Sistema Digestiu: Anatomia, Histologia i Fisiologia

I 0 flashcards i 5 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS ANATOMOFISIOLOGI A 2 Grau en Fisioteràpia Universitat Ramon Llull AprenAI 2026-2027 Apunts complets del sistema digestiu: estructura del tub, secrecions glandulars, control nerviós i hormonal, i mecanismes de digestió química i absorció.

APREN.AI Índex 1 Organització general, histologia i innervació del tub digestiu Estructura general del sistema digestiu Capes histològiques del tub digestiu Innervació: el sistema nerviós entèric i control autònom 2 Tracte digestiu superior: boca, faringe, esòfag i estómac Cavitat bucal i glàndules salivals Faringe i esòfag Anatomia i histologia gàstrica Fases de la secreció gàstrica 3 Tracte digestiu inferior: intestí prim, intestí gros i defecació Intestí prim: estructura i ampliació de superfície Intestí gros i mecanisme de la defecació 4 Glàndules annexes, vies biliars i peritoneu El pàncrees exocrí i endocrí Fetge i vies biliars Composició de la bilis i colelitiasi Organització del peritoneu 5 Fisiologia de la digestió química, secreció i absorció Principis de la digestió química Digestió de glúcids, proteïnes i lípids Control hormonal de les secrecions biliopancreàtiques Perfil d'absorció al llarg del tub 6 Resum per repassar Estructura i innervació del tub digestiu Tracte superior i estómac Intestí prim, intestí gros i peritoneu Òrgans accessoris i fisiologia digestiva Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Sistema Digestiu: Anatomia, Histologia i Fisiologia 1 1 Organització general, histologia i innervació del tub digestiu EN ACABAR SABRÀS Identificar les quatre capes histològiques del tub digestiu. Distingir la localització i la funció dels plexes de Meissner i d'Auerbach. Descriure l'acció moduladora dels sistemes simpàtic i parasimpàtic. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Com aconsegueix el budell coordinar les seves contraccions fins i tot si es tallen les connexions amb el cervell?

Estructura general del sistema digestiu El sistema digestiu forma un conducte continu comunicat amb l'exterior en ambdós extrems. S'encarrega de rebre els aliments, degradar-los mitjançant processos mecànics i químics, absorbir els nutrients i expulsar els residus no assimilables. Anatòmicament es divideix en dues grans categories: Tub digestiu (o tracte gastrointestinal): comprèn la boca, faringe, esòfag, estómac, intestí prim (duodè, jejú i ili), intestí gros (ceg amb l'apèndix, còlon i recte) i l'anus.

Òrgans accessoris: col·laboren en la degradació i processament mitjançant secrecions especialitzades; inclouen les glàndules salivals (paròtides, submandibulars i sublinguals), el fetge, la vesícula biliar i el pàncrees. Les activitats bàsiques d'aquest aparell engloben la ingestió de l'aliment, la motilitat mecànica per al desplaçament del contingut, la secreció de sucs i enzims digestius, la digestió de macromolècules, l'absorció de nutrients i aigua cap al medi intern, l'emmagatzematge temporal i l'eliminació final dels productes no aprofitats.

PER RECORDAR-HO Tot i que el tub digestiu és intern a la silueta corporal, el contingut del seu lumen es considera estrictament exterior fins que no travessa la barrera epitelial de la mucosa. Capes histològiques del tub digestiu La paret del tracte gastrointestinal presenta una organització concèntrica dividida en quatre túniques fonamentals, disposades des de la llum cap a la perifèria: Mucosa: capa interna en contacte directe amb els aliments. Està constituïda per un epiteli de revestiment, una capa de suport de teixit connectiu (làmina pròpia) i una prima capa muscular denominada muscularis mucosae.

1 Sistema Digestiu: Anatomia, Histologia i Fisiologia 2 COMPROVA-HO 2 Quina és la disposició correcta de les quatre capes del tub digestiu des de la llum cap a l'exterior? Innervació: el sistema nerviós entèric i control autònom El tub digestiu té una gran autonomia motora i secretora gràcies al sistema nerviós entèric, una xarxa neuronal intrínseca localitzada al llarg de l'esòfag, estómac i budells que regula la motilitat, el flux sanguini i la taxa de secreció.

Es divideix en dos grans plexes: Plexe nerviós Localització histològica Funció predominant Innervació autònoma Plexe submucós (de Meissner) Capa submucosa (continu des de l'esòfag fins a l'anus) Regula les secrecions glandulars de la mucosa i el flux vascular local Conté neurones eferents parasimpàtiques motores Plexe mientèric (de Auerbach) Entre les capes circular i longitudinal de la muscular externa (molt abundant a l'intestí) Controla el to muscular, el peristaltisme i la motilitat global de la paret Conté fibres aferents sensitives (simpàtiques) i eferents motores (parasimpàtiques) Aquest circuit intrínsec està modulat pel sistema nerviós autònom: la divisió parasimpàtica estimula l'activitat motora i secretora, mentre que la branca simpàtica alenteix el peristaltisme i redueix el flux sanguini digestiu.

ERROR FREQÜENT Confondre les funcions dels dos plexes: el plexe de Meissner controla la secreció submucosa, mentre que el plexe d'Auerbach controla la contracció de la capa muscular externa. Submucosa: estrat vascular format per teixit connectiu dens, que conté nombrosos vasos sanguinis, estructures limfàtiques i glàndules secretores. 2 Muscular externa: responsable dels moviments digestius. Segons el segment anatòmic, combina múscul esquelètic voluntari (a la boca, faringe i terç superior de l'esòfag) o dues capes de musculatura llisa involuntària (circular interna i longitudinal externa).

3 Serosa (o adventícia): túnica més externa integrada per teixit connectiu i un mesoteli epitelial pla simple, que sosté i envolta l'òrgan lliure a la cavitat peritoneal. 4 Sistema Digestiu: Anatomia, Histologia i Fisiologia 3 ESQUEMA Estructura del tub digestiu IDEES CLAU El tub digestiu és un conducte obert dividit en tracte gastrointestinal i òrgans accessoris. Histològicament consta de quatre capes: mucosa, submucosa, muscular externa i serosa. El plexe de Meissner modula secrecions a la submucosa; el d'Auerbach regeix la motilitat entre les capes musculars. El sistema parasimpàtic estimula la funció digestiva i el simpàtic la deprimeix o alenteix. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 3.

On es localitza exactament el plexe mientèric o d'Auerbach? 4. Quin paper juga el sistema nerviós autònom sobre la motilitat gastrointestinal? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 5. Quina túnica histològica és la responsable directa del peristaltisme propulsor? 6. Quin plexe entèric s'encarrega d'estimular la secreció glandular de la mucosa? 7. Quin efecte té la descàrrega del sistema nerviós simpàtic sobre el tub digestiu?

Paret del tub digestiu Quatre túniques Mucosa Epiteli, làmina pròpia, muscularis mucosae Submucosa Vasos i plexe de Meissner Muscular externa Circular, longitudinal i plexe d'Auerbach Serosa Connectiu i epiteli de revestiment Serosa a) Submucosa b) Mucosa c) Muscular externa d) Plexe de Meissner a) Plexe de Auerbach b) Plexe celíac c) Plexe solar d) Alentiment de la motilitat a) Contracció de la vesícula b) Acceleració del buidament c) Augment de secrecions d) Sistema Digestiu: Anatomia, Histologia i Fisiologia 4 8. Quina capa histològica conté l'epiteli, la làmina pròpia i la muscularis mucosae?

2 Tracte digestiu superior: boca, faringe, esòfag i estómac EN ACABAR SABRÀS Descriure la composició i funció de la saliva i de les glàndules salivals. Relacionar l'anatomia esofàgica i els seus esfínters amb la deglució. Distingir les cèl·lules de la mucosa gàstrica i les seves secrecions. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 9 Per què fa salivera pensar en el nostre plat preferit sense ni tan sols tenir-lo davant? Cavitat bucal i glàndules salivals La boca delimita l'espai d'entrada amb les galtes, el paladar dur (ossi), el paladar tou i la llengua.

Conté elements masticatoris (les dents), estructures d'articulació i gustatives (llavis i llengua) i teixit limfoide defensiu format per les amígdales, que actuen com a primera línia de contenció immunitària en la cruïlla aerodigestiva. Els tres parells principals de glàndules salivals produeixen aproximadament 1 litre diari de saliva: Paròtides: les més voluminoses, de morfologia piramidal, situades per davant de les orelles; elaboren una saliva de tipus serós. Submandibulars: localitzades sota la base de la mandíbula; produeixen una secreció mixta (serosa i mucosa). Sublinguals: les més reduïdes, situades sota el terra bucal; elaboren una secreció predominantment mucosa.

Submucosa a) Adventícia b) Mucosa c) Serosa d) Sistema Digestiu: Anatomia, Histologia i Fisiologia 5 Esquema anatòmic de les glàndules salivals majors i conductes excretors. La saliva és una solució hipotònica composta per un 97 - 99,5 % d'aigua amb un pH entre 6,8 i 7. Conté electròlits ( ), moc lubricant, lisozima bactericida, immunoglobulina A (IgA) i dos enzims inicials: l'amilasa salival (comença a degradar el midó) i la lipasa lingual (inicia la degradació dels lípids). Faringe i esòfag La faringe és un conducte comú respiratori i digestiu estructurat en tres porcions: nasofaringe, orofaringe i laringofaringe. Només la regió inferior és utilitzada pel trànsit alimentari.

Per evitar el pas del bolus cap a la via aèria (traquea cartilaginosa), l'epiglotis s'abat durant la deglució tancant la laringe; un error de coordinació produeix broncoaspiració, que pot provocar asfíxia greu. Diagrama del trànsit del bolus alimentari mitjançant peristaltisme esofàgic. Na , K , Cl , HCO + + 3 Sistema Digestiu: Anatomia, Histologia i Fisiologia 6 L'esòfag és un tub muscular d'uns 25 cm de longitud col·locat darrere de la tràquea i del cor, que comunica la faringe amb l'estómac després de travessar el diafragma pel hiatus esofàgic. Quan aquesta obertura diafragmàtica perd to, es pot produir una hèrnia d'hiatus, origen habitual de la malaltia per reflux gastroesofàgic (ERGE).

Presenta dos punts d'oclusió funcional: Esfínter esofàgic superior (EES): constituït per musculatura esquelètica estriada voluntària. Esfínter esofàgic inferior (EEI): format per múscul llis involuntari; impedeix el retrocés de l'àcid gàstric cap a l'esòfag. COMPROVA-HO 10 Quin mecanisme impedeix que el menjar penetri a la tràquea durant la deglució? Anatomia i histologia gàstrica L'estómac se situa a l'epigastri i a l'hipocondri esquerre, just sota el diafragma. Té capacitat per a 1 - 1,5 litres en repòs, podent dilatar-se fins a 4 litres. Es delimita entre l'esfínter de l'esòfag i el pílor (esfínter pilòric que regula la sortida d'uns 3 ml de quim per cicle cap al duodè).

Es divideix en quatre regions: càrdies, fons (fundus), cos i l'antre pilòric, presentant una curvatura menor i una curvatura major. Morfologia de l'estómac amb les seves regions, curvatures i capes musculars. A diferència de la resta del tub, la seva capa muscular té tres estrats de múscul llis: longitudinal extern, circular mitjà i oblic intern, la qual cosa li atorga una gran capacitat de pastament.

La mucosa gàstrica s'invagina en fossetes i glàndules formades per diversos tipus cel·lulars: Tipus cel·lular Producte de secreció Funció digestiva Mucoses del coll i superficials Moc protector alcalí Forma una barrera física contra l'autodigestió àcida Sistema Digestiu: Anatomia, Histologia i Fisiologia 7 Tipus cel·lular Producte de secreció Funció digestiva Parietals HCl i Factor intrínsec L'àcid desnaturalitza proteïnes i activa enzims; el factor intrínsec s'uneix a la vitamina B12 per permetre'n l'absorció distal Principals (zimògenes) Pepsinogen i lipasa gàstrica Proenzim inactiu que l'HCl transforma en pepsina activa per hidrolitzar proteïnes Enteroendocrines (cèl·lules G) Hormona gastrina Estimula la secreció d'HCl, augmenta la motilitat i contrau l'EEI ERROR FREQÜENT Oblidar que el factor intrínsec es fabrica a l'estómac per les cèl·lules parietals.

La seva carència impedeix absorbir la vitamina B12 a l'ili i desencadena anèmia perniciosa. Fases de la secreció gàstrica La regulació dels sucs gàstrics es produeix de manera seqüencial en tres etapes: PROCÉS Fases de la regulació de la secreció gàstrica 1 Fase cefàlica Estímul sensorial que activa el nervi vague 2 Fase gàstrica Distensió de l'estómac, gastrina i alliberament d'àcid 3 Fase intestinal Quim al duodè: alliberament de secretina i CCK inhibitòries Fase cefàlica: s'activa abans d'ingerir aliments mitjançant estímuls visuals, olfactius o el pensament. Els impulsos viatgen pel nervi vague (parell cranial X) augmentant la secreció gàstrica.

1 Fase gàstrica: iniciada per la distensió de la paret de l'estómac en arribar l'aliment. Dispara reflexos mientèrics i vasovagals, acompanyats de l'alliberament de gastrina i histamina, produint la màxima taxa d'HCl i pepsina. 2 Fase intestinal: quan el quim àcid arriba al duodè, hi ha una breu excitació per gastrina duodenal, seguida ràpidament per una potent inhibició motora i secretora mediada per la secretina, la colecistoquinina (CCK) i el reflex enterogàstric simpàtic per protegir la mucosa intestinal. 3 Sistema Digestiu: Anatomia, Histologia i Fisiologia 8 IDEES CLAU Les glàndules salivals sintetitzen aigua, moc, lisozima, amilasa i lipasa lingual.

L'esòfag condueix el bolus mitjançant peristaltisme coordinat per dos esfínters (EES i EEI). L'estómac disposa de tres capes musculars per triturar l'aliment mecànicament. Les cèl·lules parietals produeixen àcid clorhídric i factor intrínsec; les principals produeixen pepsinogen. La secreció gàstrica transcorre en tres etapes: cefàlica, gàstrica i intestinal. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 11. Quina conseqüència té la destrucció de les cèl·lules parietals gàstriques? 12. Com frena el duodè l'activitat de l'estómac durant la fase intestinal? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 13. Quin tipus de cèl·lula gàstrica secreta el precursor inactiu de la pepsina? 14.

Quines són les glàndules salivals de majors dimensions anatòmiques? 15. Quin esfínter impedeix de manera directa el reflux àcid cap a l'esòfag? 16. En quina fase de la secreció actua exclusivament el nervi vague abans de menjar?

Cèl·lula G a) Cèl·lula mucosa b) Cèl·lula principal c) Cèl·lula parietal d) Sublinguals a) Palatines b) Paròtides c) Submandibulars d) Esfínter esofàgic superior a) Esfínter d'Oddi b) Esfínter pilòric c) Esfínter esofàgic inferior d) Fase cefàlica a) Fase intestinal b) Fase gàstrica c) Fase colònica d) Sistema Digestiu: Anatomia, Histologia i Fisiologia 9 3 Tracte digestiu inferior: intestí prim, intestí gros i defecació EN ACABAR SABRÀS Identificar les divisions anatòmiques de l'intestí prim i de l'intestí gros. Descriure les estructures especialitzades en augmentar la superfície absortiva intestinal.

Explicar les funcions del còlon, el control de la defecació i el significat del color fecal. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 17 Com pot un tub d'uns pocs metres quadrats teòrics cabre a l'abdomen i tenir una superfície d'absorció equivalent a un camp de tenis? Intestí prim: estructura i ampliació de superfície L'intestí prim s'estén des de l'esfínter pilòric fins a la vàlvula ileocecal. Amb un diàmetre mitjà de 2 cm i prop de 7 metres de longitud, constitueix el lloc fonamental on es completa la digestió enzimàtica i es produeix la major absorció de nutrients cap al torrent sanguini i limfàtic. Disposició anatòmica dels segments de l'intestí prim i còlon a l'abdomen.

Comprèn tres regions ben diferenciades: Duodè: tram inicial d'uns 25 cm (5 % del total) en forma de lletra C. Rep el quim hiperàcid de l'estómac, que neutralitza gràcies a la bilis i el suc pancreàtic. Jejú: porció intermèdia de 2,5 metres (40 % del total), especialitzada en l'absorció intensiva de glúcids, lípids i aminoàcids. Ili: segment terminal d'uns 3,5 metres (60 % del total). Absorbeix sals biliars i vitamina B12, i presenta cúmuls de teixit limfoide defensiu anomenats plaques de Peyer per controlar la microflora.

Sistema Digestiu: Anatomia, Histologia i Fisiologia 10 Per maximitzar l'intercanvi de matèria, la paret interna està adaptada mitjançant tres relleus anatòmics: A la base de les vellositats es troben les criptes intestinals, on cèl·lules mare es divideixen activament per renovar l'epiteli continuament i es fabriquen substàncies antimicrobianes que controlen la càrrega bacteriana. COMPROVA-HO 18 Quin és el destí dels greixos absorbits per les vellositats intestinals? Intestí gros i mecanisme de la defecació L'intestí gros representa el tram final del tub amb 1,5 metres de llargada i uns 6 cm de diàmetre.

La seva superfície interna no presenta plecs ni vellositats: és llisa i conté nombroses glàndules secretores de moc lubricant. Es divideix en tres regions anatòmiques: Ceg: bossa inicial de 5 a 8 cm al quadrant inferior dret de l'abdomen, d'on penja l'apèndix vermiforme. Còlon: dividit en ascendent, transvers, descendent i sigmoide. La seva capa muscular longitudinal s'agrupa en tres bandes anomenades tènies del còlon, que frunzeixen la paret formant bosses externes consecutives conegudes com a haustres. Recte i canal anal: els darrers 17 a 20 cm. La dilatació varicosa de les seves venes submucoses genera les morenes o hemorroides.

Les funcions clau de l'intestí gros són l'assecat del residu alimentari mitjançant la reabsorció massiva d'aigua i electròlits, la síntesi de vitamines B i K per part de la microbiota bacteriana i l'emmagatzematge de femta. Coloració de la femta Significat clínic Cafè / Marró Fisiològic habitual; degut als derivats de la bilirubina biliar Verd Trànsit intestinal molt accelerat o gran consum d'hortalisses verdes Groc greixós i fètid Excés de greixos sense absorbir (malabsorció, com en celiaquia) Blanc / Grisós (acòlia) Manca de pigments biliars per obstrucció mecànica del colèdoc Plecs circulars: replecs permanents de la mucosa i submucosa que no desapareixen amb la repleció.

1 Vellositats intestinals (villi): projeccions digitiformes recobertes d'epiteli; a l'interior contenen una xarxa vascular amb una arteríola, una vènula i un capil·lar limfàtic central anomenat vas quilífer per a l'absorció de greixos. 2 Vora en raspall (microvellositats): replecs microscòpics a la membrana apical dels enteròcits que contenen enzims digestius de contacte.

3 Sistema Digestiu: Anatomia, Histologia i Fisiologia 11 Coloració de la femta Significat clínic Negre (melenes) Hemorràgia interna digestiva alta o ingesta suplementària de ferro Vermell Sagnat actiu del tram baix o patologia rectal/còlica El reflex de la defecació s'inicia quan les contraccions en massa empenyen la femta cap a l'ampolla rectal. La distensió estimula receptors mecànics que transmeten impulsos cap a la medul·la sacra, activant fibres parasimpàtiques que relaxen involuntàriament l'esfínter anal intern i contrauen el recte; l'expulsió final requereix la relaxació conscient de l'esfínter anal extern.

ERROR FREQÜENT Pensar que la femta blanca o grisa prové d'una infecció bacteriana: en realitat es deu a la manca de sortida de bilis al budell per una obstrucció del colèdoc (acòlia). PROCÉS Passatge i processament del quim al tub inferior IDEES CLAU El duodè neutralitza l'àcid gàstric mitjançant l'arribada de bilis i secrecions pancreàtiques. L'intestí prim amplifica la seva superfície d'absorció mitjançant plecs circulars, vellositats i microvellositats. L'ili absorbeix específicament vitamina B12 i sals biliars, i conté plaques de Peyer immunitàries. El còlon es caracteritza per tènies musculars i haustres, i s'encarrega d'assecar la femta absorbint aigua.

Duodè Neutralització àcida amb suc pancreàtic i bilis 1 Jejú Digestió química intensa i absorció de nutrients 2 Ili Captació de vitamina B12 i sals biliars 3 Còlon Reabsorció d'aigua i compactació de residus 4 Recte Emmagatzematge i reflex de defecació 5 Sistema Digestiu: Anatomia, Histologia i Fisiologia 12 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 19. Per quina raó la vora en raspall multiplica la capacitat absortiva del budell? 20. Què indiquen unes deposicions de color completament blanc o grisenc? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 21. Quin segment de l'intestí prim s'encarrega d'absorbir selectivament les sals biliars? 22.

Com s'anomenen les tres bandes musculars longitudinals que recorren el còlon? 23. Quina estructura absorbeix la major part dels lípids al centre de la vellositat? 24. A quina zona anatòmica s'ubica el cec juntament amb l'apèndix? 4 Glàndules annexes, vies biliars i peritoneu EN ACABAR SABRÀS Descriure les funcions endocrines i exocrines del pàncrees i el recorregut dels seus conductes. Explicar l'organització del lobulet hepàtic i la producció de bilis. Identificar les subdivisions del peritoneu i la seva relació amb les vísceres abdominals. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 25 Què tenen en comú la digestió dels greixos del dinar i el reciclatge dels glòbuls vermells vells?

Jejú a) Duodè b) Ili c) Ceg d) Vàlvules connivents a) Haustres b) Plaques de Peyer c) Tènies del còlon d) Cripta de Lieberkühn a) Vènula b) Vas quilífer c) Arteríola d) Epigastri a) Quadrant inferior dret b) Hipocondri esquerre c) Quadrant superior dret d) Sistema Digestiu: Anatomia, Histologia i Fisiologia 13 El pàncrees exocrí i endocrí El pàncrees és una glàndula allargada de color rosa grisenc, d'uns 12 a 15 cm de longitud i aproximadament 60 grams de pes. Es troba en posició retroperitoneal, íntimament adossat al duodè.

Funcionalment conté dues poblacions cel·lulars: Porció exocrina (98 % de la massa): formada per àcins compostos que secreten enzims digestius i grans volums de bicarbonat sòdic ( ). Aquests sucs es recullen pel conducte pancreàtic principal (de Wirsung), que s'uneix al colèdoc a l'ampolla de Vàter per desembocar al duodè. Freqüentment existeix un conducte pancreàtic accessori (de Santorini). Porció endocrina (2 % de la massa): agrupada en els illots de Langerhans. Les cèl·lules alfa secreten glucagó (hiperglucemiant) i les cèl·lules beta secreten insulina (hipoglucemiant), responsables del metabolisme glucídic.

Relació topogràfica del pàncrees, el fetge i el duodè amb els conductes de Wirsung i Santorini. Fetge i vies biliars El fetge és la glàndula més voluminosa de l'organisme, amb un pes proper a 1,5 kg. Està situat sota la cúpula diafragmàtica dreta, ocupant l'hipocondri dret i part de l'epigastri. Està separat en dos lòbuls principals pel lligament falciforme; el lòbul dret inclou a més el lòbul caudat i el quadrat. HCO 3 Sistema Digestiu: Anatomia, Histologia i Fisiologia 14 Detall histològic d'un lobulet hepàtic mostrant els hepatòcits, sinusoïdes i la tríada portal. La unitat anatòmica i funcional hepàtica és el lobulet hepàtic (o àcin), amb morfologia hexagonal.

Al seu interior s'hi troben: La vesícula biliar és un reservori en forma de pera de 7 a 10 cm situat sota el fetge que concentra i emmagatzema de 30 a 50 ml de bilis. El sistema de conductes drena des dels conductes hepàtics dret i esquerre, que s'uneixen en el conducte hepàtic comú; en convergir amb el conducte cístic de la vesícula biliar es forma el conducte colèdoc, que aboca al duodè. Vies biliars extrahepàtiques i unió del conducte cístic amb l'hepàtic per formar el colèdoc. COMPROVA-HO 26 Quins dos conductes s'uneixen per formar el colèdoc?

Hepatòcits: cèl·lules metabòliques disposades en columnes radials que sintetitzen entre 0,5 i 1 litre de bilis al dia, regulen carbohidrats i proteïnes i emmagatzemen ferro i vitamines A, B12 i D. 1 Cèl·lules de Kupffer: macròfags residents situats als sinusoides hepàtics que fagociten bacteris, hematies vells i restes cel·lulars. 2 Tríada portal: situada a les cantonades del lobulet, conté una branca de la vena porta, una branca de l'artèria hepàtica i un conducte biliar.

3 Sistema Digestiu: Anatomia, Histologia i Fisiologia 15 Composició de la bilis i colelitiasi La bilis no conté enzims digestius: està formada per aigua, sals biliars (sintetitzades a partir del colesterol), lecitina, colesterol i pigments biliars (bilirubina procedent de la lisi d'hematies a la melsa). La seva funció és emulsionar els greixos per facilitar l'acció hidrolítica de les lipases. La formació de pedres a les vies biliars s'anomena colelitiasi. Aquests càlculs són masses endurides de colesterol, carbonat càlcic i bilirubina, freqüents en dones de més de 40 anys associades a dietes riques en greixos o obesitat.

Si un càlcul obstrueix el conducte colèdoc es produeix icterícia (coloració groguenca de la pell per acumulació de bilirubina a la sang), femta grisa i mala absorció de greixos i vitamines liposolubles. PER RECORDAR-HO L'obstrucció del conducte colèdoc impedeix la sortida de bilis cap al budell, provocant que la bilirubina passi a la sang (icterícia) i no tenyeixi la femta (acòlia). Organització del peritoneu El peritoneu és una membrana serosa extensa que recobreix la cavitat abdominopelviana dividida en dues fulles: el peritoneu parietal (recobreix les parets) i el visceral (envolta els òrgans). Entre ambdues existeix una cavitat virtual amb líquid lubricant.

Disposició anatòmica dels plecs peritoneals: epiplons major i menor, mesenteri i lligament falciforme. Aquesta serosa forma diversos plecs de sustentació i vascularització: Epipló major (oment): gran faldó de teixit adipós que penja de la curvatura major de l'estómac i recobreix el còlon transvers i les nanses de l'intestí prim. Epipló menor: repliegue que estén entre la curvatura menor de l'estómac, la primera porció del duodè i la cara inferior del fetge. Mesenteri: làmina en forma de ventall que fixa el jejú i l'ili a la paret abdominal posterior, per on discorren vasos i nervis. Mesocòlon: plec peritoneal que ancora l'intestí gros a la paret posterior.

Lligament falciforme: uneix el fetge a la paret abdominal anterior i a la cara inferior del diafragma. Sistema Digestiu: Anatomia, Histologia i Fisiologia 16 ERROR FREQÜENT Confondre mesenteri i epipló: el mesenteri uneix l'intestí prim a la paret abdominal posterior portant vasos nutricis, mentre que els epiplons uneixen l'estómac amb altres vísceres veïnes (fetge i còlon). ESQUEMA Vies biliars i drenatge al duodè IDEES CLAU El pàncrees exocrí aboca enzims i bicarbonat al duodè a través del conducte de Wirsung. Els hepatòcits produeixen bilis diàriament i les cèl·lules de Kupffer eliminen gèrmens i eritròcits vells.

El conducte hepàtic comú i el conducte cístic s'uneixen per formar el colèdoc. La litiasi biliar obstrueix el flux i desencadena icterícia mecànica per reabsorció de bilirubina a la sang. Els plecs peritoneals (mesenteri, mesocòlon i epiplons) fixen les vísceres i donen pas a la vascularització. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 27. Quina funció tenen les cèl·lules de Kupffer al fetge? 28. Per què un càlcul encallat a l'ampolla de Vàter pot desencadenar simultàniament icterícia i pancreatitis?

Conducte colèdoc Desemboca a l'ampolla de Vàter Conducte hepàtic comú Prové del fetge Conducte hepàtic dret Lòbul dret hepàtic Conducte hepàtic esquerre Lòbul esquerre hepàtic Conducte cístic Connecta amb la vesícula biliar Sistema Digestiu: Anatomia, Histologia i Fisiologia 17 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 29. A quin lloc anatòmic s'uneixen el conducte colèdoc i el pancreàtic de Wirsung? 30. Quin component de la bilis s'obté a partir de la degradació de l'hemoglobina? 31. Quin plec peritoneal fixa directament el jejú i l'ili a la paret abdominal posterior? 32. Quin percentatge de la massa pancreàtica correspon als illots de Langerhans endocrins?

5 Fisiologia de la digestió química, secreció i absorció EN ACABAR SABRÀS Comparar les rutes digestives dels hidrats de carboni, greixos i proteïnes. Descriure el control de la secreció biliar i pancreàtica per la secretina i la colecistoquinina. Identificar els punts d'absorció anatòmics dels diferents nutrients al llarg del tub. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 33 Per què els malalts als quals s'extirpa la vesícula biliar toleren malament els àpats molt grassos? Principis de la digestió química La digestió química consisteix en la hidròlisi enzimàtica de les macromolècules ingerides mitjançant la ruptura d'enllaços per addició d'aigua.

Dels sis nutrients essencials (glúcids, lípids, proteïnes, vitamines, minerals i aigua), només els tres primers requereixen degradació per ser absorbits. Els enzims digestius són hidrolases que actuen a l'espai extracel·lular, presenten una gran especificitat de substrat i depenen estrictament del pH del medi (com l'amilasa salival activa a pH neutre o la pepsina que exigeix pH marcadament àcid).

Còlon transvers a) Ampolla de Vàter b) Pílor c) Conducte cístic d) Colesterol a) Bilirubina b) Sals biliars c) Lecitina d) Epipló menor a) Epipló major b) Lligament falciforme c) Mesenteri d) 10 % a) 50 % b) 2 % c) 98 % d) Sistema Digestiu: Anatomia, Histologia i Fisiologia 18 Digestió de glúcids, proteïnes i lípids Vies bioquímiques de la degradació enzimàtica de polisacàrids, proteïnes i gotes de greix.

La degradació dels tres grans macronutrients segueix itineraris enzimàtics coordinats: Òrgan secretor Enzim principal Substrat Producte obtingut Glàndules salivals Amilasa salival Midó (polisacàrid) Maltosa i oligosacàrids Estómac Pepsina Proteïnes Pèptids curts (peptones) Lipasa gàstrica Triglicèrids Àcids grassos i glicerol Pàncrees Tripsina Proteïnes i pèptids Polipèptids petits Amilasa pancreàtica Midó residual Disacàrids (maltosa) Lipasa pancreàtica Greixos emulsionats Àcids grassos i glicerina Hidrats de carboni: el midó comença a trencar-se a la boca per l'acció de l'amilasa salival i continua al duodè amb l'amilasa pancreàtica, convertint-se en maltosa.

Finalment, els enzims de la vora en raspall (maltasa, sacarasa i lactasa) hidrolitzen els disacàrids en monosacàrids (glucosa, fructosa i galactosa) mitjançant digestió per contacte. 1 Proteïnes: la desnaturalització s'inicia a l'estómac per la pepsina, fragmentant cadenes proteiques en polipèptids curts (peptones). Al duodè, les proteases pancreàtiques (com la tripsina) continuen la ruptura, i les peptidases de les microvellositats alliberen aminoàcids lliures llestos per absorbir. 2 Lípids: requereixen una emulsió prèvia a càrrec de les sals biliars i la lecitina al duodè per disgregar les grans gotes lipídiques en micel·les petites.

Posteriorment, la lipasa pancreàtica hidrolitza els triglicèrids en àcids grassos lliures i glicerol. 3 Sistema Digestiu: Anatomia, Histologia i Fisiologia 19 Òrgan secretor Enzim principal Substrat Producte obtingut Intestí prim (vora raspall) Erepsina / Peptidases Peptones Aminoàcids lliures Maltasa Maltosa 2 Glucoses Sacarasa Sacarosa Glucosa + Fructosa Lactasa Lactosa Glucosa + Galactosa COMPROVA-HO 34 Quina diferència funcional existeix entre l'acció de la bilis i la de la lipasa pancreàtica?

Control hormonal de les secrecions biliopancreàtiques La presència de quim al duodè mobilitza dues hormones fonamentals sintetitzades per la pròpia mucosa intestinal: Secretina: s'allibera en resposta al quim hiperàcid. Estimula el pàncrees perquè aboqui grans quantitats d'aigua i bicarbonat sòdic ( ) per neutralitzar l'acidesa a nivell duodenal. Colecistoquinina (CCK): s'allibera en resposta a greixos i pèptids al duodè. Té tres efectes claus: activa la secreció d'enzims pel pàncrees exocrí, frena la producció d'HCl gàstric i desencadena la contracció de la vesícula biliar per alliberar la bilis.

Perfil d'absorció al llarg del tub L'absorció és el desplaçament dels nutrients digerits a través de l'epiteli cap a la sang o la limfa: Estómac: absorció molt limitada, restringida a aigua, alcohol i determinats fàrmacs lipofílics com l'aspirina. Duodè i Jejú: absorbeixen la immensa majoria de monosacàrids, lípids, aminoàcids, calci ( ) i ferro ( ). Ili: captació especialitzada de sals biliars, aigua, electròlits i vitamina B12 (acoblada al factor intrínsec). Intestí gros: reabsorció final d'aigua, sodi, potassi i vitamines sintetitzades per la flora bacteriana (vitamina K, àcid fòlic i vitamines del grup B).

ERROR FREQÜENT Atribuir la secreció d'enzims pancreàtics a la secretina: la secretina indueix un líquid ric en aigua i bicarbonat per neutralitzar l'àcid, mentre que la CCK és la responsable de la secreció rica en enzims digestius.

HCO 3 Ca2+ Fe2+ Sistema Digestiu: Anatomia, Histologia i Fisiologia 20 CAUSES I CONSEQÜÈNCIES Quim àcid al duodè Estímul físic i químic directe Greixos i pèptids al duodè Detectats per quimioreceptors Arribada del quim àcid al duodè Secreció de Secretina Estimula el bicarbonat pancreàtic Alliberament de CCK Provoca buidament biliar i enzims Frenada gàstrica Disminució d'àcid i buidament més lent IDEES CLAU Els enzims digestius són hidrolases que requereixen condicions específiques de pH per actuar. La digestió de contacte té lloc a la vora en raspall dels enteròcits mitjançant disacaridases i peptidases.

La secretina estimula la sortida de bicarbonat pancreàtic, mentre que la CCK estimula els enzims i la motilitat biliar. La immensa majoria de nutrients s'absorbeixen al duodè i jejú; l'ili recupera sals biliars i vitamina B12. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 35. Com actua la colecistoquinina (CCK) sobre la vesícula biliar i el pàncrees? 36. A quin tram concret del tub s'absorbeix el ferro i el calci de la dieta? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 37. Quina hormona intestinal indueix una secreció pancreàtica abundant en aigua i bicarbonat? 38. Quin enzim de la vora en raspall hidrolitza la lactosa en glucosa i galactosa? 39.

Per què la lipasa necessita l'acció prèvia de la bilis sobre els greixos? Insulina a) Secretina b) Colecistoquinina (CCK) c) Gastrina d) Lactasa a) Maltasa b) Tripsina c) Lipasa d) Per neutralitzar el pH a) Per emulsionar les gotes lipídiques b) Per destruir bacteris c) Per activar el zimogen d) Sistema Digestiu: Anatomia, Histologia i Fisiologia 21 40. On s'absorbeix la vitamina B12 unida al factor intrínsec? 6 Resum per repassar Estructura i innervació del tub digestiu Concepte Què és i funció Paret del tub Estructura en quatre capes: mucosa interna, submucosa vascular, muscular externa (circular i longitudinal) i serosa de sosteniment.

Plexe de Meissner Xarxa neuronal a la submucosa que controla la secreció glandular i el flux vascular local. Plexe d'Auerbach Xarxa neuronal a la capa muscular que coordina el to i el peristaltisme gastrointestinal. Modulació autònoma El sistema parasimpàtic activa la motilitat i secreció digestiva; el sistema simpàtic les alenteix i inhibeix. Tracte superior i estómac Concepte Què és i funció Glàndules salivals Paròtides (seroses), submandibulars (mixtes) i sublinguals (mucoses); fabriquen saliva amb amilasa salival i lipasa lingual. Esfínters esofàgics L'superior (EES, múscul esquelètic) inicia el trànsit; l'inferior (EEI, múscul llis) impedeix el reflux àcid cap a l'esòfag.

Cèl·lules parietals Cèl·lules de les glàndules gàstriques que secreten àcid clorhídric (HCl) i factor intrínsec per absorbir vitamina B12. Cèl·lules principals Cèl·lules gàstriques secretores del zimogen pepsinogen i de lipasa gàstrica. Fases de la secreció gàstrica Cefàlica (activada pel nervi vague), gàstrica (per distensió i gastrina) i intestinal (inhibitòria per secretina i CCK). Intestí prim, intestí gros i peritoneu Concepte Què és i funció Estructures d'absorció Plecs circulars, vellositats (amb capil·lars i vas quilífer) i microvellositats que amplifiquen la superfície útil.

Ili a) Duodè b) Estómac c) Còlon descendent d) Sistema Digestiu: Anatomia, Histologia i Fisiologia 22 Concepte Què és i funció Subdivisions de l'intestí prim Duodè (neutralització i recepció de bilis/pàncrees), jejú (màxima absorció) i ili (absorció de sals biliars i vitamina B12, plaques de Peyer). Intestí gros Tram format per cec, còlon (amb tènies i haustres) i recte; reabsorbeix aigua i sals minerals compactant la femta. Plecs peritoneals Epipló major i menor, mesenteri (ancora l'intestí prim a la paret posterior) i mesocòlon.

Òrgans accessoris i fisiologia digestiva Concepte Què és i funció Pàncrees Òrgan mixt amb àcins exocrins (secreten enzims i bicarbonat pel conducte de Wirsung) i illots endocrins (insulina i glucagó). Fetge i vies biliars Hepatòcits que sintetitzen bilis, cèl·lules de Kupffer fagocítiques i conducte colèdoc (unió d'hepàtic comú i cístic) desembocant a l'ampolla de Vàter. Bilis Emulsió de lípids sense enzims, formada per aigua, sals biliars, colesterol i bilirubina; la seva litiasi genera icterícia i acòlia. Hormones duodenals La secretina estimula la secreció de bicarbonat pancreàtic; la CCK estimula enzims pancreàtics i buidament de la vesícula biliar.

Sistema Digestiu: Anatomia, Histologia i Fisiologia 23 Solucions de les preguntes de repàs 1. Disposa del sistema nerviós entèric, una xarxa neuronal autònoma pròpia que controla la motilitat i secrecions locals. 2. Mucosa (interna), submucosa, muscular externa i serosa o adventícia (externa). 3. Es troba a la capa muscular externa, situat just entre la subcapa circular interna i la longitudinal externa. 4. El sistema parasimpàtic activa i incrementa la motilitat i secrecions, mentre que el simpàtic les inhibeix i alenteix el trànsit. 5. d) Muscular externa. La muscular externa conté les fibres circulars i longitudinals que generen les ones motores peristàltiques. 6. a) Plexe de Meissner.

El plexe submucós o de Meissner modula l'activitat epitelial i la secreció glandular. 7. a) Alentiment de la motilitat. El sistema simpàtic frena la motilitat i redueix les activitats digestives. 8. c) Mucosa. Aquestes tres estructures formen conjuntament la capa mucosa més interna del tracte. 9. Pel reflex cefàlic, on l'escorça cerebral i els centres troncals activen les glàndules salivals i gàstriques abans de deglutir. 10. El descens i tancament de l'epiglotis sobre la laringe, canalitzant el bolus exclusivament cap a la via digestiva. 11. Es perd la producció d'àcid clorhídric i de factor intrínsec, provocant una fallada en l'absorció de la vitamina B12 i causant anèmia perniciosa. 12.

Alliberant hormones com la secretina i la CCK i activant el reflex enterogàstric, que frenen la secreció gàstrica i la motilitat. 13. c) Cèl·lula principal. Les cèl·lules principals secreten pepsinogen, que s'activa en pepsina en presència d'àcid clorhídric. 14. c) Paròtides. Les glàndules paròtides tenen forma piramidal i són les més grans del cos. 15. d) Esfínter esofàgic inferior. L'esfínter esofàgic inferior tanca la unió gastroesofàgica evitant la pujada del contingut gàstric. 16. a) Fase cefàlica. La fase cefàlica s'activa per la visió, olor o pensament del menjar a través del nervi vague. 17.

Mitjançant el triple plegament de la seva paret: plecs circulars, vellositats i milions de microvellositats a la membrana cel·lular. 18. S'incorporen majoritàriament al vas quilífer central del sistema limfàtic, mentre que els sucres i aminoàcids passen directament als capil·lars sanguinis. 19. Perquè les seves milers de microvellositats microscòpiques multipliquen extraordinàriament la superfície útil d'intercanvi en contacte amb el quim. 20. Indiquen una absència de pigments biliars a la femta, habitualment per una obstrucció de les vies biliars (conducte colèdoc). 21. c) Ili. L'ili terminal recupera les sals biliars i absorbeix la vitamina B12 mitjançant transport actiu. 22.

d) Tènies del còlon. Les tènies són bandes musculars longitudinals que en contreure's formen les haustres. Sistema Digestiu: Anatomia, Histologia i Fisiologia 24 23. c) Vas quilífer. El quilífer és el capil·lar limfàtic especialitzat en la captació de greixos i quilomicrons. 24. b) Quadrant inferior dret. El cec i l'apèndix estan situats a la fossa ilíaca dreta (quadrant inferior dret). 25. La bilis: s'elabora al fetge per emulsionar els greixos i conté bilirubina procedent precisament de la destrucció dels glòbuls vermells. 26. El conducte hepàtic comú (procedent del fetge) i el conducte cístic (procedent de la vesícula biliar). 27.

Són macròfags especialitzats que fagociten bacteris, eritròcits vells i impureses que arriben pel torrent sanguini sinusoïdal. 28. Perquè en aquest punt coincideixen el colèdoc (biliar) i el conducte de Wirsung (pancreàtic), bloquejant alhora el drenatge dels dos òrgans. 29. b) Ampolla de Vàter. Tots dos conductes desemboquen conjuntament al duodè a través de l'ampolla de Vàter. 30. b) Bilirubina. La bilirubina procedeix del grup hemo dels glòbuls vermells destruïts a la melsa. 31. d) Mesenteri. El mesenteri suspèn les nanses de l'intestí prim des de la paret posterior i els aporta vascularització. 32. c) 2 %.

La part endocrina representa únicament al voltant del 2 % del pes total del pàncrees. 33. Perquè sense vesícula no poden emmagatzemar bilis concentrada per abocar-la de cop davant una sobrecàrrega de lípids al duodè. 34. La bilis no conté enzims i fa digestió mecànica emulsionant greixos en gotetes, mentre que la lipasa pancreàtica fa la hidròlisi química dels enllaços èster. 35. Provoca la contracció de la vesícula biliar per buidar la bilis i estimula la secreció d'enzims digestius pel pàncrees exocrí. 36. S'absorbeixen de manera predominant al tram proximal de l'intestí prim (duodè i jejú). 37. b) Secretina.

La secretina s'allibera davant l'acidesa duodenal per estimular la secreció de bicarbonat neutralitzant. 38. a) Lactasa. La lactasa trenca el disacàrid lactosa alliberant glucosa i galactosa. 39. b) Per emulsionar les gotes lipídiques. Les sals biliars emulsionen els greixos en micel·les petites, augmentant la superfície d'atac per a la lipasa. 40. a) Ili. El complex vitamina B12-factor intrínsec s'absorbeix mitjançant receptors específics a l'ili terminal. Sistema Digestiu: Anatomia, Histologia i Fisiologia 25