Anatomofisiologia Cardiorespiratòria i de l'Exercici

I 0 flashcards i 4 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS ANATOMOFISIOLOGI A 2 Grau en Fisioteràpia Universitat Ramon Llull AprenAI 2026-2027 Apunts complets d'anatomofisiologia: sistema cardiovascular, polsos, ECG, vies energètiques, càlcul de VO2 màx., ergometria i interpretació d'espirometries.

APREN.AI Índex 1 Sistema cardiovascular: anatomia funcional, polsos i pressió arterial Anatomia funcional de les cambres i vàlvules cardíaques Auscultació cardíaca Palpació dels polsos arterials Pressió arterial i càlcul de la PAM 2 Electrocardiografia: sistema de conducció i derivacions Sistema de conducció cardíac L'electrocardiograma (ECG) i les seves ones Derivacions electrocardiogràfiques 3 Bioenergètica i fisiologia de l'esforç: metabolisme, consum d'oxigen i freqüència cardíaca Vies de consum energètic Concepte i càlcul del consum màxim d'oxigen ( ) Potència anaeròbica màxima i capacitat aeròbica Càlcul de la freqüència cardíaca màxima i objectiu Avaluació ergomètrica, RER i calorimetria indirecta 4 Exploració funcional de la ventilació: espirometria i volums pulmonars Peak flow (mesurador de pic de flux) Volums i capacitats pulmonars estàtiques Paràmetres clau de l'espirometria forçada Representació gràfica: corbes volum/temps i flux/volum Patrons espiromètrics d'alteració ventilatòria 5 Resum per repassar Aparell cardiovascular i hemodinàmica Electrocardiografia i sistema de conducció Bioenergètica i fisiologia de l'exercici Espirometria i volums pulmonars Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. VO m x. 2 a ˋ Anatomofisiologia Cardiorespiratòria i de l'Exercici 1 1 Sistema cardiovascular: anatomia funcional, polsos i pressió arterial EN ACABAR SABRÀS Identificar les quatre cambres cardíaques i les vàlvules que regulen el flux de sang. Localitzar els focus d'auscultació cardíaca i els principals punts de palpació del pols. Calcular la pressió arterial mitjana (PAM) a partir de la pressió sistòlica i diastòlica.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què en el càlcul de la pressió arterial mitjana no es fa simplement una mitjana aritmètica directa entre la pressió màxima i la mínima? L'aparell circulatori assegura el flux continu de sang a tots els teixits corporals. El motor central d'aquest circuit és el cor, una bomba muscular buida organitzada en cavitats específiques connectades a vasos d'entrada i de sortida. Anatomia funcional de les cambres i vàlvules cardíaques El cor humà consta de quatre cambres diferenciades anatòmicament i funcionalment: Aurícules (dreta i esquerra): cambres superiors encarregades de rebre la sang procedent del retorn venós sistemàtic i pulmonar.

Ventricles (dret i esquerre): cambres musculars inferiors que impulsen la sang cap a les grans artèries (artèria pulmonar i aorta). Anatomofisiologia Cardiorespiratòria i de l'Exercici 2 Diagrama de les cambres i les vàlvules del cor. El sentit unidireccional del flux sanguini s'aconsegueix mitjançant quatre vàlvules cardíaques: Vàlvula Ubicació Funció mecànica Tricúspide Entre l'aurícula dreta i el ventricle dret Impedeix el reflux cap a l'aurícula dreta durant la sístole ventricular. Mitral (bicúspide) Entre l'aurícula esquerra i el ventricle esquerre Evita el retrocés sanguini a l'aurícula esquerra en contraure's el ventricle esquerre.

Pulmonar Sortida del ventricle dret cap a l'artèria pulmonar Permet el pas cap als pulmons i impedeix el reflux ventricular. Aòrtica Sortida del ventricle esquerre cap a l'artèria aorta Regula l'ejecció de la sang cap a la circulació sistèmica general. Auscultació cardíaca L'audició dels sons valvulars requereix la col·locació de l'estetoscopi sobre punts toràcics precisos on la ressonància acústica és màxima: Focus aòrtic: situat en el segon espai intercostal dret, tocant a la vora de l'estèrnum. Focus pulmonar: ubicat en el segon espai intercostal esquerre, adjacent a la vora esternal. Focus tricúspide: explorat en el cinquè espai intercostal esquerre, tocant a la vora de l'estèrnum.

Anatomofisiologia Cardiorespiratòria i de l'Exercici 3 Focus mitral: auscultat en el cinquè espai intercostal esquerre, seguint la línia medioclavicular. COMPROVA-HO 2 En quin punt anatòmic exacte s'ausculta el tancament de la vàlvula mitral? Palpació dels polsos arterials L'ona de pressió generada pel batec ventricular es transmet al llarg de l'arbre arterial. El pols arterial es pot palpar comprimint suaument una artèria contra una estructura òssia subadjacent. Esquema anatòmic dels punts de palpació del pols arterial. Entre les localitzacions clíniques habituals destaquen: Pols radial: palpat a la cara anterior i medial del canell, per sobre de l'extrem distal del radi.

Pols carotidi: localitzat al coll, a l'espai delimitat entre la glotis i la vora anterior del múscul esternoclidomastoidal. Pols braquial (humeral): s'explora a la cara anterior del colze, medialment i per sota del tendó del bíceps braquial. Altres punts corporals: temporal, axil·lar, femoral, popliti, tibial posterior i pedi dorsal. Pressió arterial i càlcul de la PAM La pressió arterial reflecteix la força que la sang exerceix sobre les parets dels vasos arterials. Durant la mesura esfigmomanomètrica mitjançant auscultació s'identifiquen els sons audibles: Anatomofisiologia Cardiorespiratòria i de l'Exercici 4 Procediment de mesura de la pressió arterial i sons auscultatoris.

DEFINICIÓ La pressió arterial mitjana (PAM) representa la pressió de perfusió tissular mitjana durant la totalitat d'un cicle cardíac complet. Atès que el ventricle passa aproximadament el doble de temps en relaxació diastòlica que en contracció sistòlica, la fórmula de càlcul és: PER RECORDAR-HO La diferència és la pressió de pols. Dividir-la per 3 i sumar-hi la PAD pondera de forma fidel la major durada de la diàstole en el cicle cardíac.

Entre les recomanacions no farmacològiques per disminuir la pressió arterial destaquen la reducció del pes corporal, millores en la dieta, realització d'exercici aeròbic regular durant 30 minuts, moderació en el consum d'alcohol i millora de les hores de son. Pressió arterial sistòlica (PAS): correspon al valor marcat pel manòmetre quan comença a percebre's el primer so acústic d'obertura vascular. 1 Pressió arterial diastòlica (PAD): s'identifica en el moment exacte en què aquests sons desapareixen per complet en restaurar-se el flux laminar.

2 PAM = + 3 PAS PAD PAD PAS PAD Anatomofisiologia Cardiorespiratòria i de l'Exercici 5 ERROR FREQÜENT Confondre la posició dels focus de la base del cor: la vàlvula aòrtica s'ausculta al segon espai intercostal dret, mentre que la pulmonar s'ausculta al segon espai intercostal esquerre. Invertir la lateralitat dret/esquerre és una errada habitual d'examen. PROCÉS Circuit del flux sanguini pel cor IDEES CLAU El cor compta amb quatre cambres: dues aurícules receptores i dos ventricles d'ejecció sanguínia. Les quatre vàlvules principals són la tricúspide, la pulmonar, la mitral i l'aòrtica.

L'auscultació dels focus de la base es fa al 2n espai intercostal (dret per a l'aòrtica, esquerre per a la pulmonar) i els de la punta al 5è espai intercostal. La pressió arterial mitjana es calcula sumant la PAD a un terç de la diferència entre la PAS i la PAD: . COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 3. Quina cambra del cor s'encarrega d'impulsar la sang oxigenada cap a l'aorta? 4. Si una persona té una pressió sistòlica de 120 mmHg i una diastòlica de 80 mmHg, quina és la seva PAM?

Retorn venós Entrada per les venes caves a l'aurícula dreta 1 Vàlvula tricúspide Pas unidireccional cap al ventricle dret 2 Ventricle dret Ejecció a través de la vàlvula pulmonar 3 Aurícula esquerra Recepció de la sang procedent dels pulmons 4 Vàlvula mitral Obertura cap al ventricle esquerre 5 Artèria aorta Ejecció sistèmica a través de la vàlvula aòrtica 6 PAM = [(PAS PAD)/3] + PAD Anatomofisiologia Cardiorespiratòria i de l'Exercici 6 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 5. On s'ha de col·locar l'estetoscopi per auscultar el focus mitral? 6. Quin pols arterial es localitza entre la glotis i la vora de l'esternoclidomastoidal? 7.

Quina funció mecànica fa la vàlvula tricúspide durant el cicle cardíac? 8. Com es defineix la pressió arterial sistòlica segons els sons auscultatoris? 2 Electrocardiografia: sistema de conducció i derivacions EN ACABAR SABRÀS Descriure el camí de propagació del potencial d'acció a través del sistema conductor cardíac. Relacionar cada ona, interval i segment de l'ECG amb el seu esdeveniment mecànic o elèctric. Situar de forma correcta sobre la caixa toràcica les sis derivacions precordials. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 9 Per què cal que l'estímul elèctric es freni una fracció de segon quan arriba al nòdul atrioventricular abans de passar als ventricles?

Segon espai intercostal esquerre esternal a) Cinquè espai intercostal esquerre medioclavicular b) Segon espai intercostal dret esternal c) Cinquè espai intercostal dret medioclavicular d) Pols braquial a) Pols radial b) Pols carotidi c) Pols popliti d) Comunica el ventricle dret amb l'artèria pulmonar a) Regula el pas directe de les venes caves b) Impedeix el retrocés cap al ventricle esquerre c) Evita el reflux ventricular a l'aurícula dreta d) El valor en què cessen tots els sorolls a) El valor marcat quan es percep el primer so b) La pressió de perfusió als teixits perifèrics c) La mitjana ponderada de la sístole i la diàstole d) Anatomofisiologia Cardiorespiratòria i de l'Exercici 7 El cor té la propietat de generar automàticament els seus propis estímuls elèctrics.

Aquest teixit muscular involuntari presenta cèl·lules autoexcitables disposades en una xarxa de conducció especialitzada. Sistema de conducció cardíac La seqüència d'activació elèctrica s'organitza en tres estructures principals: PROCÉS Propagació elèctrica cardíaca L'electrocardiograma (ECG) i les seves ones DEFINICIÓ L'electrocardiograma (ECG) és el registre gràfic del voltatge o electricitat generada durant l'activitat mecànica del múscul cardíac en funció del temps.

Nòdul sinoatrial Origen del ritme sinusal (60-80 descàrregues/min) 1 Contracció auricular Despolarització d'ambdues aurícules (ona P) 2 Nòdul atrioventricular Retard d'1 ms per sincronitzar cambres 3 Fascicle de His Conducció ràpida a través del septe interventricular 4 Cèl·lules de Purkinje Despolarització ventricular massiva (QRS) 5 Nòdul sinoatrial: actua com a marcapassos natural del cor, amb una freqüència intrínseca de 60-80 descàrregues per minut. Està subjecte a la regulació per factors hormonals i innervació del sistema nerviós. 1 Nòdul atrioventricular: rep l'estímul de les aurícules i en retarda la conducció aproximadament un mil·lisegon.

Aquest fre elèctric permet que les aurícules buidin el seu contingut abans que comenci la contracció dels ventricles, evitant una sístole simultània. 2 Fascicle de His i cèl·lules de Purkinje: vies ràpides de propagació que distribueixen el potencial d'acció per tot el miocardi ventricular. 3 Anatomofisiologia Cardiorespiratòria i de l'Exercici 8 Traçat gràfic de les dotze derivacions típiques d'un electrocardiograma. El traçat típic d'un cicle cardíac es desglossa seguint les lletres alfabètiques PQRST: Ona P: despolarització i contracció auricular. Interval P-R: temps de conducció i estimulació del fascicle de His i retard atrioventricular.

Complex QRS: despolarització ventricular massiva (previ a la contracció dels ventricles). Ona T: repolarització ventricular (recuperació elèctrica). COMPROVA-HO 10 Què representa mecànicament i elèctricament el complex QRS a l'electrocardiograma? Derivacions electrocardiogràfiques Una derivació consisteix en el registre de la diferència de potencial elèctric entre dos punts de la superfície corporal. Segons la disposició i el pla de registre s'organitzen en: Anatomofisiologia Cardiorespiratòria i de l'Exercici 9 Diagrama de les derivacions unipolars de les extremitats (aVR, aVL, aVF). 1.

Derivacions bipolars d'extremitats (plànol frontal) Mesuren el potencial entre dos elèctrodes actius (definint el clàssic triangle d'Einthoven): Derivació I: entre el braç dret (pol negatiu) i el braç esquerre (pol positiu). Derivació II: entre el braç dret i la cama esquerra. Derivació III: entre el braç esquerre i la cama esquerra. Anatomofisiologia Cardiorespiratòria i de l'Exercici 10 Esquema del triangle d'Einthoven i col·locació perifèrica d'elèctrodes. 2. Derivacions unipolars d'extremitats (plànol frontal) Registren el potencial des d'un elèctrode explorador respecte a un punt central de referència: aVR: extremitat superior dreta (braç dret).

aVL: extremitat superior esquerra (braç esquerre). aVF: extremitat inferior (cama esquerra). Anatomofisiologia Cardiorespiratòria i de l'Exercici 11 Esquema dels eixos elèctrics frontals i transversals de l'electrocardiograma. 3. Derivacions precordials (plànol transversal) Exploren l'activitat ventricular en el pla horitzontal des de sis posicions sobre la paret toràcica anterior (de V1 a V6): Localització anatòmica dels elèctrodes de les derivacions precordials al tòrax. Anatomofisiologia Cardiorespiratòria i de l'Exercici 12 Diagrama del registre precordial transversal des de V1 fins a V6.

Derivació precordial Posició anatòmica al tòrax V1 Quart espai intercostal a la vora dreta de l'estèrnum. V2 Quart espai intercostal a la vora esquerra de l'estèrnum. V3 Cinquè espai intercostal a la vora esquerra de l'estèrnum (equidistant entre V2 i V4). V4 Cinquè espai intercostal a la línia medioclavicular esquerra. V5 Cinquè espai intercostal a l'esquerra de V4, seguint la línia axil·lar anterior. V6 Cinquè espai intercostal seguint la línia axil·lar mitjana. ERROR FREQÜENT Situar V1 i V2 al cinquè espai intercostal en lloc del quart. Recorda que V1 i V2 són les úniques derivacions precordials ubicades en el quart espai intercostal; de V3 a V6 es troben totes al cinquè espai intercostal.

Anatomofisiologia Cardiorespiratòria i de l'Exercici 13 IDEES CLAU El nòdul sinoatrial descarrega de forma autònoma entre 60 i 80 impulsos per minut. El nòdul atrioventricular retarda la transmissió per assegurar que les aurícules i els ventricles no es contreguin al mateix temps. Les ones bàsiques són l'ona P (auricular), el complex QRS (despolarització ventricular) i l'ona T (repolarització ventricular). El pla frontal el registren les derivacions bipolars (I, II, III) i unipolars (aVR, aVL, aVF), mentre que el pla transversal s'obté amb les precordials (V1-V6). COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 11. Quin és el propòsit funcional del retard d'un mil·lisegon al nòdul atrioventricular? 12.

En quin espai intercostal es col·loquen els elèctrodes de les derivacions precordials V1 i V2? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 13. Quina ona de l'ECG representa la repolarització dels ventricles? 14. Entre quins punts corporals mesura la diferència de potencial la derivació bipolar II? 15. Quin pla anatòmic exploren conjuntament les derivacions precordials V1 a V6? 16. Quina estructura del sistema elèctric és responsable directa de descarregar a 60-80 contraccions per minut?

Ona T a) Segment ST b) Complex QRS c) Ona P d) Braç dret i braç esquerre a) Braç esquerre i cama dreta b) Braç esquerre i cama esquerra c) Braç dret i cama esquerra d) Pla transversal a) Pla sagital b) Pla frontal c) Pla oblic d) Cèl·lules de Purkinje a) Nòdul sinoatrial b) Fascicle de His c) Nòdul atrioventricular d) Anatomofisiologia Cardiorespiratòria i de l'Exercici 14 3 Bioenergètica i fisiologia de l'esforç: metabolisme, consum d'oxigen i freqüència cardíaca EN ACABAR SABRÀS Diferenciar les tres vies energètiques segons intensitat, durada i producció de metabòlits. Calcular la freqüència cardíaca màxima i objectiu mitjançant les equacions predictives establertes.

Interpretar el quocient d'intercanvi respiratori (RER) per determinar el substrat metabòlic utilitzat. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 17 Com pot un analitzador de gasos saber si el cos està cremant greix o carbohidrats sense treure ni una gota de sang? La producció d'energia durant la pràctica d'activitat física prové de la integració coordinada de diferents vies metabòliques cel·lulars encarregades de subministrar ATP.

Vies de consum energètic Tots tres sistemes energètics participen conjuntament per donar suport als requeriments cel·lulars, amb independència de la durada total del treball: Anatomofisiologia Cardiorespiratòria i de l'Exercici 15 Gràfica de la contribució energètica relativa segons la durada de l'esforç. Via anaeròbica alàctica (ATP-PC): utilitza reserves d'ATP i fosfocreatina (PC). No produeix lactat ni requereix oxigen. S'utilitza en esforços breus i d'intensitat molt elevada (durant els primers segons). Via anaeròbica làctica: degrada glucosa sense oxigen generant àcid làctic, fet que indueix un augment de l'acidosi metabòlica.

A intensitats submàximes prolongades el seu ús decau per limitació de l'acidosi. Via aeròbica ( ): utilitza oxigen mitocondrial per metabolitzar hidrats de carboni, glucosa i greixos. Com més llarga és la durada de l'exercici, més gran és la proporció d'energia aportada per la via aeròbica. A temps molt perllongats, la glucosa i el glucogen asseguren el manteniment del rendiment. Concepte i càlcul del consum màxim d'oxigen ( ) DEFINICIÓ El és la taxa o quantitat màxima d' que l'organisme pot absorbir, transportar i consumir per unitat de temps per a la resíntesi d'ATP.

Un subjecte entrenat té més densitat de mitocòndries que un individu sedentari, fet que li confereix una major capacitat de consumir oxigen. El consum d'oxigen depèn de: Dotació genètica O 2 VO m x. 2 a ˋ VO m x. 2 a ˋ O 2 Anatomofisiologia Cardiorespiratòria i de l'Exercici 16 Edat del subjecte Composició corporal Sexe Grau d'entrenament físic Fisiològicament, el consum d'oxigen es quantifica segons l'equació de Fick: On DC és la despesa cardíaca (producte de la freqüència cardíaca pel volum sistòlic, ) i és la diferència arteriovenosa d'oxigen, avaluada mitjançant gasometria arterial i venosa (diferència entre l'artèria que entra al múscul i la vena que en surt).

COMPROVA-HO 18 Quins dos paràmetres cardiovasculars i tissulars multipliquem segons l'equació de Fick per trobar el consum d'oxigen? Potència anaeròbica màxima i capacitat aeròbica En una prova d'esforç màxim s'identifiquen punts clau de la corba: Potència anaeròbica màxima: és el valor màxim de la corba superior; representa el punt on l'individu genera la quantitat més alta d'ATP per minut. Capacitat aeròbica: se situa a la corba inferior i delimita la zona d'esforç que l'organisme pot mantenir en el temps durant activitats intenses. Càlcul de la freqüència cardíaca màxima i objectiu Fórmules per al càlcul de la freqüència cardíaca màxima i objectiu.

La freqüència cardíaca màxima teòrica es determina mitjançant fórmules regressives: Fórmula general bàsica: Fórmula general ajustada: Fórmula específica per a homes: Fórmula específica per a dones: VO = 2 DC × dif(a-v)O 2 FC × VS dif(a-v)O 2 FC m x. = a ˋ 220 edat (anys) FC m x. = a ˋ 208 (0,7 × edat) FC m x. = a ˋ 208,7 (0,73 × edat) FC m x. = a ˋ 208,1 (0,77 × edat) Anatomofisiologia Cardiorespiratòria i de l'Exercici 17 Per programar l'entrenament, la freqüència cardíaca objectiu s'obté amb la fórmula de reserva cardíaca: Taula de nivells d'intensitat cardíaca i factors de càlcul segons l'ACSM.

Segons la taula d'intensitats (ACSM): molt lleugera ( , factor 0,55), lleugera ( , factor 0,60), moderada ( , factor 0,70) i vigorosa ( , factor 0,85). Multiplicant el factor per la FC màxima es concreta la FC objectiu per minut de la sessió. Avaluació ergomètrica, RER i calorimetria indirecta Les proves d'esforç apliquen protocols de càrrega constant o càrrega incremental. Els protocols incrementals poden ser discontinus o continus (en graons o en rampa contínua progressiva). Classificació dels protocols de càrrega constant i incremental en proves d'esforç. FC Objectiu = ((FC m x.

a ˋ FC rep s) × o ˋ % Intensitat) + FC Rep s o ˋ 55% 60% 70% 85% Anatomofisiologia Cardiorespiratòria i de l'Exercici 18 Gràfica del consum de VO2, producció de VCO2 i ventilació durant esforç incremental. En repòs es mobilitzen uns 6 litres d'aire per minut. En mesurar directament l'intercanvi de gasos mitjançant una màscara, s'analitza l'oxigen inspirat i el diòxid de carboni espirat per obtenir l'índex d'intercanvi respiratori (RER): Fórmula bàsica de l'índex d'intercanvi respiratori (RER).

El RER reflecteix el substrat energètic que el cos està oxidant: RER = VO 2 VCO 2 Anatomofisiologia Cardiorespiratòria i de l'Exercici 19 Estequiometria de l'oxidació de la glucosa i càlcul del RER igual a 1. Oxidació metabòlica de l'àcid palmític amb un RER resultant de 0,70. Substrat predominant Reacció estequiomètrica Valor de RER Despesa energètica Glúcids (glucosa) 1,00 (100 % carbohidrats) 5,05 kcal/L Lípids (àcid palmític) 0,70 (100 % greixos) 4,69 kcal/L 6 O + 2 C H O 6 12 6 6 CO + 2 6 H O + 2 38 ATP O 2 C H O + 16 32 2 23 O 2 16 CO + 2 16 H O + 2 129 ATP O 2 Anatomofisiologia Cardiorespiratòria i de l'Exercici 20 Taula de relació entre el RER, el percentatge de substrats i l'energia.

Quan el valor de , la producció de supera el consum de a causa de la necessitat de tamponar l'acidosi metabòlica produïda pel lactat mitjançant la ventilació pulmonar. Protocol ergomètric en graons diferenciats per a homes i dones. RER > 1 CO 2 O 2 Anatomofisiologia Cardiorespiratòria i de l'Exercici 21 Nomograma d'Astrand per a la determinació indirecta del consum d'oxigen. PER RECORDAR-HO En ergometria de bicicleta, . El consum d'oxigen també es pot estimar de forma indirecta mitjançant el nomograma d'Astrand (creuant la FC i la càrrega màxima assolida i corregint per l'edat), o mitjançant l'escala de BÖRG (escala subjectiva d'esforç adaptada de l'1 al 10).

ERROR FREQÜENT Confondre unitats del consum d'oxigen: el absolut s'expressa en litres per minut (L/min), mentre que el relatiu es divideix pel pes corporal i s'indica en mil·lilitres per quilogram i per minut (mL/kg/min). 1 W = 6,12 kgm VO 2 VO 2 Anatomofisiologia Cardiorespiratòria i de l'Exercici 22 ESQUEMA Sistemes energètics musculars IDEES CLAU Els tres sistemes d'energia cel·lular col·laboren simultàniament des de l'inici del treball muscular. El VO2 màx. és la quantitat màxima d'O2 que es pot captar, transportar i metabolitzar a les mitocòndries. L'equació de Fick relaciona el consum d'O2 amb la despesa cardíaca i la diferència arteriovenosa: .

El quocient respiratori (RER) val 0,70 per a la combustió pura de lípids i 1,00 per a la de carbohidrats; si supera 1 reflecteix compensació respiratòria de l'acidosi. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 19. Quin quocient d'intercanvi respiratori (RER) obtindrem si un esportista està consumint exclusivament àcid palmític? 20. Com s'expressa la fórmula d'Astrand-Ryhming o ACSM bàsica per a la freqüència cardíaca màxima teòrica?

Vies metabòliques Subministrament cel·lular d'ATP Vies anaeròbiques Sense ús d'oxigen Alàctica (ATP- PC) Fosfocreatina per a esforços màxims curts Làctica (glucòlisi) Degradació de glucosa amb acumulació de lactat Via aeròbica Metabolisme mitocondrial amb oxigen Carbohidrats Glucosa i glucogen (RER = 1,00) Lípids Àcids grassos (RER = 0,70) VO = 2 DC × dif(a-v)O 2 Anatomofisiologia Cardiorespiratòria i de l'Exercici 23 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 21. Quin substrat energètic s'utilitza a la via anaeròbica alàctica? 22. Què indica un valor de RER superior a 1 durant una prova d'esforç? 23. Què expressa la diferència arteriovenosa d'oxigen dif(a-v)O2? 24.

Quin és el volum d'aire mobilitzat en repòs de forma aproximada? 4 Exploració funcional de la ventilació: espirometria i volums pulmonars EN ACABAR SABRÀS Distingir els diferents volums i capacitats pulmonars a partir d'un registre espiromètric. Calcular i interpretar els paràmetres de la maniobra forçada (FVC, FEV1, PEF i FEV1/FVC). Diferenciar visualment els traçats d'un patró normal, obstructiu i restrictiu a la corba flux/volum. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 25 És possible buidar completament tot l'aire dels pulmons si fem una espiració al màxim de les nostres forces?

L'avaluació de la mecànica pulmonar permet diagnosticar alteracions respiratòries mitjançant l'enregistrament dels fluxos i dels volums gasosos mobilitzats.

Fosfocreatina a) Glucogen muscular b) Àcid palmític c) Àcid làctic d) Consum nul de carbohidrats a) Oxidació exclusiva de greixos b) Aturada de la ventilació pulmonar c) Compensació ventilatòria de l'acidosi metabòlica d) La velocitat del pols transmès a l'artèria radial a) La diferència d'O2 entre l'artèria que entra i la vena que surt del múscul b) La sang expulsada pel ventricle durant una sístole c) La pressió parcial d'O2 entre la tràquea i els alvèols d) 50 litres per minut a) 6 litres per minut b) 1,5 litres per minut c) 20 litres per minut d) Anatomofisiologia Cardiorespiratòria i de l'Exercici 24 Peak flow (mesurador de pic de flux) Aparell de picflow portàtil per a la mesura del flux màxim.

El picflow és un dispositiu que quantifica el flux instantani màxim de sortida de l'aire en litres per minut (fins a 600 L/min segons les dimensions corporals del subjecte). La persona realitza una inspiració màxima i bufa l'aire el més fort i ràpid possible. Volums i capacitats pulmonars estàtiques Durant una espirometria convencional s'avalua inicialment la respiració en repòs o volum corrent (VT) d'uns 500 mL, seguit de maniobres d'inspiració i espiració forçades: Gràfica dels volums i de les capacitats pulmonars estàtiques. Anatomofisiologia Cardiorespiratòria i de l'Exercici 25 Registre continu del flux d'aire i del volum en respiració normal i forçada.

Paràmetre Definició funcional Valors de referència Volum corrent (VT) Aire mobilitzat en cada cicle ventilatori normal de repòs. Volum de reserva inspiratòria (VRI) Volum addicional màxim d'aire que es pot inspirar després d'una inspiració normal. 3.100 mL (homes) / 1.900 mL (dones) Volum de reserva espiratòria (VRE) Volum addicional màxim expulsable mitjançant espiració forçada després d'una espiració normal. 1.200 mL (homes) / 700 mL (dones) Volum residual (VR) Aire immòbil que roman als pulmons després d'una espiració màxima i que mai es pot buidar. 1.200 mL (homes) / 1.100 mL (dones) Capacitat vital (CV) Volum màxim expirat després d'inspirar al límit: .

4.800 mL (homes) / 3.100 mL (dones) Capacitat pulmonar total (CPT) Volum total contingut als pulmons en màxima inspiració: . 6.000 mL (homes) / 4.200 mL (dones) COMPROVA-HO 26 Què diferencia la capacitat vital (CV) de la capacitat pulmonar total (CPT)? 500 mL CV = VRI + VT + VRE CPT = CV + VR Anatomofisiologia Cardiorespiratòria i de l'Exercici 26 Paràmetres clau de l'espirometria forçada La maniobra forçada exigeix expulsar tot l'aire retingut al llarg d'almenys 6 segons d'esforç continuat. Taula de definicions dels paràmetres d'espirometria forçada. Valors teòrics i mesurats en una espirometria clínica.

FVC (capacitat vital forçada): volum màxim total d'aire expulsat mitjançant una espiració forçada ràpida (expressat en litres). FEV1 (volum espirat forçat en el primer segon): quantitat de gas que la persona és capaç de buidar durant el primer segon inicial de l'espiració forçada. Relació FEV1/FVC: fracció entre el FEV1 i la FVC mesurats, expressada en fracció decimal o percentatge ( ). FEF 25-75%: flux espiratori forçat en el tram intermedi comprès entre el 25 % i el 75 % de la FVC (expressat en L/s). FEV % 1 Anatomofisiologia Cardiorespiratòria i de l'Exercici 27 PEF (flux pic espiratori): flux espiratori instantani més elevat assolit en la prova (L/s).

ERROR FREQÜENT Confondre el quocient amb l'índex de Tiffeneau ( ). En pacients amb patologies obstructives, la FVC sol ser inferior a la capacitat vital lenta (VC) com a conseqüència del col·lapse dinàmic prematur de les vies aèries durant l'espiració forçada. Representació gràfica: corbes volum/temps i flux/volum L'espirometria analitza dues gràfiques complementàries: Corbes de volum en funció del temps en espirometria forçada. Morfologia de la corba flux/volum normal espiratòria i inspiratòria.

FEV /FVC 1 FEV /VC 1 Anatomofisiologia Cardiorespiratòria i de l'Exercici 28 Patrons espiromètrics d'alteració ventilatòria Comparació gràfica dels patrons espiromètrics normal, obstructiu i restrictiu. Segons la morfologia de la corba flux/volum s'identifiquen dos patrons principals: Patró obstructiu: es caracteritza per una reducció prominent dels fluxos d'aire (descens de FEV1 i PEF) que produeix una marcada concavitat a la corba espiratòria descendent, mentre que el volum pulmonar total (CV) es conserva relativament ben mantingut.

Patró restrictiu: la morfologia de la corba es manté harmònica i similar a la normal, però amb una reducció global i concèntrica de tots els volums pulmonars (CV disminuïda). Corba volum/temps: mostra el volum espirat acumulat en funció dels segons transcorreguts; permet visualitzar directament el FEV1 al segon 1 i l'assoliment del plató de la FVC cap als 6 segons. 1 Corba flux/volum: registra la velocitat del flux aeri a l'eix vertical (espiratori a dalt, inspiratori a baix) respecte al volum mobilitzat a l'eix horitzontal.

2 Anatomofisiologia Cardiorespiratòria i de l'Exercici 29 ESQUEMA Subdivisions dels volums pulmonars IDEES CLAU El volum corrent de repòs és d'uns 500 mL i el volum residual (1.200 mL) no es pot buidar mai dels pulmons. La FVC és el volum màxim expulsat en una espiració forçada i el FEV1 és el volum evacuat en el primer segon. El quocient FEV1/FVC no s'ha de confondre amb el test de Tiffeneau (FEV1/VC) a causa del col·lapse dinàmic de la via aèria. La corba flux/volum adopta una concavitat característica en els patrons obstructius i una reducció global en els restrictius. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 27.

Per què no es pot mesurar el volum residual (VR) mitjançant una espirometria bàsica ordinària? 28. Com es manifesta visualment un patró ventilatori obstructiu en la corba flux/volum? Capacitat pulmonar total (CPT) Volum màxim global (6.000 mL) Capacitat vital (CV) Volum mobilitzable màxim (4.800 mL) Volum de reserva inspiratòria (VRI) Inspiració forçada extra (3.100 mL) Volum corrent (VT) Aire basal de repòs (500 mL) Volum de reserva espiratòria (VRE) Espiració forçada extra (1.200 mL) Volum residual (VR) Aire no mobilitzable (1.200 mL) Anatomofisiologia Cardiorespiratòria i de l'Exercici 30 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 29.

Quin volum d'aire roman als pulmons després d'una espiració forçada màxima? 30. Com es defineix el paràmetre FEV1 en espirometria? 31. Quina alteració és característica del patró ventilatori restrictiu pur a la corba flux/volum? 32. Fins a quins valors sol mesurar aproximadament un aparell de picflow? 5 Resum per repassar Aparell cardiovascular i hemodinàmica Concepte Definició i funció clau Cambres cardíaques Dues aurícules que reben el retorn venós i dos ventricles que expulsen la sang cap a les artèries aorta i pulmonar. Vàlvules cardíaques Estructures que impedeixen el reflux: auriculoventriculars (tricúspide a la dreta i mitral a l'esquerra) i semilunars (pulmonar i aòrtica).

Focus d'auscultació Punts toràcics d'audició òptima: aòrtic (2n espai intercostal dret), pulmonar (2n espai intercostal esquerre), tricúspide (5è espai intercostal esternal) i mitral (5è espai intercostal medioclavicular).

Volum residual a) Volum de reserva espiratòria b) Capacitat funcional residual c) Volum corrent d) Flux màxim assolit a la prova a) Volum total buidat al llarg de 6 segons d'esforç continuat b) Temps necessari per buidar el 50 % de la capacitat vital c) Volum màxim expulsat en el primer segon de l'espiració forçada d) Limitació selectiva de la branca inspiratòria a) Descens prominent de la capacitat vital amb morfologia conservada b) Gran concavitat espiratòria sense alteració de la capacitat vital c) Augment de tots els fluxos respiratoris màxims d) Fins a 600 L/min a) Fins a 2.000 L/min b) Fins a 100 L/min c) Fins a 10 L/s d) Anatomofisiologia Cardiorespiratòria i de l'Exercici 31 Concepte Definició i funció clau Polsos arterials Palpació de l'ona de pressió arterial en artèries perifèriques com la radial (canell anterior-medial), carotídia (coll) i braquial (plec del colze).

Pressió arterial (PAS, PAD i PAM) PAS en començar el primer soroll; PAD en desaparèixer el so. Càlcul mitjà: . Electrocardiografia i sistema de conducció Concepte Definició i funció clau Nòdul sinoatrial (SA) Marcapassos cardíac natural que genera entre 60 i 80 impulsos per minut de manera autònoma. Nòdul atrioventricular (AV) Retarda el senyal aproximadament 1 ms perquè les aurícules buidin abans de la sístole ventricular. Traçat ECG bàsic Ona P (despolarització auricular), interval P-R (pas pel feix de His), complex QRS (despolarització ventricular) i ona T (repolarització ventricular).

Derivacions d'extremitats Registren en el pla frontal: bipolars I (bD-bE), II (bD-cE), III (bE-cE) i unipolars aVR, aVL i aVF. Derivacions precordials (V1-V6) Registren en el pla transversal: V1-V2 al 4t espai intercostal paraesternal; V3-V6 al 5è espai intercostal fins a la línia axil·lar mitjana. Bioenergètica i fisiologia de l'exercici Concepte Definició i funció clau Vies metabòliques Anaeròbica alàctica (fosfocreatina, esforços curts i intensos), làctica (glucòlisi ràpida amb lactat i acidosi) i aeròbica (oxidació de glúcids i lípids). VO2 màx. i equació de Fick Consum màxim d'oxigen per minut: (on ). FC màxima i objectiu Càlcul màxim: o ; fórmula de reserva: .

Quocient respiratori (RER) Relació : 0,70 en oxidació pura de greixos, 1,00 en carbohidrats i superior a 1,00 per compensació d'acidosi metabòlica. Espirometria i volums pulmonars Concepte Definició i funció clau Volum corrent (VT) i residual (VR) VT és el volum basal d'uns 500 mL; VR és l'aire que roman sempre als pulmons després d'espirar al màxim (uns 1.200 mL).

PAM = [(PAS PAD)/3] + PAD VO = 2 DC × dif(a-v)O 2 DC = FC × VS 220 edat 208 (0,7 × edat) FC Objectiu = ((FC m x a ˋ FC rep s) × o ˋ % Intensitat) + FC Rep s o ˋ VCO /VO 2 2 Anatomofisiologia Cardiorespiratòria i de l'Exercici 32 Concepte Definició i funció clau Capacitat vital (CV) i CPT CV és el volum mobilitzable màxim ( ); CPT suma a la CV el volum residual ( ). Paràmetres forçats (FVC, FEV1, PEF) FVC és el volum màxim forçat; FEV1 el volum buidat al primer segon; PEF és el flux pic instantani màxim (mesurat amb espirometria o picflow). Patró obstructiu vs.

restrictiu L'obstructiu disminueix els fluxos (FEV1 i corba còncava) conservant la CV; el restrictiu redueix harmònicament tots els volums pulmonars (CV baixa). VRI + VT + VRE CV + VR Anatomofisiologia Cardiorespiratòria i de l'Exercici 33 Solucions de les preguntes de repàs 1. Perquè el cor passa prop de dues terceres parts del cicle cardíac en fase de diàstole (relaxació) i només un terç en sístole, de manera que la PAD té més pes temporal en la perfusió mitjana. 2. En el cinquè espai intercostal esquerre a l'alçada de la línia medioclavicular. 3. El ventricle esquerre, que rep la sang oxigenada de l'aurícula esquerra a través de la vàlvula mitral i l'expulsa per la vàlvula aòrtica. 4.

La seva PAM és de . 5. b) Cinquè espai intercostal esquerre medioclavicular. El focus mitral s'ausculta al 5è espai intercostal esquerre seguint la línia mitja de la clavícula. 6. c) Pols carotidi. El pols carotidi s'explora al coll, precisament entre la glotis i l'esternoclidomastoidal. 7. d) Evita el reflux ventricular a l'aurícula dreta. La vàlvula tricúspide impedeix que la sang torni a l'aurícula dreta en contraure's el ventricle dret. 8. b) El valor marcat quan es percep el primer so. La PAS correspon al valor en què s'inicia l'audició del primer so vascular durant la descompressió. 9.

Si no es retardés, les aurícules i els ventricles es contraurien a la vegada, impedint que la sang de les aurícules entri adequadament als ventricles abans de l'ejecció. 10. Representa la despolarització ventricular que desencadena la contracció muscular dels ventricles. 11. Permetre que les aurícules completin la seva contracció i expulsió de sang abans que comenci la contracció dels ventricles, evitant que es contreguin a l'hora. 12. En el quart espai intercostal, a la dreta (V1) i a l'esquerra (V2) de l'estèrnum. 13. a) Ona T. L'ona T correspon exclusivament a la repolarització del miocardi ventricular. 14. d) Braç dret i cama esquerra.

La derivació II connecta el braç dret com a pol negatiu i la cama esquerra com a pol positiu. 15. a) Pla transversal. Les derivacions precordials registren el vector elèctric cardíac en el pla transversal o horitzontal. 16. b) Nòdul sinoatrial. El nòdul sinoatrial és el marcapassos fisiològic primari amb aquesta taxa intrínseca de tret. 17. Mesurant la proporció entre el diòxid de carboni espirat i l'oxigen inspirat (RER): com que els àcids grassos i la glucosa tenen estructures químiques diferents, requereixen quantitats diferents d'oxigen per ser oxidats. 18. La despesa cardíaca (DC = FC x VS) i la diferència arteriovenosa d'oxigen (dif(a-v)O2). 19.

Un RER de 0,70 (16 mols de CO2 produïts dividits entre 23 mols d'O2 consumits). 20. . 21. a) Fosfocreatina. La via alàctica obté l'energia ràpida a partir de les reserves celulars de fosfocreatina (PC). 22. d) Compensació ventilatòria de l'acidosi metabòlica. Un RER > 1 indica una sobreproducció de CO2 per compensar l'acidosi làctica acumada a alta intensitat. 23. b) La diferència d'O2 entre l'artèria que entra i la vena que surt del múscul. Mesura la quantitat d'oxigen captada i utilitzada pel teixit muscular de la sang que el perfon. [(120 80)/3] + 80 = 13,33 + 80 = 93,33 mmHg FC m x. = a ˋ 220 edat en anys Anatomofisiologia Cardiorespiratòria i de l'Exercici 34 24. b) 6 litres per minut.

En repòs es mobilitza una mitjana de ventilació pulmonar d'uns 6 litres d'aire per minut. 25. No; sempre roman als pulmons el volum residual (VR), d'aproximadament 1.200 mL, que evita el col·lapse total dels alvèols respiratoris. 26. La CPT inclou el volum residual (VR), és a dir, l'aire que queda als pulmons i que mai no es pot expulsar, mentre que la CV només comprèn el volum d'aire que es pot mobilitzar. 27. Perquè el volum residual és l'aire que queda atrapat a les vies aèries i als alvèols després d'una espiració forçada màxima, i l'espigrògraf només registra els volums que entren i surten per la boca. 28.

Amb una caiguda ràpida del flux i una marcada forma còncava de la branca espiratòria descendent. 29. a) Volum residual. El volum residual és l'únic volum d'aire que mai no es pot expulsar de les vies respiratòries. 30. d) Volum màxim expulsat en el primer segon de l'espiració forçada. El FEV1 és exactament el volum d'aire expulsat durant el primer segon de maniobra forçada. 31. b) Descens prominent de la capacitat vital amb morfologia conservada. El patró restrictiu es manifesta com una reducció concèntrica de volums (CV disminuïda) sense concavitat obstructiva. 32. a) Fins a 600 L/min.

El mesurador de pic de flux sol arribar fins a uns 600 litres d'aire per minut segons les dimensions del pacient. Anatomofisiologia Cardiorespiratòria i de l'Exercici 35