Apunts de Llengua Catalana C1: Sintaxi, Febles i Morfologia

I 0 flashcards i 4 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS LLENGUA CATALANA -C1- I LLENGUA CASTELLANA - C1- (COMPETÈNCIA LINGÜÍSTICA) Grau en Educació Primària Universitat Ramon Llull AprenAI 2026-2027 Domina la sintaxi, el règim preposicional, la combinatòria de pronoms febles, la morfologia verbal irregular i la redacció per a l'examen de Llengua Catalana C1.

APREN.AI Índex 1 Sintaxi oracional: règim preposicional i connectors El règim del complement directe i les funcions sintàctiques Fenòmens de canvi i caiguda de preposicions Valors de les preposicions PER i PER A Morfologia i ortografia dels nexes: QUE, QUÈ, PERQUÈ, PER QUÈ, PER A QUÈ, SINÓ i SI NO 2 Pronominalització feble: combinatòria, col·locació i l'apòstrof Tipologies de complement directe i pronominalització Posició del pronom respecte al verb i combinatòria Normes d'apostrofació de pronoms agrupats 3 Redacció formal i estilística: precisió lèxica i correcció morfològica Criteris de precisió, concisió i naturalitat expressiva Harmonia sintàctica: asimetries i coordinació de règims diferents Precisió lèxica: l'ús impropi del verb «apretar» Morfologia nominal: gènere vacil·lant i formació adverbial 4 Morfologia verbal irregular, dièresi i correlacions condicionals Mecanismes d'irregularitat i velarització verbal Verbs amb doble arrel i alternança vocàlica (O/U i E/A) Normes de col·locació de la dièresi verbal Correlació temporal en les oracions condicionals 5 Resum per repassar Sintaxi oracional i règim preposicional Pronominalització feble i combinatòria Precisió estilística i morfologia nominal Morfologia verbal irregular i ortografia Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Apunts de Llengua Catalana C1: Sintaxi, Febles i Morfologia 1 1 Sintaxi oracional: règim preposicional i connectors EN ACABAR SABRÀS Identificar i corregir l'ús incorrecte de la preposició «a» en el complement directe de persona. Aplicar amb precisió les regles de canvi i caiguda de preposicions davant d'infinitiu i subordinades substantives. Distingir l'ús de les preposicions «per» i «per a» segons el valor sintàctic i semàntic de l'enunciat. Diferenciar les grafies «perquè / per què / per a què» i «sinó / si no».

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què és incorrecte dir «Educo al nen» o «Ajudo a la mare» en català normatiu? El règim del complement directe i les funcions sintàctiques El complement directe (CD) és l'argument sobre el qual recau de manera immediata l'acció del verb. A diferència del castellà, en llengua catalana el complement directe no porta mai preposició, ni tan sols quan designa una persona determinada. L'ús de la preposició a davant de persona constitueix un calc sintàctic indegut. Per distingir el CD d'altres funcions oracionals disposem de proves gramaticals precises: Passivització: si transformem l'oració a veu passiva, el CD passa a ser el subjecte pacient.

Pronominalització: el CD es commuta pels pronoms febles determinats (el, la, els, les), neutre (ho) o indefinit (en). El complement indirecte (CI), en canvi, utilitza formes com li o els (hi). Verbs transitius: verbs com afectar o educar demanen estrictament complement directe sense preposició (per exemple, Educo el nen i no pas *Educo al nen). Funció sintàctica Marca preposicional Comportament sintàctic i exemples Complement Directe (CD) Sense preposició S'uneix directament al verb: Compra unes sabates. Complement de Règim Verbal (CRV) Sempre amb preposició La preposició ve exigida pel verb: Pensa en tu.

Atribut (Atr) Sense preposició (copulatiu) Predica del subjecte amb verbs copulatius (ser, estar, semblar): Ell és alt. Complement Predicatiu (CPred) Sense preposició Modifica el verb i concorda alhora amb el subjecte o el CD: Ell dorm tranquil; Cull el blat madur. Apunts de Llengua Catalana C1: Sintaxi, Febles i Morfologia 2 ERROR FREQÜENT És molt habitual introduir la preposició a davant de persones per influència del castellà (*Ajudo als veïns). La forma correcta és Ajudo els veïns, atès que el verb és transitiu i el complement és directe. COMPROVA-HO 2 Com es comprova sintàcticament que «els veïns» a «Ajudo els veïns» és CD i no pas CI?

Fenòmens de canvi i caiguda de preposicions Davant d'una oració subordinada substantiva encapçalada per la conjunció que, les preposicions febles (a, de, en, amb) no poden aparèixer mai. Aquest fenomen s'anomena caiguda de preposició. D'altra banda, quan un verb que regeix les preposicions en o amb va seguit d'un infinitiu, es produeix el canvi de preposició: aquestes se substitueixen sistemàticament per a o de. EXEMPLES DE CANVI I CAIGUDA Caiguda davant de «que»: Davant d'infinitiu: Confio a arribar a temps. Amb conjunció que: Confio que arribaré a temps (cau la preposició en). Amb sintagma nominal: S'ha adonat del seu error.

Amb conjunció que: S'ha adonat que ha comès un error (cau la preposició de). Canvi davant d'infinitiu: Amb sintagma nominal: Es va entretenir en els detalls. Davant d'infinitiu: Es va entretenir a/de detallar-ho tot (la preposició en canvia a a o de). Valors de les preposicions PER i PER A La distinció normativa entre per i per a respon a criteris funcionals determinats: COMPROVA-HO 3 Quina preposició cal fer servir a la frase «He comprat un bitllet (...) Roma» i per quina raó gramatical?

Ús de PER: expressa agent de la passiva (El text fou aprovat per la directora), causa (Tanquem dos mesos per reformes), mitjà o via (No parleu tant pel mòbil) i motivació davant d'infinitiu (Hi va anar per saber què passava). 1 Ús de PER A: indica destinació o terme explícit. S'usa amb destinatari personal (Fa uns peücs per al nadó), espai físic de destinació (Bitllets per a París), límit temporal futur (El treball és per a demà) o finalitat/utilitat de productes i objectes (Xarop per a la tos).

2 Contextos de concurrència (vacil·lació admesa): expressió de punt de vista (Per / per a nosaltres és bona opció), davant de l'adverbi sempre (per sempre / per a sempre) o intenció d'una activitat professional (Estudia per / per a advocat). 3 Apunts de Llengua Catalana C1: Sintaxi, Febles i Morfologia 3 Morfologia i ortografia dels nexes: QUE, QUÈ, PERQUÈ, PER QUÈ, PER A QUÈ, SINÓ i SI NO Les combinacions homòfones requereixen una discriminació morfosintàctica rigorosa: Forma Funció gramatical Valor o prova de substitució Exemple d'ús que Conjunció o relatiu àton Nexe subordinant / que té antecedent Vull que vinguis; La casa que vull.

què Pronom interrogatiu o relatiu tònic Pregunta directa/indirecta o relatiu amb preposició Què vas comprar?; El tema de què parlàvem. perquè Conjunció causal o final; substantiu Causal: ja que / Final: per tal que / Nom: porta l'article el Plora perquè té son; Regueu perquè arrelin; El perquè d'això. per què Interrogatiu o relatiu amb preposició Equival a «per quina raó» o «pel qual» Per què no has vingut?; No sé per què no has vingut. per a què Interrogatiu de finalitat Equival a «per a quina cosa» o «amb quina finalitat» Per a què serveix aquest estri? sinó Conjunció adversativa Indica oposició o equival a «excepte» / «només» No jugarà contra el Barça sinó contra el València.

si no Condicional més negació Substituïble per «en cas contrari» Què es podria fer si no feia allò. A més, la partícula de s'ha d'emprar de manera obligatòria amb valor partitiu davant d'un adjectiu que qualifica un nom elidit o sobreentès: Tinc un bolígraf blau i un de vermell.

ESQUEMA Distribucio de funcions dels nexes connectius Connexio sintactica Distincio de formes homofones Interrogatius i relatius Formes toniques amb accent que / que Relatiu aton vs interrogatiu tonic per que / per a que Pregunta per causa o finalitat Conjuncions i afins Formes atones o compostes perque Causal, final o substantiu sino / si no Oposicio adversativa vs condicional negatiu Apunts de Llengua Catalana C1: Sintaxi, Febles i Morfologia 4 IDEES CLAU El complement directe en català mai no s'introdueix amb la preposició a, encara que faci referència a persones. Davant de la conjunció subordinant que cauen les preposicions àtones (a, de, en, amb).

Les preposicions en i amb es transformen en a o de quan precedeixen un infinitiu. La preposició per expressa causa, agent i mitjà, mentre que per a marca terme, destinació i utilitat. Cal distingir gràficament els nexes perquè, per què i per a què, així com l'oposició adversativa de sinó davant la combinació condicional si no. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 4. Per què és incorrecte escriure «Confio en que vindràs»? 5. Quan s'utilitza «sinó» en lloc de «si no»? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 6. Quina frase presenta una concordança i un règim preposicional normatius? 7. En quin context és correcte fer servir la preposició «per a»? 8.

Quin nexe cal emprar per expressar finalitat («per tal que»)? 9. Quina frase conté l'ús correcte del partitiu «de»? 2 Confio en que aprovarà l'examen. a) Ajudo els veïns sempre que puc. b) Educo al nen amb paciència. c) Es va entretenir en pintar el quadre. d) Per expressar el subjecte agent passiu. a) Per indicar el mitjà de comunicació. b) Per indicar la destinació d'un viatge. c) Davant de qualsevol verb en infinitiu. d) per a què a) per que b) perquè c) per què d) Tinc un cotxe blanc i un vermell. a) Vull pa sec i pa de blanc. b) Dona'm dos llibres nous i dos vells. c) He comprat dues capses grans i dues de petites.

d) Apunts de Llengua Catalana C1: Sintaxi, Febles i Morfologia 5 Pronominalització feble: combinatòria, col·locació i l'apòstrof EN ACABAR SABRÀS Pronominalitzar complements directes determinats, indeterminats i neutres de manera precisa. Ordenar i enllaçar correctament cadenes pronominals segons la forma verbal associada. Aplicar amb seguretat les restriccions d'apostrofació múltiple a la combinatòria de febles. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 10 Per què no podem escriure «trenca'ls'ho» quan unim pronoms febles al final d'un verb?

Tipologies de complement directe i pronominalització La substitució pronominal del complement directe varia segons la naturalesa semàntica i la determinació del sintagma nominal: Complement directe determinat: acompanyat per un article definit o demostratiu (el llibre, aquesta taula). Es pronominalitza mitjançant el, la, els, les, l', 'l, -lo, -la, -los, -les (per exemple: Compro el llibre El compro). Complement directe indeterminat: introduït per un quantitatiu, indefinit o sense determinant. Es commuta pel pronom feble en, n', 'n, -ne (per exemple: Compro pomes En compro). Complement directe neutre: oracions subordinades substantives o demostratius neutres (això, allò).

Se substitueixen sempre pel pronom feble ho (per exemple: Vull això Ho vull; Li direm el que ens convingui Li ho direm). EXEMPLE DE DOBLE SUBSTITUCIÓ DE CD INDETERMINAT I QUANTIFICADOR A l'enunciat Dono una dotzena de llapis a en Pere, el complement indirecte de persona singular (a en Pere) esdevé li, mentre que el complement partitiu/indeterminat s'expressa amb en: la combinació canònica resultant és li'n donaré una dotzena. COMPROVA-HO 11 Quin pronom feble substitueix una oració subordinada substantiva en funció de CD?

Posició del pronom respecte al verb i combinatòria La col·locació del pronom feble depèn de la forma verbal: Darrere del verb (enclític): el pronom s'escriu darrere, unit amb guionet o apòstrof, únicament amb tres formes no personals i directives: infinitiu, gerundi i imperatiu (per exemple: fer-ho, dient- ne, digues-me). 1 Apunts de Llengua Catalana C1: Sintaxi, Febles i Morfologia 6 Quan dos pronoms concorren davant o darrere del verb, cal respectar les pautes d'ordre estandarditzades.

En l'ordre canònic de combinació, el CI singular de tercera persona (li) es combina amb el CD o altres pronoms: Li + el / la / els / les pot passar a l'hi o els hi segons el registre, tot i que normativament la concurrència tradicional és li'l, li la, li'ls, li les. A les solucions d'ús freqüent trobem combinacions com: Dono el llibre al noi L'hi dono; Donarem les llistes als nois Els les donarem o Els hi donarem. Amb verbs pronominals i locatius de moviment, l'ordre relatiu és estricte: va anar-se-n'hi és la construcció vàlida, rebutjant formes aglutinades defectuoses com *se'n va anar-hi.

PER RECORDAR-HO En oracions impersonals amb el verb haver-hi, el segment hi forma part indissoluble de la perífrasi presentadora i no té funció sintàctica pròpia. L'element nominal que l'acompanya funciona sintàcticament com a complement directe: Hi haurà pocs assistents Hi haurà (on pocs assistents és CD, substituïble per n'hi haurà). Normes d'apostrofació de pronoms agrupats Quan s'ajunten diversos pronoms febles davant o darrere d'un verb, s'apliquen regles gràfiques molt concretes sobre l'apòstrof i el guionet: Entre dos o tres pronoms febles, només es pot posar un sol apòstrof.

L'apòstrof ha d'anar sempre al més a la dreta possible de la cadena pronominal (per exemple: trenca'ls-ho, te'm mous, guarda-me'ls). Darrere d'un infinitiu acabat en vocal, la forma plena -te és formal, mentre que la forma reduïda 't s'elideix únicament en contacte amb la dental sonora o sorda en contextos col·loquials (encantat de conèixer-te enfront de l'oral conèixe't). ERROR FREQÜENT Escriure més d'un apòstrof en un grup pronominal (*se't'ho dirà) és un error greu. La grafia correcta és se t'ho dirà o, darrere del verb, posar-se-t'ho, avançant l'apòstrof a la posició més propera al final.

Grup pronominal Posició davant del verb Posició darrere del verb se + us + la se us la mira beure-se-us-la ens + els + hi ens els hi porten deixar-nos-els-hi Davant del verb (proclític): en totes les formes conjugades personals (indicatiu, subjuntiu, condicional), el pronom va davant i separat per espai o apòstrof (per exemple: ho sé, t'ho dic). Mai no es col·loca un guionet davant del verb. 2 Apunts de Llengua Catalana C1: Sintaxi, Febles i Morfologia 7 Grup pronominal Posició davant del verb Posició darrere del verb se + li + en se li'n parla coure-te-n'hi me + els te me'ls endus guarda-me'ls COMPROVA-HO 12 On s'ha de col·locar l'apòstrof a la combinació «porta - me - els»?

PROCÉS Protocol de pronominalitzacio del complement directe IDEES CLAU El complement directe determinat es pronominalitza amb pronoms d'acusatiu definit (el, la, els, les), l'indeterminat amb en i el neutre amb ho. Els pronoms febles van darrere del verb exclusivament amb infinitiu, gerundi i imperatiu. Davant de qualsevol temps conjugat, els pronoms s'anteposen al verb sense cap guionet. En una combinació de pronoms febles només es pot fer servir un apòstrof, situat a la posició més a la dreta possible. A l'estructura presentadora haver-hi, el sintagma que acompanya el verb exerceix la funció de complement directe. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 13.

Quina posició adopten els pronoms febles respecte a una forma d'imperatiu? 14. Per què no es pot escriure «deixa'm'els» amb dos apòstrofs? Identificacio del CD Comprovar que no porta preposicio 1 Tipus de determinant Analitzar si es determinat, indefinit o neutre 2 Triada del pronom Determinat (el/la), indefinit (en) o neutre (ho) 3 Col·locacio verbal Davant (conjugat) o darrere (infinitiu/gerundi/imperatiu) 4 Apostrofacio Un sol apostrof i tan a la dreta com calgui 5 Apunts de Llengua Catalana C1: Sintaxi, Febles i Morfologia 8 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 15. Com es pronominalitza correctament «Dono el paquet a la mare»? 16.

Amb quines formes verbals s'escriuen els pronoms febles darrere del verb? 17. Quina d'aquestes cadenes de pronoms febles està correctament escrita? 18. A la frase «Hi haurà noves eleccions», quina funció fa «noves eleccions»? 3 Redacció formal i estilística: precisió lèxica i correcció morfològica EN ACABAR SABRÀS Substituir mots crossa i nominalitzacions feixugues per fórmules verbals i lèxic precís. Esmenar les asimetries oracionals i la coordinació indeguda de verbs amb règim diferent. Emprar els equivalents genuïns del verb «apretar» d'acord amb el context. Assignar el gènere gramatical normatiu a substantius que presenten vacil·lacions d'ús.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 19 Per què no podem dir en català «Vam escoltar i participar en la conferència»? Criteris de precisió, concisió i naturalitat expressiva Una redacció eficaç de nivell C1 exigeix evitar estructures vagues, circumloquis i redundàncies que sobrecarreguen el discurs. Els criteris fonamentals de correcció textual inclouen: Eliminació de mots comodí: substituir la paraula imprecisa cosa per termes específics (per exemple, Li va comunicar una notícia inesperada en lloc de *una cosa; La modèstia és una virtut poc habitual). La hi dono. a) L'en dono. b) L'hi dono. c) Li dono. d) Present, futur i condicional. a) Únicament amb l'infinitiu. b) Passat simple i imperfet.

c) Infinitiu, gerundi i imperatiu. d) posar-se-t'ho a) porta'm'el b) se'ls-hi-va c) te'ls'emportes d) Subjecte pacient. a) Complement directe. b) Complement de règim. c) Atribut. d) Apunts de Llengua Catalana C1: Sintaxi, Febles i Morfologia 9 Concisió sintàctica: suprimir paràfrasis buides o perífrasis innecessàries (per exemple, transformar *Cues de cinc quilòmetres de llargada en Cues de cinc quilòmetres). Evitació de cacofonies i redundàncies: depurar repeticions de la mateixa arrel com *acord de pau a la pacificació o *lletregeu lletra per lletra.

Ús moderat de derivats en -ment i possessius: no acumular adverbis modals (*obligatòriament i ràpidament de pressa; *treballar lentament a poc a poc). Igualment, cal reduir els possessius superflus que recauen sobre parts del cos o accions evidents (*la seva mà dreta la mà dreta). Preferència per estructures verbals: emprar verbs directes en comptes de locucions nominalitzades buides (*adoptar la decisió de la presentació decidir presentar; *tenir com a encàrrec la vigilància encarregar-se de vigilar). Redacció en positiu i limitació d'incisos: evitar les dobles negacions que entorpeixen la lectura (*No és convenient deixar Cal continuar; *No sense nostàlgia Amb nostàlgia).

De la mateixa manera, convé reestructurar oracions fragmentades amb excessius incisos entre comes per dotar el text de continuïtat lògica. EXEMPLE DE DEPURACIÓ D'ESTIL Formulació pesant: *El cap de l'Estat Major ja ha començat a tenir la sospita de la possibilitat de l'existència d'un complot militar. Formulació àgil i directa: El cap de l'Estat Major ja comença a sospitar la possible existència d'un complot militar. COMPROVA-HO 20 Com es pot millorar estilísticament la frase «L'empresa va prendre la decisió de l'acomiadament dels treballadors»?

Harmonia sintàctica: asimetries i coordinació de règims diferents És incorrecte coordinar dos verbs sota un únic complement quan cadascun regeix una preposició diferent. Cal dotar cada verb del seu règim o pronom corresponent: ERROR FREQÜENT És un calc incorrecte coordinar verbs amb règims dispars sense separar-ne els arguments: *En Joan coneixia i estudiava amb la Maria. La construcció correcta exigeix desdoblar els complements: En Joan coneixia la Maria i estudiava amb ella. Igualment, *Ens acostumàvem i confiàvem en el professor s'ha de redactar com a Ens acostumàvem al professor i hi confiàvem (o confiàvem en ell).

També cal rebutjar les asimetries sintàctiques que enllacen categories heterogènies en una coordinació (per exemple, coordinar un sintagma preposicional amb una oració subordinada: *Volia fugir per la vergonya i perquè em sentia tens s'ha d'unificar en Volia fugir perquè tenia vergonya i em sentia tens). Apunts de Llengua Catalana C1: Sintaxi, Febles i Morfologia 10 Precisió lèxica: l'ús impropi del verb «apretar» En català normatiu, el verb *apretar és un calc inacceptable.

S'ha de substituir sempre pel terme precís segons el context físic o semàntic de l'acció: Context o acció específica Verb normatiu adient Exemple d'ús Empènyer una massa o multitud Empènyer No empenyeu, que hi entrarem tots. Ajustar o fixar un cargol o rosca Collar S'ha de collar aquest cargol, que és fluix. Pressionar un botó, pedal o mecanisme Pitjar / Prémer Cal que no pitgis tant l'accelerador. Comprimir o reduir el volum Comprimir Si la comprimeixes, hi cabrà tota. Tancar fortament les dents o la mandíbula Serrar Quan s'enrabia serra les dents. Premer el calçat o la roba Estrènyer Aquestes sabates no estrenyen gens. Intensitat solar o picor Picar Quan el sol pica de debò.

COMPROVA-HO 21 Quin verb cal utilitzar en català per ajustar un cargol que ha quedat fluix en comptes del barbarisme «apretar»? Morfologia nominal: gènere vacil·lant i formació adverbial Determinats substantius presenten dubtes freqüents pel que fa al seu gènere gramatical enfront d'altres llengües veïnes: Noms masculins: un dubte, un deute, un espinac, el senyal, un compte, un altre costum, un pebre. Noms femenins: la calor, una anàlisi, la pudor, la llum (femení per a la claredat/llum natural; el llum designa exclusivament l'aparell elèctric o làmpada). En la formació d'adverbis acabats en -ment, la base és la forma femenina de l'adjectiu (per exemple: lliurement, pobrament).

Cal tenir en compte que adjectius com pobre tenen dues terminacions en català (un noi pobre / una noia pobra), de manera que l'adverbi resultant és obligatòriament pobrament. Apunts de Llengua Catalana C1: Sintaxi, Febles i Morfologia 11 ESQUEMA Substitucions normatives del barbarisme apretar IDEES CLAU La precisió d'un text C1 requereix substituir noms comodí (com cosa) per lèxic específic i podar redundàncies. Cal transformar les estructures nominalitzades feixugues en formes verbals dinàmiques i redactar preferentment en positiu. No es poden coordinar verbs que exigeixen preposicions diferents sense expressar ambdós complements.

El barbarisme apretar s'ha de substituir sistemàticament per prémer, pitjar, empènyer, collar, serrar o estrènyer segons el sentit. Determinats substantius com deute, dubte, compte i senyal són estrictament masculins, mentre que calor i anàlisi són femenins. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 22. Per què és incorrecta la construcció «Aquestes sabates m'apreten»? 23. Quin és el gènere gramatical correcte de les paraules «anàlisi» i «senyal»? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 24. Com s'ha de substituir la forma incorrecta «apretar el botó»?

Accions de pressio Alternativa segons l'objecte Mecanismes i tecles Pitjar o premer Roba i calcat Estrenyer Cargols i femelles Collar Persones i multituds Empenyer Mandibula i dents Serrar Pitjar el botó. a) Collar el botó. b) Estrènyer el botó. c) Serrar el botó. d) Apunts de Llengua Catalana C1: Sintaxi, Febles i Morfologia 12 25. Quin d'aquests grups de substantius és íntegrament de gènere masculí? 26. Com es corregeix la frase *«Coneixia i sortia amb la Maria»? 27. Quina és la forma femenina correcta de l'adjectiu 'pobre' en català?

4 Morfologia verbal irregular, dièresi i correlacions condicionals EN ACABAR SABRÀS Dominar la conjugació dels verbs irregulars velaritzats en temps de subjuntiu i passat. Aplicar amb correcció les alternances vocàliques d'arrel àtona i tònica (o/u, e/a). Distingir els casos d'aplicació de la dièresi verbal i recordar la regla d'exclusió FCIG. Construir correlacions temporals correctes en períodes oracionals condicionals. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 28 Per què no podem posar mai dièresi a paraules com «agraint» o «reduir» malgrat que tenen hiat?

Mecanismes d'irregularitat i velarització verbal Els verbs de la segona i tercera conjugació presenten sovint alternances a l'arrel lligades a la tonicitat o al fenomen de la velarització. La velarització consisteix en l'aparició d'un so velar (/k/ o /g/) en determinats temps i persones, originat a la primera persona del present d'indicatiu (per exemple: conèixer conec; estar estic). Aquest radical velaritzat s'estén regularment a altres formes del paradigma: Present de subjuntiu: adopta la base velaritzada o formes analògiques en verbs com estar (estigui, estiguis, estigui, estiguem, estigueu, estiguin) o saber (sàpiga, sàpigues, sàpiga, sapiguem, sapigueu, sàpiguen).

Imperfet de subjuntiu: estigués, estiguessis...; sabés, sabessis...; corregués, correguessis...; escrivís, escrivissis... Passat simple: estiguí, estigueres, estigué...; correguí, corregueres...; escriguí, escrigueres... Pebre, olor, anàlisi. a) Deute, anàlisi, compte. b) Espinac, senyal, deute. c) Calor, costum, dubte. d) Coneixia amb la Maria i hi sortia. a) Coneixia a la Maria i hi sortia. b) Coneixia la Maria i sortia amb ella. c) Coneixia la Maria i en sortia. d) Pobreta. a) Pobresa. b) Pobra. c) Pobre.

d) Apunts de Llengua Catalana C1: Sintaxi, Febles i Morfologia 13 FLEXIÓ DE VERBS AMB ARRELS PARTICULARS: CÓRRER I ESCRIURE Córrer (passat simple i imperfet subjuntiu): Passat simple: correguí, corregueres, corregué, correguérem, correguéreu, corregueren. Imperfet subjuntiu: corregués, correguessis, corregués, correguéssim, correguéssiu, correguessin. Escriure: Passat simple velaritzat: escriguí, escrigueres, escrigué, escriguérem, escriguéreu, escrigueren. Imperfet de subjuntiu (no velaritzat): escrivís, escrivissis, escrivís, escrivíssim, escrivíssiu, escrivissin. COMPROVA-HO 29 Com s'escriu la segona persona del plural de l'imperfet de subjuntiu del verb «córrer»?

Verbs amb doble arrel i alternança vocàlica (O/U i E/A) Determinats verbs experimenten canvis ortogràfics a l'arrel segons si la síl·laba és tònica o àtona: Verbs com collir, cosir, escopir, sortir, tossir: presenten la vocal u quan l'arrel és tònica (cullo, cuses, escup, surt, tussa) i la vocal o quan és àtona (collim, cosíeu, escopint, sortireu, tossia). Verbs amb alternança e/a (jeure/jaure, treure/traure, néixer/nàixer): s'escriuen amb a en posició àtona (jaiem, traiem, naixem, trauria) i amb e o a en posició tònica segons el model escollit (jec / jac, trec / trac, neixo / naixo).

Normes de col·locació de la dièresi verbal La dièresi (¨) té dues funcions principals: indicar la pronunciació de la u en els grups qüe, qüi, güe, güi o marcar un hiat quan una i o una u no formen diftong amb la vocal precedent i no porten accent gràfic. En la flexió de verbs acabats en vocal més -ir (com agrair, trair, conduir) o verbs com crear: Temps / Forma verbal Exemple amb crear / agrair / trair Presència o absència de dièresi Present de subjuntiu creï, creïs, creï, creem, creeu, creïn Porten dièresi les persones 1, 2, 3 i 6 (no l'1a ni 2a pl.). Present d'indicatiu agraeixo, agraeixes, agraïm, agraïu Porten dièresi l'1a i 2a persona del plural (agraïm, agraïu).

Imperfet d'indicatiu agraïa, agraïes, agraïa, agraíem, agraíeu, agraïen Dièresi a 1, 2, 3 i 6; accent a agraíem, agraíeu per regla d'accentuació. Apunts de Llengua Catalana C1: Sintaxi, Febles i Morfologia 14 Temps / Forma verbal Exemple amb crear / agrair / trair Presència o absència de dièresi Imperfet de subjuntiu traís, traïssis, traís, traíssim, traíssiu, traïssin Accent gràfic a 1, 3, 4 i 5; dièresi a la persona 2 i 6 (traïssis, traïssin). Regla mnemotècnica: FCIG agrairé (Futur), agrairia (Condicional), agrair (Infinitiu), agraint (Gerundi) Mai no porten dièresi les formes de Futur, Condicional, Infinitiu i Gerundi.

PER RECORDAR-HO Recorda la regla de l'acrònim FCIG: cap verb no porta mai dièresi en Futur, Condicional, Infinitiu ni Gerundi (obeirà, conduiria, reduir, produint). Correlació temporal en les oracions condicionals Les oracions subordinades condicionals introduïdes per la conjunció si regeixen unes correlacions temporals estrictes entre la pròtasi (subordinada) i l'apòdosi (oració principal): ERROR FREQÜENT En català està totalment prohibit emprar el condicional dins de la clàusula introduïda per si (*Si tindria diners, vindria). La pròtasi ha de contenir sempre un temps d'indicatiu o de subjuntiu: Si tingués diners, vindria.

COMPROVA-HO 30 Per què és incorrecta la frase «Si ahir no plouria, aniríem d'excursió»? Condició real o factible: Si estudia, aprovarà. 1 Si + Present d'indicatiu Futur simple (o present) Condició hipotètica o improbable (present/futur): Si estudiés, aprovaria. (En registre col·loquial s'admet l'imperfet d'indicatiu: Si estudiava, aprovaria). 2 Si + Imperfet de subjuntiu Condicional simple Condició impossible o irrealitzada en el passat: Si hagués estudiat, hauria aprovat.

3 Si + Plusquamperfet de subjuntiu Condicional compost Apunts de Llengua Catalana C1: Sintaxi, Febles i Morfologia 15 PROCÉS Estructura de correlacions condicionals amb SI IDEES CLAU La velarització genera radicals amb so velar en la primera persona d'indicatiu que s'estenen al subjuntiu i al passat simple. Verbs com collir, cosir, sortir canvien a u en síl·laba tònica, mentre que jeure, treure, néixer adopten a en síl·laba àtona. Segons la regla FCIG, les formes de Futur, Condicional, Infinitiu i Gerundi no porten mai dièresi. L'accentuació gràfica té prioritat sobre la dièresi quan s'apliquen les regles generals (com a agraíem o traíssim).

L'estructura condicional amb si rebutja absolutament el temps condicional a la clàusula subordinada. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 31. Quines formes verbals queden excloses de portar dièresi segons la regla FCIG? 32. Com es formula correctament la correlació condicional d'un fet no produït en el passat? Clausula amb SI Condicio formulada (mai en condicional) 1 Present indicatiu Condicio factible en el present 2 Apodosi: Futur Consequencia segura o probable 3 Imperfet subjuntiu Hipotèsi improbable 4 Apodosi: Condicional Consequencia hipotetica 5 Plusquamperfet subj.

Fet irreal en el passat 6 Condicional compost Resultat passat no esdevingut 7 Apunts de Llengua Catalana C1: Sintaxi, Febles i Morfologia 16 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 33. Quina d'aquestes formes verbals duu dièresi de manera normativa? 34. Quina oració condicional és gramaticalment correcta? 35. Com s'escriu la primera persona del plural del present d'indicatiu del verb 'treure'? 36. Quina és la tercera persona del singular del present de subjuntiu del verb 'saber'?

5 Resum per repassar Sintaxi oracional i règim preposicional Concepte Definició resumida Complement directe (CD) Complement verbal que mai no s'introdueix amb la preposició a en català, fins i tot referit a persones. Caiguda de preposició Supressió de les preposicions àtones (a, de, en, amb) davant de la conjunció subordinant que. Canvi de preposició Substitució de en i amb per a o de davant d'un verb en infinitiu. Preposició PER Introdueix l'agent de la passiva, causa, mitjà o motivació bàsica d'una acció. Preposició PER A Expressa destinació espacial, destinatari personal, data límit o finalitat d'un objecte.

Sinó / Si no Sinó expressa oposició adversativa o exclusió («només/excepte»); si no és la combinació condicional negativa («en cas contrari»). De partitiu Ús obligatori de la preposició de davant d'un adjectiu que modifica un nom sobreentès o elidit. reduïa a) traient b) conduiríem c) agrairé d) Si tindries temps, m'ajudaries. a) Si haguessis temps, m'ajudares. b) Si tindries temps, m'ajudaràs. c) Si tinguessis temps, m'ajudaries. d) Traem. a) Treiem. b) Traiem. c) Trèiem. d) Sàpia. a) Sapi. b) Sàpiga. c) Sapiga.

d) Apunts de Llengua Catalana C1: Sintaxi, Febles i Morfologia 17 Pronominalització feble i combinatòria Concepte Definició resumida CD determinat, indeterminat i neutre El determinat es pronominalitza amb el, la, els, les; l'indeterminat amb en; el neutre (subordinada o demostratiu neutre) amb ho. Posició del pronom Va darrere el verb (enclític) únicament amb infinitiu, gerundi i imperatiu; davant dels temps conjugats va separat i sense guionet. Regla de l'apòstrof En cadenes de pronoms febles només s'escriu un apòstrof, col·locat sempre a la posició més a la dreta possible. Verb haver-hi Estructura impersonal i presentadora en què el sintagma nominal acompanyant té funció sintàctica de CD.

Precisió estilística i morfologia nominal Concepte Definició resumida Substituts d'apretar Barbarisme que cal substituir segons el sentit per prémer, pitjar, empènyer, collar, estrènyer, comprimir o serrar. Coordinació de règims Impropietat d'enllaçar verbs que exigeixen preposicions diferents sense expressar cadascun dels complements requerits. Asimetria sintàctica Error de coordinar categories sintàctiques heterogènies (com un sintagma preposicional amb una oració subordinada). Gènere de dubte i compte Són masculins el dubte, el deute, el compte, el senyal, l'espinac, el pebre; són femenins la calor i l'anàlisi.

Adverbis en -ment Es formen sobre la base femenina de l'adjectiu (per exemple, pobrament a partir de pobra). Morfologia verbal irregular i ortografia Concepte Definició resumida Velarització Aparició d'un so velar (/k/ o /g/) a la primera persona d'indicatiu que s'estén al subjuntiu i al passat simple. Regla FCIG Les formes de Futur, Condicional, Infinitiu i Gerundi no porten mai dièresi. Verbs de doble arrel (e/a) Verbs com jeure, treure i néixer s'escriuen obligatòriament amb a en síl·laba àtona.

Apunts de Llengua Catalana C1: Sintaxi, Febles i Morfologia 18 Concepte Definició resumida Verbs amb alternança o/u Verbs com collir, cosir, escopir, sortir, tossir canvien a u quan la síl·laba és tònica. Correlació condicional amb SI Estructura que no admet mai condicional a la subordinada: combina present- futur, imperfet de subjuntiu-condicional simple, o plusquamperfet de subjuntiu- condicional compost. Apunts de Llengua Catalana C1: Sintaxi, Febles i Morfologia 19 Solucions de les preguntes de repàs 1. Perquè en català els verbs transitius no admeten la preposició «a» davant del complement directe, encara que designi una persona o ésser animat. 2.

Es comprova per passivització («Els veïns són ajudats per mi») i perquè no admet la substitució pel pronom feble de CI «li» (*«Li ajudo»), sinó pels pronoms de CD («Els ajudo»). 3. Cal utilitzar «per a» («He comprat un bitllet per a Roma») perquè expressa l'espai o terme físic de destinació. 4. Perquè es produeix la caiguda obligatòria de la preposició feble davant de la conjunció que; la forma correcta és «Confio que vindràs». 5. S'escriu «sinó» com a conjunció adversativa que contraposa elements o amb el valor restrictiu de «només/excepte», mentre que «si no» expressa una condició negativa substituïble per «en cas contrari». 6. b) Ajudo els veïns sempre que puc..

El verb ajudar és transitiu en català i no admet la preposició «a» davant de persona. 7. c) Per indicar la destinació d'un viatge.. La destinació física o terme espacial s'introdueix necessàriament amb «per a». 8. c) perquè. La forma «perquè» s'escriu junta tant amb valor causal com final. 9. d) He comprat dues capses grans i dues de petites.. Quan un adjectiu modifica un nom elidit o sobreentès, cal anteposar-li la preposició partitiva «de». 10. Perquè la normativa prohibeix utilitzar dos apòstrofs seguits en un mateix grup pronominal; l'apòstrof s'ha de col·locar únicament al punt més a la dreta («trenca'ls-ho»). 11.

Es pronominalitza sempre amb el pronom feble neutre «ho» (per exemple, «Sé que vindràs» «Ho sé»). 12. S'ha de col·locar al més a la dreta possible de la seqüència: «porta-me'ls». 13. S'escriuen sempre darrere del verb, units mitjançant guionets o apòstrof (enclítics). 14. Perquè la normativa fixa que en una seqüència pronominal només s'admet un sol apòstrof, el qual ha de situar-se al més a la dreta possible («deixa-me'ls»). 15. c) L'hi dono.. La combinació del CD determinat masculí «el» (l') i el CI de 3a persona singular «li» pren la forma «l'hi». 16. d) Infinitiu, gerundi i imperatiu.. Només les formes no personals infinitiu i gerundi, juntament amb l'imperatiu, admeten pronoms enclítics.

17. a) posar-se-t'ho. «Posar-se-t'ho» compleix la regla de guionets i un sol apòstrof desplaçat a la posició més a la dreta. 18. b) Complement directe.. Amb el verb impersonal «haver-hi», l'argument nominal és un complement directe. 19. Perquè «escoltar» és transitiu (CD) i «participar» exigeix la preposició «en»; no poden coordinar-se compartint un únic complement. 20. Reemplaçant les nominalitzacions pesants per estructures verbals actives: «L'empresa va decidir acomiadar els treballadors». 21. Cal utilitzar el verb «collar» («S'ha de collar el cargol»). Apunts de Llengua Catalana C1: Sintaxi, Febles i Morfologia 20 22.

Perquè el verb *apretar no existeix en català normatiu; en aquest context s'ha de dir «Aquestes sabates m'estrenyen». 23. «Anàlisi» és femení (una anàlisi acurada) i «senyal» és masculí (un senyal de trànsit). 24. a) Pitjar el botó.. L'acció física de pressionar un mecanisme o interruptor es designa amb pitjar o prémer. 25. c) Espinac, senyal, deute.. Tant espinac com senyal i deute són noms d'ús estricte en gènere masculí. 26. c) Coneixia la Maria i sortia amb ella.. Com que els dos verbs tenen règims diferents (CD i preposicional 'amb'), cal expressar cada complement separadament. 27. c) Pobra..

En català, pobre té dues terminacions: masculí pobre i femení pobra (d'aquí l'adverbi pobrament). 28. Perquè segons la regla FCIG, les formes d'infinitiu, gerundi, futur i condicional no porten mai dièresi. 29. S'escriu «correguéssiu», amb accent gràfic obert i radical velaritzat. 30. Perquè la subordinada amb «si» no admet mai el temps condicional; per a una acció passada cal usar el plusquamperfet de subjuntiu: «Si ahir no hagués plogut, hauríem anat d'excursió». 31. Queden totalment exclosos el Futur, el Condicional, l'Infinitiu i el Gerundi. 32.

S'estructura combinant el plusquamperfet de subjuntiu a la subordinada amb el condicional compost a la principal («Si hagués vingut, l'hauria vist»). 33. a) reduïa. L'imperfet d'indicatiu 'reduïa' porta dièresi per marcar el hiat; les altres pertanyen als temps de la regla FCIG o porten accent. 34. d) Si tinguessis temps, m'ajudaries.. La clàusula introduïda per «si» exigeix imperfet de subjuntiu i la principal condicional simple. 35. c) Traiem.. En posició àtona, els verbs del grup de treure s'escriuen obligatòriament amb 'a' (traiem). 36. c) Sàpiga.. El verb saber presenta la forma velaritzada i amb accent esdrúixol 'sàpiga'. Apunts de Llengua Catalana C1: Sintaxi, Febles i Morfologia 21