Apunts de Llengua Catalana C1: Gramàtica, Sintaxi i Lèxic

I 0 flashcards i 5 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS LLENGUA CATALANA -C1- I LLENGUA CASTELLANA - C1- (COMPETÈNCIA LINGÜÍSTICA) Grau en Educació Primària Universitat Ramon Llull AprenAI 2026-2027 Resum de Llengua Catalana C1: pronoms relatius i febles, règim de preposicions, connectors, precisió lèxica i correcció de barbarismes freqüents. APREN.AI Índex 1 Oracions de relatiu i homòfons «perquè» en català i castellà 1. Els pronoms relatius en català 2. Sintaxi de 'el qual' i expressió de la possessió 3. Homòfons de causalitat i interrogació en català 4.

El contrast quatripartit en castellà 2 Preposicions i locucions prepositives en català Classificació de les preposicions i locucions prepositives Règim de la preposició 'a' i absència davant del complement directe Usos de les preposicions 'en', 'amb' i 'de' Diferenciació sistemàtica entre 'per' i 'per a' 3 Conjuncions, connectors i locucions adverbials Conjuncions de coordinació Connectors problemàtics d'alta freqüència Adverbis i locucions: distinció gràfica de lloc Repertori de locucions temporals, modals i quantitatives 4 Pronoms febles i fonètica vocàlica Fonètica vocàlica: l'articulació de la 'i' i la 'u' Morfologia i sintaxi dels pronoms febles Substitució del Complement Directe (CD) Substitució del Complement Indirecte (CI) i combinacions Substitució de l'atribut en verbs copulatius 5 Morfologia verbal, frases fetes i precisió lèxica Morfologia verbal: estructura, conjugacions i formes perifràstiques Frases fetes corporals: dits, mans i ulls Precisió lèxica: parònims, falsos afins i discriminació de verbs Substantius afins, interferències i calcs lèxics corregits 6 Resum per repassar Pronoms relatius i homòfons «perquè» Preposicions i règim sintàctic Conjuncions i locucions adverbials Pronoms febles Precisió lèxica i correcció de barbarismes Solucions de les preguntes de repàs Apunts de Llengua Catalana C1: Gramàtica, Sintaxi i Lèxic 1 Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Apunts de Llengua Catalana C1: Gramàtica, Sintaxi i Lèxic 2 1 Oracions de relatiu i homòfons «perquè» en català i castellà EN ACABAR SABRÀS Distingir els pronoms relatius 'que', 'què', 'qui' i 'el qual' segons el seu règim preposicional. Traduir correctament l'estructura possessiva castellana 'cuyo' al català normatiu. Diferenciar les grafies de 'perquè', 'per què' i 'per a què' en funció del seu valor sintàctic. Contrastar el sistema d'homòfons català amb les quatre opcions del castellà ('por qué', 'porque', 'porqué', 'por que').

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per quina raó és incorrecte escriure en català «*No sé perquè no has vingut»? El domini sintàctic i ortogràfic dels pronoms relatius i de les formes homòfones de causalitat i finalitat constitueix un pilar essencial per a la redacció formal en català i castellà. ESQUEMA Estructura del curs de llengua C1 1. Els pronoms relatius en català Els pronoms relatius uneixen una oració subordinada a un element de l'oració principal anomenat antecedent. En català trobem formes invariables (que, qui, què, on) i formes variables (el qual, la qual, els quals, les quals).

Pronom Context i règim sintàctic Funció principal Exemple que Sense preposició (antecedent de persona o cosa) Subjecte o complement directe El llibre que llegeixo és interessant. qui Amb preposició (sempre antecedent de persona) Complements preposicionals L'autor de qui parlem vindrà demà. Relatius i connectors Sintaxi i homòfons Preposicions Àtones, tòniques i canvi Morfosintaxi i pronoms Febles i fonètica vocàlica Lèxic i precisió Verbs, parònims i barbarismes Apunts de Llengua Catalana C1: Gramàtica, Sintaxi i Lèxic 3 Pronom Context i règim sintàctic Funció principal Exemple què Amb preposició feble (antecedent de cosa) Complements preposicionals El bolígraf amb què escric no té tinta.

on Sense preposició o amb preposició de lloc Complement circumstancial de lloc La ciutat on visc és acollidora. el qual / la qual... Amb preposició o en oracions explicatives Substitueix 'què' / 'qui' o aporta continuïtat La feina amb la qual havia de comptar... Quan la referència és circumstancial de lloc (complement circumstancial de lloc), la forma on equival estrictament a l'ús preposicional en què o en el qual. PER RECORDAR-HO Cal distingir la conjunció del pronom relatiu: la conjunció enllaça després d'un verb (V + que, exemple: diu que vindrà), mentre que el relatiu reprèn un substantiu precedent (N + que, exemple: el tren que arriba).

D'altra banda, què porta accent diacrític quan actua com a interrogatiu (Què dius?) o com a relatiu precedit de preposició feble (el tema de què tracta). 2. Sintaxi de 'el qual' i expressió de la possessió La forma composta el qual, la qual, els quals, les quals admet matisos sintàctics concrets. Quan s'empra en oracions relatives explicatives sense preposició, és d'ús obligatori col·locar una coma immediatament al davant. En aquests casos oracionals concrets fa la funció de subjecte o de complement directe.

Així mateix, el relatiu compost pot resumir tota una proposició anterior amb valor de conseqüència oracional mitjançant l'expressió la qual cosa: En Carles ja hauria de ser aquí però no ha arribat, la qual cosa m'estranya molt. Pel que fa al relatiu possessiu castellà cuyo / cuya / cuyos / cuyas, la gramàtica catalana en prescriu la substitució per les combinacions del qual, de la qual, dels quals, de les quals. Cal recordar que construccions com *doncs mai no tenen caràcter causal; vegeu «Conjuncions, connectors i locucions adverbials» per aprofundir en el caràcter il·latiu d'aquest nexe. COMPROVA-HO 2 Com es tradueix al català l'oració castellana «El autor cuyo libro leí»? 3.

Homòfons de causalitat i interrogació en català L'escriptura de les partícules causals, finals i interrogatives sovint genera vacil·lacions ortogràfiques. Cal establir clarament la frontera entre grafies juntes i separades. Apunts de Llengua Catalana C1: Gramàtica, Sintaxi i Lèxic 4 Grafia Categoria gramatical i valor Equivalència Exemple il·lustratiu perquè Conjunció causal ja que No aniré al cinema perquè no em trobo bé. Conjunció final per tal que (+ subjuntiu) Hi aniré perquè em paguin el deute. Substantiu masculí (amb article) el motiu, la raó No entenc el perquè de la seva resposta. per què Pronom interrogatiu (directe o indirecte) per quina raó? Per què no vens demà amb nosaltres?

Preposició + pronom relatiu pel qual, per la qual Els motius per què no m'ho han explicat. per a què Preposició composta + interrogatiu final amb quina finalitat? (cast. para qué) Per a què faràs servir aquesta eina? ERROR FREQÜENT L'errada més greu en les proves de nivell és utilitzar la grafia junta *perquè en oracions interrogatives. Recorda que l'interrogatiu porta sempre separació i accent obert: per què (Per què calles?) o per a què (Per a què serveix?). COMPROVA-HO 3 Quina diferència hi ha entre «No sé per què plores» i «Ploro perquè estic trist»? 4.

El contrast quatripartit en castellà Mentre que el català resol els valors principals en tres etiquetes, el castellà estableix una diferenciació gràfica en quatre formes específiques. Forma Estructura Funció i equivalència Exemple Por qué Separada amb titlla Interrogativa directa o indirecta ¿Por qué hablas tan alto? / No sé por qué vino. Porque Junta sense titlla Conjunció causal (resposta a por qué) Hablo alto porque estoy nerviosa. Porqué Junta amb titlla Substantiu masculí (= causa, motiu, raó) No entiendo el porqué de tus formas. Por que Separada sense titlla Prep. + relatiu (el cual) o conjunció Esta es la razón por que vine.

Apunts de Llengua Catalana C1: Gramàtica, Sintaxi i Lèxic 5 Dins del grup de por que separat i sense titlla es distingeixen dos suposos: el valor de relatiu equivalent a por el cual / por la cual (El motivo por que luchamos) i el valor en què la preposició ve regida per un verb o nom seguit d'oració completiva (Tenía mucha preocupación por que todo saliera bien). COMPROVA-HO 4 Com s'ha d'escriure la forma a «Analicemos los [...] de la situación» en castellà? IDEES CLAU En català, 'que' s'utilitza sense preposició, mentre que 'què' s'aplica a coses amb preposició i 'qui' a persones. El possessiu castellà 'cuyo/a' es tradueix estrictament per 'del qual / de la qual / dels quals / de les quals'.

El mot 'perquè' junt s'empra per a la causa ('ja que'), la finalitat ('per tal que') i com a substantiu acompanyat d'article. L'interrogatiu català s'escriu sempre separat i amb accent obert: 'per què' (causa) i 'per a què' (finalitat). El castellà distingeix quatre formes: 'por qué' (interrogatiu), 'porque' (causal), 'porqué' (substantiu) i 'por que' (relatiu o preposició + conjunció). COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 5. Quan és obligatori emprar una coma davant del relatiu «el qual» en català? 6. Quina forma pren en català el relatiu circumstancial de lloc precedit de la preposició «en»? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 7.

Quina opció tradueix correctament l'oració castellana «El chico cuya madre conocemos»? 8. Identifica l'oració que conté un ús correcte del relatiu 'què' en català: El noi de qui mare coneixem. a) El noi la mare del qual coneixem. b) El noi que la mare coneixem. c) El noi doncs la mare coneixem. d) El cotxe què has comprat corre molt. a) La noia amb què parles és metgessa. b) El document a què et refereixes és vell. c) El noi què va venir ahir és alt. d) Apunts de Llengua Catalana C1: Gramàtica, Sintaxi i Lèxic 6 9. Quina és la forma adequada per expressar finalitat interrogativa en català? 10. En castellà, com s'escriu la forma subratllada a «No entiendo el [...] de tu enfado»?

2 Preposicions i locucions prepositives en català EN ACABAR SABRÀS Distingir les preposicions àtones, tòniques i compostes en català. Aplicar el canvi normatiu de «a» en «en» davant determinants començats per vocal. Evitar l'ús espuri de la preposició «a» davant del complement directe. Diferenciar els contextos d'ús de «per» i «per a» segons temps, agent o finalitat. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 11 Per què diem «He vist el teu cosí» sense preposició, però en canvi diem «Us han vist a vosaltres»? Classificació de les preposicions i locucions prepositives Les preposicions són mots invariables que fan d'enllaç entre un nucli sintàctic i el seu complement.

Segons la seva estructura i accentuació, es divideixen en tres categories essencials: Preposicions àtones: a, amb, de, en, per. Manquen d'accent prosòdic propi i s'uneixen fonèticament al mot següent. Preposicions tòniques: tenen accent propi. Inclouen formes com cap, contra, des, durant, entre, envers, fins, llevat, malgrat, mitjançant, segons, sense, sobre, sota, ultra i vers. Preposicions compostes: formades per la suma de dues preposicions simples, com ara per a, fins a, cap a, contra de, sobre de, sota de, des de. D'altra banda, les locucions prepositives són grups de mots fixats que actuen de manera unitària amb el mateix valor d'una preposició (per exemple, a partir de o per culpa de).

Per a què a) Per a que b) Perquè c) Per què d) por qué a) por que b) porqué c) porque d) Apunts de Llengua Catalana C1: Gramàtica, Sintaxi i Lèxic 7 ESQUEMA Classificació de les preposicions Locució Significat o matís Exemple d'ús a causa de, degut a, donat Motiu o causa d'un esdeveniment Degut al mal temps, no vam sortir. en comptes de, en lloc de Substitució d'un element per un altre Va venir el seu germà en comptes del meu. amb vista a Intenció, pensant en un objectiu futur Ho vaig fer amb vista a guanyar- me'ls. en vista de Tenint en compte els fets presents En vista de la situació, me n'he anat. en vistes de Localització visual (a les envistes de) Serem en vistes de la casa des del turó.

arran de Lloc immediat o circumstància que n'origina una altra Hi havia bosc arran de la casa. ERROR FREQÜENT Cal no confondre el règim d'introducció temàtica: la locució correcta és quant a (o pel que fa a, respecte a). La construcció *en quant a és un calc incorrecte del castellà que cal evitar en els exàmens de nivell C1. COMPROVA-HO 12 És correcta la frase «En quant a la teva proposta, la revisarem»? Per què? Règim de la preposició 'a' i absència davant del complement directe La preposició a s'utilitza principalment per expressar localització espacial (Aneu a casa, Són a la cuina) i divisions de la jornada (al matí, a la tarda, al vespre, a la nit).

Àtones Sense accent: a, amb, de, en, per Tòniques Amb accent: contra, sobre, sota, entre... Compostes Combinades: per a, cap a, fins a, des de... Apunts de Llengua Catalana C1: Gramàtica, Sintaxi i Lèxic 8 Tot i això, presenta una restricció fonètica i gràfica clau en l'expressió de lloc: davant de determinants que comencen per vocal (com un/a, aquest/a, aquell/a, algun/a), la preposició a es transforma sistemàticament en en: Llença-ho en un contenidor blau (i no pas *a un contenidor). L'hem trobat en una ferreteria.

Aquesta transformació en en també s'aplica obligatòriament quan el complement designa un lloc en sentit figurat o abstracte: Consulteu-ho en un diccionari, Té molta influència en l'àmbit polític. PER RECORDAR-HO Com a norma general, el complement directe (CD) no porta mai preposició a en català, a diferència del castellà. Només admet a davant de pronoms personals forts: Mira'ns a nosaltres, a tothom o a tots. COMPROVA-HO 13 Quina és la forma adequada de l'oració «Vaig veure a la teva germana a un parc»?

Usos de les preposicions 'en', 'amb' i 'de' La tria entre en i amb depèn del matís sintàctic que s'expressa: Temps determinat i durada: per assenyalar el temps que costa fer una acció s'usa en (T'ho faré en un moment, Fa els exàmens en un quart d'hora). Per indicar els anys es pot emprar l'any, en o el (en 2001, l'any 2001). Mitjà o sistema de locomoció: s'admeten tant en com amb (Venen en/amb metro, Vaig marxar en/amb el seu cotxe). Instrument i companyia: s'usa exclusivament amb (Talla'l amb un ganivet, Pensa amb sinceritat). Locucions adverbials i estats: predomina en (en general, en resum, en veu baixa, en dejú, estar en silenci).

Pel que fa a la preposició de, desenvolupa funcions estructurals essencials: COMPROVA-HO 14 Com s'ha d'escriure l'adreça urbana: «Plaça Salvador Espriu» o «Plaça de Salvador Espriu»? Noms de carrers o places: s'intercala obligatòriament (carrer de Balmes, passeig de Gaudí). 1 Funció partitiva: fa referència a quantitats o especificacions d'un conjunt (en vull dues de grogues, de cigrons, posi'm un quilo). 2 Infinitiu com a subjecte o CD de voluntat: els infinitius subjecte poden dur la preposició (Li agrada d'anar a passejar) i els CD de verbs com acordar, aconsellar, decidir o desitjar sovint l'admeten (Desitjava d'acabar de seguida).

3 Darrere de participis: introdueix l'element agent o relacional (És un artista respectat de tothom, va seguit de la gosseta). 4 Apunts de Llengua Catalana C1: Gramàtica, Sintaxi i Lèxic 9 Diferenciació sistemàtica entre 'per' i 'per a' La distinció entre per i per a genera nombroses vacil·lacions. La seva correcta aplicació es fonamenta en la temporalitat i la funció del complement: Funció / Significat Preposició Exemples il·lustratius Temps aproximat, mesos o èpoques per Per Nadal m'estaré a Blanes; Vindrem pel setembre. Termini fix o data límit en el futur per a Per a dissabte, ja ho haurem acabat. Complement agent (qui fa l'acció) per La polsera és feta per les nenes.

Destinatari o finalitat última per a La polsera és per a les nenes; per a càrrega i descàrrega. Aquesta oposició marca la diferència entre la causa o l'agent que produeix un fet (per) i la meta, l'ús o el destinatari cap al qual s'orienta una acció (per a). COMPROVA-HO 15 Quina diferència de significat hi ha entre «El pastís és fet per l'Anna» i «El pastís és per a l'Anna»? IDEES CLAU Les preposicions catalanes es classifiquen en àtones (sense accent propi), tòniques i compostes. La construcció temàtica correcta és «quant a»; la variant *«en quant a» és un calc no normatiu. Davant determinants indeterminats o que comencen per vocal, la preposició de lloc «a» passa obligatòriament a «en».

El complement directe no s'introdueix amb «a», llevat de determinats pronoms forts com «a nosaltres», «a tothom» o «a tots». La preposició «per» indica època aproximada o complement agent, mentre que «per a» marca un termini fix temporal o el destinatari final. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 16. Per quina raó s'escriu «Ho he comprat en una botiga» i no pas «a una botiga»? 17. En quins casos concrets pot portar «a» el complement directe en català? 18. Quina preposició expressa una data límit o fita temporal futura? Apunts de Llengua Catalana C1: Gramàtica, Sintaxi i Lèxic 10 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 19.

Com s'ha de redactar correctament la locució per encapçalar un tema concret? 20. Identifica l'opció que conté una preposició incorrecta davant del complement directe: 21. Quina frase expressa una època temporal aproximada i no pas un termini límit? 22. Tria l'oració que utilitza adequadament la preposició de lloc davant vocal: 3 Conjuncions, connectors i locucions adverbials EN ACABAR SABRÀS Distingir correctament els valors lògics de les conjuncions coordinants en textos formals. Evitar l'ús causal agramatical de «doncs» substituint-lo per connectors adequats. Diferenciar les grafies i significats de parells homòfons com «sinó/si no» i «pertot/per tot».

Aplicar la regla de coordinació completa dels adverbis en «-ment» en català. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 23 Per què una frase com «No vinc doncs estic cansat» és considerada un error greu en català normatiu? Conjuncions de coordinació Les conjuncions coordinants enllacen elements gramaticals equivalents sense establir dependència sintàctica. Segons el tipus de relació lògica, es classifiquen en diverses categories formals: Tipus Funció principal Formes representatives Copulatives Aporten suma o unió simple.

i, ni Com a quant la proposta a) En quant de la proposta b) Quant a la proposta c) En quant a la proposta d) Vam trobar al teu germà al carrer a) Vam convidar tots els veïns b) Ens van cridar a nosaltres primer c) Vam avisar a tothom de l'hora d) Arribaran cap a la ciutat per a sopar a) Tornarem a trobar-nos per Nadal b) Porta els deures fets per a dilluns c) L'informe estarà a punt per a demà d) Viu a un pis molt petit a) Ho va trobar a algun calaix b) Treballa en aquell taller antic c) Entrarem a aquesta sala ara d) Apunts de Llengua Catalana C1: Gramàtica, Sintaxi i Lèxic 11 Tipus Funció principal Formes representatives Disjuntives Indiquen alternativa o elecció entre elements.

o, o bé Distributives Reparteixen accions o relacionen termes alternatius correlatius. adés... adés, ara... ara, ja... ja, ni... ni, o... o, sia... sia, així... com, entre... i, el mateix... que, l'una... l'altra, mig... mig, no solament... sinó (que) Adversatives Expressen contraposició, contrast o objecció. però, sinó, sinó que, tanmateix, ans, mes, així i tot, amb tot, més aviat, per això, en canvi Consecutives (o il·latives) Introdueixen una conclusió o derivació natural. doncs, així, consegüentment, per tant, per consegüent, en conseqüència Continuatives Donen continuïtat al discurs o matisen allò dit.

així, la qual cosa, més ben dit, si es vol, millor, pitjor Aquestes relacions coordinatives s'organitzen visualment segons el seu valor lògic fonamental: ESQUEMA Classificació de les conjuncions coordinants COMPROVA-HO 24 Quina diferència funcional hi ha entre una conjunció distributiva com «adés... adés» i una de consecutiva com «consegüentment»? Copulatives Unió i addició simple (i, ni) Disjuntives Alternativa entre elements (o, o bé) Distributives Alternativa correlativa (adés...

adés) Adversatives Oposició o contrast (però, sinó) Consecutives Conseqüència o conclusió (doncs, per tant) Continuatives Continuïtat discursiva (així, més ben dit) Apunts de Llengua Catalana C1: Gramàtica, Sintaxi i Lèxic 12 Connectors problemàtics d'alta freqüència En el nivell C1, determinats enllaços presenten interferències greus degudes al calc del castellà o a confusions ortogràfiques. Ús estricte de «doncs» La conjunció «doncs» té un valor exclusivament consecutiu o il·latiu. Equival a per tant o en conseqüència. Mai no pot assumir una funció causal per a justificar una acció. ERROR FREQÜENT És del tot incorrecte utilitzar doncs com a conjunció causal en lloc de perquè o ja que.

Per exemple, és agramatical dir No sortirem doncs plou; la forma genuïna i normativa és No sortirem perquè plou o bé la formulació consecutiva: Plou? Doncs no sortim (on doncs equival a per tant). Per aprofundir en les causals, vegeu «Oracions de relatiu i homòfons «perquè» en català i castellà». Oposició entre «sinó» i «si no» La seqüenciació gràfica depèn de la funció sintàctica dels seus components: «Sinó» és una conjunció adversativa que introdueix una esmena o correcció respecte a un element negat previ (no volia cafè, sinó te; no solament estudia, sinó que treballa). «Si no» és la unió de la conjunció condicional si i la partícula negativa no (si no plou, anirem al bosc).

Contrast entre «tanmateix» i «així mateix» Cal distingir el matís concessiu o opositiu del valor sumatiu: «Tanmateix» expressa oposició, contrast o concessió; és sinònim de no obstant això o amb tot. «Així mateix» té un caràcter purament additiu; equival a a més a més o també. En castellà, una distinció formal paral·lela es dona entre aún (amb accent diacrític quan equival a todavía) i aun (àton quan equival a hasta, incluso o también). COMPROVA-HO 25 És correcta l'oració «No vindrà a la reunió doncs està malalt»? Com s'ha de corregir?

Adverbis i locucions: distinció gràfica de lloc Determinades locucions i adverbis presenten grafies juntes o separades que alteren completament el seu contingut semàntic: Forma aglutinada Significat Forma separada Significat pertot A tot arreu (Trobava bolets pertot). per tot Per cadascuna de les coses (Es queixa per tot). Apunts de Llengua Catalana C1: Gramàtica, Sintaxi i Lèxic 13 Forma aglutinada Significat Forma separada Significat enlloc A cap lloc (No l'he vist enlloc). en lloc (de) En comptes de (Va parlar la Maria en lloc de la Júlia). enlaire Cap amunt (Va tirar la pilota enlaire). en l'aire Dalt del cel, suspès (L'ocell vola en l'aire).

ESQUEMA Distincions formals d'adverbis i locucions de lloc COMPROVA-HO 26 Quin significat té «en lloc de» en l'oració «Prendré aigua en lloc de vi»? Repertori de locucions temporals, modals i quantitatives L'expressió formal en el nivell C1 requereix el domini de locucions genuïnes i el respecte a la fixació ortogràfica d'elements temporals com aleshores, tothora (o tostemps, 'sempre') i abans-d'ahir (amb guionet i apòstrof). Locucions temporals genuïnes anit: la nit passada. dejorn: de bon matí. adés / suara: ara mateix, fa molt poc temps. adesiara: de tant en tant. tost: prompte, aviat. a punta de dia: a l'alba, en començar el dia. entrada de fosc: al vespre, quan se'n va el sol.

Locucions i adverbis de manera Pel que fa a l'ortografia, destaca l'adverbi exprés (amb accent obert). Pel que fa a les expressions precises: Espai total o distributiu Contrast pertot vs. per tot pertot A tot arreu per tot Per cadascuna de les coses Ubicació o substitució Contrast enlloc vs. en lloc enlloc A cap lloc en lloc (de) En comptes de Apunts de Llengua Catalana C1: Gramàtica, Sintaxi i Lèxic 14 ensems: alhora, juntament. endebades: inútilment, en va. àdhuc: fins i tot. a bell ull: a simple vista. a balquena / a dojo / a orri: amb gran abundància. en renou: en desordre. a gratcient: deliberadament, intencionadament. a dreta llei: actuant amb justícia i rigor.

de franc: gratuït, sense cost. a mans besades / a pler: amb molt de gust, de bona gana. Adverbis i locucions de quantitat Destaquen locucions com ultra mesura ('excessivament'), bé prou ('suficient') o qui-lo-sap ('molt'). Així mateix, cal distingir la polaritat de gens (amb el sentit de gens ni mica: No m'ha agradat gens) enfront de res (que equival a cap cosa: No m'ha costat res). D'altra banda, els quantificadors massa, força i prou es mantenen invariables quan acompanyen un substantiu (Tinc massa feines per fer).

Coordinació d'adverbis en «-ment» En la formació d'adverbis derivats a partir de l'adjectiu femení més el sufix -ment (com ara ràpidament), la norma catalana difereix radicalment del castellà quan apareixen dos elements coordinats: PER RECORDAR-HO En català cal repetir el sufix «-ment» en tots els adverbis coordinats: ràpidament i decididament. En canvi, el castellà suprimeix el sufix en el primer terme: rápida y decididamente. IDEES CLAU La conjunció «doncs» té una funció estrictament consecutiva (equivalent a «per tant») i mai no s'ha d'emprar amb caràcter causal. Cal distingir ortogràficament «sinó» (adversativa de correcció) de «si no» (condicional seguida de negació).

El connector «tanmateix» denota oposició o concessió, mentre que «així mateix» indica suma o addició. Els parells «pertot» / «per tot», «enlloc» / «en lloc» i «enlaire» / «en l'aire» presenten significats completament diferents segons s'escriguin junts o separats. Quan es coordinen dos o més adverbis acabats en «-ment», el català exigeix mantenir el sufix complet en cadascun d'ells. Apunts de Llengua Catalana C1: Gramàtica, Sintaxi i Lèxic 15 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 27. Per què és incorrecte escriure «Vam fer tard doncs no sonava l'alarma»? 28. Quina diferència de significat hi ha entre «Trobava papers pertot» i «Es queixa per tot»? 29.

Com s'ha de traduir al català l'expressió castellana «actuó clara y decididamente»? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 30. Quin valor sintàctic té la conjunció «doncs» en català normatiu? 31. Com s'expressa en català l'addició d'un element nou al discurs? 32. Quina opció conté la locució temporal que significa «la nit passada»? 33. Com s'han d'enllaçar dos adverbis en «-ment» coordinats? 4 Pronoms febles i fonètica vocàlica EN ACABAR SABRÀS Distinguir els valors vocàlics, semivocàlics i consonàntics de la 'i' i la 'u'. Aplicar correctament l'apòstrof i el guionet en la posició proclítica i enclítica.

Pronominalitzar amb precisió el Complement Directe, el Complement Indirecte i l'atribut. Formar correctament les combinacions binàries normatives amb el datiu 'li'. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 34 Per què no podem dir *li'l dona si volem dir que lliura un paquet a algú?

Consecutiu a) Causal b) Adversatiu c) Condicional d) Endebades a) Tanmateix b) Així mateix c) Sinó que d) Tost a) Dejorn b) Anit c) Adés d) Focalitzant només el primer adjectiu a) Ometent el sufix del primer adverbi b) Mantenint el sufix en tots dos c) Ometent el sufix del segon adverbi d) Apunts de Llengua Catalana C1: Gramàtica, Sintaxi i Lèxic 16 Fonètica vocàlica: l'articulació de la 'i' i la 'u' Les vocals tancades 'i' i 'u' tenen un comportament flexible en el sistema fonètic català. Segons la posició dins la síl·laba i el context fònic adjacent, poden exercir funcions diferents com a vocal plena, semivocal, semiconsonant o consonant.

Funció Descripció i context sil·làbic Exemples Vocal nucli Constitueix el centre d'intensitat de la síl·laba de manera aïllada o envoltada de consonants. pis, cul Semivocal Apareix després d'una vocal nuclear en els diftongs decreixents (vocal plena + i/u). paraigües, cauen Semiconsonant Precedeix una vocal en els diftongs creixents (grups gu/qu + vocal). qüestió, quatre Consonant Actua com a so consonàntic fricatiu o aproximant entre vocals o a principi absolut de mot. noia, iode, ianqui Aquesta flexibilitat fonètica és rellevant en contacte amb clítics: quan un verb acaba en diftong decreixent, la semivocal final condiciona l'enllaç amb les formes pronominals reduïdes.

COMPROVA-HO 35 Quina funció fan la 'i' i la 'u' dins els grups decreixents com 'paraigües' o 'cauen'? Morfologia i sintaxi dels pronoms febles Mentre que els pronoms forts (jo, tu, ell/ella, nosaltres, vosaltres, ells/elles, si) actuen habitualment com a subjecte o terme preposicional, els pronoms febles són partícules àtones lligades al verb que representen els complements verbals. La col·locació respecte del verb respon a regles sintàctiques estrictes: Posició proclítica (davant del verb): És la norma general amb formes verbals finites (em pentino). Posició enclítica (darrere del verb): Obligatòria de manera directa amb l'infinitiu, el gerundi i l'imperatiu.

Darrere del verb s'enllacen mitjançant apòstrof o guionet. Perífrasis verbals: Els febles presenten mobilitat; es poden avançar davant de tot el bloc verbal o bé posposar al darrer element (infinitiu o gerundi). Persona / Tipus Darrere vocal (b) Darrere consonant (a) Davant consonant (c) Davant vocal/h (d) 1a singular 'm -me em m' 2a singular 't -te et t' 3a reflexiva 's -se es / se s' 1a plural 'ns -nos ens ens Apunts de Llengua Catalana C1: Gramàtica, Sintaxi i Lèxic 17 Persona / Tipus Darrere vocal (b) Darrere consonant (a) Davant consonant (c) Davant vocal/h (d) 2a plural us -vos us us 3a CI (sing.) -li -li li li 3a CD masc. sing. 'l -lo el l' 3a CD fem. sing.

-la -la la l' / la 3a CD/CI masc. pl. 'ls -los els els 3a CD fem. pl. -les -les les les Neutre -ho -ho ho ho Partitiu/genitiu 'n -ne en n' Locatiu/modal -hi -hi hi hi Quan s'aplica l'apòstrof entre dos pronoms o entre pronom i verb, la norma ortogràfica fonamental fixa que l'apòstrof se situa tan a la dreta com sigui possible (per exemple, dona'ns-hi com a excepció gràfica enclítica enfront de construccions proclítiques regulars). COMPROVA-HO 36 On s'ha de col·locar el pronom feble en combinació amb un infinitiu, un gerundi o un imperatiu?

Substitució del Complement Directe (CD) La pronominalització del Complement Directe varia segons la seva determinació gramatical: Determinat: Quan el sintagma porta article determinat o demostratiu (el, la, els, les), se substitueix per les formes d'acusatiu corresponents al gènere i nombre: el, la, els, les. EXEMPLE El nen comprarà el cotxet El nen el comprarà. Indeterminat: Quan el sintagma nominal no porta article determinat ni demostratiu, es pronominalitza amb en. EXEMPLE El nen compra pa El nen en compra.

Apunts de Llengua Catalana C1: Gramàtica, Sintaxi i Lèxic 18 Neutre: Si el complement està format per demostratius neutres (això, allò) o per una oració subordinada introduïda per la conjunció que, es redueix a ho. EXEMPLE Ella diu això Ella ho diu. Substitució del Complement Indirecte (CI) i combinacions El complement indirecte s'introdueix generalment per la preposició a (o per a) i adopta les formes de datiu: Singular: li (vàlid tant per a masculí com per a femení). Plural: els (invariable per a masculí i femení).

En combinar el Complement Indirecte de tercera persona singular (li) amb un Complement Directe determinat de tercera persona, es produeix una transformació sistemàtica per evitar combinacions impròpies: li es transmuta en hi, i l'ordre passa a ser CD + CI.

PROCÉS Transformació del datiu singular en combinació 1 Detecció de components CI singular (li) + CD determinat (el/la/els/les) 2 Transmutació fonètica El datiu 'li' es converteix en 'hi' 3 Reordenació i enllaç CD s'anteposa al datiu transformat 4 Resultat normatiu Generació de l'hi, la hi, els hi, les hi Combinació subjacent Forma normativa resultant Exemple pronominal li + el l'hi Dona el llibre al professor L'hi dona li + la la hi Porta la clau al porter La hi porta li + els els hi Torna els apunts al company Els hi torna li + les les hi Entrega les cartes a la veïna Les hi entrega li + en li'n Dona pa al gos Li'n dona el + en / la + en l'en / la'n Treu el nen del parc L'en treu ERROR FREQÜENT En l'estàndard formal és absolutament incorrecte utilitzar estructures calcades de l'analogia pronominal castellana com *li'l, *li la, *li'ls o *li les.

La forma li s'ha de transformar obligatòriament en hi (l'hi, la hi, els hi, les hi). Apunts de Llengua Catalana C1: Gramàtica, Sintaxi i Lèxic 19 Substitució de l'atribut en verbs copulatius Amb els verbs copulatius (ser, estar, semblar, esdevenir, aparentar), el sintagma que fa la funció d'atribut es pronominalitza segons el seu grau de determinació o partició: Atribut determinat: Introdueix un article determinat o demostratiu que identifica de forma concreta el subjecte. Se substitueix per el, la, els, les. EXEMPLE En Joan és el metge En Joan l'és. Atribut indeterminat: Sense article determinat ni demostratiu, expressant una qualitat pura o professió no particularitzada.

Se substitueix per en. EXEMPLE La Joana és metgesa La Joana n'és. Atribut partitiu: Quan expressa la pertinença a un conjunt o col·lectiu definit. També se substitueix pel pronom feble en. EXEMPLE Aquelles noies són alumnes de Blanquerna Aquelles noies en són, de Blanquerna. COMPROVA-HO 37 Quina diferència hi ha entre pronominalitzar «En Joan és el metge» i «En Joan és metge»? IDEES CLAU Les grafies 'i' i 'u' actuen com a semivocals en diftongs decreixents, semiconsonants en diftongs creixents i consonants quan van acompanyades de vocal. Els pronoms febles són proclítics davant del verb i enclítics obligatòriament darrere d'infinitius, gerundis i imperatius.

L'apòstrof entre dos pronoms febles o entre clític i verb es col·loca sempre tan a la dreta com sigui possible. El CD determinat es pronominalitza amb el/la/els/les, l'indeterminat amb 'en' i el contingut oracional o neutre amb 'ho'. La fusió del CI de tercera persona 'li' amb un CD determinat dona lloc a les formes canòniques 'l'hi', 'la hi', 'els hi' i 'les hi'. L'atribut copulatiu determinat es redueix a el/la/els/les, mentre que l'indeterminat i el partitiu es pronominalitzen amb 'en'. Apunts de Llengua Catalana C1: Gramàtica, Sintaxi i Lèxic 20 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 38. Com es resol normativament la substitució conjunta de «Dona la llibreta a la nena»? 39.

Quin pronom substitueix l'atribut a «Aquest home és mestre» i per què? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 40. Quin paper fonètic fa la 'i' a la paraula 'paraigües'? 41. Quina posició han d'adoptar els febles amb infinitiu, gerundi o imperatiu? 42. Com es pronominalitza normativament «Va donar les claus al veí»? 43. Quina és la pronominalització de «La Paula diu que vindrà demà»? 5 Morfologia verbal, frases fetes i precisió lèxica EN ACABAR SABRÀS Distingir l'estructura dels temps simples, compostos i del perifràstic de passat. Dominar el significat precís de les locucions i frases fetes amb parts del cos.

Diferenciar els parells de verbs fàcilment confusibles com baixar/abaixar i recolzar/donar suport. Corregir barbarismes, interferències lèxiques i prefixacions errònies d'origen castellà. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 44 Per què no podem dir en català que un diputat 'recolza una proposta de llei'?

Semiconsonant de diftong creixent a) Semivocal de diftong decreixent b) Consonant fricativa sonora c) Vocal nucli de síl·laba d) Sempre enclítica, darrere del verb a) Intercalada a l'arrel verbal b) Lliure segons l'estil de l'emissor c) Sempre proclítica, davant del verb d) Va donar-se-les a) Va donar-li-les b) Les hi va donar c) Li les va donar d) La Paula en diu a) La Paula ho diu b) La Paula la diu c) La Paula li diu d) Apunts de Llengua Catalana C1: Gramàtica, Sintaxi i Lèxic 21 Morfologia verbal: estructura, conjugacions i formes perifràstiques El verb constitueix el nucli indispensable del sintagma verbal. Sense un verb conjugat no existeix oració completa.

Morfològicament, tota forma verbal es compon d'una base lèxica comuna denominada lexema o arrel, acompanyada dels morfemes flexius que aporten la informació gramatical de persona, nombre, temps i mode. El sistema verbal català s'articula en tres conjugacions principals segons la terminació del seu infinitiu: Primera conjugació: verbs acabats en -ar (com cantar). Segona conjugació: verbs acabats en -er o -re (com batre, perdre o témer). Tercera conjugació: verbs acabats en -ir (com sentir o servir).

Pel que fa al mode, l'indicatiu situa l'acció en el terreny dels fets reals i objectius (canto); el subjuntiu expressa desitjos, ordres negatives o hipòtesis (canti); i l'imperatiu transmet mandats directes o precs (canta). Quant a la temporalitat de passat, cal distingir els temps simples dels compostos i dels perifràstics. El pretèrit imperfet indica una acció passada inacabada o en desenvolupament (cantava), mentre que les accions passades puntuals o acabades s'expressen mitjançant formes compostes amb l'auxiliar haver (he cantat, havia cantat) o mitjançant el perifràstic.

DEFINICIÓ El pretèrit perifràstic és la construcció temporal genuïna del català formada pel present d'indicatiu del verb auxiliar anar seguit de l'infinitiu del verb principal (com va cantar), emprada per denotar fets passats puntuals. COMPROVA-HO 45 Quina diferència funcional existeix entre l'ús del pretèrit imperfet i el pretèrit perifràstic? Frases fetes corporals: dits, mans i ulls Les expressions fixades o frases fetes reflecteixen imatges corporals per transmetre significats figurats precisos. L'ús d'aquests girs idiomàtics és fonamental per demostrar domini del registre formal i col·loquial genuí.

Element corporal Locució o frase feta Significat precís Dits Mossegar-se els dits Penedir-se profundament d'una acció o decisió presa. Picar als dits Castigar o reprendre algú per una mala actuació. Untar els dits Subornar algú amb diners o favors il·lícits. Tenir el dit ficat a l'ull Sentir o manifestar animadversió i antipatia envers una persona. Apunts de Llengua Catalana C1: Gramàtica, Sintaxi i Lèxic 22 Element corporal Locució o frase feta Significat precís Mans Parar la mà Demanar diners o cobrar. A mans besades Acceptar o rebre quelcom amb molt de gust i satisfacció. Donar la darrera mà Estar a punt d'enllestir o acabar definitivament una tasca.

En bones mans A cura o sota la custòdia d'una persona diligent i competent. Anar-se'n la mà Excedir-se en una quantitat, gest o mesura. Fer mans i mànigues Esforçar-se al màxim per assolir un objectiu difícil. Estar a les mans Dependre directament d'algú o d'una decisió aliena. Arribar o venir a les mans Esbatussar-se, barallar-se físicament o anar a cops. Tenir la mà trencada Tenir molta pràctica, traça o habilitat en una matèria. Rentar-se'n les mans Desentendre's d'un problema o defugir una responsabilitat. Ulls No veure-hi de cap ull Estar immensament content, entusiasmat o cegat per l'alegria. D'un cop d'ull Amb una mirada ràpida; de manera fugaç i veloç.

Fer els ulls grossos Deixar passar una falta sense castigar-la ni intervenir. Fer uns ulls com unes taronges Obrir molt els ulls a causa de la sorpresa o l'estupor. Tenir cara i ulls Tenir seny, ordre, formalitat i una aparença adequada. PER RECORDAR-HO Recorda altres dues fórmules amb mans molt usuals: posar-hi les mans al foc (assegurar plenament la veracitat d'una cosa o conducta) i tenir la mà foradada (tenir el costum malgastador de malbaratar els diners). COMPROVA-HO 46 Quina frase feta amb el mot «mà» descriu l'habilitat adquirida mitjançant l'experiència reiterada?

Apunts de Llengua Catalana C1: Gramàtica, Sintaxi i Lèxic 23 Precisió lèxica: parònims, falsos afins i discriminació de verbs La llengua catalana distingeix amb exactitud mots que presenten formes o arrels semblants però significats clarament diferenciats. ESQUEMA Distinció de parònims corporals i marins Terme normatiu A Significat Terme normatiu B Significat Pla Terreny extens sense desnivells destacables. Plànol / Planell Plànol: dibuix a escala d'una construcció o terreny. Planell: indret elevat i pla. Confús Adjectiu que descriu quelcom fosc, imprecís o poc clar. Confós Participi del verb confondre (desorientat o equivocat).

Fons Substantiu: part inferior o interior d'una cavitat o recipient. Fondo Adjectiu o adverbi equivalent a 'pregon' o 'profundament'. Deport Recreació, esbarjo o diversió no física a l'aire lliure. Esport Activitat física d'exercici, exhibició o competició reglada. Soterrani Substantiu que designa el recinte construït sota el carrer. Subterrani Adjectiu que indica que una cosa se situa sota terra. Orgue Instrument musical de tubs i teclat. Òrgan Estructura anatòmica o unitat funcional d'una entitat. Senyalar Posar una marca o senyal físic sobre una cosa. Assenyalar Indicar, mostrar amb el dit, fixar o determinar. Anomenar Mencionar, citar o donar nom a algú o quelcom.

Nomenar Designar algú oficialment per exercir un càrrec o funció. Mots homòfons o parònims Termes fàcilment confusibles en català Múscul Òrgan contràctil del cos Muscle Part del cos: l'espatlla Musclo Mol·lusc comestible de roca Apunts de Llengua Catalana C1: Gramàtica, Sintaxi i Lèxic 24 Diferenciació semàntica de parells verbals crítics Nombrosos verbs catalans es confonen habitualment per interferència de categories úniques en altres llengües: Baixar / Abaixar: abaixar és un verb estrictament transitiu que indica reduir el nivell, grau, intensitat o preu d'alguna cosa (abaixar els preus, abaixar la mirada, abaixar el volum).

En canvi, baixar expressa el desplaçament físic d'un objecte o individu de dalt a baix, tant de forma transitiva com intransitiva. Recolzar / Donar suport: el verb recolzar significa físicament descansar el pes corporal o material damunt una base o suport (recolzar el braç a la barana). Quan es tracta d'advocar per algú, defensar un projecte o prestar auxili moral o polític, la locució correcta és donar suport. Desar / Guardar / Endreçar: desar consisteix a posar un objecte en un lloc segur o reservat per conservar-lo de manera estable; guardar té el valor de protegir, vigilar o tenir cura d'algú o d'una cosa; endreçar s'aplica exclusivament a posar ordre i deixar net un espai físic.

Tastar / Provar / Emprovar: tastar implica ingerir una petita porció de menjar o beguda per conèixer-ne el gust; provar significa experimentar qualitats o justificar arguments; emprovar s'utilitza quan ens posem una peça de roba per verificar-ne la mida. Assecar / Eixugar: assecar és fer perdre la humitat interna o ambiental fins que quedi sec; eixugar implica llevar l'aigua superficial d'un cos moll mitjançant fregament o absorció (com una tovallola). Aturar / Parar: aturar consisteix a detenir la marxa d'un moviment en curs; parar fa referència a immobilitzar o deixar de funcionar un mecanisme o oferir una posició receptiva (com parar la mà).

Doblar / Doblegar: doblar fa referència a fer doble o duplicar; doblegar consisteix a formar plecs sobre una superfície dúctil. ERROR FREQÜENT És un calc incorrecte utilitzar recolzar en sentit ideològic (*recolzar una llei). Cal utilitzar sempre donar suport a una llei. Així mateix, mai s'ha d'emprar *baixar els preus quan es parla de reducció de quantitat, sinó abaixar els preus. COMPROVA-HO 47 Quina és la forma verbal adequada per expressar la disminució del so de la televisió? Substantius afins, interferències i calcs lèxics corregits La tria exacta de substantius i l'eliminació sistemàtica de barbarismes garanteixen la qualitat i l'adequació del text formal.

Forma correcta Definició i distinció exacta Forma incorrecta o distinció correlativa Múscul Òrgan fibrós contràctil del cos humà o animal. Muscle (part anatòmica: l'espatlla) / Musclo (mol·lusc marí). Apunts de Llengua Catalana C1: Gramàtica, Sintaxi i Lèxic 25 Forma correcta Definició i distinció exacta Forma incorrecta o distinció correlativa Runa Residus, fragments de maons i enderrocs d'una obra. Ruïna (decadència econòmica o edifici històric derruït). Feina Ocupació o tasca concreta que es duu a terme. Treball (esforç continuat necessari per desenvolupar una activitat). Caixa Recipient gran rectangular de fusta amb fons i tapa fixats.

Capsa (recipient petit i lleuger de cartó o llauna amb tapa mòbil). Nombre Concepte de quantitat abstracta o categoria morfològica. Número (xifra assignada a un element en una sèrie ordenada: pis, carrer). Adreça Indicació del domicili d'algú o destí informàtic de dades. Direcció (costat o sentit cap al qual s'orienta un moviment). Medicina Fàrmac o substància curativa emprada en l'estàndard. Medecina (ciència mèdica general o variant de registre col·loquial). Supressió del prefix a- protètic Determinats mots que en castellà incorporen el prefix protètic a- en català en prescindeixen rigorosament: Duana (mai *aduana). Taüt (mai *ataúd). Travessar (mai *atravesar).

Condicionat (i no pas *acondicionado). ESQUEMA Calcs del castellà sense prefix protètic a- Barbarismes i calcs estructurals freqüents Forma genuïna en català Forma errònia (barbarisme o calc) Explicació o context d'ús Revetlla *Barbena Festa popular nocturna a l'aire lliure. Mots sense prefix a- Formes normatives en català Duana En castellà: aduana Taüt En castellà: ataúd Travessar En castellà: atravesar Apunts de Llengua Catalana C1: Gramàtica, Sintaxi i Lèxic 26 Forma genuïna en català Forma errònia (barbarisme o calc) Explicació o context d'ús El sol ens toca *El sol ens dona El sol projecta la seva claror o escalfor directament.

Engegar la ràdio *Posar la ràdio Activar o connectar un aparell receptor o emissor. La gallina pon ous *La gallina posa ous Verb pondre (dipositar l'ou fora del cos). Adonar-se (d'alguna cosa) *Donar-se compte Construcció pronominal genuïna de percepció. Estavellar-se *Estrellar-se Xocar violentament trencant-se a trossos. Reflectir *Reflexar Retornar la llum o una imatge especular. Jo cabo (verb cabre) *Jo quepo Primera persona del present d'indicatiu. Esporgar *Exporgar Netejar d'allò superflu o tallar branques. Sostreure *Substreure Prendre furtivament o restar una quantitat.

Precisió de parells lèxics i antònims formals En el registre formal és imprescindible seleccionar els termes sense incórrer en confusions paronímiques: Al·ludir / Eludir: al·ludir significa esmentar o fer referència; eludir té el sentit d'obviar, esquivar o evitar. Asèptic / Escèptic: asèptic fa referència a allò desinfectat i net de gèrmens; escèptic descriu la persona incrèdula o que dubta. Perjudici / Prejudici: perjudici equival a un dany material o moral; prejudici és un judici preconcebut sense fonament. Excepció / Accepció: excepció és allò que s'aparta de la norma comuna; accepció és cadascun dels sentits d'un mot.

Evocar / Abocar: evocar és recordar o portar a la memòria; abocar significa vessar un líquid d'un recipient a l'altre. Antònims exactes de nivell C1: l'oposat a estar sec és greixat (no pas *engrassat); l'antònim d'units és escampats (evitant el calc *desperdigats); l'antònim de polida és desmanegada (no pas *desgarbada); i el terme contrari a elegant és xaró o xavacà. COMPROVA-HO 48 Quin és el terme correcte per designar les pedres i restes procedents d'un enderroc d'obra? Apunts de Llengua Catalana C1: Gramàtica, Sintaxi i Lèxic 27 IDEES CLAU El pretèrit perifràstic es construeix en català amb el present d'indicatiu del verb auxiliar anar seguit de l'infinitiu.

El verb transitiu abaixar s'utilitza per fer descendir nivells, graus o preus, mentre que baixar expressa desplaçament físic. Recolzar és estrictament mecànic o físic, mentre que l'ajuda o suport moral i argumental s'expressa sempre amb donar suport. L'anatomia distingeix entre el múscul (teixit contràctil) i el muscle (l'espatlla), mentre que el musclo és exclusivament el mol·lusc marí. Els residus d'obres i construccions s'anomenen runa, mentre que ruïna denota enfonsament històric o ruïna econòmica. Determinats substantius i verbs catalans com duana, taüt o travessar no incorporen el prefix protètic a- del castellà. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 49.

Com es distingeix morfològicament i funcionalment el parònim 'confús' de 'confós'? 50. En quina situació s'ha d'emprar el verb 'desar' en lloc de 'guardar' o 'endreçar'? 51. Quina diferència semàntica s'estableix entre els termes 'adreça' i 'direcció'? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 52. Quin verb expressa correctament la reducció de les tarifes o quotes d'un servei? 53. Què significa de manera exacta l'expressió idiomàtica «parar la mà»? 54. Quina de les següents paraules conté un calc incorrecte per addició del prefix a-? 55. Quin és l'antònim formal precís d'«estar sec» referit a una maquinària o greix?

Abaixar-se a) Baixar b) Descendir c) Abaixar d) Saludar formalment a) Negar l'ajuda b) Aturar una baralla c) Demanar diners o cobrar d) Taüt a) Duana b) Travessar c) Aduana d) Humit a) Greixat b) Engrassat c) Desperdigat d) Apunts de Llengua Catalana C1: Gramàtica, Sintaxi i Lèxic 28 6 Resum per repassar Pronoms relatius i homòfons «perquè» Concepte Què és i com s'utilitza que Relatiu invariable àton per a subjecte o complement directe, sense preposició, amb antecedent de persona o cosa. qui Relatiu invariable per a persones precedit sempre de preposició. què Relatiu tònic per a coses introduït per preposició feble (a, amb, de, en). on Relatiu de lloc equivalent a «en què» o «en el qual».

el qual, la qual... Forma composta variable que exigeix coma prèvia en oracions explicatives sense preposició i tradueix el castellà «cuyo». perquè Grafia junta emprada com a conjunció causal («ja que»), final («per tal que») o com a substantiu masculí amb article («el motiu»). per què / per a què Grafies separades amb accent obert per a interrogatius de causa («per quina raó») i finalitat («amb quina finalitat»), o preposició + relatiu. Preposicions i règim sintàctic Concepte Què és i com s'utilitza Canvi de «a» per «en» Transformació obligatòria de la preposició de lloc davant determinants que comencen per vocal (un, aquest, algun) o llocs figurats.

«A» davant de complement directe Construcció no admesa en català, llevat de pronoms personals forts («a nosaltres») o quantificadors com «a tothom» i «a tots». per / per a «Per» expressa complement agent o temps aproximat; «per a» assenyala data límit futura, destinatari o finalitat. quant a Locució prepositiva correcta per introduir un tema; la forma *«en quant a» és un calc agramatical. en / amb «En» indica durada, temps que es triga i locucions modals; «amb» expressa instrument, companyia i manera. de Preposició obligatòria en noms de vies públiques, en construccions partitives i darrere de certs participis.

Apunts de Llengua Catalana C1: Gramàtica, Sintaxi i Lèxic 29 Conjuncions i locucions adverbials Concepte Què és i com s'utilitza doncs Conjunció estrictament consecutiva o il·lativa («per tant»); mai no es pot emprar amb valor causal. sinó / si no «Sinó» és conjunció adversativa de correcció; «si no» és la unió de condicional i negació. tanmateix / així mateix «Tanmateix» expressa oposició o concessió; «així mateix» indica addició o suma («a més a més»). pertot / per tot «Pertot» és adverbi de lloc («a tot arreu»); «per tot» indica distribució («per cadascuna de les coses»). enlloc / en lloc (de) «Enlloc» expressa absència de lloc («a cap lloc»); «en lloc de» significa «en comptes de».

Adverbis en «-ment» coordinats Regla que obliga a repetir el sufix complet en tots els membres coordinats («ràpidament i decididament»). Pronoms febles Concepte Què és i com s'utilitza Posició del feble Proclític davant de formes finites; enclític obligatori darrere d'infinitiu, gerundi i imperatiu (amb guionet o apòstrof). CD determinat / indeterminat / neutre El determinat es pronominalitza per el/la/els/les; l'indeterminat per «en»; i el neutre o oracional per «ho». Combinació «li» + CD determinat El datiu singular «li» es transforma sempre en «hi» i se situa darrere del CD: «l'hi», «la hi», «els hi», «les hi».

Atribut copulatiu Es pronominalitza per el/la/els/les si és determinat, per «en» si és indeterminat o partitiu, i per «ho» en la resta de casos. Precisió lèxica i correcció de barbarismes Concepte Què és i com s'utilitza abaixar vs. baixar «Abaixar» és transitiu i indica fer minvar preus, intensitat o nivells; «baixar» expressa canvi de lloc físic cap avall. donar suport vs. recolzar «Recolzar» només té sentit físic de descans del pes; l'ajuda moral, política o argumental s'expressa amb «donar suport». múscul / muscle / musclo «Múscul» és l'òrgan fibrós, «muscle» és l'espatlla i «musclo» és el mol·lusc bivalve marí.

Apunts de Llengua Catalana C1: Gramàtica, Sintaxi i Lèxic 30 Concepte Què és i com s'utilitza runa vs. ruïna «Runa» designa les deixalles d'obres i enderrocs; «ruïna» indica decadència o edifici històric malmès. Mots sense «a-» protètica Vocables que en català rebutgen el prefix del castellà: «duana», «taüt», «travessar» i «condicionat». Correcció de barbarismes comuns Ús genuí de «revetlla» (*barbena), «el sol ens toca» (*ens dona), «engegar» (*posar la ràdio) i «pon ous» (*posa ous). Apunts de Llengua Catalana C1: Gramàtica, Sintaxi i Lèxic 31 Solucions de les preguntes de repàs 1.

Perquè introdueix una oració interrogativa indirecta, la qual requereix sempre la forma tònica separada i amb accent obert: «per què». 2. Es tradueix per «L'autor el llibre del qual vaig llegir», substituint el possessiu castellà per la concordança analítica amb «del qual». 3. «Per què» separat expressa una interrogació indirecta («per quina raó»), mentre que «perquè» aglutinat introdueix la causa real de l'acció («ja que»). 4. S'ha d'escriure «porqués», ja que actua com a substantiu plural precedit per un determinant article. 5. És preceptiu posar coma quan encapçala una oració de relatiu explicativa exercint el paper de subjecte o de complement directe. 6.

Pot adoptar la forma simple «on» o bé les variants preposicionals «en què» o «en el qual». 7. b) El noi la mare del qual coneixem.. El relatiu possessiu 'cuyo' s'ha de substituir sempre per 'del qual' o les seves variants de gènere i nombre. 8. c) El document a què et refereixes és vell.. El pronom 'què' requereix preposició i té antecedent inanimat (cosa), com en 'a què'. 9. a) Per a què. La interrogació de finalitat ('para qué') s'escriu en català 'per a què', amb accent obert i separada. 10. c) porqué. Quan equival a un substantiu que significa motiu o raó i porta article, s'escriu junt i amb titlla: 'porqué'. 11.

Perquè en català el complement directe generalment no s'introdueix amb preposició, tret que sigui un pronom personal fort com «nosaltres» o «vosaltres». 12. No, és incorrecta perquè la forma normativa és «quant a» sense la preposició «en» davant. La frase correcta és «Quant a la teva proposta, la revisarem». 13. La forma correcta és «Vaig veure la teva germana en un parc», eliminant la preposició davant del CD («la teva germana») i canviant «a» per «en» davant l'indeterminat «un». 14. S'ha d'escriure «Plaça de Salvador Espriu», ja que els noms de vies i places públiques exigeixen l'enllaç amb la preposició «de». 15.

En el primer cas, «per l'Anna» expressa complement agent (l'Anna ha cuinat el pastís). En el segon cas, «per a l'Anna» expressa la destinatària que el rebrà. 16. Perquè en l'expressió de lloc la preposició «a» es transforma obligatòriament en «en» quan va davant de determinants que comencen per vocal, com l'indefinit «un/una». 17. Únicament de manera excepcional davant de pronoms personals forts («a nosaltres», «a vosaltres») i dels quantificadors «a tothom» i «a tots». 18. La preposició composta «per a» (per exemple, «Ho tindrem a punt per a divendres»). 19. c) Quant a la proposta. La normativa catalana rebutja frontalment *en quant a i exigeix l'ús de quant a. 20.

a) Vam trobar al teu germà al carrer. El complement directe no admet preposició a excepte davant certs pronoms forts o tothom. 21. b) Tornarem a trobar-nos per Nadal. L'època difusa o estació s'introdueix amb per, mentre que els terminis fixos exigeixen per a. Apunts de Llengua Catalana C1: Gramàtica, Sintaxi i Lèxic 32 22. c) Treballa en aquell taller antic. Davant determinants que comencen per vocal (com aquell), la preposició a es canvia per en. 23. Perquè «doncs» és una conjunció exclusivament consecutiva (equivalent a «per tant») i mai no pot introduir una causa. 24.

La distributiva contraposa o alterna dos termes correlatius en el discurs, mentre que la consecutiva introdueix una conseqüència o deducció lògica derivada de l'oració precedent. 25. És incorrecta perquè «doncs» mai no té valor causal. S'ha de corregir emprant un connector causal: «No vindrà a la reunió perquè està malalt» o «ja que està malalt». 26. Funciona com a locució equivalent a «en comptes de», a diferència de l'adverbi de lloc «enlloc», que significa «a cap lloc». 27. Perquè «doncs» posseeix únicament valor consecutiu o il·latiu. Per a expressar la causa d'un fet s'han d'emprar connectors com «perquè» o «ja que». 28.

«Pertot» és un adverbi que significa «a tot arreu», mentre que «per tot» és la combinació de preposició i quantificador que indica «per cadascuna de les coses». 29. S'ha de traduir repetint el sufix adverbial complet en ambdós termes: «va actuar clarament i decididament». 30. a) Consecutiu. La conjunció «doncs» és estrictament consecutiva o il·lativa i equival a «per tant». 31. c) Així mateix. «Així mateix» té valor de suma, mentre que «tanmateix» expressa oposició o contrast. 32. c) Anit. «Anit» fa referència a la nit anterior o nit passada. 33. c) Mantenint el sufix en tots dos. En català cal conservar íntegrament el sufix «-ment» en cadascun dels adverbis coordinats. 34.

Perquè en la combinació de tercera persona el complement indirecte 'li' es transforma obligatòriament en 'hi', donant la combinació 'l'hi dona'. 35. Actuen com a semivocals, ja que se situen darrere de la vocal nucli que suporta la força de la síl·laba. 36. S'ha de posposar obligatòriament al verb en posició enclítica, unit mitjançant guionet o apòstrof. 37. En la primera l'atribut és determinat (porta article) i es pronominalitza per «l'és»; en la segona és indeterminat i se substitueix per «n'és». 38. El CI és «a la nena» (li) i el CD determinat és «la llibreta» (la). La combinació dona «La hi dona». 39.

Se substitueix per «en» («Aquest home n'és») perquè l'atribut és indeterminat i no porta article determinat ni demostratiu. 40. b) Semivocal de diftong decreixent. Forma un diftong decreixent darrere de la vocal que suporta el cop de veu. 41. a) Sempre enclítica, darrere del verb. Davant d'infinitius, gerundis i imperatius els febles van obligatòriament darrere de la forma verbal. 42. c) Les hi va donar. La combinació de 'li' amb 'les' transmuta obligatòriament en 'les hi'. 43. b) La Paula ho diu. Una proposició subordinada substantiva fa funció de CD neutre i se substitueix per 'ho'. 44.

Perquè el verb 'recolzar' només té un sentit físic de descansar el pes sobre una superfície; per defensar o aprovar idees s'ha d'utilitzar 'donar suport'. 45. L'imperfet presenta una acció passada en el seu curs sense marcar-ne el final, mentre que el pretèrit perifràstic expressa una acció acabada i puntual en el passat. Apunts de Llengua Catalana C1: Gramàtica, Sintaxi i Lèxic 33 46. La locució és «tenir la mà trencada», que significa posseir gran perícia o traça per fer alguna activitat. 47. La forma correcta és «abaixar el volum», perquè exigeix complement directe per indicar una reducció d'intensitat o nivell. 48.

El mot normatiu és «runa», mentre que «ruïna» s'aplica a la decadència o a una edificació antiga derruïda. 49. 'Confús' és un adjectiu que qualifica quelcom fosc, desordenat o poc precís, mentre que 'confós' és la forma del participi passat del verb confondre. 50. Cal emprar 'desar' per posar un objecte en un calaix o espai segur de manera permanent; 'guardar' denota vigilància o protecció, i 'endreçar' significa ordenar i netejar un recinte. 51. 'Adreça' indica el domicili o la destinació d'un enviament de dades informàtiques, mentre que 'direcció' expressa la línia o rumb cap on s'encamina un cos en moviment. 52. d) Abaixar.

Abaixar és el verb transitiu propi per indicar la disminució d'un preu, volum o nivell. 53. d) Demanar diners o cobrar. Parar la mà fa referència a obrir la mà per cobrar o demanar una compensació econòmica. 54. d) Aduana. En català el mot correcte és 'duana'; 'aduana' és un barbarisme calc del castellà. 55. b) Greixat. En el registre culte l'antònim genuí de 'sec' per a peces lubricades…