Psicologia Bàsica: Història, Mètode i Aprenentatge

I 0 flashcards i 6 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS BASES PSICOLÒGIQUES DEL COMPORTAMENT: PSICOLOGIA BÀSICA I: APRENENTATGE I MEMÒRIA Grau en Psicologia Universitat Ramon Llull AprenAI 2026-2027 Apunts de Psicologia Bàsica I: orígens històrics, mètode experimental, condicionament clàssic i operant, models cognitius i aprenentatge social.

APREN.AI Índex 1 Introducció i orígens històrics de la psicologia científica Concepte, abast i objectius de la psicologia científica Els dos models fundacionals: estructuralisme i funcionalisme Pioners de la investigació quantitativa i evolutiva Precursors del conductisme i tradició reflexològica 2 Metodologia experimental i fonaments de l'aprenentatge Mètodes d'investigació en psicologia Estructura del disseny experimental: variables i grups Bases del comportament i concepte d'aprenentatge Classificació general dels processos d'aprenentatge 3 Condicionament clàssic — Principis, ordre superior i contracondicionament Fonaments del condicionament pavlovià i nomenclatura tècnica Condicionament de segon ordre i condicionament emocional Contracondicionament i incompatibilitat de respostes 4 Fenòmens avançats del condicionament clàssic i psicopatologia experimental Condicionament inhibitori El valor informatiu de l'estímul: l'efecte de bloqueig de Kamin Predisposició biològica: aversió adquirida al gust Condicionament emocional i psicopatologia experimental Contracondicionament i dessensibilització sistemàtica 5 Condicionament operant — Principis, contingències i programes de reforçament Thorndike i el condicionament instrumental Skinner i la triple contingència Tipologia de conseqüències i contingències El principi de Premack Programes de reforçament intermitent 6 Models cognitius, indefensió apresa i aprenentatge observacional El neoconductisme intencional d'Edward Tolman L'aprenentatge latent i la representació espacial La indefensió apresa La perspectiva gestàltica: transposició i insight Aprenentatge observacional de Bandura 7 Resum per repassar Psicologia Bàsica: Història, Mètode i Aprenentatge 1 Fonaments històrics i mètode experimental Condicionament clàssic Condicionament operant Models cognitius i aprenentatge social Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Psicologia Bàsica: Història, Mètode i Aprenentatge 2 1 Introducció i orígens històrics de la psicologia científica EN ACABAR SABRÀS Definir el concepte de psicologia científica i descriure les fases de la cadena de processament de la informació. Distingir els postulats de l'estructuralisme de Wundt i del funcionalisme de James pel que fa a l'estudi de la consciència. Interpretar les dades de la corba de l'oblit d'Ebbinghaus i els percentatges associats a cada lapse temporal.

Comparar les teories de Galton i Binet al voltant de la naturalesa i mesurament de la intel·ligència humana. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 És la nostra ment una fotografia estàtica feta de peces elementals o un corrent en canvi constant per ajudar-nos a sobreviure? La transició des de l'especulació filosòfica cap a la ciència empírica va transformar l'estudi de la ment en una disciplina basada en el control experimental i l'observació sistemàtica. Comprendre la gènesi d'aquesta transició permet situar el naixement dels grans paradigmes de la psicologia contemporània.

ESQUEMA Mapa de la psicologia científica i processos d'aprenentatge Concepte, abast i objectius de la psicologia científica Durant el segle XIX, la psicologia es concebia exclusivament com l'anàlisi de la ment o de la consciència. En l'actualitat, la psicologia científica es defineix com l'estudi científic del comportament observable i dels processos mentals.

L'adopció del mètode científic permet superar la subjectivitat Psicologia Científica Comportament i processos mentals Orígens i Mètode Estructuralisme, funcionalisme i laboratori Condicionament Clàssic Associació d'estímuls i reflexos Condicionament Operant Contingències i llei de l'efecte Models Cognitius Variables mediadores i observació Psicologia Bàsica: Història, Mètode i Aprenentatge 3 mitjançant el registre de conductes directament observables, verificables i quantificables, a partir de les quals es dedueixen els processos interns no visibles directament.

Aquesta disciplina no avalua l'organisme de manera aïllada: analitza la interacció constant entre l'estat físic i mental del subjecte i el seu entorn extern, que comprèn variables ambientals, socials, culturals, econòmiques i polítiques. A més, els processos cognitius interns posseeixen la capacitat de generar construccions pròpies que no responen directament a objectes físics concrets. Una mostra d'aquesta elaboració subjectiva és l'efecte phi, en el qual el sistema perceptiu construeix una impressió de moviment continu a partir d'estímuls estàtics discontinuats. La relació entre l'organisme i el medi s'organitza en una seqüència de processament de la informació.

Aquesta cadena connecta variables físiques mesurables amb operacions mentals internes: Esquema de la cadena de processament de la informació des de l'estímul fins a la resposta. En aquest circuit, l'estímul ambiental i la resposta motora final constitueixen els extrems objectivables i quantificables. En canvi, les fases intermèdies (atenció, percepció, memòria i presa de decisions) representen la dimensió subjectiva i mediadora. Dins d'aquest marc, l'aprenentatge associatiu permet que la resposta emesa esdevingui al seu torn un nou estímul, iniciant un cicle conductual recurrent.

Tota investigació psicològica comparteix cinc objectius fonamentals: Observació: registre sistemàtic dels fets sense alterar-los. Descripció: catalogació detallada i rigorosa dels patrons conductuals i cognitius. Explicació: identificació de les causes i mecanismes subjacents. Predicció: anticipació de futures respostes a partir de patrons identificats. Control: modificació o regulació del comportament mitjançant condicions ambientals controlades.

Aquests objectius s'articulen a través de diverses àrees acadèmiques i investigadores: la psicologia bàsica, la fisiologia, la psicometria, la docència, l'estudi del desenvolupament o evolutiva, la psicologia social o de grups, la personalitat, el diagnòstic i intervenció, i la salut. COMPROVA-HO 2 Quina distinció metodològica hi ha entre els extrems de la cadena de processament i les seves baules intermèdies?

Els dos models fundacionals: estructuralisme i funcionalisme L'origen institucional de la disciplina es va forjar a finals del segle XIX a través de dues propostes enfrontades als laboratoris d'Europa i Amèrica del Nord: Psicologia Bàsica: Història, Mètode i Aprenentatge 4 A Alemanya, Wilhelm Wundt funda l'any 1879 el primer laboratori de psicologia experimental a la Universitat de Leipzig.

El seu projecte teòric, l'estructuralisme, pretenia aïllar els components elementals de l'experiència immediata mitjançant la introspecció experimental en condicions de laboratori estrictament regulades (per exemple, evitant el contacte directe entre l'experimentador i el subjecte per no contaminar les dades). Wundt no buscava determinar la dinàmica funcional de la ment, sinó la seva arquitectura estàtica. Mitjançant la presentació d'imatges projectades, Wundt va constatar que les reaccions dels participants es descomponien en dues categories primàries: Sensacions simples: elements objectius lligats a l'estímul físic extern, tals com la forma, el color o la textura superficial.

La integració d'aquestes sensacions dóna lloc a les idees. Sentiments simples: components subjectius que depenen de la reacció interna del propi individu (com ara percebre quelcom bonic, lleig, amenaçador o divertit). La seva combinació genera les emocions. Wundt va ordenar aquests sentiments primaris en un model tridimensional: En paral·lel, el seu deixeble Emil Kraepelin va aplicar l'associació de paraules per avaluar la patologia mental: mentre les persones sanes mantenien connexions conceptuals i semàntiques coherents, els pacients psicòtics produïen vincles absurds o referències vinculades a traumes personals.

Als Estats Units, William James va inaugurar l'any 1875 el seminari de psicologia de la Universitat de Harvard, establint les bases del funcionalisme. James va rebutjar de ple la idea wundtiana de disseccionar la ment en peces fixes, defensant que la consciència és un procés dinàmic i fluid («flux de consciència»).

Per a James, la consciència és un dispositiu biològic orientat a l'adaptació al medi, que es materialitza contínuament en acció motora mitjançant una seqüència adaptativa: A diferència de Wundt, James no va dur a terme experiments de laboratori continus, però va formar investigadors aplicant tres vies metodològiques: la introspecció comparada (contrast quantificat d'autoobservacions individuals), el mètode experimental assistit per l'anàlisi matemàtica i la metodologia comparada (contrast de paràmetres entre grups diferents, com la memòria infantil enfront de l'adulta). Plaer – displaer: eix avaluatiu de gratificació o rebuig sensorial.

1 Excitació – depressió: eix d'activació fisiològica i motora. 2 Tensió – relaxació: eix relacionat amb l'anticipació i la resolució temporal. 3 Identificació del medi: moviment i exploració de l'entorn físic. 1 Interacció ambiental: intercanvi actiu amb els recursos i demandes externes. 2 Modificació conductual: reajustament continu de les respostes, consolidant la formació d'hàbits estables mitjançant la repetició prolongada. 3 Psicologia Bàsica: Història, Mètode i Aprenentatge 5 ERROR FREQÜENT Confondre l'objecte de l'estructuralisme de Wundt amb el del funcionalisme de James.

Wundt pretenia descobrir la composició estàtica i els components atòmics de la ment (l'experiència immediata), mentre que James estudiava la utilitat pràctica, el moviment i el valor adaptatiu de la consciència en acció. COMPROVA-HO 3 Quines són les tres dimensions amb què Wundt classifica els sentiments simples? Pioners de la investigació quantitativa i evolutiva Després de la constitució dels primers centres d'investigació, diversos autors europeus van desenvolupar mètodes per quantificar processos que fins aleshores es creien inaccessibles a la mesura científica: A Alemanya, Hermann Ebbinghaus va abordar l'estudi empíric de la memòria associativa d'estímuls.

Per eliminar la influència del coneixement previ i del significat, va idear el mètode de les llistes de síl·labes sense sentit. Mitjançant el re-aprenentatge en intervals temporals controlats, va comprovar que, com més llarga és la llista d'elements, més gran és el cost temporal d'assimilació.

Aquest procediment va permetre tabular la corba de l'oblit, demostrant que la pèrdua d'informació és molt acusada durant els primers intervals i s'estabilitza posteriorment: Interval de temps transcorregut Percentatge de pèrdua retinguda (oblit) 20 minuts 42 % 1 dia (24 hores) 66 % 1 setmana 72 % 1 mes 78 % Al Regne Unit, Francis Galton va fundar la psicometria mitjançant la mesura de les diferències individuals en tasques mentals. A diferència de Wundt, que buscava regularitats universals en l'espècie, Galton es va centrar en la dispersió individual de les facultats.

Va aplicar l'anàlisi de la corba de distribució normal i el càlcul de correlacions per justificar matemàticament que la intel·ligència general (denominada factor G) és una capacitat biològicament transmesa i heretada, de la qual es deriven aptituds cognitives específiques. A França, Alfred Binet va rebutjar la visió exclusivament genètica de Galton i va proposar que el rendiment intel·lectual es construeix mitjançant l'acumulació progressiva d'aprenentatges i madura amb l'edat cronològica.

Binet va catalogar el comportament infantil en l'entorn escolar per establir estàndards normatius de desenvolupament: un criteri conductual s'adjudica a una franja d'edat concreta si és executat satisfactòriament pel 80 % dels infants del grup. Això va permetre detectar objectivament tant retards en l'aprenentatge com perfils amb altes capacitats.

Psicologia Bàsica: Història, Mètode i Aprenentatge 6 Autor Corrent o Àmbit Objecte d'estudi principal Metodologia destacada Wilhelm Wundt Estructuralisme (Leipzig) Arquitectura de l'experiència immediata Introspecció experimental controlada William James Funcionalisme (Harvard) Funció adaptativa de la consciència fluida Introspecció i mètode comparats Hermann Ebbinghaus Psicologia experimental de la memòria Retenció temporal i corba de l'oblit Memorització de síl·labes sense sentit Francis Galton Psicometria i diferències individuals Heretabilitat de la intel·ligència (factor G) Correlació estadística i distribució normal Alfred Binet Desenvolupament infantil i intel·ligència Maduració cognitiva per grups d'edat Observació escolar i criteri normatiu del 80 % COMPROVA-HO 4 Segons el criteri normatiu d'Alfred Binet, quin requisit estadístic ha de complir una tasca per ser assignada a una determinada edat?

Precursors del conductisme i tradició reflexològica La transició des de les estructures internes cap a l'anàlisi de la conducta oberta es va consolidar amb l'estudi de la psicologia animal i la fisiologia experimental: Als Estats Units, Edward Thorndike, deixeble de James, va exercir com a precursor directe del paradigma conductista (vegeu «Condicionament operant — Principis, contingències i programes de reforçament»). Tot i admetre encara la consciència com a referent analític, Thorndike va investigar l'aprenentatge animal mitjançant el disseny d'assaig i error, sintetitzant el circuit conductual sota l'esquema Estímul – Organisme – Resposta – Conseqüència [E – O – R – C].

DEFINICIÓ La Llei de l'efecte formulada per Thorndike estableix que les respostes seguides de conseqüències satisfactòries es consoliden i tendeixen a repetir-se, mentre que les accions acompanyades de conseqüències desfavorables es debiliten. A Rússia, la reflexologia va rebutjar qualsevol interpretació subjectivista. Ivan Sechenov va postular que la totalitat de l'activitat psíquica superior és reducible a moviments musculars reflexos desencadenats per estímuls ambientals, considerant que els actes orgànics corporals són respostes complexes davant del medi. Continuant la línia materialista de Sechenov, el metge i fisiòleg Ivan Pavlov va abordar els mecanismes de la secreció gàstrica.

En observar que els animals experimentals començaven a salivar abans de la ingesta física de l'aliment, Pavlov va iniciar el programa d'investigació sobre les respostes reflectides incondicionals i condicionades (vegeu «Condicionament clàssic — Principis, ordre superior i Psicologia Bàsica: Història, Mètode i Aprenentatge 7 contracondicionament»). Els seus treballs van demostrar que una connexió innata entre un estímul incondicionat (EI) i una resposta incondicionada (RI) pot ser alterada mitjançant l'aparellament temporal amb elements neutres de l'ambient extern.

PER RECORDAR-HO Per memoritzar el percentatge d'oblit a la corba d'Ebbinghaus, pensa en la progressió ràpida inicial que després s'alenteix: en només 20 minuts ja s'ha perdut més del 40 % (42 %), en un dia dues terceres parts (66 %), i a partir d'allà l'oblit s'estabilitza en un mes (78 %). IDEES CLAU La psicologia científica és l'estudi sistemàtic del comportament observable i dels processos cognitius que el regulen. L'estructuralisme de Wundt (Leipzig, 1879) va analitzar l'experiència immediata dividint-la en sensacions i sentiments simples sota tres dimensions.

El funcionalisme de James (Harvard, 1875) va defensar el flux continu de la consciència com un instrument essencial per a l'adaptació motora al medi. Ebbinghaus va quantificar la corba de l'oblit emprant síl·labes sense sentit, demostrant que la major part de la informació es perd durant les primeres hores. Galton va fundar la psicometria aplicant l'estadística a l'estudi de la intel·ligència general heretada, mentre Binet la va analitzar des del desenvolupament escolar normatiu (criteri del 80%). Thorndike, Sechenov i Pavlov van fonamentar la transició cap al conductisme mitjançant la llei de l'efecte i la reducció reflexològica de la conducta. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 5.

En què es diferencia l'enfocament de l'estudi de la consciència entre Wilhelm Wundt i William James? 6. Quins percentatges d'oblit va registrar Hermann Ebbinghaus als 20 minuts, al cap d'1 dia i al cap d'1 mes? 7. Com divergeixen les teories de Francis Galton i Alfred Binet sobre la naturalesa de la intel·ligència? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 8. Quin any va fundar Wilhelm Wundt el primer laboratori de psicologia experimental a Leipzig? 1913 a) 1879 b) 1875 c) 1904 d) Psicologia Bàsica: Història, Mètode i Aprenentatge 8 9. Quin percentatge d'informació es perd segons la corba d'oblit d'Ebbinghaus transcorregut un dia complet? 10.

Quin criteri emprava Alfred Binet per establir una conducta com a normativa d'una edat? 11. Com va conceptualitzar William James la ment humana en contraposició a l'estructuralisme? 2 Metodologia experimental i fonaments de l'aprenentatge EN ACABAR SABRÀS Distingir el paper causal de la Variable Independent (VI) davant la Variable Dependent (VD) i controlar les variables estranyes. Explicar les fases del mètode experimental i els requisits bàsics de comparació entre grups. Diferenciar les conductes innates i els fenòmens de pre-aprenentatge de l'aprenentatge associatiu i cognitiu.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 12 Si una persona deixa de sobresaltar-se davant el so repetitiu d'un rellotge, ha après una conducta nova? Mètodes d'investigació en psicologia La recerca psicològica utilitza tres grans vies metodològiques per examinar el comportament: l'observació, la quasi-experimentació i l'experimentació. Mentre que els procediments observacionals, les entrevistes, les enquestes, l'estudi de casos i els estudis correlacionals tenen un abast purament descriptiu, el mètode experimental és l'únic que permet establir relacions de causa i efecte.

El procediment experimental segueix una seqüència rigorosa d'etapes ordenades: 42 % a) 66 % b) 72 % c) 78 % d) Execució pel 80 % dels nens a) Resolució per assaig i error b) Puntuació mitjana en corba normal c) Execució pel 50 % dels nens d) Com un conjunt estàtic de sensacions a) Com un flux continu d'adaptació al medi b) Com un reflex muscular incondicionat c) Com una estructura química de sentiments d) Teoria: formulació d'un model conceptual explicatiu sobre una conducta determinada. 1 Hipòtesi: enunciat afirmatiu precís que planteja la suposada causa del fenomen observat.

2 Psicologia Bàsica: Història, Mètode i Aprenentatge 9 COMPROVA-HO 13 Quina diferència fonamental separa el mètode observacional del mètode experimental a l'hora d'estudiar la conducta? Estructura del disseny experimental: variables i grups L'essència d'un experiment rau en la comparació rigorosa entre condicions. Per garantir la validesa interna, la investigació requereix com a mínim la presència d'un grup de control (GC) i el registre d'una variable dependent (VD). Els participants s'assignen de forma aleatòria des d'una mostra poblacional cap al grup de control o cap a un o més grups experimentals (GE1, GE2).

Els subjectes han d'ignorar l'objectiu específic de la recerca perquè les seves expectatives no alterin la fiabilitat de la resposta. Dins d'aquest marc, intervenen tres tipus principals de variables: Variable Independent (VI): és el fenomen manipulat directament per l'experimentador; actua com a causa de la resposta. En el llenguatge metodològic clàssic equival a l'estímul administrat (E). El grup experimental rep la influència de la VI, mentre que el grup de control no la rep. Variable Dependent (VD): és l'efecte mesurat pel científic; correspon a la resposta conductual (R) provocada i depèn directament dels canvis introduïts en la VI.

Variable Estranya (VE): factor aliè a la investigació que pot alterar els resultats (per exemple, les diferències individuals en intel·ligència o l'impacte emocional de participar en la prova). Si no es pot eliminar directament, l'investigador l'ha de neutralitzar convertint-la en una variable controlada, assegurant-se que afecti per igual tots els participants. Quan sorgeixen factors incontrolables que contaminen subjectes d'un grup, s'aplica una tècnica d'igualació tècnica. Si un participant queda invalidat en un grup, s'ha de suprimir una quantitat equivalent en els altres.

El grup de control pot acabar tenint un nombre inferior de participants, però els grups experimentals han de romandre igualats numèricament. ERROR FREQÜENT Confondre el paper de la VI i de la VD en el disseny experimental. Recorda sempre la regla causal bàsica: la Variable Independent és la que l'experimentador manipula o administra de manera activa (l'estímul o causa), mentre que la Variable Dependent és exclusivament la conducta registrada o mesurada (la resposta o efecte). COMPROVA-HO 14 Què passa amb una variable estranya si l'experimentador no la pot eliminar del disseny? Comprovació empírica: selecció de la mostra de subjectes, disseny del procediment i execució de la recerca.

3 Recollida i anàlisi de dades: contrastació estadística dels resultats obtinguts respecte a la hipòtesi inicial. 4 Discussió: interpretació dels resultats dins del marc teòric de referència. 5 Comunicació científica: difusió de les conclusions a la comunitat acadèmica. 6 Psicologia Bàsica: Història, Mètode i Aprenentatge 10 Bases del comportament i concepte d'aprenentatge L'adaptació eficaç d'un individu al seu entorn exigeix dues capacitats clau: captar informació sobre les fluctuacions ambientals i disposar de repertoris de resposta capaços d'ajustar-se a aquests canvis per afavorir la supervivència.

L'estudi del comportament distingeix entre patrons biològics innats, processos no associatius de pre-aprenentatge i conductes apreses. Tipus de patró Definició i característiques Manifestació conductual Reflex incondicionat Connexió nerviosa innata i duradora entre una situació estimulativa precisa i una resposta prefixada. Conductes vitals bàsiques i automàtiques (com la succió o la resposta pupil·lar). Patró d'acció fixa (instint) Seqüència conductual complexa i estereotipada desencadenada per un estímul específic. Cadena de respostes estructurades més llargues que un simple reflex corporal.

Empremta (imprinting) Vinculació ràpida i primerenca cap a una figura de referència durant un període crític concret. Seguiment de les cries d'aus envers el primer objecte o individu en moviment. Davant d'aquestes respostes innates, el pre-aprenentatge no associatiu produeix modificacions en la intensitat reactiva davant un únic estímul reiterat, sense establir vincles entre esdeveniments nous. L'habituació consisteix en la reducció progressiva de la resposta davant la presència repetida d'un estímul innocu. Per contra, la sensibilització produeix un augment de la intensitat o de la capacitat de detecció de l'estímul.

En canvi, l'aprenentatge pròpiament dit es defineix com un canvi conductual relativament permanent fruit de la pràctica o l'experiència, que genera modificacions sinàptiques duradores en el sistema nerviós. Aquest canvi ha de ser directament observable i estable en el temps, diferenciant-se així de les variacions transitòries causades per la fatiga o l'atzar. Psicologia Bàsica: Història, Mètode i Aprenentatge 11 ESQUEMA Classificació de les bases de la conducta i l'aprenentatge COMPROVA-HO 15 Per què l'habituació i la sensibilització es classifiquen com a formes de pre-aprenentatge i no com a aprenentatge associatiu?

Classificació general dels processos d'aprenentatge La psicologia categoritza les modalitats d'aprenentatge segons la naturalesa dels vincles que l'organisme estableix: Aprenentatge associatiu (conductual): es fonamenta en la connexió d'elements que inicialment eren independents. Abraça dues formes principals: Condicionament de resposta: associació entre estímuls ambientals, on la presència d'un reflex innat actua com a punt de partida necessari (vegeu «Condicionament clàssic — Principis, ordre superior i contracondicionament»).

Condicionament operant: associació entre una resposta conductual i les seves conseqüències segons l'esquema Estímul - Resposta - Conseqüència (E - R - C), on la conseqüència modula la probabilitat de repetició de l'acció (vegeu «Condicionament operant — Principis, contingències i programes de reforçament»).

Comportaments innats Patrons no adquirits per l'experiència Reflex incondicionat Resposta fixa davant estímul directe Patró d'acció fixa Seqüències instintives coordinades complexes Empremta Fixació ràpida durant el període crític Pre-aprenentatge Modificació d'intensitat sense associació nova Habituació Reducció de resposta per repetició Sensibilització Increment de la intensitat reactiva Aprenentatge adquirit Canvi relativament permanent per pràctica Associatiu Condicionament clàssic i condicionament operant Cognitiu Per insight, observació i comunicació verbal Psicologia Bàsica: Història, Mètode i Aprenentatge 12 Aprenentatge cognitiu: implica estructures de representació interna i resolució mental.

Inclou: Aprenentatge per insight: resolució sobtada d'una situació problemàtica mitjançant la reorganització perceptiva del camp (vegeu «Models cognitius, indefensió apresa i aprenentatge observacional»). Aprenentatge observacional o modelatge: adquisició de conductes per la simple contemplació del comportament de tercers (vegeu «Models cognitius, indefensió apresa i aprenentatge observacional»). Aprenentatge verbal o simbòlic: transmissió i adquisició de coneixements mediatitzada per símbols i llenguatge. COMPROVA-HO 16 Què diferencia l'aprenentatge associatiu per condicionament operant del condicionament de resposta?

IDEES CLAU El mètode experimental és l'únic que permet establir relacions de causa i efecte manipulant la Variable Independent (VI) per mesurar els seus efectes en la Variable Dependent (VD). Els requisits mínims de l'experimentació són la presència d'un grup de control (GC), l'assignació aleatòria i el registre objectiu de la VD. Les variables estranyes que no es poden eliminar directament s'han de convertir en variables controlades mitjançant la seva homogeneïtzació o la igualació tècnica. L'aprenentatge es defineix formalment com un canvi conductual directament observable i relativament permanent, causat per la pràctica o l'experiència.

El pre-aprenentatge no associatiu altera la intensitat de resposta davant un sol estímul, disminuint-la en l'habituació i incrementant-la en la sensibilització. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 17. Com actua l'experimentador davant d'una variable estranya que no es pot suprimir del procediment? 18. En què es diferencia un patró d'acció fixa d'un reflex incondicionat simple? 19. Per què un canvi causat per l'esgotament físic passatger no es considera aprenentatge? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 20. Quin element constitueix la causa manipulada directament per l'investigador en un experiment?

Variable Estranya a) Grup de Control b) Variable Independent c) Variable Dependent d) Psicologia Bàsica: Història, Mètode i Aprenentatge 13 21. Com s'anomena la disminució progressiva de resposta davant d'un estímul repetit? 22. Quin requisit és imprescindible per poder definir un canvi de conducta com a aprenentatge? 23. Quin tipus d'aprenentatge cognitiu es produeix mitjançant una resolució sobtada d'un problema? 3 Condicionament clàssic — Principis, ordre superior i contracondicionament EN ACABAR SABRÀS Distingir els components de la reflexologia pavloviana (EI, RI, EN, EC i RC). Diferenciar les modalitats del condicionament excitatiu segons la valència de l'EI.

Explicar el funcionament del condicionament de segon ordre i el paper del llenguatge. Formular el procediment del contracondicionament basat en respostes incompatibles. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 24 Com pot una paraula provocar pànic o taquicàrdia si mai ha anat acompanyada d'un dany físic directe? L'aprenentatge associatiu primari té la seva arrel en la reflexologia, disciplina que concep les respostes dels organismes vius com a connexions del sistema nerviós davant del medi. Dins d'aquest marc, el condicionament clàssic o pavlovià descriu el mecanisme pel qual determinats esdeveniments ambientals inicialment innocus adquireixen la capacitat d'evocar respostes biològiques reflexives.

Sensibilització a) Empremta primerenca b) Habituació c) Patró d'acció fixa d) Que sigui fruit de l'atzar a) Que sigui un canvi temporal i breu b) Que provingui de la maduració biològica c) Que sigui relativament permanent per la pràctica d) Aprenentatge per insight a) Modelatge observacional b) Condicionament operant c) Empremta ecològica d) Psicologia Bàsica: Història, Mètode i Aprenentatge 14 ESQUEMA Estructura del condicionament clàssic i procediments derivats Fonaments del condicionament pavlovià i nomenclatura tècnica Tot procés de condicionament clàssic pren com a requisit previ l'existència d'un reflex incondicionat innat i consolidat (per a la seva definició biològica, vegeu «Metodologia experimental i fonaments de l'aprenentatge»).

Sense aquesta via reflexa biològica prèvia, l'aprenentatge associatiu resulta inviable.

Condicionament clàssic Aprenentatge associatiu fonamentat en reflexos Primer ordre excitatiu Associació bàsica d'un EN amb un EI Modalitat apetitiva Estímuls acceptats biològicament per l'organisme Modalitat aversiva Estímuls rebutjats i nocius per a l'organisme Ordre superior Associació d'un EN2 amb un EC previ Mediació verbal El llenguatge com a vehicle d'ordre superior Contracondicionament Substitució per resposta incompatible Aplicació clínica Intervenció sobre fòbies i addiccions Psicologia Bàsica: Història, Mètode i Aprenentatge 15 DEFINICIÓ Els components bàsics de la seqüència reflexològica s'estructuren de la manera següent: Estímul incondicionat (EI): esdeveniment ambiental que activa una reacció reflexa automàtica i no apresa de manera universal en l'espècie.

Resposta incondicionada (RI): reacció innata, biològica i involuntària provocada directament per la presència de l'EI. Estímul neutre (EN): element sensorial que abans de l'entrenament no produeix cap resposta rellevant vinculada al reflex meta. Estímul condicionat (EC): estímul que, havent estat un EN, adquireix la capacitat d'evocar una reacció específica després d'emparellar-se repetidament amb l'EI. Resposta condicionada (RC): manifestació conductual o fisiològica apresa que s'emet exclusivament davant la presentació de l'EC.

El procediment experimental bàsic segueix una successió de fases temporals precises fins a consolidar l'aprenentatge: Segons la naturalesa de l'EI emprat, el procediment adquireix dues modalitats principals: Modalitat Naturalesa de l'estímul incondicionat Exemple de l'EI Funció biològica Condicionament apetitiu Estímuls acceptats biològicament per l'organisme. Menjar o contacte plaent. Apropament, ingesta i supervivència adaptativa. Condicionament aversiu Estímuls rebutjats de forma innata per l'organisme. Descàrregues elèctriques o sons intensos. Retirada, defensa i protecció davant de danys físics.

COMPROVA-HO 25 Quina condició prèvia és indispensable en l'organisme perquè tingui lloc un condicionament clàssic? Fase prèvia al condicionament: comprovar que l'estímul neutre (EN) no produeix la resposta reflexa objectiu, mentre que l'estímul incondicionat activa indefectiblement la resposta incondicionada ( ). 1 EI RI Fase d'adquisició o emparellament: presentar de manera reiterada i contingent l'estímul neutre juntament amb l'estímul incondicionat ( ). 2 EN + EI RI Fase de prova o consolidació: exposar el subjecte a l'estímul condicionat en solitari; la presència d'aquest desencadena per si sola la resposta apresa ( ).

3 EC RC Psicologia Bàsica: Història, Mètode i Aprenentatge 16 Condicionament de segon ordre i condicionament emocional Un cop instaurada de manera sòlida l'associació de primer ordre ( ), aquest primer estímul adquireix una força funcional comparable a la d'un estímul incondicionat. El condicionament de segon ordre consisteix a emparellar un nou estímul neutre ( ) directament amb l'estímul condicionat prèviament establert ( ), sense que l'EI primari torni a intervenir mai en aquests nous assajos d'associació. Si es presenten combinats de forma sostinguda, el segon estímul neutre es transforma en , el qual per si sol provocarà la mateixa resposta condicionada (RC).

Per evitar l'extinció de l' , és habitual intercalar assajos aïllats de reforç del primer ordre amb l'EI primari. EXEMPLE Aparellant la presència d'un avi amb pessigolles (EI), el nen aprèn a somriure (RC) només de veure l'avi ( ). Posteriorment, associar la frase verbal «vindrà l'avi» ( ) amb la presència visual de l'avi ( ) provoca que la simple verbalització faci somriure el nen ( ), sense que calgui aplicar les pessigolles. En el regne animal, els encadenaments d'ordre superior poden assolir fins a sis nivells successius. En l'ésser humà, la capacitat d'afegir nous estímuls neutres sol situar-se entre 3 i 4 nivells.

La gran majoria d'aquests emparellaments d'ordre superior s'articulen a través del llenguatge. Aquest mecanisme simbòlic allunya el subjecte del reflex incondicionat original i explica la gènesi de nombroses conductes emocionals complexes. L'aprenentatge emocional utilitza aquests procediments per instaurar reaccions de por davant d'estímuls inicialment innocus. En un entorn experimental, una cabina amb textures i olors agradables es pot convertir en un aversiu si s'aparella amb descàrregues elèctriques (EI).

Si més endavant es fa sonar un to acústic ( ) just abans d'introduir l'animal a la cabina, el so es converteix en , generant por (RC) sense haver anat mai seguit directament d'una descàrrega elèctrica. De manera equivalent, fòbies com la por als trons no s'adquireixen habitualment per l'impacte físic directe d'un llamp, sinó a través de relats i advertències verbals ( ) associats a l'estímul sonor condicionat. COMPROVA-HO 26 Quina diferència estructural separa el condicionament de primer ordre del de segon ordre?

Contracondicionament i incompatibilitat de respostes Mentre que els procediments habituals de condicionament introdueixen canvis en els estímuls protectors o desencadenants, el contracondicionament té per finalitat substituir una resposta condicionada prèvia per una nova resposta biològicament incompatible. Un organisme no pot expressar de manera simultània dos estats fisiològics antagònics: resulta impossible trobar-se en un estat d'ansietat aguda i d'assossec alhora.

Per aconseguir aquesta transformació, l'estímul que actuava com a d'una conducta concreta es reintrodueix en el paper d'estímul neutre ( ) i s'aparella reiteradament amb un nou reflex ( ) que genera de manera automàtica la reacció contrària a la inicial. A causa de la EC 1 RC EN 2 EC 1 EN + 2 EC 1 EC 2 EC 1 EC 1 EN 2 EC 1 EC 2 RC EC 1 EN 2 EC 2 EN 2 EC 1 [EC ]EN 1 EI RI RC 1 Psicologia Bàsica: Història, Mètode i Aprenentatge 17 potència biològica innata, la resposta reflexa incondicionada sempre s'imposa i domina per sobre de qualsevol aprenentatge previ. PROCÉS Fases operatives del procés de contracondicionament 1 Condicionament previ Un estímul inicial actua com a EC1 i genera la RC1.

2 Identificació reflexa Es selecciona un nou reflex (EI*) oposat a la RC1. 3 Emparellamen t antagònic L'EC1 es presenta associat al nou reflex dominant (EI*). 4 Nova resposta instaurada L'estímul provoca ara la resposta incompatible desitjada. Aquest procediment s'aplica en àmbits com el tractament de la por o les conductes addictives: Reaccions de defensa: en gossos que saliven davant d'una campana, l'aparellament de la campana amb una descàrrega elèctrica activa un reflex de defensa que atura en sec la salivació, substituint la RC apetitiva per tensió muscular i agressivitat reflexa.

Fòbies i malestar: en un subjecte que pateix una reacció de sobresalt o pànic davant la visió d'un rosegador ( ), s'aparella reiteradament l'animal amb la ingesta d'un aliment altament plaent com la xocolata ( ). Com que els animals i els humans només mengen en condicions fisiològiques de tranquil·litat, la relaxació associada a la ingesta anul·la la por. Tractament de l'alcoholisme: una persona amb consum problemàtic associa la copa de licor (EC) amb sensacions de plaer subjectiu (RC). Mitjançant l'administració d'un fàrmac aversiu emètic ( ) combinat amb el licor, es provoca un malestar fisiològic agut ( ).

Al llarg dels assajos, la copa esdevé per si sola un desencadenant de malestar condicionat, bloquejant el plaer anterior. ERROR FREQÜENT Un error habitual d'examen consisteix a equiparar el contracondicionament amb l'extinció pavloviana clàssica. L'extinció es basa en la simple presentació repetida de l'EC en solitari (sense l'EI), un procés passiu i temporalment lent. En canvi, el contracondicionament és una intervenció activa que aconsegueix una supressió molt més ràpida i contundent de la RC gràcies a l'enfrontament immediat amb un nou reflex incompatible ( ).

COMPROVA-HO 27 Per quina raó el contracondicionament és temporalment més ràpid que l'extinció per eliminar una resposta condicionada? EC RC EI EI RI EI Psicologia Bàsica: Història, Mètode i Aprenentatge 18 IDEES CLAU Tot condicionament clàssic exigeix com a condició de partida un reflex incondicionat previ ( ). Segons la valència biològica de l'EI, el condicionament excitatiu es classifica en apetitiu o aversiu. En el condicionament de segon ordre, un s'associa exclusivament a un consolidat, actuant el llenguatge com a via principal en humans. El contracondicionament elimina una RC associant el seu estímul a un nou reflex biològic que genera una resposta fisiològicament incompatible.

El contracondicionament aconsegueix canviar o suprimir una conducta de manera significativament més ràpida que l'extinció pavloviana passiva. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 28. Quina funció compleix el llenguatge en el condicionament de segon ordre humà? 29. Quin requisit biològic han de complir les dues respostes en un procés de contracondicionament? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 30. Què distingeix un estímul incondicionat (EI) d'un estímul condicionat (EC)? 31. Quants nivells d'estímuls condicionats consecutius assoleixen típicament els humans? 32. Quin mecanisme defineix pròpiament el contracondicionament?

EI RI EN 2 EC 1 L'EI evoca una resposta reflexa innata a) L'EI requereix aprenentatge previ consolidat b) L'EC sempre desencadena una resposta universal c) L'EC no necessita cap vincle ambiental d) Exactament sis ordres invariables a) Fins a dotze nivells diferents b) Només un sol ordre estricte c) Aproximadament entre tres i quatre nivells d) Introduir períodes llargs de descans conductual a) Ometre de manera prolongada l'estímul incondicionat b) Disminuir la intensitat física de l'EC c) Generar un xoc amb una resposta incompatible d) Psicologia Bàsica: Història, Mètode i Aprenentatge 19 33. Respecte al factor temporal, com resulta el contracondicionament en comparació amb l'extinció?

4 Fenòmens avançats del condicionament clàssic i psicopatologia experimental EN ACABAR SABRÀS Distingir el funcionament del condicionament inhibitori respecte al condicionament excitatiu. Explicar l'efecte de bloqueig de Kamin i la seva importància pel valor informatiu de l'estímul. Identificar les selectivitats associatives demostrades per García i Koelling mitjançant la predisposició biològica. Descriure les etapes de la dessensibilització sistemàtica de Wolpe com a model terapèutic de contracondicionament. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 34 Si menges un plat en mal estat i simultàniament sents una cançó a la ràdio, per què agafes fàstic al menjar i no pas a la música?

Condicionament inhibitori En el condicionament clàssic no només s'aprèn a anticipar l'aparició d'esdeveniments, sinó també la seva absència. El condicionament inhibitori ensenya a un organisme a retenir o frenar una resposta prèviament apresa. Aquest procés requereix necessàriament un context excitatiu previ: per assenyalar que quelcom no passarà, l'organisme ha d'esperar primer que passi. En un procediment típic s'alternen dos tipus d'assajos. D'una banda, els assajos excitatius associen un primer estímul (EC+) amb l'estímul incondicionat (EI), generant la resposta condicionada (RC).

De l'altra, els assajos inhibitoris presenten de forma conjunta el EC+ amb un nou estímul (EC-), però sense administrar l'EI. Amb la repetició, el subjecte aprèn que la presència del EC- senyala l'absència de l'EI, fet que provoca una disminució o supressió de la resposta condicionada. EXEMPLE Un semàfor en vermell funciona com a EC+ perquè indica perill de xoc (EI) i provoca la resposta de frenar (RC). Si al costat del semàfor en vermell un agent de policia fa un senyal de pas, l'agent actua com a EC-: la seva presència cancel·la l'expectativa de perill i la conducta de frenar s'inhibeix.

Completament ineficaç a curt termini a) Idèntic en el nombre d'assajos b) Molt més lent a causa dels reflexos c) Significativament més ràpid en suprimir respostes d) Psicologia Bàsica: Història, Mètode i Aprenentatge 20 COMPROVA-HO 35 Per què un estímul inhibitori (EC-) requereix un context excitatiu (EC+) per poder condicionar- se? El valor informatiu de l'estímul: l'efecte de bloqueig de Kamin El conductisme tradicional assumia que la simple contigüitat temporal entre dos estímuls garantia l'aprenentatge associatiu.

No obstant això, els experiments realitzats per Leon Kamin l'any 1969 van demostrar que la contigüitat no és suficient: l'estímul ha d'aportar informació nova, útil i no redundant perquè es produeixi condicionament. L'experiment clàssic de Kamin compara dos grups de rates en una tasca d'aprenentatge aversiu dividida en diverses fases: Grup Fase 1 (Condicionament previ) Fase 2 (Estímul compost) Fase 3 (Prova) Resultat a la prova Grup Experimental (Bloqueig) So associat a descàrrega elèctrica (EI) So + Llum associats a descàrrega (EI) Presentació aïllada de la llum No suprimeix la conducta: la llum no provoca resposta condicionada.

Grup Control Sense entrenament previ So + Llum associats a descàrrega (EI) Presentació aïllada de la llum Suprimeix la conducta: la llum provoca por i atura la resposta. Com que el so ja predeia completament la descàrrega elèctrica per al grup experimental, la llum no aportava cap dada rellevant. Per tant, l'associació prèvia del so va bloquejar l'aprenentatge de la llum. Aquest fenomen va obrir la porta a les teories cognitives del condicionament clàssic, destacant que els organismes processen el valor informatiu de l'estímul per predir esdeveniments futurs. ERROR FREQÜENT Pensar que l'estímul bloquejat no s'aprèn per falta de percepció sensorial o perquè l'animal no el veu.

L'animal percep la llum perfectament; el motiu pel qual no adquireix valor de senyal és que resulta redundant a nivell informatiu. COMPROVA-HO 36 Quina conclusió teòrica es deriva del fet que el grup de bloqueig no respongui davant la llum a la fase 3? Predisposició biològica: aversió adquirida al gust La premissa conductista d'equipotencialitat afirmava que qualsevol estímul neutre podia associar-se amb qualsevol estímul incondicionat amb la mateixa eficàcia. Els experiments de John García i Robert Koelling van desmuntar aquesta idea demostrant l'existència d'una predisposició biològica en Psicologia Bàsica: Història, Mètode i Aprenentatge 21 l'aprenentatge.

En la seva recerca, es va entrenar rates a beure d'un tub que combinava dos tipus d'estímuls simultanis: aigua dolça amb sacarina (estímul gustatiu) i un mecanisme que activava un so i una llum en beure (estímul audiovisual). Després es van dividir en dos grups amb diferents conseqüències aversives: Grup amb malestar intern: es provocaven nàusees i vòmits mitjançant injecció de clorur de liti o radiació amb raigs X hores després de la ingesta. Grup amb dolor cutani: es van aplicar descàrregues elèctriques immediates en beure.

Els resultats van reflectir una estricta selectivitat en les associacions segons la naturalesa dels canals sensorials: Estímul condicionat (clau) EI: Nàusees / Drogues (Malestar intern) EI: Descàrrega elèctrica (Dolor cutani) Gust dolç (químic/visceral) Aversió forta (disminució superior al 90 % del consum) Sense aversió (continuen bevent) Llum i so (audiovisual/extern) Sense aversió (continuen bevent) Aversió forta (eviten beure) Aquest patró demostra que els animals estan preparats evolutivament per associar senyals químics o gustatius amb conseqüències gastrointestinals internes, mentre que els senyals auditius i visuals s'associen amb perills físics o dolor extern.

COMPROVA-HO 37 Com reaccionen les rates condicionades amb descàrrega elèctrica quan posteriorment se'ls ofereix l'aigua dolça sense llum ni so? Condicionament emocional i psicopatologia experimental El condicionament clàssic permet modelar alteracions del comportament i estats patològics en el laboratori. L'estudi del condicionament de la por va tenir un precedent clau en els treballs de John B. Watson amb el petit Albert: associant un soroll sobtat i estrident (EI) a la presència d'un animal (com una rata blanca), van aconseguir que el nadó desenvolupés una por condicionada (RC) que el portava a intentar evitar l'estímul.

Paral·lelament, els investigadors van descobrir que sotmetre els animals a conflictes de discriminació irresolubles podia generar trastorns anomenats neurosis experimentals: La discriminació impossible de Pavlov: Ivan Pavlov va entrenar gossos a salivar davant una llum circular (EC+) associada a aliment, i a no salivar davant una el·lipse (EC-) associada a descàrrega elèctrica. En fases posteriors, va anar deformant l'el·lipse fins a fer-la gairebé idèntica al cercle. Quan els gossos van ser incapaços de discriminar entre ambdós estímuls, van patir un col·lapse conductual: van perdre les respostes prèviament apreses i van mostrar agitació motora extrema. El laberint en T de Karn (1938): H. W.

Karn va utilitzar un laberint en T per estudiar el comportament de gats als quals permetia moviment lliure. La disposició del laberint feia que Psicologia Bàsica: Història, Mètode i Aprenentatge 22 qualsevol camí escollit retornés inevitablement l'animal al punt de partida sense opció d'èxit. Aquesta manca de control sobre el resultat va desencadenar conductes neuròtiques similars a les observades per Pavlov. Contracondicionament i dessensibilització sistemàtica Per intervenir sobre les respostes neuròtiques adquirides, Joseph Wolpe va aplicar els principis del contracondicionament.

Aquesta tècnica consisteix a associar l'estímul fòbic amb una resposta nova que sigui biològicament incompatible amb l'ansietat o la por (vegeu «Condicionament clàssic — Principis, ordre superior i contracondicionament»). Wolpe va condicionar inicialment gats en una gàbia (sala A) mitjançant una llum que anticipava una descàrrega elèctrica. Quan els gats van desenvolupar fòbia a la gàbia i al menjar que hi havia dins, va dissenyar un ambient amb quatre sales amb similituds decreixents. A la sala més allunyada de les característiques de la sala A, l'animal tolerava la situació i menjava fora de la gàbia.

De manera progressiva, Wolpe va anar acostant el menjar a l'interior de la gàbia i traslladant l'animal sala a sala fins a retornar-lo a la sala A original, aconseguint que tornés a menjar dins la gàbia condicionada. Mentre que el condicionament de la por requeria poques hores, el procés complet de dessensibilització en animals es va allargar 54 setmanes.

A partir d'aquests resultats, Wolpe va sistematitzar el tractament per a humans establint una seqüència estructurada de quatre etapes: PROCÉS Fases de la dessensibilització sistemàtica de Wolpe 1 Entrenament de relaxació Aprenentatge d'una resposta corporal incompatible amb l'ansietat 2 Jerarquia de pors Graduació detallada dels estímuls temuts de menor a major intensitat 3 Exposició en imaginació Afrontament mental dels estímuls mantenint l'estat de calma 4 Exposició en viu Contacte progressiu amb els estímuls reals sense resposta d'ansietat COMPROVA-HO 38 Quin és el principi clau pel qual la relaxació impedeix el manteniment de la fòbia durant la dessensibilització sistemàtica?

Entrenament de relaxació: s'ensenya al pacient una resposta fisiològica incompatible amb l'ansietat (generalment relaxació muscular profunda). 1 Elaboració d'una jerarquia sincera de pors: es confecciona una llista graduada de situacions que generen malestar, ordenades de menor a major intensitat. 2 Exposició en imaginació: el pacient s'exposa mentalment als ítems de la jerarquia, avançant al següent nivell només quan és capaç de mantenir la calma i la relaxació. 3 Exposició en viu: s'afronten les situacions reals de forma progressiva en el món real aplicant el control de l'ansietat après.

4 Psicologia Bàsica: Història, Mètode i Aprenentatge 23 IDEES CLAU El condicionament inhibitori requereix un context excitatiu previ per tal que el EC- senyali la no aparició de l'estímul incondicionat. El bloqueig de Kamin demostra que la contigüitat temporal no basta: l'estímul ha d'aportar informació predictiva útil i no redundant. García i Koelling van evidenciar la predisposició biològica mostrant que el gust s'associa a nàusees i els senyals audiovisuals a descàrregues elèctriques. Les neurosis experimentals (Pavlov, Karn) s'originen quan un organisme s'enfronta a discriminacions irresolubles o a una absència total de control en el medi.

Wolpe va transformar el contracondicionament animal en la dessensibilització sistemàtica humana, combinant relaxació i jerarquia d'exposició gradual. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 39. En què es diferencia el condicionament de bloqueig de Kamin del condicionament clàssic habitual? 40. Quins canals sensorials es van associar amb èxit en l'experiment d'aversió adquirida al gust de García i Koelling? 41. Quins són els quatre passos establerts per Joseph Wolpe per a la dessensibilització sistemàtica en humans? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 42. Quin paper té un estímul EC- en un procediment de condicionament inhibitori? 43.

Quina conclusió central es desprèn de l'experiment de bloqueig de Leon Kamin (1969)? 44. Què van demostrar García i Koelling respecte a la predisposició biològica a l'aprenentatge?

Senyalar l'absència de l'EI en context excitatiu a) Substituir l'estímul incondicionat en assajos excitatius b) Extingir de manera permanent totes les respostes apreses c) Augmentar la intensitat del reflex incondicionat d) La contigüitat temporal és condició suficient per associar a) Les respostes emocionals no es poden condicionar b) Els estímuls auditius sempre bloquegen els visuals c) L'estímul ha de proporcionar informació nova i no redundant d) Les rates no poden desenvolupar aversions mitjançant condicionament a) Qualsevol estímul es pot associar a qualsevol conseqüència b) El malestar intern s'associa selectivament amb el gust c) El dolor per descàrrega s'associa exclusivament amb el gust d) Psicologia Bàsica: Història, Mètode i Aprenentatge 24 45.

Com provocava Ivan Pavlov una neurosi experimental en els seus subjectes? 5 Condicionament operant — Principis, contingències i programes de reforçament EN ACABAR SABRÀS Diferenciar el condicionament instrumental de Thorndike del model skinnerià de triple contingència. Classificar correctament situacions conductuals dins la matriu de contingències de reforçament i càstig. Identificar i distingir els quatre programes de reforçament intermitent bàsics segons els seus criteris operatius. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 46 Per què un premi no sempre augmenta una conducta i com influeix l'acció prèvia del subjecte?

L'estudi de la conducta va fer un gir decisiu quan els investigadors van començar a analitzar com les accions dels organismes modifiquen el seu entorn immediat. En contrast amb els reflexos automàtics estudiats en el condicionament clàssic (vegeu «Condicionament clàssic — Principis, ordre superior i contracondicionament»), el condicionament operant investiga comportaments emesos lliurement que depenen directament de les conseqüències que generen.

Fent impossible discriminar entre un cercle i una el·lipse a) Presentant descàrregues elèctriques completament aleatòries b) Privant els animals d'aliment durant llargs períodes c) Aïllant els gossos de qualsevol contacte social d) Psicologia Bàsica: Història, Mètode i Aprenentatge 25 ESQUEMA Estructura del condicionament operant Thorndike i el condicionament instrumental Edward Thorndike, deixeble de William James i precursor del conductisme, va investigar l'aprenentatge animal mitjançant caixes problema. En aquests dispositius, col·locava gats famolencs que havien d'accionar un mecanisme senzill (una palanca o un pestell) per aconseguir obrir la porta i sortir a l'exterior.

Thorndike va descriure que la primera obertura del mecanisme succeïa per atzar. Mitjançant un procés d'assaig i error, els intents fallits es reduïen progressivament sessió rere sessió. L'animal no resolia la situació per un raonament sobtat, sinó que establia una connexió gradual entre la situació ambiental i la resposta que tenia èxit. DEFINICIÓ La Llei de l'efecte postula que aquelles respostes que van acompanyades o seguides de conseqüències satisfactòries es consoliden i tenen més probabilitat de repetir-se davant la mateixa situació, mentre que les respostes seguides de conseqüències desagradables o insatisfactòries es debiliten.

En el model teòric de Thorndike ( : Estímul, Organisme, Resposta i Conseqüència), l'organisme s'entén com una unitat psicofísica que inclou funcions fisiològiques i conscients. Si la sortida de la gàbia es bloqueja permanentment segellant la porta, la conducta adquirida desapareix amb rapidesa, la qual cosa demostra l'extinció del vincle instrumental.

Fonaments històrics Thorndike, assaig-error i efecte Triple contingència Skinner: Antecedent, Conducta, Conseqüència Procediments operants Matriu de reforçament i càstig Reforçament Positiu i negatiu (incrementa) Càstig Positiu i negatiu (redueix) Manteniment conductual Premack i programes intermitents Programes de raó Basats en respostes (RF i RV) Programes d'interval Basats en temps (IF i IV) E O R C Psicologia Bàsica: Història, Mètode i Aprenentatge 26 COMPROVA-HO 47 Quina és la diferència principal en la corba d'aprenentatge entre una resolució sobtada i l'assaig i error de Thorndike? Skinner i la triple contingència B. F.

Skinner va reformular el marc instrumental eliminant les variables internes o mentalistes de l'organisme, centrant-se exclusivament en elements observables i mesurables. Mitjançant les seves caixes d'experimentació automatitzades, va definir la triple contingència: Antecedent (A): condició o estímul ambiental present abans de l'emissió de la resposta (per exemple, un senyal acústic o lluminós). Conducta (B, Behavior): resposta motora o acció observable executada per l'organisme (accionar una palanca). Conseqüència (C): esdeveniment que segueix immediatament a la resposta i que modula la seva probabilitat d'ocurrència futura (lliurament d'aliment o supressió d'un xoc).

Esquema comparatiu de la seqüència temporal entre condicionament clàssic i operant. Per instaurar conductes noves que no formen part del repertori habitual del subjecte, Skinner va desenvolupar el procediment d'emmotllament (o shaping). Aquesta tècnica consisteix a reforçar de manera sistemàtica les aproximacions successives que s'acosten a la conducta meta, extingint simultàniament les formes de resposta prèvies o menys precises.

Tipologia de conseqüències i contingències La relació entre la resposta i el canvi ambiental es defineix a partir de dos eixos: la contingència (positiva si la resposta produeix l'aparició de l'estímul; negativa si la resposta elimina o prevé la seva aparició) i la naturalesa de l'estímul (apetitiu si l'organisme l'accepta; aversiu si el rebutja). Psicologia Bàsica: Història, Mètode i Aprenentatge 27 Taula de la matriu de contingències segons naturalesa i efecte conductual.

Procediment operant Contingència Naturalesa de l'estímul Efecte sobre la taxa de resposta Reforçament positiu Positiva (presenta estímul) Apetitiu Incrementa la conducta Càstig positiu Positiva (presenta estímul) Aversiu Disminueix la conducta Reforçament negatiu Negativa (elimina o evita estímul) Aversiu Incrementa la conducta Càstig negatiu Negativa (elimina o retira estímul) Apetitiu Disminueix la conducta ERROR FREQÜENT Confondre el reforçament negatiu amb el càstig. Tots els reforçaments sempre augmenten la taxa de resposta; el terme «negatiu» només indica que la conseqüència consisteix a retirar o suprimir un estímul aversiu, mai a debilitar la conducta.

Per analitzar i classificar qualsevol situació operant sense confondre els termes, s'aplica una seqüència estructurada de preguntes: COMPROVA-HO 48 Un conductor es posa el cinturó de seguretat per deixar de sentir el xiulet estrident del cotxe. Quin procediment és? Identificar el subjecte que aprèn i delimitar la conducta específica objecte d'estudi. 1 Determinar quina és la conseqüència directa que es deriva de la resposta. 2 Avaluar l'efecte sobre la taxa de la conducta: si augmenta es tracta de reforçament; si disminueix o se suprimeix, és càstig.

3 Verificar la relació de contingència: si la resposta provoca l'aparició de l'estímul el procediment és positiu; si la resposta retira, redueix o evita l'estímul, el procediment és negatiu. 4 Psicologia Bàsica: Història, Mètode i Aprenentatge 28 El principi de Premack David Premack va proposar un canvi radical en la concepció dels reforçadors: en lloc de considerar-los estímuls estàtics universals, els va descriure com a activitats. En observar conductes lliures en infants, va establir que les conductes es poden ordenar en una jerarquia segons la seva probabilitat d'ocurrència.

PER RECORDAR-HO El Principi de Premack afirma que qualsevol activitat d'alta probabilitat pot funcionar com a reforçador eficaç d'una activitat de baixa probabilitat quan aquesta darrera en condiciona l'accés. Segons aquesta formulació, una tasca que l'infant rebutja o executa amb baixa freqüència (com ara recollir les joguines) s'incrementarà si s'estableix que només podrà accedir a una conducta d'alta freqüència (com anar al parc o jugar a un videojoc) després d'haver-la completat. Programes de reforçament intermitent Quan un organisme rep una recompensa contínua per cada resposta, arriba ràpidament a la sacietat i perd la motivació per continuar responent.

Per mantenir l'emissió de respostes sense augmentar la quantitat de reforçador, s'utilitzen programes de reforçament intermitent, que combinen dos criteris principals: la dependència del nombre de respostes (raó) o del temps transcorregut (interval), aplicats de manera fixa o variable. Classificació dels quatre programes bàsics de reforçament intermitent. Criteri temporal o numèric Raó (controlat per nombre de respostes) Interval (controlat pel temps transcorregut) Fix (criteri constant) Raó Fixa (RF): el reforçador s'obté després d'un nombre fix i predeterminat de respostes.

Interval Fix (IF): es reforça la primera resposta emesa un cop ha transcorregut un període de temps fix des de l'últim reforçador. Variable (criteri fluctuant al voltant d'una mitjana) Raó Variable (RV): el reforçador s'administra després d'un nombre impredictible de respostes, fluctuant al voltant d'un valor mitjà. Interval Variable (IV): es reforça la primera resposta que ocorre després d'un lapse de temps impredictible que oscil·la al voltant d'una mitjana.

Psicologia Bàsica: Història, Mètode i Aprenentatge 29 Mentre que els programes de raó generen taxes de resposta molt elevades perquè la recompensa depèn exclusivament de la rapidesa de l'execució de l'organisme, els programes d'interval asseguren la persistència temporal de la conducta al llarg de sessions…