Apunts del Sistema Cardiovascular: Sang i Circulació

I 0 flashcards i 3 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS ANATOMOFISIOLOGI A 2 Grau en Fisioteràpia Universitat Ramon Llull AprenAI 2026-2027 Repassa la composició de la sang, els vasos sanguinis, els capil·lars i els mecanismes del retorn venós i de pressió arterial per a Anatomofisiologia 2.

APREN.AI Índex 1 Composició i funcions de la sang Funcions biològiques de la sang Fraccions sanguínies 2 Organització vascular: artèries, arterioles i capil·lars Classificació i estructura dels vasos arterials La microcirculació capil·lar 3 Retorn venós, pressió arterial i circulació sistèmica Venes com a sistema de capacitança Mecanismes del retorn venós cap al cor Pressió sistòlica, diastòlica i polsos arterials Ruta de distribució de l'arc aòrtic 4 Resum per repassar La sang i els seus components Vasos sanguinis i microcirculació Retorn venós, pressió i distribució arterial Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Apunts del Sistema Cardiovascular: Sang i Circulació 1 1 Composició i funcions de la sang EN ACABAR SABRÀS Definir el concepte de volèmia i els valors normals de pH sanguini. Distingir les funcions de transport, defensa i hemostàsia de la sang. Desglossar la composició del plasma i els elements formes amb les seves quantitats. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què la sang té un comportament viscós molt superior al de l'aigua? La sang és un teixit connectiu líquid que representa aproximadament el 8% del pes corporal. La seva formació s'anomena hemopoesi.

El volum sanguini total o volèmia oscil·la entre 4-5 L en dones i 5-6 L en homes. El seu pH es troba estretament regulat en un rang de 7,35 a 7,45 (molt sensible a les variacions). A més, és 5 vegades més viscosa que l'aigua, propietat determinada principalment pels glòbuls vermells. Funcions biològiques de la sang La sang desenvolupa tres funcions essencials per a l'organisme: Transport: mobilitza gasos com i (funció respiratòria cellular), nutrients, aigua i electròlits (funció tròfica), metabòlits de rebuig cap als òrgans d'eliminació o excreció, hormones per a la comunicació cel·lular, fàrmacs i calor (termoregulació).

Defensa: proporciona suport al sistema immunitari contra malalties i agents patògens mitjançant fagocitosi per leucòcits, anticossos, interferons i el complement; també prevé la pèrdua hemàtica mitjançant la coagulació. Manteniment del medi intern: regula de manera precisa l'homeòstasi, el pH, el volum líquid i l'hemostàsia. O 2 CO 2 Apunts del Sistema Cardiovascular: Sang i Circulació 2 Fraccions sanguínies Esquema d'un tub de sang centrifugada amb plasma i elements formes.

Quan se sotmet una mostra sanguínia a centrifugació, es divideix en dues fases principals: Element forme Quantitat per µL Subtipus / Percentatges relatius Eritròcits (glòbuls vermells) 4,8 - 5,4 milions Són els més abundants i aporten la viscositat. Leucòcits (glòbuls blancs) 5.000 - 10.000 Neutròfils (60-70%), Linfòcits (20-25%), Monòcits (3-8%), Eosinòfils (2-4%), Basòfils (0,5-1,0%) Plaquetes (trombòcits) 150.000 - 400.000 Fragments cel·lulars claus per a l'hemostàsia. ERROR FREQÜENT No confonguis el recompte absolut per microlitre amb la proporció de cada fracció leucocítica.

Els neutròfils són els leucòcits més nombrosos (60-70%), però el grup cel·lular predominant de tota la sang són sempre els eritròcits (milions/µL). COMPROVA-HO 2 Quin component sanguini és el principal responsable que la sang sigui 5 vegades més viscosa que l'aigua? Plasma (55% del volum): matriu extracel·lular líquida composta en un 91,5% per aigua, 7% per proteïnes i 1,5% per altres soluts. Entre les proteïnes plasmàtiques destaquen les albúmines (54%), les globulines (38%), el fibrinogen (7%) i altres (1%). Els soluts restants inclouen electròlits, nutrients, gasos, substàncies reguladores i productes de rebuig. 1 Elements formes (45% del volum): cèl·lules i fragments cel·lulars suspesos.

La capa leucocítica intermèdia conté plaquetes i glòbuls blancs. 2 Apunts del Sistema Cardiovascular: Sang i Circulació 3 ESQUEMA Fraccions de la sang IDEES CLAU La sang és un teixit connectiu que representa el 8% de la massa corporal total. El plasma suposa el 55% del volum sanguini i està format principalment per aigua (91,5%) i proteïnes com albúmines, globulines i fibrinogen. Els elements formes constitueixen el 45% restant i comprenen eritròcits, leucòcits i plaquetes. El pH fisiològic és de 7,35 a 7,45, sent altament sensible a qualsevol canvi metabòlic o respiratori. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 3. Quines són les tres principals proteïnes del plasma sanguini i quina és la més abundant? 4.

Quin volum de sang o volèmia mitjana presenta un adult humà? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 5. Quin percentatge del volum total de sang correspon als elements formes? Plasma (55%) Matriu extracel·lular líquida Aigua (91,5%) Dissolvent principal Proteïnes (7%) Albúmines, globulines, fibrinogen Altres soluts (1,5%) Electròlits, gasos, deixalles Elements formes (45%) Cèl·lules i fragments Eritròcits 4,8-5,4 milions per µL Leucòcits 5.000-10.000 per µL Plaquetes 150.000-400.000 per µL 7% a) 55% b) 45% c) 8% d) Apunts del Sistema Cardiovascular: Sang i Circulació 4 6. Quin és el leucòcit més abundant a la sang perifèrica normal? 7.

Quin rang defineix el pH arterial fisiològic de la sang? 8. Quin component NO forma part de les proteïnes plasmàtiques principals? 2 Organització vascular: artèries, arterioles i capil·lars EN ACABAR SABRÀS Diferenciar la circulació sistèmica de la circulació pulmonar. Classificar els vasos arterials segons la seva mida, composició i funció. Reconèixer les característiques estructurals dels tres tipus de capil·lars. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 9 Per què la paret dels capil·lars només té una capa endotelial i manca de múscul llis? El sistema cardiovascular funciona com un circuit tancat integrat pel cor (bomba impel·lent) i els vasos sanguinis (conductes de distribució i recollida).

Dins aquest circuit s'organitzen dos recorreguts principals: Circulació major o sistèmica: impulsa la sang des del cor cap a tots els òrgans i teixits corporals per aportar nutrients i recollir deixalles. Circulació menor o pulmonar: porta la sang des del cor als pulmons exclusivament per a l'intercanvi de gasos ( ); cal destacar que aquesta circulació menor no nodreix el teixit pulmonar.

PROCÉS Circuit arterial perifèric 1 Artèries elàstiques Conductes de conducció d'alta pressió 2 Artèries musculars Distribució als teixits corporals 3 Arterioles Resistència perifèrica i regulació del flux 4 Llit capil·lar Intercanvi de gasos i nutrients Linfòcit a) Neutròfil b) Monòcit c) Eosinòfil d) 7,20 - 7,30 a) 7,50 - 7,60 b) 7,35 - 7,45 c) 7,00 - 7,15 d) Albúmina a) Globulina b) Hemoglobina c) Fibrinogen d) O /CO 2 2 Apunts del Sistema Cardiovascular: Sang i Circulació 5 Classificació i estructura dels vasos arterials La sang que surt dels ventricles recorre tres segments arterials progressivament més estrets: La microcirculació capil·lar Esquema estructural dels capil·lars continus, fenestrats i sinusoïdals.

Els capil·lars (diàmetre mitjà de 9 µm, paret de 0,5 µm) són els vasos d'intercanvi. La seva paret està reduïda únicament a l'endoteli i a una membrana basal. El pas de la sang des de la metaarteriola cap a la xarxa capil·lar està controlat pels esfínters precapil·lars: en relaxar-se (vasodilatació), permeten la perfusió de tot el llit; en contraure's (vasoconstricció), la sang es desvia directament pel canal preferent cap a la vènula postcapil·lar. Es distingeixen tres morfologies capil·lars segons la seva permeabilitat: Artèries elàstiques (de conducció): reben directament el volum de sang ejectat pel cor.

Són les més grans (diàmetre aproximat d'1,5 cm, gruix de paret d'1 mm) i tenen una gran abundància de teixit elàstic per esmorteir les variacions de pressió. 1 Artèries musculars (de distribució): de mida mitjana (diàmetre de 6,0 mm, paret d'1,0 mm), contenen una gruixuda túnica de múscul llis per repartir la sang cap a territoris concrets. 2 Arterioles (de resistència): vasos petits (diàmetre de 37 µm, paret de 6 µm) que modulen el flux sanguini cap al llit capil·lar mitjançant vasoconstricció o vasodilatació. Són claus per regular la resistència perifèrica i la pressió arterial.

3 Apunts del Sistema Cardiovascular: Sang i Circulació 6 Capil·lars continus: els menys permeables i més abundants (pell, múscul, pulmons i sistema nerviós central). Les cèl·lules endotelials estan unides per unions estretes, constituint a nivell cerebral la base de la barrera hematoencefàlica. Capil·lars fenestrats: presenten petits porus o fenestracions que faciliten una filtració o absorció activa (ronyons, intestí prim i glàndules endocrines). Capil·lars sinusoïdals: els més permeables, amb grans obertures intercel·lulars, membrana basal incompleta i trajecte tortuós per permetre el pas de macromolècules o cèl·lules (fetge, medul·la òssia, melsa i medul·la suprarenal).

PER RECORDAR-HO El sistema limfàtic acompanya sempre el llit capil·lar: la seva funció imprescindible és recollir el líquid tissular acumulat que no ha estat reabsorbit pel vas sanguini. ERROR FREQÜENT No confonguis la funció de la circulació pulmonar amb la nutrició del propi pulmó: la circulació menor només serveix per oxigenar la sang i alliberar diòxid de carboni, no per nodrir metabòlicament les cèl·lules pulmonars. COMPROVA-HO 10 Què passa amb el flux capil·lar quan els esfínters precapil·lars es contrauen? IDEES CLAU El sistema cardiovascular és un circuit tancat dividit en circulació major (sistèmica) i circulació menor (pulmonar).

Les artèries elàstiques actuen com a conductes de conducció amortidors, les musculars com a distribuïdores i les arterioles controlen la resistència vascular perifèrica. Els capil·lars tenen només endoteli i membrana basal per permetre l'intercanvi de gasos i nutrients. Existeixen tres tipus de capil·lars segons el grau de permeabilitat: continus, fenestrats i sinusoïdals. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 11. Quin tipus de capil·lars es localitza al fetge i a la medul·la òssia i per què? 12. Quins vasos sanguinis modulen la pressió arterial mitjançant vasoconstricció i vasodilatació? Apunts del Sistema Cardiovascular: Sang i Circulació 7 Test Encercla la resposta correcta.

Les solucions són al final. 13. Quin segment arterial s'encarrega d'esmorteir les grans pressions de sortida del cor? 14. On trobem típicament capil·lars de tipus fenestrat? 15. Com s'anomenen les estructures musculars que regulen l'entrada de sang als capil·lars? 16. Quina funció compleix el sistema limfàtic en la microcirculació? 3 Retorn venós, pressió arterial i circulació sistèmica EN ACABAR SABRÀS Descriure el paper de les venes com a vasos de capacitança o reservori corporal. Explicar els mecanismes d'acció de la bomba muscular i de la bomba respiratòria en el retorn venós. Identificar els punts anatòmics de palpació del pols i les branques de l'arc aòrtic.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 17 Per què caminar per la platja o fer contraccions de cames prevé que se'ns inflin els peus? Un cop realitzat l'intercanvi, la sang desoxigenada es drena cap a les vènules, vasos de parets fines (diàmetre aproximat de 20 µm, paret d'1 µm) incapaces de mantenir la seva forma quan queden buides. Des d'aquí es dirigeix a les venes (diàmetre de 5,0 mm, paret de 0,5 mm), que desemboquen finalment al cor. Venes com a sistema de capacitança Les venes funcionen com un sistema de capacitança o reservori sanguini de baixa pressió, albergant aproximadament el 60% del volum total de la sang corporal sistèmica.

Arterioles terminals a) Capil·lars continus b) Artèries musculars c) Artèries elàstiques d) Pell i múscul esquelètic a) Medul·la òssia i melsa b) Ronyons i intestí prim c) Cervell i medul·la espinal d) Esfínters precapil·lars a) Vènules musculars b) Vàlvules semilunars c) Sinusoides venosos d) Oxigenar la sang arterial a) Recollir l'excés de líquid extravasat b) Augmentar la pressió sistòlica c) Formar nous glòbuls vermells d) Apunts del Sistema Cardiovascular: Sang i Circulació 8 Compartiment anatòmic Percentatge de sang allotjat Venes i vènules sistèmiques 60% Artèries i arterioles sistèmiques 15% Vasos sanguinis pulmonars 12% Cor 8% Capil·lars sistèmics 5% Mecanismes del retorn venós cap al cor Mecanisme de la bomba muscular i funcionament valvular en el retorn venós.

Com que la pressió a les venes és molt reduïda, el retorn venós contra la gravetat depèn de tres mecanismes: Vàlvules semilunars internes: plecs endotelials que permeten l'avanç de la sang en sentit unidireccional i impedeixen el reflux retrograd cap als peus. 1 Bomba del múscul esquelètic: la contracció muscular comprimeix la vena interna; la sang és expulsada cap a dalt a través de la vàlvula proximal (efecte de munyiment). En relaxar-se el múscul, la pressió local disminueix, la vàlvula proximal es tanca per evitar caigudes i la distal s'obre per reomplir el segment. Caminar o moure les cames estimula notablement aquest retorn.

2 Apunts del Sistema Cardiovascular: Sang i Circulació 9 Pressió sistòlica, diastòlica i polsos arterials La pressió arterial reflecteix la força que la sang exerceix sobre les parets dels vasos: Pressió sistòlica (màxima): generada durant la contracció dels ventricles (sístole). Els vasos de conducció suporten una elevada rigidesa momentània i s'estiren per acomodar la descàrrega de sang. Pressió diastòlica (mínima): mesurada durant la relaxació ventricular (diàstole), quan les vàlvules arterials es tanquen i les parets elàstiques dels vasos es retreuen impulsant la sang contínuament cap endavant.

L'ona de pressió transmesa per cada batec s'anomena pols arterial i pot palpar-se sobre estructures òssies en diferents artèries superficials: artèria temporal superficial, facial, caròtida comuna, subclàvia, braquial, radial, femoral, poplítia i dorsal del peu (pèdia). Ruta de distribució de l'arc aòrtic La sang que surt del ventricle esquerre per l'arc de l'aorta es bifurca per irrigar el cap, l'encèfal i les extremitats superiors: Tronc braquiocefàlic (a la dreta): es divideix en l'artèria subclàvia dreta (que continua com a axil·lar, braquial, radial, ulnar i arcs palmaris de la mà) i l'artèria caròtida comuna dreta (que origina la caròtida interna i externa).

Artèria caròtida comuna esquerra: s'eleva directament per irrigar el territori cefàlic esquerre. Artèria subclàvia esquerra: nodreix l'extremitat superior esquerra amb el mateix patró distal que el costat dret. Circulació cerebral profunda: les artèries vertebrals (branques de les subclàvies) s'uneixen formant l'artèria basilar, que juntament amb les caròtides internes connecta amb les artèries cerebrals anterior, mitjana i posterior per formar el polígon arterial cerebral.

ERROR FREQÜENT Confondre les branques que surten directament de l'arc de l'aorta: a la dreta sorgeix el tronc braquiocefàlic (que després es divideix en subclàvia i caròtida comuna), mentre que a l'esquerra la caròtida comuna i la subclàvia neixen de forma totalment independent directament de l'aorta. COMPROVA-HO 18 Per què a les venes se les anomena vasos de capacitança? Bomba respiratòria (diafragma): durant la inspiració, el descens del diafragma augmenta la pressió a la cavitat abdominal i la disminueix al tòrax, creant un efecte de succió sobre les venes que afavoreix l'entrada de sang a les cavitats cardíaques quan el cor es relaxa.

3 Apunts del Sistema Cardiovascular: Sang i Circulació 10 PROCÉS Cicle de la bomba muscular esquelètica 1 Repòs muscular Vàlvules obertes i flux lent cap amunt 2 Contracció muscular Compressió venosa i obertura de vàlvula proximal 3 Tancament proximal Retenció del flux i prevenció del reflux sanguini 4 Obertura distal Ompliment del segment venós des del peu IDEES CLAU Les venes acumulen el 60% de la sang corporal, actuant com a reservori de baixa pressió. El retorn venós depèn de les vàlvules venoses, la compressió per musculatura esquelètica i la succió diafragmàtica respiratòria.

La pressió sistòlica correspon a l'ejecció cardíaca ventricular màxima i la diastòlica a la fase de relaxació de la paret vascular. De l'arc de l'aorta sorgeixen tres grans troncs: el tronc braquiocefàlic, l'artèria caròtida comuna esquerra i l'artèria subclàvia esquerra. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 19. Com actua la respiració (diafragma) per afavorir el retorn sanguini cap al cor? 20. Quines artèries s'uneixen per formar l'artèria basilar a la circulació encefàlica? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 21. Quin percentatge aproximat del volum sanguini total contenen les venes i vènules sistèmiques? 22.

Què succeeix a la vàlvula venosa proximal durant la contracció del múscul esquelètic? 23. Quin vas NO sorgeix de manera directa des de l'arc de l'aorta? 25% a) 15% b) 60% c) 80% d) Disminueix el flux cap a la perifèria a) S'obre per impulsar sang al cor b) Es tanca per evitar el reflux c) Es col·lapsa de manera definitiva d) Artèria caròtida comuna dreta a) Tronc braquiocefàlic b) Artèria subclàvia esquerra c) Artèria caròtida comuna esquerra d) Apunts del Sistema Cardiovascular: Sang i Circulació 11 24. En quina de les següents artèries es pot palpar fàcilment el pols al canell?

4 Resum per repassar La sang i els seus components Concepte Definició i característiques clau Volèmia Volum total de sang a l'organisme, equivalent a 4-5 L en dones i 5-6 L en homes (8% del pes corporal). pH sanguini Rang fisiològic estricte de 7,35 a 7,45, altament sensible a alteracions metabòliques i respiratòries. Plasma (55%) Matriu líquida extracel·lular composta per un 91,5% d'aigua, 7% de proteïnes (albúmines 54%, globulines 38%, fibrinogen 7%) i 1,5% d'altres soluts. Elements formes (45%) Fracció cel·lular formada per eritròcits (4,8-5,4 milions/µL), leucòcits (5.000-10.000/ µL) i plaquetes (150.000-400.000/µL).

Fórmula leucocítica Distribució relativa de glòbuls blancs: neutròfils (60-70%), limfòcits (20-25%), monòcits (3-8%), eosinòfils (2-4%) i basòfils (0,5-1,0%). Vasos sanguinis i microcirculació Vas o estructura Funció principal Artèries elàstiques Vasos de conducció de gran calibre (1,5 cm de diàmetre) que suporten i esmorteixen la pressió sistòlica d'ejecció cardíaca. Artèries musculars Vasos de distribució de calibre mitjà (6 mm) rics en musculatura llisa per distribuir el flux cap als òrgans. Arterioles Vasos de resistència (37 µm) que modulen el flux tissular i la pressió arterial mitjançant vasoconstricció i vasodilatació.

Esfínters precapil·lars Anells musculars a l'inici del llit capil·lar que regulen quina proporció de sang entra a la xarxa d'intercanvi. Capil·lars continus Els menys permeables; abunden a múscul, pell, pulmons i SNC (barrera hematoencefàlica). Capil·lars fenestrats Vasos amb porus per a filtració o absorció ràpida a ronyons, intestí prim i glàndules endocrines. Artèria subclàvia a) Artèria femoral b) Artèria basilar c) Artèria radial d) Apunts del Sistema Cardiovascular: Sang i Circulació 12 Vas o estructura Funció principal Capil·lars sinusoïdals Els més permeables, amb porus amplis i làmina basal discontínua al fetge, medul·la òssia i melsa.

Sistema limfàtic Drenatge de l'excés de líquid intersticial extravasat al llit capil·lar cap a la circulació sanguínia. Retorn venós, pressió i distribució arterial Concepte Mecanisme o funció essencial Vasos de capacitança Les venes i vènules sistèmiques contenen el 60% del volum sanguini total a baixa pressió. Vàlvules venoses Plecs interns de l'endoteli venós que impedeixen el reflux sanguini retrògrad i forcen el flux centrípet. Bomba muscular esquelètica Compressió de les venes profundes durant la contracció muscular (efecte de munyiment cap amunt). Bomba respiratòria Descens del diafragma durant la inspiració, generant succió toràcica sobre el sistema venós cap al cor.

Pressió sistòlica vs. diastòlica La sistòlica és la pressió màxima durant l'ejecció ventricular; la diastòlica és la pressió mínima durant la relaxació ventricular. Branques de l'arc aòrtic D'origen independent: tronc braquiocefàlic (dreta), artèria caròtida comuna esquerra i artèria subclàvia esquerra. Apunts del Sistema Cardiovascular: Sang i Circulació 13 Solucions de les preguntes de repàs 1. A causa de l'alta concentració d'elements formes en suspensió, principalment els milions d'eritròcits per microlitre. 2. Els eritròcits o glòbuls vermells, en tractar-se de l'element cel·lular més nombrós de la sang. 3.

Són les albúmines, les globulines i el fibrinogen; l'albúmina és la més abundant, suposant el 54% de les proteïnes plasmàtiques. 4. Entre 4-5 litres en dones i 5-6 litres en homes. 5. c) 45%. El 45% del volum sanguini correspon als elements formes i el 55% al plasma sanguini. 6. b) Neutròfil. Els neutròfils representen el 60-70% de la fórmula leucocítica total. 7. c) 7,35 - 7,45. El pH de la sang és altament sensible i es manté estrictament entre 7,35 i 7,45. 8. c) Hemoglobina. L'hemoglobina és una proteïna intracel·lular situada dins dels eritròcits, no dissolta en el plasma. 9.

Perquè la seva missió exclusiva és permetre l'intercanvi de gasos i substàncies entre la sang i els teixits per difusió. 10. El flux no entra a la xarxa capil·lar i circula directament des de la metaarteriola cap a la vènula a través del canal preferent. 11. Els capil·lars sinusoïdals, perquè presenten grans porus i membrana basal incompleta que permeten el pas de cèl·lules i macromolècules. 12. Les arterioles, considerades els vasos de resistència perifèrica del cos humà. 13. d) Artèries elàstiques. Les artèries elàstiques o de conducció contenen gran quantitat d'elastina per suportar i esmorteir la pressió sistòlica. 14. c) Ronyons i intestí prim.

Els capil·lars fenestrats es localitzen a zones de filtració o absorció elevada com el ronyó i l'intestí prim. 15. a) Esfínters precapil·lars. Els esfínters precapil·lars s'obren o tanquen determinant la perfusió del llit capil·lar. 16. b) Recollir l'excés de líquid extravasat. El sistema limfàtic drena el líquid intersticial que no aconsegueix retornar a la circulació sanguínia. 17. Perquè activa la bomba muscular de les cames, comprimint les venes i facilitant el retorn de la sang venosa cap al cor contra la gravetat. 18. Perquè contenen aproximadament el 60% del volum sanguini total gràcies a la seva alta distensibilitat a baixes pressions. 19.

La inspiració fa descendir el diafragma, reduint la pressió toràcica i creant un efecte de succió que arrossega la sang venosa cap al cor. 20. Les artèries vertebrals dreta i esquerra, procedents de les artèries subclàvies corresponents. 21. c) 60%. Les venes i vènules sistèmiques funcionen com a reservori acumulant aproximadament el 60% del volum circulant. 22. b) S'obre per impulsar sang al cor. La contracció muscular comprimeix la vena i empeny la sang obrint la vàlvula proximal en direcció centrípeta. Apunts del Sistema Cardiovascular: Sang i Circulació 14 23. a) Artèria caròtida comuna dreta.

L'artèria caròtida comuna dreta no sorgeix de l'aorta directament, sinó com a branca del tronc braquiocefàlic. 24. d) Artèria radial. L'artèria radial se situa de forma superficial a la cara anterior del canell, facilitant la palpació del pols. Apunts del Sistema Cardiovascular: Sang i Circulació 15