Teixit ossi i sistema esquelètic: apunts d'Anatomia

I 0 flashcards i 4 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS ANATOMOFISIOLOGI A 1 Grau en Nutrició Humana i Dietètica Universitat Ramon Llull AprenAI 2026-2027 Apunts complets d'Anatomofisiologia sobre el sistema esquelètic: estructura de l'os llarg, histologia, osteogènesi, homeòstasi del calci i fractures.

APREN.AI Índex 1 Organització anatòmica i estructura de l'os llarg El sistema esquelètic com a conjunt d'òrgans Morfologia macroscòpica de l'os llarg Cobertures i vascularització òssia 2 Histologia òssia: composició de la matriu, llinatges cel·lulars i organització tisular Composició fisicoquímica de la matriu òssia Tipus cel·lulars de l'estrat ossi Arquitectura de l'os compacte i l'os esponjós 3 Osteogènesi, creixement ossi i diagnòstic gammagràfic Tipus d'ossificació durant el desenvolupament embrionari Etapes de l'ossificació endocondral Exploració per gammagrafia òssia Mecanismes de creixement post-natal: longitud i gruix Regulació nutricional i hormonal del creixement 4 Remodelació, homeòstasi del calci, fractures i patologia òssia El procés dinàmic de remodelació òssia Homeòstasi sanguínia del calci i regulació hormonal Factors mecànics i canvis associats a l'envelliment Classificació i tractament de les fractures Fases de reparació de la fractura òssia Trastorns clínics esquelètics 5 Resum per repassar Anatomia macroscòpica de l'os llarg Histologia i llinatges cel·lulars de l'os Ossificació i creixement ossi Homeòstasi, fractures i patologia esquelètica Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Teixit ossi i sistema esquelètic: apunts d'Anatomia 1 1 Organització anatòmica i estructura de l'os llarg EN ACABAR SABRÀS Descriure les funcions mecàniques i metabòliques principals del sistema esquelètic. Distingir les regions macroscòpiques de l'os llarg: diàfisi, epífisi, metàfisi i membranes de cobertura. Identificar les vies principals de vascularització que nodreixen els diferents compartiments ossis. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què un os no és un bloc compacte homogeni sinó que presenta cavitats internes i canals buits?

El sistema esquelètic com a conjunt d'òrgans El sistema esquelètic està integrat per la cooperació dinàmica de múltiples teixits: ossi, cartilaginós, connectiu dens, epiteli, nerviós, adipós i teixits hematopoètics. Cadascun dels ossos individuals actua com un veritable òrgan vivent que es transforma i s'adapta de manera continuada al llarg de tota l'existència biològica. Les funcions fisiològiques del conjunt ossi abasten tant la protecció mecànica com la regulació metabòlica interna: Suport estructural: constitueix la sustentació central dels teixits tous de l'organisme. Protecció física: protegeix estructures vitals internes de possibles traumatismes mecànics.

Locomoció coordinada: proporciona llocs d'ancoratge per als músculs esquelètics, permetent el moviment articular. Reserva mineral i homeòstasi: emmagatzema calci i fòsfor per alliberar-los a la circulació general segons les necessitats fisiològiques. Hemopoesi: síntesi constant de noves cèl·lules sanguínies dins de la medul·la òssia vermella. Dipòsit d'energia: acumulació de triglicèrids al teixit adipós que constitueix la medul·la òssia groga als ossos llargs.

DEFINICIÓ El teixit ossi és una varietat especialitzada de teixit connectiu caracteritzat per una matriu extracel·lular profundament mineralitzada, capaç de conciliar duresa estructural, resistència a tensions mecàniques i una gran capacitat metabòlica. Morfologia macroscòpica de l'os llarg Per comprendre l'organització interna d'una peça òssia, es pren com a model de referència la configuració típica d'un os llarg: Teixit ossi i sistema esquelètic: apunts d'Anatomia 2 Diagrama de l'anatomia macroscòpica d'un os llarg i les seves regions. Regió anatòmica Localització i descripció morfològica Funció mecànica principal Diàfisi Cos o eix tubular central de l'os llarg.

Brinda rigidesa longitudinal i suporta forces de palanca. Epífisis Extrems terminals de l'os (classificats en proximal i distal). Amplien l'àrea d'articulació i dissipen tensions. Metàfisis Àrees intermèdies situades exactament entre la diàfisi i cadascuna de les epífisis. Contenen la línia o placa epifisària encarregada del creixement en longitud. Cartílag articular Capa superficial d'histologia hialina (gelatinosa) sobre l'extrem epifisari. Redueix la fricció mecànica i esmorteeix impactes entre superfícies òssies. Cavitat medul·lar Espai tubular buit situat a l'interior profund de la diàfisi. Allotja la medul·la òssia groga rica en teixit adipós.

Cobertures i vascularització òssia Les vores externes i internes de l'os disposen d'embolcalls fibrosos i cel·lulars indispensables per al manteniment nutricional: Endosti: membrana delgada que recobreix interiorment la cavitat medul·lar i els canals ossis interns. Teixit ossi i sistema esquelètic: apunts d'Anatomia 3 Periosti: coberta membranosa dura de doble capa que envolta tot l'os amb l'excepció de les superfícies amb cartílag articular. Presenta una capa fibrosa superficial de teixit connectiu dens irregular i una capa osteogènica interna que conté cèl·lules progenitores i vasos per nodrir i reparar el teixit.

ERROR FREQÜENT Confondre la localització del periosti pensant que cobreix completament l'os. El periosti mai recobreix les superfícies articulars epifisàries, ja que aquestes estan estrictament recobertes per cartílag hialí per evitar el desgast articular. L'os és un teixit altament vascularitzat. El subministrament sanguini i nerviós segueix recorreguts arterialment diferenciats segons la zona: COMPROVA-HO 2 Quina conseqüència mecànica i funcional tindria cobrir una epífisi articular amb periosti en lloc de cartílag hialí? ESQUEMA Estructura general de l'os llarg Artèries periòstiques: penetren des de la superfície per irrigar el periosti i la porció més superficial de l'os compacte.

1 Artèries nutrients: travessen la diàfisi a través del foramen nutrient oblic per ramificar-se cap a l'interior de l'os compacte i la medul·la. 2 Artèries metafisàries i epifisàries: entren de forma directa pels extrems de l'os per abastir el teixit esponjós i la medul·la òssia vermella epifisària.

3 Diàfisi Cos tubular buit amb canal medul·lar Metàfisis Zones de transició amb plaques epifisàries Epífisis Extrems coberts de cartílag articular Revestiments Membranes protectores i vasculars Periosti Capa fibrosa externa i osteogènica interna Endosti Membrana interna de cavitat medul·lar Teixit ossi i sistema esquelètic: apunts d'Anatomia 4 IDEES CLAU L'os és un òrgan dinàmic compost per múltiples teixits en continu canvi estructural. La medul·la vermella s'encarrega de l'hemopoesi i la groga emmagatzema reserves energètiques lipídiques. El periosti conté una capa osteogènica vascularitzada indispensable per a la nutrició i regeneració externa de l'os.

El cartílag hialí articular recobreix exclusivament les superfícies d'unió per dissipar friccions. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 3. Quines diferències funcionals presenten la medul·la òssia vermella i la medul·la òssia groga? 4. A través de quina estructura vascular penetren els vasos sanguinis al canal central de la diàfisi? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 5. Quina regió anatòmica allotja la placa epifisària responsable de la formació d'os longitudinal? 6. Quina capa del periosti aporta les cèl·lules necessàries per a la reparació de l'os? 7. Quines artèries s'encarreguen directament d'irrigar el periosti extern? 8.

On es localitza el cartílag articular d'un os llarg?

La cavitat medul·lar profunda a) La metàfisi intermèdia b) La diàfisi tubular central c) L'epífisi distal articular d) La capa fibrosa externa a) La capa osteogènica interna b) L'endosti medul·lar prim c) La làmina hialina epifisària d) Les artèries periòstiques a) Les artèries metafisàries medul·lars b) Les branques epifisàries axials c) Les artèries nutrients principals d) Al revestiment de l'endosti a) Sobre la superfície epifisària b) Al foramen nutrient cortical c) A la diàfisi interna d) Teixit ossi i sistema esquelètic: apunts d'Anatomia 5 2 Histologia òssia: composició de la matriu, llinatges cel·lulars i organització tisular EN ACABAR SABRÀS Especificar les proporcions dels components químics de la matriu osteoide i el seu rol mecànic.

Diferenciar les característiques morfològiques i funcionals de les quatre poblacions cel·lulars de l'os. Contrastar l'arquitectura microscòpica de l'os compacte basat en osteones amb l'os esponjós trabecular. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 9 Què li passaria a un os llarg si el sotmetéssim a un bany àcid que destruís totes les seves sals minerals? Composició fisicoquímica de la matriu òssia La matriu extracel·lular òssia és sintetitzada pels osteoblasts. Està formada per una combinació exacta de components que garanteixen solidesa mecànica i adaptació: 25 % d'aigua com a solvent i medi de difusió.

25 % de fibres de col·lagen que aporten flexibilitat i gran resistència a forces de tracció o estirament. 50 % de sals minerals cristal·litzades, amb predomini de la hidroxiapatita (fosfat de calci) acompanyada d'una fracció menor de carbonat de calci. El procés de calcificació o mineralització consisteix en el dipòsit d'aquestes sals inorgàniques dins de l'entramat orgànic format per les fibres de col·lagen. Si s'eliminen els minerals mitjançant l'acció d'àcids, l'os es transforma en una estructura tova i deformable semblant a la goma.

Perquè es produeixi la calcificació cal la presència prèvia de fibres de col·lagen com a plantilla, així com l'absorció intestinal de calci depenent de la vitamina D. PER RECORDAR-HO Les sals minerals proporcionen la duresa per resistir la compressió, mentre que les fibres de col·lagen eviten el trencament conferint flexibilitat contra la tracció. Tipus cel·lulars de l'estrat ossi L'os conté quatre tipus principals de cèl·lules procedents de dos orígens embrionaris clarament diferenciats: Teixit ossi i sistema esquelètic: apunts d'Anatomia 6 Diagrama dels quatre tipus de cèl·lules presents al teixit ossi.

Tipus cel·lular Origen i capacitat divisòria Funció biològica principal Cèl·lules osteogèniques Precursores mesenquimals amb alta capacitat mitòtica. Es divideixen per generar els nous osteoblasts. Osteoblasts Cèl·lules diferenciades formadores d'os; no es divideixen. Sintetitzen i secreten fibres de col·lagen i matriu orgànica osteoide. Osteòcits Cèl·lules òssies madures envoltades per matriu mineralitzada. Cèl·lules principals del teixit; mantenen l'intercanvi de nutrients i la matriu. Osteoclasts Cèl·lules multinucleades gegants originades per la fusió de monòcits sanguinis. Degraden el teixit mitjançant reabsorció a la superfície de l'endosti.

ERROR FREQÜENT Atribuir l'origen dels osteoclasts al mateix llinatge de les cèl·lules osteogèniques. Els osteoclasts provenen del llinatge hematopoètic (monòcits sanguinis) i no de les cèl·lules progenitores mesenquimals que donen lloc a osteoblasts i osteòcits. Arquitectura de l'os compacte i l'os esponjós L'os no és una massa completament massissa: disposa d'espais per allotjar canals vasculars i medul·la sanguínia. Teixit ossi i sistema esquelètic: apunts d'Anatomia 7 Fotografia microscòpica d'una osteona amb el canal central i canalicles. L'os compacte conforma la coberta exterior de tots els ossos corporals i el gruix estructural de la diàfisi en els ossos llargs.

Presenta una organització geomètrica cilíndrica i molt densa anomenada osteona o sistema de Havers: Canal central de Havers: conducte orientat en sentit vertical que allotja vasos sanguinis, vasos limfàtics i fibres nervioses. Lamel·les concèntriques: anells concèntrics de matriu mineralitzada que envolten el conducte central. Lacunes: cavitats microestructurals situades entre les lamel·les on resideixen els cossos dels osteòcits. Canalicles: fines xarxes tubulars plenes de líquid extracel·lular que comuniquen les lacunes entre si i amb el canal central, establint una xarxa interconnectada per on flueix la informació i els nutrients.

Lamel·les intersticials: fragments de matriu lamel·lar situats entre osteones adjacents que representen vestigis d'osteones velles destruïdes per remodelacions prèvies. Les osteones s'alineen de manera paral·lela a les línies de tensió mecànica de l'os per oferir la màxima resistència al pes i a la tracció mecànica. Per la seva banda, l'os esponjós (cancel·lós) no conté osteones veritables. Es caracteritza per una xarxa irregular de plaques i columnes fines anomenades trabècules: Orienta les trabècules al llarg de les línies de força mecànica. Té els espais intertrabeculars plens de medul·la òssia vermella formadora de sang.

És lleuger, redueix el pes total de l'esquelet i protegeix el teixit hematopoètic intern. Constitueix la major part del teixit dels ossos curts, plans i irregulars (com l'estèrnum, les costelles, els ossos del crani i la pelvis), així com les epífisis dels ossos llargs. Teixit ossi i sistema esquelètic: apunts d'Anatomia 8 COMPROVA-HO 10 Com arriben els nutrients i l'oxigen als osteòcits que estan allunyats del conducte central de Havers a l'os compacte? ESQUEMA Tipus cel·lulars de l'os i procedència IDEES CLAU La matriu osteoide conté un 50 % de sals minerals cristal·litzades com la hidroxiapatita i un 25 % de col·lagen.

Els osteoclasts deriven de la fusió de monòcits sanguinis i són els responsables de la reabsorció òssia. L'osteona és la unitat estructural de l'os compacte i està formada per conductes de Havers, lamel·les concèntriques i canalicles. L'os esponjós manca d'osteones típiques i està conformat per trabècules que envolten la medul·la vermella. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 11. Quin component de la matriu òssia evita que un os es trenqui davant d'una força mecànica de tracció? 12. A partir de quines estructures s'originen les anomenades lamel·les intersticials de l'os compacte?

Llinatge mesenquimal Procedent del teixit connectiu primitiu Cèl·lula osteogènica Capacitat mitòtica persistent Osteoblast Secreta osteoide i sintetitza fibres Osteòcit Manteniment aïllat en la lacuna Llinatge hematopoètic Procedent de precursors sanguinis Osteoclast Multinucleada, reabsorbeix matriu mineral Teixit ossi i sistema esquelètic: apunts d'Anatomia 9 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 13. Quin percentatge de la matriu òssia està constituït per sals minerals cristal·litzades? 14. De quin llinatge cel·lular deriven els osteoclasts reabsorbents? 15. Com s'anomenen els conductes microscòpics que connecten les lacunes dels osteòcits? 16.

Quina característica histològica és exclusiva de l'os compacte i no es troba a l'esponjós? 3 Osteogènesi, creixement ossi i diagnòstic gammagràfic EN ACABAR SABRÀS Diferenciar les etapes cel·lulars de l'ossificació intramembranosa i de l'ossificació endocondral. Explicar l'organització en quatre zones de la placa epifisària durant el creixement longitudinal. Analitzar la influència de les hormones sexuals, del creixement i de les vitamines en el metabolisme esquelètic. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 17 Per què els ossos dels nens poden augmentar de mida i en canvi els d'un adult de 30 anys ja no es poden allargar?

Tipus d'ossificació durant el desenvolupament embrionari Tot el teixit connectiu embrionari té com a punt de partida el mesènquima. La formació de nou teixit ossi s'anomena osteogènesi o ossificació, la qual comença quan les cèl·lules mesenquimals estableixen un motlle inicial.

75 % a) 10 % b) 50 % c) 25 % d) De les cèl·lules osteogèniques mesenquimals a) Dels osteoblasts inactivats b) Dels condròcits hipertròfics c) De la fusió de monòcits sanguinis d) Canalicles a) Espais medul·lars b) Canals de Havers c) Trabècules d) Presència de matriu calcificada a) Existència de lacunes amb osteòcits b) Presència d'osteones veritables c) Composició rica en col·lagen d) Teixit ossi i sistema esquelètic: apunts d'Anatomia 10 Existeixen dos mecanismes principals de desenvolupament ossi: Etapes de l'ossificació endocondral Aquest procés segueix un patró cronològic coordinat: Creixement del motlle cartilaginós: els condròcits es divideixen i produeixen matriu generant creixement en longitud (creixement intersticial), mentre que nous condroblasts procedents del pericondri dipositen matriu a la superfície produint creixement en amplada (creixement aposicional).

A la regió mitjana les cèl·lules s'inflen, augmenten el seu volum, esclaten i modifiquen el pH tisular, fet que desencadena la calcificació i la mort per necrosi dels condròcits circumdants. Desenvolupament del centre d'ossificació primari: el pericondri comença a dipositar un collar periòstic d'os. Una artèria nutrient penetra cap al centre del cartílag calcificat portant el brot periòstic d'osteoblasts i osteoclasts. Els osteoblasts dipositen matriu sobre les restes de cartílag donant lloc a trabècules d'os esponjós, mentre que els osteoclasts buiden la zona central excavant la cavitat medul·lar.

Desenvolupament dels centres d'ossificació secundaris: al voltant del moment del naixement, els vasos sanguinis penetren a les epífisis. Es forma teixit ossi esponjós en aquests extrems, però sense generar cap cavitat medul·lar central. Conservació del cartílag articular: el cartílag hialí superficial que envolta els extrems epifisaris roman de forma permanent com a cartílag articular.

PROCÉS Seqüència temporal de l'ossificació endocondral 1 Motlle de cartílag Condròcits proliferen i es calcifiquen 2 Centre primari Artèria penetra la diàfisi buidant cavitat medul·lar 3 Centres secundaris Vascularització epifisària al voltant del naixement 4 Cartílag articular i placa Persisteix cartílag superficial i línia epifisària Ossificació intramembranosa: el teixit ossi es forma de manera directa a partir de làmines o membranes de teixit connectiu fibrós sense passar per cartílag. És responsable de modelar els ossos plans del crani i la mandíbula. El procés arrenca amb un centre d'ossificació on les cèl·lules mesenquimals es transformen en osteoblasts que dipositen matriu osteoide.

La matriu s'estén, atrapa les cèl·lules (que passen a osteòcits) i es calcifica, formant trabècules d'os esponjós que s'uneixen entre si. Finalment, a la perifèria, el mesènquima es condensa formant el periosti. 1 Ossificació endocondral: consisteix en la substitució sistemàtica d'un model previ de cartílag hialí per os definitiu. Dona lloc a la gran majoria dels ossos de l'organisme, especialment els ossos llargs.

2 Teixit ossi i sistema esquelètic: apunts d'Anatomia 11 Exploració per gammagrafia òssia DEFINICIÓ La gammagrafia òssia és una tècnica de diagnòstic per la imatge basada en l'administració intravenosa d'un traçador radioactiu, l'acumulació del qual depèn directament de la magnitud del flux sanguini local i de la taxa de metabolisme de l'os. La interpretació gammagràfica es fonamenta en la distribució del traçador: Punts calents: àrees hipercaptants amb activitat metabòlica molt elevada; orienten cap a tumors malignes (càncer), processos actius de curació de teixit o creixements anòmals.

Punts freds: zones hipocaptants amb flux sanguini o metabolisme reduït; reflecteixen os descalcificat, àrees de fractura isquèmica o infeccions òssies greus. Mecanismes de creixement post-natal: longitud i gruix El creixement en longitud requereix la presència indispensable de cartílag funcional a la placa epifisària, constituïda per quatre zones consecutives des de l'epífisi cap a la diàfisi: ERROR FREQÜENT Creure que l'alçada continua augmentant durant tota l'edat adulta. Entre els 18 i els 25 anys, la placa epifisària cessa la seva mitosi sota control hormonal i s'ossifica completament esdevenint la línia epifisària, moment en què s'atura definitivament el creixement longitudinal.

D'altra banda, el creixement en gruix o diàmetre es produeix exclusivament per creixement aposicional sota el periosti: les cèl·lules periòstiques es diferencien en osteoblasts que formen crestes al voltant dels vasos sanguinis superficials; aquestes crestes es fusionen tancant un túnel on el periosti es converteix en endosti, i les noves lamel·les concèntriques omplen el buit fins a formar una osteona completa. Regulació nutricional i hormonal del creixement El teixit ossi requereix una aportació continuada de nutrients i estímuls hormonals per al seu desenvolupament adequat: Zona de cartílag en repòs: ancoratge cel·lular estable de la placa a l'extrem epifisari.

1 Zona de cartílag de proliferació: intensa divisió mitòtica dels condròcits disposats en columnes que recorden piles de monedes. 2 Zona de cartílag hipertròfic: creixement en volum cel·lular i maduració estructural dels condròcits. 3 Zona de cartílag calcificat: estrat fi de cèl·lules mortes per mineralització; els osteoclasts reabsorbeixen la matriu de cartílag calcificat i els osteoblasts associats a capil·lars sanguinis dipositen nou teixit ossi substitutiu. 4 Teixit ossi i sistema esquelètic: apunts d'Anatomia 12 Factors nutricionals: aportació de calci i fòsfor; vitamina C indispensable per a la síntesi del col·lagen; vitamines K i B12 necessàries per a la síntesi de proteïnes òssies.

Regulació hormonal: durant la infància el factor de creixement similar a la insulina promou la mitosi a la placa epifisària, juntament amb l'hormona del creixement (hGH), la insulina i les hormones tiroïdals (T3 i T4). A la pubertat, els estrògens i la testosterona provoquen l'estirada sobtada de creixement i modelen el dimorfisme esquelètic masculí i femení. Els estrògens són els responsables del tancament final de la placa epifisària. Els desequilibris d'aquests factors provoquen anomalies: la hipersecreció de hGH durant la infància produeix gegantisme, mentre que el dèficit de hGH o tiroides ocasiona baixa alçada.

La manca de receptors funcionals d'estrògens impedeix el tancament de la placa epifisària tant en homes com en dones, provocant que creixin amb una alçada superior a l'habitual. COMPROVA-HO 18 Quina repercussió té en l'estatura final d'un individu la manca congènita de receptors d'estrògens a les plaques de creixement? IDEES CLAU L'ossificació intramembranosa genera directament l'os a partir del mesènquima sense model cartilaginós. L'ossificació endocondral requereix la degradació i substitució progressiva d'un motlle previ de cartílag hialí. La placa epifisària és l'única responsable de l'allargament de la diàfisi mitjançant les seves quatre zones de maduració.

El tancament de la placa de creixement entre els 18 i 25 anys és desencadenat directament pels estrògens. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 19. Quin tipus d'ossificació dona origen als ossos plans del crani i a la mandíbula? 20. Què representa un «punt calent» en una imatge de gammagrafia òssia? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 21. Quina zona de la placa epifisària presenta condròcits dividint-se ràpidament com piles de monedes? Zona de proliferació a) Zona de cartílag en repòs b) Zona de cartílag hipertròfic c) Zona de cartílag calcificat d) Teixit ossi i sistema esquelètic: apunts d'Anatomia 13 22.

Quina vitamina és imprescindible directament per a la síntesi correcta de fibres de col·lagen a la matriu? 23. Com es denomina el creixement que augmenta el diàmetre i el gruix de l'os? 24. Quina molècula hormonal és la responsable principal de provocar el tancament de la placa epifisària? 4 Remodelació, homeòstasi del calci, fractures i patologia òssia EN ACABAR SABRÀS Descriure el mecanisme cel·lular d'acció coordinada d'osteoclasts i osteoblasts en la remodelació òssia. Explicar el bucle de retroalimentació hormonal entre la PTH i la calcitonina per mantenir la calcèmia. Relacionar la seqüència de fases de reparació d'una fractura amb els principals tipus de patologies esquelètiques.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 25 Com pot ser que una pressió mecànica externa sostinguda, com la d'un aparell dental, mogui una dent integrada dins d'un os dur? El procés dinàmic de remodelació òssia La remodelació òssia és el procés continu de renovació del teixit ossi que implica l'eliminació constant de matriu vella per part dels osteoclasts i el dipòsit de nova matriu mitjançant els osteoblasts. Un exemple d'aquesta alta taxa de recanvi és el fèmur distal, el qual es remodela de manera íntegra cada 4 mesos.

Els osteoclasts s'adhereixen fortament a la vora de l'endosti formant un segell hermètic perifèric; tot seguit alliberen àcids i enzims proteolítics que dissolen els minerals i el col·lagen, alliberant calci i fòsfor al líquid intersticial. Posteriorment, els osteoblasts envaeixen l'espai buit i reconstrueixen l'osteona. Aquest fenomen s'aplica clínicament en ortodòncia: la pressió mecànica dels aparells sobre l'os alveolar genera reabsorció en el sentit de l'empenta i síntesi a la cara oposada per realinear les dents.

Vitamina A a) Vitamina C b) Vitamina K c) Vitamina B12 d) Reabsorció lamel·lar a) Creixement intersticial b) Ossificació primària c) Creixement aposicional d) El calcitriol actiu a) Els estrògens b) L'hormona tiroïdal T3 c) L'hormona paratiroidea d) Teixit ossi i sistema esquelètic: apunts d'Anatomia 14 Homeòstasi sanguínia del calci i regulació hormonal L'esquelet constitueix el principal reservori corporal de calci i fosfat. El calci iònic plasmàtic ha de mantenir-se en un marge molt estricte, situat exactament entre 9 i 11 mg/100 mL.

Petites desviacions poden resultar letals: una concentració excessivament elevada indueix aturada cardíaca, mentre que un nivell baix pot provocar aturada respiratòria. La calcèmia es troba regulada pel balanç antagònic de dues hormones principals: Hormona Òrgan o cèl·lules secretores Estímul i acció fisiològica sobre el teixit ossi Efecte sobre la calcèmia Hormona paratiroidea (PTH) Glàndules paratiroides. S'activa quan baixa el calci sanguini. Estimula l'activitat dels osteoclasts per alliberar calci, promou la retenció renal de calci i indueix la síntesi de calcitriol. Augmenta la calcèmia (efecte hipercalcemiant). Calcitonina Cèl·lules parafol·liculars de la glàndula tiroide.

S'allibera quan el calci plasmàtic puja en excés. Inhibeix els osteoclasts i estimula la incorporació de calci a l'os per part dels osteoblasts. Disminueix la calcèmia (efecte hipocalcemiant). CAUSES I CONSEQÜÈNCIES Caiguda de calci en sang Estímul per a la glàndula paratiroide Augment de calci en sang Estímul per a cèl·lules parafol·liculars tiroïdals Regulació de la calcèmia plasmàtica Secreció de PTH Activa osteoclasts i producció de calcitriol renal Secreció de calcitonina Frena osteoclasts i estimula la formació d'os Factors mecànics i canvis associats a l'envelliment L'os té la capacitat d'adaptar la seva resistència a l'estrès mecànic acumulant minerals i fibres de col·lagen.

Si s'elimina la càrrega física (per immobilització amb guix, estada prolongada enllitat o viatges espacials en microgravetat), es desencadena una ràpida desmineralització i pèrdua de col·lagen. Per contra, els exercicis de càrrega com caminar o aixecar pesos moderats estimulen la retenció de la massa òssia. Durant el procés d'envelliment es manifesten dos efectes primaris: Pèrdua de calci i minerals (desmineralització): s'inicia de manera molt accelerada en les dones cap als 40-45 anys a mesura que decauen els estrògens, mentre que en homes comença típicament després dels 60 anys.

1 Disminució de la síntesi de proteïnes: la caiguda en la secreció d'hormona del creixement redueix la taxa de col·lagen nou, tornant l'os trencadís i molt vulnerable a fractures. 2 Teixit ossi i sistema esquelètic: apunts d'Anatomia 15 Classificació i tractament de les fractures Una fractura és qualsevol pèrdua de continuïtat o ruptura estructural en un os. Es classifiquen segons la seva morfologia: Tancada: la pell roman intacta sense ferida exterior. Oberta: els fragments ossis trenquen la pell comunicant amb l'exterior. Parcial (o de branca verda): fractura incompleta on una vora de l'os es trenca i l'altra es doblega.

Impactada: un dels extrems trencats s'introdueix per pressió dins de l'altre fragment. Comminuta: l'os queda fragmentat en múltiples peces petites. De Pott: fractura de l'extrem distal del peroné. De Colles: fractura de l'extrem distal del radi. Fractura per estrès: fissures microscòpiques degudes a la repetició continuada d'activitats extenuants. El tractament clínic requereix la realineació dels fragments, bé mitjançant manipulació manual externa (reducció tancada) o bé intervenint quirúrgicament amb exposició de la lesió (reducció oberta).

Fases de reparació de la fractura òssia La curació òssia triga temps a causa del mal que pateixen els vasos sanguinis locals, tot i ser més àgil que en el cartílag (que manca de capil·lars propis): Trastorns clínics esquelètics L'alteració del metabolisme mineral o del ritme de remodelació condueix a patologies concretes: Osteoporosi: pèrdua notable de massa òssia que condueix a una estructura porosa i fràgil. Els grups d'alt risc inclouen dones blanques, primes, menopàusiques, així com persones fumadores, consumidores d'alcohol o amb predisposició familiar. Es prevé mitjançant dieta rica en minerals, exercicis de càrrega i teràpia substitutiva d'estrògens a la menopausa.

Raquitisme: defecte d'ossificació infantil causat pel dipòsit inadequat de calci en els ossos en creixement. Provoca deformitats com cames arquejades, així com alteracions estructurals al crani, la caixa toràcica i la pelvis. Hematoma de fractura: els vasos sanguinis danyats generen un coàgul en el termini de 6 a 8 hores; les cèl·lules òssies desproveïdes de flux moren i la resposta inflamatòria atreu cèl·lules fagocitàries per netejar la zona mentre proliferen nous capil·lars.

1 Call fibrocartilaginós (procall): els fibroblasts envaeixen la zona i dipositen xarxes de col·lagen, mentre que els condroblasts elaboren una matriu de fibrocartílag per unir provisionalment els extrems ossis fracturats. 2 Call ossi: els osteoblasts substitueixen el cartílag tou dipositant os esponjós per consolidar els dos extrems. Aquesta fase sol durar entre 3 i 4 mesos. 3 Remodelació de la fractura: l'os esponjós inicial és substituït progressivament per os compacte organitzat seguint les línies de tensió mecànica habituals.

4 Teixit ossi i sistema esquelètic: apunts d'Anatomia 16 Osteomalàcia: alteració de la mineralització en l'adult; el teixit ossi nou produït durant la remodelació habitual no es calcifica correctament, provocant dolor i freqüents fractures de maluc. COMPROVA-HO 26 Quina és la diferència principal pel que fa a l'edat d'aparició i manifestació òssia entre el raquitisme i l'osteomalàcia? IDEES CLAU La calcèmia plasmàtica s'ha de mantenir estrictament entre 9 i 11 mg/100 mL. La PTH estimula els osteoclasts i puja el calci sanguini, mentre que la calcitonina l'introdueix a la matriu òssia. La curació d'una fractura comprèn quatre etapes: hematoma, call fibrocartilaginós, call ossi i remodelació.

L'osteoporosi comporta una pèrdua global de massa òssia, mentre que el raquitisme i l'osteomalàcia deriven d'una mineralització defectuosa. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 27. En quina fase de la consolidació d'una fractura es forma una unió inicial tova mitjançant col·lagen i fibrocartílag? 28. Com actua la calcitonina secretada pel tiroide davant d'un pic d'hipercalcèmia? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 29. Quin rang estricte correspon a la calcèmia plasmàtica fisiològica normal? 30. Com es denomina específicament la fractura de l'extrem distal del peroné? 31. Quant de temps sol requerir típicament la formació del call ossi esponjós rígid?

15 a 20 mg/100 mL a) 9 a 11 mg/100 mL b) 50 a 60 mg/100 mL c) 2 a 4 mg/100 mL d) Fractura de Colles a) Fractura de branca verda b) Fractura per estrès c) Fractura de Pott d) 2 anys a) 6 a 8 hores b) 24 hores c) 3 a 4 mesos d) Teixit ossi i sistema esquelètic: apunts d'Anatomia 17 32. Quin trastorn ossi es caracteritza per cames arquejades en infants per falta de mineralització? 5 Resum per repassar Anatomia macroscòpica de l'os llarg Concepte Definició resumida Diàfisi Cos o eix tubular principal de l'os llarg que ofereix rigidesa mecànica. Epífisis Extrems terminals (proximal i distal) recoberts de cartílag articular.

Metàfisis Regions entre diàfisi i epífisis que allotgen la placa epifisària de creixement. Cartílag articular Capa de cartílag hialí sobre les superfícies articulars que esmorteeix xocs i redueix friccions. Periosti Membrana de doble capa (fibrosa externa i osteogènica interna) que recobreix tot l'os excepte les àrees articulars. Endosti Fina membrana cel·lular que recobreix l'interior de la cavitat medul·lar. Medul·la òssia vermella Teixit hematopoètic encarregat de la síntesi de cèl·lules sanguínies. Medul·la òssia groga Teixit adipós emmagatzemat a la cavitat medul·lar amb funció de reserva energètica.

Histologia i llinatges cel·lulars de l'os Concepte Definició resumida Matriu òssia Composta per un 25 % d'aigua, 25 % de fibres de col·lagen (flexibilitat) i 50 % de sals minerals cristal·litzades com la hidroxiapatita (duresa). Cèl·lules osteogèniques Cèl·lules mare mesenquimals amb alta capacitat mitòtica que originen els osteoblasts. Osteoblasts Cèl·lules formadores d'os que secreten matriu osteoide i col·lagen; no es divideixen. Osteòcits Cèl·lules òssies madures residents en lacunes que mantenen el teixit ossi diari.

Raquitisme infantil a) Osteoporosi senil b) Osteomalàcia de l'adult c) Malaltia de Paget d) Teixit ossi i sistema esquelètic: apunts d'Anatomia 18 Concepte Definició resumida Osteoclasts Cèl·lules gegants multinucleades derivades de monòcits dedicades a la reabsorció òssia. Osteona (sistema de Havers) Unitat estructural de l'os compacte amb un conducte central de Havers envoltat de lamel·les concèntriques. Trabècules Xarxa irregular de plaques fines típica de l'os esponjós que conté la medul·la vermella. Canalicles Canals microscòpics que connecten les lacunes dels osteòcits amb els vasos sanguinis.

Ossificació i creixement ossi Concepte Definició resumida Ossificació intramembranosa Formació directa d'os a partir del mesènquima fibrós en ossos plans del crani i mandíbula. Ossificació endocondral Substitució d'un motlle previ de cartílag hialí per os definitiu en la majoria d'ossos corporals. Placa epifisària Estructura de cartílag en 4 zones (repòs, proliferació, hipertròfic i calcificat) responsable del creixement longitudinal fins als 18-25 anys. Creixement aposicional Creixement en gruix o diàmetre de l'os mediat per osteoblasts sota el periosti. Estrògens Hormones sexuals que estimulen l'estirada pubertària i provoquen el tancament final de la placa de creixement.

Gammagrafia òssia Tècnica amb traçador intravenós on els «punts calents» indiquen hipermetabolisme o càncer i els «punts freds» descalcificació o isquèmia. Homeòstasi, fractures i patologia esquelètica Concepte Definició resumida Hormona paratiroidea (PTH) Hormona hipercalcemiant que activa osteoclasts, indueix la calcitriol i reté calci renal davant d'hipocalcèmia. Calcitonina Hormona hipocalcemiant tiroïdal que inhibeix els osteoclasts i augmenta el dipòsit de calci a l'os davant d'hipercalcèmia. Calcèmia fisiològica Marge plasmàtic imprescindible de calci mantingut de manera molt precisa entre 9 i 11 mg/100 mL.

Fases de reparació de fractura Hematoma de fractura (6-8 h) Call fibrocartilaginós (procall) Call ossi (3- 4 mesos) Remodelació lamel·lar. Teixit ossi i sistema esquelètic: apunts d'Anatomia 19 Concepte Definició resumida Osteoporosi Disminució global de massa òssia amb desmineralització que causa porositat i fragilitat mecànica extrema. Raquitisme Dèficit infantil de calcificació de la matriu òssia que provoca deformitats i cames arquejades. Osteomalàcia Defecte de mineralització de l'os adult remodelat que augmenta freqüentment les fractures de maluc. Teixit ossi i sistema esquelètic: apunts d'Anatomia 20 Solucions de les preguntes de repàs 1.

Per reduir el pes de l'esquelet facilitant el moviment, allotjar el teixit hematopoètic i adipós, i permetre el pas d'artèries que nodreixen les cèl·lules vives de l'interior. 2. Es perdria la superfície lliscant i amortidora que aporta el cartílag, generant una fricció mecànica destructiva durant el moviment articular. 3. La medul·la vermella sintetitza cèl·lules sanguínies mitjançant hemopoesi, mentre que la groga és teixit adipós de reserva energètica. 4. Penetren a través del foramen nutrient per mitjà de les artèries nutrients. 5. b) La metàfisi intermèdia. La metàfisi és la zona intermèdia que connecta diàfisi i epífisi, on es troba la placa de creixement. 6.

b) La capa osteogènica interna. La capa osteogènica interna allotja cèl·lules progenitores i vasos per nodrir i reconstruir la matriu. 7. a) Les artèries periòstiques. Les artèries periòstiques abasteixen directament l'embolcall periòstic des de la cara superficial. 8. b) Sobre la superfície epifisària. El cartílag articular recobreix les superfícies epifisàries de contacte per minimitzar friccions. 9. Conservaria només les fibres orgàniques de col·lagen, esdevindria tou i flexible com si fos de goma i perdria tota capacitat de suportar forces de compressió. 10.

Arriben per difusió a través dels canalicles, que connecten les lacunes dels osteòcits mitjançant prolongacions citoplasmàtiques banyades en fluid extracel·lular. 11. Les fibres orgàniques de col·lagen són les que confereixen flexibilitat i resistència a la tracció. 12. Són restes parcialment degradades d'antigues osteones que s'han destruït durant processos previs de remodelació. 13. c) 50 %. La matriu està composta per 50 % de sals minerals, 25 % d'aigua i 25 % de fibres de col·lagen. 14. d) De la fusió de monòcits sanguinis. Els osteoclasts procedeixen del teixit hematopoètic mitjançant fusió de monòcits i no del llinatge osteogènic. 15. a) Canalicles.

Els canalicles comuniquen les lacunes entre si portant nutrients a través del fluid extracel·lular. 16. c) Presència d'osteones veritables. L'os compacte s'estructura en osteones geomètriques, absents al teixit esponjós trabecular. 17. Perquè a l'edat adulta el cartílag de la placa epifisària s'ha ossificat completament per acció hormonal, convertint-se en una línia epifisària immòbil. 18. Les plaques epifisàries no es tanquen a l'edat habitual i l'individu continua creixent en longitud durant més temps, assolint una alçada per sobre de la normal. 19. L'ossificació intramembranosa, que sorgeix directament de membranes de connectiu fibrós mesenquimal. 20.

Una zona amb flux sanguini elevat i alta taxa metabòlica, compatible amb fractures en consolidació, càncer o creixement ossi actiu. 21. a) Zona de proliferació. La zona de cartílag de proliferació és on les cèl·lules es divideixen intensament per allargar l'os. Teixit ossi i sistema esquelètic: apunts d'Anatomia 21 22. b) Vitamina C. La vitamina C és un cofactor metabòlic imprescindible per a la producció orgànica de col·lagen. 23. d) Creixement aposicional. El creixement en gruix sota el periosti rep el nom de creixement aposicional. 24. b) Els estrògens. L'acció dels estrògens atura la proliferació del cartílag i indueix la formació de la línia epifisària òssia. 25.

La pressió activa els osteoclasts que dissolen l'os davant de l'empenta de la dent, mentre que darrere els osteoblasts generen os nou seguint la línia de tracció. 26. El raquitisme afecta la mineralització dels ossos durant el creixement infantil causant arquejaments, mentre que l'osteomalàcia afecta la remodelació en adults produint risc elevat de fractures. 27. A la fase de call fibrocartilaginós o procall, prèvia a la formació del call ossi esponjós. 28. Inhibeix la reabsorció dels osteoclasts i afavoreix el dipòsit de sals de calci a l'os mitjançant els osteoblasts. 29. b) 9 a 11 mg/100 mL. La concentració fisiològica normal de calci sanguini és de 9 a 11 mg/100 mL. 30.

d) Fractura de Pott. La fractura de Pott afecta directament l'extremitat distal del peroné. 31. d) 3 a 4 mesos. El desenvolupament del call ossi ferm s'estén habitualment al llarg de 3 a 4 mesos. 32. a) Raquitisme infantil. El raquitisme altera el dipòsit de sals càlciques als ossos tous en creixement dels infants. Teixit ossi i sistema esquelètic: apunts d'Anatomia 22