Apunts d'Anatomofisiologia 2: Cor, Sang, Pulmons i Digestiu

I 0 flashcards i 13 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS ANATOMOFISIOLOGI A 2 Grau en Infermeria Universitat Ramon Llull AprenAI 2026-2027 Repassa anatomia cardiovascular, hemostàsia, immunitat, mecànica respiratòria i tub digestiu per al teu examen d'Infermeria de la Ramon Llull.

APREN.AI Índex Anatomia cardíaca 1 Cambres, vàlvules, capes i circulació coronària Situació anatòmica, orientació i morfologia externa Organització dels circuits: circulació pulmonar i sistèmica Càmeres cardíaques, envans i diferències de paret Estructura de la paret cardíaca Aparell valvular cardíac Grans vasos i circulació coronària 2 Cicle cardíac, corbes de pressió i auscultació Definició i visió global del cicle cardíac Les quatre fases del cicle ventricular Sorolls cardíacs i correlació hemodinàmica Focus d'auscultació cardíaca La llei de Frank-Starling Electrofisiologia cardíaca 3 Potencial d'acció i sistema de conducció Histologia funcional del miocardi de treball Potencial d'acció de la cèl·lula miocàrdica contràctil Sistema de conducció cardíac i jerarquia de marcapassos Retard fisiològic al nòdul auriculoventricular 4 Electrocardiograma i modulació de la funció cardíaca Fonaments de l'electrocardiograma (ECG) i derivacions Morfologia del traçat: ones, segments i intervals Paràmetres funcionals i determinants del volum sistòlic Modulació autònoma i terminologia funcional cardíaca Mètodes d'exploració diagnòstica de la funció cardíaca Hemodinàmica i vasos 5 Anatomia vascular, microcirculació i retorn venós Classificació histològica i capes dels vasos sanguinis Control del to arteriolar i resistència perifèrica Microcirculació i dinàmica de filtració capil·lar Propietats del sistema venós i retorn venós antigravitatori 6 Pressió arterial, hemodinàmica i mecanismes de regulació Principis de l'hemodinàmica i resistència vascular Apunts d'Anatomofisiologia 2: Cor, Sang, Pulmons i Digestiu 1 Morfologia del pols arterial Tensió arterial: definició, paràmetres i mètode de mesura Regulació neurològica ràpida de la pressió arterial Regulació endocrina a mitjà i llarg termini Fisiopatologia vascular: aterosclerosi i aneurismes Fisiologia de la sang 7 Components del plasma i eritròcits Propietats fisicoquímiques i fraccionament de la sang Morfologia i funció dels eritròcits Hematopoesi i diferenciació cel·lular Eritropoesi i el cicle de vida eritrocitari Metabolisme del ferro i degradació de l'hemoglobina Sistemes de grups sanguinis ABO i sistema Rh 8 Leucòcits, hemostàsia i patologia hematològica Classificació i funcions dels leucòcits Plaquetes i fases de l'hemostàsia Cascada de coagulació i modulació farmacològica Alteracions hematològiques: anèmies, policitèmia i paràmetres clínics Sistema limfàtic i immunitat 9 Anatomia limfàtica i defenses innates Organització estructural del sistema limfàtic Òrgans limfàtics i patologia associada Immunitat innata: barreres físiques i defenses internes Procés inflamatori i resposta febril 10 Immunitat adaptativa i patologies immunitàries Principis de la immunitat adaptativa i maduració dels limfòcits Immunitat humoral: limfòcits B, cèl·lules plasmàtiques i immunoglobulines Immunitat cel·lular i complex major d'histocompatibilitat Memòria immunitària, resposta a les vacunes i patologies immunitàries Aparell respiratori 11 Anatomia de les vies aèries i mecànica ventilatòria Organització anatòmica i funcional del sistema respiratori Vies aèries superiors: nas, faringe i laringe Tràquea i arbre bronquial Anatomia pulmonar, lòbuls i membranes pleurals Alvèols, epiteli respiratori i el paper del surfactant Mecànica de la ventilació pulmonar Factors determinants de la ventilació: compliança i resistència Apunts d'Anatomofisiologia 2: Cor, Sang, Pulmons i Digestiu 2 12 Espirometria, intercanvi de gasos i transport sanguini Volums i capacitats pulmonars Proves de funció respiratòria: patrons obstructiu i restrictiu Respiració externa: gradients de pressions parcials i membrana alveolocapil·lar Transport sanguini d'oxigen i corba de dissociació de l'hemoglobina Transport de diòxid de carboni i equilibri àcid-base Regulació neural i química de la respiració 13 Aparell digestiu — Organització estructural, boca, faringe i motilitat esofàgica Funcions generals i arquitectura de la paret digestiva Regulació nerviosa: el sistema nerviós entèric Anatomia funcional inicial: boca, faringe i esòfag Mecànica del reflex de deglució i protecció de la via aèria 14 Resum per repassar Aparell cardiovascular i hemodinàmica Fisiologia de la sang i hemostàsia Sistema limfàtic i immunitat Aparell respiratori Aparell digestiu: estructura i trànsit inicial Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Apunts d'Anatomofisiologia 2: Cor, Sang, Pulmons i Digestiu 3 1 Cambres, vàlvules, capes i circulació coronària EN ACABAR SABRÀS Diferenciar les característiques funcionals del circuit pulmonar i del circuit sistèmic. Identificar les quatre cambres cardíaques, els envans de separació i les seves capes tissulars. Distingir l'estructura i funció de les vàlvules auriculoventriculars respecte a les vàlvules semilunars. Explicar l'origen anatòmic i el recorregut funcional de la circulació coronària.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què el cor necessita un sistema propi d'artèries coronàries si les seves cavitats internes estan plenes de sang de manera constant? L'aparell circulatori humà integra el sistema cardiovascular (cor, sang i vasos sanguinis) i el sistema limfàtic (limfa, vasos limfàtics, melsa, timus, ganglis limfàtics i amígdales). El cor actua com una doble bomba impulsora central coordinada per moure el volum sanguini de manera ininterrompuda.

Anatomia cardíaca 1 Cambres, vàlvules, capes i circulació coronària 2 Cicle cardíac, corbes de pressió i auscultació Apunts d'Anatomofisiologia 2: Cor, Sang, Pulmons i Digestiu 4 ESQUEMA Estructura general de l'anatomia cardíaca Situació anatòmica, orientació i morfologia externa El cor s'allotja al mediastí, l'espai intratoràcic comprès entre els dos pulmons, per darrere de l'estèrnum i immediatament per sobre de la cúpula diafragmàtica. Aquesta víscera té forma de con invertit reclinat: la seva base ampla se situa a la regió posterosuperior, mentre que el vèrtex o àpex apunta en direcció anterior, inferior i cap a l'esquerra.

En la configuració anatòmica externa s'hi distingeixen tres cares principals i dues vores: Cara anterior o esternocostal: orientada cap a la paret toràcica anterior. Cara inferior o diafragmàtica: recolzada sobre el centre tendinós del diafragma. Cara posterior: formada principalment per l'aurícula esquerra. Vores cardíacs: la vora dreta i la vora esquerra (o pulmonar). A la superfície externa del miocardi s'hi observen dues depressions lineals per on transcorren vasos sanguinis protegits per teixit adipós: el solc coronari (o auriculoventricular), que delimita les aurícules dels ventricles, i el solc interventricular, que senyala la separació longitudinal externa entre ambdós ventricles.

COMPROVA-HO 2 Cap a quina orientació anatòmica apunta l'àpex cardíac? Organització dels circuits: circulació pulmonar i sistèmica El transport de la sang s'organitza en dos grans recorreguts interconnectats: Morfologia i cavitats Aurícules, ventricles i envans Càmeres dretes Sang desoxigenada Càmeres esquerres Sang oxigenada Paret cardíaca Pericardi, miocardi i endocardi Aparell valvular Vàlvules auriculoventriculars i semilunars Vàlvules AV Mitral i tricúspide Vàlvules semilunars Aòrtica i pulmonar Vasos i circulació Grans vasos i irrigació coronària Apunts d'Anatomofisiologia 2: Cor, Sang, Pulmons i Digestiu 5 Diagrama dels circuits pulmonar i sistèmic connectats al cor.

Característica Circuit pulmonar (menor) Circuit sistèmic (major) Trajecte Ventricle dret Pulmons Aurícula esquerra Ventricle esquerre Teixits perifèrics Aurícula dreta Disposició de xarxa Connectat en sèrie Connectat en paral·lel (visceral, renal, hepàtic...) Pressió del règim Circulació a baixa pressió Circulació a alta pressió Volum circulant Aproximadament 5 L/min Aproximadament 5 L/min Funció principal Oxigenació hematològica i eliminació de CO Distribució d'oxigen i nutrients a les cèl·lules ERROR FREQÜENT No confonguis el tipus de vas sanguini amb el seu nivell d'oxigenació. Una artèria sempre surt del cor i una vena sempre hi arriba.

Per tant, les artèries pulmonars transporten sang desoxigenada cap als pulmons, mentre que les venes pulmonars condueixen sang oxigenada cap a l'aurícula esquerra. Apunts d'Anatomofisiologia 2: Cor, Sang, Pulmons i Digestiu 6 Càmeres cardíaques, envans i diferències de paret L'interior del cor està compartimentat en quatre cavitats: dues aurícules superiors (càmeres d'arribada) i dos ventricles inferiors (càmeres d'impulsió ejectiva). Cor dret: format per l'aurícula dreta i el ventricle dret. Maneja exclusivament sang desoxigenada provinent del retorn sistèmic. Cor esquerre: format per l'aurícula esquerra i el ventricle esquerre.

Rep la sang oxigenada alveolar i la impulsa cap a la xarxa sistèmica. Les cavitats homòlogues estan separades per barreres que impedeixen la barreja de sangs: el septum interauricular (on es localitza la depressió de la fossa oval) i el septum interventricular (làmina triangular musculofibrosa). PER RECORDAR-HO Durant el desenvolupament fetal, el foramen oval comunica directament les dues aurícules per desviar la sang oxigenada de la placenta sense inundar els pulmons no funcionals. Si no es tanca completament en néixer, produeix una comunicació interauricular patològica. El gruix del miocardi reflecteix la resistència hidràulica que cada cavitat ha de vèncer.

Per això, el miocardi del ventricle esquerre és molt més gruixut que el del dret: necessita desenvolupar pressions molt més altes per superar la resistència perifèrica de l'organisme, mentre que el ventricle dret només treballa contra el circuit pulmonar, més curt i de baixa pressió. COMPROVA-HO 3 Quina és la raó funcional per la qual la paret ventricular esquerra té més gruix que la dreta? Estructura de la paret cardíaca La paret del cor està constituïda per tres capes anatòmiques ben diferenciades: Pericardi: sac fibroserós de doble paret que embolcalla i fixa el cor. Consta d'una capa externa (pericardi fibrós, de teixit connectiu dens i resistent) i una interna (pericardi serós).

Aquest darrer es desdobla en un full parietal extern i un full visceral intern (o epicardi). Entre tots dos fulls queda delimitada la cavitat pericàrdica, banyada pel líquid pericàrdic, encarregat de lubricar i amortir el fregament continu durant els batecs. 1 Miocardi: capa mitjana i funcionalment més voluminosa, formada per teixit muscular estriat cardíac. Les seves cèl·lules s'entrellacen mitjançant estructures d'unió especialitzades (com desmosomes i canals funcionals) per conformar un sincici funcional que contreu les fibres de forma coordinada. 2 Endocardi: membrana interna de revestiment cel·lular endotelial i subendoteli connectiu.

Cobreix l'interior de les càmeres cardíaques, és continu amb l'endoteli vascular i es plega sobre si mateix per formar l'esquelet de les vàlvules. 3 Apunts d'Anatomofisiologia 2: Cor, Sang, Pulmons i Digestiu 7 En situacions d'inflamació o traumatisme, la quantitat de líquid a la cavitat pericàrdica pot créixer significativament i produir un vessament pericàrdic, el qual augmenta la pressió externa i pot col·lapsar la dinàmica de dilatació de les càmeres. COMPROVA-HO 4 Quina conseqüència mecànica té un vessament pericàrdic greu sobre el miocardi?

Aparell valvular cardíac Les vàlvules cardíaques garanteixen el sentit unidireccional del flux sanguini obrint-se o tancant-se passivament per gradients de pressió hidrostàtica. Esquema anatòmic de les quatre vàlvules cardíaques en visió superior. Es divideixen en dues famílies funcionals principals: Vàlvules auriculoventriculars (AV): regulen el flux des de les aurícules cap als ventricles. Vàlvula tricúspide: comunica l'aurícula dreta amb el ventricle dret; disposa de tres valves o cúspides. Vàlvula mitral (o bicúspide): comunica l'aurícula esquerra amb el ventricle esquerre; disposa de dues valves.

Les valves AV estan ancorades als músculs papil·lars de la paret ventricular mitjançant estructures fibroses anomenades cordes tendinoses. Aquests músculs i cordes generen tensió durant la Apunts d'Anatomofisiologia 2: Cor, Sang, Pulmons i Digestiu 8 sístole per impedir que les vàlvules s'everteixin cap a l'interior de les aurícules sota les altes pressions generades. Vàlvules semilunars (o sigmoides): situades a les sortides dels ventricles per evitar el reflux arterial. Vàlvula pulmonar: connecta el ventricle dret amb l'artèria pulmonar. Vàlvula aòrtica: connecta el ventricle esquerre amb l'artèria aorta ascendent.

La dinàmica de coordinació impedeix que tots els jocs valvulars estiguin oberts alhora. Durant la sístole ventricular (vegeu «Anatomia cardíaca — Cicle cardíac, corbes de pressió i auscultació»), les vàlvules semilunars s'obren i les AV es tanquen. Durant la diàstole ventricular, les vàlvules AV s'obren per permetre l'ompliment i les semilunars es tanquen fermament per bloquejar el retorn dels grans troncs. Danyar aquest teixit condueix a una valvulopatia, ja sigui en forma d'estenosi (incapacitat de la vàlvula d'obrir-se del tot) o d'insuficiència (incompetència de tancament complet, amb reflux anòmal).

Una infecció bacteriana de l'endocardi (com en complicacions d'amigdalitis estreptocòccica) pot envair les estructures valvulars i provocar lesions permanents que requereixin substitució quirúrgica. Grans vasos i circulació coronària El cor es connecta amb els circuits corporals a través dels seus grans conductes vasculars: Vena cava superior i vena cava inferior: recullen la sang desoxigenada del retorn sistèmic i desemboquen a l'aurícula dreta. Artèria pulmonar: rep la sang del ventricle dret i es bifurca ràpidament cap a tots dos pulmons. Venes pulmonars: en nombre de quatre, condueixen la sang oxigenada des del parènquima pulmonar fins a l'aurícula esquerra.

Artèria aorta: emergeix del ventricle esquerre per canalitzar la sang rica en oxigen cap a tota la distribució sistèmica. El teixit miocàrdic és massa gruixut per nodrir-se de la sang que circula per l'interior de les càmeres. Per satisfer les seves pròpies necessitats metabòliques compta amb la circulació coronària. Les branques inicials de l'aorta ascendent corresponen a l'artèria coronària dreta i a l'artèria coronària esquerra. Aquestes artèries discorren pels solcs cardíacs sota l'epicardi ramificant-se en vasos de calibre progressivament menor que penetren en la massa muscular per irrigar el miocardi.

COMPROVA-HO 5 Quina funció mecànica desenvolupen les cordes tendinoses associades als músculs papil·lars? Apunts d'Anatomofisiologia 2: Cor, Sang, Pulmons i Digestiu 9 IDEES CLAU El cor es localitza al mediastí amb la seva base posterosuperior i l'àpex apuntant anteriorment cap a l'esquerra. El circuit pulmonar funciona en sèrie i a baixa pressió, mentre que el circuit sistèmic està distribuït en paral·lel i a alta pressió. La paret del cor consta de tres capes: el pericardi (amb líquid protector a la cavitat pericàrdica), el miocardi contràctil i l'endocardi endotelial.

El miocardi del ventricle esquerre és substancialment més gruixut que el del ventricle dret a causa de la pressió sistèmica requerida. Les vàlvules auriculoventriculars (tricúspide i mitral) disposen de cordes tendinoses i músculs papil·lars per evitar la seva eversió sístolica. La circulació coronària neix a la base de l'artèria aorta ascendent i subministra flux sanguini propi al miocardi. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 6. Per quins conductes sanguinis entra la sang a cadascuna de les dues aurícules cardíaques? 7. En què es diferencia estructuralment la vàlvula tricúspide de la vàlvula mitral? 8. Quin paper acompleix el sincici miocàrdic en la contracció de les parets del cor?

ANATOMIA CARDÍACA 2 Cicle cardíac, corbes de pressió i auscultació EN ACABAR SABRÀS Distingir les quatre fases mecàniques del cicle cardíac ventricular i la posició de les seves vàlvules. Relacionar la gènesi dels sorolls R1 i R2 amb el tancament de vàlvules específiques. Identificar la posició anatòmica dels quatre focus d'auscultació cardíaca. Explicar com el volum telediastòlic regula la força del batec mitjançant la llei de Frank-Starling. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 9 Com pot el cor augmentar la força de cada batec sense necessitar cap ordre del cervell quan fem exercici?

Apunts d'Anatomofisiologia 2: Cor, Sang, Pulmons i Digestiu 10 Definició i visió global del cicle cardíac El cicle cardíac comprèn la successió de fenòmens elèctrics, mecànics i hemodinàmics que tenen lloc des de l'entrada de sang pobra en oxigen al cor fins a l'expulsió de la sang arterial cap als teixits perifèrics. Aquest procés es repeteix rítmicament al llarg de la vida. Després de recórrer el cos i fer l'intercanvi de gasos als teixits, la sang desoxigenada arriba a l'aurícula dreta mitjançant la vena cava superior i la vena cava inferior.

Tot seguit, la sang travessa la vàlvula tricúspide (vegeu «Anatomia cardíaca — Cambres, vàlvules, capes i circulació coronària») per accedir al ventricle dret. Des d'aquí s'impulsa cap als pulmons a través de la vàlvula pulmonar, on succeeix la reoxigenació sanguínia. La sang oxigenada retorna per les venes pulmonars a l'aurícula esquerra, s'endinsa al ventricle esquerre creuant la vàlvula mitral (vegeu «Anatomia cardíaca — Cambres, vàlvules, capes i circulació coronària») i finalment s'expulsa per la vàlvula aòrtica cap a l'arbre arterial sistèmic.

A nivell mecànic, el cicle es basa en l'alternança entre dues activitats coordinades: Sístole: període de contracció del miocardi ventricular orientat a elevar la pressió intracavitària i ejectar la sang a les artèries. Diàstole: fase de relaxació muscular durant la qual els ventricles redueixen la seva pressió per permetre la recepció de sang provinent de les aurícules. En el miocardi, el desencadenant mecànic ve precedit per un estímul elèctric. L'interval que separa el potencial d'acció de la resposta contràctil es denomina impàs o retard electromecànic.

COMPROVA-HO 10 Quina seqüència anatòmica de vàlvules travessa una gota de sang des que entra per les venes caves fins a sortir a la circulació sistèmica? Les quatre fases del cicle ventricular Per entendre la dinàmica de bombeig ventricular cal distingir quatre fases consecutives que combinen modificacions en les vàlvules, els volums i les pressions internes. Apunts d'Anatomofisiologia 2: Cor, Sang, Pulmons i Digestiu 11 Diagrama de les quatre fases mecàniques del cicle cardíac ventricular. Contracció isovolumètrica: s'inicia quan la pressió dels ventricles supera la pressió auricular, provocant el tancament hermètic de les vàlvules auriculoventriculars (mitral i tricúspide).

Durant la contracció isovolumètrica totes les vàlvules cardíaques es troben tancades. La musculatura es contrau fermament, fet que produeix una pujada ràpida de pressió sense cap variació en el volum ventricular contingut. 1 Ejecció ventricular: quan la pressió ventricular supera la pressió existent a l'artèria aorta i al tronc pulmonar, s'obren les vàlvules semilunars. La sang surt projectada ràpidament cap a l'arbre vascular, reduint-se de forma molt marcada el volum ventricular.

2 Relaxació isovolumètrica: en finalitzar l'expulsió, els ventricles inicien la relaxació muscular i la seva pressió interna cau per sota de la pressió arterial, causant el tancament immediat de les vàlvules semilunars. Amb les vàlvules auriculoventriculars encara tancades, el ventricle es relaxa completament sense que entri ni surti sang; el volum es manté constant mentre la pressió descendeix en picat. 3 Ompliment ventricular: quan la pressió intraventricular descendeix per sota de la de les aurícules, les vàlvules auriculoventriculars s'obren.

L'ompliment s'inicia amb una fase d'ompliment ràpid passiu (que aporta al voltant del 80 % del volum final) i culmina amb la contracció auricular o sístole auricular, responsable del 20 % restant del volum diastòlic.

4 Apunts d'Anatomofisiologia 2: Cor, Sang, Pulmons i Digestiu 12 Fase del cicle Estat de les vàlvules AV Estat de les vàlvules semilunars Pressió ventricular Volum ventricular Contracció isovolumètrica Tancades Tancades Creixement molt ràpid Constant (sense canvi) Ejecció Tancades Obertes Màxima i posterior caiguda Disminució ràpida Relaxació isovolumètrica Tancades Tancades Descens pronunciat Constant (mínim) Ompliment ventricular Obertes Tancades Baixa (menor que l'auricular) Augment progressiu Els canvis de volum ocorren exclusivament a les fases obertes (ejecció i ompliment), mentre que els canvis de pressió més dràstics tenen lloc durant les fases isovolumètriques.

COMPROVA-HO 11 Què tenen en comú mecànicament la fase de contracció isovolumètrica i la de relaxació isovolumètrica? Sorolls cardíacs i correlació hemodinàmica Durant el batec cardíac es produeixen fenòmens acústics audibles mitjançant un fonendoscopi. En condicions normals es perceben amb claredat dos sorolls principals (R1 i R2), que marquen els límits de la sístole: Primer soroll cardíac (R1): correspon al tancament de les vàlvules auriculoventriculars a l'inici de la sístole ventricular (fase de contracció isovolumètrica). L'aturada sobtada de la sang i el tensament de les estructures valvulars generen vibracions audibles.

Segon soroll cardíac (R2): es produeix pel tancament de les vàlvules semilunars a l'inici de la diàstole ventricular (fase de relaxació isovolumètrica), just quan la sang intenta retrocedir des de les grans artèries cap als ventricles relaxats. Entre R1 i R2 té lloc la sístole mecànica ventricular. Entre R2 i el següent R1 transcorre la diàstole, un interval temporalment més llarg que la sístole en repòs. Quan la sang circula a velocitats anòmales o topa amb estructures estretes, es generen turbulències conegudes clínicament com a bufets cardíacs. ERROR FREQÜENT Els sorolls cardíacs ordinaris no s'originen en obrir-se les vàlvules, sinó quan es tanquen en sec.

L'obertura valvular fisiològica és completament silenciosa. Pensar que el R1 o el R2 són el so de la sang obrint pas costa punts als exàmens: són el resultat acústic del tancament i de la desacceleració sobtada de la columna sanguínia. Apunts d'Anatomofisiologia 2: Cor, Sang, Pulmons i Digestiu 13 Focus d'auscultació cardíaca Les zones òptimes per escoltar cada vàlvula no se situen exactament a sobre de la seva localització anatòmica profunda, sinó en les àrees de la paret toràcica on millor es transmet la vibració de la columna de sang corresponent. Esquema anatòmic dels focus d'auscultació de les vàlvules a la paret toràcica.

Focus d'auscultació Vàlvula avaluada Localització a la paret toràcica Focus aòrtic Vàlvula aòrtica Segon espai intercostal dret, vora esternal Focus pulmonar Vàlvula pulmonar Segon espai intercostal esquerre, vora esternal Focus tricúspide Vàlvula tricúspide Part inferior de l'estèrnum / quart espai intercostal esquerre Focus mitral (àpex) Vàlvula mitral Cinquè espai intercostal esquerre, línia medioclavicular (àpex cardíac) L'àpex o punta del cor transmet particularment bé les ones acústiques de la vàlvula mitral degut a la seva posició anatòmica contra la caixa toràcica anterior. COMPROVA-HO 12 En quin punt precís del tòrax s'ausculta amb major claredat el tancament de la vàlvula aòrtica?

La llei de Frank-Starling La capacitat del cor d'adaptar el seu volum d'expulsió a les demandes de l'organisme respon a una propietat mecànica intrínseca del miocardi. El volum de sang que retorna per la circulació venosa oscil·la durant el dia segons la posició corporal o l'activitat física. Apunts d'Anatomofisiologia 2: Cor, Sang, Pulmons i Digestiu 14 La llei de Frank-Starling estableix que la força de contracció ventricular és directament proporcional al volum telediastòlic dins els límits fisiològics. El volum telediastòlic representa la quantitat total de sang que allotja el ventricle just abans d'iniciar la contracció sistòlica.

MECANISME DE FRANK-STARLING Quan arriba més retorn venós, el ventricle s'omple més durant la diàstole. Això provoca un estirament de les fibres miocàrdiques i una millor disposició dels filaments contràctils d'actina i miosina, desencadenant una contracció sistòlica molt més potent que permet buidar el volum afegit. Gràcies a aquest mecanisme intrínsec, si el ventricle es troba poc ple, la força del batec serà menor; en canvi, quan el volum diastòlic és elevat, el cor desenvolupa automàticament més tensió sense necessitat de senyalització nerviosa afegida. COMPROVA-HO 13 Què li passa a la força de contracció d'un ventricle si el seu volum telediastòlic augmenta dins els marges fisiològics?

IDEES CLAU La sístole és la contracció del miocardi ventricular, mentre que la diàstole correspon a la seva relaxació. El cicle ventricular comprèn quatre fases: contracció isovolumètrica, ejecció, relaxació isovolumètrica i ompliment. En les dues fases isovolumètriques totes les vàlvules estan tancades i el volum de sang no varia. El primer soroll cardíac (R1) s'origina pel tancament de les vàlvules AV, i el segon (R2) pel tancament de les semilunars. Els focus d'auscultació recullen la projecció del flux sanguini i no la ubicació espacial estricta de cada vàlvula. Segons la llei de Frank-Starling, un major volum telediastòlic indueix una força de contracció sistòlica superior.

COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 14. En quin instant exacte del cicle cardíac s'origina el primer soroll cardíac (R1)? 15. Per què no varia el volum sanguini ventricular durant la relaxació isovolumètrica? 16. Quin paper tenen els filaments d'actina i miosina en la llei de Frank-Starling? Apunts d'Anatomofisiologia 2: Cor, Sang, Pulmons i Digestiu 15 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 17. Quin vas sanguini condueix sang oxigenada? 18. On s'originen les artèries coronàries principals? 19. Quina estructura impedeix el prolapse de les vàlvules AV cap a les aurícules? 20. Com està connectada la circulació sistèmica respecte als seus territoris orgànics? 21.

Quin esdeveniment mecànic produeix el segon soroll cardíac (R2)? 22. Com es troben les vàlvules durant la contracció isovolumètrica? 23. On s'ausculta amb màxima claredat el focus mitral? 24. Què determina la força de contracció segons la llei de Frank-Starling?

Vena cava superior a) Artèria pulmonar b) Vena cava inferior c) Vena pulmonar d) Ventricle dret a) Aorta ascendent b) Artèria pulmonar c) Aurícula dreta d) Septum interventricular a) Pericardi fibrós superficial b) Líquid de la cavitat pericàrdica c) Músculs papil·lars i cordes tendinoses d) En una única sèrie a) A règim de baixa pressió b) Sense connexió capil·lar c) En xarxa paral·lela d) Obertura de les vàlvules semilunars a) Contracció activa de les aurícules b) Tancament de les vàlvules semilunars c) Obertura de les vàlvules auriculoventriculars d) Totes les vàlvules estan tancades a) Totes les vàlvules estan obertes b) AV tancades i semilunars obertes c) AV obertes i semilunars tancades d) Segon espai intercostal esquerre a) Cinquè espai intercostal, àpex cardíac b) Segon espai intercostal dret c) Base superior del mànec esternal d) La freqüència cardíaca prèvia a) La pressió de sortida a les venes b) El diàmetre de l'artèria aorta c) El volum telediastòlic ventricular d) Apunts d'Anatomofisiologia 2: Cor, Sang, Pulmons i Digestiu 16 3 Potencial d'acció i sistema de conducció EN ACABAR SABRÀS Distingir les fases del potencial d'acció miocàrdic contràctil i el paper dels canals lents de calci.

Descriure el recorregut anatòmic de l'estímul elèctric des del nòdul sinoatrial fins a les fibres de Purkinje. Justificar la necessitat funcional del retard elèctric produït al nòdul auriculoventricular. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 25 Per què el múscul cardíac no pot sofrir una contracció tetànica sostinguda com passa amb el múscul esquelètic? L'activitat mecànica del cor requereix una coordinació elèctrica prèvia precisa que asseguri el bombeig eficaç de sang cap als teixits corporals.

ESQUEMA Electrofisiologia cardíaca Electrofisiologia cardíaca 3 Potencial d'acció i sistema de conducció 4 Electrocardiograma i modulació de la funció cardíaca Miocardi de treball Cèl·lules contràctils acoblades en sinciti Unions GAP Passatge iònic directe intercel·lular Potencial d'acció Despolarització, altiplà i repolarització Sistema de conducció Xarxa elèctrica especialitzada autoexcitable Marcapassos intrínsecs Nòdul SA, nòdul AV i Purkinje Propagació i retard Pausa a l'AV i conducció ràpida a His-Purkinje Apunts d'Anatomofisiologia 2: Cor, Sang, Pulmons i Digestiu 17 Histologia funcional del miocardi de treball El teixit cardíac muscular presenta característiques estructurals pròpies del múscul estriat.

Les seves cèl·lules contenen habitualment un únic nucli central, múltiples mitocondris per a la generació d'energia, sarcolemma, sarcòmers funcionals, túbuls T i reticle sarcoplasmàtic. La contracció es produeix pel mecanisme de lliscament dels filaments proteics, de manera involuntària. A diferència d'altres teixits musculars, els miòcits estan enllaçats per estructures especialitzades anomenades discos intercalars, riques en unions GAP. Aquestes comunicacions intercel·lulars de baixa resistència elèctrica permeten el flux directe d'ions d'una fibra a la veïna.

Gràcies a aquest disseny, el cor es comporta funcionalment com un sinciti: la despolarització d'una cèl·lula s'estén immediatament a la resta, generant una contracció unitària i coordinada a les aurícules i, successivament, als ventricles. COMPROVA-HO 26 Quina conseqüència tindria la pèrdua de les unions GAP en el teixit muscular cardíac? Potencial d'acció de la cèl·lula miocàrdica contràctil El potencial elèctric de la membrana del miòcit ventricular en repòs se situa al voltant dels . El desplaçament d'ions a través de la membrana respon a canvis ràpids en la permeabilitat selectiva i als gradients de concentració i càrrega elèctrica, sostinguts per la bomba de sodi-potassi.

Quan la fibra contràctil rep un estímul llindar, el cicle electrofisiològic es desenvolupa en tres fases cardinals: Fase del potencial Moviment iònic principal Efecte sobre el potencial de membrana Despolarització ràpida Entrada ràpida de Inversió del potencial de membrana cap a valors positius Altiplà Entrada lenta de en equilibri amb sortida de Manteniment prolongat de l'estat despolaritzat Repolarització Sortida continuada de (canals de tancats) Retorn al repòs elèctric de 90 mV Despolarització ràpida: Obertura massiva dels canals de voltatge-dependents, provocant una entrada sobtada de càrregues positives a l'interior cel·lular.

1 Na+ Altiplà o despolarització mantinguda: Entrada sostinguda de calci a través de canals lents de Ca^{2+} dependents de voltatge, que contraresta la sortida simultània de potassi ( ). Aquesta fase allarga la despolarització i assegura l'entrada de calci necessari per a la maquinària contràctil. 2 K+ Repolarització: Tancament definitiu dels canals de calci i obertura de canals addicionals de voltatge-dependents, expulsant potassi a l'exterior i retornant la cèl·lula al potencial basal de .

3 K+ 90 mV Na+ Ca2+ K+ K+ Ca2+ 90 mV Apunts d'Anatomofisiologia 2: Cor, Sang, Pulmons i Digestiu 18 En el miocardi, el fenomen elèctric precedeix el fenomen mecànic per un lapse breu de temps conegut com a retard o impàs electromecànic. El període refractari perllongat que confereix l'altiplà impedeix que el miòcit es reestimuli abans d'haver finalitzat la contracció mecànica, evitant la tetanització del cor (vegeu «Anatomia cardíaca — Cicle cardíac, corbes de pressió i auscultació»). ERROR FREQÜENT Confondre el paper del sodi i del calci durant l'excitació ventricular.

El és el responsable exclusiu de l'ascens elèctric vertical inicial (despolarització ràpida), mentre que el manté l'altiplà mitjançant canals lents i proporciona l'acoblament per a la contracció muscular. No inverteixis aquestes funcions a les preguntes d'examen. COMPROVA-HO 27 Quina és la raó biofísica per la qual el potencial d'acció miocàrdic manté una fase d'altiplà en lloc de repolaritzar-se immediatament com una neurona? Sistema de conducció cardíac i jerarquia de marcapassos El cor disposa de cèl·lules autoexcitables especialitzades dotades de membranes inestables que es despolaritzen espontàniament sense requerir un estímul nerviós extern.

Aquestes cèl·lules formen la xarxa del sistema de conducció elèctric intrínsec. PROCÉS Trajectòria de la conducció elèctrica cardíaca Les estructures que constitueixen aquest sistema comprenen: Nòdul sinoatrial (NSA): Situat a la desembocadura de la vena cava superior a l'aurícula dreta. És el marcapassos fisiològic primari gràcies a la seva major freqüència intrínseca de descàrrega (60-80 descàrregues per minut).

La seva despolarització es propaga a la musculatura auricular a una Na+ Ca2+ Nòdul sinoatrial Inici de l'impuls a 60-80 descàrregues/min 1 Musculatura auricular Propagació sincitial a 0,3-0,4 m/s 2 Nòdul auriculoventricular Frenada fisiològica a 0,01-0,05 m/s 3 Feix d'His Conducció ràpida pel septe interventricular 4 Fibres de Purkinje Distribució ventricular veloç fins a 4 m/s 5 Apunts d'Anatomofisiologia 2: Cor, Sang, Pulmons i Digestiu 19 velocitat de 0,3 a 0,4 m/s. Està sotmès a modulació neural pel sistema nerviós autònom i a regulació endocrina.

Nòdul auriculoventricular (NAV): Localitzat a la base del septe interauricular, representa l'única connexió elèctrica funcional entre les aurícules i els ventricles. Presenta una freqüència de suport de 40 a 60 despolaritzacions per minut si falla el NSA. Feix d'His: Troncs de conducció ràpida subdividits en branca dreta i esquerra al llarg del septe interventricular. Fibres de Purkinje: Ramificacions terminals que penetren a les parets ventriculars, dotades de múltiples unions estretes que permeten una propagació d'alta velocitat de fins a 4 m/s. La seva freqüència d'autoexcitació subsidiària és de 15 a 40 descàrregues per minut.

Aquesta jerarquia s'explica perquè l'estructura que es despolaritza a major freqüència suprimeix per sobreexcitació els focus d'activació més lents. En condicions sanes només s'observen de manera aïllada uns pocs batecs ectòpics (aproximadament 6 per minut). Retard fisiològic al nòdul auriculoventricular La transmissió de l'impuls a través del NAV pateix un alentiment acusat, circulant a una velocitat de només 0,01 a 0,05 m/s, fet que produeix un retard elèctric aproximat de 100 a 300 ms. Aquesta lentitud és deguda a la presència de cèl·lules de menor mida i a un nombre substancialment menor de comunicacions intercel·lulars.

La importància funcional d'aquest fre elèctric rau en la separació temporal de la dinàmica cardíaca: permet que la sístole auricular acabi d'omplir els ventricles abans que s'iniciï la sístole ventricular. A més, la conducció en aquest punt és estrictament unidireccional d'aurícules a ventricles, assegurant un patró d'excitació coordinat. COMPROVA-HO 28 Quin efecte hemodinàmic tindria una conducció excessivament accelerada a través del nòdul auriculoventricular? IDEES CLAU El miocardi funciona com un sinciti gràcies als discos intercalars i a les unions GAP que comuniquen elèctricament les cèl·lules.

El potencial d'acció de la cèl·lula contràctil parteix de i presenta una fase d'altiplà sostinguda per l'entrada lenta de en oposició a la sortida de . El retard electromecànic és l'interval que separa el fenomen elèctric inicial de la resposta mecànica contràctil. El nòdul sinoatrial governa el ritme cardíac (60-80 batecs per minut) en virtut de la seva major freqüència d'autoexcitació. El nòdul auriculoventricular alenteix l'estímul a 0,01-0,05 m/s per garantir l'ompliment dels ventricles abans de la seva contracció. 90 mV Ca2+ K+ Apunts d'Anatomofisiologia 2: Cor, Sang, Pulmons i Digestiu 20 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 29.

Quina funció desenvolupen els canals lents de en la cèl·lula contràctil cardíaca? 30. Per què el nòdul auriculoventricular condueix l'impuls a una velocitat molt inferior a la de les fibres de Purkinje? ELECTROFISIOLOGIA CARDÍACA 4 Electrocardiograma i modulació de la funció cardíaca EN ACABAR SABRÀS Relacionar cada ona, segment i complex de l'ECG amb els fenòmens elèctrics i mecànics del cor. Calcular la despesa cardíaca mitjançant el producte de la freqüència cardíaca pel volum sistòlic. Distingir els tres determinants del volum sistòlic: precàrrega, contractilitat i postcàrrega.

Diferenciar els conceptes de cronotropisme, inotropisme i dromotropisme sota la influència del sistema nerviós autònom. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 31 Com pot un aparell col·locat a les mans i als peus mesurar l'estat elèctric intern del cor? Fonaments de l'electrocardiograma (ECG) i derivacions L'electrocardiograma (ECG) és la representació gràfica de l'activitat elèctrica generada pel cor al llarg del temps. Els teixits corporals actuen com a conductors elèctrics, la qual cosa permet registrar les variacions de potencial elèctric directament des de la superfície cutània mitjançant elèctrodes. L'ECG reflecteix la transmissió del potencial elèctric abans que s'iniciï la contracció mecànica.

La magnitud de la càrrega elèctrica enregistrada assoleix el seu nivell màxim just abans que es produeixi el canvi de pressió corresponent a la contracció isovolumètrica (vegeu «Anatomia cardíaca — Cicle cardíac, corbes de pressió i auscultació»). Ca2+ Apunts d'Anatomofisiologia 2: Cor, Sang, Pulmons i Digestiu 21 Esquema de les derivacions d'Einthoven i precordials toràciques. Per captar aquests corrents en el pla frontal s'utilitzen les derivacions bipolars d'extremitats, estructurades segons el conegut triangle d'Einthoven. Aquest model geomètric situa el cor al centre d'un triangle imaginari format pels dos braços i la cama esquerra.

Les tres derivacions bipolars registren diferències de voltatge específiques: Apunts d'Anatomofisiologia 2: Cor, Sang, Pulmons i Digestiu 22 Diagrama del triangle d'Einthoven i derivacions bipolars. Derivació I: mesura la diferència de potencial entre el braç esquerre ( ) i el braç dret ( ): . Derivació II: mesura la diferència entre la cama esquerra ( ) i el braç dret ( ): . Derivació III: mesura la diferència entre la cama esquerra ( ) i el braç esquerre ( ): . A partir d'aquestes relacions es compleix la llei d'Einthoven: .

D'altra banda, les derivacions precordials (V1 a V6) avaluen l'activitat elèctrica en el pla transversal mitjançant elèctrodes fixats sobre la paret toràcica connectats al terminal central de Wilson. COMPROVA-HO 32 Què mesura físicament l'ECG de superfície i en quin moment és màxima la magnitud de voltatge mesurada respecte al cicle cardíac? Morfologia del traçat: ones, segments i intervals Cada cicle cardíac normal produeix una sèrie d'ones que reflecteixen successives etapes d'activació cel·lular.

La seqüència s'inicia al marcapassos fisiològic primari, el nòdul sinoatrial (NSA), que té una freqüència intrínseca d'autoestimulació de 60-80 despolaritzacions per minut (vegeu «Electrofisiologia cardíaca — Potencial d'acció i sistema de conducció»).

V L V R I = V L V R V F V R II = V F V R V F V L III = V F V L II = I + III Apunts d'Anatomofisiologia 2: Cor, Sang, Pulmons i Digestiu 23 Ona o Segment Esdeveniment elèctric Correlació mecànica Ona P Despolarització auricular (comença a l'aurícula dreta) Precedeix la sístole auricular Segment PR Retard de l'impuls elèctric al nòdul auriculoventricular (NAV) Temps per completar l'ompliment ventricular Complex QRS Despolarització ventricular ràpida (feix d'His i fibres de Purkinje) Inici de la sístole ventricular Segment ST Meseta o altiplà d'acció en despolarització sostinguda Fase d'ejecció o contracció ventricular activa Ona T Repolarització ventricular Inici de la diàstole o relaxació dels ventricles L'ona P és una deflexió petita provocada per la despolarització que s'inicia al nòdul sinoatrial i s'estén per ambdues aurícules.

A continuació, el segment PR tradueix el temps de pas pel nòdul auriculoventricular. Aquest teixit condueix l'estímul de manera lenta (0,01-0,05 m/s, amb un retard global de 100-300 ms) a causa de la menor quantitat d'unions intercel·lulars. Aquest retard fisiològic garanteix que les aurícules acabin de buidar-se abans que comenci la contracció dels ventricles. El complex QRS comprèn diverses deflexions consecutives causades per la ràpida despolarització dels ventricles a través del feix d'His i les fibres de Purkinje (on la transmissió assoleix velocitats de fins a 4 m/s gràcies a abundants unions estretes). La repolarització auricular queda emmascarada dins d'aquest mateix complex elèctric.

Posteriorment, el segment ST coincideix amb la contracció ventricular en curs, període durant el qual no es detecten variacions netes de potencial de superfície. Finalment, l'ona T correspon a la repolarització dels ventricles, marcant el pas a la diàstole ventricular.

PROCÉS Seqüència d'activació elèctrica a l'ECG Ona P Despolarització auricular originada al nòdul sinusal 1 Segment PR Retard de conducció pel nòdul auriculoventricular 2 Complex QRS Despolarització ventricular ràpida per branques i Purkinje 3 Segment ST Altiplà elèctric coincident amb la sístole mecànica 4 Ona T Repolarització ventricular prèvia a la diàstole 5 Apunts d'Anatomofisiologia 2: Cor, Sang, Pulmons i Digestiu 24 COMPROVA-HO 33 Per què la velocitat de conducció és intencionadament lenta al nòdul AV i ràpida al sistema de Purkinje?

Paràmetres funcionals i determinants del volum sistòlic La capacitat del cor per abastir l'organisme depèn de variables quantitatives interconnectades: Freqüència cardíaca (FC): nombre de cicles cardíacs per minut, amb una mitjana fisiològica d'uns 75 batecs/min. Volum sistòlic (VS): volum de sang expulsat per cada ventricle en cada batec, valorat en repòs al voltant de 70 ml/batec. Despesa cardíaca (DC): volum total de sang que bombeja cadascun dels ventricles per minut. S'expressa mitjançant la fórmula: En condicions estàndard de repòs, el càlcul típic d'aquest paràmetre és: El volum sistòlic depèn fonamentalment de tres factors: ERROR FREQÜENT Confondre precàrrega amb postcàrrega.

La precàrrega és la càrrega o volum previ que omple i estira el ventricle durant la diàstole (lligada al retorn venós). La postcàrrega és la tensió resistent contra la qual ha d'empènyer el ventricle durant la sístole per buidar el seu contingut a l'aorta. Un augment aïllat de la postcàrrega redueix el volum sistòlic si la contractilitat no s'incrementa. COMPROVA-HO 34 Com afecta un augment del retorn venós al volum sistòlic segons el mecanisme de Frank- Starling? DC = FC × VS DC = 75 batecs/min × 70 ml/batec = 5.250 ml/min 5,25 L/min Precàrrega: grau d'estirament de la paret muscular ventricular abans de contraure's, determinat pel volum telediastòlic.

Segons la llei de Frank-Starling, un retorn venós més gran a l'aurícula dreta estira més els miòcits, generant més força contràctil ventricular dins dels límits fisiològics. 1 Contractilitat (inotropisme): força intrínseca de contracció del miocardi independentment de la longitud de repòs del sarcòmer. 2 Postcàrrega: resistència vascular que s'oposa a l'obertura de les vàlvules semilunars i a la sortida de la sang cap a l'aorta o circuit sistèmic. Si les artèries presenten rigidesa o hipertensió mantinguda, el ventricle requereix un esforç més alt per vèncer la càrrega, induint a la llarga hipertròfia miocardíaca.

3 Apunts d'Anatomofisiologia 2: Cor, Sang, Pulmons i Digestiu 25 Modulació autònoma i terminologia funcional cardíaca El funcionament cardíac és adaptat contínuament pel sistema nerviós autònom mitjançant respostes integrades pel centre cardiovascular del bulb raquidi. Aquest centre rep informació aferent contínua provinent de baroreceptors (detecten canvis de pressió a través del IX parell cranial), de quimioreceptors (supervisen concentracions d'oxigen i gasos a les artèries aorta i caròtides) i de propioceptors (informen de l'activitat motriu corporal). Diagrama dels efectes de l'activació simpàtica cardíaca.

Els efectes de la modulació es classifiquen mitjançant la terminologia funcional clàssica: Propietat Definició funcional Efecte estimulador simpàtic (+) Efecte modulador parasimpàtic (-) Cronotropisme Modulació de la freqüència de despolarització Augmenta la FC (acció sobre canals del NSA) Disminueix la FC (a través del nervi vague, X parell) Inotropisme Força de contracció miocardíaca Incrementa la contractilitat i el volum sistòlic Modulació escassa a nivell ventricular Dromotropisme Velocitat de propagació de l'estímul elèctric Augmenta la velocitat de conducció Frena la velocitat de conducció (nòdul AV) Apunts d'Anatomofisiologia 2: Cor, Sang, Pulmons i Digestiu 26 L'activació del sistema nerviós simpàtic provoca l'alliberament d'adrenalina i noradrenalina, incrementant el cronotropisme, l'inotropisme i el dromotropisme.

Això condueix a una major despesa cardíaca i a l'elevació de la tensió arterial sistòlica. La cafeïna o els estats de pànic causen taquicàrdia per cronotropisme positiu. En contraposició, el sistema nerviós parasimpàtic, a través del nervi vague (X parell cranial), frena l'activitat del marcapassos disminuint la freqüència cardíaca.

La freqüència cardíaca màxima ( ) que pot assolir un individu durant l'esforç físic està limitada biològicament i s'estima mitjançant fórmules basades en l'edat: Fórmula convencional: Fórmula ajustada: CAUSES I CONSEQÜÈNCIES Alliberament de catecolamines Acció de l'adrenalina i noradrenalina sobre receptors Estimulació simpàtica sobre la funció cardíaca Efecte cronotròpic positiu Augment de la freqüència de batec al marcapassos Efecte inotròpic positiu Increment de la força contràctil ventricular Efecte dromotròpic positiu Major rapidesa de conducció atrioventricular Augment de la despesa cardíaca Major volum ejectat per minut cap a la circulació Mètodes d'exploració diagnòstica de la funció cardíaca La valoració clínica de les funcions cardiovasculars combina múltiples tècniques complementàries: Auscultació: percepció acústica dels sorolls cardíacs mitjançant fonendoscopi per avaluar la dinàmica valvular.

Tensiòmetre: determinació indirecta de les xifres de pressió arterial. Electrocardiograma: registre elèctric útil per avaluar el ritme sinusal, la freqüència cardíaca, l'eix elèctric del cor i diagnosticar arrítmies. Ecocardiografia: ús d'ultrasons per visualitzar en temps real les cavitats cardíaques, el gruix de les parets miocardíaques, la mobilitat de les vàlvules i els volums ventriculars. Coronariografia: radiografia vascular mitjançant cateterisme i contrast radiopac que permet visualitzar la circulació coronària, identificant estenosis o obstruccions que condicionen risc d'infart.

Radiografia de tòrax: estudi de densitats on l'aire pulmonar es mostra fosc (radiotransparent), les estructures cardíaques es veuen clares o blanques (radiopaques) i el diafragma dret queda més elevat per la presència subjacent del fetge. Permet calcular l'índex cardiotoràcic per detectar cardiomegàlia (dilatació de cavitats o hipertròfia per hipertensió arterial crònica no tractada).

FC max FC = max 220 edat FC = max 207 (0,7 × edat) Apunts d'Anatomofisiologia 2: Cor, Sang, Pulmons i Digestiu 27 Tomografia axial computada (TAC toràcic) i Ressonància magnètica nuclear (RMN): tècniques de tall transversal d'alta resolució per avaluar la morfologia dels ventricles dret i esquerre, l'aorta ascendent, les venes caves i la seva relació amb la columna vertebral. COMPROVA-HO 35 Quines dues alteracions anatòmiques poden provocar cardiomegàlia a la radiografia de tòrax? IDEES CLAU L'ECG enregistra des de la pell les fluctuacions de voltatge produïdes per la despolarització i repolarització del miocardi.

L'ona P correspon a la despolarització de les aurícules, el complex QRS a la despolarització ventricular ràpida i l'ona T a la repolarització dels ventricles. La despesa cardíaca equival a i assoleix aproximadament 5,25 L/min en repòs fisiològic. El volum sistòlic és modulat per la precàrrega (retorn venós i Starling), la contractilitat ventricular (inotropisme) i la postcàrrega (resistència aòrtica). El sistema nerviós simpàtic incrementa el cronotropisme, inotropisme i dromotropisme, mentre que el parasimpàtic (nervi vague) redueix la freqüència cardíaca. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 36. A quin esdeveniment mecànic i elèctric correspon el segment ST a l'ECG? 37.

Si una persona té una freqüència cardíaca de 80 batecs/min i un volum sistòlic de 70 ml, quina és la seva despesa cardíaca? 38. Com actua el sistema simpàtic sobre les propietats cardíaques de cronotropisme i dromotropisme? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 39. Quin ió és el responsable directe de l'ascens ràpid del potencial d'acció al miòcit ventricular? 40. Quina estructura manté la freqüència d'autoexcitació més alta en un cor sa?

DC = FC × VS Entrada lenta de calci a) Entrada massiva de sodi b) Sortida activa de potassi c) Entrada ràpida de clor d) Xarxa de fibres de Purkinje a) Nòdul sinoatrial b) Nòdul auriculoventricular c) Tronc del feix d'His d) Apunts d'Anatomofisiologia 2: Cor, Sang, Pulmons i Digestiu 28 41. Quin és el propòsit funcional principal del retard elèctric al nòdul auriculoventricular? 42. A quina velocitat es transmet l'impuls elèctric a través del sistema de Purkinje? 43. Què representa l'ona P a l'electrocardiograma de superfície? 44. Quin efecte funcional defineix l'augment de la velocitat de conducció elèctrica cardíaca? 45. Com es defineix la postcàrrega ventricular? 46.

Segons la llei d'Einthoven, quina relació matemàtica guarden les derivacions bipolars?

Evitar que s'obrin els canals lents de calci a) Completar l'ompliment ventricular abans de la contracció b) Augmentar la velocitat a les fibres de Purkinje c) Repolaritzar els ventricles abans de la diàstole d) Exactament a 0,1 m/s a) Entre 0,01 i 0,05 m/s b) A 0,3-0,4 m/s c) Fins a 4 m/s d) Despolarització dels ventricles a) Repolarització de les aurícules b) Relaxació isovolumètrica ventricular c) Despolarització de les aurícules d) Cronotropisme positiu a) Lusitropisme positiu b) Inotropisme positiu c) Dromotropisme positiu d) Freqüència intrínseca del nòdul SA a) Retorn venós a l'aurícula dreta b) Volum telediastòlic ventricular c) Resistència a l'ejecció ventricular d) I = II + III a) III = I + II b) II = I + III c) II = I - III d) Apunts d'Anatomofisiologia 2: Cor, Sang, Pulmons i Digestiu 29 5 Anatomia vascular, microcirculació i retorn venós EN ACABAR SABRÀS Distingir les característiques estructurals de les artèries, arterioles, capil·lars i venes.

Comprendre la funció de les arterioles i els seus receptors en el control del flux sanguini. Diferenciar els tipus de capil·lars i el balanç de pressions hidrostàtica i osmòtica. Explicar els mecanismes que permeten el retorn venós contra la gravetat. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 47 Com aconsegueix la sang de les cames tornar al cor en contra de la gravetat quan passem hores drets? El sistema vascular constitueix un circuit tancat de tubs que transporta la sang impulsada pel cor cap a tots els teixits corporals i en garanteix el retorn. L'arquitectura d'aquests conductes s'adapta directament al règim tensional i a la funció biològica de cada tram del sistema circulatori.

Hemodinàmica i vasos 5 Anatomia vascular, microcirculació i retorn venós 6 Pressió arterial, hemodinàmica i mecanismes de regulació Apunts d'Anatomofisiologia 2: Cor, Sang, Pulmons i Digestiu 30 ESQUEMA Organització funcional de l'arbre vascular Classificació histològica i capes dels vasos sanguinis L'arbre circulatori s'organitza en una seqüència contínua de calibres decreixents i creixents: grans artèries, artèries mitjanes, artèries petites, arterioles, la xarxa capil·lar, vènules i venes. Els vasos de gran calibre presenten a més petits vasos propis a les seves parets denominats vasa vasorum.

A excepció dels capil·lars, la paret vascular s'estructura en tres túniques concèntriques ben diferenciades: Túnica íntima: capa més interna formada per un endoteli (teixit epitelial intern), una membrana basal de suport i una làmina elàstica interna que conté elastina. Túnica mitjana: integrada per fibres musculars llises en anell d'acció involuntària i una làmina elàstica externa. La proporció muscular i elàstica és cabdal a les artèries per modular la resistència i distribuir el flux. Túnica externa o adventícia: revestiment de teixit connectiu fibrós amb fibres de col·lagen i fibres elàstiques que confereix resistència i consistència mecànica.

Sistema d'alta pressió Distribució i resistència perifèrica Artèries Parets elàstiques i musculars gruixudes Arterioles Control del to vascular i resistència Microcirculació capil·lar Bescanvi de líquids i nutrients tissulars Capil·lars continus Unions estretes i làmina basal sencera Capil·lars fenestrats Porus endotelials per filtració ràpida Sinusoides Obertures grans i làmina discontínua Sistema de baixa pressió Capacitància i retorn antigravitatori Vènules i venes Paret prima distensible i reservori Retorn venós Vàlvules i bomba muscular Apunts d'Anatomofisiologia 2: Cor, Sang, Pulmons i Digestiu 31 Esquema de les capes vasculars: íntima, mitjana i adventícia en artèria i vena.

Túnica vascular Artèries Venes Túnica íntima Endoteli, membrana basal i làmina elàstica interna ben definida Capa prima endotelial; forma vàlvules semilunars cap a la llum Túnica mitjana Capa gruixuda de musculatura llisa i component elàstic abundant Molt reduïda, sense fibres elàstiques destacables Túnica adventícia Connectiu resistent amb col·lagen i elastina Prima, sense fibres elàstiques ni musculars pròpies COMPROVA-HO 48 Quina diferència histològica fonamental presenta la túnica mitjana de les grans artèries respecte a la de les venes? Control del to arteriolar i resistència perifèrica Quan les petites artèries penetren als teixits s'anomenen arterioles.

Les arterioles estan constituïdes principalment per endoteli i fibres musculars llises; a les zones de transició properes a les artèries encara conserven les tres túniques completes. Les arterioles representen el principal lloc de resistència vascular perifèrica i regulació del flux sanguini local. Aquesta túnica muscular llisa permet alterar el diàmetre intern del vas. Quan la musculatura es contreu (vasoconstricció), el radi disminueix i el flux sanguini es redueix notablement; quan es relaxa (vasodilatació), la resistència cau i el cabal d'irrigació s'incrementa.

Apunts d'Anatomofisiologia 2: Cor, Sang, Pulmons i Digestiu 32 La regulació autònoma depèn d'una rica expressió de receptors cel·lulars: Receptors alfa-adrenèrgics: estimulats per noradrenalina, provoquen vasoconstricció intensa a la pell i als òrgans interns. Receptors beta-adrenèrgics: estimulats per adrenalina, indueixen vasodilatació a la musculatura esquelètica per augmentar l'aportació sanguínia. Receptors colinèrgics: estimulats per l'acetilcolina del sistema parasimpàtic, desencadenen vasodilatació, especialment activa a nivell digestiu. ERROR FREQÜENT Creure que l'estimulació simpàtica produeix vasoconstricció a tot el cos.

La resposta depèn del receptor: la noradrenalina sobre receptors alfa produeix vasoconstricció perifèrica i visceral, però l'adrenalina sobre receptors beta musculars genera vasodilatació per afavorir el rendiment locomotor. COMPROVA-HO 49 Quin efecte vascular produeix l'activació dels receptors colinèrgics pel sistema parasimpàtic a nivell digestiu? Microcirculació i dinàmica de filtració capil·lar La microcirculació és el trànsit sanguini que té lloc a través dels vasos de calibre microscòpic: arterioles, capil·lars i vènules. És responsable del transport d'entrada i sortida als teixits corporals (com al fetge) i manté la turgència i la temperatura tissular.

A la transició capil·lar, les metarteríoles i els esfínters precapil·lars obren o tanquen el pas directe cap als llits capil·lars veritables. Esquema de l'estructura d'un capil·lar format per endoteli i membrana basal. Els capil·lars estan formats exclusivament per dues capes essencials per facilitar la permeabilitat: Una monocapa de cèl·lules endotelials que delimita la llum del vas.

1 Apunts d'Anatomofisiologia 2: Cor, Sang, Pulmons i Digestiu 33 Segons la continuïtat de la paret endotelial i la membrana, es distingeixen tres tipus de capil·lars: Capil·lars continus: cèl·lules endotelials estretament adossades amb petites fenedures intercel·lulars i vesícules pinocítiques, recolzades sobre una làmina basal ininterrompuda. Capil·lars fenestrats: presenten porus o fenestracions a la paret de les cèl·lules endotelials, fet que permet un bescanvi ràpid de líquid i soluts petits. Sinusoides: capil·lars de gran diàmetre amb cèl·lules endotelials separades per grans obertures i membrana basal discontínua o incompleta, permetent el pas de macromolècules.

L'intercanvi de líquid entre el plasma capil·lar i l'espai intersticial ve determinat pel balanç entre la pressió hidrostàtica capil·lar ( ) i la pressió osmòtica ( ). La relació s'estableix mitjançant la fórmula de la pressió neta de filtració ( ): A l'extrem arteriolar del capil·lar, la pressió hidrostàtica és superior a l'osmòtica, donant un valor positiu de que causa filtració de líquid cap a l'interstici. Al llarg del capil·lar la pressió hidrostàtica cau progressivament; a l'extrem venular la pressió osmòtica supera la hidrostàtica, de manera que la esdevé negativa i es produeix l'absorció neta de fluid cap a l'interior del capil·lar.

COMPROVA-HO 50 Per què a l'extrem arteriolar del capil·lar es produeix filtració de fluid mentre que a l'extrem venular hi ha absorció? Propietats del sistema venós i retorn venós antigravitatori Després de travessar la xarxa capil·lar, la sang conflueix en vènules i venes. Les venes presenten una paret més prima que les artèries i són altament distensibles (capacitància), actuant com un reservori d'alta expansibilitat que conté un gran volum a baixa pressió. La sang venosa procedent dels territoris inferiors ha de vèncer la força de la gravetat per assolir l'aurícula dreta.

En posició bípeda o dempeus (ortòstasi o ortostatisme), la gravetat afavoreix l'acumulació dependent de sang a les venes de les extremitats inferiors. El retorn venós antigravitatori depèn fonamentalment de les vàlvules semilunars venoses i de la bomba de contracció muscular esquelètica. Una membrana basal externa de suport mecànic.

2 P rH P rO P NF P NF = P rH P rO P NF P NF Apunts d'Anatomofisiologia 2: Cor, Sang, Pulmons i Digestiu 34 PROCÉS Mecanisme de la bomba muscular venosa Aquests mecanismes actius i passius asseguren el retorn venós continu: Vàlvules venoses semilunars: replecs de la túnica íntima que s'orienten en el sentit del flux cap al cor i impedeixen el reflux retrògrad de la sang quan el vas està sotmès a càrrega hidrostàtica. Bomba muscular esquelètica: la contracció periòdica dels músculs (com el tríceps sural a la cama) comprimeix les venes profundes.

Aquesta pressió externa obre la vàlvula proximal, tanca la distal i impulsa la sang ascendentment com un bombament secundari que reforça el retorn cap a les cavitats cardíaques. Bomba toracoabdominal ventilatòria: el moviment continu del diafragma modifica les pressions de les cavitats toràcica i abdominal durant la respiració. En contraure's durant la inspiració, augmenta la pressió intrabdominal i redueix la intratoràcica, comprimint la vena cava inferior i afavorint l'ascens del flux venós. Si les vàlvules pateixen alteracions per infecció, reuma o envelliment, es tornen incompetents i s'estableix un reflux persistent.

Aquest flux sanguini anòmal genera turbulències contra la paret endotelial, afavoreix l'adhesió de les plaquetes i desencadena trombosi vascular. Si aquests agregats es desprenen a la circulació general, originen una…