Apunts del sistema tegumentari: pell, annexos i patologia

I 0 flashcards i 3 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS ANATOMOFISIOLOGI A 1 Grau en Nutrició Humana i Dietètica Universitat Ramon Llull AprenAI 2026-2027 Repassa l'estructura de la pell (epidermis, dermis i hipodermis), pigments, glàndules, pèl, cicatrització, cremades i úlceres per decúbit per a Anatomofisiologia 1.

APREN.AI Índex 1 Estructura i capes de la pell: epidermis, dermis i hipodermis Organització general del sistema tegumentari Cèl·lules de l'epidermis Estrats de l'epidermis i cicle de queratinització Organització de la dermis: regions papil·lar i reticular Diferències entre pell fina i pell gruixuda 2 Coloració cutània, annexos epidèrmics i fisiologia tegumentària Fonaments de la coloració de la pell i indicadors diagnòstics Estructures accessòries: el pèl i el seu cicle vital Glàndules cutànies i ungles Funcions fisiològiques del sistema tegumentari 3 Cicatrització de ferides, envelliment, cremades i úlceres per pressió Mecanismes de cicatrització: ferides epidèrmiques i profundes Desenvolupament embrionari i alteracions amb l'envelliment Cremades: valoració de l'extensió, classificació i complicacions sistèmiques Úlceres per pressió (llagues de decúbit) 4 Resum per repassar Estructura i capes de la pell Annexos cutanis i pigments Fisiologia, patologies i lesions cutànies Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Apunts del sistema tegumentari: pell, annexos i patologia 1 1 Estructura i capes de la pell: epidermis, dermis i hipodermis EN ACABAR SABRÀS Distingir les característiques estructurals de l'epidermis, la dermis i la hipodermis. Descriure les funcions dels quatre tipus cel·lulars principals de l'epidermis. Comparar les capes cel·lulars de la pell fina respecte a les de la pell gruixuda. Reconèixer les diferències anatòmiques entre la dermis papil·lar i la dermis reticular.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què quan ens fem una esgarrinxada molt superficial a la pell no sagna ni una sola gota? Organització general del sistema tegumentari La pell constitueix l'òrgan més extens i pesant del cos humà. Presenta una superfície aproximada de 7 m², un gruix d'entre 1 i 2 mm i un pes d'uns 4,5 kg. Està integrada per quatre teixits fonamentals i comprèn tant la coberta cutània pròpiament dita com un conjunt d'estructures accessòries o annexes.

Les seves funcions biològiques principals inclouen la preservació de la integritat física i bioquímica corporal, la conservació d'una temperatura corporal estable i la captació contínua d'informació de l'entorn extern mitjançant receptors sensitius. Esquema dels estrats de la pell: epidermis, dermis i teixit subcutani. Anatòmicament, la pell es divideix en dues regions principals separades per la membrana basal: Epidermis: capa superficial formada per teixit epitelial estratificat i desproveïda de xarxa vascular pròpia (avascular). Si la membrana basal pateix una lesió, es produeix la separació entre la dermis i l'epidermis.

Dermis: capa profunda de teixit connectiu ricament innervat i vascularitzat. Hipodermis (o teixit subcutani): estrat situat per sota de la dermis format per teixit areolar i adipós. Encara que funcionalment vinculada a la pell, no forma part anatòmica d'aquesta. Té per Apunts del sistema tegumentari: pell, annexos i patologia 2 missió emmagatzemar greix, servir de via de pas per als grans vasos sanguinis i acollir terminacions nervioses sensitives a la pressió. Cèl·lules de l'epidermis L'epidermis alberga quatre tipus cel·lulars especialitzats: COMPROVA-HO 2 Quina conseqüència mecànica i funcional té el fet que l'epidermis sigui completament avascular?

Estrats de l'epidermis i cicle de queratinització L'epidermis s'estructura en cinc estrats cel·lulars superposats des de la profunditat fins a la superfície cutània: Queratinòcits: representen la major part de les cèl·lules epidèrmiques. Sintetitzen la queratina, proteïna resistent que ofereix protecció enfront de la calor, els microorganismes i les agressions químiques. També segreguen grànuls lamel·lars, responsables d'un segellat lipídic impermeable. 1 Melanòcits: produeixen la melanina, el pigment encarregat de tenyir la pell i filtrar la radiació ultraviolada nociva.

2 Cèl·lules de Langerhans: derivades de cèl·lules macrofàgiques de la medul·la òssia, participen activament en la resposta immunitària de reconeixement antigènic. 3 Cèl·lules de Merkel: situades a la base epidèrmica, contacten amb el disc tàctil de Merkel per percebre estímuls tàctils. 4 Apunts del sistema tegumentari: pell, annexos i patologia 3 Diagrama de les capes epidèrmiques i la seva població cel·lular. Estrat basal (germinatiu): és la capa més profunda, constituïda per una sola filera de cèl·lules mare en constant divisió mitòtica, cèl·lules de Merkel i melanòcits.

Els seus queratinòcits presenten un citoesquelet de tonofilaments i s'ancoren fermament entre si i a la membrana basal mitjançant desmosomes i hemidesmosomes. Si aquesta zona es destrueix, la pell requereix empelts cutanis per poder-se regenerar. Estrat espinós: format per 8 a 10 fileres de cèl·lules polièdriques unides per desmosomes que atorgen resistència i flexibilitat. Durant el processament histològic, les cèl·lules s'encongeixen deixant ponts d'unió espinosos evidents. Els queratinòcits fagociten la melanina dels melanòcits veïns.

Estrat granulós: zona de transició metabòlica de 3 a 5 fileres de cèl·lules aplanades en procés de mort cel·lular programada (apoptosi amb degeneració del nucli). Conté grànuls foscos de queratohialina (que transformen els tonofilaments en queratina) i grànuls lamel·lars lipídics impermeabilitzants. Estrat lúcid: exclusiu de la pell gruixuda (puntes dels dits, palmells de les mans i plantes dels peus). Format per 3 a 5 capes de queratinòcits morts, transparents i plans amb precursors de queratina. Estrat corni: format per 25 a 30 capes de cèl·lules planes mortes anomenades corneòcits, completament queratinitzades i envoltades per una matriu de lípids lamel·lars.

Aquesta barrera física es desprèn de manera contínua per descamació. Apunts del sistema tegumentari: pell, annexos i patologia 4 El procés de queratinització consisteix en el recanvi i diferenciació cel·lular des de la capa basal cap a la superfície al llarg d'un període aproximat de 2 a 4 setmanes. El factor de creixement epidèrmic (EGF) i diverses molècules senyalitzadores regulen aquesta proliferació activa. ERROR FREQÜENT Confondre l'estrat lúcid amb una capa general de tot el cos. L'estrat lúcid només es troba a la pell gruixuda dels palmells de les mans, les plantes dels peus i els polmells dels dits; la pell fina que recobreix la resta de l'organisme manca per complet d'aquest estrat.

Organització de la dermis: regions papil·lar i reticular La dermis és una capa resistent de teixit conjuntiu formada per fibroblasts, macròfags, adipòcits i una matriu rica en fibres col·làgenes i elàstiques que confereixen extensibilitat (capacitat d'estirar-se) i elasticitat (propietat de recuperar la forma original). Tall histològic que diferencia l'epidermis i les regions papil·lar i reticular. Apunts del sistema tegumentari: pell, annexos i patologia 5 Regió dèrmica Proporció i composició tissular Estructures característiques Funció principal Regió papil·lar Representa el 20 % superior; teixit conjuntiu areolar amb fibres elàstiques fines.

Papil·les dèrmiques (projeccions digitiformes), nanses capil·lars, corpuscles de Meissner (tacte) i terminacions nervioses lliures. Ancora la dermis a l'epidermis, nodreix l'epidermis avascular i percep dolor, calor, fred, pessigolles i picor. Regió reticular Representa el 80 % profund; teixit conjuntiu dens irregular amb feixos gruixuts de col·lagen. Fol·licles pilosos, glàndules sebàcies, conductes sudorípars, vasos sanguinis i teixit adipós profund. Aporta resistència tensil mecànica i flexibilitat estructural. Les crestes epidèrmiques es desenvolupen durant la vida fetal seguint el contorn de les papil·les dèrmiques a les mans i als peus.

Augmenten la fricció per millorar la prensió i serveixen de base anatòmica per a les empremtes dactilars, dibuixades pels orificis de les glàndules sudorípares que hi desemboquen. D'altra banda, les línies de clivatge marquen l'orientació predominant dels feixos de col·lagen subcutanis, d'elevada importància per guiar incisions quirúrgiques netes. Els estiraments extrems de la dermis poden trencar la xarxa fibril·lar interna i formar estries. Si s'introdueixen pigments sintètics a la dermis mitjançant puncions, aquests queden retinguts de forma permanent originant els tatuatges.

Diferències entre pell fina i pell gruixuda Característica Pell fina Pell gruixuda Gruix epidèrmic Menor gruix relatiu 0,6 a 4,5 mm de gruix Localització corporal Resta de la superfície corporal Palmells de les mans, plantes dels peus i polmells digitals Estrat lúcid Absent Present Crestes epidèrmiques Absents o molt poc marcades Ben desenvolupades i prominents Fol·licles i glàndules sebàcies Presents amb músculs erectors Absents Glàndules sudorípares Menor densitat Alta densitat relativa Receptors sensorials Densitat més dispersa Molt abundants i concentrats COMPROVA-HO 3 Per quina raó un tatuatge és permanent mentre que un tint dipositat només a la superfície de la pell desapareix en poques setmanes?

Apunts del sistema tegumentari: pell, annexos i patologia 6 ESQUEMA Estructura tissular del sistema tegumentari IDEES CLAU La pell comprèn l'epidermis (epitelial avascular) i la dermis (conjuntiva vascularitzada); la hipodermis no forma part de la pell pròpiament dita. L'epidermis compta amb quatre tipus cel·lulars principals: queratinòcits, melanòcits, cèl·lules de Langerhans i cèl·lules de Merkel. La queratinització és el desplaçament i diferenciació dels queratinòcits des de l'estrat basal fins al corni en un lapse de 2 a 4 setmanes. L'estrat lúcid només es localitza a les àrees de pell gruixuda dels palmells i les plantes dels peus.

La dermis es divideix en regió papil·lar (areolar amb papil·les i corpuscles de Meissner) i reticular (teixit dens irregular de gran resistència). COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 4. Quina diferència funcional existeix entre les cèl·lules de Langerhans i les cèl·lules de Merkel? 5. En quina capa es troben les cèl·lules en divisió mitòtica contínua i què passa si es destrueix?

Epidermis Epitelial estratificat avascular Estrat baso-espinós Capes profundes proliferatives Estrat granulo-lúcid Transició i queratinització Estrat corni Corneòcits anucleats impermeables Dermis Connectiu vascularitzat Regió papil·lar Teixit areolar i papil·les Regió reticular Teixit dens irregular rígid Hipodermis Capa subcutània areolar i adiposa Apunts del sistema tegumentari: pell, annexos i patologia 7 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 6. Quin estrat epidèrmic només es troba present a la pell gruixuda? 7. Quin tipus cel·lular epidèrmic procedeix de precursors macrofàgics de la medul·la òssia? 8.

Quina és la composició histològica de la regió papil·lar de la dermis? 9. Quina estructura histològica dóna origen a les empremtes dactilars? 2 Coloració cutània, annexos epidèrmics i fisiologia tegumentària EN ACABAR SABRÀS Identificar els tres pigments biològics que determinen el to de la pell i les seves patologies. Explicar l'anatomia del fol·licle pilós, el seu cicle de creixement i els tipus de pèl. Distingir entre les funcions i ubicacions de les glàndules sebàcies, sudorípares i ceruminoses. Descriure les funcions fisiològiques fonamentals de la pell en la termoregulació i l'endocrinologia.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 10 Per què quan prenem el sol sense protecció la pell adquireix un to més fosc al cap d'uns dies?

Fonaments de la coloració de la pell i indicadors diagnòstics La tonalitat de la pell humana resulta de la interacció equilibrada de tres pigments principals: Estrat corni a) Estrat lúcid b) Estrat espinós c) Estrat granulós d) Melanòcits a) Cèl·lules de Merkel b) Cèl·lules de Langerhans c) Queratinòcits d) Teixit conjuntiu dens regular a) Teixit adipós unilocular b) Teixit conjuntiu areolar c) Teixit epitelial estratificat d) Línies de clivatge a) Estrats lúcids b) Feixos de queratohialina c) Crestes epidèrmiques d) Apunts del sistema tegumentari: pell, annexos i patologia 8 Microfotografia d'un fol·licle pilós amb la glàndula sebàcia associada.

Melanina: sintetitzada a l'epidermis pels melanòcits a partir de l'aminoàcid tirosina sota l'acció de l'enzim tirosinasa. La radiació solar estimula aquesta producció. La densitat total de melanòcits és pràcticament idèntica en tots els éssers humans; la variació de color depèn de la quantitat i tipus de pigment alliberat cap als queratinòcits. Carotè: pigment lipídic de to groc-ataronjat emmagatzemat a l'estrat corni i als adipòcits dèrmics, que actua com a precursor de la vitamina A. Hemoglobina: pigment vermell ric en ferro present als eritròcits que circulen pels capil·lars de la dermis, visible amb una tonalitat rosada quan l'epidermis és translúcida.

Condició clínica Alteració de color Origen fisiopatològic Icterícia To groguenc a la pell i a l'escleròtica ocular. Dipòsit de bilirubina plasmàtica per malalties hepàtiques o de vies biliars. Cianosi Aspecte blavós a les ungles i coberta cutània. Concentració elevada d'hemoglobina no oxigenada (desoxigenada). Eritema Enrogiment cutani localitzat o difús. Engruiximent i dilatació dels capil·lars dèrmics per inflamació, calor o cremades. Albinisme Absència congènita de pigment a cabell, ulls i pell. Dèficit hereditari de l'enzim tirosinasa. Vitiligen Pedaços o taques blanques despigmentades. Destrucció autoimmune selectiva dels melanòcits.

Pigues o taques hepàtiques Màcules hipermelàniques circumscrites. Acúmuls focals de melanòcits funcionals en una regió concreta. Apunts del sistema tegumentari: pell, annexos i patologia 9 COMPROVA-HO 11 Si dues persones de races diferents tenen la mateixa densitat de melanòcits, a què es deu la diferència de color de pell? Estructures accessòries: el pèl i el seu cicle vital El pèl és una columna de cèl·lules queratinitzades mortes present a gairebé tot el cos, amb l'excepció dels palmells de les mans, les plantes dels peus i les cares ventrals dels dits. Consta de: Estructura del fol·licle, glàndula sebàcia i múscul erector del pèl. Tija pilosa: porció lliure projectada sobre la superfície.

Està formada per una medul·la interna, una escorça mitjana i una cutícula exterior. La secció transversal és rodona en el cabell llis i ovalada en el cabell ondulat. Arrel pilosa: porció que s'enfonsa a la dermis i al teixit subcutani, envoltada pel fol·licle pilós (amb beina externa i beina interna). La base eixamplada és el bulb pilós, que acull la papil·la vascularitzada i la capa de cèl·lules mare germinals. Estructures adjuntes: el múscul erector del pèl (múscul llis que es contreu per fred o temor produint la pell de gallina), el plexe nerviós de l'arrel (detecta desplaçaments lleus) i les glàndules sebàcies associades.

Es distingeixen tres classes de pèl durant la vida: el lanugen (borró fetal fi i no pigmentat), el pèl vellós (curt i finíssim, que substitueix el lanugen) i el pèl terminal (gruixut i pigmentat, induït per la càrrega hormonal androgènica). El color depèn del tipus de melanina; el cabell castany conté melanina veritable, el pèl ros o pèl-roig incorpora fòrmules amb ferro i sofre, i el cabell blanc reflecteix la presència de bombolles d'aire al canal medul·lar acompanyades de baixa taxa de tirosinasa.

Apunts del sistema tegumentari: pell, annexos i patologia 10 El creixement alterna dues fases: la fase de creixement actiu (dura entre 2 i 6 anys per divisió cel·lular continuada a la matriu) i la fase de repòs (d'uns 3 mesos, amb atrofia fol·licular temporal). La pèrdua diària habitual oscil·la entre 70 i 100 cabells. Glàndules cutànies i ungles Morfologia diferencial entre glàndules sudorípares ècrines i apocrines. La dermis allotja diverses modalitats de glàndules exocrines: Glàndules sebàcies: de secreció holocrina, connectades normalment als fol·licles pilosos (absents a palmells i plantes). El seu sèu conté colesterol, àcids grassos, proteïnes i sals.

Humiteja la pell, aporta impermeabilitat i frena el creixement de bacteris i fongs com el de la tinya. La seva infecció bacteriana durant la pubertat provoca l'acne. Glàndules sudorípares merocrines (ècrines): molt extenses per tot el cos, amb porció secretora a la dermis i un conducte que s'obre directament a porus superficials. Segreguen una suor aquosa encarregada de la termoregulació evaporativa i l'excreció d'urea. Glàndules sudorípares apocrines: concentrades a les aixelles, el pubis i les arèoles mamàries. Aboquen una secreció més espessa i viscosa dins dels conductes dels fol·licles pilosos a partir de la maduresa sexual.

Glàndules ceruminoses: glàndules sudorípares modificades de l'oïda externa que, combinades amb el sèu, formen el cerumen protector contra partícules estranyes. Un excés pot formar taps i alterar l'audició timpànica. Glàndules mamàries: glàndules especialitzades en la síntesi i secreció làctia. Apunts del sistema tegumentari: pell, annexos i patologia 11 Anatomia funcional de l'ungla: lúnula, arrel, eponiqui i matriu. Les ungles són plaques còrnies compactes formades per queratinòcits endurits fortament units.

Consten d'un cos visible (rosat per la vascularització subjacent i amb vora lliure blanca), una arrel oculta acompanyada de la lúnula (àrea proximal blanquinosa per l'engruiximent de la capa basal) i l'eponiqui o cutícula (repligar de l'estrat corni). La matriu unguial assegura un creixement continu d'aproximadament 1 mm per setmana. ERROR FREQÜENT Confondre les glàndules merocrines amb les apocrines en la regulació de la temperatura. Les merocrines o ècrines són les autèntiques termoreguladores de cobertura general; les apocrines es restringeixen a territoris axil·lars i anogenitals i no responen primàriament a la refrigeració corporal.

Funcions fisiològiques del sistema tegumentari La pell actua com un òrgan multifuncional dedicat a la preservació de l'equilibri sistèmic: Termoregulació: coordinació de la pèrdua de calor mitjançant suor merocrina i adaptacions del calibre vascular dèrmic. Amb exercici lleu, la pell es vaso-dilata per dissipar calidesa; en exercici intens, la sang es prioritza cap als músculs esquelètics. Davant del fred, la vasoconstricció i els calfreds eleven la calor corporal interna. 1 Dipòsit sanguini: la dermis allotja una extensa xarxa de vasos sanguinis que actua com a reservori.

2 Protecció biològica i física: les unions cel·lulars tancades bloquegen microorganismes, els lípids eviten la deshidratació, la melanina absorbeix raigs UV i les cèl·lules de Langerhans vigilen la invasió patògena. 3 Apunts del sistema tegumentari: pell, annexos i patologia 12 PER RECORDAR-HO L'administració transdèrmica de fàrmacs aprofita el pas de molècules liposolubles a través de l'epidermis cap a la rica xarxa vascular de la dermis. La seva absorció és màxima a les zones de pell fina (escrot, cara i cuir cabellut). S'usa clínicament amb nitroglicerina (angina de pit), escopolamina (mareig del viatger), estradiol (teràpia hormonal) i nicotina.

PROCÉS Síntesi i activació biològica de la vitamina D 1 Irradiació UV a la pell Activació fotoquímica de la molècula precursora 2 Hidroxilació hepàtica Modificació molecular primària pel teixit del fetge 3 Conversió renal Transformació final en calcitriol funcional actiu 4 Absorció intestinal Captació eficaç del calci de la dieta al tracte digestiu IDEES CLAU El color de la pell depèn de la quantitat i tipus de melanina, la concentració de carotè i el grau d'oxigenació de l'hemoglobina circulant. El pèl creix a partir de la matriu del bulb en cicles de proliferació (2-6 anys) i fases de descans (3 mesos).

Les glàndules sebàcies lubrifiquen mitjançant sèu antibacterià, mentre que les sudorípares merocrines són responsables directes de la refrigeració tèrmica corporal. La radiació solar desencadena a la pell la síntesi de la vitamina D, indispensable per a la regulació del metabolisme del calci mitjançant el calcitriol. L'aplicació de fàrmacs en pegats transdèrmics aprofita la permeabilitat de les àrees de pell fina cap als capil·lars dèrmics. Percepció sensorial cutània: allotja mecanoreceptors, termoreceptors i nociceptors sensibles al tacte, la vibració, la pressió, les pessigolles, la temperatura i el dolor.

4 Síntesi de vitamina D: la radiació ultraviolada activa un precursor dèrmic que posteriorment és processat pel fetge i els ronyons per sintetitzar el calcitriol, la forma activa necessària per a l'absorció gastrointestinal del calci dietètic. 5 Excreció: pèrdua diària involuntària d'uns 400 mL d'aigua, acompanyada d'electròlits, amoníac, urea i . 6 CO 2 Apunts del sistema tegumentari: pell, annexos i patologia 13 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 12. Quin paper desenvolupen els òrgans interns en l'activació final de la vitamina D generada a la pell? 13. A quines zones del cos s'absorbeixen més ràpidament els fàrmacs administrats per via transdèrmica i per quina raó?

Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 14. Quin enzim és deficitari de forma congènita en els subjectes amb albinisme? 15. Quin tipus de glàndula s'encarrega primordialment de dissipar calor mitjançant evaporació d'aigua? 16. Quant de temps dura aproximadament la fase de repòs del fol·licle pilós? 17. Quin pigment s'acumula a la pell i a les escleròtiques causant la icterícia? 3 Cicatrització de ferides, envelliment, cremades i úlceres per pressió EN ACABAR SABRÀS Contrastar el procés biològic de reparació de ferides epidèrmiques superficials enfront de les profundes. Calcular l'extensió corporal de les lesions per cremada mitjançant la regla del 9.

Classificar clínicament les cremades segons el seu grau de profunditat tissular. Identificar la fisiopatologia i les pautes de prevenció de les úlceres per pressió. Calcitriol a) Elastasa b) Tirosinasa c) Queratohialina d) Glàndula sebàcia a) Glàndula ceruminosa b) Glàndula merocrina c) Glàndula apocrina d) 3 mesos a) 1 any b) 2 a 4 setmanes c) 2 a 6 anys d) Bilirubina a) Hemoglobina b) Carotè c) Melanina fosca d) Apunts del sistema tegumentari: pell, annexos i patologia 14 PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 18 Per què una persona que ha patit una cremada solar superficial es pela al cap d'uns dies però no necessita cap empelt?

Mecanismes de cicatrització: ferides epidèrmiques i profundes La reparació tissular depèn directament de la profunditat del dany infligit a les capes de la pell: Ferides epidèrmiques: causades per abrasions o cremades de caràcter lleu. Les cèl·lules mare basals es desprenen de la membrana basal i migren cap al centre de la lesió fins a topar amb altres queratinòcits (fenomen d'inhibició per contacte). El factor de creixement epidèrmic indueix divisions mitòtiques addicionals per regenerar el gruix original complet sense cicatriu.

Ferides profundes: afecten la dermis i estructures subjacents, activant un procés complex estructurat en 4 etapes successives: Fases de la reparació de ferides profundes: hemostàsia, inflamació, proliferació i remodelació. Si el teixit conjuntiu cicatriu és exuberant, es pot formar una cicatriu hipertròfica (limitada a l'espai original de la ferida) o una cicatriu queloide (amb projecció cap als teixits sans circumdants, amb feixos densos de col·lagen, escassa vascularització i to més pàl·lid).

Fase inflamatòria (inclou hemostàsia): formació del coàgul de fibrina que segella les vores de la lesió; vasodilatació capil·lar amb augment de permeabilitat per l'arribada massiva de neutròfils i macròfags fagocítics. 1 Fase migratòria: proliferació de cèl·lules epitelials sota la crosta per recuperar la continuïtat de la superfície cutània, acompanyada d'invasió de fibroblasts sintetitzadors de col·lagen . 2 Fase proliferativa: regeneració exuberant de vasos sanguinis i deposició intensa de fibres i matriu connectiva. 3 Fase de maduració: despreniment progressiu de la crosta, reordenació funcional de les fibres col·làgenes i recuperació de l'arquitectura tissular.

4 Apunts del sistema tegumentari: pell, annexos i patologia 15 Desenvolupament embrionari i alteracions amb l'envelliment Durant l'embriogènesi, les capes tegumentàries presenten orígens diferents: l'epidermis deriva directament de l'ectoderma superficial (donant lloc a cabells, ungles i epiteli glandular), mentre que la dermis i els vasos sanguinis s'originen a partir del mesoderma. Amb l'edat, el sistema tegumentari pateix canvis estructurals involutius: Fibres de col·lagen: minven en nombre i es tornen més rígides i desorganitzades. Fibres elàstiques: perden flexibilitat i formen aglomerats amorfs.

Fibroblasts: disminueixen en quantitat, reduint la taxa de recanvi de la matriu extracel·lular. Melanòcits: la seva reducció numèrica provoca cabells blancs i l'aparició de taques senils irregulars. Cèl·lules de Langerhans i fagòcits: disminueixen en nombre i eficiència, minvant la resposta immune cutània. L'exposició a la radiació ultraviolada agreuja aquests processos: els raigs UVB provoquen cremades solars i mutacions a l'ADN amb risc de càncer de pell, mentre que els UVA generen radicals lliures que degraden el col·lagen i acceleren la formació d'arrugues prematures. COMPROVA-HO 19 Quina diferència fonamental hi ha entre la cicatrització d'una ferida epidèrmica i una de profunda?

Cremades: valoració de l'extensió, classificació i complicacions sistèmiques Una cremada és una lesió tissular provocada per energia tèrmica, electricitat, agents radioactius o productes químics càustics que causa la desnaturalització massiva de les proteïnes cel·lulars. La gravetat mèdica d'una cremada s'estableix segons la profunditat, l'extensió corporal de la lesió, l'edat del pacient i el seu estat de salut previ. Quan l'àrea cremada supera el 70 % de la superfície corporal, més de la meitat dels pacients acaben morint. Apunts del sistema tegumentari: pell, annexos i patologia 16 Distribució de la regla del 9 per a la valoració de superfícies cremades.

Per estimar ràpidament l'extensió es fa servir la regla del 9, que segmenta el cos d'un adult en zones equivalents al 9 % o múltiples de 9: cap i coll (9 %), extremitats superiors (9 % cadascuna, anterior i posterior), tronc anterior (18 %), tronc posterior (18 %), extremitats inferiors (18 % cadascuna) i perineu (1 %). En nens, per les proporcions cranials més grans, s'aplica el mètode de Lund-Browder, que ajusta l'extensió segons l'edat exacta. Esquema comparatiu dels graus de les cremades segons la seva profunditat.

Apunts del sistema tegumentari: pell, annexos i patologia 17 Grau de la cremada Capes lesionades Signes clínics i símptomes Evolució i tractament 1r grau Exclusivament l'epidermis. Eritema (enrogiment), dolor moderat, sense vesícules ni butllofes. Exemple habitual: cremada solar. Curació espontània en pocs dies sense deixar cicatriu. 2n grau Epidermis sencera i porció de la dermis. Dolor intens, enrogiment i aparició de butllofes amb líquid acumulat que separa les capes. Es mantenen intactes els annexos profunds. Cura en 3-4 setmanes; pot requerir cures tòpiques i deixar seqüeles cicatricials lleus. 3r grau Epidermis, dermis i estructures annexes completes.

Àrea carbonitzada o blanquinosa; zona insensible per destrucció irreversible de les terminacions nervioses. No pot regenerar-se per si mateixa; requereix desbridament i empelts quirúrgics de pell. Les complicacions sistèmiques representen el major perill vital: xoc hipovolèmic per pèrdua d'aigua, electròlits i proteïnes plasmàtiques, fracàs circulatori i renal agut, i infeccions bacterianes greus a causa de la pèrdua de la protecció cutània.

Úlceres per pressió (llagues de decúbit) Les úlceres per decúbit són lesions causades per la interrupció mecànica continuada del flux sanguini als teixits que recobreixen una prominència òssia sotmesa a pressió prolongada contra un pla rígid (llits, cadires o fèrules d'immobilització). La isquèmia persistent causa necrosi tissular i ulceració. PER RECORDAR-HO Les úlceres per pressió són altament prevenibles si s'apliquen mesures sistemàtiques: realització de canvis posturals periòdics, utilització de coixins reductors de pressió i manteniment d'una higiene cutània rigorosa.

PROCÉS Seqüència temporal de la cicatrització de ferides profundes 1 Fase inflamatòria Formació del coàgul i arribada leucocitària defensiva 2 Fase migratòria Desplaçament cel·lular sota la crosta i teixit cicatricial 3 Fase proliferativa Creixement i consolidació de teixit vascular i connectiu 4 Fase de maduració Caiguda de la crosta i reorganització de les fibres Apunts del sistema tegumentari: pell, annexos i patologia 18 CAUSES I CONSEQÜÈNCIES Pressió prolongada Compressió entre un relleu ossi i una superfície rígida Dèficit de flux sanguini Col·lapse vascular que bloqueja l'oxigen tissular Úlceres per pressió en decúbit Ulceració i necrosi Destrucció del teixit cutani i risc d'infecció greu IDEES CLAU Les ferides epidèrmiques es reparen per migració de cèl·lules basals amb inhibició per contacte, mentre que les profundes requereixen fases d'inflamació, migració, proliferació i remodelació.

Una cicatriu queloide sobrepassa els límits originals de la ferida envaint teixit circumdant amb abundant col·lagen. L'epidermis prové de l'ectoderma embrionari i la dermis té un origen mesodèrmic. La regla del 9 (o el mètode de Lund-Browder en infants) calcula l'extensió corporal de les cremades. Les cremades de tercer grau destrueixen totes les capes cutànies i són insensibles a causa de la mort de les terminacions nervioses. Les úlceres per pressió tenen com a causa directa la isquèmia i necrosi tissular degudes a compressions prolongades sobre relleus ossis. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 20. Per quina raó una cremada de tercer grau no resulta dolorosa a la zona cremada directament? 21.

Quina complicació sistèmica primària sol amenaçar la vida d'un gran cremat durant les primeres hores? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 22. En quina fase de la cicatrització profunda comença la formació de teixit cicatricial pels fibroblasts? Fase hemostàtica a) Fase proliferativa b) Fase migratòria c) Fase de remodelació d) Apunts del sistema tegumentari: pell, annexos i patologia 19 23. De quina fulla embrionària deriven l'epidermis i els seus annexos cutanis? 24. Quin percentatge de superfície corporal correspon a un braç complet segons la regla del 9? 25. Quina alteració defineix morfològicament una cremada de segon grau?

4 Resum per repassar Estructura i capes de la pell Concepte Definició clau Epidermis Capa superficial avascular de teixit epitelial dividida en 5 estrats (basal, espinós, granulós, lúcid i corni). Dermis Capa de teixit connectiu vascularitzada dividida en regió papil·lar (areolar, 20 %) i reticular (dens irregular, 80 %). Hipodermis Teixit subcutani (areolar i adipós) sota la dermis; emmagatzema greix i conté vasos, però no forma part de la pell. Queratinòcits Cèl·lules epidèrmiques productores de queratina protectora i grànuls lamel·lars segellants impermeables. Melanòcits Cèl·lules basals que transformen la tirosina en melanina per absorbir radiació ultraviolada.

Cèl·lules de Langerhans Macròfags derivats de la medul·la òssia que participen en la resposta immunitària epidèrmica. Cèl·lules de Merkel Cèl·lules associades a discs tàctils a la capa basal encarregades de la percepció tàctil. Estrat lúcid Capa de cèl·lules mortes transparents present exclusivament a la pell gruixuda (palmells i plantes).

Mesènquima a) Mesoderma b) Endoderma c) Ectoderma d) 36 % a) 4,5 % b) 18 % c) 9 % d) Insensibilitat total a) Presència de butllofes b) Pell seca sense eritema c) Carbonització òssia d) Apunts del sistema tegumentari: pell, annexos i patologia 20 Annexos cutanis i pigments Element Funció i característiques Melanina Pigment sintetitzat per melanòcits; varia de groc a negre segons la quantitat produïda davant la radiació UV. Carotè Pigment groc-taronja a l'estrat corni i a la dermis precursor de la vitamina A. Fol·licle pilós Estructura epidèrmica invaginada a la dermis amb bulb basal que permet el creixement del pèl per cicles.

Múscul erector Feix de múscul llis dèrmic que redreça el pèl («pell de gallina») per fred o por. Glàndules sebàcies Glàndules holocrines associades al pèl que secreten sèu lubricant i antimicrobià. Glàndules merocrines Glàndules sudorípares d'obertura a porus que regulen la temperatura per evaporació d'aigua. Glàndules apocrines Sudorípares d'aixelles i pubis amb secreció viscosa que aboquen al fol·licle pilós. Glàndules ceruminoses Sudorípares modificades de l'oïda externa que formen cerumen protector. Matriu unguial Zona de cèl·lules en divisió sota l'arrel de l'ungla que permet un creixement d'uns 1 mm/setmana.

Fisiologia, patologies i lesions cutànies Procés / Lesió Aspectes fonamentals Síntesi de vitamina D Activació d'un precursor cutani per radiació UV que fetge i ronyons converteixen en calcitriol actiu. Cicatrització epidèrmica Migració de cèl·lules basals cap a la ferida frenada per inhibició per contacte i estimulada per l'EGF. Cicatrització profunda Reparació en 4 fases successives: inflamatòria (coàgul i leucòcits), migratòria, proliferativa i de maduració. Cremades (1r, 2n i 3r grau) 1r: només epidermis (solar); 2n: epidermis i part de dermis (butllofes); 3r: destrucció total i insensibilitat nerviosa.

Regla del 9 Mètode d'estimació de superfície corporal cremada dividit en 11 regions del 9 % cadascuna (adults). Úlceres per decúbit Lesions per isquèmia mantinguda en comprimir teixit sobre relleus ossis contra superfícies dures. Apunts del sistema tegumentari: pell, annexos i patologia 21 Solucions de les preguntes de repàs 1. Perquè l'epidermis és un teixit completament avascular; cal arribar als capil·lars de la dermis perquè brolli sang. 2. Depèn per complet de la difusió de nutrients i oxigen procedents dels capil·lars de la dermis papil·lar superficial per mantenir la viabilitat de les seves capes cel·lulars profundes. 3.

Perquè el pigment del tatuatge s'injecta a la dermis, que no pateix descamació cel·lular continuada, a diferència de l'epidermis, els corneòcits de la qual es renoven cada 2-4 setmanes. 4. Les cèl·lules de Langerhans participen en la immunitat defensiva cutània reconeixent patògens, mentre que les de Merkel contacten amb neurones per captar sensacions tàctils. 5. A l'estrat basal; si es destrueix completament la part germinal, la pell perd la capacitat de regenerar-se de manera natural i requereix empelts cutanis. 6. b) Estrat lúcid. L'estrat lúcid és exclusiu de zones sotmeses a fricció elevada com palmells i plantes dels peus. 7. c) Cèl·lules de Langerhans.

Les cèl·lules de Langerhans deriven de la medul·la òssia i tenen funcions immunitàries defensives. 8. c) Teixit conjuntiu areolar. La dermis papil·lar està constituïda per teixit conjuntiu areolar lax amb xarxa de fibres elàstiques fines. 9. d) Crestes epidèrmiques. Les crestes epidèrmiques modelades sobre les papil·les dèrmiques generen el relleu de les empremtes dactilars. 10. La radiació ultraviolada indueix directament els melanòcits a accelerar la síntesi de melanina per protegir el nucli dels queratinòcits del dany genètic. 11. Es deu exclusivament a la quantitat total de pigment de melanina sintetitzat, el seu tipus bioquímic i la rapidesa de transferència cap als queratinòcits. 12.

El precursor activat inicialment per la llum ultraviolada a la pell ha de passar consecutivament pel fetge i pels ronyons per convertir-se en calcitriol actiu. 13. A l'escrot, a la cara i al cuir cabellut, perquè presenten una capa epidèrmica especialment fina que facilita la difusió cap als vasos de la dermis. 14. c) Tirosinasa. L'albinisme prové d'una absència hereditària de tirosinasa, enzim que converteix la tirosina en melanina. 15. c) Glàndula merocrina. Les glàndules sudorípares merocrines o ècrines secreten la suor aquosa encarregada de la termoregulació. 16. a) 3 mesos. La fase de repòs o telògena dura uns 3 mesos, després dels quals el cabell vell cau i s'inicia un nou cicle. 17.

a) Bilirubina. La icterícia és fruit de l'acumulació sistèmica de bilirubina a la sang associada a patologies hepàtiques. 18. Perquè les cèl·lules mare de l'estrat basal romanen intactes i proliferen amb rapidesa per restaurar el gruix normal de l'epidermis. 19. L'epidèrmica es resol per simple migració i mitosi dels queratinòcits basals sense cicatriu, mentre que la profunda necessita síntesi de teixit de granulació per fibroblasts i genera teixit fibrós cicatricial permanent. Apunts del sistema tegumentari: pell, annexos i patologia 22 20. Perquè el dany tèrmic és tan profund que destrueix per complet les terminacions nervioses i receptors sensorials ubicats a la dermis. 21.

El xoc hipovolèmic provocat per la pèrdua massiva d'aigua, plasma i proteïnes a través de la superfície cruenta denudada. 22. c) Fase migratòria. Durant la fase migratòria, sota la crosta, es desenvolupa el teixit de granulació per acció dels fibroblasts. 23. d) Ectoderma. L'epidermis s'origina a partir de la capa germinal ectodèrmica superficial durant el desenvolupament. 24. d) 9 %. A la regla del 9 d'un adult, cada extremitat superior completa representa un 9 % del total corporal. 25. b) Presència de butllofes. Les cremades de segon grau destrueixen l'epidermis i part de la dermis provocant butllofes amb líquid. Apunts del sistema tegumentari: pell, annexos i patologia 23