Psicologia Bàsica I: Teories i Processos d'Aprenentatge

I 0 flashcards i 9 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS BASES PSICOLÒGIQUES DEL COMPORTAMENT: PSICOLOGIA BÀSICA I: APRENENTATGE I MEMÒRIA Grau en Psicologia Universitat Ramon Llull AprenAI 2026-2027 Apunts clars de Psicologia Bàsica I: escoles històriques, condicionament clàssic i operant, programes de reforçament i teories cognitives de l'aprenentatge. APREN.AI Índex 1 Orígens històrics i escoles de la psicologia científica 1. Naturalesa i objectius de la psicologia científica 2. L'escola alemanya: Wundt, l'estructuralisme i Ebbinghaus 3. L'escola britànica: psicometria i diferències individuals 4. L'escola francesa: de la psicopatologia a la mesura del desenvolupament 5.

El funcionalisme nord-americà i la reflexologia Taula comparativa: escoles i figures fundacionals 2 Mètodes d'investigació i concepte d'aprenentatge Metodologia d'investigació en psicologia de l'aprenentatge Estudis correlacionals i el coeficient de Pearson El concepte d'aprenentatge i la seva definició Criteris d'exclusió: el que NO és aprenentatge Classificació de les formes d'aprenentatge 3 Conductes reflexes, patrons innats i aprenentatge no associatiu Patrons innats de comportament incondicionat Formes de pre-aprenentatge: Habituació i sensibilització 4 Condicionament clàssic: Fonaments i principis bàsics Orígens: Ivan Pàvlov i la reflexologia russa Elements del paradigma reflex i procediment pavlovià Modalitats segons la valència de l'estímul i condicions d'associació Dinamismes de l'aprenentatge: adquisició, generalització i discriminació Extinció i recuperació espontània 5 Condicionament clàssic: Variacions complexes i models teòrics Condicionament d'ordre superior i contracondicionament Condicionament inhibitori: l'aprenentatge de la no aparició Por condicionada: Watson i el cas del petit Albert L'efecte de bloqueig de Kamin i el valor informatiu Aversió gustativa adquirida i preparació biològica 6 Condicionament operant: Contingències, reforçament i càstig Orígens: Thorndike i la llei de l'efecte De l'esquema E-R a la triple contingència de Skinner Definició funcional del reforçador i contingències bàsiques Els quatre procediments operants fonamentals Extinció operant, límits del càstig i el Principi de Premack Psicologia Bàsica I: Teories i Processos d'Aprenentatge 1 7 Programes de reforçament i anàlisi aplicada Fonaments dels programes de reforçament Programes basats en la conducta: Raó Fixa i Raó Variable Programes basats en el temps: Interval Fix i Interval Variable Anàlisi funcional de situacions reals i casos aplicats 8 Aprenentatge cognitiu: Tolman, Gestalt i indefensió apresa El conductisme propositiu d'Edward Tolman Aprenentatge latent: aprenentatge davant d'execució Mapes cognitius i orientació espacial La teoria de la Gestalt i l'aprenentatge relacional Indefensió apresa (Martin Seligman) 9 Aprenentatge observacional i vicari d'Albert Bandura Fonaments de la teoria de l'aprenentatge social Els quatre efectes del modelatge L'experiment del ninot Bobo (Bandura, 1965) Diferència entre adquisició i execució vicària Implicacions socials dels models simbòlics 10 Resum per repassar Orígens i escoles de la psicologia científica Metodologia i conductes bàsiques Condicionament clàssic (pavlovià) Condicionament operant i programes de reforçament Models cognitius i socials de l'aprenentatge Cronologia clau de la psicologia de l'aprenentatge Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Psicologia Bàsica I: Teories i Processos d'Aprenentatge 2 1 Orígens històrics i escoles de la psicologia científica EN ACABAR SABRÀS Distingir la conducta observable dels processos mentals privats i identificar els quatre objectius de la psicologia. Diferenciar l'experiència immediata de la mediata en el marc de l'estructuralisme de Wilhelm Wundt. Explicar el mètode dels estalvis d'Ebbinghaus i la teoria bifactorial de la intel·ligència de Spearman. Comparar l'avaluació de la intel·ligència en l'escola psicomètrica francesa amb l'enfocament adaptatiu del funcionalisme americà.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Pot mesurar-se de manera experimental i objectiva allò que passa dins de la nostra consciència? La psicologia científica s'estableix com una disciplina autònoma a finals del segle XIX mitjançant un consens metodològic entre investigadors. Aquest pas va permetre abandonar l'especulació filosòfica pura i adoptar els procediments experimentals propis de les ciències naturals. ESQUEMA Evolució de les primeres escoles en psicologia 1. Naturalesa i objectius de la psicologia científica La psicologia es defineix com l'estudi científic de la conducta i dels processos mentals.

Analitza com influeixen en aquests fenòmens tant l'estat físic i biològic de l'organisme com el medi extern o context sociocultural (com ara crisis o esdeveniments col·lectius).

Escola Alemanya Estudi experimental de la consciència i memòria Wundt i Ebbinghaus Introspecció de laboratori i mètode dels estalvis Escola Britànica Mesura de diferències individuals i estadística Galton i Spearman Proves psicomètriques i teoria bifactorial Escola Francesa Psicopatologia clínica i desenvolupament infantil Ribot, Janet i Binet Avaluació escolar i edat mental Funcionalisme Nord- americà Adaptació al medi i aplicació pràctica James i deixebles Hàbits, huella motora i psicologia aplicada Psicologia Bàsica I: Teories i Processos d'Aprenentatge 3 Resulta indispensable distingir els dos components centrals del seu objecte d'estudi: Conducta: comprèn les accions, respostes i manifestacions motrius observables directament, que són potencialment mesurables i verificables empíricament.

Processos mentals: engloba les activitats internes i privades que no admeten observació directa, tals com l'atenció, la sensació, la percepció, la memòria, la intel·ligència, el pensament i la presa de decisions. En el model d'interacció amb l'entorn , els estímuls de l'entorn ( ) són processats internament per l'organisme ( ) mitjançant filtres atencionals, percepció, emmagatzematge en memòria i presa de decisions, generant una resposta conductual ( ) que produeix determinades conseqüències ( ) en el medi.

DEFINICIÓ Per a la investigació psicològica, la ciència és una aproximació rigorosa a l'evidència basada en un conjunt d'eines i procediments sistemàtics consensuats per la comunitat investigadora amb la finalitat expressa d'evitar l'autoengany. La psicologia científica orienta la seva tasca cap a quatre objectius fonamentals: COMPROVA-HO 2 Quina diferència fonamental hi ha entre la descripció i l'explicació com a objectius de la psicologia? 2. L'escola alemanya: Wundt, l'estructuralisme i Ebbinghaus L'inici formal de la psicologia experimental es fixa quan Wilhelm Wundt va fundar el primer laboratori de psicologia experimental a Leipzig l'any 1879.

Wundt va defensar que la consciència humana podia investigar-se mitjançant tècniques objectives i quantitatives similars a les de la fisiologia i la física. El sistema de Wundt, desenvolupat posteriorment pel seu deixeble Titchener com a estructuralisme, plantejava descompondre els processos conscients en els seus components bàsics més simples (de manera anàloga a la divisió de molècules en àtoms), descriure com s'enllacen i formular les lleis que regulen aquestes unions. La distinció conceptual bàsica de Wundt divideix dos tipus d'experiència: E O R C E O R C Descripció: identificar, definir i registrar minuciosament el comportament i les condicions exactes en què es manifesta.

1 Explicació: formular les causes dels fenòmens descrits integrant raonaments lògics i teories consolidades sobre el funcionament mental. 2 Predicció: anticipar amb precisió la conducta futura a partir de la informació acumulada i de la relació entre variables. 3 Control: modificar o regular el comportament i les seves circumstàncies aplicant els principis derivats de la investigació. 4 Psicologia Bàsica I: Teories i Processos d'Aprenentatge 4 Experiència immediata: recepció sensorial directa sense cap elaboració reflexiva; els processos mentals tal com s'experimenten en el moment de la recepció de l'estímul. És el vertader objecte d'estudi de la psicologia experimental.

Experiència mediata: vivència que passa pel filtre de la reflexió i el pensament conceptual previ, utilitzada habitualment per la física per mesurar el món extern. El procediment emprat per Wundt va ser la introspecció experimental (autoobservació controlada en laboratori), combinada amb aparells de precisió per mesurar temps de reacció. A més, Wundt va diferenciar entre una psicologia individual (apta per a la investigació experimental de sensacions i atenció) i una psicologia col·lectiva o dels pobles, orientada a fenòmens espirituals complexos no reductibles al laboratori.

Continuant la tradició experimental a Alemanya, Külpe va prosseguir l'obra acadèmica a la universitat, mentre que l'escola de la Gestalt (Wertheimer, Koffka, Köhler) va rebutjar l'atomisme estructuralista per centrar-se en la percepció organitzada i la resolució de problemes per reestructuració perceptiva (vegeu «Aprenentatge cognitiu: Tolman, Gestalt i indefensió apresa»). Per la seva banda, Hermann Ebbinghaus va inaugurar l'estudi quantitatiu de la memòria i les associacions d'idees. Va defensar que la contigüitat temporal era el requisit fonamental per establir associacions i que la seva retenció depenia del nombre de repeticions.

Per avaluar la retenció lliure de significats previs, va utilitzar llistes de síl·labes sense sentit i va dissenyar el mètode dels estalvis, que mesura el percentatge de temps o d'assajos que hom s'estalvia en reaprendre un material prèviament memoritzat en comparació amb l'aprenentatge inicial. COMPROVA-HO 3 En què es distingeix l'experiència immediata de la mediata segons Wilhelm Wundt? 3. L'escola britànica: psicometria i diferències individuals A Anglaterra, l'interès es va traslladar de l'estructura comuna de la ment cap a l'estudi de la variabilitat entre individus.

Francis Galton va impulsar la psicometria aplicant l'anàlisi estadística i la distribució de la Llei de Gauss als atributs psíquics. Galton volia establir una «veritat matemàtica» quantificant els processos de la consciència mitjançant tests mentals (proves de discriminació sensorial i força muscular). No obstant això, Galton va incórrer en un biaix ambiental rellevant: en constatar que les capacitats intel·lectuals destacades es concentraven en determinats llinatges familiars, va concloure que la intel·ligència era exclusivament hereditària, menystenint per complet la influència decisiva de l'entorn sociocultural i econòmic en què es criaven aquells individus.

A partir dels desenvolupaments correlacionals iniciats per Karl Pearson, Charles Spearman va formular la teoria bifactorial de la intel·ligència. Mitjançant l'anàlisi matemàtica de les intercorrelacions entre diverses proves d'aptitud, Spearman va demostrar l'existència de dos components: Factor General (Factor G): capacitat intel·lectual global, innata i transversal, que subjau a l'execució de totes les tasques cognitives. Factors Específics (factors s): habilitats particulars vinculades a tasques determinades, molt més influenciades per l'aprenentatge i l'entorn.

Psicologia Bàsica I: Teories i Processos d'Aprenentatge 5 L'organització dels trets psíquics i del comportament humà es pot estructurar de forma piramidal: Esquema jeràrquic de la conducta des dels hàbits fins a les dimensions. Com s'observa en l'esquema jeràrquic anterior, les accions o conductes puntuals de la vida diària s'agrupen de manera recurrent formant hàbits; aquests hàbits s'integren en trets d'ordre superior, els quals finalment convergeixen en dimensions o tipus generals de personalitat (com per exemple, l'extraversió). COMPROVA-HO 4 Quina fallada teòrica va cometre Francis Galton en defensar l'heretabilitat de la intel·ligència? 4.

L'escola francesa: de la psicopatologia a la mesura del desenvolupament La tradició psicològica a França es va vertebrar al voltant de Théodule Ribot, partidari d'una psicologia científica autònoma orientada a la clínica. Entre els seus deixebles van destacar: Pierre Janet: integrat a la psicologia clínica i dinàmica, va investigar les neurosis i va proposar conceptes d'activitat psíquica inconscient abans de les formulacions de Sigmund Freud. Henri Wallon: enfocat en la psicologia infantil i el desenvolupament educatiu. Alfred Binet: centrat en l'avaluació de processos cognitius complexos i la psicologia escolar.

Binet va rebutjar les proves sensorials simples de Galton per considerar que no mesuraven la intel·ligència real. En el seu lloc, va proposar el concepte d'aprenentatge per assimilació: l'infant construeix activament el coneixement interpretant els materials de l'entorn a partir dels seus esquemes o coneixements previs, per després reconstruir-los. Per tant, la memòria i la cognició manegen unitats bàsiques de significat estructurat i no pas associacions mecàniques passives.

Psicologia Bàsica I: Teories i Processos d'Aprenentatge 6 Per detectar alumnes amb dificultats d'aprenentatge en l'àmbit escolar, Binet va crear una eina objectiva basada en bateries d'ítems resolts pel 80-90 % dels infants de cada edat cronològica (de 3 a 14 anys). Si un infant superava els problemes associats al seu grup etari, se li atribuïa una determinada Edat Mental (EM).

DEFINICIÓ Posteriorment, William Stern va introduir la fórmula operativa del Quocient d'Intel·ligència (CI) per comparar l'EM amb l'Edat Cronològica (EC) en termes relatius: Lewis Terman va estandarditzar i popularitzar aquesta mesura als Estats Units (amb les revisions Stanford-Binet juntament amb Maud Merrill als anys 1916, 1937 i 1960). 5. El funcionalisme nord-americà i la reflexologia William James va establir a la Universitat Harvard les bases del funcionalisme com a sistema teòric oposat a l'estructuralisme alemany.

James rebutjava estudiar els continguts mentals com a peces aïllades i va postular que la psicologia ha d'analitzar la funció de la consciència en l'adaptació de l'organisme al medi. Per a James, els estats mentals guien l'acció adaptativa. Va formular la noció d'empremta motora (o huella motora): qualsevol fenomen psíquic intern tendeix a reflectir-se en una activitat o descàrrega muscular corporal, connectant així la ment amb la fisiologia. Va concedir una importància cabdal a la gènesi dels hàbits, concebuts com a patrons d'acció establerts que economitzen esforç mental i faciliten la supervivència biològica.

ERROR FREQÜENT Confondre l'objecte d'estudi de l'estructuralisme de Wundt amb el del funcionalisme de James. L'estructuralisme pretén desglossar els elements de contingut que componen l'experiència conscient interna; el funcionalisme analitza les operacions i funcions de la ment com a instruments útils per adaptar el subjecte al medi exterior. Els funcionalistes van ampliar el model estímul-resposta cap al marc integrador . A més de la introspecció ingènua o comparada, van emprar el mètode comparatiu analitzant infants, animals i malalts mentals per entendre les diferències en comptes de només el funcionament homogeni. Entre els seguidors i figures vinculades van sobresortir: G.

Stanley Hall: deixeble de Wundt, pioner de la psicologia evolutiva i de l'organització professional. James Rowland Angell: teòric clau del funcionalisme centrat en la utilitat operativa de les funcions mentals. Hugo Münsterberg: format amb Wundt i designat per James per dirigir el laboratori de Harvard (1892), promotor central de la psicologia aplicada a la indústria i el treball. CI = × EC EM 100 E O R Psicologia Bàsica I: Teories i Processos d'Aprenentatge 7 Edward Thorndike: investigador de l'aprenentatge instrumental animal mitjançant assaig i error i formulador de la Llei de l'efecte (vegeu «Condicionament operant: Contingències, reforçament i càstig»).

Paral·lelament, l'escola reflexològica russa inaugurada per Ivan Sechenov sostenia que tota activitat psíquica és en darrer terme un acte reflex mecànic de base muscular desencadenat pel medi extern. Més endavant, Ivan Pàvlov va transformar aquests postulats en investigació experimental analitzant el condicionament dels reflexos com el mecanisme pel qual l'organisme extreu informació adaptativa del seu entorn.

Taula comparativa: escoles i figures fundacionals Escola / Àmbit Autor de referència Objecte principal d'estudi Mètode d'investigació Estructuralisme alemany Wilhelm Wundt Estructura de la consciència (experiència immediata) Introspecció experimental i psicofisiologia Investigació de la memòria Hermann Ebbinghaus Retenció associativa i corba de l'oblit Mètode dels estalvis i síl·labes sense sentit Psicometria britànica Francis Galton Diferències individuals en capacitats mentals Proves sensorials, Llei de Gauss i correlació Escola psicomètrica francesa Alfred Binet Processos mentals superiors i edat mental Tasques d'assimilació cognitiva i escales d'edat Funcionalisme americà William James Funció adaptativa dels processos conscients i hàbits Mètode comparatiu, observació i pragmatisme COMPROVA-HO 5 Quina relació estableix William James entre els estats mentals i la fisiologia a través de la huella motora?

Psicologia Bàsica I: Teories i Processos d'Aprenentatge 8 IDEES CLAU La psicologia científica es constitueix formalment a partir del laboratori fundat per Wilhelm Wundt a Leipzig l'any 1879. Wundt va focalitzar la seva investigació en l'experiència immediata mitjançant la introspecció experimental controlada al laboratori. Ebbinghaus va quantificar la memòria objectiva a través del mètode dels estalvis amb síl·labes sense sentit. Galton va iniciar la psicometria aplicant la Llei de Gauss, tot i que va caure en un biaix ambiental en ignorar l'educació en el talent. Spearman va formular la teoria bifactorial distingint un Factor General innat ( ) de factors específics apresos ( ).

Binet va definir l'aprenentatge per assimilació i va originar l'edat mental, sobre la qual Stern va proposar la fórmula operativa del quocient d'intel·ligència. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 6. Com es calcula el Quocient d'Intel·ligència segons la fórmula establerta per William Stern? 7. En què consisteix el concepte d'aprenentatge per assimilació defensat per Alfred Binet? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 8. Quin any i en quina ciutat va fundar Wilhelm Wundt el primer laboratori de psicologia experimental? 9. Quin és l'objecte d'estudi de la psicologia segons l'enfocament estructuralista? 10.

Què mesura específicament el mètode dels estalvis desenvolupat per Hermann Ebbinghaus? G s 1904 a Sant Petersburg a) 1879 a Leipzig b) 1875 a Boston c) 1885 a París d) Els elements de la consciència immediata a) Els actes reflexos purament musculars b) La funció adaptativa de la ment c) Els continguts reprimits de l'inconscient d) La força muscular i sensorial a) Els temps de reacció psicofisiològics b) El temps o assajos estalviats en reaprendre c) El quocient intel·lectual en escolars d) Psicologia Bàsica I: Teories i Processos d'Aprenentatge 9 11. Segons la teoria bifactorial de Spearman, quin tret caracteritza el Factor G de la intel·ligència?

2 Mètodes d'investigació i concepte d'aprenentatge EN ACABAR SABRÀS Distingir el disseny experimental dels estudis correlacionals assenyalant la diferència entre causa i correlació. Identificar les variables independent, dependent, estranya i controlada en un experiment psicològic. Formular la definició d'aprenentatge aplicant els criteris d'exclusió davant de conductes innates o transitòries. Classificar les principals modalitats d'aprenentatge diferenciant processos associatius, no associatius i cognitius. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 12 Si un estudi demostra que les persones amb més son acumulen menys atenció, podem assegurar que dormir poc és la causa directa de la falta d'atenció?

Metodologia d'investigació en psicologia de l'aprenentatge La recerca científica té com a objectiu primordial reproduir fenòmens i descobrir els principis que regeixen el comportament. Per assolir aquesta meta, la psicologia recorre a dues estratègies metodològiques fonamentals: el mètode experimental i els estudis correlacionals. El mètode experimental destaca per la intervenció directa de la persona investigadora sobre el fenomen d'estudi amb el propòsit d'establir relacions de causalitat entre diferents esdeveniments. En aquesta estratègia, es manipula de forma deliberada un factor mentre que els altres elements de la situació es mantenen rigorosament constants.

Per comprovar l'impacte d'aquesta manipulació, el disseny experimental clàssic exigeix comparar com a mínim dos conjunts de subjectes: Grup experimental (GE): és el col·lectiu que rep el tractament o la manipulació directa del fenomen que s'estudia. Grup de control (GC): és el grup de comparació al qual no s'aplica el tractament actiu, servint com a base neutral per detectar diferències, canvis o similituds.

S'adquireix exclusivament amb la pràctica a) Varia independentment en cada tasca concreta b) Mesura únicament la memòria a curt termini c) És una capacitat general d'origen innat d) Psicologia Bàsica I: Teories i Processos d'Aprenentatge 10 En el procediment experimental s'identifiquen i classifiquen diversos tipus de variables segons el seu paper: Tipus de variable Funció metodològica Paper causal Variable independent (VI) Factor que l'investigador manipula activament per avaluar el seu efecte en els individus. Causa directa de la relació funcional. Variable dependent (VD) Mesura o esdeveniment el valor del qual varia en funció dels canvis introduïts a la VI. Efecte o resultat observat.

Variable estranya (VE) Elements aliens no controlats que poden alterar o confondre els valors de la VD. Font de distorsió o confusió. Variable controlada (VC) Condició aïllada i mantinguda constant perquè no pertorbi la relació directa entre VI i VD. Neutralització d'efectes secundaris. Imaginem un estudi dissenyat per contrastar l'efectivitat d'un fàrmac orientat a millorar el rendiment memorístic. A una mostra d'estudiants triats a l'atzar se'ls administra prèviament una prova de memòria, un test d'intel·ligència i un qüestionari d'expectatives.

A continuació, a la meitat dels participants se'ls subministra el fàrmac actiu (grup experimental), mentre que a l'altra meitat se'ls administra una substància innòcua com un caramel (grup control). Un cop transcorregut el temps perquè el fàrmac actuï, tots tornen a completar la prova de memòria. En aquest cas, el fàrmac administrat constitueix la variable independent, la puntuació a la prova final és la variable dependent, i la intel·ligència o les expectatives prèvies són variables controlades. COMPROVA-HO 13 Quina és la diferència funcional fonamental entre una variable independent (VI) i una variable dependent (VD)?

Estudis correlacionals i el coeficient de Pearson A diferència de l'experiment, els estudis correlacionals no modifiquen cap condició de l'entorn. El seu objectiu és mesurar el grau i la naturalesa de l'associació entre dues o més variables ja existents (com podria ser vincular el quocient d'intel·ligència amb les qualificacions obtingudes en una matèria). En aquest enfocament no existeix cap variable independent, ja que no hi ha manipulació.

Aquesta associació s'expressa mitjançant el coeficient de correlació, el valor numèric del qual està delimitat estrictament: Segons la magnitud i el signe obtingut, l'associació es classifica en tres tipus bàsics: Correlació positiva ( ): quan el valor d'una de les variables s'incrementa, l'altra també augmenta proporcionalment (i a la inversa). Correlació nul·la ( ): no s'observa cap patró d'associació ni relació sistemàtica entre les dues variables. 1,00 r +1,00 r = +1,00 r = 0 Psicologia Bàsica I: Teories i Processos d'Aprenentatge 11 Correlació negativa ( ): quan la magnitud d'una variable s'incrementa, el valor de l'altra tendeix a disminuir de manera sistemàtica.

ERROR FREQÜENT Confondre una correlació elevada amb una relació de causa i efecte fa perdre punts. Encara que dues variables obtinguin un coeficient proper a +1,00 o -1,00, la correlació només descriu una covariació numèrica; mai demostra causalitat. L'únic mètode capaç de demostrar causalitat directa és el mètode experimental mitjançant la manipulació de la variable independent i el control de variables estranyes. COMPROVA-HO 14 Si dues variables presenten un coeficient de correlació r = -0,85, podem concloure que la primera causa la reducció de la segona?

El concepte d'aprenentatge i la seva definició Mitjançant l'aprenentatge no només s'adquireixen coneixements i destreses escolars, sinó també els repertoris necessaris per desenvolupar-se en la vida quotidiana, com conduir o rentar, la qual cosa facilita una adaptació eficaç al medi. Aquesta adaptació requereix disposar tant d'informació sobre els canvis de l'entorn com de conductes per ajustar-se a aquestes variacions. En essència, els organismes aprenen a partir de les conseqüències que deriven del seu propi comportament.

Diversos autors han definit aquest procés posant el focus en diferents aspectes: L'aprenentatge representa la formació d'associacions noves entre unitats que prèviament no es trobaven connectades. Constitueix un canvi observable de conducta generat de manera predominant per esdeveniments ambientals i l'experiència, amb tendència a optimitzar-se mitjançant l'execució continuada. Penzo (1995): el conceptualitza com l'adquisició de nous patrons de comportament i informació derivada directament de la interacció amb el medi físic i social.

Hilgard i Marquis (1940): el descriuen com el procés pel qual s'origina o es modifica una activitat davant una situació concreta, sempre que el canvi no es pugui atribuir a tendències innates, a la maduració biològica o a estats temporals de l'organisme. Klein (1994): el concreta com un canvi relativament permanent en la conducta, fruit de l'experiència, que no respon a estats transitoris, a la maduració física ni a patrons de resposta innats.

En el marc de les respostes conductuals, convé distingir entre les respostes incondicionades, que tenen una naturalesa innata (vegeu «Conductes reflexes, patrons innats i aprenentatge no associatiu»), i les respostes condicionades, les quals són estrictament apreses a través de l'experiència. r = 1,00 Psicologia Bàsica I: Teories i Processos d'Aprenentatge 12 DEFINICIÓ Segons la tradició canònica en psicologia, l'aprenentatge és una modificació relativament estable del potencial de conducta o del coneixement que resulta de l'experiència i de la interacció amb l'entorn. Criteris d'exclusió: el que NO és aprenentatge No qualsevol canvi en el comportament és producte de l'aprenentatge.

Per determinar amb rigor si una conducta ha estat adquirida, s'apliquen una sèrie de criteris d'exclusió: COMPROVA-HO 15 Per què la disminució en la precisió d'un esportista després de tres hores d'entrenament intens no es considera aprenentatge? Classificació de les formes d'aprenentatge Les diverses modalitats d'adquisició conductual es poden agrupar en les següents categories principals: Pre-aprenentatge o no associatiu: canvis derivats de l'exposició repetida a un estímul únic i innocu, que condueixen a l'habituació (reducció o desaparició de la resposta reflexa) o a la sensibilització (vegeu «Conductes reflexes, patrons innats i aprenentatge no associatiu»).

Aprenentatge associatiu: basat en connexions funcionals entre elements de l'entorn. Abraça l'establiment d'associacions entre estímuls provocadors de respostes o condicionament respondent (vegeu «Condicionament clàssic: Fonaments i principis bàsics»), i l'associació entre conductes emeses i les seves conseqüències ambientals o condicionament operant (vegeu «Condicionament operant: Contingències, reforçament i càstig»).

Aprenentatge cognitiu: modalitats estructurades que inclouen la resolució per descobriment sobtat o insight (la qual no depèn de la repetició mecànica contínua), l'adquisició per modelat i observació directa del comportament d'altres subjectes, i l'aprenentatge simbòlic o verbal. Patrons innats de comportament: inclouen els reflexos incondicionats, els patrons fixos d'acció lligats als instints i l'empremta. Són conductes biològicament determinades que no requereixen experiència prèvia. 1 Maduració biològica: transformacions físiques o de desenvolupament neurobiològic associades a l'edat o al creixement orgànic, independents de la pràctica directa amb l'ambient.

2 Estats transitoris de l'organisme: alteracions temporals del rendiment provocades per la fatiga biològica, la malaltia o el consum de substàncies i drogues. En desaparèixer la causa física transitòria, la conducta torna al seu patró habitual. 3 Psicologia Bàsica I: Teories i Processos d'Aprenentatge 13 ESQUEMA Classificació dels canvis conductuals i formes d'aprenentatge IDEES CLAU El mètode experimental és l'única estratègia que permet determinar relacions directes de causalitat mitjançant la manipulació de la variable independent. El coeficient de correlació de Pearson varia exclusivament entre els valors -1,00 i +1,00, descrivint associacions sense establir causalitat.

L'aprenentatge es defineix teòricament com un canvi relativament permanent en la conducta produït per l'experiència ambiental. Els criteris d'exclusió descarten com a aprenentatge les modificacions conductuals degudes a patrons innats, maduració biològica, fatiga o drogues. Les conductes s'estructuren en patrons innats incondicionats, respostes condicionades i modalitats no associatives, associatives o cognitives.

Canvis de conducta Origen del comportament Conductes no apreses Excloses de l'aprenentatge Patrons innats Reflexos i patrons fixos Maduració biològica Creixement i edat Estats transitoris Fatiga i substàncies Aprenentatge Canvis per experiència No associatiu Habituació i sensibilització Associatiu Respondent i operant Cognitiu Insight, observació i verbal Psicologia Bàsica I: Teories i Processos d'Aprenentatge 14 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 16. Quina condició metodològica és imprescindible per poder afirmar una relació causal entre dos fenòmens? 17. Quins fenòmens queden formalment exclosos de la definició d'aprenentatge segons Hilgard, Marquis i Klein? 18.

Què expressa un coeficient de correlació de Pearson amb un valor r = 0? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 19. Quin és el rang establert per al coeficient de correlació de Pearson? 20. Quina variable representa el factor que l'investigador manipula per comprovar el seu efecte? 21. Quin dels següents canvis en el comportament NO es considera aprenentatge? 22. Quina afirmació descriu correctament un estudi correlacional? 3 Conductes reflexes, patrons innats i aprenentatge no associatiu EN ACABAR SABRÀS Diferenciar els reflexos simples dels patrons d'acció fixa i de la impremta segons la seva organització biològica.

Definir el paper del període crític en el desenvolupament de la impremta. Contrastar l'habituació i la sensibilització com a formes adaptatives de pre-aprenentatge no associatiu. Distingir l'habituació de la fatiga muscular i de l'adaptació sensorial.

De -10,00 a +10,00 a) D'infinit negatiu a infinit positiu b) De -1,00 a +1,00 c) De 0,00 a +1,00 d) Variable dependent a) Variable controlada b) Variable independent c) Variable estranya d) Rentar la roba a) Parpellejar per reflex ocular b) Conduir un vehicle c) Associar un so a menjar d) Manipula una variable independent a) Requereix sempre grup de control b) Demostra relacions de causa-efecte c) Avalua el grau d'associació d) Psicologia Bàsica I: Teories i Processos d'Aprenentatge 15 PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 23 Per què deixem de notar el soroll constant del motor de la nevera després d'una estona a la cuina?

Patrons innats de comportament incondicionat Els éssers vius disposen d'un repertori biològic inicial orientat a la supervivència immediata. Aquestes manifestacions es denominen respostes incondicionades perquè no depenen d'experiències prèvies ni d'aprenentatge. Constitueixen solucions evolutives compartides per tots els individus sans d'una mateixa espècie davant de canvis ambientals concrets. DEFINICIÓ Un reflex incondicionat és la unitat conductual innata més simple, automàtica i involuntària desencadenada per un estímul específic de l'entorn. Aquestes reaccions motores o glandulars tenen un caràcter altament predictible i funcionalment ràpid.

Garanteixen ajustaments adaptatius immediats per protegir l'organisme o facilitar processos vitals. Formen part d'aquest grup manifestacions com: El reflex rotulià (extensió de la cama en colpejar el tendó del genoll). El parpelleig davant d'una amenaça ocular o corrent d'aire. La retirada de la mà davant un estímul dolorós o lesiu. La succió en nadons davant el contacte amb els llavis. La salivació com a resposta química alimentària. La dilatació o constricció pupil·lar davant variacions d'intensitat lumínica. Quan la conducta innata adquireix una organització més àmplia i coordinada, parlem de patrons d'acció fixa (PAF), identificats clàssicament com a instints.

A diferència del reflex elemental, un patró d'acció fixa és una seqüència estereotipada de conductes complexes, específica de l'espècie, que segueix una pauta temporal rígida i uniforme. Aquestes seqüències motores s'activen exclusivament mitjançant la detecció d'un estímul senyal o desencadenant. Un cop iniciada la cadena d'accions, el patró tendeix a executar-se completament. Són exemples evidents d'aquesta categoria els rituals de festeig o aparellament, les conductes de migració estacional i els patrons defensius o d'amenaça territorial. Com a nexe entre allò innat i l'experiència primerenca se situa la impremta o imprinting (aferrament).

És una disposició biològica d'aprenentatge en la qual els individus d'algunes espècies incorporen trets clau d'un estímul ambiental extern durant una fase evolutiva concreta. Aquesta fixació condiciona permanentment la conducta social, de seguiment o d'aparellament de l'animal. La consolidació de la impremta depèn de dos factors distintius: 1. Període crític: finestra temporal estreta i inicial en el desenvolupament. Si l'exposició a l'estímul no té lloc en aquesta etapa, la conducta no s'adquirirà posteriorment. Psicologia Bàsica I: Teories i Processos d'Aprenentatge 16 2.

Resistència a l'extinció: modificació amb una estabilitat irreversible que roman immune al pas del temps o a nous contactes ambientals. ESQUEMA Patrons de comportament incondicionat COMPROVA-HO 24 Quina diferència estructural separa un reflex simple d'un patró d'acció fixa (PAF)? Formes de pre-aprenentatge: Habituació i sensibilització Quan un organisme conviu de manera continuada amb un mateix element de l'entorn, les conductes reflexes incondicionades no romanen estàtiques.

El pre-aprenentatge o aprenentatge no associatiu fa referència a aquells canvis estables en la intensitat de la resposta deguts exclusivament a l'exposició repetida a un únic tipus d'estímul, sense que calgui associar-lo a cap altre esdeveniment ni conseqüència. Aquest mecanisme elemental adopta dues polaritats oposades segons la rellevància i la intensitat de l'estimulació ambiental: Habituació: consisteix en el decrement progressiu o desaparició d'una resposta reflexa inicial quan l'organisme s'exposa repetidament a un estímul innocent o sense conseqüències significatives.

Sensibilització: fa referència a l'increment en la magnitud de la resposta després de l'aparició d'un estímul intens, dolorós o biològicament transcendent que manté l'organisme en estat d'alerta. Tots dos fenòmens acompleixen una funció essencial de regulació organísmica: permeten filtrar la informació del medi, optimitzant els recursos fisiològics per ignorar successos innocus i intensificant la reacció davant amenaces reals.

Criteri Habituació Sensibilització Efecte conductual Disminució o eliminació de la resposta reflexa Augment del nivell i intensitat reactiva Tipus d'estímul típic Innocu, de baixa intensitat i sense perill Intens, aversiu o biològicament rellevant Reflexos simples Unitat bàsica, involuntària i adaptativa Patrons d'acció fixa Seqüències estereotipades per estímul senyal Impremta Aferrament en període crític Psicologia Bàsica I: Teories i Processos d'Aprenentatge 17 Criteri Habituació Sensibilització Efecte biològic Estalvi energètic i eliminació de distraccions Alerta i preparació davant perills imminents Freqüència d'aparició Requereix múltiples repeticions periòdiques Pot sorgir fins i tot amb una única exposició intensa ERROR FREQÜENT Confondre l'habituació amb la fatiga muscular o l'adaptació sensorial.

En la fatiga, l'òrgan efector queda exhaust per excés d'exercici; en l'adaptació sensorial, el receptor perifèric deixa de transmetre el senyal al cervell. L'habituació és un fenomen central d'aprenentatge: si es presenta un estímul nou i diferent, la resposta original reapareix immediatament sense necessitat de recuperació física.

CAUSES I CONSEQÜÈNCIES Estímuls innocus repetits Manca de conseqüències rellevants en el medi Estímuls intensos o nocius Presència d'agressions o canvis amenaçadors Filtració d'estímuls en el pre- aprenentatge Habituació adaptativa Estalvi energètic i supressió de la distracció Sensibilització defensiva Reactivitat exacerbada per a la supervivència COMPROVA-HO 25 Quina funció adaptativa té l'habituació davant estímuls repetits innocus? IDEES CLAU Els patrons incondicionats inclouen reflexos simples, patrons d'acció fixa i la impremta, i formen part del repertori biològic no après de l'espècie.

El patró d'acció fixa és una seqüència estereotipada de conductes disparada per un estímul senyal específic. La impremta es produeix exclusivament durant un període crític i genera canvis conductuals estables i resistents a l'extinció. L'aprenentatge no associatiu modula la resposta reflexa davant d'un sol estímul sense requerir associacions entre successos. L'habituació redueix la resposta a estímuls innocus per estalviar energia, mentre que la sensibilització l'incrementa davant estímuls d'alta intensitat. Psicologia Bàsica I: Teories i Processos d'Aprenentatge 18 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 26.

Què succeeix si un animal no s'exposa a l'estímul rellevant durant el període crític de la impremta? 27. Per què l'habituació i la sensibilització es classifiquen com a formes de pre-aprenentatge no associatiu? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 28. Quina és la unitat de conducta innata no apresa més simple? 29. Com es defineix un patró d'acció fixa? 30. Què caracteritza la disminució de resposta pròpia de l'habituació? 31. Què passa si es presenta un estímul perillós i intens de manera sobtada?

El reflex incondicionat a) El patró d'acció fixa b) La impremta primerenca c) La resposta condicionada d) Disminució reactiva davant un estímul neutre a) Resposta muscular perifèrica i aïllada b) Aprenentatge ràpid en un període crític c) Cadena estereotipada desencadenada per un senyal d) Inactivació reversible dels receptors sensorials a) Reacció davant un estímul repetit innocu b) Augment davant d'un senyal lesiu sobtat c) Esgotament temporal dels músculs efectors d) S'extingeix el patró d'acció fixa corresponent a) Es desenvolupa una sensibilització de la resposta b) S'interromp el període crític de desenvolupament c) S'observa habituació immediata del reflex d) Psicologia Bàsica I: Teories i Processos d'Aprenentatge 19 4 Condicionament clàssic: Fonaments i principis bàsics EN ACABAR SABRÀS Distingir amb precisió els components del paradigma pavlovià: EI, RI, EN, EC i RC.

Explicar els processos d'adquisició, generalització i discriminació d'estímuls. Justificar per què l'extinció no suposa la pèrdua de l'aprenentatge a partir de la recuperació espontània. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 32 Per què salivem en olorar la nostra comida preferida abans de tenir cap aliment a la boca? El condicionament clàssic o pavlovià és una modalitat d'aprenentatge associatiu fonamental. Mitjançant aquest mecanisme, els éssers vius detecten regularitats en el seu entorn i aprenen que determinats estímuls anuncien l'arribada d'uns altres amb valor biològic per a la supervivència.

ESQUEMA Estructura del condicionament i aprenentatge associatiu Orígens: Ivan Pàvlov i la reflexologia russa Dins del marc de l'escola reflexològica russa, impulsada inicialment per investigadors com Ivan Setxénov —qui defensava que qualsevol activitat psíquica podia entendre's en termes d'actes reflexos desencadenats pel medi—, el metge i fisiòleg Ivan Pàvlov va orientar les seves recerques a la fisiologia digestiva. Pàvlov estudiava la fisiologia dels processos digestius abans d'aprofundir en l'anomenada activitat nerviosa superior.

Durant aquests experiments, va observar una reacció imprevista: els gossos de laboratori secretaven saliva no pas en entrar el menjar en contacte amb la boca, sinó abans de rebre'l, com ara en sentir les passes dels investigadors o en veure els recipients. Pàvlov va interpretar aquest fenomen com una adaptació de l'organisme a través d'estímuls que actuen com a senyals anticipadors, desenvolupant així el paradigma experimental del condicionament salival.

Fonaments del condicionament Components reflexos i procediment pavlovià bàsic Condicions temporals Contigüitat, freqüència i intensitat d'estímuls Dinamismes bàsics Adquisició, generalització i discriminació Inhibició i manteniment Extinció i recuperació espontània Psicologia Bàsica I: Teories i Processos d'Aprenentatge 20 COMPROVA-HO 33 Quina observació accidental va portar Pàvlov a investigar el condicionament salival?

Elements del paradigma reflex i procediment pavlovià Per comprendre l'estructura del condicionament clàssic cal analitzar els components bàsics que intervenen abans, durant i després del procés d'associació: Estímul Incondicionat (EI): element ambiental que desencadena una reacció biològica automàtica i innata, sense necessitat d'aprenentatge previ (per exemple, el menjar). Resposta Incondicionada (RI): conducta reflexa innata provocada de manera directa per l'EI (com la salivació en entrar en contacte amb el menjar). Estímul Neutre (EN): estímul sensorial que, abans de qualsevol emparellament, no provoca la resposta objecte d'estudi (com un so o un metrònom).

Estímul Condicionat (EC): estímul originàriament neutre que adquireix la capacitat de provocar una resposta després d'associar-se repetidament amb l'EI. Resposta Condicionada (RC): manifestació reflexa apresa que s'emet exclusivament davant la presència de l'EC. Fase del procediment Arranjament d'estímuls Efecte sobre la conducta Fase prèvia Presentació aïllada de l'EI i de l'EN L'EI provoca la RI; l'EN no suscita cap salivació rellevant. Fase d'adquisició Emparellament sistemàtic: EN seguit d'EI L'EN s'associa a l'arribada imminent de l'EI (es genera la RI). Fase de prova Presentació de l'antic EN en solitari (ara EC) L'EC provoca per si mateix la RC de salivació.

ERROR FREQÜENT Confondre la Resposta Incondicionada (RI) amb la Resposta Condicionada (RC) pel fet que la seva aparença física (la topografia de la resposta, com salivar) sigui idèntica. L'error típic d'examen consisteix a oblidar que la diferència radica en la causa: si la salivació la provoca directament el menjar és RI; si la desencadena el so associat, és RC. COMPROVA-HO 34 Si un gos saliva tant davant la carn com davant una campana, per què es denominen de manera diferent aquestes dues respostes?

Modalitats segons la valència de l'estímul i condicions d'associació Segons la càrrega motivacional de l'estímul incondicionat emprat, es distingeixen dues grans modalitats: Psicologia Bàsica I: Teories i Processos d'Aprenentatge 21 Condicionament excitatori apetitiu: l'EI posseeix un caràcter positiu o favorable per a l'organisme, com l'aliment, consolidant respostes d'acostament o de preparació digestiva. Condicionament excitatori aversiu: l'EI resulta nociu o desagradable (per exemple, una descàrrega elèctrica), de manera que elicita reaccions defensives o d'evitació.

Pàvlov va establir diversos principis perquè es produeixi l'associació eficaç entre l'estímul neutre i l'incondicionat: COMPROVA-HO 35 Per què una campana amb un volum quasi imperceptible tindria dificultats per esdevenir un EC eficaç? Dinamismes de l'aprenentatge: adquisició, generalització i discriminació Durant l'adquisició, a mesura que s'incrementen els assajos conjunts entre l'EC i l'EI, la força, la rapidesa i la regularitat de la resposta condicionada augmenten progressivament fins a arribar a una asímptota o nivell màxim d'estabilitat.

Un cop instaurada la resposta, actua la generalització d'estímuls: l'organisme mostra una tendència a desencadenar la RC no només davant l'EC original, sinó també davant senyals que hi guarden similituds qualitatives o quantitatives. Com més s'assembla el nou estímul a l'original, més intensa resulta la resposta emesa, fenomen conegut com a gradient de generalització.

En sentit oposat, la discriminació d'estímuls és el procés mitjançant el qual l'organisme aprèn a restringir la seva resposta exclusivament a un estímul determinat, inhibint-la davant d'estímuls semblants però que mai van seguits de l'EI (per exemple, salivar exclusivament davant d'una nota musical concreta i no pas davant d'altres freqüències). COMPROVA-HO 36 Quina relació hi ha entre la semblança d'un nou estímul amb l'EC i la intensitat de la RC segons el principi de generalització? Extinció i recuperació espontània Quan l'estímul condicionat es presenta de manera reiterada en solitari, és a dir, sense anar acompanyat de l'EI, es produeix l'extinció.

La magnitud de la resposta condicionada disminueix progressivament fins a desaparèixer dels registres observables. Contigüitat temporal: l'estímul neutre s'ha de presentar just abans de l'estímul incondicionat, mantenint un interval curt entre ambdós. 1 Freqüència d'emparellaments: la repetició conjunta dels dos estímuls al llarg de diversos assajos enforteix la connexió associativa. 2 Intensitat dels estímuls: estímuls prou destacats faciliten l'aprenentatge; un to excessivament feble impedeix una associació robusta.

3 Psicologia Bàsica I: Teories i Processos d'Aprenentatge 22 No obstant això, l'extinció no destrueix l'associació prèvia, sinó que genera un nou aprenentatge de naturalesa inhibitòria. La prova principal d'això és la recuperació espontània: després d'extingir la resposta i deixar transcórrer un període de descans sense contacte amb els estímuls, en tornar a presentar l'EC en solitari, la RC reapareix de forma immediata, si bé amb una magnitud inicialment menor.

PROCÉS Cicle de canvi de la resposta condicionada 1 Adquisició Emparellaments EC- EI que eleven la força de la RC 2 Extinció Presentació de l'EC sol provocant caiguda de la RC 3 Pausa temporal Interval de descans sense presentació d'estímuls 4 Recuperació espontània Reaparició transitòria de la RC davant l'EC sol IDEES CLAU Ivan Pàvlov va establir les bases del condicionament clàssic analitzant els reflexos salivals i l'activitat nerviosa superior. El paradigma requereix un estímul incondicionat (EI) que provoca de forma innata una resposta incondicionada (RI).

L'estímul neutre (EN), mitjançant l'emparellament contigu i repetit amb l'EI, es transforma en estímul condicionat (EC) que evoca la resposta condicionada (RC). La resposta condicionada pot generalitzar-se a estímuls semblants o bé limitar-se a un de precís mitjançant la discriminació. L'extinció no suposa oblit sinó una inhibició apresa, tal com demostra el fenomen de la recuperació espontània després d'una pausa temporal. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 37. En què es diferencia formalment un Estímul Neutre d'un Estímul Condicionat? 38. Per què la recuperació espontània demostra que l'extinció no elimina el rastre de l'aprenentatge inicial? Test Encercla la resposta correcta.

Les solucions són al final. 39. Quin element desencadena una reacció biològica automàtica sense necessitat de cap experiència o aprenentatge previ? Estímul Incondicionat a) Estímul Neutre b) Resposta Condicionada c) Estímul Condicionat d) Psicologia Bàsica I: Teories i Processos d'Aprenentatge 23 40. Com s'anomena la reaparició d'una RC extingida després d'un interval de descans sense cap assaig addicional? 41. Quina condició pavloviana exigeix que l'EN precedeixi a l'EI amb molt poca separació temporal? 42.

Si un animal respon tant al to original com a sons d'altres freqüències properes, està manifestant: 5 Condicionament clàssic: Variacions complexes i models teòrics EN ACABAR SABRÀS Diferenciar els mecanismes del condicionament de segon ordre, el contracondicionament i el condicionament inhibitori. Explicar per què el bloqueig de Kamin demostra la insuficiència de la contigüitat temporal. Analitzar l'experiment de Garcia i Koelling i la seva aportació sobre la preparació biològica de les associacions. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 43 Si associem un llum i un so a una descàrrega, per què de vegades només aprenem a témer el so?

Condicionament d'ordre superior i contracondicionament El model bàsic de primer ordre estableix una connexió directa entre un estímul neutre i un estímul incondicionat (EI) (vegeu «Condicionament clàssic: Fonaments i principis bàsics»). No obstant això, molts aprenentatges complexos es construeixen sense necessitat que l'EI torni a presentar-se. El condicionament de segon ordre consisteix a associar un nou estímul neutre ( ) amb un estímul condicionat previ ( ) ja consolidat. D'aquesta manera, el nou estímul acaba provocant per si mateix la resposta condicionada (RC).

Aquest procediment permet comprendre conductes humanes com ara l'adquisició del llenguatge o les reaccions emocionals aparentment irracionals. Per exemple, quan una paraula neutra s'associa a un concepte que ja desperta una forta càrrega emocional, el terme lingüístic adquireix la capacitat de Adquisició accelerada a) Discriminació reflexa b) Generalització d'estímul c) Recuperació espontània d) Freqüència a) Contigüitat b) Discriminació c) Intensitat d) Extinció a) Generalització b) Discriminació c) Inhibició d) EN 2 EC 1 Psicologia Bàsica I: Teories i Processos d'Aprenentatge 24 provocar aquesta mateixa reacció.

En el laboratori, si una cabina experimental s'associa inicialment amb una descàrrega elèctrica i posteriorment s'afegeix un so continu dins aquest context, el so també evocarà la resposta defensiva sense haver coincidit mai de manera aïllada amb el xoc elèctric. DEFINICIÓ El contracondicionament és el procés mitjançant el qual es vincula un estímul condicionat preexistent a un estímul incondicionat de valència oposada, amb la finalitat de substituir la resposta condicionada original per una de nova que resulti fisiològicament o conductualment incompatible. Un organisme no pot experimentar relaxació i tensió de manera simultània.

En l'àmbit clínic, aquesta incompatibilitat s'aprofita per tractar fòbies o conductes desadaptatives: si un estímul que genera angoixa s'emparella repetidament amb una vivència agradable o relaxant, la resposta aversiva s'inhibeix progressivament. El mateix mecanisme s'aplica al tractament d'addiccions quan s'associa l'alcohol a un fàrmac emètic per canviar l'atracció per nàusees. COMPROVA-HO 44 Quina és la diferència clau entre el condicionament de segon ordre i el contracondicionament pel que fa a la resposta final?

Condicionament inhibitori: l'aprenentatge de la no aparició Mentre que el condicionament excitatori prepara l'organisme per respondre davant la presència imminent de l'EI, el condicionament inhibitori ensenya a senyalitzar-ne l'absència. L'estímul condicionat inhibitori ( ) adquireix la propietat d'indicar que l'estímul incondicionat esperat no es presentarà. Perquè tingui lloc un aprenentatge inhibitori, és imprescindible un context previ d'excitació. Si l'ambient no genera l'expectativa de l'EI, la seva no aparició no aporta cap informació rellevant.

Quan un senyal inhibitori ( ) es presenta conjuntament amb un senyal excitatori ( ), la resposta condicionada disminueix o desapareix per complet, demostrant un aprenentatge actiu per omissió.

Tipus de Condicionament Senyalització de l'Estímul Efecte sobre la Resposta Condicionada Excitatori ( ) Prediu l'aparició imminent de l'EI Augmenta la probabilitat i magnitud de la RC Inhibitori ( ) Prediu l'absència de l'EI en context d'expectativa Disminueix o suprimeix la manifestació de la RC Compost ( ) Conflicte de senyals amb supressió activa Reducció notable de la resposta habitual de l'organisme Un exemple quotidià d'aquest fenomen es dona a l'aula o al pati: un context o grup de companys pot funcionar com a per a una situació conflictiva, però la presència visual d'un docent vigilant actua com a , senyalitzant que l'agressió no tindrà lloc i reduint immediatament la resposta de por o d'alerta.

EC EC EC+ EC+ EC EC + + EC EC+ EC Psicologia Bàsica I: Teories i Processos d'Aprenentatge 25 Por condicionada: Watson i el cas del petit Albert A diferència d'Ivan Pavlov, que utilitzava el condicionament per analitzar el funcionament cerebral, John B. Watson i els conductistes americans volien formular les lleis objectives que regeixen el comportament humà observable. Watson va demostrar empíricament l'adquisició d'una reacció fòbica en un nadó conegut com a «petit Albert».

Inicialment, el nen mostrava curiositat i cap temor davant una rata blanca (estímul neutre), mentre que un cop metàl·lic fort a la seva esquena funcionava com a estímul incondicionat provocant plor i sobresalt (resposta incondicionada). Després d'aparellar diverses vegades la manipulació de l'animal amb el so estrident, la simple visió de la rata blanca es va convertir en un estímul condicionat capaç d'activar una intensa por condicionada. COMPROVA-HO 45 Per què cal un context excitatori perquè es desenvolupi un condicionament inhibitori?

L'efecte de bloqueig de Kamin i el valor informatiu La concepció clàssica assumia que la simple contigüitat temporal entre estímuls era suficient per generar aprenentatge associatiu. No obstant això, l'any 1969, Leon Kamin va refutar aquesta assumpció mitjançant el descobriment de l'efecte de bloqueig, demostrant que el condicionament depèn del valor informatiu i de la no redundància del senyal.

En el seu experiment, dividit en tres fases, Kamin va comparar dos grups de rates sotmeses a una tasca de pressió de palanca per obtenir menjar: Grup Fase 1 Fase 2 Fase 3 (Prova) Resultat conductual Control Sense entrenament previ Compost [Llum + So] seguit de descàrrega (EI) Presentació aïllada de la Llum Deixen de prémer la palanca (RC de por apresa) Experimental (Bloqueig) So associat a descàrrega elèctrica (EI) Compost [Llum + So] seguit de descàrrega (EI) Presentació aïllada de la Llum Continuen prement la palanca (sense RC davant la llum) PROCÉS Fases de l'efecte de bloqueig de Kamin 1 Fase 1: Condicionament simple El so s'associa amb la descàrrega elèctrica fins a generar por condicionada.

2 Fase 2: Estímul compost Es presenta so i llum simultàniament abans de la mateixa descàrrega. 3 Fase 3: Prova aïllada La llum sola no provoca resposta perquè no aportava informació addicional. Psicologia Bàsica I: Teories i Processos d'Aprenentatge 26 El grup experimental no va aprendre cap associació entre la llum i el càstig elèctric perquè el so ja anticipava perfectament l'aparició de la descàrrega. Com que la llum no aportava nova informació útil per predir el futur, el seu aprenentatge va quedar completament «bloquejat». Per tant, la contigüitat física és insuficient: l'estímul ha de ser informatiu i no redundant.

ERROR FREQÜENT Confondre el bloqueig de Kamin amb l'extinció o la inhibició condicionada. En el bloqueig, l'estímul afegit (la llum) no esdevé un fre ni prediu la manca de càstig; senzillament no s'aprèn perquè no aporta informació nova pel que fa a l'EI. Aversió gustativa adquirida i preparació biològica Una altra fallida teòrica del principi d'equipotencialitat va ser demostrada per John Garcia i Robert Koelling l'any 1966. El model clàssic pavlovià considerava que qualsevol parella d'estímuls podia associar-se amb la mateixa facilitat depenent de la contigüitat, la freqüència i la intensitat.

L'experiment clau de Garcia i Koelling va demostrar l'existència d'un quart principi: la preparació o rellevància biològica. Esquema del disseny experimental de Garcia i Koelling sobre preparació biològica. En aquesta recerca, es va presentar a dos grups de rates una solució d'aigua ensucrada conjuntament amb senyals audiovisuals (un llum i un so). Mentre consumien aquest compost d'estímuls, un grup va ser sotmès a malestar intern provocat per radiació de raigs X o clorur de liti, mentre que l'altre grup va rebre descàrregues elèctriques perifèriques a les potes.

Psicologia Bàsica I: Teories i Processos d'Aprenentatge 27 Estímul Incondicionat (EI) Tipus de Malestar / Naturalesa Estímul Condicionat Associat Rebuig Obtingut Raigs X / Clorur de liti Malestar gastrointestinal, vòmits, nàusees (interoceptiu) Gust dolç de l'aigua Aversió selectiva al sabor; indiferència al so i llum Descàrrega elèctrica Dolor físic perifèric (exteroceptiu) Estímuls audiovisuals (flaix i so) Evitació del so i llum; consum normal del gust dolç Els resultats van evidenciar una clara predisposició innata: els estímuls interns o viscerals (nàusees) s'associen amb estímuls gustatius (gust), mentre que els danys corporals externs s'associen amb senyals audiovisuals perifèrics.

Aquesta rellevància ecològica demostra que l'evolució ha preparat els organismes per establir certs vincles amb facilitat i bloquejar-ne d'altres. COMPROVA-HO 46 Quina premissa central del conductisme tradicional va desmuntar l'experiment de Garcia i Koelling? IDEES CLAU El condicionament de segon ordre transfereix una resposta condicionada a un nou senyal mitjançant la seva associació amb un ja consolidat, sense que l'EI torni a presentar-se. El contracondicionament no elimina el senyal original sinó que en substitueix la resposta per una d'antagònica i fisiològicament incompatible.

Un estímul condicionat inhibitori ( ) assenyala la no ocurrència de l'EI i requereix obligatòriament un context previ d'expectativa excitatòria. L'experiment de bloqueig de Leon Kamin va evidenciar que la contigüitat temporal és insuficient: l'estímul ha de ser útil, predictiu i no redundant. L'estudi de Garcia i Koelling va establir la preparació biològica en demostrar que els malestars gastrointestinals s'associen preferentment amb senyals gustatius i no visuals o auditius. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 47. En què consisteix la redundància en el protocol de bloqueig de Kamin i quin efecte té en la fase de prova? 48.

Per quina raó les rates exposades a radiació en l'experiment de Garcia i Koelling van rebutjar el gust dolç però no el so ni la llum? EC 1 EC Psicologia Bàsica I: Teories i Processos d'Aprenentatge 28 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 49. Quin requisit és indispensable perquè es produeixi un condicionament inhibitori eficaç? 50. Què va concloure Leon Kamin a partir del seu experiment de bloqueig del 1969? 51. Quin vincle associatiu es va formar amb èxit en l'experiment de Garcia i Koelling? 52. Com actua el contracondicionament sobre la conducta d'un individu?

6 Condicionament operant: Contingències, reforçament i càstig EN ACABAR SABRÀS Distingir el condicionament clàssic de l'operant a través de la llei de l'efecte i la triple contingència. Classificar els quatre procediments operants fonamentals segons la contingència i la naturalesa de l'estímul. Diferenciar clarament el reforçament negatiu del càstig per evitar errors conceptuals comuns. Formular aplicacions pràctiques d'increment conductual basades en el principi de Premack. Una repetició continuada sense intervals temporals a) L'absència total de qualsevol estímul incondicionat b) L'ús exclusiu d'estímuls de tipus aversiu c) Un context previ amb…