Llengua Catalana C1: Apunts de Gramàtica, Lèxic i Puntuació

I 0 flashcards i 3 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS LLENGUA CATALANA -C1- I LLENGUA CASTELLANA - C1- (COMPETÈNCIA LINGÜÍSTICA) Grau en Educació Primària Universitat Ramon Llull AprenAI 2026-2027 Apunts de català C1 per preparar l'examen: normes d'apostrofació, dièresi, règim verbal, calcs del castellà i estructura de l'article d'opinió.

APREN.AI Índex 1 Ortografia, apostrofació i puntuació L'apostrofació i les seves restriccions La dièresi i els diftongs Puntuació: ús del punt, el punt i coma, els dos punts i la coma 2 Morfologia i sintaxi: pronoms, règim preposicional i quantificadors Pronoms febles i verbs pronominals Gradació de quantificadors i oposicions sintàctiques Règim de preposicions i el complement directe 3 Precisió lèxica, interferències lingüístiques i redacció de l'article d'opinió Lèxic, interferències i barbarismes freqüents Estructura formal de l'article d'opinió 4 Resum per repassar Ortografia i puntuació Morfosintaxi i règim gramatical Lèxic, precisió i expressió escrita Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Llengua Catalana C1: Apunts de Gramàtica, Lèxic i Puntuació 1 1 Ortografia, apostrofació i puntuació EN ACABAR SABRÀS Aplicar correctament les normes i restriccions de l'apostrofació de l'article i pronoms febles. Distingir els casos preceptius de dièresi en verbs, sufixos i derivats lèxics. Emprar la puntuació adequada entre oracions, citacions i connectors adversatius o causals. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què diem «l'illa» però, en canvi, diem «la Irene» si totes dues paraules comencen per la lletra i?

L'apostrofació i les seves restriccions En català s'apostrofen els articles determinats (el, la), la preposició de (i la contracció amb per en contextos antics o combinats amb pronoms) i els pronoms febles quan entren en contacte vocàlic entre si o amb el verb. Malgrat això, hi ha excepcions estrictes que cal aplicar: Els substantius femenins que comencen amb i o u àtones (o les seves variants gràfiques hi, hu) no apostrofen l'article femení: escrivim la Irene o la universitat. En canvi, el pronom femení la manté aquesta norma: la combinació la hi no es pot apostrofar com a *l'hi, ja que hi comença per i àtona.

No s'apostrofa davant de la i consonantitzada (la i que fa funció de consonant o semiconsonant, com a el iogurt). ERROR FREQÜENT Apostrofar l'article davant de noms femenins començats per i àtona és una errada habitual per interferència del masculí. Recorda: diem l'institut (masculí), però la Irene i la indústria (femení). La dièresi i els diftongs La dièresi (¨) s'empra sobre la i o la u amb dues finalitats essencials: indicar que la u es pronuncia en els diftongs creixents després de g o q (com a aigües, freqüent), o bé trencar un diftong decreixent quan l'accent gràfic no correspon per regles generals (com a veïna).

Hi ha diverses pautes i excepcions morfològiques que regeixen l'ús de la dièresi: Família lèxica amb tònica primitiva: si la paraula primitiva porta accent a la i o u tònica, els derivats mantenen la dièresi; per exemple, de Lluís prové Lluïset. Sufixos fixos: porten dièresi els mots acabats en els sufixos -ïtat, -ïdal i -ïtzar (com a viduïtat, romboïdal, homogeneïtzar). Verbs de la primera conjugació acabats en vocal + -ar: formen tot el present de subjuntiu amb dièresi a les desinències (de canviar: canviï, canviïs, canviï, canviem, canvieu, canviïn). Verbs de la tercera conjugació: els verbs de la 3a conjugació que tenen l'arrel acabada en vocal porten dièresi en determinades formes.

Tanmateix, el futur, el condicional, l'infinitiu i el gerundi no Llengua Catalana C1: Apunts de Gramàtica, Lèxic i Puntuació 2 en porten mai. COMPROVA-HO 2 Quines quatre formes verbals no porten mai dièresi en la conjugació dels verbs acabats en vocal més -ir? Puntuació: ús del punt, el punt i coma, els dos punts i la coma La puntuació organitza el text i clarifica l'estructura sintàctica i semàntica: El punt (.): clou una oració que està plenament acabada tant des del punt de vista sintàctic com semàntic. El punt i coma (;): s'empra quan la primera oració és formalment completa però manté un lligam semàntic molt estret amb la següent.

Els dos punts (:): després de dos punts s'escriu sempre en minúscula, excepte quan s'introdueix una citació textual directa. La coma (,): és obligatòria davant de conjuncions com però, perquè, ja que i sinó (si l'oració posterior és extremadament breu, se'n pot prescindir). ERROR FREQÜENT No s'ha d'escriure mai coma entre el subjecte i el verb, ni tampoc entre el verb i els seus complements directes o immediats. Aquesta coma separatoria trenca la unitat sintàctica obligatòria. COMPROVA-HO 3 Quan s'ha d'escriure majúscula immediatament després d'un signe de dos punts? IDEES CLAU Els mots femenins amb i/u àtones no s'apostrofen (excepció: la Irene, la universitat).

La combinació 'la hi' no es pot apostrofar a '*l'hi'. La dièresi s'usa per indicar pronunciació davant de g/q o per marcar hiats en trencament de diftongs. El futur, condicional, infinitiu i gerundi dels verbs de la 3a conjugació mai no porten dièresi. Mai no s'introdueix una coma separant el subjecte del verb o el verb dels seus complements. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 4. Per quina raó és incorrecte escriure *l'hi ha dit si el complement directe és femení? 5. Quina diferència d'ús hi ha entre el punt i el punt i coma en relació amb el sentit del text? Llengua Catalana C1: Apunts de Gramàtica, Lèxic i Puntuació 3 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 6.

Quin dels següents mots femenins rebutja l'apostrofació de l'article? 7. Quina forma verbal no admet mai dièresi en la tercera conjugació? 8. Quan s'inicia amb majúscula després de dos punts? 9. Davant de quina d'aquestes conjuncions cal col·locar coma? 2 Morfologia i sintaxi: pronoms, règim preposicional i quantificadors EN ACABAR SABRÀS Identificar i corregir verbs indegudament pronominalitzats per influència del castellà. Suprimir correctament la preposició 'a' en complements directes de persona. Aplicar la caiguda preceptiva de preposicions davant de la conjunció 'que'. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 10 Per què diem «cal trucar els bombers» i mai «*cal trucar als bombers» si són persones?

Pronoms febles i verbs pronominals Els verbs pronominals s'articulen amb formes pronominals integrades que no tenen una funció sintàctica autònoma (com a sortir-se'n, format per un verb i dos pronoms sense funció gramatical pròpia).

Convé parar atenció a les asimetries entre el castellà i el català: Castellà (pronominal) Català (no pronominal) Caerse Caure L'ungla a) La Irene b) L'onada c) L'hora d) Subjuntiu a) Imperatiu b) Condicional c) Indicatiu d) En una citació a) Sempre b) En explicacions c) En enumeracions d) I a) Però b) Ni c) O d) Llengua Catalana C1: Apunts de Gramàtica, Lèxic i Puntuació 4 Castellà (pronominal) Català (no pronominal) Callarse Callar Pasarse Passar per un lloc Subirse Pujar a un lloc De la mateixa manera, el verb anar-se'n correspon exactament al castellà irse. Quan aquest verb es conjuga en primera persona del condicional, la forma normativa és me n'aniria i mai l'errònia *m'aniria.

D'altra banda, la presència d'un element indefinit o quantitatiu exigeix la recuperació mitjançant el pronom adverbial en: «jo en tinc una». Gradació de quantificadors i oposicions sintàctiques La llengua catalana distingeix clarament entre valors positius i negatius en la quantificació: Si la construcció és afirmativa («sí»), s'empra molt. Si és negativa («no»), l'indefinit corresponent és gaire. Escala d'intensitat: massa denota un excés (equivalent a una proporció superior a la deguda, 11/10); prou expressa una quantitat suficient (5/10); gaire assenyala que no s'arriba al nivell esperat (4/10). Davant d'un substantiu o d'un verb s'utilitza tant (treballa tant, tant de temps).

Davant d'adjectius o adverbis s'usa la forma apocopada tan (tan ràpid, tan lluny). Distinció entre sinó i si no: si en suprimir la partícula «si» la frase manté sentit gramatical (és a dir, funciona com una condició negativa), s'escriu separat (si no); d'una altra manera, és la conjunció adversativa sinó. L'interrogatiu què s'accentua quan equival a «quina cosa». COMPROVA-HO 11 Quina forma s'ha d'emprar davant d'un adjectiu: «tan» o «tant»?

Règim de preposicions i el complement directe Un dels errors sintàctics més habituals a nivell C1 prové de la transferència d'estructures castellanes: Absència de preposició «a» en el CD de persona: en català estàndard el complement directe no porta mai preposició a, encara que faci referència a persones determinades. Cal escriure «s'està educant les noves generacions» (i no pas *a les), «cal orientar l'alumne», «cal conèixer qualsevol persona» i «un concepte que ha acompanyat l'estudiant». La prova formal consisteix a substituir l'element pel pronom feble el o la.

1 Caiguda de preposicions davant la conjunció «que»: davant la conjunció completiva que les preposicions àtones (i conjuncions) cauen necessàriament. S'ha de dir «cal insistir que el nen...» en comptes de *insistir en que. Si la construcció resulta aspra, es pot recórrer a la fórmula «el fet que». 2 Llengua Catalana C1: Apunts de Gramàtica, Lèxic i Puntuació 5 ERROR FREQÜENT És incorrecte usar la locució *degut a que davant d'oració; cal substituir-la per a causa de o eliminar la preposició davant de «que». Així mateix, l'expressió *a nivell de és inadequada tant en català com en castellà: s'ha de formular com a en l'àmbit de o a...

COMPROVA-HO 12 Com s'ha de corregir la frase: «Cal conèixer a qualsevol persona»? IDEES CLAU Verbs com caure, callar o pujar no són pronominals en català estàndard. El complement directe de persona no s'introdueix amb la preposició 'a'. Davant de la conjunció 'que' les preposicions àtones cauen obligatòriament. S'usa 'tan' davant adjectius/adverbis i 'tant' davant substantius o verbs. L'obligació s'expressa amb 'haver de' i cal evitar la locució incorrecta '*a nivell de'. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 13. Per quina raó la frase *«Insisteixo en que vinguis» és agramatical en català? 14. En quina situació s'escriu «si no» separat en lloc de «sinó»? Test Encercla la resposta correcta.

Les solucions són al final. 15. Com es diu correctament en català el verb castellà «subirse»? 16. Quina oració presenta un complement directe correctament construït? 17. Quina locució és correcta per expressar causa davant d'oració? Diferències de règim: s'escriu diferent de, tenir por de i fer cas de (en contrast amb el castellà, que empra la preposició a). 3 Obligació: l'expressió normativa d'obligació és haver de + infinitiu, evitant el calc *tenir que.

4 Pujar-se'n a) Ser pujat b) Pujar a un lloc c) Pujar-se d) Orienta a l'alumne a) Orienta per a l'alumne b) Orienta envers l'alumne c) Orienta l'alumne d) Degut a que a) Degut que b) A causa de c) A nivell de d) Llengua Catalana C1: Apunts de Gramàtica, Lèxic i Puntuació 6 18. Quina forma acompanya correctament un adjectiu? 3 Precisió lèxica, interferències lingüístiques i redacció de l'article d'opinió EN ACABAR SABRÀS Eliminar barbarismes i calcs del castellà habituals en el vocabulari d'ús comú. Distingir parelles lèxiques amb diferències semàntiques precises (cita/citació, propi/mateix, alhora/a l'hora).

Redactar un article d'opinió formal en quatre paràgrafs cohesionats sense fórmules subjectives buides. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 19 És correcte escriure «Ha vingut el propi director» per emfatitzar la persona que ha comparegut? Lèxic, interferències i barbarismes freqüents La precisió lèxica exigeix evitar calcs i falsos amics procedents del castellà, així com conèixer els matisos semàntics de vocabulari específic: Forma o expressió errònia Forma catalana correcta Observació o sentit Cita (per a una frase) Citació Cita s'usa només per a una trobada amb algú; citació per a paraules textuals.

Escuchar (per a percebre) Sentir (oïda) / Escoltar (atenció) Sentir és la percepció involuntària; escoltar requereix voluntat d'atenció. Compañerismo Companyonia El terme derivat normatiu català és companyonia. Poc a poc A poc a poc Exigeix la preposició inicial a. Emputxar Empènyer Verb correcte per expressar fer força per moure. Por la mañana Al matí En català la referència temporal matinal porta l'article contracte al.

Tant a) Gaire de b) Tan c) Massa de d) Llengua Catalana C1: Apunts de Gramàtica, Lèxic i Puntuació 7 Forma o expressió errònia Forma catalana correcta Observació o sentit A l'hora / Alhora A l'hora (en el moment) / Alhora (juntament) Grafia separada per a temps concret; junta per a simultaneïtat. Menos mal Encara sort / sort Es rebutja la traducció literal *menys mal. El propio alumno El mateix alumne Propi denota possessió o pertinença; no equival a mateix. Culebrons Fulletó / telesèrie Culebró és un mot forà inadequat en registre formal. Demés Els altres / la resta *Demés és un barbarisme que cal evitar.

En lloc de / Enlloc En comptes de / En cap banda En lloc de equival a en comptes de; enlloc significa en cap lloc. Gravar / Grabar Gravar (en català) En castellà s'oposen segons el sentit; en català s'escriu sempre amb ve baixa. Fes-li un petó Fes-li un petó Afecte i estats anímics s'articulen amb el verb fer (no *donar). D'altres correspondències lèxiques rellevants recollides en l'ús normatiu inclouen: Temps: el temps es té, no «es dóna». En relació amb la durada, s'usa trigar (l'autobús ha trigat deu minuts) i no tardar quan és temps emprat.

Substantius amb canvi de gènere o forma: el llum (l'aparell) / la llum (la claror); armariet (i no pas *taquilla ni *guixeta); lleixa (o prestatge, equivalent al castellà estantería); recalcar/recolzar (recolzar s'usa en sentit físic; en sentit figurat és donar suport). Verbs i variants: el verb és intervenir (i no *intervindre, ja que els derivats de venir no accepten la desinència en -ndre); el verb és reflectir (i no pas *reflexar); realitzar significa exclusivament «fer real una cosa que no ho és».

Vocabulari precís: faune (home madur i faldiller); bleixar (respirar amb dificultat, sospirar); grapejar (tocar); beneit (ximple); taujà (persona sense malícia, rústica; en castellà: palurdo); bullòfies (ampolles a la pell); macadura (confusió / contusió); empentes i rodolons (a trancas y barrancas). COMPROVA-HO 20 Quin significat estricte té el verb «realitzar» en català normatiu?

Estructura formal de l'article d'opinió En les proves d'expressió escrita, l'article d'opinió s'ha de configurar amb un mínim de quatre paràgrafs d'extensió aproximadament homogènia: Llengua Catalana C1: Apunts de Gramàtica, Lèxic i Puntuació 8 PROCÉS Estructura de l'article d'opinió 1 Introducció Presentació del tema i formulació de la tesi 2 Idea 1 Desenvolupament de l'argument principal 3 Idea 2 Desenvolupament del segon argument previst 4 Conclusió Síntesi dels arguments i tancament del text PER RECORDAR-HO En la redacció d'un article d'opinió formal cal evitar crosses personals com *«jo crec», *«jo considero» o *«des del meu punt de vista»; l'opinió s'ha de defensar mitjançant arguments objectius ben estructurats.

COMPROVA-HO 21 Per què s'han d'evitar expressions com «al meu parer» o «jo considero» en l'article d'opinió? IDEES CLAU 'Cita' és una trobada; 'citació' és la reproducció de paraules textuals. 'Propi' indica possessió (no s'ha d'usar per 'mateix'). Formes com '*intervindre' o '*reflexar' són incorrectes; cal dir 'intervenir' i 'reflectir'. L'article d'opinió ha de tenir un mínim de quatre paràgrafs equilibrats: introducció, desenvolupament de dues idees i conclusió. Cal evitar l'ús d'estructures redundants com '*jo crec' o '*des del meu punt de vista'. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 22. En què es diferencia l'ús de «cita» del de «citació»? 23.

Quants paràgrafs com a mínim ha de tenir un article d'opinió i com s'han d'estructurar? Primer paràgraf (Introducció): s'introdueix el tema que es tractarà i s'exposa el parer o tesi de l'autor. 1 Segon paràgraf (Desenvolupament 1): es desplega la primera idea formulada a la introducció. Els arguments s'ordenen de major a menor importància seguint la disposició inicial. 2 Tercer paràgraf (Desenvolupament 2): es desenvolupa la segona idea presentada a l'inici. 3 Quart paràgraf (Conclusió): tancament coherent que sintetitza les idees exposades i referma la tesi. 4 Llengua Catalana C1: Apunts de Gramàtica, Lèxic i Puntuació 9 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 24.

Quina és la forma catalana adequada per al castellà «compañerismo»? 25. Com s'ha de traduir l'expressió castellana «a trancas y barrancas»? 26. Quin verb expressa correctament el concepte de 'respirar amb fatiga'? 27. Quants paràgrafs homogenis exigeix com a mínim l'estructura de l'article d'opinió? 4 Resum per repassar Ortografia i puntuació Concepte Regla o descripció Apostrofació davant i/u àtones L'article femení no s'apostrofa davant de substantius femenins que comencen per i o u àtones (la Irene), ni tampoc en la combinació pronominal la hi. I consonantitzada Rebutja l'apostrofació de l'article (per exemple, el iogurt).

Dièresi en verbs (-ir) Els verbs de la 3a conjugació acabats en vocal + -ir porten dièresi, excepte en infinitiu, gerundi, futur i condicional. Dièresi per trencament o derivació S'usa per desfer diftongs decreixents (veïna), en derivats de primitius amb accent a la i/u (Lluïset) i en sufixos com -ïtat, -ïdal o -ïtzar. Punt i coma (;) Separa oracions formalment completes que presenten una relació de significat molt estreta.

Companyonia a) Companyerisme b) Companys c) Companyetat d) Triga i corre a) A cops i caigudes b) Empentes i rodolons c) A poc a poc d) Beneit a) Bleixar b) Taujà c) Grapejar d) Dos a) Quatre b) Cinc c) Tres d) Llengua Catalana C1: Apunts de Gramàtica, Lèxic i Puntuació 10 Concepte Regla o descripció Dos punts (:) S'hi manté la minúscula posterior excepte si s'introdueix una citació literal directa. Coma en connectors Obligatòria davant de però, perquè, ja que i sinó; mai no s'ha de col·locar entre subjecte i verb ni entre verb i complements.

Morfosintaxi i règim gramatical Concepte Regla o descripció Verbs no pronominals En català no duen pronom formes com caure, callar, pujar o passar per un lloc (a diferència del castellà). Pronom quantitatiu «en» És preceptiu recuperar el complement indefinit o quantitatiu amb en (jo en tinc una). Absència de preposició «a» en el CD El complement directe de persona mai no porta la preposició a (educar les noves generacions, orientar l'alumne). Caiguda de preposicions davant «que» Les preposicions àtones s'elideixen davant la conjunció completiva que (insistir que, a causa que).

Gradació de quantificadors S'usa molt en contextos afirmatius, gaire en negatius, prou per a suficient i massa per a l'excés; tan acompanya adjectius/adverbis i tant substantius/verbs. Distinció sinó / si no S'escriu separat (si no) quan té valor condicional i conserva coherència en suprimir «si». Obligació La perífrasi d'obligació normativa és haver de + infinitiu, evitant el calc *tenir que. Lèxic, precisió i expressió escrita Concepte Regla o descripció Cita / Citació Cita és una trobada concertada; citació és la reproducció de paraules textuals d'un autor. Propi / Mateix Propi denota estricta possessió; per identificar o emfatitzar s'ha d'emprar mateix (el mateix alumne).

Alhora / A l'hora Alhora indica simultaneïtat («juntament»); a l'hora assenyala el moment o temps precís. Estats anímics Les mostres d'afecte es construeixen amb el verb fer (fer un petó, no *donar). Llengua Catalana C1: Apunts de Gramàtica, Lèxic i Puntuació 11 Concepte Regla o descripció Temps i durada El temps es té (no «es dóna»); la durada invertida s'expressa amb el verb trigar (ha trigat deu minuts). Article d'opinió Consta d'un mínim de 4 paràgrafs proporcionats (introducció amb tesi, 2 idees ordenades de major a menor importància i conclusió), sense crosses subjectives buides (*jo crec).

Llengua Catalana C1: Apunts de Gramàtica, Lèxic i Puntuació 12 Solucions de les preguntes de repàs 1. Perquè a «l'illa» la 'i' és tònica (porta la força de la veu), mentre que a «la Irene» és àtona, i davant de i/u àtones en paraules femenines la norma impedeix l'apostrofació. 2. L'infinitiu, el gerundi, el futur i el condicional. 3. Únicament quan el text que segueix reprodueix una citació literal. 4. Perquè el mot següent és 'hi', que comença amb i àtona; davant d'aquest so, la norma impedeix apostrofar la forma femenina 'la'. 5.

El punt tanca una oració autònoma en sintaxi i significat, mentre que el punt i coma enllaça oracions sintàcticament acabades que mantenen una connexió de significat molt estreta. 6. b) La Irene. Comença per 'i' àtona i és un substantiu femení. 7. c) Condicional. El futur, el condicional, l'infinitiu i el gerundi mai en porten. 8. a) En una citació. Després de dos punts només s'escriu majúscula si és una citació. 9. b) Però. S'escriu coma davant de connectors com però, perquè o sinó. 10. Perquè en la gramàtica catalana el complement directe no s'introdueix mai amb la preposició «a», independentment de si es refereix a éssers humans o animals. 11.

La forma «tan», ja que l'apòcope és obligatòria davant d'adjectius i adverbis. 12. «Cal conèixer qualsevol persona», perquè el complement directe en català no porta la preposició «a». 13. Perquè davant de la conjunció 'que' la preposició 'en' ha de caure obligatòriament («Insisteixo que vinguis»). 14. S'escriu «si no» separat quan té valor condicional i la frase manté sentit sintàctic en retirar la partícula «si». 15. c) Pujar a un lloc. El verb pujar no és pronominal en català en aquest context. 16. d) Orienta l'alumne. El complement directe català de persona no admet la preposició 'a'. 17. c) A causa de. 'Degut a que' és incorrecte; la forma adequada és 'a causa de'. 18. c) Tan.

Davant d'adjectius i adverbis s'utilitza la forma apocopada 'tan'. 19. No; «propi» indica possessió o pertinença exclusiva. Quan volem emfasitzar o identificar la mateixa persona, cal dir «el mateix director». 20. Vol dir únicament «fer real una cosa que no ho és», evitant el seu ús indiscriminat com a sinònim de «fer» o «efectuar». 21. Perquè l'article d'opinió formal requereix defensar la tesi mitjançant la solidesa dels arguments i no a través de fórmules autoreferencials buides. 22. «Cita» s'aplica a una trobada concertada entre persones, mentre que «citació» es refereix a la reproducció literal d'un fragment o autor. 23.

Ha de tenir un mínim de quatre paràgrafs equilibrats: introducció amb la tesi, desenvolupament de la primera idea, desenvolupament de la segona idea i conclusió. 24. a) Companyonia. El substantiu normatiu en català és companyonia. 25. c) Empentes i rodolons. La correspondència fraseològica establerta és 'a empentes i rodolons'. 26. b) Bleixar. Bleixar significa respirar amb dificultat o sospirar. Llengua Catalana C1: Apunts de Gramàtica, Lèxic i Puntuació 13 27. b) Quatre. L'estructura estàndard consta de 4 paràgrafs: introducció, 2 desenvolupaments i conclusió. Llengua Catalana C1: Apunts de Gramàtica, Lèxic i Puntuació 14