Apunts de Psicologia Bàsica I: Aprenentatge i Memòria

I 0 flashcards i 11 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS BASES PSICOLÒGIQUES DEL COMPORTAMENT: PSICOLOGIA BÀSICA I: APRENENTATGE I MEMÒRIA Grau en Psicologia Universitat Ramon Llull AprenAI 2026-2027 Apunts complets de Psicologia Bàsica I: condicionament clàssic, operant, models de Tolman, memòria de treball i oblit per a exàmens de Psicologia.

APREN.AI Índex 1 Fonaments històrics i orígens de la psicologia científica Definició, objecte i fites de la psicologia científica L'evolució dels paradigmes teòrics: de l'E-R a l'E-O-R-C Wilhelm Wundt i el naixement de l'estructuralisme a Leipzig William James i l'enfocament funcionalista Deixebles i figures clau en la consolidació internacional 2 Mètode experimental en psicologia de l'aprenentatge Criteris de la metodologia experimental i anàlisi funcional Classificació de les variables en l'experimentació Disseny clàssic: grup experimental i grup control 3 Conducta incondicionada i formes elementals d'aprenentatge Naturalesa de la conducta i concepte d'aprenentatge Patrons de comportament incondicionat: reflexos i patrons d'acció fixa La impremta (imprinting) com a aprenentatge ràpid Aprenentatge no associatiu: habituació i sensibilització Condicionament clàssic pavlovià 4 Principis i processos bàsics Orígens històrics: Ivan Pavlov i l'activitat reflexa Components bàsics del condicionament pavlovià Condicions de l'associació: principis clàssics de Pavlov Fases del condicionament: adquisició, extinció i recuperació espontània Processos perceptius: generalització i discriminació 5 Condicionament avançat i aplicacions Condicionament d'ordre superior Watson i la resposta emocional condicionada: el Petit Albert Contracondicionament i resolució de fòbies Condicionament inhibitori (EC-) Anàlisi d'estímuls i respostes en la vida quotidiana 6 Teories cognitives del condicionament clàssic i límits biològics El valor informatiu del senyal i l'efecte de bloqueig Aversió adquirida al gust i rellevància biològica La ruptura dels cànons pavlovians: el principi de preparació 7 Condicionament operant — Thorndike, Skinner i la modificació de conducta Thorndike i l'aprenentatge instrumental Apunts de Psicologia Bàsica I: Aprenentatge i Memòria 1 Skinner i la reformulació del condicionament operant L'anàlisi funcional del comportament (A-B-C) Tipus de reforçadors i tècnica de modelatge Diferències entre condicionament clàssic i operant 8 Procediments operants i programes de reforçament Contingència i procediments operants bàsics Extinció operant i limitacions del càstig Programes de reforçament: continu versus intermitent 9 Neoconductisme cognitiu — Tolman, mapes cognitius i aprenentatge social El conductisme propositiu i el model E-O-R-C Expectatives i diferenciació espacial: l'experiment del blanc i negre Aprenentatge latent i la dissociació aprenentatge-execució Inferències cognitives: l'experiment del bloqueig de la via comuna Mapes cognitius i orientació espacial De l'aprenentatge latent al modelatge social de Bandura 10 Estructures i processos de la memòria — Models i memòria de treball Naturalesa i definició del sistema mnemònic Etapes fonamentals del processament mnemònic Arquitectura estructural: el model multimagatzem La memòria sensorial i els seus registres Memòria a curt termini i memòria de treball Connexió amb la memòria a llarg termini 11 Sistemes de memòria a llarg termini i dinàmiques de l'oblit Estructura general de la memòria a llarg termini (MLT) Sistemes de memòria declarativa o explícita Memòria procedimental o implícita L'estudi experimental de la memòria associativa: Hermann Ebbinghaus Les síl·labes sense sentit com a mesura pura El mètode dels estalvis i la corba de l'oblit 12 Resum per repassar Orígens històrics i mètode científic Conducta incondicionada i aprenentatge no associatiu Condicionament clàssic (pavlovià) Condicionament operant i instrumental Cognició i memòria Cronologia bàsica Solucions de les preguntes de repàs Apunts de Psicologia Bàsica I: Aprenentatge i Memòria 2 Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Apunts de Psicologia Bàsica I: Aprenentatge i Memòria 3 1 Fonaments històrics i orígens de la psicologia científica EN ACABAR SABRÀS Distingir l'estructuralisme de Wundt del funcionalisme de James quant a objecte d'estudi i mètode emprat. Identificar els components dels paradigmes teòrics E-R, E-O-R, E-R-C i E-O-R-C. Explicar les característiques tècniques que allunyen la introspecció experimental de la mera reflexió subjectiva. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Com va aconseguir la psicologia estudiar els continguts de la ment utilitzant cronòmetres i experiments físics?

La psicologia contemporània s'entén com la disciplina dedicada a l'anàlisi rigorosa del comportament i de les operacions internes que el sustenten. La transició des de les reflexions purament filosòfiques cap a l'estatus de disciplina empírica va tenir lloc a finals del segle XIX, quan els investigadors van començar a aplicar el control experimental i el mètode científic a l'estudi de la ment humana.

ESQUEMA Estructura general de la psicologia bàsica de l'aprenentatge Fonaments i mètode Orígens científics i disseny experimental Processos no associatius Habituació i conducta reflexa bàsica Condicionament clàssic Lleis pavlovianes i associacions E-E Condicionament operant Thorndike, Skinner i control per conseqüències Cognició i memòria Mapes cognitius i magatzems de memòria Apunts de Psicologia Bàsica I: Aprenentatge i Memòria 4 Definició, objecte i fites de la psicologia científica La psicologia científica és l'estudi sistemàtic de la conducta observable i dels processos mentals subjacents en la seva interacció constant amb l'entorn.

DEFINICIÓ Conducta: conjunt d'accions, respostes i manifestacions d'un organisme que resulten directament observables, potencialment quantificables i verificables mitjançant el registre empíric. Processos mentals: activitats psíquiques internes i privades (com la percepció, l'atenció, la memòria o el pensament) que no es poden observar directament i que requereixen mètodes indirectes d'avaluació. Tota ciència estableix procediments consensuats per recopilar evidència i evitar l'autoengany. En el camp psicològic, aquest esforç s'orienta a complir quatre objectius fonamentals davant qualsevol fenomen: La gran majoria de les accions d'un organisme viu s'adquireixen al llarg del cicle vital.

Tot i que existeix una base hereditària reflectida en la conducta reflexa, prop del 90 % dels repertoris comportamentals responen a mecanismes d'aprenentatge. Per estudiar aquests fenòmens, l'experimentació de laboratori —on l'investigador manipula l'entorn per comprovar canvis conductuals— constitueix l'eina metodològica central (vegeu «Mètode experimental en psicologia de l'aprenentatge»). COMPROVA-HO 2 Quina diferència fonamental impedeix avaluar la memòria de la mateixa manera que la conducta motora?

L'evolució dels paradigmes teòrics: de l'E-R a l'E-O-R-C Al llarg de la seva història, la psicologia ha articulat diferents esquemes o marcs explicatius per vincular el medi físic i la resposta de l'organisme. L'evolució d'aquests models reflecteix el debat històric sobre si cal incloure o excloure la consciència i els processos interns en la investigació científica. Descripció: recollir dades objectives sobre com es manifesta un comportament i sota quines condicions ambientals precises apareix. 1 Explicació: formular causes i relacions teòriques integrant els fets observats amb el coneixement acumulat per la disciplina.

2 Predicció: anticipar la probabilitat que una conducta es torni a produir a partir de les variables identificades. 3 Control: modificar o regular les condicions de l'entorn per canviar el curs de la resposta conductual de manera deliberada. 4 Apunts de Psicologia Bàsica I: Aprenentatge i Memòria 5 Diagrama del processament que connecta estímul, fases internes de l'organisme i resposta. Paradigma Components Plantejament conceptual E-R Estímul Resposta Model lineal i estrictament objectiu. Connecta de forma directa l'entrada sensorial amb l'acció externa observable, rebutjant qualsevol referència a variables mentals intermèdies.

E-O-R Estímul Organisme Resposta Introdueix l'organisme com a mediador intern. Reconeix que els processos atencionals, perceptius o cognitius de l'individu transformen la informació abans d'emetre la conducta. E-R-C Estímul Resposta Conseqüència Recupera l'objectivitat externa incorporant el paper retroactiu de les conseqüències ambientals sobre l'acció emesa (precedent directe del condicionament instrumental). E-O-R-C Estímul Organisme Resposta Conseqüència Model integrador complex. Considera l'estímul extern, el processament intern de l'organisme (atenció, memòria i presa de decisions), la resposta generada i l'efecte que les conseqüències tenen sobre el sistema.

COMPROVA-HO 3 En quin sentit el model E-O-R suposa una ruptura metodològica respecte a l'esquema clàssic E-R? Wilhelm Wundt i el naixement de l'estructuralisme a Leipzig Wilhelm Wundt va fundar el primer laboratori de psicologia experimental a la Universitat de Leipzig l'any 1879. Aquest esdeveniment marca el reconeixement formal i acadèmic de la psicologia com a disciplina autònoma de la filosofia i de la fisiologia pura. Wundt pretenia disseccionar l'arquitectura de la ment imitant els procediments de la química i de la física: descompondre els compostos conscients complexos en els seus elements constituents més simples.

Per delimitar el camp de treball, Wundt va distingir rigorosament entre dos tipus de vivències humanes: Experiència immediata: vivència directa i conscient tal com es manifesta en el present davant un estímul sensorial, sense cap elaboració abstracta o reflexiva posterior. És el veritable objecte d'estudi de la psicologia wundiana. Experiència mediata: coneixement conceptual obtingut en reflexionar sobre les experiències o utilitzar instruments de mesura física externs (com fa la física clàssica en mesurar la temperatura Apunts de Psicologia Bàsica I: Aprenentatge i Memòria 6 d'un objecte en lloc de la sensació de calor).

El mètode per accedir a l'experiència immediata era la introspecció experimental. Aquest procediment no consistia en una simple autoanàlisi filosòfica informal, sinó en un examen rígid d'autoobservació en situacions de laboratori altament controlades, on es manipulaven els paràmetres de l'estímul (temps d'exposició, intensitat, distància) i es mesuraven variables objectives com els temps de reacció o els llindars sensorials. Els participants eren observadors entrenats capaços d'identificar els components bàsics de la seva consciència: Sensacions: continguts objectius de l'experiència, vinculats a les propietats directes de l'estímul físic extern.

Sentiments: components subjectius que acompanyen la sensació i que l'individu afegeix a l'acte perceptiu (qualitats com tranquil·litzador o irritant). La combinació dinàmica d'aquests elements bàsics mitjançant l'associació o síntesi creativa genera les representacions mentals complexes i les emocions.

Conscent que els processos superiors de la ment no podien reduir-se íntegrament a l'assaig individual de laboratori, Wundt va complementar la seva obra dividint la disciplina en una psicologia individual (experimental, centrada en processos bàsics com la sensació i l'atenció) i una psicologia col·lectiva o psicologia dels pobles (Völkerpsychologie), encarregada d'analitzar el llenguatge, els mites i els costums com a manifestacions dels processos mentals complexos. Esquema dels principals deixebles de Wilhelm Wundt i les seves aportacions.

Apunts de Psicologia Bàsica I: Aprenentatge i Memòria 7 ERROR FREQÜENT És un error greu descriure la introspecció de Wundt com una reflexió subjectiva o un diari lliure de pensaments. La introspecció wundiana exigia condicions estrictes de laboratori, estímuls físics calibrats, mesura cronomètrica de temps de reacció i observadors rigorosament ensinistrats per aïllar sensacions elementals sense contaminació retrospectiva. COMPROVA-HO 4 Quina distinció fonamental establia Wundt entre l'experiència immediata i l'experiència mediata?

William James i l'enfocament funcionalista En contrast amb la cerca d'estructures estàtiques pròpia de la tradició alemanya, a la Universitat de Harvard va sorgir el funcionalisme de la mà de William James, qui l'any 1875 ja havia impulsat iniciatives de demostració psicològica experimental. James va desviar l'interès cap a la finalitat pragmàtica de la ment: l'estudi de la consciència com un flux continu l'objectiu del qual és l'adaptació biològica de l'organisme al medi. Per als funcionalistes, la ment no s'ha de descompondre en peces aïllades com si fos una substància química, sinó que s'ha d'entendre en termes de funcionament global i utilitat ecològica per a la supervivència diària.

Aquest canvi d'enfocament va consolidar el model E-O-R i va obrir la recerca a metodologies noves que l'estructuralisme rebutjava: Psicologia comparada: estudi del comportament animal com a model per entendre els mecanismes d'adaptació humana. Psicologia evolutiva i diferencial: comparació sistemàtica del desenvolupament entre nens i adults, així com l'anàlisi de patrons de conducta típics enfront de perfils atípics o amb trastorns mentals. Limitació atencional i processos no conscients: reconeixement que la capacitat d'atenció té límits estrictes i que moltes informacions útils queden emmagatzemades sense un accés conscient immediat.

Criteri Estructuralisme (Wilhelm Wundt) Funcionalisme (William James) Objecte d'estudi L'estructura i els continguts elementals de la consciència (experiència immediata). La funció adaptativa i operativa de la ment i la conducta en relació amb el medi ambient. Mètode bàsic Introspecció experimental controlada en laboratori amb registres psicofísics. Pluralisme metodològic: introspecció narrativa, observació i mètode comparatiu. Apunts de Psicologia Bàsica I: Aprenentatge i Memòria 8 Criteri Estructuralisme (Wilhelm Wundt) Funcionalisme (William James) Unitat d'anàlisi Elements estàtics de la ment: sensacions i sentiments bàsics.

Operacions i actes adaptatius de l'organisme (flux continu de consciència). Finalitat principal Descobrir les lleis que regulen la connexió entre àtoms psíquics. Comprendre el servei pràctic dels processos mentals per resoldre problemes de la vida quotidiana.

Deixebles i figures clau en la consolidació internacional La formació d'investigadors en el laboratori de Leipzig va propiciar la difusió mundial de les eines de laboratori, tot i que molts dels deixebles van reorientar ràpidament els postulats originals cap a noves direccions teòriques: Edward Titchener: va traslladar els mètodes de Wundt als Estats Units i va encunyar explícitament el nom d'estructuralisme per contraposar la seva anàlisi taxonòmica de la consciència al moviment funcionalista naixent. Oswald Külpe: deixeble alemany que va portar la psicologia de Wundt als seus límits explicatius a la Universitat de Würzburg, obrint la porta a l'estudi del pensament sense imatges.

Hugo Münsterberg: va treballar a la Universitat de Harvard per coordinar el laboratori experimental impulsat per James, desenvolupant una prolífica línia de recerca aplicada. Granville Stanley Hall: format en la tradició experimental de Leipzig, va ser pioner en el desenvolupament de la psicologia evolutiva i va impulsar la creació d'estructures professionals de la disciplina (com les normatives de l'American Psychological Association). James Rowland Angell: deixeble funcionalista format a Europa que va defensar formalment una psicologia centrada en les operacions mentals i en la utilitat pràctica de la consciència per a la comunitat. Edward L.

Thorndike: va orientar l'herència funcionalista cap a la psicologia animal i l'aprenentatge mitjançant l'assaig i error, assentant les bases del paradigma E-R-C amb la formulació de la llei de l'efecte (vegeu «Condicionament operant — Thorndike, Skinner i la modificació de conducta»). Paral·lelament a aquests moviments acadèmics, altres figures clau van desenvolupar línies empíriques pròpies: Francis Galton va incorporar l'estadística i els primers tests de mesura psicològica; Théodule Ribot va defensar la independència de la psicologia experimental a França; i Ivan Pavlov va investigar la fisiologia dels reflexos.

Pavlov va anomenar l'activitat reflexa i conscient com a activitat nerviosa superior per raons de context acadèmic i polític a la Rússia tsarista i soviètica, assegurant així l'acceptació científica de les seves recerques empíriques sobre l'aprenentatge associatiu (vegeu «Condicionament clàssic pavlovià — Principis i processos bàsics»). COMPROVA-HO 5 Per quina raó històrica Pavlov utilitzava l'expressió «activitat nerviosa superior» en lloc de parlar obertament de consciència o ment? Apunts de Psicologia Bàsica I: Aprenentatge i Memòria 9 IDEES CLAU La psicologia científica es defineix com l'estudi empíric de la conducta observable i dels processos mentals interns.

Els paradigmes explicatius van progressar des de l'esquema reduccionista E-R fins a models multidimensionals com l'E-O-R-C. Wilhelm Wundt va establir el primer laboratori de psicologia experimental a Leipzig l'any 1879, fixant com a objecte l'experiència immediata mitjançant la introspecció experimental. William James va fonamentar el funcionalisme defensant que la ment i la consciència compleixen la funció biològica d'adaptar l'organisme al seu entorn. La introspecció wundiana constituïa un protocol de laboratori estricte amb estímuls calibrats i mesures fisiològiques, completat per la psicologia dels pobles per abordar la dimensió col·lectiva. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 6.

Quin paper jugaven les sensacions i els sentiments en el model analític de Wilhelm Wundt? 7. Per quines raons el funcionalisme de William James va permetre incorporar l'ús de models animals en la investigació psicològica? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 8. Quin va ser el principal objecte d'estudi de Wilhelm Wundt en el laboratori de Leipzig? 9. Com difereix el paradigma funcionalista respecte a l'estructuralisme original? 10. Quin autor va encunyar formalment el terme 'estructuralisme' per diferenciar el model de Wundt del funcionalisme?

Els processos inconscients reprimits a) La conducta manifesta operant b) L'experiència immediata de la consciència c) L'experiència mediata i el pensament reflexiu d) Rebutja l'estudi de qualsevol procés d'adaptació a) Estudia la funció adaptativa dels processos mentals b) Nega l'existència de la conducta observable c) Redueix tota la ment a sensacions estàtiques d) Granville Stanley Hall a) Oswald Külpe b) Hugo Münsterberg c) Edward Titchener d) Apunts de Psicologia Bàsica I: Aprenentatge i Memòria 10 11. Quina característica definia la introspecció experimental wundiana a Leipzig?

2 Mètode experimental en psicologia de l'aprenentatge EN ACABAR SABRÀS Diferenciar entre variable independent, variable dependent, variable de confusió i variable controlada. Formular hipòtesis experimentals afirmatives vinculant causa ambiental i efecte conductual. Identificar les funcions del grup experimental i del grup control en el disseny d'un experiment de psicologia. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 12 Com podem saber amb certesa científica si un canvi de conducta és causat per un estímul concret o per una simple casualitat ambiental?

Criteris de la metodologia experimental i anàlisi funcional La recerca en psicologia científica exigeix abandonar explicacions basades en processos mentals no observables i centrar-se en fets comprovables (vegeu «Fonaments històrics i orígens de la psicologia científica»). Autors com John B. Watson van establir que l'objectiu fonamental ha de ser la predicció i el control del comportament a partir dels estímuls externs ( ). Més endavant, B. F. Skinner va aprofundir en aquesta perspectiva mitjançant l'anàlisi funcional de la conducta, la qual cerca relacions estrictes entre un esdeveniment observable i els seus antecedents i conseqüents ambientals ( ).

En l'àmbit metodològic, cal diferenciar entre conducta i comportament. La conducta fa referència a una acció discreta i elemental d'un organisme (com ara mocar-se en públic), mentre que el comportament és un concepte més ampli format per la integració de múltiples conductes petites. Per assolir rigor, el mètode experimental es defineix per la intervenció deliberada de l'investigador en el fenomen d'estudi. Aquesta estratègia permet determinar relacions causals entre variables manipulades: un determinat estímul no simplement precedeix una resposta, sinó que n'és la causa directa si aconseguim descartar qualsevol altra influència.

Autoanàlisi lliure sense cap instrumentació a) Control rígid d'estímuls i mesura de temps de reacció b) Observació passiva de subjectes en entorns naturals c) Entrevistes obertes sobre vivències de la infantesa d) E R A B C Apunts de Psicologia Bàsica I: Aprenentatge i Memòria 11 Esquema d'una caixa d'experimentació per a l'anàlisi de la conducta. COMPROVA-HO 13 Quina és la diferència conceptual bàsica entre conducta i comportament segons la perspectiva experimental? Classificació de les variables en l'experimentació Durant una investigació es manipulen i mesuren diversos factors anomenats variables.

Conèixer la seva funció és imprescindible per estructurar correctament el disseny experimental: Variable independent (VI): és el factor o condició ambiental que l'investigador manipula de manera directa per comprovar el seu efecte. Representa la causa de la relació funcional. Variable dependent (VD): és la mesura o conducta observada el valor de la qual canvia segons la manipulació de la VI. Constitueix l'efecte produït. Variable estranya o de confusió (VE/VC): és qualsevol factor no planificat que pot influir de manera directa o indirecta en la variable dependent, distorsionant les dades.

Variable controlada: és aquell esdeveniment aliè a la relació funcional estudiada que l'experimentador manté constant o aïlla per evitar que afecti els resultats.

Tipus de variable Funció en l'experiment Com s'actua sobre ella Variable independent (VI) Causa del fenomen Es manipula activament Variable dependent (VD) Efecte o resposta Es mesura i s'enregistra Apunts de Psicologia Bàsica I: Aprenentatge i Memòria 12 Tipus de variable Funció en l'experiment Com s'actua sobre ella Variable de confusió (VE) Font d'error o biaix S'ha d'eliminar o neutralitzar Variable controlada Manteniment de condicions constants S'aïlla o s'iguala entre subjectes ERROR FREQÜENT Confondre una variable estranya o de confusió amb una variable controlada.

La variable estranya actua de forma imprevista sense que l'investigador l'hagi sotmès a cap límit, cosa que amenaça la validesa de l'estudi. Només quan aquesta variable s'identifica i es manté homogènia, fixa o igual per a tots els subjectes, passa a considerar-se pròpiament una variable controlada. COMPROVA-HO 14 Com es transforma una variable de confusió en una variable controlada dins d'un disseny d'investigació?

Disseny clàssic: grup experimental i grup control Per comprovar una hipòtesi causal, la investigació requereix comparar com a mínim dues condicions o grups d'individus: La hipòtesi d'investigació s'estableix sempre de forma afirmativa (la hipòtesi sempre és una afirmació), postulant de manera explícita que la variable independent provocarà un canvi mesurable sobre la dependent.

PROCÉS Estructura del disseny experimental estàndard 1 Hipòtesi afirmativa Formulació de la relació causal prevista 2 Manipulació de la VI Aplicació al grup experimental vs absència al grup control 3 Control de variables Aïllament i neutralització de factors estranys 4 Mesura de la VD Registre i avaluació estadística del comportament Grup experimental (GE): conjunt de subjectes als quals s'aplica el tractament o la manipulació concreta de la variable independent. 1 Grup control (GC): conjunt de subjectes sotmesos a les mateixes condicions exactes que el grup experimental, però en absència del tractament o valor actiu de la variable independent.

2 Apunts de Psicologia Bàsica I: Aprenentatge i Memòria 13 EXEMPLE En un experiment sobre memòria es vol avaluar l'eficàcia d'un fàrmac nou. Es tria a l'atzar un grup d'universitaris i se'ls aplica una avaluació prèvia de memòria, d'intel·ligència i d'expectatives. A la meitat dels participants (grup experimental) se'ls administra el fàrmac (VI), mentre que a l'altra meitat (grup control) se'ls dona un caramel com a placebo. En completar el procés, es mesura el rendiment de memòria (VD) mitjançant la mitjana estadística de cadascun dels grups per comprovar si hi ha diferències significatives.

Per assegurar el control experimental, el factor intel·ligència es converteix en una variable controlada dividint els subjectes en tres blocs homogenis (intel·ligència baixa, normal i alta). Així mateix, si es detecta que certs subjectes posseeixen unes expectatives excessivament elevades que alterarien el seu comportament típic, són eliminats per preservar l'objectivitat. Un segon cas il·lustratiu consisteix a avaluar si l'estat d'ànim positiu fomenta la generositat. En aquest cas, els subjectes resolen problemes davant una pantalla.

Al grup experimental se li administra reforç verbal lloant el seu èxit abans de sortir («ho estàs fent molt bé»), manipulant així l'estat d'ànim (VI), mentre que al grup control no rep aquests elogis. En demanar-los en sortir una aportació econòmica voluntària per a una col·lecta, es comptabilitzen les donacions (VD) per avaluar l'efecte real de la manipulació causal. COMPROVA-HO 15 Quina és la funció clau del grup de control respecte a les conclusions causals de la investigació? IDEES CLAU El mètode experimental té com a meta establir relacions causals directes entre estímuls manipulats i respostes mesurades.

La variable independent (VI) actua com a causa manipulada activament, mentre que la variable dependent (VD) és l'efecte conductual mesurat. Les variables estranyes o de confusió han de ser neutralitzades transformant-se en variables controlades per preservar la validesa de l'estudi. Un disseny estàndard compara un grup experimental (GE), que rep la manipulació de la VI, amb un grup control (GC), que serveix com a línia base. Tota hipòtesi de recerca en aquest context metodològic s'ha d'enunciar de forma explícitament afirmativa. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 16. Per què cal formular la hipòtesi d'un experiment de forma afirmativa? 17.

Quin paper tenen les dades mitjanes en la comparació entre el grup experimental i el grup de control? Apunts de Psicologia Bàsica I: Aprenentatge i Memòria 14 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 18. Com es defineix la variable independent (VI) en un disseny experimental? 19. Quina característica distingeix el grup experimental del grup control? 20. Què ocorre quan s'aïlla i es manté constant una variable estranya? 21. Quina és la regla clau en formular una hipòtesi experimental? 3 Conducta incondicionada i formes elementals d'aprenentatge EN ACABAR SABRÀS Distingir entre conductes innates incondicionades i processos d'aprenentatge conductual.

Diferenciar els reflexos simples dels patrons fixos d'acció i conèixer el funcionament de la impremta. Comparar l'habituació i la sensibilització com a formes d'aprenentatge no associatiu. Discriminar funcionalment l'habituació respecte de la fatiga muscular i l'adaptació sensorial. L'element no previst que altera la recerca. a) El conjunt de subjectes que no rep tractament. b) La resposta conductual registrada com a conseqüència. c) El factor manipulat per l'experimentador com a causa. d) Presenta més variables de confusió sense controlar. a) Està format exclusivament per subjectes voluntaris eliminats. b) No permet el mesurament de la variable dependent.

c) Rep la manipulació activa de la variable independent. d) Invalida automàticament la hipòtesi formulada. a) Esdevé una variable controlada en l'experiment. b) Es transforma en una variable dependent addicional. c) Passa a actuar com a variable independent secundària. d) Ha de redactar-se sempre en forma afirmativa. a) Ha d'ometre la presència de la variable dependent. b) Ha de plantejar-se en format d'interrogant obert. c) Només és vàlida si no contempla grup de control.

d) Apunts de Psicologia Bàsica I: Aprenentatge i Memòria 15 PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 22 Per què quan vivim a prop d'una estació de tren acabem per no sentir el soroll continuat dels combois, però ens sobresaltem immediatament si algú fa un crit fort? Naturalesa de la conducta i concepte d'aprenentatge L'adaptació eficaç de qualsevol ésser viu al seu entorn requereix dues capacitats bàsiques: captar els canvis del medi extern i desplegar respostes idònies per afavorir la supervivència. L'estudi del comportament analitza tant les accions quotidianes com les destreses que permeten desenvolupar-se en el dia a dia, des de tasques manuals com cuinar o rentar fins a activitats complexes com conduir.

Des de la perspectiva conductual, l'aprenentatge és un canvi relativament permanent del comportament provocat per l'experiència i la interacció directa amb el medi. Aquesta definició descarta canvis transitoris deguts a estats temporals de l'organisme i processos maduratius. Per exemple, el fet que un infant comenci a caminar no es considera un aprenentatge conductual estricte, sinó una conseqüència directa de la maduració fisiopsicològica. DEFINICIÓ L'aprenentatge implica una transformació potencial o observable de la conducta mitjançant la pràctica o l'experiència repetida, diferenciant-se de les respostes innates o biològicament determinades.

Mentre que el condicionament associatiu crea noves connexions entre estímuls o entre respostes i estímuls (vegeu «Condicionament clàssic pavlovià — Principis i processos bàsics» i «Condicionament operant — Thorndike, Skinner i la modificació de conducta»), existeixen conductes que no requereixen experiència prèvia, així com formes molt bàsiques de modificació conductual lliures d'associacions. COMPROVA-HO 23 Per quina raó el fet que un nadó comenci a caminar no es defineix pròpiament com un aprenentatge des del conductisme?

Patrons de comportament incondicionat: reflexos i patrons d'acció fixa Els organismes disposen d'un repertori de conductes no apreses que faciliten la supervivència immediata enfront d'esdeveniments del medi: Reflex incondicionat: constitueix la unitat de conducta innata més simple. Es tracta d'una resposta automàtica, involuntària i invariable davant d'un estímul específic. No depèn de coneixements previs i és compartida per tots els membres de l'espècie. Exemples evidents en humans són el reflex patel·lar o sacsejada del genoll, el parpelleig defensiu, la dilatació pupil·lar davant la llum i la retirada immediata de la mà en contacte amb un estímul dolorós.

Patrons fixos d'acció (instints): són cadenes o seqüències estereotipades de conductes complexes i específiques de l'espècie. S'activen de manera automàtica mitjançant un estímul senyal o desencadenant concret. Dins d'aquest grup s'inclouen els rituals d'aparellament, els patrons migratoris, les respostes defensives organitzades i la cura de la progènie. Apunts de Psicologia Bàsica I: Aprenentatge i Memòria 16 Aquests mecanismes permeten reaccions ràpides i estables sense necessitat de passar per un aprenentatge previ.

ESQUEMA Conducta incondicionada innata La impremta (imprinting) com a aprenentatge ràpid La impremta és una forma primerenca d'aprenentatge característica de determinades espècies animals (gairebé inexistent en humans) que permet establir l'aferrament filial. Aquest fenomen succeeix durant un interval temporal restringit anomenat període crític. Durant aquesta fase, les cries extreuen informació visual o auditiva del seu entorn immediat per reconèixer la figura d'aferrament, mostrant una conducta de seguiment persistent. Aquesta resposta és altament resistent a l'extinció i manté efectes duradors durant la vida adulta.

Si durant aquest període crític el primer ésser que veu una cria d'ànec és un ésser humà, la cria prendrà aquesta figura com a progenitor i el seguirà contínuament, evidenciant que l'estímul senyal desencadenant pot desviar-se en condicions particulars. COMPROVA-HO 24 Quina condició temporal és imprescindible perquè es produeixi el fenomen de la impremta? Aprenentatge no associatiu: habituació i sensibilització L'aprenentatge preassociatiu o no associatiu consisteix en una modificació de la intensitat d'una resposta reflexa deguda a l'exposició repetida a un estímul únic, sense que s'estableixi cap vincle entre dos estímuls o entre una conducta i les seves conseqüències.

Aquests mecanismes regulen quins estímuls del medi cal atendre i quins es poden descartar. Es distingeixen dues manifestacions oposades: Comportament innat Respostes no apreses biològicament determinades Reflex incondicionat Resposta simple, ràpida i automàtica Patró fix d'acció Seqüència complexa i estereotipada d'espècie Habituació: descens progressiu de la magnitud d'una resposta innata quan l'estímul desencadenant es presenta repetidament. Evita el desgast de respondre a estímuls innocus o irrellevants de manera continuada.

1 Sensibilització: increment en la magnitud de la resposta reflexa davant l'aparició repetida d'un estímul, sovint d'alta intensitat, nociu o amb forta càrrega biològica. Un exemple clar és el plor reiterat d'un nadó, que intensifica l'atenció i la reacció d'alerta dels progenitors, tot i que amb fills posteriors la repetició continuada pugui derivar en habituació.

2 Apunts de Psicologia Bàsica I: Aprenentatge i Memòria 17 Aspecte Habituació Sensibilització Efecte sobre la resposta Decrement progressiu de la intensitat Increment o exageració de la resposta Funció biològica Ignorar estímuls ambientals no rellevants Reaccionar eficaçment davant d'estímuls rellevants o d'amenaça Naturalesa del canvi Sistema nerviós central (no associatiu) Sistema nerviós central (no associatiu) PROCÉS Procés d'aprenentatge no associatiu 1 Estímul ambiental repetit Presentació continuada d'un estímul sense associacions 2 Processament central Avaluació de la rellevància pel sistema nerviós 3 Habituació o Sensibilització Decrement (innocu) o increment (amenaça) de la resposta ERROR FREQÜENT Confondre l'habituació amb la fatiga muscular o l'adaptació sensorial.

La fatiga és un esgotament perifèric dels músculs per esforç físic, i l'adaptació sensorial és una reducció temporal de la sensibilitat en els receptors dels sentits (per exemple, deixar de notar una olor forta). En canvi, l'habituació és un canvi central del sistema nerviós: els receptors continuen registrant l'estímul i els músculs mantenen intacta la capacitat motora, però el processament central redueix la resposta. COMPROVA-HO 25 Si un organisme deixa de respondre a un soroll sobtat, com descartaries que sigui degut a fatiga muscular?

Apunts de Psicologia Bàsica I: Aprenentatge i Memòria 18 IDEES CLAU L'aprenentatge conductual és una modificació relativament permanent del comportament fruit de l'experiència, descartant canvis per maduració o estats transitoris. Els reflexos incondicionats són respostes innates simples i automàtiques, mentre que els patrons fixos d'acció són cadenes complexes de conductes universals de l'espècie disparades per un estímul senyal. La impremta és una modificació ràpida i duradora d'aferrament que té lloc de manera exclusiva en un període crític primerenc.

L'habituació i la sensibilització són formes d'aprenentatge no associatiu que alteren la intensitat de la resposta reflexa sense formar noves associacions d'estímuls. L'habituació és un fenomen d'origen central que es distingeix clarament tant de la fatiga muscular com de l'adaptació sensorial perifèrica. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 26. En què es diferencia un reflex incondicionat d'un patró fix d'acció? 27. Quina diferència funcional existeix entre l'adaptació sensorial i l'habituació? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 28. Quina és la definició bàsica d'aprenentatge des de l'enfocament conductual? 29. Quina característica defineix els patrons fixos d'acció? 30.

En quin interval té lloc el procés de la impremta? Un canvi permanent causat per l'experiència prèvia. a) Un canvi transitori degut a la maduració biològica. b) Una resposta reflexa automàtica i invariable. c) Una seqüència estereotipada activada per instint. d) Són processos sensorials que redueixen el dolor. a) Són conductes individuals apreses per assaig. b) Són respostes voluntàries sense base biològica. c) Són seqüències estereotipades pròpies de l'espècie. d) Només davant d'estímuls de perill nociu. a) Durant tota l'etapa adulta. b) Únicament després de l'adolescència. c) En un període crític inicial delimitat. d) Apunts de Psicologia Bàsica I: Aprenentatge i Memòria 19 31.

Com actua l'habituació davant de la repetició d'un estímul innocu? Genera un esgotament de les fibres musculars. a) Disminueix la intensitat de la resposta reflexa. b) Bloqueja completament els receptors sensorials. c) Incrementa notablement la resposta reflexa. d) Apunts de Psicologia Bàsica I: Aprenentatge i Memòria 20 4 Principis i processos bàsics EN ACABAR SABRÀS Identificar els cinc components essencials d'un disseny de condicionament clàssic (EI, RI, EN, EC i RC). Explicar els tres requisits clàssics postulats per Pavlov per aconseguir l'enllaç associatiu. Distingir entre els processos perceptius de generalització i discriminació d'estímuls.

Analitzar la corba d'adquisició, extinció i recuperació espontània argumentant el caràcter inhibitori de l'extinció. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 32 Per què salivem en olorar menjar abans fins i tot de tastar-lo o veure'l? El condicionament clàssic o pavlovià constitueix una de les bases fonamentals de la psicologia de l'aprenentatge. Mitjançant aquest mecanisme reflex, els organismes desenvolupen respostes adaptatives davant d'indicadors ambientals predictius, connectant funcionalment l'estimulació externa amb la seva regulació fisiològica.

Condicionament clàssic pavlovià 4 Principis i processos bàsics 5 Condicionament avançat i aplicacions Apunts de Psicologia Bàsica I: Aprenentatge i Memòria 21 ESQUEMA Estructura del condicionament pavlovià bàsic Orígens històrics: Ivan Pavlov i l'activitat reflexa A principis del segle XX (cap a l'any 1900), el fisiòleg rus Ivan Pavlov va iniciar les seves recerques estudiant la fisiologia del sistema digestiu, treball pel qual va rebre el Premi Nobel el 1904.

Durant les seves observacions sobre el reflex de salivació en gossos de laboratori, Pavlov va comprovar que els animals no salivaven únicament davant del contacte directe amb l'aliment, sinó també davant d'estímuls previs associats a la seva arribada. Per raons de context acadèmic i polític a Rússia, Pavlov va evitar emprar el concepte subjectiu de «consciència» —terme habitual en la psicologia experimental de Wilhelm Wundt o William James (vegeu «Fonaments històrics i orígens de la psicologia científica»)—.

En el seu lloc, va anomenar aquest conjunt de respostes reflexives apreses com a activitat nerviosa superior, referint-se a la capacitat del sistema nerviós per establir noves connexions temporals amb el medi extern. Aquest corrent s'emmarca en l'escola reflexològica russa iniciada per Ivan Sechenov, qui defensava que tota acció psíquica es pot reduir a moviment muscular i que la conducta humana és una reacció reflexa continuada als estímuls del medi intern i extern.

Els reflexos innats (vegeu «Conducta incondicionada i formes elementals d'aprenentatge») resulten insuficients a mesura que els éssers vius es tornen més complexos; per sobreviure, requereixen mecanismes capaços d'obtenir i integrar informació contextual nova. COMPROVA-HO 33 Per quina raó Pavlov va emprar la denominació d'«activitat nerviosa superior» en lloc de parlar de «consciència»?

Origen teòric Activitat nerviosa superior i reflexologia Components EI, RI, EN, EC i RC Condicions associatives Contigüitat, freqüència i intensitat Dinàmica temporal Adquisició, extinció i recuperació Processos perceptius Generalització i discriminació Apunts de Psicologia Bàsica I: Aprenentatge i Memòria 22 Components bàsics del condicionament pavlovià Per implementar el seu dispositiu experimental, Pavlov col·locava els gossos aïllats en un arnès de subjecció, connectant una cànula a la glàndula salival per mesurar amb precisió la quantitat de saliva secretada davant de diverses combinacions estimulessis. Esquema del dispositiu experimental de Pavlov per al registre salival reflex.

El procediment implica cinc elements cardinals que interactuen entre si al llarg de l'aprenentatge: Estímul incondicionat (EI): estímul biològicament rellevant que desencadena de forma innata i automàtica una resposta específica sense necessitat d'aprenentatge previ (per exemple, el menjar o un estímul apetitiu). Resposta incondicionada (RI): reacció fisiològica reflexa, involuntària i no apresa provocada de manera natural per l'aparició de l'EI (com la salivació davant l'aliment). Estímul neutre (EN): senyal ambiental que, abans del condicionament, no genera per si mateix la resposta objecte d'estudi (per exemple, el so d'una campana o un to acústic respecte a la salivació).

Estímul condicionat (EC): estímul originalment neutre que, després d'associar-se reiteradament amb l'estímul incondicionat, adquireix la capacitat de provocar una reacció reflexa similar per si sol. Resposta condicionada (RC): manifestació reflexa apresa que s'emet davant la presentació aïllada de l'estímul condicionat (com la salivació desencadenada pel so de la campana).

Element Naturalesa Paper funcional Exemple clàssic EI Incondicionada (innata) Desencadena el reflex primari biològic Menjar a la boca RI Incondicionada (automàtica) Resposta fisiològica directa a l'EI Salivació davant l'aliment EN Neutra (inicial) No suscita la resposta reflexa diana So d'una campana Apunts de Psicologia Bàsica I: Aprenentatge i Memòria 23 Element Naturalesa Paper funcional Exemple clàssic EC Condicionada (adquirida) Senyal que anticipa l'aparició de l'EI So de la campana (post- aprenentatge) RC Condicionada (apresa) Reacció anticipatòria provocada per l'EC Salivació davant el so DEFINICIÓ El condicionament clàssic és un procés d'aprenentatge associatiu mitjançant el qual un estímul originalment neutre que acompanya o precedeix sistemàticament un estímul incondicionat adquireix valor de senyal anticipatori, passant a desencadenar per si sol una resposta reflexa condicionada.

Condicions de l'associació: principis clàssics de Pavlov Segons els plantejaments originals de Pavlov, perquè s'estableixi un enllaç ferm entre l'estímul neutre i l'estímul incondicionat han de complir-se tres condicions d'associació bàsiques: COMPROVA-HO 34 Quines tres condicions va postular Pavlov com a requisits indispensables per a l'associació entre estímuls?

Fases del condicionament: adquisició, extinció i recuperació espontània L'evolució temporal de la resposta condicionada passa per diverses etapes dinàmiques clarament diferenciades a nivell experimental: Contigüitat temporal: l'estímul neutre i l'estímul incondicionat s'han de presentar amb una proximitat temporal estricta (habitualment l'EN precedeix breument l'EI) perquè s'estableixi el vincle d'avís. 1 Freqüència de repeticions: cal un nombre reiterat d'aparellaments conjunts entre ambdós estímuls per consolidar l'enllaç reflexiu en l'organisme.

2 Intensitat de l'estímul: tant l'estímul que es condiciona com l'incondicionat han de posseir una magnitud física suficient per ser captats adequadament pels receptors sensorials de l'organisme. 3 Apunts de Psicologia Bàsica I: Aprenentatge i Memòria 24 Gràfica de la força de resposta durant adquisició, extinció i recuperació. PROCÉS Fases dinàmiques de la resposta condicionada Durant l'adquisició, es produeix l'aparellament sistemàtic entre l'EC i l'EI. A mesura que augmenten els assajos d'adquisició, la força de la resposta condicionada creix notablement, guanyant en regularitat, rapidesa d'emissió i magnitud fins a assolir una asímptota màxima d'aprenentatge.

Si posteriorment es presenten assajos repetits de l'estímul condicionat en solitari (EC sense EI), es desencadena el procés d'extinció. La força de la resposta condicionada comença a decréixer progressivament fins a desaparèixer per complet de la conducta observable. ERROR FREQÜENT Un error habitual a l'examen és considerar que l'extinció equival a oblidar o esborrar l'aprenentatge previ. L'extinció no és oblit ni desaprenentatge, sinó un nou aprenentatge inhibitori en què l'organisme aprèn que la relació predictiva anterior entre l'EC i l'EI ha deixat de funcionar.

Fase prèvia L'EI produeix RI i l'EN no genera resposta 1 Adquisició Aparellaments repetits d'EC amb l'EI 2 Extinció Presentació de l'EC en solitari sense l'EI 3 Pausa temporal Període de repòs sense cap assaig estimulessis 4 Recuperació espontània Reaparició sobtada de la RC davant l'EC 5 Apunts de Psicologia Bàsica I: Aprenentatge i Memòria 25 La prova irrefutable d'aquesta naturalesa inhibitòria és la recuperació espontània: després d'haver extingit completament una resposta condicionada i deixar transcórrer un període de descans (pausa temporal sense presentació d'estímuls), la reintroducció de l'EC fa que la RC reaparegui de manera automàtica, tot i que amb una magnitud inicialment menor a la de la fase d'adquisició.

Processos perceptius: generalització i discriminació Un cop adquirit el reflex condicionat, la conducta de l'organisme davant d'altres senyals del medi queda regulada per dos processos contraposats i complementaris: La generalització de l'estímul és la tendència de l'organisme a emetre la mateixa resposta condicionada davant d'estímuls que mantenen una semblança qualitativa o quantitativa amb l'estímul condicionat original. Per exemple, si s'ha condicionat la salivació d'un gos amb la nota «la» tocada al piano, l'animal també salivarà si posteriorment s'emet la nota «sol». Com més gran sigui la semblança perceptiva amb l'estímul d'entrenament, més intensa serà la resposta emesa.

En contrast, la discriminació d'estímuls és el procés mitjançant el qual l'organisme aprèn a respondre de manera selectiva únicament davant de l'estímul condicionat exacte, inhibint l'emissió de la resposta davant d'estímuls similars. S'aconsegueix presentant de forma aparellada l'EC amb l'EI mentre que els estímuls similars es presenten sempre en solitari (sense l'estímul incondicionat), ensenyant a l'animal quan és adaptatiu respondre i quan no. COMPROVA-HO 35 Què demostra el fenomen de la recuperació espontània sobre la naturalesa de l'extinció?

IDEES CLAU Ivan Pavlov va emprar la denominació d'activitat nerviosa superior per estudiar els reflexos condicionats evitant el terme subjectiu de consciència. El paradigma clàssic connecta un estímul incondicionat (EI) i la seva resposta incondicionada (RI) amb un estímul neutre (EN) que esdevé estímul condicionat (EC) generant una resposta condicionada (RC). Els principis associatius originals de Pavlov requereixen contigüitat temporal, freqüència d'aparellaments i una intensitat perceptiva suficient dels estímuls. La generalització estes la resposta reflexa a estímuls similars, mentre que la discriminació permet restringir la conducta únicament a l'estímul predictiu exacte.

L'extinció no constitueix oblit ni destrucció del vincle previ, sinó un aprenentatge inhibitori actiu evidenciat per la recuperació espontània després d'una pausa temporal. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 36. Com es transforma un estímul neutre (EN) en un estímul condicionat (EC)? 37. En què es distingeixen funcionalment la generalització i la discriminació? Apunts de Psicologia Bàsica I: Aprenentatge i Memòria 26 CONDICIONAMENT CLÀSSIC PAVLOVIÀ 5 Condicionament avançat i aplicacions EN ACABAR SABRÀS Distingir el procediment del condicionament de segon ordre respecte al primer ordre. Explicar el mecanisme del contracondicionament per a la modificació de fòbies.

Diferenciar un estímul inhibitori (EC-) de l'extinció simple d'una resposta. Identificar els elements E-R condicionats en situacions quotidianes. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 38 Com pot un estímul provocar-nos por si mai no ens ha causat directament cap dany físic? Condicionament d'ordre superior El condicionament pavlovià no es limita a emparellar un estímul neutre amb un de biològicament significatiu (vegeu «Condicionament clàssic pavlovià — Principis i processos bàsics»).

En el condicionament d'ordre superior o de segon ordre, un estímul neutre adquireix valor de senyal associant-se directament a un estímul prèviament condicionat sense necessitat que l'estímul incondicionat original torni a aparèixer. Aquest procediment s'estructura en dues fases ben diferenciades. En la primera fase es consolida un condicionament de primer ordre típic: un primer estímul neutre ( ) s'emparella amb un estímul incondicionat (EI) fins a convertir-se en estímul condicionat ( ), capaç d'elicitat la resposta condicionada (RC). En la segona fase, un nou estímul neutre ( ), com ara una llum potent, es presenta sistemàticament precedint el (per exemple, un so).

Com a resultat d'aquesta associació repetida, el segon estímul es transforma en un estímul condicionat de segon ordre ( ) que desencadena per si mateix la mateixa RC.

PROCÉS Fases del condicionament de segon ordre 1 Condicionament primer ordre Emparellament repetit de l'estímul neutre 1 amb l'EI fins a obtenir la RC 2 Associació de segon ordre Presentació del nou estímul neutre 2 precedint directament l'EC1 3 Consolidació de l'EC2 L'EC2 provoca la resposta condicionada sense haver contactat mai amb l'EI Fase del procés Associació d'estímuls Efecte o resultat Primer ordre (aprenentatge primari) Segon ordre (aprenentatge derivat sense EI) EN 1 EC 1 EN 2 EC 1 EC 2 EN + 1 EI RI EC 1 RC EN + 2 EC 1 RC EC 2 RC Apunts de Psicologia Bàsica I: Aprenentatge i Memòria 27 Aquest fenomen posseeix un gran valor adaptatiu i té el seu àmbit principal d'aplicació en l'adquisició del llenguatge, així com en la gènesi de reaccions emocionals i respostes fòbiques complexes que aparentment no tenen contacte directe amb cap perill innat.

COMPROVA-HO 39 Quina condició fa que un estímul es consideri condicionat de segon ordre en lloc de primer ordre? Watson i la resposta emocional condicionada: el Petit Albert John B. Watson va defensar una transformació radical de la disciplina criticant la psicologia del període precedent (1810-1910 aprox.), rebutjant l'estudi de la consciència i les explicacions subjectives. Watson va definir la psicologia com la branca de la ciència natural dedicada a l'activitat i la conducta humana, fixant com a metes teòriques la predicció i el control del comportament mitjançant l'anàlisi de relacions estímul-resposta (E-R).

Watson va traslladar els principis descoberts per Pavlov a les conductes humanes. En el cèlebre experiment amb el Petit Albert, Watson va aplicar el condicionament clàssic per demostrar l'origen adquirit de les respostes de por davant d'estímuls inicialment neutres com un ratolí blanc.

CAUSES I CONSEQÜÈNCIES Ratolí blanc inicial (EN) Estímul neutre que genera curiositat sense reaccions de por innates Soroll violent metàl·lic (EI) Estímul incondicionat que provoca sobresalt i angoixa automàtica Fòbia adquirida del Petit Albert Ratolí blanc com a EC El contacte visual amb el rosegador desencadena plor desconsolat Resposta emocional condicionada Demostració de l'origen adquirit i ambiental de les fòbies humanes A l'inici, el ratolí blanc constituïa un estímul neutre (EN) que no generava atenció defensiva ni sobresalt en l'infant. En canvi, la producció d'un soroll sobtat i estridents actuava com a EI, provocant una RI reflexa de por i sobresalt.

Després de diverses associacions conjuntes entre el ratolí i el so violent, el rosegador es va convertir en un EC capaç de provocar plor i angoixa (RC). Watson va plantejar que la conducta complexa podia estructurar-se mitjançant cadenes consecutives d'estímuls i respostes ( ), com passa en les rutines matinals que s'inicien amb un sol so despertador. Contracondicionament i resolució de fòbies El contracondicionament és un procediment terapèutic derivat del condicionament responent en el qual una resposta condicionada específica és substituïda per una resposta nova incompatible o contradictòria amb l'anterior.

Un organisme no pot romandre en dos estats fisiològics oposats de manera simultània: és inviable experimentar tensió muscular i calma alhora. E 1 R 1 R 2 R 3 Apunts de Psicologia Bàsica I: Aprenentatge i Memòria 28 Aquest mètode s'aplica per transformar pors o estats d'ansietat en respostes de tranquil·litat, o per substituir reaccions d'hostilitat per simpatia i comoditat. Tanmateix, constitueix un tipus d'aprenentatge notablement lent: instaurar una fòbia o una aversió sol ser molt més ràpid que no pas desarticular-la mitjançant contracondicionament. EXEMPLE Si una persona pateix fòbia als ascensors per haver-hi quedat tancada durant hores, l'adquisició de la por va ser ràpida.

Superar-la requereix emparellar l'estímul de l'ascensor amb estímuls agradables capaços d'induir relaxació de forma progressiva fins a canviar completament la seva resposta condicionada. En el laboratori es pot comprovar presentant un estímul dolorós o defensiu sobre una resposta prèviament apresa, tal com s'il·lustra en l'esquema següent: Esquema de contracondicionament substituint salivació per una resposta defensiva. En l'àmbit clínic infantil o educatiu, el contracondicionament es dissenya associant l'estímul temut (EC) amb un nou estímul incondicionat agradable ( ), com el menjar o la xocolata, que provoca de manera natural una resposta incondicionada de relaxació i benestar ( ).

EI RI Apunts de Psicologia Bàsica I: Aprenentatge i Memòria 29 Esquema de contracondicionament d'una fòbia associant rata amb xocolata. Aquest procediment es fa servir igualment per reduir l'angoixa en entorns mèdics, vinculant la sala d'espera (anteriorment associada a una punxada desagradable) amb vivències gratificants per instaurar tranquil·litat. Apunts de Psicologia Bàsica I: Aprenentatge i Memòria 30 Esquema clínic de contracondicionament davant l'angoixa en sales d'espera. COMPROVA-HO 40 Per què cal triar una resposta fisiològicament oposada en un procediment de contracondicionament?

Condicionament inhibitori (EC-) Mentre que el condicionament excitatori ensenya que un determinat succés ambiental s'acosta, el condicionament inhibitori consisteix a aprendre que una resposta prèviament consolidada s'ha de retenir o no s'ha d'executar sota certes circumstàncies contextuals específiques. En el condicionament inhibitori, l'EC- assenyala específicament l'absència o no aparició de l'EI dins d'un context excitatori. Per tant, per poder establir un senyal inhibitori és imprescindible que hi hagi prèviament una expectativa activa d'aparició de l'estímul incondicionat generada per un estímul condicionat excitatori ( ).

DEFINICIÓ Un estímul compost és la combinació simultània de dos o més estímuls que actuen com una sola unitat de senyalització davant el subjecte (com la presentació simultània d'un i un ). L'entrenament inhibitori es desenvolupa alternant dos tipus d'assaigs: EC+ EC+ EC Apunts de Psicologia Bàsica I: Aprenentatge i Memòria 31 Assaigs excitatoris: Es presenta l'estímul excitatori acompanyat de l'incondicionat ( ), mantenint activa l'expectativa de l'esdeveniment. Assaigs inhibitoris amb estímul compost: Es presenten conjuntament l'estímul excitatori i l'inhibitori sense l'incondicionat ( ).

Com a resultat d'aquesta combinació, l' adquireix la capacitat de frenar o disminuir la resposta condicionada ( ). Un exemple clar en la vida quotidiana és un semàfor en vermell (senyal excitatori que indica frenar): si un agent de trànsit fa senyals d'avançar (aparició de l'autoritat com a ), s'inhibeix de manera immediata la resposta condicionada de frenada. ERROR FREQÜENT Confondre l'extinció clàssica amb el condicionament inhibitori ( ). En l'extinció simple, l'EC es presenta repetidament sol sense cap estímul afegit, cosa que debilita gradualment la resposta per omissió continuada de l'EI.

En canvi, el condicionament inhibitori requereix un estímul específic nou ( ) que assenyala activament l'absència de l'EI dins d'un context d'excitació. Recorda a més que la recuperació espontània d'una RC després d'un període de descans demostra que l'extinció no és oblit sinó un nou aprenentatge inhibitori. COMPROVA-HO 41 Quina és la condició bàsica indispensable perquè un estímul neutre esdevingui un EC-? Anàlisi d'estímuls i respostes en la vida quotidiana El condicionament responent i emocional regula nombroses conductes en el dia a dia, tant en respostes fisiològiques senzilles com en reaccions emocionals o afectives.

Analitzar aquests fenòmens requereix separar amb precisió quins elements són innats i quins han estat apresos per associació repetida.

Cas quotidià Estímul Incondicionat (EI) Estímul Condicionat (EC) Resposta Condicionada (RC) Por als gossos Soroll fort o amenaça innata (EI) Gos inofensiu (EC) Temor o sobresalt condicionat (RC) Atracció o fetitxisme Cos nu o contacte íntim (EI) Peça de vestir concreta (EC) Excitació sexual (RC) Reacció d'afecte Bes apassionat (EI) Alè de ceba de la parella (EC) Excitació davant l'aroma (RC) Salivació anticipatòria Gust àcid de la llimona a la boca (EI) Imatge d'un got de llimonada (EC) Salivació en veure la foto (RC) Por al càstig Acció física de pegar (EI) La corretja d'un cinturó (EC) Temor a la sola vista del cinturó (RC) EC + EI [EC + + EC ] Abs ncia d'EI e ˋ EC RC EC EC EC Apunts de Psicologia Bàsica I: Aprenentatge i Memòria 32 Distingir entre l'EC i la RC evita confusions freqüents en l'avaluació psicològica: l'estímul condicionat és sempre la senyal física ambiental (com la imatge o el cinturó), mentre que la resposta condicionada és la reacció orgànica apresa (la salivació o el sentiment de por) que s'executa davant d'aquesta senyal.

IDEES CLAU En el condicionament d'ordre superior, un estímul neutre adquireix capacitat evocadora associant-se directament amb un EC previ, sense necessitar l'EI original. L'experiment de Watson amb el Petit Albert va demostrar empíricament que fòbies i pors humanes davant d'estímuls neutres són respostes emocionals adquirides. El contracondicionament reemplaça una resposta condicionada prèvia per una de nova que resulta incompatible biològicament o conductualment. Un estímul inhibitori ( ) prediu específicament la no aparició d'un EI dins d'un context excitatori previ.

La recuperació espontània posa de manifest que l'extinció no equival a l'oblit o destrucció del reflex, sinó a un procés actiu d'aprenentatge inhibitori. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 42. Com s'estructura un disseny experimental per transformar una resposta de por a un animal en una reacció de calma mitjançant contracondicionament? 43. Per què un estímul neutre no pot convertir-se en un senyal inhibitori ( ) si no hi ha un context excitatori previ? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 44. Com va denominar Pavlov l'estudi dels reflexos apresos per motius de context acadèmic i polític? 45.

Quin element desencadena una reacció reflexa automàtica sense necessitat de cap entrenament previ? 46. Quin fenomen evidencia directament que l'extinció no equival a l'oblit d'una associació? EC EC Conductisme propositiu a) Activitat nerviosa superior b) Aprenentatge per assaig i error c) Psicologia de la consciència d) Estímul incondicionat a) Estímul generalitzat b) Estímul neutre c) Estímul condicionat d) La discriminació perceptiva a) La intensitat de l'estímul b) La recuperació espontània c) La contigüitat temporal d) Apunts de Psicologia Bàsica I: Aprenentatge i Memòria 33 47. Com s'anomena la resposta davant d'estímuls…