Apunts d'Esport, Lleure i Recreació: Teories i Educació

I 0 flashcards i 3 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS ACTIVITAT FÍSICA EN EL TEMPS DE LLEURE: ESPORT, OCI I RECREACIÓ Grau en Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport Universitat Ramon Llull AprenAI 2026-2027 Apunts complets d'Esport, Lleure i Recreació (CAFE): teories de Friedmann i Dumazedier, factors de l'oci, Team Building i educació formal, no formal i informal.

APREN.AI Índex 1 Fonaments i teories de l'oci al segle XX La sociologia de l'oci i els seus pioners El model de Roger Sue i la Declaració de Jerusalem 2 Societat contemporània, factors condicionants i team building L'oci com a consum i despesa Factors determinants en la pràctica de l'oci 3 Metodologia de la recreació i sistema educatiu en el temps lliure Bases per a l'inventari d'intervenció Els àmbits educatius: formal, no formal i informal Relacions i articulació del sistema educatiu 4 Resum per repassar Fonaments i teories de l'oci L'oci a la societat contemporània Recreació física i sistema educatiu Cronologia clau de l'oci contemporani Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Apunts d'Esport, Lleure i Recreació: Teories i Educació 1 1 Fonaments i teories de l'oci al segle XX EN ACABAR SABRÀS Diferenciar les teories de l'oci de Friedmann, Dumazedier i Roger Sue. Analitzar la funció de les 3D en l'experiència personal i compensatòria laboral. Explicar els postulats essencials de la Carta de la WLRA de 1993. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Tot el temps que no passem treballant es pot considerar autèntic oci? L'estudi de la gestió del temps requereix distingir entre les diferents ocupacions quotidianes.

L'ocupació paralaboral comprèn activitats vinculades indirectament a la feina com els trajectes o les tasques domèstiques. Per altra banda, la formació institucionalitzada agrupa cursos específics com idiomes, lectura o robòtica, mentre que les ocupacions no autotèliques es defineixen com aquelles accions que s'executen per assolir un fi extern i no per una gratificació intrínseca. La sociologia de l'oci i els seus pioners A mitjan segle XX sorgeix la sociologia de l'oci amb les primeres investigacions empíriques a l'Amèrica del Nord.

En aquest context, els Estats Units identifiquen una incipient classe mitjana que comença a gestionar un temps lliure clarament desvinculat del treball, impulsat per la reducció de les jornades laborals massives. Paral·lelament, l'oci adquireix valor econòmic i esdevé negoci, fet que motiva la intervenció pública i la construcció d'equipaments per fer néixer el concepte d'esport per a tothom durant les dècades de 1970 i 1980. A Europa destaquen pensadors clau en l'anàlisi d'aquest fenomen: Georges Friedmann: activista que defensa els drets dels treballadors industrials.

Planteja l'oci com una compensació a les jornades laborals esgotadores que atorga sentit a la vida mitjançant una tria voluntària. Analitza la relació persona-màquina contraposant el principi d'autonomia de l'oci al de dependència laboral. Joffre Dumazedier: defineix l'any 1970 a Cap a una civilització de l'oci aquest àmbit com una experiència alliberadora i plaent vertebrada en les 3D: descans, diversió i desenvolupament personal. Kriekemans: destaca que la vivència conscient del joc permet atribuir al món una significació diferent de la realitat. Considera les funcions alliberadora i creadora com un contrapès crític davant l'adoctrinament estatal i el consum passiu buit.

DEFINICIÓ La llibertat percebuda és el sentiment subjectiu de control i elecció sobre les pròpies vivències d'oci, superant el simple concepte de llibertat condicionada per factors externs. Apunts d'Esport, Lleure i Recreació: Teories i Educació 2 COMPROVA-HO 2 Segons Friedmann, quins dos principis oposats regulen la relació entre l'oci i la feina en la societat industrial?

El model de Roger Sue i la Declaració de Jerusalem L'any 1980, Roger Sue reformula les aportacions de Dumazedier establint que les funcions de l'oci es manifesten estrictament a través de l'experiència viscuda i les classifica en tres àmbits: Grup de funcions Components i característiques Impacte principal Psicològiques Integra les 3D (descans, diversió, desenvolupament). El desenvolupament personal actua com a eina de compensació dels efectes adversos de la feina. Socials Foment de la sociabilitat, simbolisme compartit i acció terapèutica. Aportació directa al benestar subjectiu i col·lectiu. Econòmiques Caràcter ambivalent de consum productiu versus activitats sense despesa.

Capacitat per mobilitzar el sistema comercial i el mercat. La rellevància social de l'oci creix al segle XX per indicadors com la reducció de jornades, l'avançament de la jubilació, l'entrada laboral tardana dels joves, l'increment de l'esperança de vida, les vacances generals, la televisió, el turisme i l'expansió de les TIC i les TAC. Aquest reconeixement culmina l'any 1993 a Jerusalem amb la Carta sobre l'Educació de l'Oci de la WLRA (World Leisure and Recreation Association), la qual consagra l'oci com a dret humà inalienable lligat a la salut, la llibertat d'elecció i la justícia social davant l'estrès i l'alienació contemporanis.

ERROR FREQÜENT Atribuir exclusivament a Roger Sue la creació de les 3D. Les funcions de descans, diversió i desenvolupament personal foren establertes originalment per Joffre Dumazedier; Sue les incorpora i amplia dins de la seva categoria de funcions psicològiques. COMPROVA-HO 3 Per què la funció econòmica de l'oci descrita per Roger Sue es considera ambivalent? Apunts d'Esport, Lleure i Recreació: Teories i Educació 3 IDEES CLAU L'ocupació paralaboral i la formació reglada es diferencien de l'oci pel seu caràcter no autotèlic. Georges Friedmann analitza l'oci com a compensació alliberadora enfront de la dependència industrial.

Joffre Dumazedier estableix les 3D de l'oci: descans, diversió i desenvolupament de la persona. Roger Sue estructura les funcions empíriques de l'oci en psicològiques, socials i econòmiques. La Carta de la WLRA de Jerusalem (1993) proclama l'oci com un dret bàsic universal per a la qualitat de vida. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 4. Quina diferència conceptual estableix la sociologia entre l'oci autotèlic i les ocupacions no autotèliques? 5. Quin paper atorga Kriekemans a l'experiència lúdica conscient? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 6. Qui va teoritzar inicialment les funcions de l'oci conegudes com les 3D? 7.

Quines dimensions agrupa la classificació de funcions de l'oci de Roger Sue? 8. Quin aspecte proclama de manera clau la Carta de la WLRA aprovada a Jerusalem el 1993? 9. Com descriu Georges Friedmann el principi que regeix l'activitat de l'oci davant del treball?

Kriekemans a) Georges Friedmann b) Joffre Dumazedier c) Roger Sue d) Descans, entreteniment i treball a) Psicològiques, socials i econòmiques b) Culturals, motrius i formals c) Formals, no formals i lúdiques d) L'oci com a dret humà bàsic a) L'eliminació del descans laboral b) L'obligatorietat de l'esport escolar c) La primacia del consum turístic d) Principi d'alineació forçosa a) Principi de rendibilitat b) Principi de dependència c) Principi d'autonomia d) Apunts d'Esport, Lleure i Recreació: Teories i Educació 4 2 Societat contemporània, factors condicionants i team building EN ACABAR SABRÀS Identificar les transformacions de l'oci com a consum a la societat del segle XXI.

Analitzar la influència de variables com l'edat, el gènere, l'estat civil i la classe social en el lleure. Definir el paper del Team Building i els seus objectius organitzatius. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 10 Tenir més poder adquisitiu garanteix necessàriament una millor vivència de l'oci? Al segle XXI s'observa un augment significatiu del temps no productiu derivat del progrés tecnològic, que millora la mobilitat i les comunicacions. L'increment del poder adquisitiu genera canvis socials que confronten l'oci contemporani amb el folklòric, així com l'oci purament natural amb el tecnològic.

Això comporta el marcat predomini de l'oci-consum centrat en la dinàmica de posseir i comprar, donant lloc a l'aparició d'un fenomen paradoxal: l'augment del temps lliure buit d'oci real. L'oci com a consum i despesa La dimensió econòmica actual de l'oci es reflecteix en l'increment continuat de les partides familiars i personals destinades a productes específics: Adquisició de béns: compres vinculades al turisme, la música, revistes, espectacles, plataformes digitals, televisió, loteria i equipament esportiu. Ús de serveis: proliferació massiva d'indústries de la diversió, parcs temàtics, complexos turístics i espectacles esportius professionals.

El viatge es consolida com un gran símbol d'alliberament personal en un món on la tecnificació de la llar ha alliberat hores de feina domèstica. DEFINICIÓ El Team Building és un conjunt d'activitats de dinàmica grupal gestionades pels departaments de recursos humans, màrqueting o formació per potenciar el coneixement mutu, la confiança, la comunicació interpersonal i el sentiment de pertinença. Com a dada rellevant del sector corporatiu, Viena se situa com la ciutat capdavantera a Europa en la celebració d'esdeveniments de Team Building per la seva posició geogràfica estratègica al centre del continent.

COMPROVA-HO 11 Quina contradicció social apareix al segle XXI respecte a la gestió temporal de les persones? Apunts d'Esport, Lleure i Recreació: Teories i Educació 5 Factors determinants en la pràctica de l'oci La disponibilitat i la tria d'activitats lúdiques estan regulades per múltiples condicionants individuals i col·lectius: Condicionant Incidència en la pràctica Edat Determina les demandes evolutives: el col·lectiu jove tendeix a pràctiques dinàmiques i variades, mentre que la gent gran s'inclina cap a activitats més passives. La posició productiva separa individus actius (oci de primera categoria) de jubilats o aturats (oci de segona).

Estat civil Les persones solteres gaudeixen de més permissivitat i menys limitacions; la vida en parella o amb fills prioritza el gaudi compartit; en la viduïtat s'alenteix la participació; les persones separades mostren diferències segons tinguin càrregues familiars o no. Gènere Pervivència de rols apresos: s'associa tradicionalment l'oci actiu i l'esport al gènere masculí, mentre que els sectors femenins han patit més passivitat induïda i reivindiquen la plena igualtat. Nivell cultural L'escola crea hàbits de base. La cultura és acumulativa (llegir genera desig de lectura i assistir a concerts incita a anar-hi més). L'esport forma part inseparable d'aquest capital cultural.

Qualificació professional A major qualificació i estatus sociolaboral, es registra una conducta d'oci més activa. L'atur pot transformar l'oci en una vivència d'avorriment i angoixa. Lloc de residència L'entorn urbà facilita una densa oferta d'infraestructures i equipaments culturals, mentre que el medi rural manté una frontera més difusa entre treball i espai lliure. Polítiques públiques La democratització de l'oci depèn de la coordinació transversal de les diferents polítiques sectorials d'una comunitat.

ESQUEMA Factors estructurals condicionants de l'oci Individuals Edat, gènere i estat civil de la persona Socioculturals Educació, hàbits culturals i classe social Contextuals Entorn de residència rural o urbà i polítiques públiques Apunts d'Esport, Lleure i Recreació: Teories i Educació 6 ERROR FREQÜENT Creure que no tenir feina equival a disposar de més temps d'oci de qualitat. La manca d'ingressos i la inactivitat forçada generen una contradicció estructural on el temps lliure es tradueix sovint en desorientació i avorriment, privat del component d'oci real. COMPROVA-HO 12 Com afecta l'acumulació de capital cultural a les pràctiques de lleure de la ciutadania?

IDEES CLAU El segle XXI es caracteritza pel model d'oci-consum i per la creació d'espais de temps lliure desproveïts d'experiència autèntica. El Team Building s'aplica a les organitzacions per consolidar la identitat grupal i la cooperació interna. L'edat i l'estat laboral segreguen la ciutadania en oci de primera i segona categoria. El nivell formatiu i l'escola són decisius per construir un patró d'oci actiu al llarg de la vida adulta. Els entorns urbans i rurals generen oportunitats estructurals completament diferenciades. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 13. Quins departaments d'una empresa s'encarreguen habitualment de dinamitzar activitats de Team Building? 14.

Per quina raó la situació laboral condiciona radicalment la percepció de l'oci? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 15. Quina urbs europea és la destinació líder en l'àmbit del Team Building corporatiu? 16. Quin efecte provoca el principi de retroalimentació cultural en la gestió del lleure? Berlín a) Londres b) Viena c) París d) Menor interès pels espectacles a) Descens de la despesa econòmica b) Aïllament de les activitats esportives c) Més cultura consumida genera més demanda d) Apunts d'Esport, Lleure i Recreació: Teories i Educació 7 17. Com influeix generalment el fet d'estar solter en la conducta d'oci? 18.

Quina és la diferència clau entre l'entorn rural i l'urbà respecte a l'oci? 3 Metodologia de la recreació i sistema educatiu en el temps lliure EN ACABAR SABRÀS Dissenyar un inventari de recreació física responent als seus interrogants bàsics. Distingir les característiques diferencials entre educació formal, no formal i informal. Explicar les relacions de transferència pedagògica que coordina l'animació sociocultural. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 19 L'aprenentatge que s'adquireix en unes colònies d'estiu és comparable al d'una assignatura escolar?

La planificació de la recreació física i l'animació sociocultural (ASC) s'estructura al voltant de quatre grans finalitats operatives: l'àmbit educatiu, la promoció de la salut, la connexió entre lleure i natura i la gestió organitzativa. Bases per a l'inventari d'intervenció Per dissenyar qualsevol projecte lúdic o esportiu en l'oci cal sistematitzar una sèrie de paràmetres mitjançant preguntes directes: A qui s'adreça? Segmentació per edat, sexe, estatus social, interessos o col·lectius amb necessitats específiques. Amb qui es desenvolupa? Identificació dels agents com responsables polítics, tècnics esportius, professionals del lleure o voluntaris. A on es realitza?

Tipologia d'espais, instal·lacions o equipaments del territori. Quan té lloc? Temporalització de la proposta (jornada puntual, període de vacances escolars o programació periòdica continuada). Imposant un oci rígid i sedentari a) Reduint completament les opcions de viatge b) Aportant major permissivitat i menys lligams c) Obligant a un consum compartit familiar d) El medi rural disposa de més teatres a) L'entorn urbà manca de tecnificació domèstica b) L'entorn rural dilueix la frontera entre feina i oci c) El medi rural presenta un major oci consumista d) Apunts d'Esport, Lleure i Recreació: Teories i Educació 8 Què s'ofereix?

Continguts motrius lúdico-recreatius que compleixin les condicions de diversió, festa i joc (com les activitats de festes majors). Com s'executa? Metodologia, tècniques de dinàmica grupal i paper mediador de l'animador. Amb què es compta? Recursos Materials Recreatius (RRMM). COMPROVA-HO 20 Quins són els tres requisits indispensables que ha de reunir una activitat motriu per classificar-se com a lúdico-recreativa segons el model d'inventari? Els àmbits educatius: formal, no formal i informal Les activitats formatives i de temps lliure es distribueixen segons el seu nivell d'estructuració institucional i la seva intencionalitat pedagògica.

Taula de la distribució del sistema educatiu segons intencionalitat i regulació. Aquesta ordenació s'aplica a totes les franges d'edat, col·lectius concrets i sectors ciutadans amb el principi rector d'una formació continuada al llarg de la vida: Esquema de la relació de l'educació formal amb el temps lliure. Apunts d'Esport, Lleure i Recreació: Teories i Educació 9 Esquema de la interacció entre activitats i vivència a l'animació sociocultural. Criteri diferencial Educació formal Educació no formal Funció social Assegura una base comuna; funciona com a anivellador d'oportunitats. Diversifica les formes de participació sociocultural.

Continguts Transmissió de codis, conceptes abstractes i acadèmics. Aprofitament de l'experiència pràctica i vivencial. Relacions personals Tolerades com a màxim dins l'aula. Condició essencial i indispensable de l'activitat. Projectes i eines Externs i prefixats; basats en el llenguatge i la lògica formal. Sovint proposats pels mateixos participants; gran varietat d'eines. Vivència i marc Experiència selectiva subjecta a límits espai-temporals rígids. Experiència global amb gran flexibilitat horària i territorial.

Dins de l'educació no formal s'enquadren institucions i accions intencionals no reglades: activitats paraescolars, centres d'esplai, colònies, ludoteques, campus esportius, tallers de robòtica o pilates i classes particulars fora de l'escola. Per contra, l'educació informal comprèn el sistema educatiu en el seu sentit més ample: aquells aprenentatges no sistemàtics i sense intencionalitat explícita derivats de la convivència a la ciutat, la família, la televisió, els espais verds o l'assistència com a espectador a un partit esportiu.

Apunts d'Esport, Lleure i Recreació: Teories i Educació 10 ESQUEMA Estructura dels tres àmbits de l'aprenentatge Diagrama del paper integrador de l'animació entre els tres marcs educatius. Relacions i articulació del sistema educatiu L'animació actua com a eix vertebrador que connecta els tres escenaris educatius mitjançant diferents tipus de relació: Educació formal Sistema escolar reglat i oficial anivellador Educació no formal Accions intencionals no reglades i flexibles Educació informal Vivències quotidianes de socialització espontània Complementarietat: cada modalitat educativa emfatitza competències i continguts diferenciats per enriquir l'aprenentatge del participant.

1 Suplència: una instància educativa assumeix temporalment atribucions pròpies d'una altra davant d'una mancança d'aquesta. 2 Substitució: l'àmbit no formal reemplaça de manera directa i completa una funció de l'educació formal. 3 Reforç i col·laboració: els canals no formals i informals recolzen i consoliden els continguts treballats a l'escola reglada. 4 Interferència: sorgeixen friccions o incoherències metodològiques causades per l'heterogeneïtat dels diferents espais del sistema.

5 Apunts d'Esport, Lleure i Recreació: Teories i Educació 11 PER RECORDAR-HO L'educació formal anivella i homogeneïtza; l'educació no formal diversifica i fa protagonista el subjecte; la informal socialitza de manera espontània en el dia a dia. ERROR FREQÜENT Confondre una activitat no reglada amb l'educació informal. Un campus esportiu o un curs de robòtica són experiències no reglades però tenen intencionalitat educativa i objectius prefixats; per tant, pertanyen estrictament a l'educació no formal. COMPROVA-HO 21 Quina relació s'estableix quan una visita escolar a un museu o a la natura reforça els continguts de ciències treballats a l'aula?

IDEES CLAU L'inventari d'animació respon amb precisió al subjecte, espai, calendari, contingut lúdic i recursos disponibles. El sistema educatiu es divideix creuant els criteris de regulació formal i d'intencionalitat pedagògica. L'educació formal persegueix un paper anivellador mentre que la no formal busca diversificar opcions personals. L'educació no formal inclou colònies, caus, tallers o campus vinculats a l'Animació SocioCultural. L'animació articula la complementarietat, la suplència, la substitució i el reforç entre els tres dominis educatius. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 22. Com es defineix l'educació informal i quins agents en formen part? 23.

En què es diferencia el paper de la relació interpersonal a l'educació formal respecte a la no formal? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 24. Com es caracteritza l'educació no formal en relació amb la intencionalitat i la normativa? Amb intencionalitat educativa però no reglada a) Reglada oficialment i sense intencionalitat b) Reglada i sense contingut lúdic c) Espontània i sense intencionalitat pedagògica d) Apunts d'Esport, Lleure i Recreació: Teories i Educació 12 25. Quin és l'objectiu social principal de l'educació formal segons la taula comparativa? 26.

A quin àmbit educatiu pertany l'aprenentatge no sistemàtic que s'obté mirant un partit esportiu a la televisió? 27. Com s'anomena la relació en què una instància educativa assumeix temporalment les competències d'una altra? 4 Resum per repassar Fonaments i teories de l'oci Concepte o autor Definició essencial Ocupació paralaboral Temps ocupat indirectament per la feina, com ara els desplaçaments o el treball domèstic. Ocupació no autotèlica Activitat executada com a mitjà per assolir un fi extern i no per una satisfacció intrínseca. Georges Friedmann Defensa l'oci com a compensació al treball industrial, contraposant autonomia (oci) i dependència (treball).

Joffre Dumazedier (3D) Concep l'oci com a fenomen alliberador i creador estructurat en descans, diversió i desenvolupament personal. Kriekemans Planteja que el joc conscient atorga un sentit alternatiu a la realitat i fomenta l'esperit crític. Llibertat percebuda Consciència subjectiva de tria i control propi sobre l'experiència del temps lliure. Roger Sue Classifica les funcions manifestades per l'experiència d'oci en psicològiques (3D), socials i econòmiques.

Substituir la participació ciutadana a) Actuar com a diversificador vivencial b) Actuar com a anivellador d'oportunitats c) Potenciar exclusivament l'oci passiu d) Formació institucionalitzada a) Educació formal b) Educació informal c) Educació no formal d) Substitució a) Suplència b) Interferència c) Complementarietat d) Apunts d'Esport, Lleure i Recreació: Teories i Educació 13 L'oci a la societat contemporània Concepte Definició essencial Oci-consum Model del segle XXI basat en la compravenda i el consum continuat de béns i serveis turístics o d'espectacle. Temps lliure sense oci Augment d'hores no productives que manquen d'experiència autotèlica de gaudi i desemboquen en avorriment.

Team Building Activitats grupals d'empresa per millorar la comunicació, la confiança mútua i la identitat col·lectiva. Factors condicionants Variables estructurals (edat, gènere, estat civil, classe social, feina i territori) que determinen l'accés a l'oci. Recreació física i sistema educatiu Concepte Definició essencial Inventari d'intervenció Planificació sistemàtica que defineix el destinatari, l'agent, l'espai, el calendari, el contingut, el mètode i els recursos. Trilogia lúdico- recreativa Condicions que ha de reunir una activitat motriu de lleure: components de diversió, festa i joc.

Educació formal Marc institucional reglat, oficial i jerarquitzat que actua com a anivellador cultural mitjançant conceptes abstractes. Educació no formal Instàncies intencionals no reglades (esplais, colònies, tallers) on la relació interpersonal és indispensable i diversificadora. Educació informal Processos no sistemàtics i sense intencionalitat docent expressa que generen aprenentatge espontani en l'entorn. Relacions educatives Transferències coordinades per l'animació sociocultural mitjançant complementarietat, suplència, substitució, reforç o interferència.

Cronologia clau de l'oci contemporani Data o període Fita històrica Mitjan segle XX Naixement de la sociologia de l'oci i primers estudis empírics sobre la classe mitjana als Estats Units. 1970 Joffre Dumazedier publica Cap a una civilització de l'oci i estableix les funcions de les 3D. Dècades 1970- 1980 Democratització pública del temps lliure a Europa i expansió del moviment de l'esport per a tothom. Apunts d'Esport, Lleure i Recreació: Teories i Educació 14 Data o període Fita històrica 1980 Roger Sue estableix la seva teoria de les funcions psicològiques, socials i econòmiques de l'oci. 1993 La WLRA aprova a Jerusalem la Carta sobre l'Educació de l'Oci, proclamant-lo dret humà bàsic.

Apunts d'Esport, Lleure i Recreació: Teories i Educació 15 Solucions de les preguntes de repàs 1. No; tasques com els desplaçaments, tràmits o obligacions domèstiques constitueixen temps ocupat no autotèlic diferent de l'oci lliurement triat. 2. El principi d'autonomia, associat a l'elecció voluntària en l'oci, i el principi de dependència, lligat a la subordinació de la persona vers la feina industrial. 3. Perquè estimula el creixement econòmic quan implica despesa i consum, però aquelles pràctiques lliures sense cost econòmic reben poc o cap suport del sistema productiu. 4.

Les pràctiques autotèliques tenen la seva finalitat i gratificació en elles mateixes, mentre que les no autotèliques es realitzen per obtenir un fi o resultat extern. 5. Permet dotar el món d'una significació alternativa a la realitat quotidiana i genera una consciència crítica davant les tendències d'alienació social o de consum. 6. c) Joffre Dumazedier. Dumazedier va definir el descans, la diversió i el desenvolupament personal a la seva obra de 1970. 7. b) Psicològiques, socials i econòmiques. Sue organitza les funcions manifestades en l'experiència en psicològiques, socials i econòmiques. 8. a) L'oci com a dret humà bàsic.

La declaració situa l'oci al mateix nivell que el dret a la salut, a l'educació o a la feina. 9. d) Principi d'autonomia. Friedmann associa l'oci al principi d'autonomia, mentre que el treball mecànic es regeix per la dependència. 10. No necessàriament; sovint desemboca en un simple consum material de serveis que no assegura desenvolupament personal ni alliberament real. 11. Es produeix un augment del temps no productiu o lliure que sovint deriva en temps lliure sense oci real, dominat per l'avorriment o pel simple consum compulsiu. 12.

Funciona com un motor retroalimentat: el consum cultural previ genera demanda de noves pràctiques intel·lectuals, artístiques o esportives més actives i variades. 13. Els departaments de recursos humans, màrqueting i formació. 14. Perquè una bona ocupació permet compensar l'esforç i costejar el consum lúdic, mentre que la manca de feina transforma el temps lliure en una contradicció econòmica i avorriment. 15. c) Viena. La seva ubicació central a Europa situa Viena com a ciutat de referència per a aquestes activitats corporatives. 16. d) Més cultura consumida genera més demanda. Com més llibres o concerts es gaudeixen, més predisposició hi ha per continuar participant en la cultura. 17.

c) Aportant major permissivitat i menys lligams. La solteria gaudeix de menys responsabilitats derivades i més flexibilitat personal en el temps lliure. 18. c) L'entorn rural dilueix la frontera entre feina i oci. Al món rural la separació entre la jornada laboral i l'activitat de lleure és menys marcada que a les ciutats. 19. Són complementaris: les colònies pertanyen a l'educació no formal, on s'aprèn a través de la convivència i l'experiència pràctica sense seguir un currículum acadèmic reglat. 20. Ha de comptar obligatòriament amb components de diversió, de festa i d'estructura de joc. Apunts d'Esport, Lleure i Recreació: Teories i Educació 16 21.

Es tracta d'una relació de reforç i complementarietat entre l'educació formal i els mitjans no formals o informals d'aprenentatge. 22. És el conjunt d'influències no sistemàtiques i sense intencionalitat educativa expressa que provenen de l'entorn com la família, el carrer, els parcs o els mitjans audiovisuals. 23. A l'educació formal el vincle interpersonal és només tolerat dins de la rigidesa curricular, mentre que a la no formal constitueix un requisit indispensable per a l'activitat. 24. a) Amb intencionalitat educativa però no reglada. L'educació no formal persegueix objectius pedagògics definits malgrat estar fora del marc reglat oficial. 25. c) Actuar com a anivellador d'oportunitats.

L'educació formal aporta una base cultural idèntica a tothom complint una funció anivelladora bàsica. 26. c) Educació informal. Es tracta d'una recepció espontània i no configurada expressament per ensenyar, pròpia de l'àmbit informal. 27. b) Suplència. La suplència consisteix a assumir rols educatius que correspondrien a una altra instància que no els cobreix. Apunts d'Esport, Lleure i Recreació: Teories i Educació 17