Apunts d'Esport, Oci i Recreació: Teoria i Metodologia

I 0 flashcards i 7 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS ACTIVITAT FÍSICA EN EL TEMPS DE LLEURE: ESPORT, OCI I RECREACIÓ Grau en Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport Universitat Ramon Llull AprenAI 2026-2027 Apunts complets d'Esport, Oci i Recreació: models de lleure, Church Model, Esport per a Tothom, metodologia STEPS i àmbits d'animació esportiva.

APREN.AI Índex 1 Aproximació conceptual al temps lliure i al lleure Consideracions entorn al treball i al treballar Models teòrics de divisió del temps social Definició multidimensional del lleure Aproximació a l'animació en l'activitat física 2 El fenomen esportiu contemporani i l'animació esportiva El concepte modern d'esport i els models de pràctica Evolució estructural: del model piramidal al Church Model Animació esportiva i contrast entre competició i participació La pràctica motriu en l'entorn natural i les AFAN 3 El lleure com a manifestació humana: condicionants, dimensions i teories Factors condicionants de la pràctica del lleure Direccionalitat i dimensions del lleure autotèlic Teories funcionals i formes contemporànies del lleure 4 Animació sociocultural i activitats esportives recreatives De la democratització cultural a la democràcia cultural El continu de l'esport i els seus graus d'animació Característiques essencials de les activitats esportives recreatives Dialèctica entre forma i fons en la recreació esportiva 5 El moviment de l'Esport per a Tothom Gènesi històrica i evolució de l'Esport per a Tothom Fonaments, eixos justificatius i funcions socials L'equació de la participació esportiva i les polítiques públiques Tipologies i models d'activitats esportives recreatives 6 Metodologia organitzativa i gestió d'espais i materials Disseny metodològic i marcs temporals Formats organitzatius i variables de la intervenció El model STEPS per a la inclusió Classificació i característiques dels materials Espais alternatius per a la pràctica motriu 7 Àmbits d'intervenció, funcions i dimensions de l'animació esportiva L'inventari diagnòstic en la intervenció socioesportiva Contextos educatius i àmbits d'actuació Esport per al desenvolupament i la cooperació Apunts d'Esport, Oci i Recreació: Teoria i Metodologia 1 Dimensions i objectius operatius de la intervenció 8 Resum per repassar Temps lliure i lleure Models esportius i animació esportiva Condicionants, dimensions i funcions del lleure Animació sociocultural i activitats esportives recreatives Esport per a Tothom i participació Metodologia organitzativa, materials i espais Contextos educatius i àmbits d'intervenció Fites històriques clau Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Apunts d'Esport, Oci i Recreació: Teoria i Metodologia 2 1 Aproximació conceptual al temps lliure i al lleure EN ACABAR SABRÀS Distingir conceptualment entre treball, temps lliure i temps de lleure. Comparar les divisions del temps social segons Puig i Trilla, Pedró, i Elias i Dunning. Identificar les tres dimensions clau de la definició multidimensional del lleure. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Tenir hores buides sense treballar equival automàticament a estar gaudint de temps de lleure?

L'estudi de les pràctiques esportives i recreatives exigeix delimitar amb precisió com s'organitza el temps humà i com es defineix l'experiència viscuda en aquests intervals.

ESQUEMA Aproximació conceptual al temps lliure i al lleure Esfera del Treball Acció i esforç sostingut per necessitats vitals Temps Lliure (Quantitatiu) Excedent restant sense obligacions bàsiques Models de Divisió Estructures teòriques de repartiment social Puig i Trilla (1996) Residu temporal i lliure elecció Pedró (1984) Activitats necessàries, obligatòries i lleure Elias i Dunning (1992) Rutines, activitats intermitges i recreatives Temps de Lleure (Qualitatiu) Estat mental, plaer i elecció autònoma Enfocament Multidimensional Articulació de temps, activitat i vivència Apunts d'Esport, Oci i Recreació: Teoria i Metodologia 3 Consideracions entorn al treball i al treballar Per comprendre l'origen del temps disponible cal analitzar prèviament l'esfera laboral.

Existeix una diferenciació semàntica i conceptual fonamental entre dos termes íntimament lligats: Treball: constitueix l'acció objectiva i formal que requereix una despesa d'energia continuada per transformar l'entorn o produir béns i serveis. Treballar: fa referència a la conducta d'esmerçar de manera deliberada un esforç físic o mental mantingut en l'execució d'una tasca determinada. L'ésser humà necessita treballar per satisfer les necessitats biològiques, socials i espirituals, així com per elevar la qualitat de les seves condicions materials de vida.

DEFINICIÓ El temps lliure és el residu o excedent temporal quantitatiu que roman un cop deduïdes les hores dedicades al treball productiu i a les obligacions primàries personals, familiars o socials. ERROR FREQÜENT És habitual utilitzar com a sinònims «temps lliure» i «temps de lleure». El temps lliure és un simple marc quantitatiu o contenidor temporal buit d'obligacions contractuals. En canvi, el lleure requereix una vivència qualitativa de lliure elecció, plaer i predisposició psicològica autònoma. COMPROVA-HO 2 Per què una persona pot disposar de molt temps lliure i, tanmateix, no gaudir de lleure?

Models teòrics de divisió del temps social La sociologia i la pedagogia han desenvolupat diversos marcs d'anàlisi per descriure com es distribueixen les hores d'una jornada quotidiana segons les obligacions i les prioritats individuals. La distribució temporal varia sensiblement segons el context sociocultural i els horaris laborals de cada país, tal com mostren els estudis comparatius d'usos horaris: Apunts d'Esport, Oci i Recreació: Teoria i Metodologia 4 Gràfica de la distribució quotidiana dels usos del temps per països. 1.

Model de Puig i Trilla (1996) Aquest enfocament defineix el temps lliure per via residual: és la fracció temporal que resta un cop s'extreu el temps de treball i el conjunt d'obligacions paraprofessionals, familiars i religioses. Segons Puig i Trilla (1996), l'existència real d'una situació de lleure requereix disposar d'aquest marge temporal restant i que en ell predominin conductes de lliure elecció i realització voluntària. 2. Model de Pedró (1984) El model formulat per Pedró (1984) segmenta l'estructura diària en tres grans categories progressives: Activitats necessàries: vinculades a la supervivència biològica directa (dormir, alimentació bàsica, descans indispensable).

Activitats obligatòries: derivades dels deures contractuals, laborals, formatius i compromisos familiars ineludibles. Temps de lleure: constituït per l'excedent restant, dins del qual es diferencien dos subàmbits: Activitats condicionades: accions de la vida quotidiana modulades per l'entorn social, professional o familiar. Temps alliberat: espai on el subjecte gaudeix plenament de la desconnexió respecte a qualsevol imposició externa. Apunts d'Esport, Oci i Recreació: Teoria i Metodologia 5 3. Model d'Elias i Dunning (1992) Els sociòlegs Elias i Dunning (1992) subratllen que tota activitat recreativa pertany al temps lliure, però no tot el temps lliure es tradueix en activitat recreativa.

A partir d'aquesta premissa, el temps global es desglossa en temps de treball i un temps lliure subdividit en tres nivells: Rutines del temps lliure: dedicades a la conservació del cos, les necessitats biològiques i les tasques de manteniment de la llar o de la família. Activitats intermitges: situacions que no són feina remunerada directa però comporten responsabilitat o compromís, com ara el treball voluntari, tasques privades personals, activitats religioses i ocupacions casuals.

Activitats recreatives: àmbit de distracció pròpiament dit, dividit en activitats socials, recreatives diverses i activitats mimètiques o de joc (manifestacions lúdiques i esportives que reprodueixen tensions emocionals controlades en un entorn segur). Autor i any Criteri fonamental Estructura i divisions internes Puig i Trilla (1996) Càlcul residual i actitud del subjecte Temps restant després d'eliminar treball i obligacions paraprofessionals/familiars, on predomina la lliure elecció. Pedró (1984) Grau de coacció o necessitat Activitats necessàries, activitats obligatòries i temps de lleure (subdividit en activitats condicionades i temps alliberat).

Elias i Dunning (1992) Funcions i compromís en el temps de no- treball Temps de treball enfront de temps lliure (desglossat en rutines biològiques/domèstiques, activitats intermitges i activitats recreatives). COMPROVA-HO 3 En quin grup del model d'Elias i Dunning s'ubiquen les activitats esportives i competitives d'aficionats? Definició multidimensional del lleure El concepte de lleure supera la simple noció d'un marc cronològic disponible. El lleure és un estat mental i una predisposició interior amb què la persona decideix enfrontar-se a una ocupació concreta.

Per tant, fa referència a un conjunt d'activitats desenvolupades de forma estrictament voluntària, que procuren plaer directe i en les quals ningú no imposa cap obligació externa d'execució. Aquesta naturalesa complexa es vertebra a partir d'un enfocament multidimensional que articula tres components inseparables: Dimensió temporal (el temps): existència prèvia d'un marc temporal deslliurat de servituds laborals i biològiques indispensables. 1 Dimensió conductual (les activitats): repertori de continguts, accions físiques, jocs o pràctiques escollides lliurement per l'individu.

2 Dimensió psicològica (l'experiència): vivència subjectiva de satisfacció, realització personal, gaudi i estat de consciència autònom durant la realització de l'activitat. 3 Apunts d'Esport, Oci i Recreació: Teoria i Metodologia 6 PER RECORDAR-HO Recorda la tríada del lleure complet: temps (disponibilitat), activitat (acció voluntària) i experiència (estat mental gratificant). Si en falta alguna, no es dóna el fenomen del lleure en sentit ple. Aproximació a l'animació en l'activitat física L'animació constitueix un mètode organitzat d'intervenció social orientat a dinamitzar comunitats o individus amb el propòsit d'afavorir la seva participació activa.

Aquesta intervenció projecta el temps lliure cap a experiències estructurades en diversos sectors d'actuació: Formació continuada i desenvolupament personal. Difusió de la cultura i del patrimoni. Esdeveniments socials i comunitaris. Activitats esportives i recreatives (vegeu «Animació sociocultural i activitats esportives recreatives»). Manifestacions artístiques com la dansa, la interpretació o la música. COMPROVA-HO 4 Quines són les tres dimensions que conformen la definició multidimensional del lleure? IDEES CLAU Treballar suposa invertir un esforç humà continuat per satisfer necessitats vitals, socials o espirituals.

El temps lliure és l'excedent temporal obtingut en restar el treball i les obligacions bàsiques personals. El lleure no és només temps disponible, sinó un estat mental, una elecció voluntària i una vivència gratificant. Pedró (1984) estructura el temps en activitats necessàries, activitats obligatòries i temps de lleure (condicionat i alliberat). Elias i Dunning (1992) classifiquen el temps lliure en rutines personals, activitats intermitges i activitats recreatives mimètiques o socials. La concepció multidimensional del lleure integra de manera simultània el temps, l'activitat i l'experiència viscuda. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 5.

En què es distingeix el concepte de temps alliberat del de temps condicionat segons el model de Pedró? 6. Com descriuen Elias i Dunning les activitats mimètiques? Apunts d'Esport, Oci i Recreació: Teoria i Metodologia 7 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 7. Quina és la definició fonamental de temps lliure? 8. Com divideix Pedró (1984) el temps de lleure? 9. Què representen les activitats intermitges segons Elias i Dunning? 10. Quins són els tres eixos de la definició multidimensional del lleure?

2 El fenomen esportiu contemporani i l'animació esportiva EN ACABAR SABRÀS Definir el concepte d'esport segons la Carta Europea de l'Esport de 1992 Distingir els quatre models de pràctica esportiva d'Heinemann i Puig Contrastar el model piramidal clàssic amb el Church Model Diferenciar les característiques estructurals i filosòfiques entre esport de competició i esport de participació PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 11 És l'esport de lleure un esglaó inferior destinat a nodrir d'esportistes les federacions de competició?

El temps dedicat a les obligacions familiars a) L'excedent temporal que resta després del treball b) Un estat d'ànim ple de satisfacció c) L'espai destinat exclusivament a l'esport escolar d) En rutines i activitats intermitges a) En treball productiu i descans biològic b) En activitats condicionades i temps alliberat c) En activitats mimètiques i esport obligatori d) Jocs i competicions esportives mimètiques a) Compromisos com voluntariat o pràctiques religioses b) Obligacions laborals remunerades directes c) Tasques de descans fisiològic i son d) Temps, activitats i experiència a) Obligació, esport i teràpia biològica b) Espai, descans i treball corporatiu c) Esforç, diners i compromís social d) Apunts d'Esport, Oci i Recreació: Teoria i Metodologia 8 El concepte modern d'esport i els models de pràctica La concepció contemporània de l'activitat esportiva supera la simple visió competitiva reglada per abraçar un ventall ampli d'expressions motores.

Des d'una perspectiva institucional, l'esport s'entén com el conjunt de pràctiques físiques que, mitjançant una implicació organitzada o espontània, persegueixen l'expressió o la millora del rendiment físic i psicològic, el teixit de relacions socials o l'assoliment de resultats en competicions a qualsevol escala. DEFINICIÓ L'esport comprèn tota mena d'activitats físiques que, mitjançant una participació organitzada o no, tenen com a finalitat l'expressió i la millora de la condició física i psíquica, el desenvolupament de les relacions socials o l'obtenció de resultats en proves de tots els nivells (Carta Europea de l'Esport, aprovada pel Consell d'Europa l'any 1992).

Segons les aportacions sociològiques de Klaus Heinemann i Núria Puig, la ciutadania canalitza la pràctica mitjançant quatre orientacions o patrons configuradors: Model Finalitat principal Característiques essencials Competitiu Rendiment i victòria Estructurat a l'entorn de regles formals, mesura de resultats i superació d'adversaris. Espectacle Rendiment mediàtic i negoci Subordinat a les exigències dels mitjans de comunicació i a la indústria comercial. Instrumental Salut i condició física Utilització de l'exercici com a eina profilàctica, preventiva o de benestar corporal. Expressiu Gratificació i oci Recerca de plaer immediat, gaudi personal, diversió i lliure expressió motriu.

Aquesta multiplicitat de motius reflecteix una sèrie de tendències socials clares: una profunda heterogeneïtat de modalitats i estils de pràctica com a reflex del benestar personal, un procés de personalització o individualització institucionalitzada, un marcat caràcter informal i desburocratitzat en l'autoorganització, la conquesta d'espais no convencionals fora de les instal·lacions clàssiques i una integració constant d'eines tecnològiques en les rutines motrius. COMPROVA-HO 12 En quin dels quatre models de pràctica esportiva s'emmarca una persona que fa ioga per relaxar-se i reduir el dolor lumbar?

Evolució estructural: del model piramidal al Church Model La comprensió de la relació entre la base social i el cim competitiu ha experimentat un gir copernicà en la sociologia de l'esport contemporània: Apunts d'Esport, Oci i Recreació: Teoria i Metodologia 9 Esquema del Church Model sobre la relació entre competició i participació. Històricament, el sistema esportiu es concebia sota un model piramidal clàssic. En aquesta estructura jeràrquica, la promoció massiva de l'activitat física servia exclusivament com a base de detecció i selecció perquè una minoria selecta assolís l'elit esportiva. Qui no progressava en la cadena de rendiment quedava al marge o abandonava la disciplina.

Per contrarestar aquesta visió reduccionista es formula el Church Model (model de capella). Aquest esquema trenca la subordinació entre àmbits i defensa que l'esport de competició i l'esport de participació se situen en un mateix pla d'igualtat i es complementen mútuament. La nau principal de la capella representa l'esport recreatiu i de participació ciutadana, amb entitat pròpia i sense necessitat d'aspirar al rendiment. Al seu costat, el campanar o agulla simbolitza l'esport de competició, des d'on s'eleven progressivament l'esport de nivell i l'alta competició cap a l'elit.

ESQUEMA Models configuradors de l'esport contemporani ERROR FREQÜENT Considerar que l'esport de participació és l'esglaó inferior o la fase inicial de l'esport federat d'elit. En el Church Model, l'esport de participació no és cap pedrera: constitueix una via autònoma i definitiva de pràctica motriu, amb els seus propis objectius de salut i gaudi al llarg de tota la vida.

Model competitiu Regles, resultats i cerca de la victòria Model espectacle Enfocament en negoci i mitjans de comunicació Model instrumental Benefici corporal, salut i condició física Model expressiu Gratificació, oci, plaer i diversió Apunts d'Esport, Oci i Recreació: Teoria i Metodologia 10 COMPROVA-HO 13 Quina diferència estructural bàsica sosté el Church Model davant del model piramidal? Animació esportiva i contrast entre competició i participació L'animació s'estableix com una tècnica pedagògica i social que utilitza una metodologia concreta per mobilitzar col·lectius i fomentar la participació activa.

Aquesta intervenció s'aplica en àmbits tan diversos com la formació, la difusió cultural, els esdeveniments socials, les arts escèniques i les activitats motrius. Específicament, l'animació esportiva és un mètode d'intervenció social que empra activitats fisicoesportives com a recurs vehicular per potenciar la implicació dinàmica dels individus. L'animació esportiva troba camps d'aplicació diferents en funció dels objectius: Àmbit de la competició: esport escolar o educatiu i esport d'alt nivell. Àmbit de la participació: esport orientat a la salut, esport recreatiu i esport educatiu en contextos no formals (vegeu «Àmbits d'intervenció, funcions i dimensions de l'animació esportiva»).

Criteri d'anàlisi Esport de competició Esport de participació Filosofia Guanyar i assolir resultats objectius Gaudir de l'experiència motriu Objectius Triomfar i superar els rivals Gaudir, compartir i socialitzar Accés a la pràctica Selectiu (via clubs federats i rànquings) Inclusiu (obert a tothom sense filtres) Perfil professional Entrenadors i preparadors tècnics Dinamitzadors i educadors esportius Adaptació de l'activitat La persona s'adapta a les regles de l'esport L'esport s'adapta a les necessitats humanes Visió del cos Mitjà d'esforç, sacrifici i rendiment Font de gaudi, benestar i plaer Evolució temporal Alt risc d'abandonament per edat o nivell Continuïtat i no abandonament al llarg de la vida COMPROVA-HO 14 Per què l'esport de participació presenta una taxa molt menor d'abandonament en contrast amb el competitiu?

La pràctica motriu en l'entorn natural i les AFAN La confluència entre l'activitat física, el temps de lleure (vegeu «Aproximació conceptual al temps lliure i al lleure») i els espais verds o blaus ha generat noves modalitats de recreació que defugen els equipaments tradicionals. Aquesta relació es materialitza en dues modalitats: Apunts d'Esport, Oci i Recreació: Teoria i Metodologia 11 Natura com a mitjà: l'entorn esdevé un escenari lúdic obert, plural i divers per retrobar el contacte directe amb el medi ambient a través del joc i la motricitat lliure.

AFAN (Activitats Físiques d'Aventura a la Natura): suposen una aproximació al medi caracteritzada per un component tècnic d'especialització motriu i la gestió activa de la incertesa o el risc que planteja el medi natural. ESQUEMA Activitats motrius en el medi natural IDEES CLAU La Carta Europea de l'Esport de 1992 va institucionalitzar una definició oberta que abraça tant el rendiment com la salut, la recreació i les relacions socials. Heinemann i Puig delimiten quatre models contemporanis de pràctica motriu: competitiu, espectacle, instrumental i expressiu.

El Church Model supera el model piramidal en situar l'esport de participació i l'esport de competició al mateix nivell d'importància i complementarietat. L'animació esportiva empra l'activitat motriu com a eina d'intervenció social orientada a dinamitzar col·lectius i assegurar la participació inclusiva. L'esport de participació es distingeix de la competició clàssica perquè adapta l'esport al practicant per evitar l'abandonament, orientant el cos al gaudi i la salut. Les AFAN representen una connexió especialitzada amb la natura mitjançant activitats motrius d'aventura en entorns no convencionals. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 15.

Quins són els quatre models de pràctica esportiva segons Heinemann i Puig i quin objectiu persegueix cadascun? 16. Quines diferències hi ha entre el rol professional i l'adaptació de la pràctica en l'esport de competició respecte al de participació? 17. Com es distingeix l'ús de la natura com a mitjà respecte a les AFAN? Natura com a mitjà Contacte lúdic amb espais plurals i oberts AFAN Aventura especialitzada i incertesa ambiental Apunts d'Esport, Oci i Recreació: Teoria i Metodologia 12 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 18. Quin any es va redactar la Carta Europea de l'Esport del Consell d'Europa? 19.

Segons Heinemann i Puig, quin model cerca la pràctica física com a mitjà de salut corporal? 20. Què defensa fonamentalment el Church Model respecte a l'estructura esportiva? 21. Què expressen les sigles AFAN en l'àmbit de les activitats en el medi natural? 3 El lleure com a manifestació humana: condicionants, dimensions i teories EN ACABAR SABRÀS Identificar els factors sociològics i personals que condicionen l'accés al lleure. Distingir entre les direccionalitats positiva i negativa del temps lliure. Reconèixer les cinc dimensions que conformen l'experiència del lleure autotèlic. Comparar les teories clàssiques del lleure i la classificació contemporània del lleure.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 22 És el temps lliure un espai absolutament autònom i lliure d'influències socials?

1992 a) 2004 b) 1988 c) 1975 d) Model competitiu a) Model espectacle b) Model expressiu c) Model instrumental d) La participació depèn de la competició a) Ambdós esports estan al mateix nivell b) L'elit nodreix la base social c) L'abandonament esportiu és un requisit estructural d) Activitats Físiques d'Aventura a la Natura a) Accions Físiques i Ambientals Noves b) Associació Federal d'Activitats Naturals c) Activitats Formatives Aplicades a la Natura d) Apunts d'Esport, Oci i Recreació: Teoria i Metodologia 13 Factors condicionants de la pràctica del lleure El temps destinat a les activitats recreatives no depèn únicament de la voluntat individual.

Una sèrie de variables personals, socials i estructurals determinen les oportunitats reals d'accés a aquestes pràctiques. Factor condicionant Mecanisme d'influència en el lleure Edat Les preferències i necessitats canvien segons l'etapa evolutiva. La joventut presenta poques barreres per a la pràctica física, mentre que en la gent gran l'estat biològic i la condició física poden esdevenir limitacions. Situació laboral Els ingressos econòmics condicionen la capacitat de pagar quotes o equipament; uns recursos més alts faciliten una major participació esportiva respecte a pressupostos reduïts.

Gènere No suposa una limitació biològica pròpia, sinó que opera mitjançant estereotips socials que associen les dones a un lleure passiu i els homes a un lleure actiu. Estat civil El nucli familiar actua com a eix central del temps disponible. Les obligacions derivades de ser solter, casat, vidu o separat modulen les hores lliures per a l'activitat física. Nivell cultural Un nivell cultural més elevat afavoreix el coneixement dels beneficis de l'esport, mentre que un nivell baix sol associar-se a taxes superiors d'inactivitat física. Classe social Resulta de la combinació del nivell social, econòmic i cultural, establint un filtre global sobre els patrons de pràctica recreativa.

Lloc de residència El context rural o urbà determina l'accessibilitat física als espais i equipaments d'oci. Polítiques públiques Les prioritats d'inversió de l'administració canalitzen la pràctica mitjançant les instal·lacions creades (per exemple, prioritzar pistes de monopatí o pavellons coberts). ERROR FREQÜENT Justificar la menor pràctica esportiva femenina per motius biològics és un error greu. La barrera rau exclusivament en els estereotips de gènere transmesos socialment, que els professionals del sector han de combatre activament per assolir la paritat. COMPROVA-HO 23 Per quina raó dues persones amb el mateix salari poden tenir patrons de lleure completament oposats?

Apunts d'Esport, Oci i Recreació: Teoria i Metodologia 14 Direccionalitat i dimensions del lleure autotèlic La vivència del temps lliure adquireix un sentit i un valor prioritari segons la seva finalitat intrínseca o extrínseca. Aquesta orientació es divideix en dues grans direccionalitats: ESQUEMA Bifurcació de la direccionalitat del lleure Direccionalitat negativa: comprèn el lleure nociu, que resulta perjudicial per a la comunitat o l'individu mitjançant conductes com el consum d'alcohol i drogues, i el lleure absent, propi de les persones incapaces de gaudir de la seva disponibilitat temporal.

Direccionalitat positiva: inclou el lleure útil, orientat a obtenir un benefici posterior aliè a l'acció mateixa, i el lleure autotèlic, entès com una experiència pura viscuda pel propi plaer d'executar-la. El lleure autotèlic es manifesta a través de cinc dimensions essencials: COMPROVA-HO 24 Quina diferència principal separa el lleure útil del lleure autotèlic?

Direccionalitat negativa Pràctiques perjudicials o mancades de gaudi Lleure nociu Danys socials o personals com addiccions Lleure absent Incapacitat d'aprofitar el temps lliure Direccionalitat positiva Accions constructives per a la persona Lleure útil Subordinat a guanys o beneficis externs Lleure autotèlic Acció amb finalitat i gaudi en ella mateixa Dimensió lúdica: centrada en la consecució del benestar integral i la recerca de l'equilibri físic i psíquic. 1 Dimensió creativa: vinculada directament a l'aprenentatge continu, la formació personal i l'enriquiment cognitiu.

2 Dimensió festiva: màxima expressió del lleure comunitari, fonamentada en la cohesió social, la identitat col·lectiva, el descans i la diversió compartida. 3 Dimensió ambiental-ecològica: orientada a establir un vincle respectuós amb l'entorn natural, prioritzant el contacte amb la natura per sobre de la modalitat concreta d'exercici. 4 Dimensió solidària: dirigida a l'ajuda altruista envers la comunitat i a la promoció del desenvolupament cívic.

5 Apunts d'Esport, Oci i Recreació: Teoria i Metodologia 15 Teories funcionals i formes contemporànies del lleure Diversos corrents sociològics han teoritzat sobre el paper estructural que desenvolupa el lleure en les societats industrialitzades: Elton Mayo (1933): concep el lleure com una eina al servei del rendiment productiu. L'adquisició d'hàbits saludables i una correcta ordenació del temps no laboral reforcen la cohesió del grup, l'estabilitat de la personalitat i l'eficiència a la feina. David Riesman (1948): analitza l'oci com un mecanisme d'integració en la societat de consum capitalista, on les activitats exigeixen necessàriament una despesa econòmica continuada.

Roger Sue (1982): assigna al lleure una triple funció: afavorir la recuperació de la fatiga física i l'equilibri psicològic, generar espais de relació social i agrupament, i operar com un sector econòmic de gran rellevància. Elias i Dunning (1992): plantegen que les societats modernes imposen un estricte autocontrol de les emocions en la rutina quotidiana; en aquest marc, el lleure representa l'espai privilegiat per expressar de manera autèntica les emocions contingudes.

A partir d'aquestes funcions, Es pot establir una taxonomia del lleure contemporani segons el compromís que requereix: DEFINICIÓ El lleure seriós descriu activitats sistemàtiques que exigeixen constància, esforç i adquisició progressiva de coneixements o habilitats especialitzades. Aquesta tipologia conviu amb altres dues modalitats: Lleure casual: pràctiques immediates, altament plaents i de curta durada que no necessiten cap aprenentatge previ per ser gaudides. Lleure basat en projectes: tasques puntuals i delimitades que requereixen una dedicació temporal concreta al voltant d'un esdeveniment específic.

ESQUEMA Taxonomia del lleure Lleure seriós Compromís continuat, habilitats i esforç constant Lleure casual Gratificació immediata sense formació específica Lleure basat en projectes Implicació delimitada al voltant d'un esdeveniment Apunts d'Esport, Oci i Recreació: Teoria i Metodologia 16 COMPROVA-HO 25 Com interpreten Elias i Dunning l'alliberament emocional durant el temps recreatiu? IDEES CLAU Els condicionants del lleure combinen factors individuals, socials, territorials i econòmics, on el gènere actua com una barrera d'estereotips i no pas biològica. La direccionalitat del lleure bifurca entre manifestacions negatives (nociu i absent) i positives (útil i autotèlic).

El lleure autotèlic conté cinc dimensions bàsiques: lúdica, creativa, festiva, ambiental- ecològica i solidària. Els models sociològics clàssics (Mayo, Riesman, Sue, Elias i Dunning) vinculen el lleure a la producció, el consum, l'equilibri vital i la descompressió emocional. El lleure contemporani s'estructura en tres categories segons l'esforç i la durada: seriós, casual i basat en projectes. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 26. Quines dues formes pren la direccionalitat negativa del lleure i com es caracteritzen? 27. En què es distingeixen el lleure seriós i el lleure casual? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 28.

Quin paper juga el gènere en l'accés a les activitats de lleure? 29. Quina dimensió autotèlica destaca pel seu caràcter comunitari, identitari i de descans? 30. Quin autor sosté que el lleure serveix per augmentar la producció i cohesionar els treballadors?

Imposa barreres derivades d'estereotips socials a) Determina capacitats físiques completament incompatibles b) Garanteix automàticament la paritat esportiva actual c) Condiciona exclusivament l'espai geogràfic d'entrenament d) Dimensió lúdica a) Dimensió creativa b) Dimensió ambiental-ecològica c) Dimensió festiva d) Elias i Dunning (1992) a) David Riesman (1948) b) Roger Sue (1982) c) Elton Mayo (1933) d) Apunts d'Esport, Oci i Recreació: Teoria i Metodologia 17 31. Com es defineix el lleure basat en projectes?

4 Animació sociocultural i activitats esportives recreatives EN ACABAR SABRÀS Comparar els models de democratització cultural i democràcia cultural segons el rol de l'animador i del ciutadà. Situar diferents tipologies de pràctiques físiques dins del continu del grau d'animació esportiva. Identificar les característiques essencials que defineixen les activitats esportives recreatives. Distingir entre la forma (contingut) i el fons (objectius) en el disseny d'una proposta de recreació. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 32 Per què oferir cursos gratuïts d'esport convencional a un barri no és el mateix que desenvolupar un projecte de democràcia cultural?

L'animació sociocultural en l'àmbit de l'activitat física i l'esport representa una eina metodològica clau orientada a la transformació social i a la dinamització comunitària mitjançant el lleure motriu.

ESQUEMA Estructura del tema d'animació esportiva i recreació Conducta de despesa induïda pel capitalisme a) Activitat plaent sense esforç ni organització b) Dedicació puntual lligada a un esdeveniment concret c) Pràctica constant que dura tota la vida d) Models socioculturals Democratització enfront de democràcia cultural Continu de l'esport Gradació dels nivells d'animació motriu Activitats recreatives Recurs metodològic central de l'animació Característiques clau Plaer, accessibilitat, flexibilitat i cooperació Forma i fons Articulació entre contingut motriu i finalitats Apunts d'Esport, Oci i Recreació: Teoria i Metodologia 18 De la democratització cultural a la democràcia cultural L'animació sociocultural ha experimentat una evolució profunda en els seus objectius i principis d'intervenció.

Històricament, el model tradicional es basava en la democratització cultural, una perspectiva centrada a apropar la cultura i la pràctica esportiva a tota la població. En aquest enfocament inicial, l'animador manté el control absolut de la presa de decisions i actua principalment com un distribuïdor de béns culturals. Els ciutadans adopten una posició passiva de simples receptors i consumidors d'ofertes prefixades. Esquema de la transició des de la democratització cultural cap a la democràcia cultural. Com a fita final d'aquest procés apareix el model de democràcia cultural, on es transfereix el protagonisme directament a la comunitat.

L'objectiu estratègic ja no és únicament facilitar l'accés extern a uns recursos, sinó impulsar la participació cultural activa de tothom. En aquest marc avançat, el professional cedeix el lideratge directiu per convertir-se en un catalitzador del procés d'apoderament ciutadà. Per la seva banda, els participants deixen de ser consumidors passius i passen a organitzar-se autònomament com a productors actius de la seva cultura.

Dimensió Democratització cultural Democràcia cultural Animació Promoció i difusió del discurs cultural Desenvolupament de processos amplis de participació ciutadana Rol de l'animador Distribuïdor transmissor de béns culturals Catalitzador de la dinamització cultural col·lectiva Objectiu estratègic Accés a la cultura (cultura per a tothom) Participació comunitària real (cultura de tots) Subjecte del procés Receptor i consumidor passiu Participant i productor actiu ERROR FREQÜENT Reduir l'animació esportiva a una simple prestació d'activitats tancades és un error greu. Limitar- se a ensenyar un esport o a repartir material manté la intervenció en la democratització cultural.

L'animació sociocultural exigeix transcendir el rol de gestor de serveis i actuar com a catalitzador, transferint la capacitat de decisió als usuaris. Apunts d'Esport, Oci i Recreació: Teoria i Metodologia 19 COMPROVA-HO 33 Quina transformació fonamental experimenta el ciutadà en passar de la democratització cultural a la democràcia cultural? El continu de l'esport i els seus graus d'animació Dins del sistema de l'animació sociocultural, les activitats recreatives constitueixen un recurs essencial de trobada. No totes les manifestacions físiques presenten el mateix nivell d'obertura participativa ni requereixen la mateixa metodologia.

Existeix un caràcter continu de l'esport segons el seu nivell d'animació, que transita des de propostes altament institucionalitzades i directives fins a formes plenament flexibles i sociabilitzadores.

PROCÉS Continu del grau d'animació en les pràctiques esportives 1 Entrenament Màxima rigidesa i mínim grau d'animació 2 EF escolar i iniciació Aprenentatge formal i pautes reglades 3 AF utilitària i esports recreatius Obertura a l'esbarjo i adaptació de regles 4 Jocs i danses populars Màxima flexibilitat i màxim grau d'animació En el pol amb un menor grau d'animació se situen pràctiques d'estructura rígida i contingut estrictament normativitzat: Entrenament esportiu: enfocat a la preparació tècnica i al rendiment. Educació física escolar: emmarcada en plans curriculars obligatoris. Iniciació esportiva: orientada a l'adquisició inicial de patrons reglats.

Activitat física utilitària o formativa: dirigida al condicionament i a la salut funcional. A mesura que s'avança cap al pol oposat, s'incrementa progressivament la flexibilitat, la interacció espontània i l'autogestió col·lectiva, assolint el major grau d'animació: Activitat física de caràcter utilitari o recreatiu: conciliació entre l'exercici i l'esbarjo personal. Esports institucionalitzats de caire recreatiu: disciplines convencionals amb adaptacions lúdiques del reglament. Jocs i activitats recreatives: dinàmiques adaptables basades en la cooperació i la diversió. Jocs i danses populars: màxima expressió cultural, integradora i autogestionada per la comunitat.

COMPROVA-HO 34 Per què els jocs i danses populars se situen a l'extrem amb major grau d'animació respecte a l'entrenament? Apunts d'Esport, Oci i Recreació: Teoria i Metodologia 20 Característiques essencials de les activitats esportives recreatives Les activitats esportives recreatives utilitzades en animació han de complir una sèrie de requeriments metodològics per garantir que resultin accessibles, significatives i humanitzadores: El plaer com a eix vertebrador: l'atractiu de la tasca rau en el gaudi intrínsec de l'acció motriu. Accessibilitat física integral: eliminació efectiva de barreres arquitectòniques o motrius per afavorir qualsevol perfil participant.

Fàcil comprensió: consignes i pautes de joc clares que no requereixen aprenentatges teòrics complexos. Simplicitat dels materials: utilització d'estris diversos, econòmics, segurs i fàcilment adaptables. Seguretat preventiva: absència de situacions que posin en perill la integritat física o emocional del col·lectiu. Foment del benestar: generar sensacions d'equilibri, millora anímica i comoditat individual. Cooperació activa: estímul de la col·laboració i del treball col·lectiu per sobre de la rivalitat excloent. Bona relació interpersonal: construcció d'un clima social positiu marcat per la convivència i el respecte.

Captació de l'interès: capacitat de suscitar motivació sostinguda i curiositat durant la pràctica. Dialèctica entre forma i fons en la recreació esportiva Una intervenció recreativa articula constantment una relació interdependent entre el mitjà utilitzat (la forma) i la intencionalitat educativa i social que es pretén assolir (el fons). DEFINICIÓ La forma correspon al contingut motriu, organitzatiu i estructural de l'activitat lúdica, mentre que el fons constitueix el conjunt d'objectius transformadors que s'assoleixen mitjançant aquesta vivència.

Els elements que configuren la forma de les activitats esportives recreatives inclouen el caràcter gratuït i plaent del moviment, l'atracció intrínseca de la proposta, la resposta a les necessitats personals, l'ús de la imaginació, la participació en la presa de decisions organitzatives, la interacció grupal, la implicació coordinada motriu i mental, les adaptacions funcionals als diferents entorns i la presència d'un reglament flexible i modelable.

Mitjançant aquesta arquitectura dinàmica, l'acció recreativa incideix sobre un fons conformat per quatre categories d'objectius fonamentals: Objectius de caire personal o formatiu: afavoreixen l'autonomia, l'autoconcepte i el desenvolupament integral del subjecte. 1 Objectius de caire social: promouen la cohesió de grup, la integració comunitària i la creació de xarxes de suport. 2 Objectius de caire cultural: recuperen tradicions populars i fomenten el sentiment de pertinença col·lectiva. 3 Apunts d'Esport, Oci i Recreació: Teoria i Metodologia 21 COMPROVA-HO 35 Com es vinculen la flexibilitat del reglament (forma) amb l'assoliment d'objectius socials (fons)?

IDEES CLAU La democratització cultural apropa l'esport com a bé tancat, mentre que la democràcia cultural empodera la comunitat com a productora i gestora de la seva pròpia cultura. El rol de l'animador esportiu evoluciona de transmissor o proveïdor de sessions a catalitzador del protagonisme dels usuaris. L'esport presenta un continu segons el grau d'animació: mínim en l'entrenament rígid i màxim en els jocs i les danses populars. Les activitats esportives recreatives requereixen reglaments flexibles, materials senzills, accés lliure de barreres i el plaer com a eix central.

Existeix una dialèctica constant on la forma (organització, moviment i adaptació) constitueix el suport per assolir el fons (fites personals, socials, culturals i esportives). COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 36. En quina posició de consum o participació se situa el ciutadà en el model de democratització cultural? 37. Quins elements defineixen els extrems oposats del continu pel que fa al grau d'animació esportiva? 38. Quina diferència conceptual existeix entre la forma i el fons d'una pràctica esportiva recreativa? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 39. Quin és el rol professional de l'animador en el model de democràcia cultural? 40.

Quina pràctica física presenta el grau més baix d'animació segons el continu esportiu? Objectius de caire esportiu: consoliden hàbits d'activitat física continuada al marge de l'elit competitiva. 4 Entrenador tècnic i director a) Catalitzador de la dinamització cultural b) Àrbitre neutral de la competició c) Distribuïdor de béns i serveis d) Iniciació esportiva a) Activitats recreatives b) Entrenament c) Jocs i danses populars d) Apunts d'Esport, Oci i Recreació: Teoria i Metodologia 22 41. Quin element constitueix l'eix principal obligatori de qualsevol activitat esportiva recreativa? 42. Quin d'aquests aspectes correspon al fons d'una activitat física recreativa?

5 El moviment de l'Esport per a Tothom EN ACABAR SABRÀS Descriure els orígens històrics de l'Esport per a Tothom a Europa i la seva arribada a Espanya amb els ajuntaments democràtics de 1979. Explicar els quatre eixos justificatius i les funcions socials de l'esport popular contemporani. Aplicar l'equació de la participació esportiva en el disseny d'intervencions i programes municipals. Classificar els principals models i tipologies d'activitats de caire esportiu recreatiu. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 43 N'hi ha prou que una persona vulgui fer esport per assegurar que acabi practicant-ne de manera regular?

Gènesi històrica i evolució de l'Esport per a Tothom Durant la segona meitat del segle XX, el panorama esportiu internacional va experimentar una transformació profunda. Després de la Segona Guerra Mundial, la societat europea va viure canvis econòmics, culturals i de mentalitat notables. L'esport va deixar de ser patrimoni exclusiu de les elits o de la competició d'alt rendiment per convertir-se en un dret ciutadà. Aquesta transformació va donar lloc al moviment conegut com a Esport per a Tothom, originat durant la dècada del 1960 en estats europeus pioners com França, Holanda i Anglaterra.

La seva fita institucional més rellevant va arribar amb la proclamació oficial de la Carta Europea de l'Esport per a Tothom l'any 1975, document que va assentar les bases jurídiques i morals per universalitzar l'activitat física i reconèixer-la com a element clau del desenvolupament humà. DEFINICIÓ L'Esport per a Tothom és un moviment social, institucional i filosòfic que concep la pràctica de l'activitat física com un dret fonamental universal, orientat a promoure estils de vida saludables i participatius sense cap mena de discriminació per edat, gènere, condició física o classe social.

L'adquisició de resistència a) El rendiment tècnic b) El plaer de l'acció c) El compliment del reglament d) Material simple i accessible a) Objectius de caire social b) Reglament flexible c) Intervenció coordinada motriu d) Apunts d'Esport, Oci i Recreació: Teoria i Metodologia 23 A Espanya, la introducció d'aquest moviment va coincidir amb el procés de transició cap a la democràcia. Tot i que l'adopció de les directrius europees de 1975 va impulsar la necessitat de reinventar el model esportiu, el veritable motor de democratització van ser les primeres eleccions municipals democràtiques de 1979.

Els nous ajuntaments van assumir la responsabilitat d'apropar l'activitat física a la ciutadania mitjançant la construcció d'instal·lacions públiques bàsiques i l'organització continuada d'esdeveniments populars. A partir de la dècada del 1980, aquest suport municipal descentralitzat va provocar una expansió massiva de la pràctica esportiva a tot el territori (per a la seva vinculació amb els models de programació, vegeu «Animació sociocultural i activitats esportives recreatives»). CRONOLOGIA Evolució històrica de l'Esport per a Tothom COMPROVA-HO 44 Quin paper van tenir els ajuntaments democràtics de 1979 en l'esport espanyol?

Fonaments, eixos justificatius i funcions socials L'Esport per a Tothom no s'estructura com una modalitat reglada concreta, sinó com una filosofia de promoció i acompanyament que busca eliminar barreres d'accés i garantir entorns actius per a tothom. La inversió pública i privada en aquest moviment se sosté sobre quatre eixos estratègics: Eix estratègic Àmbit d'actuació Impacte clau Salut Prevenció i benestar físic Lluita directa contra el sedentarisme i l'obesitat (que afecta una de cada sis persones). Social Cohesió comunitària Foment de la participació col·lectiva i integració ciutadana.

Ciutadania i valors Cultura democràtica Apropriació de valors ètics, convivència pacífica i respecte mutu. Agenda 2030 Sostenibilitat global Alineació amb els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Anys 1960 Neix a Europa el moviment d'esport popular a Holanda, França i Anglaterra. 1975 Publicació oficial de la Carta Europea de l'Esport per a Tothom. 1979 Primeres eleccions municipals democràtiques a Espanya que impulsen l'esport local. Anys 1980 Expansió massiva de la pràctica ciutadana gràcies a noves instal·lacions públiques.

Apunts d'Esport, Oci i Recreació: Teoria i Metodologia 24 Aquests eixos es tradueixen en un conjunt de funcions essencials que justifiquen la seva presència a les polítiques socials contemporànies: Funció formativa: fomenta l'aprenentatge motriu i l'educació esportiva contínua al llarg de tot el cicle vital. Funció de prevenció sanitària: consolida hàbits quotidians que redueixen patologies derivades de la inactivitat. Funció d'inclusió i cohesió social: combat la marginació de col·lectius vulnerables i trenca prejudicis comunitaris. Funció d'educació vers la democràcia: transmet el valor del respecte per les normes acordades i el sentit de responsabilitat col·lectiva.

Funció d'economia social: estimula el desenvolupament comunitari sostenible articulant iniciatives públiques i entitats sense ànim de lucre. COMPROVA-HO 45 Quins són els 4 eixos estratègics que justifiquen la inversió en l'Esport per a Tothom? L'equació de la participació esportiva i les polítiques públiques Per articular amb èxit els eixos de l'Esport per a Tothom cal comprendre com s'activa la pràctica real de la ciutadania.

La participació esportiva respon a una interacció interdependent de tres factors clau: Aquesta equació operativa requereix actuar sobre tres dimensions complementàries: ERROR FREQÜENT Atribuir la manca de pràctica esportiva únicament a la desmotivació individual («manca de voluntat») és un error conceptual greu. Si no s'ofereixen habilitats adequades o no es generen possibilitats materials reals (espais accessibles, segurs i assequibles), l'acció participativa no es produeix encara que la persona vulgui practicar.

Per fer operativa aquesta fórmula, les administracions públiques han d'implementar estratègies integrals en l'àmbit local i nacional: Polítiques informatives i educatives: campanyes de sensibilització comunitària sobre estils de vida actius. Polítiques de suport a organitzacions: recursos tècnics, logístics i econòmics dirigits a entitats de promoció de l'esport recreatiu. Participaci = o ˊ Voluntat + Habilitats + Possibilitats Voluntat: intervé directament en la motivació, les actituds personals i la presa de consciència individual respecte als beneficis de l'activitat física.

1 Habilitats: desenvolupa la competència motriu, la confiança corporal i la capacitat funcional necessàries per executar l'activitat amb seguretat i satisfacció. 2 Possibilitats: garanteix l'accés als recursos externs imprescindibles, com ara instal·lacions, equipaments, temps, seguretat i xarxes de suport comunitari. 3 Apunts d'Esport, Oci i Recreació: Teoria i Metodologia 25 Polítiques de salut pública: programes d'activitat física orientats específicament a la prevenció patològica. Polítiques d'urbanisme recreatiu i mobilitat: disseny d'espais públics, carrils segurs, parcs i xarxes de transport que facilitin el moviment espontani i segur de la població.

PROCÉS Components de la participació esportiva 1 Voluntat Incidir en la mentalitat, consciència i motivació de la persona. 2 Habilitats Capacitar la competència motriu i la seguretat en la pràctica. 3 Possibilitats Disposar d'instal·lacions, entorn adequat, temps i recursos materials. 4 Participació real Consolidació de la pràctica física regular i sostenible per a tothom. COMPROVA-HO 46 Quins tres elements componen la fórmula de la participació esportiva?

Tipologies i models d'activitats esportives recreatives La recreació física dins de l'Esport per a Tothom s'estructura mitjançant una àmplia diversitat de formats d'intervenció sociocultural adaptats a tota la comunitat: Activitats de relació i coneixement: dinàmiques col·lectives dissenyades per afavorir el primer contacte, la cooperació i la interacció grupal desinhibida. Festes recreatives: jornades lúdico-esportives obertes a la comunitat per celebrar fites locals o jornades festives ciutadanes. Esports col·lectius de caràcter recreatiu: modalitats reglades convencionals que s'adapten reduint l'exigència tècnica i eliminant la pressió competitiva.

Grans jocs recreatius: estructures lúdiques d'àmplia concurrència espacial o humana, tals com gimcanes, cerques del tresor o jocs de rol motriu. Danses tradicionals d'animació: expressió rítmica i balls comunitaris adaptats que afavoreixen la socialització mitjançant el moviment musical col·lectiu. Joc tradicional i popular: manifestacions lúdiques d'arrel cultural que preserven la memòria històrica local sense requerir equipaments especialitzats. Activitats amb implements i materials: propostes motrius desenvolupades tant amb estris convencionals com mitjançant materials alternatius o no convencionals (vegeu «Metodologia organitzativa i gestió d'espais i materials»).

Apunts d'Esport, Oci i Recreació: Teoria i Metodologia 26 IDEES CLAU L'Esport per a Tothom va néixer als anys 60 a Europa i es va institucionalitzar amb la Carta Europea de 1975. A Espanya, les eleccions municipals de 1979 van ser decisives per a la construcció d'instal·lacions i la promoció de l'esport popular als anys 80. Els 4 eixos estratègics de justificació són la Salut (obesitat), l'àmbit Social (cohesió), la Ciutadania/valors i l'Agenda 2030 (ODS). La participació esportiva respon a l'equació: . L'acció pública requereix una planificació multisectorial que inclogui informació, suport associatiu, salut i urbanisme recreatiu. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 47.

Quin any es va aprovar la Carta Europea de l'Esport per a Tothom i quina transcendència va tenir a Espanya? 48. Per què no n'hi ha prou amb la motivació individual per garantir la pràctica d'activitat física segons la fórmula de la participació? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 49. En quina dècada va néixer el moviment de l'Esport per a Tothom a Europa? 50. Quin esdeveniment va iniciar la democratització esportiva local a Espanya? 51. Quin eix estratègic connecta l'Esport per a Tothom amb la lluita contra l'obesitat? 52. Quins tres components formen la fórmula operativa de la participació esportiva?

Participaci = o ˊ Voluntat + Habilitats + Possibilitats Durant la dècada de 1990 a) Durant la dècada de 1960 b) Durant la dècada de 1980 c) Durant la dècada de 1940 d) Les eleccions municipals de 1979 a) Els Jocs Olímpics de Barcelona b) L'adhesió a la Unió Europea c) La creació del Comitè Olímpic d) L'eix de Salut a) L'eix de Ciutadania b) L'eix de Relació comunitària c) L'eix d'Economia social d) Motivació, Entrenament i Competició a) Interès, Rendiment i Recursos b) Voluntat, Habilitats i Possibilitats c) Cultura, Legislació i Infraestructura d) Apunts d'Esport, Oci i Recreació: Teoria i Metodologia 27 6 Metodologia organitzativa i gestió d'espais i materials EN ACABAR SABRÀS Distingir els formats organitzatius dirigit, programat i lliure en funció de les cinc variables de la intervenció.

Aplicar la matriu inclusiva del model STEPS modificant les variables necessàries davant limitacions funcionals. Classificar els materials esportius i justificar l'ús pedagògic d'espais alternatius no estandarditzats. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 53 Com pot un animador afavorir l'autonomia i la inclusió dels participants sense perdre el control de la seguretat de la sessió? La planificació d'activitats fisicoesportives recreatives exigeix una metodologia rigorosa que connecti els objectius d'intervenció amb la realitat dels participants i els recursos disponibles.

ESQUEMA Estructura de la gestió organitzativa, d'espais i materials Disseny metodològic i marcs temporals Qualsevol proposta recreativa arrenca amb la identificació precisa del col·lectiu destinatari. L'edat i les necessitats individuals condicionen de manera directa el tipus de tasca.

Cal parar una atenció específica a grups amb requeriments particulars, com ara persones nouvingudes, interns en centres Disseny organitzatiu Punt de partida i temporalitat Puntuals vs Llarga durada Objectius immediats o continuats Formats d'intervenció Nivell de directivitat Dirigit, Programat, Lliure Gradació del rol de l'animador Model STEPS Matriu d'inclusió activa 5 Variables de joc Espai, tasca, equip, grup, èxit Materials i espais Recursos convencionals i alternatius Tipologies de materials Convencional i no convencional Espais no estandarditzats Accessibilitat i enriquiment motriu Apunts d'Esport, Oci i Recreació: Teoria i Metodologia 28 penitenciaris o persones que presenten algun tipus de discapacitat.

Paral·lelament, cal concretar el propòsit de la intervenció: definir clarament què es vol aconseguir i quines mancances es pretenen atendre. Segons la durada i la continuïtat, es distingeixen dos grans models temporals: Activitats puntuals: sessions aïllades o trobades úniques que busquen principalment generar motivació i atreure els usuaris cap a la pràctica activa. Activitats de llarga durada: projectes continuats en el temps que requereixen una programació exhaustiva, defineixen objectius a llarg termini i mobilitzen un volum notable de recursos materials i personals.

COMPROVA-HO 54 Quina és la diferència principal entre una activitat puntual i una de llarga durada pel que fa als objectius? Formats organitzatius i variables de la intervenció El grau de control de l'animador defineix com s'organitza la sessió. Tota intervenció es construeix modulant cinc elements fonamentals: l'espai, el material, l'activitat, el grup i el temps de joc. Segons com es reparteixi el protagonisme entre el professional i els participants en aquestes variables, trobem tres formats diferents: Format Rol de l'animador Variables que gestiona el grup Grau d'autonomia Dirigit Controla totes les variables (espai, tasca, material, temps i agrupaments).

Cap variable substancial; segueix instruccions directes. Mínim Programat Prepara i proposa l'activitat general i els recursos necessaris. Estableix l'inici, el final, la gestió interna del temps i els grups. Mitjà Lliure Limita la seva funció a estructurar i vetllar per l'espai i el material segur. Decideix l'activitat, les regles, les pauses i l'organització col·lectiva. Màxim (afavoreix l'autogestió) En el format lliure no hi ha consignes rígides; l'animador pren un paper no invasiu que potencia la iniciativa pròpia dels usuaris. ERROR FREQÜENT Confondre el format programat amb el format dirigit.

En el model programat, l'animador dissenya la proposta de partida, però són els mateixos participants els qui determinen el ritme, el temps i la distribució dels equips. No confonguis la preparació prèvia de la sessió amb la direcció autoritària durant el joc. Apunts d'Esport, Oci i Recreació: Teoria i Metodologia 29 COMPROVA-HO 55 Quines variables queden en mans dels participants en un format organitzatiu programat? El model STEPS per a la inclusió Per garantir que tothom pugui participar activament sense exclusions, s'empra l'eina metodològica coneguda com a model STEPS.

Aquest acrònim anglès proposa revisar cinc dimensions clau de la tasca per reajustar-la de forma immediata davant qualsevol dificultat motriu o de comprensió: Dimensió STEPS Pregunta d'anàlisi Criteris i consignes operatives Space (Espai) L'espai és el correcte? Reconfiguració de zones de joc, ampliació o reducció d'àrees per facilitar o dificultar l'acció. Task (Tasca) Com va l'activitat? Modificació de regles, simplificació de moviments i adaptació dels requeriments al nivell real del grup. Equipment (Equipament) És correcte el material? Cerca de material adient, ús d'estris tous o de mida manipulable i verificació constant de la seguretat. People/Group (Grup) Com ha evolucionat?

Assignació de diferents rols funcionals, creació de dinàmiques cooperatives i flexibilitat en el nombre de components. Success/Time (Èxit/Temps) Com ha anat? Avaluació de l'assoliment dels objectius, ajust del ritme de joc i regulació del temps atorgat per resoldre la tasca. COMPROVA-HO 56 Quina dimensió del model STEPS intervé directament si un participant té dificultats per atrapar un objecte rígid?

Classificació i característiques dels materials Els recursos materials en l'esport recreatiu es classifiquen segons el seu disseny i procedència en convencionals i no convencionals: El material convencional engloba tot aquell estri dissenyat expressament per a una modalitat esportiva reglada o terapèutica concreta (pilotes específiques de basquetbol, aparells de preparació física o elements de rehabilitació). Se subdivideix en material fix (porteries, cistelles, espatlleres ancorades) i material mòbil (cons, pilotes, piques). D'altra banda, el material no convencional comprèn elements aliens als catàlegs comercials d'esport als quals s'atorga un ús motriu innovador.

No provenen del circuit esportiu clàssic i es classifiquen en quatre tipologies: Natural: elements procedents directament del medi físic (pinyes, troncs, pedres llises). 1 Reciclat: envasos de plàstic, cartrons, pneumàtics o llaunes reutilitzats per a la pràctica motriu. 2 Apunts d'Esport, Oci i Recreació: Teoria i Metodologia 30 Perquè un material no convencional sigui pedagògicament vàlid i eficaç, ha de reunir determinats atributs essencials: Simplicitat: funcionament intuïtiu que no requereixi explicacions tècniques complexes. Lleugeresa i portabilitat: que sigui fàcil de transportar i manipular sense sobrecàrrega. Baix cost econòmic: assequible i d'obtenció gratuïta o molt econòmica.

Seguretat: lliure d'arestes tallants, estelles o tòxics que puguin lesionar els usuaris. Adaptabilitat: versàtil per prestar-se a múltiples jocs i habilitats motrius. PER RECORDAR-HO Pensa en les quatre procedències del material no convencional com les quatre 'fonts' d'obtenció: bosc (natural), contenidor (reciclat), taller (fabricació pròpia) i botiga ordinària (comercial alternatiu). Espais alternatius per a la pràctica motriu La recreació actual fuig de la dependència exclusiva de les instal·lacions convencionals (pavellons tancats o pistes reglades monous).

La utilització d'espais alternatius i no estandarditzats (places públiques, parcs urbans, platges, escales o zones naturals) aporta beneficis clau que justifiquen el seu ús: Innovació i creativitat: trenquen amb la rigidesa esportiva convencional i estimulen noves respostes motrius. Multiús i aprofitament: transformen el mobiliari urbà o els entorns naturals en escenaris polivalents de joc. Descobriment i enriquiment motriu: presenten relleus, superfícies i pendents irregulars…