Apunts de Ciències Psicosocials — Grau d'Infermeria

I 0 flashcards i 12 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS CIÈNCIES PSICOSOCIALS Grau en Infermeria Universitat Ramon Llull AprenAI 2026-2027 Apunts complets de Ciències Psicosocials per a Infermeria: escoles de psicologia, processos cognitius, comunicació clínica, sistemes familiars, dol i CPT.

APREN.AI Índex 1 Introducció a la psicologia — Història, mètode i camps aplicats Definició i objectius de la ciència psicològica Àmbits d'aplicació professional i recerca bàsica De la filosofia clàssica al mecanicisme modern El naixement de la psicologia científica i el pluralisme d'escoles Models teòrics 2 Conductisme i condicionament Fonaments i evolució del conductisme Condicionament clàssic pavlovià Condicionament operant de Skinner i matriu de contingències Intervenció i teràpia de conducta 3 Psicoanàlisi i dinàmica inconscient Fonaments de la psicoanàlisi i els nivells de consciència L'estructura tripartida de la personalitat: Allò, Superjò i Jo Els mecanismes de defensa davant l'angoixa intrapsíquica 4 Cognitivisme i constructivisme El paradigma cognitiu: arquitectura i processament de la informació Elements fonamentals de l'aparell cognitiu Evolució històrica i teràpies cognitives El gir constructivista: postmodernitat i creació de significat 5 Psicologia humanista, existencial i corporal Fonaments de l'enfocament humanista La logoteràpia de Viktor Frankl La psicoteràpia centrada en el client de Carl Rogers Enfocaments corporals i energètics de Wilhelm Reich La teràpia Gestalt de Fritz Perls Comparativa dels models humanistes, existencials i corporals Processos bàsics 6 Sensació, percepció i atenció 1.

Neurobiologia sensorial i la via visual 2. Sensació versus percepció 3. Lleis de l'organització perceptiva de la Gestalt 4. L'atenció: modalitats, determinants i xarxes cerebrals 5. Percepció interpersonal: nivells i limitacions Apunts de Ciències Psicosocials — Grau d'Infermeria 1 6.

Patologia de la percepció i l'atenció: il·lusions, al·lucinacions i agnòsies 7 Memòria i les seves alteracions Naturalesa de la memòria i etapes del processament Estructura temporal: de la memòria sensorial als magatzems a llarg termini Subtipus de memòria a llarg termini Psicopatologia de la memòria Mecanismes de l'oblit i tècniques d'optimització de la memòria 8 Pensament, llenguatge i desenvolupament cognitiu Naturalesa del pensament i resolució de problemes Desenvolupament cognitiu segons Jean Piaget Psicopatologia del pensament: curs, forma i contingut El llenguatge i les seves alteracions clíniques 9 Motivació humana — Concepte, tipologies i teories clàssiques 1.

Concepte i naturalesa de la motivació 2. Tipologies de motius segons Morgan (1943) 3.

Teories organitzacionals i humanistes de la motivació 10 Comunicació humana — Fonaments, axiomes i dimensió no verbal Estructura del procés comunicatiu L'Escola de Palo Alto i els cinc axiomes de Watzlawick Dimensió no verbal de la comunicació 11 Comunicació clínica — Relació terapèutica, entrevista i adherència L'entrevista clínica en infermeria i el model centrat en la persona Estructura i fases del procés comunicatiu a la consulta Escolta activa, empatia concreta i drenatge emocional Adherència al tractament i estratègies d'optimització 12 Família i equips de salut — Sistemes familiars i treball interdisciplinari La família com a sistema obert Tipologia de sistemes familiars La família davant la malaltia greu Intervenció professional en les fases de la crisi Diferències fonamentals entre grup i equip de treball Desenvolupament i maduració de l'equip de treball Lideratge i treball interdisciplinari en salut 13 Pèrdua, dol i creixement posttraumàtic — Processos d'adaptació vital 1.

Concepte de pèrdua i naturalesa del dol 2. Fases del procés adaptatiu de dol 3. Les quatre tasques del dol 4. Manifestacions integrals del dol adaptatiu Apunts de Ciències Psicosocials — Grau d'Infermeria 2 5. Determinants del dol i tipologies de dol patològic 6. Creixement posttraumàtic (CPT) segons Tedeschi i Calhoun 14 Resum per repassar Història, fonaments i models teòrics Processos bàsics: sensació, percepció, atenció i memòria Processos superiors: pensament, llenguatge i motivació Comunicació humana, relació clínica, equips i dol Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Apunts de Ciències Psicosocials — Grau d'Infermeria 3 1 Introducció a la psicologia — Història, mètode i camps aplicats EN ACABAR SABRÀS Distingir la definició etimològica de la definició científica de la psicologia. Explicar els quatre objectius de la psicologia i els seus límits deontològics. Classificar els tres tipus d'ànima aristotèlics segons les seves capacitats biològiques. Descriure les fites de Fechner i Wundt en la fundació de la psicologia experimental.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Com pot una disciplina estudiar experiències subjectives com les sensacions sense dependre únicament de la filosofia? La psicologia ha transitat des de les primeres reflexions filosòfiques sobre la naturalesa de l'ànima fins a consolidar-se com una disciplina científica empírica dedicada a l'anàlisi rigorosa del comportament i el funcionament mental. ESQUEMA Estructura general de la psicologia Definició i objectius de la ciència psicològica Etimològicament, el terme prové del grec i significa estudi de l'ànima. En l'actualitat, la psicologia es defineix formalment com la ciència que estudia la conducta humana i els processos mentals.

La dimensió científica implica l'aplicació sistemàtica d'un mètode estructurat per construir un corpus coherent de coneixement verificable. D'altra banda, la conducta humana comprèn el conjunt d'accions mitjançant les quals una persona procura assolir un equilibri dinàmic entre els seus requeriments interns i les demandes del medi ambient.

Ciència psicològica Estudi de conducta i processos mentals Objectius Descriure, comprendre, predir i influir Àmbits aplicats Educació, treball, àmbit jurídic i esport Àrees d'investigació Bases biològiques, cognició i psicopatologia Evolució teòrica De la filosofia a les escoles contemporànies Apunts de Ciències Psicosocials — Grau d'Infermeria 4 DEFINICIÓ Psicologia: Disciplina científica orientada a la investigació, explicació i comprensió del comportament observable i de les operacions mentals subjacents en la interacció amb l'entorn.

Per assolir la seva finalitat, la psicologia articula la seva activitat al voltant de quatre objectius fonamentals: Descriure: Recopilar informació objectiva sobre conductes i processos cognitius. El principal risc metodològic en aquesta fase és la interferència dels prejudicis del professional, els quals resten netedat i rigor al registre. Comprendre: Indagar en les causes formulant hipòtesis i teories explicatives. El risc inherent rau en les projeccions i distorsions del pensament de l'investigador en interpretar la realitat subjectiva aliena. Predir: Pronosticar patrons de resposta com a mecanisme d'anticipació i adaptació.

Tota predicció psicològica opera en termes de probabilitat estadística, mai com una certesa absoluta o garantia infal·lible. Influir: Intervenir sobre les condicions ambientals o personals per afavorir un canvi positiu. En aquest àmbit, la funció de la disciplina consisteix a acompanyar la persona perquè prengui lliurement les seves decisions. ERROR FREQÜENT Creure que la tasca del psicòleg consisteix a jutjar la conducta o formular consells direccionals. La psicologia no jutja ni dona consells: aconsellar anul·la l'autonomia i la responsabilitat del subjecte en la presa de decisions.

COMPROVA-HO 2 Quina diferència metodològica hi ha entre la predicció psicològica i una llei determinista absoluta? Àmbits d'aplicació professional i recerca bàsica La praxi psicològica es desplega en diversos sectors socials i productius segons els objectius d'intervenció que persegueix: Àmbit professional Objecte principal d'intervenció Psicologia industrial i de les organitzacions Analitza el rendiment, la selecció i les relacions interpersonals en l'entorn de treball per potenciar la productivitat organitzacional i el benestar laboral. Psicologia de l'educació Aborda els processos d'ensenyament-aprenentatge, les necessitats educatives especials i l'orientació a famílies i equips docents.

Psicologia social Investiga la influència dels grups, els fenòmens de masses i les relacions comunitàries sobre les creences, emocions i actes personals. Apunts de Ciències Psicosocials — Grau d'Infermeria 5 Àmbit professional Objecte principal d'intervenció Psicologia de l'activitat física i de l'esport Examina les variables mentals lligades a l'exercici per afavorir el rendiment competitiu i la salut esportiva. Psicologia jurídica i forense Aplica el coneixement psicològic a l'ordenament legal mitjançant l'avaluació pericial de perfils criminals, la perillositat, les dinàmiques familiars en litigis i l'àmbit penitenciari o civil.

Paral·lelament, les branques d'investigació cimenten els models conceptuals de la disciplina: Psicofisiologia i neuropsicologia: Analitzen com els circuits cerebrals, les anomalies o lesions, els neurotransmissors i els sistemes hormonals modulen el comportament i la cognició. Psicopatologia: Aborda la semiologia, etiologia, diagnòstic i tractament dels trastorns mentals i afectius. Aprenentatge i condicionament: Estudia els mecanismes pels quals els organismes adquireixen noves respostes interactuant amb el context (vegeu «Models teòrics — Conductisme i condicionament»).

Enfocament cognitiu: Analitza el processament, emmagatzematge i ús intern de la informació (llenguatge, atenció i resolució de problemes). Psicometria: Desenvolupa i valida proves estandarditzades per quantificar capacitats intel·lectuals, trets de personalitat i constructes psíquics. Psicologia animal i evolutiva: Investiga les conductes d'altres espècies per establir comparacions i estudia l'adaptació filogenètica i ontogenètica dels processos humans al llarg del cicle vital. COMPROVA-HO 3 Quina tasca distingeix específicament la psicometria d'altres branques de la psicologia?

De la filosofia clàssica al mecanicisme modern Durant el període filosòfic clàssic, la reflexió psicològica s'articulava al voltant del concepte d'ànima com a principi animador de la matèria. Autors com Plató van establir una divisió entre el món de les idees i el món material. Per la seva banda, Aristòtil va plantejar una concepció biològica de la psique classificant-la en tres categories funcionals segons la complexitat dels éssers vius: Tipus d'ànima (Aristòtil) Éssers que la posseeixen Funcions específiques Ànima vegetativa Plantes i vegetals Regula les funcions vitals elementals: nutrició, creixement i reproducció; no té consciència ni sensibilitat.

Ànima sensitiva Animals Afegeix a les funcions vegetatives la capacitat sensorial de percebre plaer i dolor, la mobilitat autònoma i el desig. Ànima racional Éssers humans Integra les funcions anteriors i suma el pensament abstracte, el raonament deliberat, l'autoconsciència i la presa de decisions basada en la lògica. Apunts de Ciències Psicosocials — Grau d'Infermeria 6 Amb l'adveniment de la modernitat i la crisi del paradigma de l'ànima al final del Renaixement, el debat es va orientar cap a la relació ment-cos. René Descartes va impulsar l'explicació mecanicista i la necessitat d'objectivitat.

Més endavant, l'empirisme anglès de pensadors com Locke i Hume va originar la psicologia associacionista, la qual intentava explicar la vida mental aïllant unitats sensorials simples i estudiant les lleis que les combinaven en idees complexes, tot i que mancava encara del rigor metodològic experimental propi d'una disciplina empírica formal. CRONOLOGIA Evolució històrica cap a la ciència psicològica COMPROVA-HO 4 Segons la classificació d'Aristòtil, quines capacitats diferencien l'ànima racional de la sensitiva?

El naixement de la psicologia científica i el pluralisme d'escoles Durant el segle XIX, tres corrents van impulsar la independència de la psicologia com a disciplina experimental autònoma: L'acte fundador decisiu va tenir lloc el 1879, quan Wilhelm Wundt va inaugurar a Leipzig el primer laboratori de psicologia experimental. Wundt, considerat el pare de la psicologia científica, va liderar l'escola de l'estructuralisme. El seu propòsit era descompondre i analitzar l'estructura de la consciència immediata mitjançant la introspecció controlada sota condicions de laboratori estandarditzades.

La reacció contra les limitacions d'aquest mètode va suscitar un ampli ventall de perspectives teòriques entre finals del segle XIX i les primeres dècades del segle XX: 384-322 aC Aristòtil proposa les ànimes vegetativa, sensitiva i racional Segle XVII Descartes i l'associacionisme analitzen ment i idees 1859-1860 Darwin publica l'evolució i Fechner funda la psicofísica 1879 Wundt crea a Leipzig el primer laboratori experimental 1893-1918 Pluralisme: psicoanàlisi, Gestalt, reflexologia i conductisme El positivisme: Va rebutjar les especulacions metafísiques per exigir coneixements derivats de l'observació directa i l'experiència empírica dels fets naturals.

1 L'evolucionisme biològic: Amb la publicació de L'origen de les espècies el 1859, Charles Darwin va situar l'ésser humà com un organisme viu en continu procés d'adaptació biològica al medi, vinculant la biologia amb la gènesi de les funcions psíquiques. 2 La psicofísica: Fundada el 1860 per Gustav Fechner, va demostrar que era viable mesurar quantitativament la relació entre la magnitud d'un estímul físic i la intensitat de la sensació psíquica subjectiva que aquest provoca.

3 Apunts de Ciències Psicosocials — Grau d'Infermeria 7 Funcionalisme: Va desplaçar l'interès des de l'estructura immòbil de la ment cap a la utilitat pràctica de les funcions psíquiques en l'adaptació constant de l'organisme al seu entorn. Psicologia de la Gestalt: Iniciada per Max Wertheimer el 1912, va defensar que l'experiència perceptiva constitueix una totalitat organitzada que no es pot reduir a la mera suma de les seves parts sensorials simples. Psicoanàlisi: Formulada per Sigmund Freud a partir de 1893, va situar els processos psíquics inconscients i la seva dinàmica reprimida com a causes centrals de la conducta (vegeu «Models teòrics — Psicoanàlisi i dinàmica inconscient»).

Reflexologia russa: Desenvolupada per Ivan Pàvlov, va estudiar empíricament els reflexos condicionats com a mecanismes fisiològics bàsics d'adaptació animal i humana. Conductisme: Encapçalat per John B. Watson, B. F. Skinner i posteriorment Albert Bandura a partir de 1918, va rebutjar de ple la introspecció i l'estudi de la consciència per centrar tota l'atenció exclusivament en dades experimentals objectives i comportaments observables.

Noves perspectives humanistes i constructivistes: La psicologia evolutiva de Jean Piaget va aprofundir en el desenvolupament cognitiu; l'humanisme de Carl Rogers va prioritzar el creixement personal subjectiu; i el constructivisme (amb teòrics com Paul Watzlawick i George Kelly) va subratllar la interpretació particular que cada subjecte construeix de la seva realitat. COMPROVA-HO 5 Quina aportació decisiva va fer Gustav Fechner el 1860 per possibilitar el laboratori de Wundt el 1879? IDEES CLAU La psicologia és la ciència empírica que investiga la conducta observable i els processos mentals de l'ésser humà.

Els quatre objectius fonamentals són descriure, comprendre, predir i influir, evitant sempre emetre judicis morals o imposar consells direccionals. Aristòtil va establir una divisió de la psique en ànima vegetativa (plantes), ànima sensitiva (animals) i ànima racional (exclusiva dels éssers humans). Gustav Fechner va fundar la psicofísica el 1860 unint mesurament físic i sensació psíquica, aplanant el camí per al mètode experimental. Wilhelm Wundt va fundar el primer laboratori de psicologia experimental a Leipzig l'any 1879, consolidant l'estructuralisme mitjançant la introspecció controlada. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 6.

Quins són els quatre objectius de la psicologia i quin límit ètic tenen en la intervenció? 7. Quines diferències funcionals presenten els tres tipus d'ànima aristotèlics? 8. Per què es considera el 1879 la data de naixement de la psicologia científica? Apunts de Ciències Psicosocials — Grau d'Infermeria 8 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 9. ¿Com es defineix la psicologia científica actual? 10. ¿Quin tipus d'ànima aristotèlica és l'única que permet raonar de manera abstracta? 11. ¿Quina fita va aconseguir Gustav Fechner l'any 1860? 12. ¿Quin mètode experimental caracteritzava l'estructuralisme de Wilhelm Wundt?

Conjunt de consells pràctics d'autoajuda a) Doctrina que jutja el caràcter humà b) Estudi filosòfic de l'ànima immaterial c) Ciència de la conducta i processos mentals d) Ànima sensitiva a) Ànima racional b) Ànima vegetativa c) Ànima associativa d) Definir els reflexos condicionats a) Crear la teràpia de la Gestalt b) Mesurar l'estímul físic i la sensació c) Fundar el laboratori de Leipzig d) Condicionament operant a) Associació lliure inconscient b) Observació natural de masses c) Introspecció controlada d) Apunts de Ciències Psicosocials — Grau d'Infermeria 9 2 Conductisme i condicionament EN ACABAR SABRÀS Distingir els mecanismes del condicionament clàssic i del condicionament operant.

Formular la Llei de l'Efecte de Thorndike i la seva influència teòrica. Classificar correctament qualsevol conseqüència dins de la matriu de contingències operants. Diferenciar de manera precisa el reforç negatiu del càstig. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 13 Prendre un analgèsic per calmar un dolor intens és un exemple de reforç o de càstig? El corrent del conductisme analitza el comportament humà i animal a partir d'accions directament observables i mesurables. En lloc d'especular sobre processos interns no verificables, aquest enfocament examina com l'entorn modela les accions mitjançant l'associació d'estímuls i l'impacte de les conseqüències.

Models teòrics 2 Conductisme i condicionament 3 Psicoanàlisi i dinàmica inconscient 4 Cognitivisme i constructivisme 5 Psicologia humanista, existencial i corporal Apunts de Ciències Psicosocials — Grau d'Infermeria 10 ESQUEMA Models teòrics en psicologia Fonaments i evolució del conductisme La perspectiva conductual estableix que la psicologia ha d'investigar fets empírics: observar, descriure i registrar la conducta manifesta. El focus terapèutic es dirigeix cap als símptomes observables en lloc de buscar causes internes ocultes, analitzant determinants actuals en comptes de remuntar-se exclusivament al passat de l'individu.

MODIFICACIÓ DE CONDUCTA La modificació de conducta és l'aplicació sistemàtica de tècniques d'intervenció psicològica orientades a promoure el canvi en el comportament. Busca optimitzar l'ambient, desenvolupar potencialitats i fomentar actituds adaptatives per afrontar aquelles situacions que no es poden transformar. Històricament, l'enfocament conductual s'ha estructurat en diverses etapes clau: Antecedents (1896-1938): Ivan Pavlov va descriure els reflexos condicionats. Paral·lelament, Edward Thorndike va formular la Llei de l'Efecte, que estableix que les conductes seguides de conseqüències satisfactòries tendeixen a repetir-se, mentre que les aversives s'afebleixen.

En aquest període, Mary Cover Jones va ser pionera en la modificació de conducta aplicant tècniques per al tractament de fòbies. Seguiment (1938-1958): B. F. Skinner va desenvolupar el model del condicionament operant i, posteriorment, Eysenck (1952) va impulsar l'avaluació empírica dels tractaments. Consolidació (1958-1970): Extensió de les tècniques operants a àmbits aplicats com l'autisme i la gestió de conductes a l'aula.

Evolució cognitiva (anys 70 i posteriors): Incorporació de variables cognitives per part d'autors com Ellis i Beck (1985), així com la tendència cognitiva dins l'enfocament conductual introduïda per Conductisme Conducta observable i aprenentatge Condicionament clàssic Associació reflexa d'estímuls Condicionament operant Control per conseqüències Psicoanàlisi Processos inconscients i pulsions Cognitivisme Processament i estructures mentals Humanisme Potencial humà i experiència Apunts de Ciències Psicosocials — Grau d'Infermeria 11 Bandura (1969). COMPROVA-HO 14 Quina premissa central de la Llei de l'Efecte de Thorndike va establir les bases per al posterior treball de Skinner?

Condicionament clàssic pavlovià El condicionament clàssic és un aprenentatge basat en l'associació temporal i repetida d'estímuls. Mitjançant aquest procés, un organisme aprèn a reaccionar de manera automàtica davant d'un senyal ambiental que prèviament resultava neutre. En el seu experiment canònic amb la salivació canina, Pavlov va demostrar aquesta seqüència: Esquema del condicionament clàssic de Pavlov i les seves fases. COMPROVA-HO 15 En el model clàssic de Pavlov, per què la resposta condicionada i la incondicionada són conductualment semblants però conceptualment diferents?

Abans de l'aprenentatge: Un estímul incondicionat (menjar) provoca per si sol una resposta incondicionada reflexa (salivació). L'estímul neutre (so de campana) no desencadena cap resposta rellevant. 1 Durant l'aprenentatge: L'estímul neutre es presenta de manera repetida i contingentment associat a l'estímul incondicionat (campana seguida de menjar). 2 Després de l'aprenentatge: L'estímul neutre es converteix en un estímul condicionat (campana), capaç d'emetre de manera autònoma una resposta condicionada (salivació).

3 Apunts de Ciències Psicosocials — Grau d'Infermeria 12 Condicionament operant de Skinner i matriu de contingències A diferència de les respostes reflexes del model pavlovià, el condicionament operant s'ocupa de conductes que l'organisme emet de forma espontània sobre l'entorn. Aquestes accions queden regulades i mantingudes per les conseqüències ambientals que produeixen de manera immediata. B. F. Skinner va diferenciar funcionalment dues grans categories de conseqüències segons el seu efecte en la taxa de resposta: Reforçament: Qualsevol esdeveniment contingent a la conducta que augmenta la probabilitat que es repeteixi en el futur.

Càstig: Qualsevol esdeveniment posterior a la resposta que disminueix la probabilitat de la conducta. La combinació d'aquests efectes amb el tipus d'operació ambiental (administrar o suprimir un estímul) genera la matriu de contingències operants: Taula de contingències operants combinant presentació d'estímuls i canvi conductual. Operació de l'estímul Enfortiment de la conducta (Reforç) Supressió de la conducta (Càstig) Es presenta l'estímul (+) Reforç positiu: S'afegeix un estímul apetitible o desitjable. Exemple: Rebre un premi per fer els deures. Càstig positiu: S'aplica un estímul aversiu o desagradable. Exemple: Rebre una sanció per superar el límit de velocitat.

Es retira l'estímul ( ) Reforç negatiu: Se suprimeix un estímul aversiu o molest. Exemple: Quedar exempt d'una tasca feixuga en aprovar l'examen. Càstig negatiu (omissió): Es retira un estímul agradable o gratificant. Exemple: Retirar el mòbil a un adolescent per mal comportament. Apunts de Ciències Psicosocials — Grau d'Infermeria 13 ERROR FREQÜENT Un error habitual és confondre el reforç negatiu amb el càstig. Recorda sempre la regla operativa: el terme reforç sempre implica que la freqüència de la conducta augmenta, mentre que negatiu només assenyala que s'elimina o s'evita un estímul aversiu. En canvi, el càstig sempre disminueix la conducta.

El reforç negatiu no castiga, sinó que consolida una conducta perquè allibera d'un malestar. En el marc del reforç negatiu cal distingir dues modalitats segons el moment en què actua l'estímul: Fugida o escapament: La conducta permet interrompre o fer desaparèixer un estímul aversiu que ja és present en l'ambient. Evitació: La conducta impedeix directament que l'estímul aversiu arribi a produir-se, gràcies a l'anticipació d'un senyal previ. COMPROVA-HO 16 Quina és la diferència funcional entre una resposta d'escapament i una d'evitació dins del reforç negatiu?

Intervenció i teràpia de conducta La teràpia de conducta aplica els principis de l'aprenentatge per resoldre dificultats psicològiques. La intervenció requereix una anàlisi rigorosa individualitzada: Identificar clarament el problema conductual específic. Definir els objectius de canvi en termes objectius i mesurables. Determinar si la conducta objectiu resulta adaptativa o no adaptativa per a la persona en el seu entorn. Aplicar programes d'intervenció basats en reforçaments o càstigs segons si cal consolidar noves habilitats o extingir patrons perjudicials.

IDEES CLAU El conductisme focalitza el seu estudi en el comportament observable, mesurable i modificable, ignorant els processos interns no verificables. El condicionament clàssic pavlovià opera mitjançant l'associació reiterada d'estímuls per generar respostes reflexes davant senyals apresos. La Llei de l'Efecte de Thorndike estableix que les conductes seguides de conseqüències satisfactòries tendeixen a repetir-se. El reforç sempre augmenta la probabilitat d'una conducta, mentre que el càstig la redueix. El reforç negatiu enforteix la resposta mitjançant la retirada o prevenció d'un estímul aversiu, sigui per escapament o per evitació.

Els signes positiu i negatiu indiquen exclusivament la presentació (+) o retirada ( ) d'un estímul, mai un judici moral. Apunts de Ciències Psicosocials — Grau d'Infermeria 14 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 17. En què es distingeixen fonamentalment el condicionament clàssic i el condicionament operant pel que fa a l'origen de la conducta? 18. Com s'aplica operativament el càstig negatiu o omissió? 19. Quina funció compleix el reforç negatiu per evitació? MODELS TEÒRICS 3 Psicoanàlisi i dinàmica inconscient EN ACABAR SABRÀS Distingir els tres nivells de consciència de la ment humana segons la metàfora freudiana de l'iceberg. Comparar les funcions i principis que regeixen l'Allò, el Jo i el Superjò.

Identificar els 11 mecanismes de defensa del Jo a partir de situacions clíniques i quotidianes. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 20 Per què sovint ens enfadem amb algú innocent quan hem tingut un mal dia a la feina o a classe? Fonaments de la psicoanàlisi i els nivells de consciència La psicologia dinàmica neix dels treballs del neuròleg austríac Sigmund Freud (1856-1939). Aquest corrent planteja que la conducta no respon únicament a motius racionals o observables directament. Al contrari, Freud sosté que el comportament depèn en gran mesura de processos mentals que queden fora de l'abast del pensament conscient ordinari i que només s'expressen de manera indirecta o simbòlica.

Per explicar com s'organitza la nostra experiència psíquica, Freud estableix una divisió en tres nivells de consciència, sovint representada mitjançant el símil d'un iceberg flotant: Apunts de Ciències Psicosocials — Grau d'Infermeria 15 Esquema de l'iceberg amb els nivells conscient, preconscient i inconscient. Aquesta divisió topogràfica diferencia els següents estrats: Conscient: inclou els fenòmens, pensaments i percepcions dels quals la persona s'adona en el moment present. És la punta visible que sobresurt de l'aigua. Preconscient: aplega creences, records i idees temporalment oblidades.

No són presents en aquest instant concret, però poden recuperar-se i portar-se a la consciència sense resistència severa. Inconscient: constitueix la massa submergida més profunda i voluminosa. Conté idees inquietants, records reprimits i materials amb una intensa càrrega emocional. Aquests elements exerceixen una influència oculta però decisiva sobre la nostra vida quotidiana. COMPROVA-HO 21 Quina diferència operativa hi ha entre un contingut preconscient i un d'inconscient segons Freud?

L'estructura tripartida de la personalitat: Allò, Superjò i Jo Més enllà dels estrats conscients o inconscients, Freud descriu la personalitat humana com el producte d'una pugna constant entre tres instàncies psíquiques amb objectius contraposats: Apunts de Ciències Psicosocials — Grau d'Infermeria 16 ESQUEMA Estructura de la personalitat freudiana Aquestes tres forces operen de la següent manera: Allò (Id): és l'arrel instintiva, biològica i totalment inconscient de la ment. Està integrat per pulsions primitives que exigeixen una gratificació immediata, ignorant qualsevol restricció social o ètica. Funciona sota el domini del principi del plaer.

Dins l'Allò rau la libido, entesa com l'energia psicosexual bàsica que impulsa tota l'activitat de la conducta humana. Superjò (Super-ego): representa la consciència moral, la censura interna i l'ideal ètic. No és innat; es construeix amb el temps a mesura que l'infant interioritza les normes i prohibicions transmeses per la família, l'educació i la societat (al voltant dels 5-6 anys). La seva tasca consisteix a frenar, jutjar i reprimir els instints sexuals i agressius que provenen de l'Allò. Jo (Ego): és la part central que actua en el present i representa el sistema conscient i realista de l'individu. Es regeix pel principi de la realitat objectiva.

El Jo té una posició compromesa: ha d'escoltar les demandes impulsives de l'Allò i les sancions rigoroses del Superjò, intentant conciliar ambdues amb les exigències de l'entorn real. La fortalesa del Jo determina el grau d'equilibri de la persona davant el conflicte intern. DEFINICIÓ El Jo és la instància executiva i mediadora de la personalitat que avalua la realitat exterior i regula les tensions intrapsíquiques, controlant de manera conscient les pulsions asocials de l'Allò per mantenir la integritat del subjecte. COMPROVA-HO 22 Quina instància actua sota el principi de la realitat i quin és el seu paper davant l'Allò i el Superjò?

Els mecanismes de defensa davant l'angoixa intrapsíquica Quan la negociació entre les pulsions de l'Allò, les exigències morals del Superjò i la realitat externa es desequilibra, el Jo experimenta angoixa o ansietat. Per protegir-se d'aquesta tensió insuportable, el Jo mobilitza automàticament els anomenats mecanismes de defensa.

Aquestes estratègies comparteixen quatre propietats essencials: Allò (Id) Principi de plaer, libido inconscient Jo (Ego) Principi de realitat, mediador conscient Superjò (Super-ego) Censura moral interioritzada Apunts de Ciències Psicosocials — Grau d'Infermeria 17 ERROR FREQÜENT Confondre els mecanismes de defensa amb estratègies conscients d'afrontament o amb mentides premeditades. Els mecanismes de defensa no són una decisió voluntària ni un engany calculat; el Jo els activa de manera totalment inconscient i la persona creu de debò la versió distorsionada que la seva ment ha construït.

A continuació es detallen els principals mecanismes de defensa identificats en la teoria freudiana: Mecanisme de defensa Descripció del procés defensiu Exemple clínic o quotidià Repressió El Jo aparta i bloqueja fora del conscient aquelles experiències, records, emocions o idees doloroses que causen un malestar intens. Una víctima d'un atemptat o d'un greu accident de trànsit és incapaç de recordar cap detall del succés. Negació El subjecte refusa admetre o reconèixer una situació objectiva real perquè assumir-la li provocaria una angoixa desbordant. Una persona que consumeix alcohol diàriament i pateix dependència afirma que ho controla perfectament i no té cap problema.

Desplaçament (o substitució) Consisteix a canalitzar i descarregar les emocions lligades a un focus amenaçador cap a una altra persona, objecte o situació menys intimidant. Un treballador que pateix el tracte dictatorial del seu cap no gosa respondre a la feina i descarrega la ràbia a casa contra els seus familiars. Sublimació Transforma pulsions agressives o sexuals inacceptables en conductes i activitats valorades positivament per la societat. Una persona amb impulsos marcadament agressius canalitza aquesta energia dedicant-se a la caça esportiva. Racionalització La persona s'empesca motius o explicacions aparentment lògiques per justificar conductes, desitjos o emocions inacceptables.

Un pacient amb drogodependència justifica continuar consumint afirmant que és l'única manera de suportar el seu matrimoni desgraciat. Projecció Atribueix a terceres persones sentiments, desitjos o defectes propis que resulten inadmissibles per a la pròpia imatge del Jo. Un individu que arriba tard de forma habitual justifica la seva impuntualitat dient que els altres companys sempre ho fan. Són processos estrictament inconscients: el subjecte no tria ni planifica aplicar-los de forma deliberada. 1 Operen de manera mecànica i involuntària. 2 Tenen com a finalitat primordial atenuar o neutralitzar l'angoixa psíquica.

3 Aconsegueixen reduir la tensió a costa de distorsionar, alterar o negar aspectes de la realitat. 4 Apunts de Ciències Psicosocials — Grau d'Infermeria 18 Mecanisme de defensa Descripció del procés defensiu Exemple clínic o quotidià Formació reactiva El subjecte desenvolupa i exhibeix conductes o sentiments diametralment oposats a la seva emoció real reprimida. Un usuari atès en un centre sanitari que sent una profunda hostilitat envers l'equip es mostra exageradament dòcil i submís. Regressió Davant una situació d'estrès, l'individu retrocedeix a patrons de comportament propis d'etapes infantils prèvies ja superades.

Un infant torna a demanar xumet o a fer- se pipí al llit quan neix el seu germà petit. Aïllament de l'afecte Separa l'esdeveniment cognitiu de la seva càrrega emocional, de manera que el fet es recorda sense cap afecte associat. Una víctima d'una agressió violenta relata minuciosament l'atac amb fredor absoluta, com si no li hagués passat a ella. Identificació (o introjecció) Adopció inconscient de conductes, actituds o patrons de pensament d'una altra persona considerada rellevant. Un adolescent que imita fil per randa la manera de vestir, caminar i parlar del seu cantant preferit.

Idealització Magnificació desmesurada de les qualitats positives d'algú altre, ignorant-ne qualsevol defecte o limitació. Procés habitual en l'etapa inicial de l'enamorament o durant determinades fases del dol, on s'exageren les virtuts de l'altre. COMPROVA-HO 23 En què es diferencien la repressió i l'aïllament de l'afecte davant un fet traumàtic? IDEES CLAU Sigmund Freud va dividir la ment humana en tres nivells de consciència: conscient, preconscient i inconscient.

La personalitat s'estructura en tres instàncies en conflicte: l'Allò (impulsat pel principi del plaer i la libido), el Superjò (censura moral interioritzada cap als 5-6 anys) i el Jo (regulador conscient basat en el principi de realitat). Els mecanismes de defensa s'activen de forma inconscient i automàtica per protegir el Jo de l'angoixa generada pel conflicte intrapsíquic, distorsionant la realitat. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 24. Quines diferències principals separen el principi del plaer del principi de la realitat en la teoria de Freud? 25. Com actua la formació reactiva davant un impuls inacceptable?

Apunts de Ciències Psicosocials — Grau d'Infermeria 19 MODELS TEÒRICS 4 Cognitivisme i constructivisme EN ACABAR SABRÀS Distingir els components de l'arquitectura cognitiva: esquemes, estructures i proposicions. Explicar la triada cognitiva de Beck i el concepte d'esquemes nuclears de Kelly. Contrastar el postulat objectivista del cognitivisme amb la construcció social del constructivisme. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 26 Davant d'un mateix fet, per què dues persones poden reaccionar amb emocions completament oposades? El paradigma cognitiu: arquitectura i processament de la informació El corrent cognitiu aborda l'experiència conscient centrant-se en com la ment humana processa la informació.

Des d'aquesta perspectiva, la realitat existeix de manera externa i objectiva, però cada individu l'avalua a través de patrons interns que ha anat aprenent. Sovint, aquests esquemes mentals operen de manera involuntària i automàtica, i poden contenir biaixos o interpretacions distorsionades. Dins d'aquest enfocament s'utilitza una doble aproximació científica basada en dades empíriques: Les cognicions: unitats concretes de pensament. La seva anàlisi permet entendre l'aparició de quadres com l'ansietat o la depressió, on les interpretacions errònies desencadenen aïllament o temor, i serveixen de palanca clau per a la intervenció clínica.

La cognició com a conjunt integrat: perspectiva àmplia que entrellaça els processos mentals, l'estat emocional i el comportament motor observable. Elements fonamentals de l'aparell cognitiu Per entendre com s'estructura el coneixement humà, la psicologia cognitiva distingeix tres components bàsics interrelacionats: Esquemes mentals: representacions abstractes originades en l'experiència prèvia. Actuen com a filtres que orienten l'atenció selectiva i la percepció (vegeu «Processos bàsics — Sensació, percepció i atenció»). Permeten reconèixer situacions ràpidament, categoritzar fets nous i activar patrons per resoldre problemes en dominis específics.

Estructura cognitiva: organització global de la memòria i la informació emmagatzemada. Funciona com una arquitectura que determina la manera com capturem, interpretem i evoquem el que aprenem. Proposicions cognitives: contingut verbal i discurs concret que la persona manifesta o pensa quan interactua amb un concepte o estímul concret. Apunts de Ciències Psicosocials — Grau d'Infermeria 20 Esquema de xarxa semàntica que exemplifica l'organització d'una estructura cognitiva. COMPROVA-HO 27 Quina relació hi ha entre un esquema mental i el contingut de les proposicions cognitives? Evolució històrica i teràpies cognitives L'any 1955, George Kelly va formular la teoria dels constructes personals.

Kelly va defensar que les persones interpreten el món a través d'estructures de significat i que l'anticipació d'esdeveniments guia els processos psicològics. Entre aquests constructes destaquen els esquemes nuclears, que són patrons molt arrelats, rígids i difícils de transformar que defineixen la personalitat. A partir dels anys seixanta, davant la necessitat d'intervencions amb major suport empíric, destaquen dues figures clau: Albert Ellis (1962): promotor de la substitució conscient de creences i pensaments irracionals per arguments lògics i adaptatius. Aaron T.

Beck (1967): va identificar els errors cognitius del processament i va definir la triada cognitiva de la depressió, caracteritzada per visions sistemàticament negatives sobre un mateix, el món exterior i l'esdevenidor futur. Més endavant, autors com Albert Bandura (1969) van incorporar la dimensió cognitiva dins de l'estudi del comportament observable, consolidant durant la dècada de 1980 les anomenades teràpies cognitivoconductuals. Apunts de Ciències Psicosocials — Grau d'Infermeria 21 ESQUEMA Components de la triada cognitiva de Beck ERROR FREQÜENT És habitual confondre la posició de Kelly davant l'angoixa creient que prové directament del context o l'estímul.

Per a Kelly, no és la situació per si mateixa la que origina l'ansietat, sinó el significat o interpretació que l'individu li atribueix a través dels seus constructes. El gir constructivista: postmodernitat i creació de significat El constructivisme trenca amb la premissa que l'ésser humà descobreix una realitat objectiva preexistent. Sota el marc de la postmodernitat i les aportacions d'autors vinculats a la psicologia discursiva i contextual, es descarta la certesa d'un cosmos accessible de manera neutra o universal.

Dimensió Model cognitiu clàssic Model constructivista Naturalesa del saber Processament i representació d'estímuls externs Construcció activa per l'acció i experiència del subjecte Concepció de la realitat Objectiva, observable i independent del subjecte Múltiple, canviant, històrica i contextual Funció del llenguatge Transmissió de proposicions internes Generador actiu de la realitat social i de la identitat Mètode d'estudi Evidència empírica quantitativa del processament Mètodes qualitatius, anàlisi narrativa i retòrica Rol de l'individu Processador de dades (reactiu a esquemes apresos) Subjecte proactiu que construeix significats Dins d'aquest enfocament epistèmic, aprendre no consisteix a emmagatzemar informació de forma passiva.

És una construcció personal que s'elabora en contextos socials concrets mitjançant la comunicació compartida i la metacognició (la reflexió sobre els propis processos d'aprenentatge). Visio de si mateix Autopercepcio negativa d'incapacitat o defecte Visio del mon Interpretacio de l'entorn com exigent o hostil Visio del futur Anticipacio de fracas i desesperanca continuada Apunts de Ciències Psicosocials — Grau d'Infermeria 22 COMPROVA-HO 28 Per què el constructivisme rebutja l'objectivisme en l'estudi de la realitat social? IDEES CLAU El cognitivisme concep la ment com un sistema de processament de la informació que filtra la realitat mitjançant esquemes mentals.

Els esquemes nuclears definits per George Kelly el 1955 són estructures de significat rígides i bàsiques que configuren la personalitat. La triada cognitiva de Beck explica la depressió a partir de patrons de pensament negatius enfocats en un mateix, el món i el futur. Ellis planteja la reestructuració mitjançant el reemplaçament conscient dels pensaments irracionals per creences més racionals. El constructivisme rebutja l'objectivisme i postula que el coneixement i la realitat social es generen activament a través del llenguatge i les relacions. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 29. Quins tres eixos componen la triada cognitiva descrita per Aaron T. Beck en el trastorn depressiu? 30.

En què es diferencia el paper del llenguatge en el cognitivisme clàssic respecte al paradigma constructivista? MODELS TEÒRICS 5 Psicologia humanista, existencial i corporal EN ACABAR SABRÀS Identificar els postulats bàsics de la psicologia humanista com a visió integradora de la persona. Distingir els enfocaments clínics de Frankl, Rogers, Reich i Perls segons els seus focus d'intervenció. Diferenciar de manera precisa la Psicologia de la Gestalt perceptual respecte a la Teràpia Gestalt de Perls. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 31 Pot una persona conservar algun tipus de llibertat quan es troba privada de tot en una situació de patiment extrem?

Apunts de Ciències Psicosocials — Grau d'Infermeria 23 Fonaments de l'enfocament humanista La psicologia humanista neix com una alternativa davant les limitacions explicatives del model conductista (vegeu «Models teòrics — Conductisme i condicionament») i del model psicodinàmic tradicional (vegeu «Models teòrics — Psicoanàlisi i dinàmica inconscient»). Aquest corrent aborda la persona des d'una perspectiva holística o global, concebent l'ésser humà com una unitat integrada on pensament, emoció i conducta operen conjuntament.

DEFINICIÓ L'humanisme psicològic concep l'individu com un ésser únic i irrepetible, orientat de manera innata cap al creixement personal i l'autorealització, amb plena capacitat d'autonomia i interdependència social. Els eixos fonamentals d'aquest corrent es resumeixen en: Autonomia i interdependència social: la persona té iniciativa per decidir el seu camí, mantenint vincles amb el seu entorn comunitari. Autorealització: impuls natural a desenvolupar el potencial latent i les capacitats personals. Recerca del sentit vital: capacitat d'analitzar, valorar i reformular el projecte vital propi davant les adversitats.

Concepció holística: integració equilibrada d'afecte, cognició i acció, concebent la persona com una totalitat dinàmica. ESQUEMA Corrents humanistes, existencials i corporals COMPROVA-HO 32 Quina és la visió de l'ésser humà que defensa el model humanista en contrast amb els models mecanicistes? Logoteràpia (Frankl) Voluntat de sentit i llibertat T. Centrada en el Client (Rogers) Model no directiu i autorealització T. Corporal (Reich) Desbloqueig energètic i somàtic T.

Gestalt (Perls) Aquí i ara i responsabilitat Apunts de Ciències Psicosocials — Grau d'Infermeria 24 La logoteràpia de Viktor Frankl El neuròleg, psiquiatre i filòsof Viktor Frankl (1905-1997), que va exercir a Viena atenent persones en situació de risc d'autòlisi i va sobreviure a camps de concentració durant la Segona Guerra Mundial, va desenvolupar la logoteràpia. Esquema dels eixos antropològics, psicoterapèutics i filosòfics de la logoteràpia. DEFINICIÓ La logoteràpia és l'orientació psicoterapèutica i existencial centrada en la voluntat de sentit, que defineix com a motivació primària de l'ésser humà el descobriment d'un propòsit vital fins i tot en situacions de patiment extrem.

La tasca del professional és facilitar que el pacient descobreixi el sentit de la seva existència mitjançant un conjunt de directrius fonamentals: 1. Llibertat d'actitud: l'ésser humà sempre conserva la llibertat interior de triar la seva postura davant qualsevol situació. 2. Ànsia de sentit: la motivació cabdal és la troballa d'una raó de viure autèntica. 3. Valoració dels petits moments de plenitud: reconeixement de les experiències positives quotidianes. 4. Evitació d'actituds destructives: protegir el jo d'actituds negatives que agreugin el dolor psíquic. 5.

Distanciament d'un mateix: capacitat d'observar objectivament les pròpies reaccions i emocions per resignificar-les, punt on la intervenció terapèutica esdevé decisiva. 6. Sentiment de transcendència: connexió amb valors o propòsits que superen l'interès individual immediat, sense requerir necessàriament un component religiós. 7. Reorientació del focus d'atenció: canvi de perspectiva davant un conflicte per analitzar-lo des d'un angle alternatiu. COMPROVA-HO 33 Segons Frankl, quin recurs intern inalienable conserva la persona fins i tot davant del patiment inevitable?

Apunts de Ciències Psicosocials — Grau d'Infermeria 25 La psicoteràpia centrada en el client de Carl Rogers El psicòleg nord-americà Carl Rogers (1902-1987) va formular una intervenció clínica que substitueix la figura tradicional del metge directiu per una relació horitzontal i facilitadora. DEFINICIÓ La teràpia centrada en el client és un enfocament clínic no directiu basat en la convicció que l'individu disposa de recursos interns per a l'autoconeixement i el canvi, requerint un clima terapèutic de confiança i condicions suficients.

Els pilars d'aquest enfocament inclouen: Mètode no directiu: el terapeuta no imposa solucions ni jutja, sinó que acompanya la persona en el seu procés de clarificació emocional. Confiança en la tendència actualitzadora: seguretat que el client té capacitat per orientar el seu propi camí i millorar el seu benestar si se li ofereix el context adequat. Condicions necessàries i suficients: creació d'un entorn segur basat en la comprensió i l'acceptació incondicional (conceptes que s'apliquen a la pràctica assistencial; vegeu «Comunicació clínica — Relació terapèutica, entrevista i adherència»).

ERROR FREQÜENT Confondre el mètode no directiu de Rogers amb una actitud de passivitat o negligència clínica. El terapeuta manté una presència constant creant activament les condicions necessàries per al canvi sense dirigir les decisions del client. Enfocaments corporals i energètics de Wilhelm Reich El psicoanalista austríac Wilhelm Reich (1897-1957) va establir una transició decisiva des de la psicoanàlisi clàssica cap a la integració del cos i la fisiologia en el procés terapèutic.

DEFINICIÓ La teràpia corporal de Reich concep els conflictes psíquics com a bloquejos somàtics i energètics fixats en l'organisme muscular, intervenint directament sobre el cos per restablir el flux d'energia vital. Les característiques d'aquesta línia d'actuació terapèutica són: Limitació del discurs verbal: es redueix l'explicació purament intel·lectual o abstracta per centrar la sessió en l'experiència física. Localització dels bloquejos energètics: vinculació de les tensions corporals amb la retenció i la repressió emocional no expressada.

Tècniques d'alliberament somàtic: ús sistemàtic d'exercicis de respiració profunda, biodansa o la pràctica d'alliberament mitjançant el crit com a vies de descàrrega i desbloqueig. Apunts de Ciències Psicosocials — Grau d'Infermeria 26 La teràpia Gestalt de Fritz Perls Desenvolupada per Fritz Perls (1893-1970) durant la dècada de 1940, la teràpia Gestalt se centra en l'experiència present, la integració holística i la presa de responsabilitat personal.

DEFINICIÓ La teràpia Gestalt de Perls és un enfocament vivencial focalitzat en el principi de l'aquí i ara (awareness), prioritzant la comprensió de com s'experimenta el present per sobre de la indagació intel·lectual del per què succeeixen els fets. Els fonaments operatius de la teràpia Gestalt se sostenen en dos eixos essencials: Valoració de l'actualitat («aquí i ara»): atenció a les dimensions temporals, espacials i materials immediates, evitant que el subjecte es refugiï en vivències passades o fantasies futures.

Valoració de la consciència i acceptació de l'experiència (awareness): transcendir els discursos racionals o les interpretacions elaborades per connectar amb allò que s'està sentint en el moment exacte. Coherència organismica: articulació coherent entre la triada emoció, pensament i conducta. ERROR FREQÜENT Confondre la Psicologia de la Gestalt perceptual amb la Teràpia Gestalt de Fritz Perls. La primera estudia les lleis perceptives visuals com la figura-fons (vegeu «Processos bàsics — Sensació, percepció i atenció»), mentre que la segona és un model clínic enfocat a la presa de consciència del present (awareness) i la integració emocional.

COMPROVA-HO 34 Per què la teràpia Gestalt substitueix la pregunta «per què?» per la formulació «com?»? Comparativa dels models humanistes, existencials i corporals La següent taula sistematitza els focus terapèutics, les premisses centrals i les metodologies de cadascun dels referents del pensament humanista analitzats: Autor i Corrent Objectiu d'Intervenció Concepció de l'Ésser Humà Estratègia Metodològica Viktor Frankl (Logoteràpia) Descobriment del sentit davant el patiment i la crisi existencial. Ésser lliure dotat de voluntat de sentit i capacitat d'autodistanciament. Canvi de perspectiva, foment de la transcendència i reorientació atencional.

Carl Rogers (Centrada en el Client) Autodesenvolupament i millora del benestar psicològic. Individu autònom amb potencial innat d'autorealització. Mètode no directiu i establiment de condicions facilitadores de creixement. Apunts de Ciències Psicosocials — Grau d'Infermeria 27 Autor i Corrent Objectiu d'Intervenció Concepció de l'Ésser Humà Estratègia Metodològica Wilhelm Reich (Teràpia Corporal) Resolució de bloquejos energètics i alliberament corporal. Unitat somàtica on els conflictes psíquics es manifesten físicament. Reducció del diàleg verbal, exercicis respiratoris, biodansa i crit. Fritz Perls (Teràpia Gestalt) Presa de consciència immediata i responsabilitat personal.

Totalitat integrada que actua en el present (emoció-pensament- conducta). Centrament en l'«aquí i ara», vivència directa i comprensió del «com». IDEES CLAU L'enfocament humanista concep l'ésser humà com una totalitat indissoluble orientada de manera natural a l'autorealització i l'autonomia. Viktor Frankl va fonamentar la logoteràpia en la voluntat de sentit, defensant que l'individu conserva sempre la llibertat per escollir la seva actitud davant qualsevol situació. Carl Rogers va estructurar la psicoteràpia centrada en el client sota un model no directiu basat en la confiança en el potencial innat de la persona per trobar el seu camí.

Wilhelm Reich va introduir el treball corporal i energètic, emprant la respiració i la descàrrega motriu per desbloquejar tensions que limiten el diàleg verbal. Fritz Perls va establir la teràpia Gestalt per potenciar l'awareness o consciència del present (aquí i ara), prioritzant el procés immediat (com) sobre la interpretació intel·lectual (per què). COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 35. Quina diferència metodològica fonamental existeix entre la teràpia de Wilhelm Reich i la psicoteràpia tradicional basada en el diàleg? 36. En què consisteix la tècnica de distanciament d'un mateix postulada en la logoteràpia de Frankl? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 37.

Quin és l'objecte d'estudi central del conductisme? Les estructures cognitives profundes a) L'autorealització de la persona b) El comportament observable i mesurable c) Els processos inconscients reprimits d) Apunts de Ciències Psicosocials — Grau d'Infermeria 28 38. Què estableix la Llei de l'Efecte de Thorndike? 39. Quina acció defineix el reforç negatiu? 40. Retirar el telèfon mòbil a un adolescent per mal comportament és un exemple de: 41. Quin nivell de la ment conté records oblidats temporalment que es poden recuperar amb facilitat? 42. Quan s'interioritzen les normes morals que constitueixen el Superjò segons el model psicodinàmic? 43.

Quin mecanisme de defensa transforma impulsos agressius inacceptables en conductes socialment valorades? 44. Quina característica és comuna a tots els mecanismes de defensa descrits per Freud? 45. Segons Aaron T. Beck, sobre quins elements pivota la visió negativa en la depressió? 46. Quin concepte va introduir George Kelly el 1955 com a base rígida de la personalitat?

Els reflexos són sempre innats a) El càstig suprimeix l'ansietat b) Les conseqüències satisfactòries reforcen la conducta c) L'associació d'estímuls genera aprenentatge d) Eliminar un estímul aversiu a) Retirar un privilegi desitjat b) Afegir una tasca desagradable c) Presentar un premi apetitible d) Càstig positiu a) Càstig negatiu o omissió b) Reforç negatiu c) Extinció clàssica d) Preconscient a) Inconscient b) Conscient c) Superjò d) A l'edat adulta primerenca a) Durant l'adolescència tardana b) En néixer mitjançant la genètica c) Al voltant dels 5-6 anys d) Racionalització a) Sublimació b) Projecció c) Desplaçament d) Eliminen l'Allò de la ment a) Operen de forma inconscient b) Alineen el Jo amb l'Allò c) Són decisions reflexives d) Conducta, reforç i càstig a) Si mateix, món i futur b) Trauma, present i societat c) Inconscient, infància i família d) Arquetips inconscients a) Reforçadors secundaris b) Condicionament operant c) Esquemes nuclears d) Apunts de Ciències Psicosocials — Grau d'Infermeria 29 47.

Com entén el constructivisme l'origen del coneixement en l'ésser humà? 48. Quin és l'objectiu fonamental de la teràpia d'Albert Ellis? 49. Quin és el motor motivacional primari de l'ésser humà segons la logoteràpia de Viktor Frankl? 50. Com actua el terapeuta en l'enfocament centrat en el client de Carl Rogers? 51. Quin és l'objectiu clau del concepte d'awareness en la teràpia Gestalt de Fritz Perls? 52. Quina eina d'intervenció és característica del model corporal de Wilhelm Reich?

Producte exclusiu d'impulsos biològics a) Còpia passiva d'estímuls ambientals b) Descobriment d'una veritat universal única c) Construcció activa del subjecte en context d) Substituir pensaments irracionals per raonables a) Aplicar programes d'extinció operant b) Evocar records reprimits d'infantesa c) Potenciar l'autorealització incondicional d) La resolució de conflictes infantils a) La voluntat de sentit vital b) El condicionament d'estímuls ambientals c) La recerca del plaer immediat d) Ofereix condicions facilitadores no directives a) Aplica una guia directiva ferma b) Pauta exercicis físics d'alliberament c) Interpreta l'inconscient de forma activa d) Recordar vivències reprimides del passat a) Prendre consciència de l'aquí i ara b) Modificar respostes fisiològiques condicionades c) Reestructurar esquemes cognitius desadaptatius d) L'anàlisi de distorsions de pensament a) Els exercicis de respiració i biodansa b) L'associació lliure de records c) El registre escrit de conductes d) Apunts de Ciències Psicosocials — Grau d'Infermeria 30 6 Sensació, percepció i atenció EN ACABAR SABRÀS Distingir el procés de transducció sensorial de la interpretació perceptiva conscient.

Identificar les lleis organitzatives de la Gestalt en patrons visuals. Diferenciar les alteracions quantitatives de l'atenció, especialment l'aprosèxia. Discriminar clínicament entre una il·lusió perceptiva i una al·lucinació. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 53 Quan caminem per un carrer fosc i confonem una bossa de plàstic moguda pel vent amb un animal perillós, estem patint una al·lucinació o una il·lusió? Els processos cognitius constitueixen l'arquitectura mitjançant la qual el cervell humà capta informació de l'entorn, la transforma, la reté i elabora respostes adaptatives.

Aquest conjunt d'operacions es divideix tradicionalment en dues grans dimensions interdependents: els processos bàsics i els processos superiors.

Processos bàsics 6 Sensació, percepció i atenció 7 Memòria i les seves alteracions 8 Pensament, llenguatge i desenvolupament cognitiu Apunts de Ciències Psicosocials — Grau d'Infermeria 31 ESQUEMA Processos cognitius humans Processos bàsics Operacions cognitives elementals d'entrada Sensació Recepció d'energia pels sentits Percepció Organització i interpretació conscient Atenció Focalització i selecció d'estímuls Memòria Codificació i emmagatzematge Processos superiors Funcions cognitives complexes d'integració Pensament Raonament i resolució de problemes Llenguatge Sistemes de comunicació simbòlica Intel·ligència i creativitat Adaptació eficient i innovació mental Apunts de Ciències Psicosocials — Grau d'Infermeria 32 Esquema dels processos cognitius bàsics i superiors.

1. Neurobiologia sensorial i la via visual L'organisme interactua amb el medi mitjançant un circuit funcional continu. Els receptors sensorials detecten les variacions energètiques de l'entorn; les vies sensitives condueixen aquests informes en forma de senyals nerviosos cap al sistema nerviós central, que processa la informació i elabora una resposta; finalment, les vies motores transmeten les ordres als efectors perquè executin una acció motora o secretora. Apunts de Ciències Psicosocials — Grau d'Infermeria 33 Diagrama de la seqüència funcional de les vies sensitives i motores. En el cas concret de la visió, el fenomen perceptiu segueix una seqüència física i biològica precisa: 2.

Sensació versus percepció Tot i que en l'experiència quotidiana es manifesten de forma simultània, la sensació i la percepció representen dos nivells diferents de processament neurocognitiu. La llum incideix sobre els objectes materials i es reflecteix en línia recta en totes direccions. 1 Una fracció d'aquesta radiació reflectida travessa la còrnia i la pupil·la de l'ull humà. 2 El cristal·lí enfoca la llum directament sobre la retina, la capa fotosensible posterior. 3 Els fotoreceptors retinians —els bastons i els cons— transformen l'energia lumínica en impulsos elèctrics. 4 Aquests impulsos viatgen a través de les fibres del nervi òptic fins a l'escorça cerebral.

5 El cervell integra i processa els senyals elèctrics, culminant en la construcció de la imatge mental conscient. 6 Apunts de Ciències Psicosocials — Grau d'Infermeria 34 DEFINICIÓ La sensació és el procés inicial mitjançant el qual els receptors sensorials i el sistema nerviós reben i codifiquen l'energia física dels estímuls ambientals a través dels cinc sentits clàssics: vista, oïda, gust, olfacte i tacte. En canvi, la percepció és el procés cognitiu d'organització, discriminació i interpretació d'aquestes dades sensorials per donar significat als objectes i als esdeveniments de la realitat.

La percepció requereix tres components essencials: Procés sensorial: constitueix la fase receptiva primària de contacte amb el medi extern. L'ésser humà no rep estímuls aïllats, sinó una estimulació sensorial constant que s'integra en estructures cognitives. Procés simbòlic: la ment estructura les dades percebudes en funció dels propis conceptes, esquemes previs i marcs d'experiència adquirida. Procés afectiu: cada acte perceptiu desencadena una vinculació emocional única, en la qual intervenen les vivències i l'estat anímic individual. La interpretació perceptiva no és un registre passiu del món exterior, sinó que…