atencional voluntari i executiu.

4 Psicologia Bàsica II: Sensació, Atenció, Motivació i Emoció 11 Sistema Indicador fisiològic Resposta o canvi observat Sistema Nerviós Perifèric (SNP) Pupil·lometria Dilatació pupil·lar proporcional a l'esforç cognitiu. Taxa cardíaca Augment de la freqüència de batec davant demandes atencionals. Activitat electrotèrmica Elevació de la conductància elèctrica de la pell a través de la suor. Electromiografia (EMG) Variació en el to muscular basal que predisposa a l'acció motora.

A escala anatòmica, el sistema nerviós central articula tres xarxes atencionals diferenciades: Xarxa posterior: situada al lòbul parietal superior, especialitzada en l'atenció selectiva i la localització espacial d'estímuls (com en la rotació mental de figures). Xarxa anterior: ubicada al lòbul frontal mitjà, responsable del control voluntari i de l'atenció executiva. Xarxa de vigilància: associada a l'hemisferi dret del lòbul frontal, encarregada del sosteniment del to d'alerta.

Pel que fa a les respostes motrius externes, destaquen els patrons oculars: els moviments sacàdics (desplaçaments bruscos i ràpids típics de la lectura) i els moviments de seguiment lent (trajectòria contínua per acompanyar un estímul en mobilitat). A nivell cognitiu, el mètode objectiu d'avaluació més comú és el càlcul del temps de reacció entre l'aparició de l'estímul i l'emissió de la resposta, mentre que l'experiència subjectiva revela que la familiaritat prèvia amb la tasca n'optimitza la resolució futura.

PER RECORDAR-HO Per situar les xarxes cerebrals: Posterior busca l'espai al parietal superior; Anterior executa i organitza al frontal mitjà; i la Vigilància sosté l'alerta recolzada al frontal dret. COMPROVA-HO 16 Quina transformació específica de les ones cerebrals en l'EEG reflecteix el pas d'un estat de repòs a un focus atencional actiu? Psicologia Bàsica II: Sensació, Atenció, Motivació i Emoció 12 IDEES CLAU L'atenció és un mecanisme modulador i de control cognitiu que optimitza el processament rellevant i frena els elements distractors.

Les tres tipologies fonamentals són l'atenció selectiva (filtratge), la dividida (distribució simultània de tasques) i la sostinguda (vigilància en el temps). L'efecte Stroop exemplifica com la lectura automàtica produeix interferència sobre la identificació conscient d'un atribut selectiu. El desenvolupament atencional culmina al voltant dels 7 anys, edat mínima establerta per evitar falsos diagnòstics de dèficit d'atenció. L'arquitectura cerebral comprèn la xarxa posterior (parietal superior), la xarxa anterior (frontal mitjà) i la xarxa de vigilància (frontal dret). COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 17. En què es distingeixen l'atenció dividida i l'atenció sostinguda? 18.

Per quina raó madurativa no s'ha d'emetre un diagnòstic de trastorn per dèficit d'atenció en edats inferiors als 7 anys? 19. Quines estructures cerebrals allotgen respectivament la xarxa atencional posterior, anterior i de vigilància?

ATENCIÓ 3 Models teòrics de filtre, capacitat i activació EN ACABAR SABRÀS Distingir la ubicació i funció del filtre en els models de Broadbent, Treisman i Deutsch i Deutsch Explicar l'assignació de capacitat i esforç segons el model de Kahneman Diferenciar les propietats dels processos automàtics i dels processos controlats Aplicar la Llei de Yerkes-Dodson al rendiment en tasques d'atenció sostinguda PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 20 Com és possible escoltar el teu nom en una sala sorollosa si no estaves parant atenció a aquella conversa? L'estudi de l'atenció ha generat diversos marcs explicatius per entendre com processem la informació de l'entorn sense col·lapsar el sistema cognitiu.

Aquests models aborden la selecció de senyals rellevants, el repartiment d'esforç mental entre diverses activitats i el manteniment de la vigilància en el temps. Psicologia Bàsica II: Sensació, Atenció, Motivació i Emoció 13 Factors determinants de l'atenció L'atenció depèn tant d'elements exògens com de variables de l'organisme. D'una banda, els factors externs inclouen trets físics dels estímuls com la grandària, la intensitat, el color o la novetat.

D'altra banda, els factors interns engloben l'estat d'activació o arousal (lligat als ritmes circadiaris), la motivació o interès cap a la tasca mitjançant expectatives que organitzen el treball mental, i diversos estats transitoris com el cansament, l'estrès, la son o l'acció de psicofàrmacs. Models de filtre en l'atenció selectiva Davant la capacitat limitada del processament humà, els models estructurals plantegen un coll d'ampolla o filtre per evitar la sobrecàrrega sensorial (vegeu «Atenció — Concepte, tipologies, desenvolupament i manifestacions»).

El punt d'inici experimental va ser el fenomen del Cocktail Party descrit per Cherry mitjançant l'escolta dicòtica: fer arribar missatges auditius diferents de manera simultània a cada orella per avaluar la capacitat de resposta i ombrejat ( Esquema experimental d'escolta dicòtica amb presentació simultània de dígits. ). A partir d'aquestes observacions, Donald Broadbent va formular el 1958 el model de filtre rígid o de selecció primerenca. Segons aquesta proposta, la informació sensorial s'emmagatzema breument al magatzem a curt termini (magatzem «S»).

Immediatament després, un filtre rígid de «tot o res» selecciona un únic senyal basant-se estrictament en les seves característiques físiques (com el to de veu o la lateralitat de l'orella), blocant per complet els estímuls no atesos abans que arribin al canal de capacitat limitada («P»). COMPROVA-HO 21 Com actua el filtre rígid de Broadbent davant d'un missatge que arriba pel canal no atès? Com que certs estímuls no atesos (com el propi nom) aconsegueixen trencar aquesta barrera, Anne Treisman va proposar el model de filtre atenuat.

En aquest model, la informació no seleccionada no es destrueix de manera radical, sinó que es manté atenuada o en espera (stand by) en un magatzem esmorteïdor ( Psicologia Bàsica II: Sensació, Atenció, Motivació i Emoció 14 Diagrama de flux del model de filtre atenuat de Treisman. ). Si aquests senyals atenuats posseeixen una rellevància especial, superen el llindar d'activació i arriben a la memòria de treball. Per contra, Deutsch i Deutsch van plantejar el model de selecció tardana. En aquesta formulació, tots els estímuls s'analitzen semànticament i s'identifiquen patrons abans d'arribar al filtre.

La selecció té lloc just abans d'emetre la resposta, depenent exclusivament de la pertinència, la rellevància i les expectatives del subjecte en aquell moment concret. Finalment, Johnston i Heinz van unificar aquestes postures amb el model del filtre mòbil o flexible. Segons aquest enfocament, la selecció pot produir-se en una fase primerenca (a partir de trets físics i sensorials) o bé en una fase tardana (a partir del significat), en funció de la complexitat de la tasca i de les demandes requerides.

PROCÉS Evolució teòrica dels models de filtre 1 Filtre rígid (Broadbent) Selecció primerenca radical per trets físics sensorials 2 Filtre atenuat (Treisman) Senyals secundaris atenuats en espera de rellevància 3 Selecció tardana (Deutsch) Anàlisi semàntica universal prèvia a la tria motora 4 Filtre mòbil (Johnston) Ubicació flexible primerenca o tardana segons la tasca Model Autors Ubicació del filtre Mecanisme de bloqueig Filtre rígid Broadbent (1958) Primerenca (preperceptiva) «Tot o res» segons trets físics Filtre atenuat Treisman Primerenca / Intermèdia Atenuació (senyals en stand by) Psicologia Bàsica II: Sensació, Atenció, Motivació i Emoció 15 Model Autors Ubicació del filtre Mecanisme de bloqueig Selecció tardana Deutsch i Deutsch Tardana (postperceptiva) Filtre abans de la resposta motora Filtre mòbil Johnston i Heinz Flexible segons la demanda Primerenc sensorial o tardà semàntic ERROR FREQÜENT Confondre el filtre atenuador de Treisman amb la selecció tardana de Deutsch i Deutsch.

A diferència del model tardà, Treisman no postula que tots els estímuls arribin automàticament a una anàlisi semàntica completa; la informació secundària s'atenua abans de la memòria de treball i només s'analitza a fons si sobrepassa el llindar de rellevància. Model de recursos i assignació de capacitat de Kahneman Davant de l'atenció dividida, Daniel Kahneman (1973) va proposar concebre l'atenció com un dipòsit central de capacitat limitada en lloc d'un filtre rígid estructural. La quantitat d'esforç mental disponible depèn del nivell d'activació o arousal de l'organisme.

Aquest volum de recursos es distribueix a través d'una política d'assignació d'esforç influenciada per disposicions estables (factors genètics, personalitat, mecanismes d'atenció involuntària) i intencions transitòries (metes circumstancials, interessos puntuals i expectatives). Un avaluador de demandes s'encarrega d'analitzar constantment la càrrega que exigeix cada tasca simultània. COMPROVA-HO 22 Quins elements condicionen la política d'assignació d'esforç en el model de Kahneman? Processos automàtics i processos controlats de Schneider i Shiffrin La gestió dels recursos atencionals varia radicalment segons el tipus d'operació mental que es dugui a terme.

Walter Schneider i Richard Shiffrin van distingir dos modes operatius diferents que determinen l'eficiència cognitiva: Processos automàtics: són ràpids, inconscients, no consumeixen capacitat central ni esforç mental conscient, i no es modifiquen fàcilment un cop instaurats. Processos controlats: són lents, conscients i malbaraten recursos del sistema. Requereixen gran dedicació i esforç cognitiu continuat. Mitjançant la pràctica continuada, un procés controlat es pot transformar en automàtic, però aquesta transformació mai no succeeix en sentit invers de manera espontània.

Teoria de l'activació fisiològica i atenció sostinguda L'atenció sostinguda o vigilància analitza com es manté la recepció davant tasques repetitives i monòtones. Deese (1955) va utilitzar la Llei de Yerkes-Dodson (1908) per explicar el deteriorament del rendiment. Aquesta formulació postula que la relació entre l'activació fisiològica i l'eficàcia té forma d'U invertida ( Psicologia Bàsica II: Sensació, Atenció, Motivació i Emoció 16 Gràfica de la Llei de Yerkes-Dodson en forma d'U invertida. ).

PROCÉS Fases d'execució segons el nivell d'activació 1 Arousal baix Subactivació psicofisiològica amb rendiment reduït 2 Punt òptim Equilibri màxim d'atenció, entusiasme i eficàcia 3 Arousal excessiu Ansietat, deteriorament atencional i pèrdua d'eficàcia A mesura que l'arousal augmenta, l'alerta i el rendiment milloren progressivament fins a assolir un punt òptim. Si l'activació continua creixent més enllà d'aquest cim, emergeixen l'ansietat i el malestar emocional, fent caure bruscament l'eficàcia atencional. El nivell òptim varia segons la naturalesa de l'activitat: les tasques fàcils requereixen nivells alts d'activació, mentre que les tasques difícils demanen nivells baixos d'activació.

Quan la vigilància es perllonga en el temps, l'estat d'alerta decau i es produeixen lapsus atencionals crítics. La investigació actual indica que el límit màxim continuat abans d'experimentar deteriorament cognitiu per caiguda de l'atenció sostinguda és de 30 minuts. COMPROVA-HO 23 Segons la Llei de Yerkes-Dodson, per què un excés d'arousal empitjora l'execució d'una tasca complexa? Psicologia Bàsica II: Sensació, Atenció, Motivació i Emoció 17 IDEES CLAU El model de Broadbent estableix una selecció precoç rígida basada en característiques físiques sota un criteri de tot o res.

El model atenuat de Treisman manté els estímuls no atesos en espera (stand by) en un magatzem esmorteïdor sense destruir-los. Deutsch i Deutsch defensen que tots els estímuls s'analitzen semànticament abans de l'actuació del filtre tardà. Kahneman defineix l'atenció com un conjunt central de recursos limitats regulat per l'arousal i la política d'assignació. Els processos automàtics no requereixen esforç i són inconscients; els controlats són lents, conscients i consumeixen recursos. La Llei de Yerkes-Dodson descriu una relació en forma d'U invertida entre l'arousal i el rendiment, amb un límit de vigilància de 30 minuts. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 24.

Quina diferència bàsica separa el model de selecció primerenca de Broadbent del model de selecció tardana de Deutsch i Deutsch? 25. Pot un procés que ha esdevingut automàtic retornar de forma espontània a un funcionament controlat segons Schneider i Shiffrin? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 26. Què reflecteix la desincronització en l'electroencefalograma en passar d'ones alfa a ones beta? 27. Quin fenomen cognitiu demostra l'efecte Stroop en tasques d'atenció selectiva? 28. A quina regió s'ubica la xarxa atencional posterior implicada en l'espai?

Una alteració patològica del to muscular a) L'habituació davant d'un estímul conegut b) L'inici del descans i son profund c) Un estat d'alerta i activació atencional d) L'amplitud dels moviments sacàdics a) La pèrdua irreversible de recursos perifèrics b) La interferència d'un procés automàtic lector c) L'absència de memòria a llarg termini d) Lòbul parietal superior a) Hemisferi dret frontal b) Lòbul frontal mitjà c) Lòbul occipital ventral d) Psicologia Bàsica II: Sensació, Atenció, Motivació i Emoció 18 29. Per què s'ha d'evitar el diagnòstic de dèficit atencional abans dels 7 anys? 30. Quin tipus de selecció postula el model atencional de Broadbent? 31.

Què succeeix amb els estímuls no atesos segons el model d'Anne Treisman? 32. Quina característica distingeix els processos controlats segons Schneider i Shiffrin? 33. Quin temps continuat pot sostenir-se la vigilància abans de caure en lapsus segons les dades actuals?

4 Motivació — Concepte, procés i teories explicatives EN ACABAR SABRÀS Distingir les fases del cicle motivacional i la seva funció reguladora Comparar les teories biològiques de l'instint i de la reducció de l'impuls Explicar els mecanismes cognitius de resolució de la dissonància de Festinger Calcular la tendència motivacional mitjançant la fórmula d'expectativa per valència Perquè el llenguatge encara no és fluid a) Per manca d'eines d'avaluació infantil b) Pel ritme de maduració cerebral natural c) Perquè només s'avalua la taxa cardíaca d) Selecció primerenca de tot o res a) Selecció tardana basada en el significat b) Atenuació de senyals no rellevants c) Distribució flexible segons la motivació d) Generen un col·lapse del magatzem a curt termini a) S'eliminen completament abans del registre b) Es processen automàticament a nivell conscient c) Es mantenen atenuats o en espera d) Són impossibles de transformar mitjançant pràctica a) Són ràpids i completament inconscients b) Són lents i malbaraten recursos cognitius c) No consumeixen recursos de processament d) Més de dues hores ininterrompudes a) Aproximadament 30 minuts b) Fins a 60 minuts sense descans c) Aproximadament 10 minuts d) Psicologia Bàsica II: Sensació, Atenció, Motivació i Emoció 19 PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 34 Per què continuem menjant un postre deliciós encara que el nostre cos ja hagi assolit l'equilibri biològic de glucosa?

La motivació constitueix l'engranatge intern que activa, orienta i sosté la conducta humana cap a finalitats concretes. ESQUEMA Estructura teòrica de la motivació humana Concepte i naturalesa del procés motivacional Segons la definició canònica formulada per Pintrich i Schunk (2006), la motivació és un procés que instiga i manté l'activitat dirigida a metes. Lluny de ser un estat estàtic, implica representacions mentals projectades cap a esdeveniments futurs i mobilitza recursos físics i cognitius. Esquema dels components del procés motivacional segons Pintrich i Schunk. La conducta humana és propositiva: persegueix objectius constants al llarg del cicle vital.

Tot i que determinats motius operen fora de la consciència, la majoria s'experimenten de manera conscient.

Processos motivacionals Estudi dels impulsos i finalitats humanes Cicle de la conducta Necessitat, pulsió, acció i satisfacció Teories biològiques Instint, pulsió i homeòstasi interna Teories cognitives Congruència, dissonància i creences Models integradors Jerarquia de Maslow i expectativa-valència Psicologia Bàsica II: Sensació, Atenció, Motivació i Emoció 20 DEFINICIÓ El cicle motivacional és la seqüència dinàmica que comença amb un estat de carència o desig intern, mobilitza l'organisme cap a una conducta instrumental i conclou amb l'assoliment d'un incentiu que restableix l'equilibri.

El cicle motivacional bàsic es desplega a través de les fases següents: COMPROVA-HO 35 Què passa amb el cicle motivacional si l'acció instrumental no aconsegueix satisfer el motiu inicial?

Classificació i evolució del procés motivacional Els motius humans es classifiquen en dues grans categories segons el seu origen i la seva funció reguladora: Tipus de motivació Origen i caràcter Funció principal Exemples característics Primàries Biològiques, innates i hereditàries Supervivència i equilibri homeostàtic intern Fam, set, descans, dolor, sexe Secundàries Psicosocials i apreses Adaptació social i influència del grup Afiliació, assoliment personal, poder Al llarg de les etapes del desenvolupament, les prioritats motivacionals canvien substancialment: Primeres competències (nadons): orientades a l'evitació activa del dolor, la necessitat d'exploració de l'entorn i el control de l'ambient (percebre si plorar provoca atenció externa).

Edat escolar primària: predomina el progrés personal, condicionat pel paper dels pares i mestres, el desenvolupament del marc d'expectatives i els processos d'atribució de causalitat. Secundària i adolescència: eix centrat en l'aprovació dels iguals, la integració grupal, el sentiment de pertinença i la construcció de l'autoestima. Estat de necessitat: carència interna o privació biològica combinada amb expectatives cognitives. 1 Activació i direcció (pulsió): impuls intern energètic estimulat per variables intrínseques o inductors extrínsecs que focalitza la conducta cap a una meta.

2 Realització de la conducta instrumental: execució d'accions físiques o mentals orientades a la presa de decisions i a la resolució del motiu. 3 Resultat i retroalimentació: valoració de l'èxit o fracàs en assolir la fita, acompanyada d'aproximació o distanciament. 4 Reducció de la tensió: satisfacció de la necessitat i consolidació d'aprenentatges instrumentals per a cicles posteriors. 5 Psicologia Bàsica II: Sensació, Atenció, Motivació i Emoció 21 COMPROVA-HO 36 Per què les motivacions primàries no mantenen la mateixa intensitat al llarg de tota la vida? Teories biològiques de la motivació Les teories biològiques conceben la motivació com una força arrelada en la fisiologia i l'evolució.

Teoria de l'instint Formulada sota la influència de Darwin per autors com William James, William McDougall i posteriorment adaptada per Sigmund Freud mitjançant les pulsions d'eros i thànatos. McDougall defineix l'instint com una disposició psicofísica innata integrada per tres components: Cognitiu-perceptiu: atenció focalitzada cap a determinats estímuls ambientals rellevants. Emocional: activació d'una emoció primària associada específica davant l'estímul. Motor-conductual: resposta instrumental dirigida a actuar en una direcció concreta.

James proposava que primer experimentem la resposta instintiva i posteriorment prenem consciència d'ella (per exemple, salivar abans de ser conscients de la gana). Teoria de l'impuls i equilibri homeostàtic Plantejada per Clark Hull, postula que la conducta sorgeix per reduir un estat aversiu intern provocat per la ruptura de l'equilibri corporal. Recupera el concepte d'homeòstasi descrit pel fisiòleg Walter Cannon. Quan s'experimenta una privació fisiològica, es genera una pulsió desagradable que activa conductes per retornar a l'equilibri.

Pel que fa al nivell general d'arousal o activació de l'organisme i la seva eficàcia conductual (vegeu «Atenció — Models teòrics de filtre, capacitat i activació»), la relació s'ajusta a una funció matemàtica no lineal. Psicologia Bàsica II: Sensació, Atenció, Motivació i Emoció 22 Gràfica de la relació en U invertida entre activació i eficiència. ERROR FREQÜENT Confondre necessitat amb pulsió (impuls). La necessitat és la manca fisiològica objectiva (baixa glucosa en sang), mentre que la pulsió és l'estat psicològic aversiu i activador subjectiu (sensació de gana) que empeny a actuar.

A més, es pot experimentar una pulsió sense executar la conducta satisfactòria (com en una dieta voluntària). COMPROVA-HO 37 Segons Clark Hull, quin és el mecanisme pel qual una conducta instrumental queda apresa i fixada? Teories cognitives: congruència i dissonància L'enfocament cognitiu analitza la motivació a partir del processament de la informació, els esquemes mentals, les avaluacions i les metes personals. Teoria de la congruència de Heider Fritz Heider va analitzar l'equilibri cognitiu mitjançant estructures de tres elements (triades formades per dues persones i un objecte o idea).

Quan els pensaments o vincles són coherents entre si, hi ha equilibri o congruència; si sorgeixen discrepàncies, es genera un conflicte intern que motiva a canviar alguna valoració. Psicologia Bàsica II: Sensació, Atenció, Motivació i Emoció 23 Teoria de la dissonància cognitiva de Festinger Desenvolupada per Leon Festinger, estableix que l'existència de dues cognicions contradictòries, o d'una contradicció entre pensament i conducta, crea un estat intern de gran tensió psicològica anomenat dissonància cognitiva. Els desacords més habituals sorgeixen entre: Criteris personals i normes externes imposades. Resultats obtinguts i expectatives prèvies formulades.

Idees morals defensades i comportament real executat. Alternatives enfrontades en prendre una decisió complexa. PROCÉS Cicle de resolució de la dissonància cognitiva 1 Incongruència cognitiva Conflicte entre pensaments, creences o conductes 2 Tensió psicològica Malestar intern provocat per la contradicció 3 Estratègia reductora Revaluació, justificació o informació addicional 4 Equilibri restablert Coherència mental aconseguida entre cognicions Per reduir o cancel·lar la dissonància, els subjectes recorren a diverses estratègies: Revaluació d'alternatives: buscar punts positius de l'opció triada i maximitzar els defectes de la descartada.

Justificació insuficient: elaborar explicacions personals compensatòries, encara que manquin de lògica formal. Justificació de l'esforç: sobredimensionar el valor d'una meta en funció de l'alt cost o sacrifici invertit per aconseguir-la. Processament d'informació nova: reinterpretar o cercar dades que neutralitzin la informació discordant. COMPROVA-HO 38 Quina estratègia de reducció de dissonància utilitza un fumador que afirma que «fumar millora la memòria» davant les proves de perill per a la salut? Models teòrics integradors: Maslow i la teoria d'expectativa per valència Els models teòrics contemporanis van integrar la jerarquia de motius i el càlcul racional dels objectius.

Jerarquia de les necessitats d'Abraham Maslow Maslow postula que la motivació humana descansa en una necessitat innata de creixement i cerca de la màxima autorealització. L'autor organitza els motius de forma piramidal: Psicologia Bàsica II: Sensació, Atenció, Motivació i Emoció 24 Diagrama de la jerarquia piramidal de necessitats de Maslow. La piràmide distingeix clarament dos grans nivells: Necessitats bàsiques (de carència): fisiològiques (oxigen, aliment, aigua, son, sexe), seguretat física i emocional, amor i pertinença, i estima i autoestima. S'activen per dèficit intern.

Necessitats de creixement (metanecessitats): autorealització personal expressada en valors com integritat, perfecció, justícia, veritat, bellesa, bondat, senzillesa, vivacitat, autonomia i significació. Teoria d'expectativa per valència Desenvolupada per autors com Edward Tolman, Kurt Lewin, Julian Rotter i Victor Vroom, la teoria proposa que la tendència d'una persona a actuar cap a un objectiu depèn de la interacció multiplicativa entre dos constructes: Expectativa: representació cognitiva sobre la probabilitat subjectiva que una determinada conducta condueixi a assolir la fita. Inclou la percepció d'eficàcia (seguretat que es pot realitzar la conducta) i la d'estimació de conseqüències.

València: valor, atractiu o preferència que l'individu atorga a l'objecte, incentiu o situació (valor intrínsec, de dificultat, extrínsec, instrumental o cultural). Si qualsevol d'aquests dos elements és nul, la força d'atracció motivacional cap a la conducta desapareix completament. For a motivacional = ç Expectativa × Val ncia e ˋ Psicologia Bàsica II: Sensació, Atenció, Motivació i Emoció 25 IDEES CLAU Pintrich i Schunk defineixen la motivació com el procés dinàmic que instiga i manté la conducta dirigida a metes. El cicle motivacional s'inicia amb una necessitat, genera una pulsió activadora i conclou amb la reducció de la tensió en assolir la fita.

Les teories biològiques destaquen els patrons instintius i la reducció de l'impuls de Hull per restablir l'homeòstasi de Cannon. La dissonància cognitiva de Festinger sorgeix davant cognicions en conflicte i mobilitza estratègies de justificació i revaluació. La jerarquia de Maslow contraposa les necessitats bàsiques per dèficit amb les metanecessitats de creixement i autorealització. El model d'expectativa per valència formula que l'atracció cap a una meta és el producte de la probabilitat subjectiva d'èxit pel valor de l'incentiu. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 39. En què es diferencia una motivació primària d'una motivació secundària segons el seu origen? 40.

Com descriu Fritz Heider les situacions de conflicte en la seva teoria de la congruència? 41. Segons la teoria d'expectativa per valència, què succeeix si la valència d'una meta és màxima però l'expectativa és zero? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 42. Qui va definir la motivació com el procés que instiga i manté l'activitat dirigida a metes? 43. Què descriu la teoria de la reducció de l'impuls de Clark Hull? 44. Quin tipus de motius ocupen la cúspide de la piràmide de Maslow?

Walter Cannon a) Clark Hull b) Leon Festinger c) Pintrich i Schunk d) La recerca de metanecessitats d'autorealització a) La resolució de conflictes en triades cognitives b) El restabliment de l'equilibri homeostàtic intern c) L'atribució causal d'èxits i fracassos d) Motius fisiològics bàsics de supervivència a) Necessitats de seguretat física b) Metanecessitats de creixement i autorealització c) Necessitats de carència i estima d) Psicologia Bàsica II: Sensació, Atenció, Motivació i Emoció 26 45. Quina estratègia redueix la dissonància augmentant el valor de la tasca pel sacrifici realitzat?

5 Emoció — Teories, emocions bàsiques i funcions adaptatives EN ACABAR SABRÀS Distingir la simultaneïtat psicofisiològica del model de Cannon-Bard enfront d'altres teories. Diferenciar les emocions primàries de les secundàries segons el seu origen i característiques. Contrastar els conceptes d'emoció i sentiment a partir de la seva base neural i temporalitat. Identificar les quatre dimensions funcionals de les emocions i la seva incidència adaptativa. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 46 Quan ens espantem, és la suor i el batec accelerat el que ens fa sentir por, o sentim la por a la vegada que el cor s'accelera?

L'emoció constitueix un conjunt complex de respostes biològiques que funcionen com a mediadores entre l'organisme i el seu entorn. Aquest mecanisme actua davant d'estímuls interns o externs per mobilitzar patrons de conducta fonamentals orientats a la supervivència. ESQUEMA Estructura del procés emocional Models teòrics del fenomen emocional La comprensió de com s'origina la resposta emocional compta amb diverses perspectives teòriques centrades en els circuits cerebrals i la seva seqüència funcional.

Processament d'informació nova a) Elecció d'alternatives b) Justificació de l'esforç c) Justificació insuficient d) Models teòrics Cannon-Bard i Plutchik Tipologies emocionals Primàries i secundàries Emoció vs. sentiment Reacció límbica davant reflexió cortical Dimensions funcionals Biològica, interpersonal, intrapersonal i motivadora Psicologia Bàsica II: Sensació, Atenció, Motivació i Emoció 27 Teoria talàmica de Cannon-Bard Aquesta proposta sosté que l'experiència emocional subjectiva i la resposta fisiològica vegetativa es produeixen de manera completament simultània.

Davant un estímul rellevant (per exemple, la sotragada d'un terratrèmol), la informació arriba als centres sensorials i activa de manera decisiva el tàlem. Aquesta estructura subcortical envia senyals tant cap a l'escorça cerebral com cap al sistema nerviós autònom (activant el sistema simpàtic i el parasimpàtic). Diagrama de la resposta simultània en la teoria de Cannon-Bard. D'acord amb aquesta teoria, les manifestacions viscerals com ara les palpitacions o la sudoració no precedeixen el sentiment de por, sinó que ocorren en paral·lel a l'experiència conscient del succés.

Model processual de Plutchik El model formulat per Robert Plutchik descriu l'emoció com una cadena dinàmica i retroalimentada de components que s'activen a partir d'un succés estímul important. Aquest esdeveniment desencadena una valoració cognitiva inicial, la qual deriva en dues vies interconnectades: Una via d'activació fisiològica que condueix a la preparació per a l'acció. Una via d'activitat conductual explícita acompanyada de demostracions expressives. Aquestes manifestacions desemboquen finalment en els sentiments, establint un bucle continu entre cognició, cos i acció adaptativa. Esquema del model processual circular de l'emoció de Plutchik.

COMPROVA-HO 47 Quina és la diferència fonamental de la teoria de Cannon-Bard respecte a les teories perifèriques de l'emoció? Classificació: emocions primàries i secundàries No totes les reaccions emocionals tenen el mateix origen ni comparteixen els mateixos mecanismes biològics. Psicologia Bàsica II: Sensació, Atenció, Motivació i Emoció 28 Les emocions primàries són universals, primitives i d'arrel biològica evolutiva, observables també en altres primats. Es caracteritzen per un inici molt ràpid i una curta durada, presenten expressions facials específiques i patrons d'activació fisiològica propis.

Com que no estan sotmeses a un control voluntari immediat, garanteixen la supervivència directa avisant d'estats corporals bàsics (com la gana, la set o el fàstic) o alertant de perills per mitjà de reaccions com la por o la ira. En contrast, les emocions secundàries són el fruit directe de l'aprenentatge, la socialització i la inserció en contextos específics. Aquestes reaccions depenen de situacions complexes i de la combinació de patrons bàsics amb esquemes culturals apresos al llarg del desenvolupament. ERROR FREQÜENT Un error habitual d'examen és confondre les emocions amb els sentiments, utilitzant-los com a termes intercanviables.

Recorda que l'emoció és una reacció somàtica automàtica gestionada principalment per l'amígdala i el sistema límbic, mentre que el sentiment requereix el processament conscient i reflexiu a nivell cortical. Diferenciació conceptual: emoció vs. sentiment La frontera entre ambdós conceptes és estricta pel que fa a estructures cerebrals i nivells de processament. Criteri de comparació Emocions Sentiments Naturalesa Resposta reactiva breu i preorganitzada davant d'un estímul incitador. Percepció conscient i estable dels canvis corporals induïts per l'emoció. Modificacions associades Canvis corporals interns (respostes hormonals i electroencefalogràfiques) i externs (moviments i accions).

Processament reflexiu: càlcul de probabilitats, pensament i flexibilitat decisòria basada en l'experiència. Substrat cerebral Estructures subcorticals del sistema límbic, especialment l'amígdala. Estructures i vies corticals superiors responsables de l'avaluació conscient. Origen causal Sorgeixen de l'activació psicofisiològica immediata; poden generar sentiments. Deriven de l'experiència reflexiva; no tots els sentiments s'originen directament en una emoció immediata. COMPROVA-HO 48 Pot un sentiment existir sense una resposta reactiva immediata prèvia?

Psicologia Bàsica II: Sensació, Atenció, Motivació i Emoció 29 Dimensions funcionals de l'emoció L'emoció opera a través de quatre eixos complementaris que regulen l'adaptació i el comportament de l'individu: IDEES CLAU La teoria talàmica de Cannon-Bard defensa que l'experiència emocional subjectiva i l'activació vegetativa corporal ocorren de manera simultània per mediació del tàlem. El model de Plutchik conceptualitza l'emoció com un cicle processual integrat per valoració cognitiva, activació fisiològica, expressió conductual i sentiment. Les emocions primàries són universals, ràpides i involuntàries, mentre que les secundàries s'adquireixen mitjançant l'aprenentatge i la socialització.

Les emocions són respostes reactives lligades al sistema límbic i a l'amígdala, en tant que els sentiments impliquen la consciència i el judici reflexiu cortical. Les quatre dimensions funcionals de l'emoció abasten l'adaptació biològica, la comunicació interpersonal, la regulació homeostàtica intrapersonal i l'amplificació motivacional. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 49. A quines estructures cerebrals s'associa principalment el processament de les emocions enfront del dels sentiments? 50. En què consisteix el paper de l'emoció com a 'amplificador de motius' en la dimensió motivadora? Dimensió biològica i adaptativa: Incrementa directament la probabilitat d'èxit i de supervivència de l'organisme.

L'impacte emocional reflecteix el grau d'importància i significació que té un fet concret per tal que l'individu pugui ajustar-se al seu entorn. 1 Dimensió interpersonal i comunicativa: Facilita i canalitza les relacions socials. Mitjançant les expressions facials i posturals, les emocions permeten comunicar intencions, controlar i modular la interacció amb els altres, fomentar la conducta prosocial i regular la forma com els congèneres responen davant nostre.

2 Dimensió intrapersonal i homeostàtica: La irrupció de l'emoció trenca l'equilibri intern inicial causant una pèrdua d'homeòstasi; tanmateix, l'experiència d'emocions de signe positiu afavoreix posteriorment la recuperació de l'estabilitat i la regulació interna. 3 Dimensió motivadora i cognitiva: Actua com un amplificador de motius, aportant l'energia i la impulsió necessàries per assolir fites determinades. A més, intervé en el filtratge i tractament de la informació, participant activament en els diversos nivells del processament cognitiu. 4 Psicologia Bàsica II: Sensació, Atenció, Motivació i Emoció 30 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 51.

Segons la teoria de Cannon-Bard, quina relació temporal tenen l'activació visceral i l'experiència subjectiva? 52. Quina característica distingeix les emocions primàries de les secundàries? 53. Quin és el substrat cerebral clau per al processament reactiu de l'emoció segons les fonts? 54. Com actuen les emocions positives en la dimensió intrapersonal? 6 Resum per repassar Sensació i percepció Concepte Què és Via olfactòria Única via sensorial que arriba directament al bulb olfactori i al sistema límbic sense relleu previ pel tàlem. Glomèruls olfactoris Regions del bulb on convergeixen les neurones receptores d'una mateixa olor amb les cèl·lules mitrals.

Botons gustatius Estructures receptores de transducció química presents a les papil·les fungiformes, foliades i caliciformes. Papil·les filiformes Papil·les linguals sense botons gustatius dedicades a la textura, el triturat i la discriminació tàctil.

Són processos independents inconnexos a) L'activació precedeix l'experiència b) L'experiència precedeix l'activació c) Són esdeveniments simultanis d) Duren molt de temps a) S'adquireixen per socialització b) Requereixen càlcul conscient c) Són universals i automàtiques d) L'escorça prefrontal motora a) L'amígdala i el sistema límbic b) L'escorça occipital primària c) El cerebel sensorial d) Afavoreixen la recuperació homeostàtica a) Eliminen la motivació d'assoliment b) Bloquegen les interaccions prosocials c) Impedeixen el processament cognitiu d) Psicologia Bàsica II: Sensació, Atenció, Motivació i Emoció 31 Concepte Què és Sentit cinestèsic Propiocepció somàtica que registra el moviment, la posició, la postura i el to muscular de l'organisme.

Aparell vestibular Òrgan de l'oïda interna format per l'utricle i sàcul (estàtic, otòlits) i canals semicirculars (dinàmic, endolimfa). Atenció: conceptes i bases biològiques Concepte Què és Atenció selectiva, dividida i sostinguda Processos per prioritzar un sol estímul, repartir recursos entre tasques concomitants o perseverar en el temps. Efecte Stroop Interferència cognitiva causada pel procés automàtic de lectura en identificar el color de la tinta. Maduració atencional (7 anys) Edat a partir de la qual el sistema atencional madura, evitant diagnòstics precoços de dèficit d'atenció.

Xarxes atencionals corticals Circuits cerebrals integrats per la xarxa posterior (parietal superior), anterior (frontal mitjà) i de vigilància (frontal dret). Models teòrics de l'atenció Concepte Què és Filtre rígid (Broadbent) Model de selecció primerenca de tot o res que descarta els senyals no atesos basant-se en trets físics. Filtre atenuat (Treisman) Model on la informació no atesa no s'elimina sinó que queda atenuada o en espera en un magatzem esmorteïdor. Selecció tardana (Deutsch i Deutsch) Model que sosté que tots els estímuls s'analitzen semànticament abans de l'actuació del filtre de resposta.

Model de capacitat (Kahneman) Model de recursos limitats assignats segons l'arousal, la política d'assignació i l'avaluació de demandes. Llei de Yerkes-Dodson Funció en U invertida que estableix el nivell d'arousal òptim per al rendiment, amb límit sostingut de 30 minuts. Motivació Concepte Què és Cicle motivacional Procés dinàmic que enllaça necessitat interna, activació de pulsió, conducta instrumental i reducció de tensió. Psicologia Bàsica II: Sensació, Atenció, Motivació i Emoció 32 Concepte Què és Teoria de l'impuls (Hull) Model biològic on la pulsió interna aversiva activa la conducta per recuperar l'homeòstasi corporal de Cannon.

Dissonància cognitiva (Festinger) Tensió interna fruit de creences o conductes contraposades, resolta per justificacions o noves informacions. Jerarquia de Maslow Piràmide motivacional que contraposa necessitats bàsiques de carència amb metanecessitats de creixement. Expectativa x València Model que defineix la força de la conducta com el producte multiplicatiu entre l'expectativa d'èxit i el valor de la meta. Emoció Concepte Què és Teoria de Cannon- Bard Teoria talàmica que planteja que l'experiència conscient i la resposta autonòmica de l'emoció són simultànies. Emocions primàries Respostes innates, universals i automàtiques gestionades pel sistema límbic per afavorir la supervivència.

Emoció vs. Sentiment L'emoció és una reacció psicofisiològica breu i subcortical; el sentiment és la seva presa de consciència reflexiva cortical. Dimensions de l'emoció Funcions adaptatives que inclouen la supervivència biològica, la comunicació social, l'homeòstasi i la motivació. Psicologia Bàsica II: Sensació, Atenció, Motivació i Emoció 33 Solucions de les preguntes de repàs 1. Perquè les connexions neuronals de l'olfacte arriben directament a l'amígdala i a l'hipocamp sense fer cap relleu previ pel tàlem. 2. L'olfacte no realitza cap estació de relleu sinàptic al tàlem abans d'arribar al bulb olfactori i a les seves primeres dianes corticals i límbiques. 3.

Perquè el to muscular insuficient redueix el control motor i la força de la llengua, impedint els moviments ràpids i precisos necessaris per articular els fonemes. 4. Es troben a les màcules del sàcul i de l'utricle, on la seva pressió per efecte de la gravetat deforma els cilis cel·lulars per informar de l'equilibri estàtic. 5. Projecten cap al còrtex olfactori primari (lòbul temporal), el…